| Date un Voltio: ¿Qué pasaría si se invirtiera el campo magnético de la Tierra?, YouTube, 20.03.2019 |
Hem vist en diferents articles de sèries com: Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat?, i Deriva continental / Tectònica de plaques (1) que el planeta on vivim té uns mecanismes que han funcionat des de molt abans que la humanitat s'estengués des de l'Àfrica per tot el planeta. Uns mecanismes que seguiran funcionant quan la humanitat s'hagi extingit o quan hagi marxat per sempre d'aquest planeta.
Segons el país on vivim, tenim tota la llibertat per creure en un ésser superior que va crear el món i que va donar a l'espècie humana la seva propietat i la de tot el seu contingut per fer amb ells allò que bo li sembli, sempre que respectem una sèrie de principis inventariats en un llibre sagrat. També podem creure en les Hipòtesis Gaia elaborades per James Lovelock en 1969 (2). Fins i tot podem creure en un saber científic que, aplicat a la tecnologia, podria permetre'ns un dia escapar als inexorables mecanismes de la Terra. Segons el país on vivim, val més no pronunciar-nos per cap d'aquestes opcions.
Però qualsevol que siguin les nostres idees, no canviaran res ni en la Tectònica de plaques ni en els Canvis climàtics que s'han vist i es veuran en aquest planeta. Potser ho faran en la manera en què la humanitat podrà adaptar-se a aquests mecanismes o per fugir d'ells per enfrontar-se a altres dels que encara no tenim més que alguns coneixements.
Avui m'agradaria compartir amb tu un altre d'aquests mecanismes de la Terra que no depenen per res de l'acció humana: la inversió del camp magnètic de la Terra. Per fer-ho, m'agradaria proposar-te de començar veient un vídeo molt interessant d'un divulgador científic excepcional Javier Santaolalla (3) amb el que he obert aquest article.
El meu interès pel fenomen dels moviments en la posició dels pols geogràfic i magnètic va començar de la mà d'un professor, més tard també amic: en Manuel Miró (4). En 2015 va continuar amb l'enrenou mediàtic que va provocar la publicació de les mesures del desplaçament de l'eix de rotació de la Terra (5) i les hipòtesis dels seus eventuals efectes en el Canvi climàtic (6). En 2019 el meu interès va seguir amb l'enrenou d'uns articles publicats a La Vanguardia, als quals vaig dedicar un article en aquest blog (7).
En aquest article podies trobar l'explicació de tot aquest enrenou (8):
Honestament, em va sorprendre que moltes de les versions dels experts més optimistes ni tan sols tinguessin en compte els efectes de les tempestes magnètiques observades en temps recents, des de l'any 1859 (9). I que tots ells, tant els apocalíptics com els optimistes, obviessin el fet de mencionar el poc que encara sabem les reversions geomagnètiques i interpretessin a partir d'una sèrie de dades que va començar el 1831 una reversió completa de la polaritat que es va donar per última vegada fa 780.000 anys (10):
Sobre un dels impactes de l'excursió de Laschamp que pots trobar també en altres articles, em va sorprendre que Petitdemange mencionés el següent:
Desconec si la hipòtesi defensada pels investigadors de la Leeds University, sobre la base de les dades recollides pel programa SWARM de l'ESA (cf. 7), serà acceptada com a vàlida pels altres investigadors del gremi: pots veure un resum al vídeo amb què tanco l'article.
Altres lectures recomanades:
Segons el país on vivim, tenim tota la llibertat per creure en un ésser superior que va crear el món i que va donar a l'espècie humana la seva propietat i la de tot el seu contingut per fer amb ells allò que bo li sembli, sempre que respectem una sèrie de principis inventariats en un llibre sagrat. També podem creure en les Hipòtesis Gaia elaborades per James Lovelock en 1969 (2). Fins i tot podem creure en un saber científic que, aplicat a la tecnologia, podria permetre'ns un dia escapar als inexorables mecanismes de la Terra. Segons el país on vivim, val més no pronunciar-nos per cap d'aquestes opcions.
Però qualsevol que siguin les nostres idees, no canviaran res ni en la Tectònica de plaques ni en els Canvis climàtics que s'han vist i es veuran en aquest planeta. Potser ho faran en la manera en què la humanitat podrà adaptar-se a aquests mecanismes o per fugir d'ells per enfrontar-se a altres dels que encara no tenim més que alguns coneixements.
