temperatura rècord de 18,3°C a l'antàrtida (3/3)

@daveguasch

Avui m'agradaria tancar aquesta sèrie d'articles amb una reflexió que, per ser molt personal, no demana de cap adhesió, tot i que la deixo oberta a tota mena de discussió.

Vull parlar-te del primer article d'aquesta sèrie, publicat l'11.02.2020 (1). Malgrat un nombre de visites molt inferior (53) a les visites que vaig rebre el 23.01.2020 (316), segurament gràcies al bescanvi d'opinions amb l'amic Hands que pots trobar a la secció de comentaris, vaig acabar rebent d'alguns amics, coneguts i desconeguts, per whatsapp i gmail, una metrallada d'articles en PDF i d'enllaços. La majoria en resposta a uns desafortunats comentaris que vaig fer sobre el que jo interpretava una manca d'interès dels centres d'investigació públics (estat, generalitat, universitats, ...) en la producció de dades per l'estudi dels efectes del canvi climàtic al Delta de l'Ebre.

Deixant de banda una merescuda cura d'humilitat, tot aquest material m'ha permès recuperar la memòria i recordar els mandats d'Artur Mas, les seves retallades i l'impacte que aquestes van tenir en el camp de la recerca i de la producció científica al nostre país. No puc doncs sinó demanar excuses a aquells a qui els meus comentaris haurien pogut ofendre i agrair un altre cop a tots aquells que m'heu enviat articles i enllaços a documents que presenten un munt d'estudis que s'han fet sobre el canvi climàtic i el seu impacte al Delta.

Els experts

• Entre els articles m'heu fet arribar -i que he tingut temps de llegir-, els de més pes científic han estat redactats per persones que treballen a les universitats o a l'administració a Barcelona.

• Això no treu que també hagi trobat articles molt interessants de gent que treballa a altres universitats. I crec que val la pena recordar que hi ha almenys dues universitats que es troben molt més a prop del Delta, i una altra a gairebé la mateixa distància que Barcelona. 

• No m'oblido d'incloure entre els equips de recerca als participants del projecte EBRO-ADMICLIM (ENV/ES/001182) (3) ni els equips de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA): Sant Carles de la Ràpita (4). 

• No he tingut temps de veure quin és el grau de participació en aquests estudis del personal del Parc Natural del Delta de l'Ebre (5), però estic segur que, més enllà de les activitats d'observació de la fauna i de l'eco-turisme, també s'han implicat en els equips de recerca i de recopilació de dades.

• Estic segur que també deuen haver-hi treballs d'experts i científics d'altres universitats i centres de recerca d'arreu de l'estat o estrangers. En tot cas, he llegit alguna cosa, tot i que he de confessar que no gaire.

Les dades disponibles
Aquestes lectures em permeten afirmar que hi ha dades fiables. Sols em permetria afegir que en el cas que aquestes dades s'hagin obtingut amb fons públics, seria raonable pensar que són publiques, d'accés públic (sense contrasenyes d'accés), centralitzades, digitalitzades i publicades amb tags que facilitin la seva ràpida identificació pels motors de recerca d'un navegador. No he anat més lluny per afirmar el contrari. A continuació et presento de manera resumida algunes referències que he trobat.

• El Projecte LIFE EBRO-ADMICLIM (cf. 3): Un projecte que va durar 4 anys (juny 2014 – juny 2018) i del que pots consultar els objectes de les campanyes de mesura per l'obtenció de dades a l'opció "Accions principals" de la pàgina del projecte i a la cartografia del ICGC que pots trobar a continuació. M'agradaria destacar que una de les parts que he trobat més interessants d'aquest projecte és una de les que menys he escoltat parlar: la producció de metà dels conreus d'arròs i la seva contribució al canvi climàtic (6).

