| euronews (en español): Noruega: el "Banco Mundial de Semillas" , un tesoro a 130 metros de profundidad, Youtube, 17.03.2017 |
Si fa temps que segueixes els articles que he anat publicant en aquest i altres blogs sobre el canvi climàtic, ja hauràs vist que, des del 2012, no deixo de donar la brasa amb el tema de la fusió del permafrost (1).
Per no anar molt lluny, t'he anat parlant dels problemes que ja està provocant actualment a Suïssa (2)(3). I per no donar més la brasa amb una pila d'altres articles sobre l'impacte de la fusió del permafrost a l'àrtic, deixa'm recordar-te un article que vaig publicar a finals del mes de febrer: The defrosting of ancient virus (4).
En aquell article et parlava d'una sèrie britànica i de l'història de la fusió del permafrost i l'alliberament d'unes vespes assassines que havien hivernat durant milers d'anys als cossos congelats dels mamuts (5).
Aquella sèrie estava ambientada a l'arxipèlag noruec de Svalbard (6). I és a una de les seves illes: Spitsbergen, on es troba el Svalbard Global Seed Vault (7). Un banc mundial de llavors del que segurament ja has sentit parlar (8) (9).
Si a més de semblar-me una bona idea, em prengués seriosament els seus objectius, podria fer algunes reflexions de l'estil que se'm fa molt difícil imaginar que, després d'una catàstrofe humanitària (meteorit, virus, etc.), els supervivents recordessin on es troba el banc de llavors. Que donessin amb la clau per accedir-hi. Que trobessin la documentació necessària, en una llengua que poguessin comprendre. Que sabessin llegir els codis de barres. O que els noms dels països que etiqueten les caixes on es guarden les llavors els digués alguna cosa.
Confiar que el permafrost no fongui i segueixi actuant com a refrigerant si uns sistemes sense manteniment deixessin de funcionar ... ja em sembla molt més complicat. Però també ho seria en el cas contrari: si, per exemple, després de la catàstrofe planetària (e.g. meteorit) es produís una nova glaciació que deixés les instal·lacions de Spitsbergen sota una xapa de centenars de metres de gel.
Sobre el permafrost, potser estàs al corrent que, ja en 2017, les instal·lacions del Svalbard Global Seed Vault es van inundar quan aquell va fondre, i que només un potent sistema de bombes d'aigua va poder salvar el patrimoni genètic de les llavors del banc mundial (11):
Sense caure en els deliris conspiranoics dels activistes del Centre for Research on Globalization (13) tinc el sentiment que tot aquest espectacle mediàtic té molt més a veure amb el Greenwashing (14) i els contractes lligats al business que es troba al voltant de la construcció d'aquesta infraestructura. Francament, em costa molt de creure en una altruista salvaguarda del patrimoni genètic de les llavors d'arreu del món per aquells que no han fet res d'altre que carregar-se'l sistemàticament amb l'obtenció de beneficis com a sol objectiu.
No és més que la meva opinió i val el que val, clar.
Per no anar molt lluny, t'he anat parlant dels problemes que ja està provocant actualment a Suïssa (2)(3). I per no donar més la brasa amb una pila d'altres articles sobre l'impacte de la fusió del permafrost a l'àrtic, deixa'm recordar-te un article que vaig publicar a finals del mes de febrer: The defrosting of ancient virus (4).
En aquell article et parlava d'una sèrie britànica i de l'història de la fusió del permafrost i l'alliberament d'unes vespes assassines que havien hivernat durant milers d'anys als cossos congelats dels mamuts (5).
Aquella sèrie estava ambientada a l'arxipèlag noruec de Svalbard (6). I és a una de les seves illes: Spitsbergen, on es troba el Svalbard Global Seed Vault (7). Un banc mundial de llavors del que segurament ja has sentit parlar (8) (9).
El banc mundial de llavors es va inaugurar el 2008, amb l'objectiu de salvaguardar la biodiversitat de les espècies de cultius que serveixen com a aliment en cas d'una catàstrofe local o mundial. Amb una superfície de més de 1.000 m2, és el banc de llavors més gran de món. Està construït a prova de la radiació solar i d'erupcions volcàniques i terratrèmols de fins a un grau 10 en l'escala de Richter. La ubicació a 130 metres sobre el nivell de la mar garanteix que el sòl estigui sec.
Els magatzems subterranis tenen una temperatura natural constant d'entre -3 i -6 °C, però compten amb una refrigeració artificial fins als -18 °C per assegurar la conservació de les llavors durant anys. I, en cas de fallada elèctrica, està previst que el permafrost (capa de sòl permanentment congelat) de l'exterior actuaria com a refrigerant natural.Sabent que altres països també tenen altres bancs de llavors i sabent com es gestiona el patrimoni genètic de les llavors en alguns països que coneixem (10) em podria semblar una bona idea.
Si a més de semblar-me una bona idea, em prengués seriosament els seus objectius, podria fer algunes reflexions de l'estil que se'm fa molt difícil imaginar que, després d'una catàstrofe humanitària (meteorit, virus, etc.), els supervivents recordessin on es troba el banc de llavors. Que donessin amb la clau per accedir-hi. Que trobessin la documentació necessària, en una llengua que poguessin comprendre. Que sabessin llegir els codis de barres. O que els noms dels països que etiqueten les caixes on es guarden les llavors els digués alguna cosa.