Avui m'agradaria compartir amb tu un altre d'aquests mecanismes de la Terra que no depenen per res de l'acció humana: la inversió del camp magnètic de la Terra. Per fer-ho, m'agradaria proposar-te de començar veient un vídeo molt interessant d'un divulgador científic excepcional Javier Santaolalla (3) amb el que he obert aquest article.
El meu interès pel fenomen dels moviments en la posició dels pols geogràfic i magnètic va començar de la mà d'un professor, més tard també amic: en Manuel Miró (4). En 2015 va continuar amb l'enrenou mediàtic que va provocar la publicació de les mesures del desplaçament de l'eix de rotació de la Terra (5) i les hipòtesis dels seus eventuals efectes en el Canvi climàtic (6). En 2019 el meu interès va seguir amb l'enrenou d'uns articles publicats a La Vanguardia, als quals vaig dedicar un article en aquest blog (7).
En aquest article podies trobar l'explicació de tot aquest enrenou (8):
El punt exacte on es troba el Pol magnètic es desplaça de forma poc predictible des que James Clark Ross el va situar per primera vegada en 1831 a l'Àrtic canadenc. A mitjans de la dècada de 1990, el desplaçament va augmentar la seva velocitat, des del voltant de 15 km/any fins al voltant de 55 km/any que hom observa actualment, en línia recta cap a Sibèria.A partir d'aquí van començar a publicar-se les aportacions dels experts. Tot i haver-hi un cert consens en afirmar que, al ritme actual del seu desplaçament, el camp magnètic de la Terra podria ser nul d'aquí a 2 000 anys, un grup d'experts ens anunciaven l'apocalipsi per demà i un altre ens deia que els seus efectes es limitarien als senyals que passen pels satèl·lits: GPS, telefonia mòbil, TV, etc. Francament, si d'aquí a 2 000 anys la humanitat segueix utilitzant els mateixos sistemes i aparells que avui, el ritme del seu progrés tecnològic seria senzillament deplorable.
Honestament, em va sorprendre que moltes de les versions dels experts més optimistes ni tan sols tinguessin en compte els efectes de les tempestes magnètiques observades en temps recents, des de l'any 1859 (9). I que tots ells, tant els apocalíptics com els optimistes, obviessin el fet de mencionar el poc que encara sabem les reversions geomagnètiques i interpretessin a partir d'una sèrie de dades que va començar el 1831 una reversió completa de la polaritat que es va donar per última vegada fa 780.000 anys (10):
Els casos de reversió geomagnètica de la Terra són estadísticament aleatoris. Hi ha hagut 183 inversions en els darrers 83 milions d’anys (de mitjana una vegada cada ~ 450.000 anys). La darrera es va produir fa 780.000 anys. A més, hi ha estimacions molt diferents sobre la velocitat amb què es van produir. Algunes fonts calculen que el temps que es necessita per completar una reversió és de mitjana d’uns 7.000 anys, que seria el cas de les quatre reversions més recents (...) Tot i que variable, la durada d’una reversió completa tindria una durada d'entre 2000 i 12.000 anys.La realitat però és que la majoria dels experts que ho són, tot com la pràctica totalitat dels periodistes que interpreten les seves declaracions, es refereixen a un fenomen amb un nom mediàticament molt menys impactant: l'excursió geomagnètica (11) i, per parlar dels seus efectes, als de la darrera que es coneix: l'excursió de Laschamp (12):
A diferència de les reversions, l'excursió no representa un canvi permanent de l'orientació en gran escala, sinó que és un canvi dramàtic, d'una durada relativament curta -entre uns pocs milers a desenes de milers d'anys- durant la qual disminueix la intensitat del camp magnètic -amb valors del 0 al 20% del valor previ-, acompanyada per una variació en l'orientació del pol magnètic de fins a 45° respecte a la seva orientació prèvia.A una entrevista publicada a l'edició en francès del National Geographic el passat mes de març (13), Ludovic Petitdemange, astrofísic i investigador del CNRS, afirmava que els científics no estan encara en condicions de preveure ni les reversions ni les excursions. No és difícil de comprendre quan, més endavant, diu que no hi ha un consens sobre les causes que podrien explicar-les.
Actualment no hi ha consens pel que fa a les causes de les excursions geomagnètiques. Excepte en els períodes molt recents -com l'excursió de Laschamp fa 42.000 anys, una de les primeres a ser estudiada-, no se sap molt bé amb quina freqüència tenen lloc. A diferència de les reversions geomagnètiques, que són més fàcilment detectables pel canvi en l'orientació del camp magnètic, les excursions, com duren poc, són difícils de detectar en períodes llargs de temps.