• ICGC Geoíndex - Visualitzador Life EBRO ADMICLIM: La Cartografia Web de l'ICGC (cf. 3, 7) dóna accés a la situació dels punts on s'han obtingut les dades recollides durant aquest projecte per crear la Cartografia dels sols. La cartografia de la de zonificació de la subsidència de la plana deltaica: sondatges geofísics per a la construcció d’un model geològic que permeti identificar les zones més vulnerables a la subsidència i la determinació de la intrusió salina als sediments del delta; punts de foratge i de recollida de mostres. La cartografia geològica, geofísica, geotècnica, satel·litària i la de l’evolució temporal de la línia de costa. A la llegenda que acompanya el mapa pots trobar un resum de la metodologia seguida per l'obtenció de totes aquestes dades (8).
  

• La Xarxa d’Indicadors Ambientals del Delta de l’Ebre (XIADE): Aquesta xarxa, que està a càrrec de l’ACA (9) i en la que l'IRTA (cf. 4) s'ocupa de garantir el funcionament dels seus equipaments, està composta per quatre sensors de qualitat instal·lats a les badies, 18 piezòmetres sensoritzats, 56 estacions equipades amb sensors de subsidència (SET) i un laboratori equipat per a la valoració de l’estat ecològic del tram final del riu Ebre i els seus principals afluents, així com de les llacunes litorals i l’estuari (10). Un acord inclòs en el Pla Integral de Protecció del Delta hauria de fer possible continuar amb la recollida de mostres biològiques, així com l’anàlisi de nutrients, el càlcul d’indicadors biològics i l’anàlisi de transport de sediments en crescudes controlades i cabals ecològics en el tram final del riu Ebre i els seus principals afluents (11).

• Cabals ecològics al tram final del riu Ebre, delta i estuari: No he tingut temps de llegir-lo amb detall, però en Juny del 2015 la Comissió tècnica de sostenibilitat de les Terres de l'Ebre (CSTE) va publicar un document que m'ha semblat molt interessant (12).

• L'aport sedimentari: Crec que l'entrevista que l'Ebre va fer en 2017 a Antonio Suárez, resumeix força bé la discussió sobre el problema de l'aport sedimentari des dels embassaments de l'Ebre al Delta (13). Però també tinc com el sentiment que hi ha molta gent que potser no s'han llegit dues tesines: una de Víctor Molinet Coll i l'altra d'Armand Vilalta on he trobat dades i referències bibliogràfiques que m'han semblat més que interessants i que recomano a tothom de llegir (14).

• Segueixo sense comprendre que la realització de purgues periòdiques de sediments als embassaments sigui motiu de discussió encara avui, quan es tracta d'una solució Win-Win. Un embassament ple de sediments redueix la seva capacitat d'emmagatzemar aigua: el core business de qualsevol companyia hidroelèctrica! Segons Molinet, la colmatació de sediments hauria fet perdre des de la seva construcció uns 7 Hm³/anuals de capacitat a Mequinensa i 1 Hm³/anual a Riba-roja. A més dels diferents sistemes utilitzats per evacuar els sediments de granulometria més fina, a l'empresa on treballo es programen purgues periòdiques dels sediments més grollers a tots els embassaments. Enguany, per exemple, destacaria els treballs programats a dos embassaments del Rhône (15) que no estan gestionats per la meva empresa.

• Sobre els dubtes expressats per Antonio Suárez pel que fa al lloc on es troben els sediments de granularitat més gruixuda, només puc afegir que Sagrave (16), una societat que explota l'extracció dels àrids dipositats pel Rhône al llac Léman (una manera de trobar una sortida econòmica als sediments), ho fa principalment a La Bouverette, al que seria la cua del llac.

• Pel que fa al volum del transport de sediments valdria la pena recordar un paràgraf de la tesina de Molinet: La retenció als embassaments depèn del seu nombre i de la seva posició dins de la conca hidrogràfica, i el seu efecte sobre el sediment és acumulatiu. El volum que arriba a l'embassament de Mequinensa ja és molt petit, 0,5 x 10⁶ Tm/any, com a conseqüència d'una elevada retenció ja en el curs mitjà i alt del riu. A confirmar, car, personalment, no em sembla que el volum d'aquests sediments sigui tant petit i la pèrdua de 7 Hm³/anuals de capacitat d'acumulació també sembla confirmar-ho. En tot cas, amb un volum de sediments molt inferior, pero sense embassaments de la talla dels de l'Ebre que els retinguin, el delta de la Tordera va guanyar 170 m al mar després de la tempesta Gloria (17).

