 |
Daniel Raventós
Daniel Raventós (1) dóna classes de sociologia a la Universitat de Barcelona i és el president de la Xarxa Renda Bàsica, una idea sobre la qual ha escrit un munt d'articles i publicacions. En la seva qualitat d'expert, va exposar el concepte de la Renda Bàsica a la Comisión para la Reconstrucción Social y Económica del Parlamento español el passat 22 de juny (2).
La seva intervenció de gairebé dues hores va ser resumida en un tweet de menys de dos minuts, amb una resposta a un parlamentari de l'extrema dreta qui afirmava que el treball dignificava a aquells que el practicaven, Raventós va respondre que: un 50% d'enquestats a UK i als USA afirmava que el seu treball no tenia ni utilitat ni sentit. I que la gent no treballa per dignificar la seva vida, sinó per guanyar un salari que li permeti viure. Va tancar aquesta part de la seva intervenció invitant els parlamentaris a veure un vídeo de Pepe Rubianes. Afortunadament per Raventós, la manca de cultura musical dels diputats de dretes i el seu desconeixement sobre Google va fer que ningú li donés la rèplica recomanant-li veure un vídeo d'Adriano Celentano (3).
Crec que va ser una llàstima que Raventós no mencionés també a David Graeber (4) i el seu llibre Bullshit Jobs: A Theory (esp. Trabajos de mierda: Una teoría) (5). Grabber, fill d'un brigadista anarquista americà, professor a la London School of Economics i expert en estudis sobre el treball que no té ni utilitat ni sentit va resumir el resultat de les seves recerques a una entrevista publicada a El País en octubre del 2018 (6):
Grabber no va mencionar a l'entrevista un best-seller on la seva autora, economista, explica en primera persona la seva experiència a una gran corporació francesa: Bonjour paresse : De l'art et de la nécessité d'en faire le moins possible en entreprise (esp. Buenos días Pereza) (7). Solament algú què, com Corinne Maier, hagi treballat dins d'una gran corporació (8) sap de què parla quan es refereix a un sistema de treball que no té cap utilitat ni sentit. En particular quan es refereix als costosos projectes que no tenen cap utilitat per la corporació i les seves nombroses i interminables reunions amb multitud de participants (9) i un cost que pot esdevenir astronòmic al llarg de l'any (10).
Scott Adams
Ni Raventós a la seva intervenció, ni Graeber a la seva entrevista, van mencionar a Scott Adams (11), un antic empleat de Pacific Bell que, des de fa molts anys, resumeix magistralment a les seves tires còmiques l'absurd i el cost astronòmic d'un sistema de treball que no té cap utilitat ni sentit. El seu personatge, Dilbert (12), dóna nom a un dels principis coneguts pels empleats de les grans corporacions (13):
The Markets: Crisis? What crisis?
Oblidem sovint que, sense necessitar cap crisi, els processos interns de gestió empresarials de les corporacions poden devorar quantitats astronòmiques de capital que hom intentarà recuperar amb la pressió sobre els processos de producció i els salaris dels treballadors que encara participen en ells. També oblidem sovint que al temple del capitalisme, els mercats de valors, els guanys estan limitats a una elit molt reduïda que acumula quantitats de capitals que escapen a qualsevol imaginació.
Raventós parlava de traders amb un elevat nivell d'ingressos que no tenien altre objectiu que fer el màxim de diners possible en poc temps i retirar-se a una altra activitat més estimulant personalment. Segurament no llegim els mateixos diaris car, no fa gaire, Bloomberg publicava un article on es deien coses que tots els que coneixem el món del trading ja fa temps que sabíem (15):
If you are interested, that's my opinion
Alguns economistes tendeixen a oblidar que el sistema capitalista es basa en el guany que es produeix entre el cost de producció dels béns i el preu a què els consumidors poden/accepten per comprar-los. I que de res et serveix baixar el cost de producció d'aquests béns (per exemple amb la utilització de robots o la deslocalització) si no tens clients amb la capacitat adquisitiva per adquirir-los.
La proposta de Raventós garanteix que, gràcies a la Renda Bàsica, una part de la població, a priori condemnada a la pobresa, podria seguir fent funcionar el sistema gràcies a la seva capacitat de consum. Segurament sí, però sempre que consumís béns de producció local o nacional i els preus no pugessin per aquesta causa. Però un estricte control de les importacions i una gestió de l'estat de la producció local són coses que no acostumen a estar ben vistes per l'economia lliberal.
