| Bauern-Paysans-Contadini: Alpaufzug auf die Engstligenalp, Youtube, 27.01.2009 |
Segons la regió i la meteorologia, entre finals del mes de maig i fins a finals de juny, té lloc la pujada de les vaques a les pastures dels Alps suïssos (1). Per una raó econòmica: la pastura d’estiu, abundant als prats alpins, és gratuïta o té un cost molt baix. Però també per motius de qualitat: l'herba fresca dels prats dóna a la llet un gust que permet produir uns formatges excepcionals: le fromage d'alpage (2).
Personalment, les adoro des de que era petit i anava a buscar la llet a la masia de Can Músic, molt a prop de la Riera Seca, al que avui és el carrer de la Llibertat, a Parets del Vallès. Cada tarda que hi anava em deixaven entrar als estables i em passava una bona estona gratant darrere de les banyes a vaques i vedells, donant-los herba per menjar ...
Fa uns dies estava llegint uns articles i veient uns vídeos sobre la tradicional ascensió de les vaques als Alps: et passo dos en aquest post (cf. 1). Veient aquests vídeos, vaig recordar dues anècdotes que et marquen de per vida.
Anant per la Coma de Vaca, a una travessa cap a Núria passant pel Puigmal, vaig passar pel bell mig d'un ramat de vaques i vedells, amb una jaqueta d'escalada vermella i una motxilla a joc, just al moment que va caure un llamp ... Vaig haver de sortir per cames!
Com t'explicaré a una entrada que publicaré el 18 d'agost, va haver-hi una època en què vaig fer algunes sortides en solitari pels cims de la Vall Ferrera. A una d'aquestes sortides se'm va ficar al cap enfilar per una aresta de roca a la qual no era gens fàcil d'accedir. Recordo que vaig arribar rebentat i què, quan vaig començar a caminar per l'aresta, no havia fet ni cinc passos que em vaig trobar amb una tifa de vaca!
El carinyo havia tingut per elles des de petit, es va transformar més tard en respecte i admiració.
Personalment, les adoro des de que era petit i anava a buscar la llet a la masia de Can Músic, molt a prop de la Riera Seca, al que avui és el carrer de la Llibertat, a Parets del Vallès. Cada tarda que hi anava em deixaven entrar als estables i em passava una bona estona gratant darrere de les banyes a vaques i vedells, donant-los herba per menjar ...
Fa uns dies estava llegint uns articles i veient uns vídeos sobre la tradicional ascensió de les vaques als Alps: et passo dos en aquest post (cf. 1). Veient aquests vídeos, vaig recordar dues anècdotes que et marquen de per vida.
Anant per la Coma de Vaca, a una travessa cap a Núria passant pel Puigmal, vaig passar pel bell mig d'un ramat de vaques i vedells, amb una jaqueta d'escalada vermella i una motxilla a joc, just al moment que va caure un llamp ... Vaig haver de sortir per cames!
Com t'explicaré a una entrada que publicaré el 18 d'agost, va haver-hi una època en què vaig fer algunes sortides en solitari pels cims de la Vall Ferrera. A una d'aquestes sortides se'm va ficar al cap enfilar per una aresta de roca a la qual no era gens fàcil d'accedir. Recordo que vaig arribar rebentat i què, quan vaig començar a caminar per l'aresta, no havia fet ni cinc passos que em vaig trobar amb una tifa de vaca!
El carinyo havia tingut per elles des de petit, es va transformar més tard en respecte i admiració.
| Engstligenalp: Spektakulärer Alpaufzug Engstligenalp, Youtube, 05.07.2017 |
- Berne: impressionnante montée à l'alpage près d'Adelboden, Le Nouvelliste, 29.06.2019 || Grégoire Baur: Montée à l’alpage, au royaume de la biodiversité, Le Temps, 26.06.2018
- Veure dos article publicats enguany com exemple. El primer, Fromage d'alpage - l'Etivaz, publicat el 10.05.2020. I el segon, Mon alpage pour un fromage, publicat el 21.06.2020
No comments:
Post a Comment
You are welcome to leave a comment on any subject that raises your interest.