• Finalment, quan Antonio Suárez diu que: En allò que més o menys estem tots d'acord és que els sediments dipositats al fons del pantà no s'han de remoure, perquè s'han solidificat i perquè no se'n coneix la composició exacta i podríem tindre sorpreses, només puc recomanar la lectura de la tesina de Molinet per fer-se una idea dels contaminants que transporta el riu i que hom pot esperar trobar als sediments dels embassaments. Però també de la contaminació generada pels productes químics, pesticides, herbicides, fungicides, etc. que s'utilitzen als arrossars del Delta de l'Ebre: tant o més preocupant que la que pot arribar dels sediments dels embassaments. 

• Xarxa d'Instrumentació Oceanogràfica i Meteorològica (XIOM) (18): Aquesta xarxa, formada per cinc boies i quatre mareògrafs, va deixar de funcionar quan la Generalitat de Catalunya va deixar de pagar el seu manteniment als tècnics i científics de la Universitat Politècnica de Catalunya que s'encarregaven de la seva gestió (19). Les boies, en perfecte estat de funcionament, es van retirar i emmagatzemar en attendant que tornarien a funcionar quan arribessin èpoques millors. Com la XIOM va començar a funcionar el 1984, la seva retirada va suposar en alguns casos la interrupció de sèries de dades capturades des de feia 29 anys. 

• Naturalment, hi ha molts més estudis i dades que seria impossible mencionar en el format d'aquest article.

Think globally, act locally
Crec que hi ha prou informació per establir un diagnòstic i seguir alimentant coneixements amb la producció i/o actualització de sèries temporals de dades. Pel que fa a les solucions que es podrien deduir d'aquest diagnòstic:

• He de confessar que no sé si, amb les experiències resultants de la construcció de ports esportius, es coneix prou sobre els corrents marins i el transport de sediments (20) per a imaginar una solució basada en treballs d'enginyeria que podrien tenir com a resultat la captura de sorres pel delta.

• Des d'una perspectiva més conservadora, em demano si abans o en paral·lel a la reclamació d'extreure sorra del mar i sediments dels embassaments, no seria raonable preocupar-se de manera prioritària de la conservació i protecció dels sediments que existeixen. No estic al corrent de si, a la imatge del que es fa al litoral atlàntic de països com França, Bèlgica, o els Països Baixos, també a Austràlia. hi han parcel·les experimentals dedicades a l'estudi de vegetació destinada a la fixació de les sorres (21) especialment en període de seixes (22) o temporals. Addicionalment, tampoc sé si seria indicada la construcció de defenses toves per a protegir els sediments existents (23).

• T'he de confessar però que si en abril del 2019 publicava que la captura i l'emmagatzematge de carboni als aiguamolls litorals té un benefici dual: redueix el CO₂ de l'atmosfera i, gràcies a l'acumulació del carboni orgànic, contribueix a l'elevació de les zones humides litorals a mesura que puja el nivell del mar (cf. 21, 24), m'ha deixat totalment descol·locat llegir que els bombers fan cremes periòdiques controlades al Delta amb l’objectiu de reduir l'acumulació de biomassa i matèria orgànica, regenerar els seus ecosistemes i millorar els hàbitats protegits, (...), el foc té un efecte positiu, perquè elimina restes vegetals mortes i afavoreix un millor creixement del nou senill que sortirà a la primavera amb més vigor (25). Encara una prova de que em queden un munt de coses per aprendre, tot com a algun cap de recerca ambiental de la University of East London (26).