Altrament, donat que Raventós dóna classes de sociologia, estic segur que haurà avaluat el problema que representa explicar la seva proposta a aquells que s'aixequen a les 04h00 o les 06h00 del matí per passar entre 08h00 o 10h00 treballant fora de casa, i vegin com altres poden viure sense fer-ho a càrrec dels impostos que els hi trauen del seu salari. Es una situació molt delicada i que reclama una gran atenció, car estic d'acord amb Grabber quan diu (cf. 5):
També m'agradaria saber què en pensa sobre l'assaig de Microsoft Japan amb la setmana laboral de 4 dies (19) i els resultats que es van poder observar:
A ningú li agrada fer feines que no tenen cap sentit ni interès i sovint estan mal pagades. Però deduir a partir d'aquest fet que a la gent no li agrada treballar em sembla excessiu. Potser la frontera es trobi en les possibilitats que el sistema dóna a la gent per trobar una via per a construir un futur professional en el qual trobi un sentit, un interès i unes ganes enormes de treballar. Potser es fan massa cursos per omplir un CV sovint mediocre i molt pocs per l'elaboració d'un Pla de Negoci per un projecte empresarial viable i sostingut financerament amb capitals privats o públics.
Finalment, havent-me criat a Noubarris, crec que veure en la pobresa i l'exclusió una malaltia crònica contra la qual no es pot fer res d'altre que emmagatzemar als marginats del sistema en una mena de reserves índies, té ben poca cosa a veure amb una alternativa progressista. Sé perfectament que no és la idea dels defensors de la Renda Bàsica, però ells també saben que hi ha economistes molt mediàtics que no veurien cap problema en fer-la derivar en aquesta direcció.
Daniel Raventós (1) dóna classes de sociologia a la Universitat de Barcelona i és el president de la Xarxa Renda Bàsica, una idea sobre la qual ha escrit un munt d'articles i publicacions. En la seva qualitat d'expert, va exposar el concepte de la Renda Bàsica a la Comisión para la Reconstrucción Social y Económica del Parlamento español el passat 22 de juny (2).
La seva intervenció de gairebé dues hores va ser resumida en un tweet de menys de dos minuts, amb una resposta a un parlamentari de l'extrema dreta qui afirmava que el treball dignificava a aquells que el practicaven, Raventós va respondre que: un 50% d'enquestats a UK i als USA afirmava que el seu treball no tenia ni utilitat ni sentit. I que la gent no treballa per dignificar la seva vida, sinó per guanyar un salari que li permeti viure. Va tancar aquesta part de la seva intervenció invitant els parlamentaris a veure un vídeo de Pepe Rubianes. Afortunadament per Raventós, la manca de cultura musical dels diputats de dretes i el seu desconeixement sobre Google va fer que ningú li donés la rèplica recomanant-li veure un vídeo d'Adriano Celentano (3).
David GraeberUn 50% de encuestados en UK y EEUU dice que su trabajo no tiene ni utilidad ni sentido. La gente no trabaja para dignificar su vida, sino para ganar un salario que le permita vivir— Rubén Martínez Moreno (@RubenMartinez) July 2, 2020
Y Daniel Raventós cierra citando a Rubianes en la Comisión de Reconstrucción Social y Económica pic.twitter.com/JzBI6ZUc2g
Crec que va ser una llàstima que Raventós no mencionés també a David Graeber (4) i el seu llibre Bullshit Jobs: A Theory (esp. Trabajos de mierda: Una teoría) (5). Grabber, fill d'un brigadista anarquista americà, professor a la London School of Economics i expert en estudis sobre el treball que no té ni utilitat ni sentit va resumir el resultat de les seves recerques a una entrevista publicada a El País en octubre del 2018 (6):
... cerca de la mitad de los empleos actuales podrían eliminarse sin que nadie notase nada. ¿La razón? Son absolutamente innecesarios por su tendencia a la burocratización y managerización de las organizaciones. “Tras haber preguntado a gente de diversos ámbitos qué hacen realmente en su jornada laboral, te das cuenta de la gran cantidad de tiempo que pierden en tareas que no sirven para nada. Keynes tenía razón: la jornada de 15 horas semanales es y debería ya ser viable y, por supuesto, sostenible. Todos tendríamos una vida mejor”.Corinne Maier
Grabber no va mencionar a l'entrevista un best-seller on la seva autora, economista, explica en primera persona la seva experiència a una gran corporació francesa: Bonjour paresse : De l'art et de la nécessité d'en faire le moins possible en entreprise (esp. Buenos días Pereza) (7). Solament algú què, com Corinne Maier, hagi treballat dins d'una gran corporació (8) sap de què parla quan es refereix a un sistema de treball que no té cap utilitat ni sentit. En particular quan es refereix als costosos projectes que no tenen cap utilitat per la corporació i les seves nombroses i interminables reunions amb multitud de participants (9) i un cost que pot esdevenir astronòmic al llarg de l'any (10).
