|
De tant en tant m'agrada donar un cop d'ull a les estadístiques de les visites del blog. Es tracta d'informacions anònimes on mai es precisa ni el nom ni l'adreça dels visitants. Si mai hagués tingut el més mínim dubte que ningú és profeta al seu país, aquestes no fan sinó confirmar-ho. Ara bé, t'enganyaria si et digués que les del darrer mes m'han deixat indiferent. Si et mires la imatge amb què he obert aquest article comprendràs el motiu.
Si, tret de molt rares excepcions, les pàgines del blog estan redactades en català, imagino que el fet que gairebé el 60% de les pàgines visitades ho siguin des d'un navegador Chrome amb la traducció automàtica activada deu simplificar enormement que gent de països tan llunyans com el Turkmenistan puguin llegir-les sense dificultat.
Un altre aspecte de les visites que tampoc m'ha deixat indiferent és que la majoria d'aquestes s'han fet des d'ordinadors equipats amb els sistemes operatius Windows i macOS, seguit dels mòbils equipats amb versions d'Android anteriors a la 9.0. Com ja et pots imaginar, el fet de rebre un nombre molt limitat de visites des d'iPhones no ha estat cap sorpresa.
Un punt que sí que m'ha sorprès és que l'article més visitat, i de lluny, sigui aquest: Non mais, c'est quoi cette histoire du bio?, publicat el 1er de setembre del 2016.
Però hi ha coses que les estadístiques del blog no poden dir. Com ara que, per un motiu que desconec, moltes de les persones -amics, coneguts o desconeguts- que em comenten què els ha pogut semblar algun dels articles, en lloc de deixar un comentari al blog, prefereixen comunicar-m'ho per canals com whatsapp (amics i/o coneguts) o gmail (amics i/o coneguts, i desconeguts que des d'aquest moment deixen de ser-ho). Deixa'm afegir que alguns d'ells aprofiten el fet de deixar-me un comentari per enviar-me documents i/o enllaços vers documents o informacions de les quals no havia tingut compte en la publicació dels articles, sovint perquè no les coneixia.
Si, tret de molt rares excepcions, les pàgines del blog estan redactades en català, imagino que el fet que gairebé el 60% de les pàgines visitades ho siguin des d'un navegador Chrome amb la traducció automàtica activada deu simplificar enormement que gent de països tan llunyans com el Turkmenistan puguin llegir-les sense dificultat.
Un altre aspecte de les visites que tampoc m'ha deixat indiferent és que la majoria d'aquestes s'han fet des d'ordinadors equipats amb els sistemes operatius Windows i macOS, seguit dels mòbils equipats amb versions d'Android anteriors a la 9.0. Com ja et pots imaginar, el fet de rebre un nombre molt limitat de visites des d'iPhones no ha estat cap sorpresa.
|
Un punt que sí que m'ha sorprès és que l'article més visitat, i de lluny, sigui aquest: Non mais, c'est quoi cette histoire du bio?, publicat el 1er de setembre del 2016.
Però hi ha coses que les estadístiques del blog no poden dir. Com ara que, per un motiu que desconec, moltes de les persones -amics, coneguts o desconeguts- que em comenten què els ha pogut semblar algun dels articles, en lloc de deixar un comentari al blog, prefereixen comunicar-m'ho per canals com whatsapp (amics i/o coneguts) o gmail (amics i/o coneguts, i desconeguts que des d'aquest moment deixen de ser-ho). Deixa'm afegir que alguns d'ells aprofiten el fet de deixar-me un comentari per enviar-me documents i/o enllaços vers documents o informacions de les quals no havia tingut compte en la publicació dels articles, sovint perquè no les coneixia.
A la satisfacció de saber que hi ha gent amb la qual puc compartir les meves idees, s'afegeix doncs la de poder debatre aquestes, des de l'amistat i el respecte, també amb aquella gent amb qui no les comparteixo.
Només puc afegir que, tot plegat, m'enriqueix enormement en el terreny personal, i molt sovint també en el professional. Sols m'entristeix un xic que aquesta relació bilateral no pugui ser multilateral i compartida per totes les persones que em contacten. Però és la seva elecció i la respecto.
Només puc afegir que, tot plegat, m'enriqueix enormement en el terreny personal, i molt sovint també en el professional. Sols m'entristeix un xic que aquesta relació bilateral no pugui ser multilateral i compartida per totes les persones que em contacten. Però és la seva elecció i la respecto.
Definitivament tens una legió de fans d'allò més variopinta,segons el seu lloc de procedència,clar.No em sorprèn la presència d'Irlanda al rànking (ja saps,en Sinfu pot arribar a ser un gran "influencer"),i si em sorprèn l'absència de França.Em pregunto si les estadístiques del bloc permeten accedir a la procedència dels visitants a un àmbit territorial més petit.Posem per cas que a Suïssa puguessis saber la procedència a nivell de cantó.Doncs res més,felicitar-te un cop mes per aquest bloc teu tant acurat i tant ben documentat.Ens veiem.
ReplyDeleteHello Hands.
ReplyDeleteNo sé com funciona si et fiques en la versió que et permet fer pasta amb el blog. Però la versió sense interès comercial lliura les dades per països i, sempre des de l'anonimat de les visites, amb un xic més detall, pel que fa als aparells i navegadors utilitzats per la penya que l'han visitat. Una informació que pot ser útil si vols ficar l'accent en el design de les pàgines adaptant-lo a un tipus determinat de navegador i d'aparell.
Sobre les visites des de França, no sabria dir-te. Hi ha hagut moments on eren -proporcionalment- més altes que ara. Però, la veritat és què, encara que aquest article pugui semblar dir el contrari, per a mi és una font més de curiositat, més que no d'interès. Ara mateix, per un motiu que desconec, fa dies que no baixo de 100 visites diàries, alguns dies, entre 300 i 400. Però hi ha períodes de l'any on les visites s'estabilitzen sobre una mitjana de 50. I tot independentment del tipus d'articles que pugui publicar. Es així i, com l'idea del blog és compartir coses que m'han semblat interessants i escriure en una llengua que no practico sovint al país on visc, no li dono cap més importància que la que té.
Merci pel comentari, una super abraçada i fins aviat!