Qualsevol que siguin les mesures de correcció que decideixen els experts -i està clar que jo no en sóc un- segueixo pensant que el més raonable és seguir actuant en l'àmbit local per evitar, en la mesura del possible, els efectes d'un problema al qual el model econòmic que hem seguit durant tants anys ens ha portat. En aquest sentit, potser seria interessant saber si podem arribar a prendre la distància adequada per saber analitzar en quina mesura està contribuint al canvi climàtic allò que volem conservar (cf. 6).

Però també em sembla raonable pensar globalment i seguir amb molta atenció el que està passant a les glaceres dels pols i les continentals i inferir d'aquesta observació uns efectes futurs en l'elevació del nivell del mar que podrien condicionar moltes de les accions considerades. Seguir també amb molta atenció un altre impacte del que és parla molt menys: l'ajustament post glacial (27). I encara amb molta més atenció el permafrost, que s'està descongelant i pot alliberar emissions massives de carboni i metà, dos dels principals gasos que expliquen el canvi climàtic. En el cas del carboni, aquestes emissions doblarien les actuals que ja es troben l'atmosfera i serien tres vegades superiors al carboni que actualment emmagatzemen els boscos d'arreu del món (28). En el cas del metà, les recents observacions de la NASA a l'Àrtic no són tranquil·litzadores (29).

I afegiria a la llista que seria raonable pensar temporalment. Com ho demostren els mapes de l'ICGC (cf. 3,7), el Delta no ha tingut sempre ni els límits, ni la vegetació, ni els cultius, ni la fauna amb què l'hem conegut. Per exemple, abans de 1860, quan l’Estat n’autoritza definitivament el seu cultiu (30), mai no hi havia hagut abans arròs al Delta. I quan el cranc blau amenaça la producció d’ostres i musclos, podríem estar d'acord en el fet que no és l'única espècie colonitzadora que s'ha instal·lat al Delta (31). I parlant d'espècies colonitzadores ... un dia tindrem temps de parlar de la història del poblament humà del Delta.

Actuar en l'àmbit local, pensant globalment i temporalment, sense oblidar que hem desencadenat processos naturals que no sabem encara com controlar, i no gastar el que no tenim, em sembla una estratègia raonable. Estic convençut que, amb els pocs recursos disponibles que hi ha, s'hauria de reflexionar molt i molt abans de gastar un sol euro, i procurar no fer-ho en solucions que no ho siguin a llarg termini. No sigui que, quan aquests diners facin falta de debò, ja no n'hi hagi. I això no seria vàlid només pel Delta de l'Ebre, clar (32).