Scott Adams
Ni Raventós a la seva intervenció, ni Graeber a la seva entrevista, van mencionar a Scott Adams (11), un antic empleat de Pacific Bell que, des de fa molts anys, resumeix magistralment a les seves tires còmiques l'absurd i el cost astronòmic d'un sistema de treball que no té cap utilitat ni sentit. El seu personatge, Dilbert (12), dóna nom a un dels principis coneguts pels empleats de les grans corporacions (13):
Les empreses tendeixen a ascendir sistemàticament els seus empleats menys competents a càrrecs directius per limitar així el dany que són capaços de provocar.Com la lucidesa en la identificació de l'absurd no està a l'abric de les contradiccions, potser val la pena recordar que Scott Adams va ser un dels grans defensors de Donald Trump a la seva campanya electoral (14).
The Markets: Crisis? What crisis?
Oblidem sovint que, sense necessitar cap crisi, els processos interns de gestió empresarials de les corporacions poden devorar quantitats astronòmiques de capital que hom intentarà recuperar amb la pressió sobre els processos de producció i els salaris dels treballadors que encara participen en ells. També oblidem sovint que al temple del capitalisme, els mercats de valors, els guanys estan limitats a una elit molt reduïda que acumula quantitats de capitals que escapen a qualsevol imaginació.
Raventós parlava de traders amb un elevat nivell d'ingressos que no tenien altre objectiu que fer el màxim de diners possible en poc temps i retirar-se a una altra activitat més estimulant personalment. Segurament no llegim els mateixos diaris car, no fa gaire, Bloomberg publicava un article on es deien coses que tots els que coneixem el món del trading ja fa temps que sabíem (15):
... Una gran quantitat d’evidències empíriques confirmen que la majoria dels traders perden diners. Per exemple, un gran estudi taiwanès del 2004 sobre el Day traiding (16) va ficar en evidència que més del 80% dels traders perdien diners. Sols un nombre reduït - al voltant del 0,03% - va obtenir importants beneficis, però les probabilitats de tenir aquest tipus d'habilitat són escasses. Altres estudis sobre Day traiding als USA i a Finlàndia van presentar resultats similars: si alguns traders són bons, la majoria perden diners.La prova que els guanys a les borses estan limitats a una elit molt reduïda de traders, que fa guanyar i acumular quantitats astronòmiques de capitals a les empreses on treballen la tenim en què el passat 30 de juny el Washington Post publicava que les accions en borsa havien tancat el millor trimestre des de 1998, recuperant la majoria de pèrdues del primer trimestre (17).
If you are interested, that's my opinion
Alguns economistes tendeixen a oblidar que el sistema capitalista es basa en el guany que es produeix entre el cost de producció dels béns i el preu a què els consumidors poden/accepten per comprar-los. I que de res et serveix baixar el cost de producció d'aquests béns (per exemple amb la utilització de robots o la deslocalització) si no tens clients amb la capacitat adquisitiva per adquirir-los.
La proposta de Raventós garanteix que, gràcies a la Renda Bàsica, una part de la població, a priori condemnada a la pobresa, podria seguir fent funcionar el sistema gràcies a la seva capacitat de consum. Segurament sí, però sempre que consumís béns de producció local o nacional i els preus no pugessin per aquesta causa. Però un estricte control de les importacions i una gestió de l'estat de la producció local són coses que no acostumen a estar ben vistes per l'economia lliberal.
Altrament, donat que Raventós dóna classes de sociologia, estic segur que haurà avaluat el problema que representa explicar la seva proposta a aquells que s'aixequen a les 04h00 o les 06h00 del matí per passar entre 08h00 o 10h00 treballant fora de casa, i vegin com altres poden viure sense fer-ho a càrrec dels impostos que els hi trauen del seu salari. Es una situació molt delicada i que reclama una gran atenció, car estic d'acord amb Grabber quan diu (cf. 5):
En serio: el capitalismo descarrilará más temprano que tarde. Sucederá en 30, 40 o 50 años. Pero eso no quiere decir que vendrá algo mejor. Puede ser algo incluso peor.Graeber ens parla de Keynes i d'unes 15 hores de treball setmanals que serien viables i sostenibles. Però crec que quan es fan aquest tipus d'afirmacions s'haurien d'acompanyar de dades factuals. Per exemple, m'agradaria conèixer quina és la seva avaluació sobre el resultat de les 35 hores de treball setmanal que es van implantar a França fa més de 20 anys i sobre la que et recomano llegir un article de debat publicat fa més de dos anys a Le Figaro (18).
