| Togo : l'érosion ronge les terres, France2, 13.02.2019 |
Fa uns dies et vaig donar la brasa passant revista a uns articles que havia llegit sobre la massa d'informació m'havien passat sobre el Delta de l'Ebre (1). A una secció d'aquell article defenia la idea que les accions que es portessin a terme amb caràcter local no haurien d'oblidar què està passant a altres llocs del món: Think globally, act locally. Parlava de la fosa de les glaceres de l'Artic, de l'Antàrtic i les continentals. Però també vaig tocar el tema de l'impacte de la construcció que podien tenir els ports en els corrents marins i el transport i la sedimentació de la sorra.
Avui m'agradaria compartir amb tu uns vídeos sobre l'impacte que el canvi climàtic i l'elevació del nivell del mar, però també la construcció de grans embassaments i els macro ports destinats a l'exportació de matèries primeres està tenint en Àfrica occidental.
Potser el cas més greu, per ser més localitzat, sigui el de la República Togolesa (2), on la regressió del litoral va poder ser ràpidament associada des del 1961-1965 a la construcció d'un gran embassament al riu Volta (3): Akosombo (4), a la República de Ghana (5), que va donar lloc a l'embassament més gran del món: el llac Volta (6) i a una reducció dels sediments que, antigament, la deriva litoral repartia en direcció oest-est al llarg de les costes de l'Àfrica occidental. També es va veure associada des del 1967 a la construcció del port de Lomé, la capital, porta d'entrada i de sortida dels productes de la República Togolesa i, lligat a la inestabilitat política d'altres països de la zona, també de Mali i Burkina Faso.
La reducció dels sediments del riu Volta i l'impacte del port de Lomé sobre els corrents marins que fins llavors havien transportat les sorres que alimentaven les platges que es troben a 40 km a l'est del port va ser brutal: des de la seva construcció, aquelles sorres s'acumulen a l'oest del port, el més important de l'Àfrica occidental (7) (8).
Amb tot però, les taxes més altes de regressió litoral -de l’ordre de deu metres a l’any o més- sovint s’observen a les zones més urbanitzades. A més de l'augment del nivell del mar, aquest fenomen alterarà la barrera litoral si no es prenen mesures de control de l'erosió (9).
En 2017, amb l'ajuda financera del Programme de partenariat pour l’eau (World Bank), els responsables del Programme de gestion du littoral ouest-africain -conegut en anglès amb l'abreviació WACA per West Africa Coastal Areas Program- van decidir llençar un estudi a gran escala del transport sedimentari que seria necessari per a protegir la costa de l'Àfrica occidental:
Confesso que no tinc idea dels estudis que s'hagin pogut fer sobre el corrent litoral català. Només sé que vaig deixar el país en 1992 i un any més tard Santiago Hernàndez i Izal publicava: Un Buit a reblir en la geografia catalana: el corrent litoral català (12). Si hi ha material sobre el corrent litoral català, tampoc tinc idea de si s'ha quantificat la sorra que transporta aquest corrent. Tampoc tinc ni idea de si tots els ports esportius que hom pot trobar al litoral català són membres de l'Associació Catalana de Ports Esportius i Turístics (13) i tinc com el sentiment que Ports de la Generalitat no gestiona tots els altres ports de Catalunya (14).
No tinc doncs cap informació que em permeti dir que el nombre, la densitat i la grandària dels ports comercials i esportius de Catalunya tinguin un impacte sobre el transport de sorra al litoral del nostre país. Només puc dir que el contrari em sorprendria molt.
Però com ja saps que no m'agrada especular sobre temes que desconec, t'estaré molt agraït si em fas arribar enllaços a qualsevol document, estudi, tesina, etc. lligat amb aquest tema. Prometo publicar el que m'enviïs en aquesta pàgina.
Avui m'agradaria compartir amb tu uns vídeos sobre l'impacte que el canvi climàtic i l'elevació del nivell del mar, però també la construcció de grans embassaments i els macro ports destinats a l'exportació de matèries primeres està tenint en Àfrica occidental.
Potser el cas més greu, per ser més localitzat, sigui el de la República Togolesa (2), on la regressió del litoral va poder ser ràpidament associada des del 1961-1965 a la construcció d'un gran embassament al riu Volta (3): Akosombo (4), a la República de Ghana (5), que va donar lloc a l'embassament més gran del món: el llac Volta (6) i a una reducció dels sediments que, antigament, la deriva litoral repartia en direcció oest-est al llarg de les costes de l'Àfrica occidental. També es va veure associada des del 1967 a la construcció del port de Lomé, la capital, porta d'entrada i de sortida dels productes de la República Togolesa i, lligat a la inestabilitat política d'altres països de la zona, també de Mali i Burkina Faso.