---

1. Temperatura rècord de 18,3°C a l'Antàrtida (1/3), publicat en aquest blog l'11.02.2020
2. Le barrage de la Grande Dixence, publicat en aquest blog el 16.02.2020
3. Projecte LIFE EBRO-ADMICLIM (ENV/ES/001182): Home page. Projecte pilot de mesures de mitigació i adaptació al canvi climàtic al Delta de l'Ebre.
4. Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA): Sant Carles de la Ràpita
5. Parc Natural del Delta de l'Ebre: Home Page
6. El conreu d’arròs al Delta de l’Ebre genera 10.500 tones de metà anuals, naciodigital.cat, 25.02.2016 || Veure també Josh Gabbatiss: Rice farming up to twice as bad for climate change as previously thought, study reveals. The Independent, 10.09.2018
7. ICGC Geoíndex - Visualitzador Life EBRO ADMICLIM: Avaluació vulnerabilitat a la subsidència i pujada del nivell del mar al Delta de l’Ebre, Darrera actualització 26.10.2018 OpenStreetMap and Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya - CC-BY
8. Geoindex viewer legend - Life Ebro ADMICLIM project, Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya - CC-BY
9. ACA és l'abreviacio de l’Agència Catalana de l’Aigua.
10. Maribel Millan: L’evolució del Delta, sota control amb la Xarxa d’Indicadors Ambientals, Diari de Tarragona, 22.12.2018
11. L’IRTA i l’Agència Catalana de l’Aigua continuaran treballant pel seguiment i control del tram final del riu Ebre, irta.cat, 20.12.2018
12. Comissió tècnica de sostenibilitat de les Terres de l'Ebre (CSTE): Revisió i actualització de la proposta de règim de cabals ecològics al tram final del riu Ebre, delta i estuari, Sociedad Española de Ornitología (SEO/BirdLife), Juny 2015.
13. Ò. Meseguer: “Amb els sediments el problema és que no es coneix prou la dinàmica dels pantans”, L'Ebre, 09.06.2017
14. Víctor Molinet Coll: Recuperación del Delta del Ebro I. Recuperación de la configuración del Delta del Ebro, Minor thesis, Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, Juliol 2006 (Resum recomanat en PDF). El tema del transporte de sedimentos se estudia más a fondo en la Tesina titulada: Restauració del Delta de l'Ebre II Recuperació dels llims dels grans embassaments del tram final de l'Ebre, complementaria a esta y realizada por Armand Vilalta.
15. La vidange du Rhône prévue du 25 mai au 6 juin 2020, La Liberté, 10.10.2019 || Gestion sédimentaire du Haut-Rhône: les dates pour l'abaissement partiel du niveau d'eau des barrages de Verbois et de Génissiat 2020 sont fixées, République et canton de Genève, 10.10.2019
16. Sagrave: Home page, Carte d'implantation, Frei Fördertechnik
17. Néstor Gómez: El delta de la Tordera guanya més de 170 metres al mar, CCMA, 26.02.2020
18. La Xarxa d'Instrumentació Oceanogràfica i Meteorològica (XIOM), Generalitat de Catalunya, Laboratori d'Enginyeria Maritima, Univertitat Politècnica de Catalunya
19. Antonio Madridejos: La xarxa de boies marines tanca pels impagaments de la Generalitat, El Periodico, 27.02.2013
20. María Selvi Larraz: Evolució a llarg termini de la platja del Trabucador (delta Ebre), Minor thesis, Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, Juny 2013
21. Kerrylee Rogers et al.: Rising Seas Allow Coastal Wetlands To Store More Carbon. The Conversation, 06.03.2019. || Rogers, Kerrylee, et al.:. "Wetland Carbon Storage Controlled By Millennial-Scale Variation In Relative Sea-Level Rise". Nature 567 (7746): 91-95. Nature, 06.03.2019. doi:10.1038/s41586-019-0951-7
22. Joan Cornellà Gil: Anàlisi de seixes a les badies del Fangar i dels Alfacs al Delta de l'Ebre, Minor thesis, Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, Juny 2007
23. Jose Aldiber Ovalle Collazos: Aplicación de obras de defensa blandas para la protección de la costa catalana, Master thesis, Màster universitari en Enginyeria Ambiental, Universitat Politècnica de Catalunya, Juliol 2012
24. Carbon capture in Wetlands and CO₂ emissions (2/3), publicat en aquest blog el passat 10.04.2019
25. Comencen les cremes controlades al Parc Natural del Delta de l’Ebre, ebredigital.cat, 18.02.2020
26. Richard Lindsay: Carbon Farming: How Agriculture Can Both Feed People And Fight Climate Change. 2019. Theconversation.com, 08.03.2019.  Richard Lindsay is Head of Environmental and Conservation Research, Sustainability Research Institute, University of East London
27. Wikipedia: Post-glacial rebound [en] [fr] [es] [ca]
28. Tim Smedley: Cambio climático: la "bomba de carbono", las enfermedades y venenos que el derretimiento del hielo del Ártico está sacando a la luz, BBC News Mundo, 29.07.2019
29. Qué tan significativo es el descubrimiento de 2 millones de focos de metano en el Ártico que hizo la NASA, BBC News Mundo, 19.02.2020
30. El conreu de l'arròs al delta de l'Ebre, Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l'Ebre (IPCITE)
31. El cranc blau amenaça la producció d’ostra i musclo, ebredigital.cat, 26.07.2018
32. Ignacio Escolar i Raúl Rejón: Teresa Ribera: "Modificaremos la ley de costas porque hay mucho desorden en el litoral", eldiario.es, 27.02.2020