També m'agradaria saber què en pensa sobre l'assaig de Microsoft Japan amb la setmana laboral de 4 dies (19) i els resultats que es van poder observar:
- A les seves oficines japoneses, on treballen més de 2.300 persones. Microsoft va tancar els locals tots els divendres d’agost del 2019 sense canviar el salari del personal.
- Va animar els empleats a prioritzar la missatgeria interna i va limitar el temps de les reunions a 30 minuts i la productivitat va augmentar un 39,9% respecte a l'any anterior, en particular perquè les setmanes escurçades van animar la gent a gestionar millor el seu temps de treball. Les baixes es van reduir 25,4%. El consum elèctric de l’edifici va disminuir un 23,1%.
- Els resultats d'aquest assaig són consistents amb altres similars realitzats els darrers anys. L'Organització Internacional del Treball ja va dir en un informe publicat en 2018 que l'adopció de la setmana laboral de quatre dies augmenta la productivitat.
A ningú li agrada fer feines que no tenen cap sentit ni interès i sovint estan mal pagades. Però deduir a partir d'aquest fet que a la gent no li agrada treballar em sembla excessiu. Potser la frontera es trobi en les possibilitats que el sistema dóna a la gent per trobar una via per a construir un futur professional en el qual trobi un sentit, un interès i unes ganes enormes de treballar. Potser es fan massa cursos per omplir un CV sovint mediocre i molt pocs per l'elaboració d'un Pla de Negoci per un projecte empresarial viable i sostingut financerament amb capitals privats o públics.
Finalment, havent-me criat a Noubarris, crec que veure en la pobresa i l'exclusió una malaltia crònica contra la qual no es pot fer res d'altre que emmagatzemar als marginats del sistema en una mena de reserves índies, té ben poca cosa a veure amb una alternativa progressista. Sé perfectament que no és la idea dels defensors de la Renda Bàsica, però ells també saben que hi ha economistes molt mediàtics que no veurien cap problema en fer-la derivar en aquesta direcció.
- Wikipedia: Daniel Raventós [en] [fr] [es] [ca]
- Congreso de los Diputados - Canal Parlamento: Comisión para la Reconstrucción Social y Económica (22/06/2020), Youtube
- Adriano Celentano - Chi Non Lavora Non Fa L'amore (San.Remo1970), Youtube, 03.05.2015
- Wikipedia: David Graeber [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Bullshit Jobs: A Theory [en] [fr] [es] [ca]
- Quino Petit: David Graeber: “El mercado financiero es el principal creador de trabajos de mierda”, El País Semanal, 13.10.2018
- Corinne Maier: Bonjour paresse : De l'art et de la nécessité d'en faire le moins possible en entreprise [en] [fr] [es] [ca]
- Veure The pathological pursuit of profit and power, publicat en aquest blog el 31.05.2020
- Veure Sobre la productivitat a la feina, publicat en aquest blog el 13.06.2019
- Patrick Allan: See How Much Unproductive Meetings Actually Cost With This Calculator, LifeHacker, 12.01.2016
- Wikipedia: Scott Adams [en] [fr] [es] [ca]
- Dilbert: Dibert, Home page. Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: The Dilbert principle [en] [fr] [es] [ca]
- Caroline Winter: How Scott Adams Got Hypnotized by Trump, Bloomberg, 22.03.2017
- Noah Smith: Day Traders Will Have Fun Until They Get Wiped Out, Bloomberg, 23.06.2020
- Wikipedia: Day trading [en] [fr] [es] [ca]
- Thomas Heath & Hamza Shaban: Stocks close out best quarter since 1998, clawing back most Q1 losses, The Washington Post, 30.06.2020
- Guillaume Poingt: Les 35 heures ont 20 ans : deux économistes font le bilan, Le Figaro, 09.02.2018
- Microsoft Japon teste la semaine de travail de 4 jours et sa productivité augmente de 40%, Radio-Canada, 04.11.2019
David Robson: Las razones que explican por qué hay tantas personas incompetentes en su trabajo, BBC News, Mundo, WorkLife, 08.07.2020
ReplyDelete