La reducció dels sediments del riu Volta i l'impacte del port de Lomé sobre els corrents marins que fins llavors havien transportat les sorres que alimentaven les platges que es troben a 40 km a l'est del port va ser brutal: des de la seva construcció, aquelles sorres s'acumulen a l'oest del port, el més important de l'Àfrica occidental (7) (8).
Si als anys 70, la línia de costa reculava una mitjana 5 metres per any, actualment ho fa entre 5 i 10 metres per any, amb pics locals de 15 metres per any.Aquest fenomen simplement no existeix a l'oest del port de Lomé (9):
Em vaig quedar a prop de la frontera amb Ghana, a una regió on els habitants de Lomé acostumen a passar els caps de setmana. Allà no hi ha erosió i la platja és ampla. De fet, és sorprenent constatar que, en aquesta part de la costa propera als districtes occidentals de la capital, es dóna un fenomen contrari al de l’erosió: l’acumulació de sediments.El litoral de l'Àfrica occidental consta principalment d'una franja costanera estreta i de baixa elevació que s'estén al llarg de milers de quilòmetres. Les grans ciutats, com Abidjan, Accra, Lomé i Contonou, s'han desenvolupat en aquestes zones del cordó litoral. Creixen ràpidament, però la seva estabilitat depèn d'un transport litoral de sorra conegut amb el nom de "rivière de sable".
Amb tot però, les taxes més altes de regressió litoral -de l’ordre de deu metres a l’any o més- sovint s’observen a les zones més urbanitzades. A més de l'augment del nivell del mar, aquest fenomen alterarà la barrera litoral si no es prenen mesures de control de l'erosió (9).
| europafricaplus TV - Togo : La mer gagne véritablement du terrain, Youtube, 30.09.2018 |
En 2017, amb l'ajuda financera del Programme de partenariat pour l’eau (World Bank), els responsables del Programme de gestion du littoral ouest-africain -conegut en anglès amb l'abreviació WACA per West Africa Coastal Areas Program- van decidir llençar un estudi a gran escala del transport sedimentari que seria necessari per a protegir la costa de l'Àfrica occidental:
Un ecosistema que s'explica per un intens transport litoral de sorra, causat per l'acció de les onades i comparable a una "rivière de sable" que s'alimenta amb els sediments del transport fluvial i d'enormes dipòsits de sorra litoral.Aquest estudi va ser assignat a una empresa dels Països Baixos: Deltares que, sigui dit de pas, afirma tenir una certa experiència en Adaptative Delta Planning i Smart Delta Governance (10). L'estudi s'anomenava: A Quantitative Assessment of Human Interventions and Climate Change on the West African Sediment Budget i pots trobar més informació en aquests enllaços (9) (11).
Confesso que no tinc idea dels estudis que s'hagin pogut fer sobre el corrent litoral català. Només sé que vaig deixar el país en 1992 i un any més tard Santiago Hernàndez i Izal publicava: Un Buit a reblir en la geografia catalana: el corrent litoral català (12). Si hi ha material sobre el corrent litoral català, tampoc tinc idea de si s'ha quantificat la sorra que transporta aquest corrent. Tampoc tinc ni idea de si tots els ports esportius que hom pot trobar al litoral català són membres de l'Associació Catalana de Ports Esportius i Turístics (13) i tinc com el sentiment que Ports de la Generalitat no gestiona tots els altres ports de Catalunya (14).
No tinc doncs cap informació que em permeti dir que el nombre, la densitat i la grandària dels ports comercials i esportius de Catalunya tinguin un impacte sobre el transport de sorra al litoral del nostre país. Només puc dir que el contrari em sorprendria molt.
Però com ja saps que no m'agrada especular sobre temes que desconec, t'estaré molt agraït si em fas arribar enllaços a qualsevol document, estudi, tesina, etc. lligat amb aquest tema. Prometo publicar el que m'enviïs en aquesta pàgina.
- Temperatura rècord de 18,3°C a l'Antàrtida (3/3), publicat en aquest blog el 01.03.2020
- Wikipedia: République togolaise [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Volta (river) [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Akosombo [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Ghana [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Volta Lake [en] [fr] [es] [ca]
- Togo : l'érosion ronge les terres, France2, 13.02.2019
- Célian Macé: Au Togo, plages et villages emportés par les vagues, Libération, 09.12.2018
- Miguel Antonio Toquica Onzaga: Tenir l’océan à distance : combattre l’érosion côtière avec la Rivière de sable d’Afrique de l’Ouest, World Bank, 12.06.2017
- Deltares: Home page. Adaptative Delta Planning. Smart Delta Governance.
- World Bank Group: A Quantitative Assessment of Human Interventions and Climate Change on the West African Sediment Budget, Deltares, 13.10.2016
- Hernàndez i Izal, Santiago. «Un Buit a reblir en la geografia catalana: el corrent litoral català». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, [en línia], 1993, p. 93-106, https://www.raco.cat/index.php/TreballsSCGeografia/article/view/12921 [Consulta: 9-03-2020].