Sobre un dels impactes de l'excursió de Laschamp que pots trobar també en altres articles, em va sorprendre que Petitdemange mencionés el següent:
L’excursió de Laschamp va danyar greument la capa d’ozó a través de la radiació ionitzant. Una onada de canvi climàtic hauria arrasat sobre la Terra: tempestes intenses, episodis d’aridesa en determinades regions, desenvolupament de la capa de gel. Tots aquests canvis van afectar la vida salvatge fa 42.000 anys i, com a conseqüència, es van extingir moltes espècies vives.Si et dic que em va sorprendre és perquè l'excursió de Laschamp descriu les condicions climàtiques pròpies d'un període glacial (14), com el que abasta el període de 115.000 a 11.700 anys abans del present, durant el qual va tenir lloc justament l'excursió de Laschamp. Si t'he de ser sincer, també he llegit amb molt d'escepticisme altres impactes associats a l'excursió de Laschamp: Durant aquests esdeveniments, la vida a la Terra va estar exposada a una intensa llum ultraviolada. Els Neandertals i la megafauna van desaparèixer, mentre que els humans moderns van trobar refugi a les cavernes (15).
Desconec si la hipòtesi defensada pels investigadors de la Leeds University, sobre la base de les dades recollides pel programa SWARM de l'ESA (cf. 7), serà acceptada com a vàlida pels altres investigadors del gremi: pots veure un resum al vídeo amb què tanco l'article.
| Seeker - We May Finally Know Why Earth’s Magnetic North Keeps Moving, YouTube, 08.07.2020 |
Altres lectures recomanades:
- El extraño comportamiento del núcleo de la Tierra que los científicos no saben explicar, BBC News Mundo, 14.06.2021
- Veure la pàgina Sèries d'Articles publicats en aquest blog
- Wikipedia: Gaia hypothesis [en] [fr] [es] [ca]
- Javier Santaolalla: Wikipedia [en] [fr] [es] [ca] || Youtube, Twitter, Instagram, Facebook,
- Veure La valse des continents (1/2) publicat en aquest blog el 27.04.2021
- Veure The shift of the Earth's poles and the climate change, publicat en aquest blog el 02.06.2015
- Veure Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat?
- Veure Què està passant amb el camp magnètic de la terra? publicat en aquest blog el 07.08.2019
- Algo extraño está sucediendo con el Polo norte magnético, La Vanguardia, 10.01.2019
- Veure Geomagnetic storm: a new Carrington event? publicat en aquest blog el 31.03.2019
- Wikipedia: Earth's magnetic field [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Geomagnetic excursion [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Laschamp event [en] [fr] [es] [ca] || P. Roperch, N. Bonhommet, S. Levi: Paleointensity of the earth's magnetic field during the Laschamp excursion and its geomagnetic implications, Earth and Planetary Science Letters, Volume 88, Issues 1–2, 1988, Pages 209-219, ISSN 0012-821X, https://doi.org/10.1016/0012-821X(88)90058-1.
- Mehdi Benmakhlouf: Il y a 42 000 ans, une excursion du champ magnétique a bouleversé la vie sur Terre, National Geographic, 09.03.2021
- Veure Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? (9), publicat en aquest blog el 08.06.2021
- Chris Fogwill, Alan Hogg, Chris Turney and Zoë Thomas: Earth’s magnetic field broke down 42,000 years ago and caused massive sudden climate change, The Conversation, 18.02.2021
International research by Tel Aviv University, the Istituto Nazionale di Geofisica e Vulcanologia, Rome, and the University of California San Diego uncovered findings regarding the magnetic field that prevailed in the Middle East between approximately 10,000 and 8,000 years ago. Researchers examined pottery and burnt flints from archaeological sites in Jordan, on which the magnetic field during that time period was recorded. Information about the magnetic field during prehistoric times can affect our understanding of the magnetic field today, which has been showing a weakening trend that has been cause for concern among climate and environmental researchers.
ReplyDeleteAnita Di Chiara et al.: The strength of the Earth’s magnetic field from Pre-Pottery to Pottery Neolithic, Jordan, PNAS August 24, 2021 118 (34) e2100995118
Recordings of the magnetic field from 9,000 years ago teach us about the magnetic field today, Peer-Reviewed Publication, Tel Aviv University Research Links Archaeology, Physics, and Geophysics, 16.08.2021