Confiar que el permafrost no fongui i segueixi actuant com a refrigerant si uns sistemes sense manteniment deixessin de funcionar ... ja em sembla molt més complicat. Però també ho seria en el cas contrari: si, per exemple, després de la catàstrofe planetària (e.g. meteorit) es produís una nova glaciació que deixés les instal·lacions de Spitsbergen sota una xapa de centenars de metres de gel.
Sobre el permafrost, potser estàs al corrent que, ja en 2017, les instal·lacions del Svalbard Global Seed Vault es van inundar quan aquell va fondre, i que només un potent sistema de bombes d'aigua va poder salvar el patrimoni genètic de les llavors del banc mundial (11):
"Se suposava que tot havia de funcionar sense intervenció humana, però ara estem vigilant el banc de llavors les 24 hores del dia. Hem de veure què podem fer per minimitzar tots els riscos i assegurar-nos que el banc de llavors pot tenir cura de si mateix".El cas és que em costa molt de prendre seriosament els objectius d'aquest banc de llavors. Bàsicament perquè, en el finançament del Svalbard Global Seed Vault, es troba la Global Crop Diversity Trust (12) i, a la llista dels seus sponsors, pots trobar els noms de les corporacions que han venut llavors híbrides i OGM arreu del món, comprometent un patrimoni genètic que ara es diu voler guardar amb clau a l'àrtic.
Sense caure en els deliris conspiranoics dels activistes del Centre for Research on Globalization (13) tinc el sentiment que tot aquest espectacle mediàtic té molt més a veure amb el Greenwashing (14) i els contractes lligats al business que es troba al voltant de la construcció d'aquesta infraestructura. Francament, em costa molt de creure en una altruista salvaguarda del patrimoni genètic de les llavors d'arreu del món per aquells que no han fet res d'altre que carregar-se'l sistemàticament amb l'obtenció de beneficis com a sol objectiu.
No és més que la meva opinió i val el que val, clar.
- Pots punxar aquest enllaç per veure alguns dels articles que he anat publicant sobre la fusió del permafrost en aquest blog
- Publicats en aquest blog. Suisse: glaciers rocheux, 22.07.2018; Switzerland - Planning against Climate Change, 05.09.2017; Landslide in Switzerland: the thawing of permafrost, 25.08.2017; 200 milions de m3 de roca amenacen l'Aletsch, 04.10.2016
- Publicats al blog d'El Geògraf Solitari. Més sobre el permafrost ..., 11.07.2013; Parlem del permafrost, 13.09.2012
- The defrosting of ancient virus, publicat en aquest blog el 28.02.2020
- Com Fortitude (4) és un film de ficció i no aprofundeix en la qüestió, deixa'm afegir que les vespes assassines que ens presenten a la sèrie no ens són avui del tot desconegudes. En la seva versió parasitaria respondria a la Parasitoid wasp (Wikipedia: Parasitoid wasp [en] [fr] [es] [ca]) molt utilitzada en agricultura en el control biològic de les plagues. De la seva versió "assassina" hem tingut noticies recentment a l'estat espanyol. Joaquim Elcacho: La invasión de Catalunya por la temida avispa asiática sigue este recorrido, La Vanguardia, 17.07.2018 o C. Martínez: Así es la avispa velutina o asiática, el insecto que ha hecho saltar las alarmas en Galicia, El Confidencial, 22.10.2019
- Wikipedia: Svalbard [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Svalbard Global Seed Vault [en] [fr] [es] [ca]
- Un búnker noruego guarda un duplicado de semillas de todos los alimentos del mundo para evitar su desaparición, La Vanguardia, 02.03.2014
- Anxo Lamela:La ‘bóveda del fin del mundo’ supera el millón de muestras de semillas almacenadas, La Vanguardia, 25.02.2020
- Wikipedia: Dipòsit de llavors: Bancs de llavors a Catalunya
- Damian Carrington: Arctic stronghold of world’s seeds flooded after permafrost melts, The Guardian, 19.05.2017
- Global Crop Diversity Trust: Home page, Our Donors
- F. William Engdahl: “Doomsday Seed Vault” in the Arctic, Global Research, 28.01.2016 || Veure també Wikipedia: Centre for Research on Globalization
- Wikipedia: Greenwashing [en] [fr] [es] [ca]
Damian Carrington: La reserva global de semillas en el Ártico se inunda por culpa del calentamiento global, eldiario.es, 23.05.2017
ReplyDeletePero las altas temperaturas que vivió el Ártico en el año más caliente del que haya registro provocaron derretimiento y muchas lluvias, en lugar de la nieve liviana que suele caer. "No se nos ocurrió que se pudiera derretir el permahielo y que se podría llegar a condiciones climáticas tan extremas como las que vivimos", afirma Hege Njaa Aschim, del gobierno noruego, que es propietario de la bóveda.
"Entró mucha agua al inicio del túnel, pero luego se convirtió en hielo, así que cuando entramos nos encontramos con un glaciar", explicó a the Guardian. Afortunadamente, el agua derretida no llegó dentro de la bóveda, el hielo se pudo quitar y las valiosas semillas están seguras por ahora, conservadas a la temperatura correcta de -18ºC.