- Associació Catalana de Ports Esportius i Turístics: Home page
- Ports de la Generalitat: Home page
Sense anar més lluny,la zona del litoral Nord de la Ràpita era de sorra donc és la part que llinda amb el delta;la zona litoral sud era de roca,igual que a l'Ampolla.Amb la construcció del moll comercial cap als anys 50,si no vaig equivocat,les roques de la zona sud han desaparegut completament donant lloc a tota una sèrie de platjes (per a mes inri,cadascuna limitada amb el seus corresponents espigonets).Igual ha passat amb la construcció del moll de càrrega de la cimentera (Cemex és l'actual propietari),originant una platja a la part sud on abans també hi havia roca.
ReplyDeleteRespecte a Deltares,estaria més que be que baixessin a donar un cop d'ull al problema que tenim.Això deu valdre una pasta,clar,i no estic massa segur de que les administracions (Parc Natural,Serveide Costes,etc.) aprovessin les solucions que puguin proposar.Només ho dic per què ara han destinat una pasta (Servei de Costes de l'Estat,no el Català-es una d'aquelles històries de competències traspassades a mitjes-)a unes obres que no que no són més que un parxe a curt termini,i ja van amenaçar amb que no hi destinarien mes diners.
He estat indagant una estona i,tens raó,no he trobat res interesant sobre dinàmiques litorals a Catalunya;algún petit apunt,però cap estudi amb substància.
Doncs és molt interessant el que dius sobre els molls de La Ràpita, company. També que tu tampoc no hagis trobat cap estudi sobre els corrents litorals ni la càrrega de sorra que puguin portar o estudis sobre la seva sedimentació. Ho deixaré aquí perquè crec que ja no val ni la pena anar més lluny. Es una veritable llàstima, però d'on no n'hi ha, no en raja.
ReplyDeleteSobre la pasta per les obres i les obres en sí, no tinc ganes de fer-te riure demanant-te si saps alguna cosa del concurs públic que hauria de ser preceptiu abans de començar a fer el que sigui amb diners públics. Però si, per algun miracle en el que no crec, algú tingués la intenció de posar a concurs un estudi sobre quines serien les accions més adequades per a salvar el Delta, jo enviaria una copia a Deltares per deixar en les seves mans la decisió de si els interessa presentar-se. Pel "fallo" del concurs, puc fer-me una idea, però al menys haurien de fer veure que s'ho han treballat de valent per guanyar-lo.
En fi, gràcies per confirmar-me què, aquí també, la construcció d'infraestructures portuàries té un impacte sobre el transport i la sedimentació de la sorra.I que els ports comercials i esportius poden explicar un parell o tres de coses que cap institució pública ni acadèmica a Catalunya té intenció de voler saber sobre l'erosió del litoral.
Et passo una opinió sobre el tema del Trabucador.
ReplyDeleteAra be la segona part sobre l'autor d'aquesta perla.Aquest home que ara es fa dir geòleg,signava com a Hidrogeòleg quan els moviments antitranvassament per a veure si hi podria fotre cullerada.Mentre, va saltar a la política de la ma d'Esquerra Republicana(tot i que,anteriorment era militant de CiU) i va obtenir plaça de regidor a La Ràpita al 2002.La seva trajectòria anterior passa per la prospecció de jaciments de metalls preciosos durant 15 anys treballant per a diferents multinacionals,i per la realització de projectes per a diferents administracions.Actualment és director tècnic de la finca Riet Vell,dedicada a la producció d'arròs ecològic (diuen les males llengües que,darrerament,l'anàlisi de l'arròs obtenia uns resultats no del tot "ecològics") i vinculada a la SEO-Birdlife.
ReplyDeleteL'opinió d'aquest home (la del no fer res que,el Trabucador ja sortirà sol),que no comparteixo,pot ser tant vàlida com qualsevol altra,però el seu acarnissament amb les Salines se l'hagués pogut estalviar.Crec que està ressentit per què davant la seva insistència per a fer-nos tota classe d'estudis i projectes,sempre s'ha trobat amb una resposta negativa.Crec que a colat el tema de les Salines més per a tocar els collons que per una altra cosa,doncs no sé si venia molt al cas.
Altrament,l`home en qüestió té un cert nombre de publicacions sobre gestió del delta,on potser abordi el tema que ocupa el teu post original.Jo,personalment,no n'he llegit cap.
Sento haver-te fotut la brasa amb aquest home.
Ah!oblidava dir-te que no sé absolutament res sobre el concurs per a adjudicar-se les obres del Trabucador.Això sí,aquestes han estat a dit.
ReplyDelete