| ARTE Découverte - Aux origines de l'Europe | La valse des continents | ARTE, YouTube, 01.02.201 |
Si ets jove, segurament no has sentit parlar mai del COU (1). Si no ho ets, segurament ja l'has oblidat. Quan vaig inscriure'm al COU vaig escollir l'assignatura de Geologia com optativa, i vaig tenir la sort de tenir una professora que em va descobrir quelcom que havia vist de passada a les classes del batxillerat: la deriva continental i la tectònica de plaques (2).
Mai més vaig veure el paisatge com l'havia vist abans. A partir d'aquell moment tenia una eina que em permetia comprendre millor les descripcions geomorfològiques que acompanyaven els vells mapes de l'Editorial Alpina (3) i podia projectar-me en un passat molt llunyà i a les causes que s'amagaven darrere la morfologia del paisatge actual.
Però també vaig realitzar que vivia a un fotograma d'un llarg film del qual mai no veuria ni l'inici ni la fi. Una sèrie de TV de Carl Sagan que sempre recomano veure a tothom: Cosmos (1980) (4) i un vídeo que jo hauria de veure més sovint: Pale Blue Dot (5), em van acabar de convèncer de la futilitat absoluta de la història de les civilitzacions, de les religions, dels països i de les seves adorades històries i fronteres... Unes escenes més del llarg film que és la història de la Terra.
Vaig retrobar aquella passió per la deriva continental i la tectònica de plaques a la universitat, de la mà d'un professor, més tard també amic: en Manuel Miró (6). Al segon curs que vaig fer amb ell, l'assignatura de Geomorfologia comprenia un treball de camp a una zona que havíem d'escollir i on hauríem d'aplicar tot allò que havíem après a les seves classes i amb les lectures que ens havia passat.
Un altre cop de sort va ser poder integrar-me a un equip de companys, i futurs amics, que estudiaven arqueologia i que, al llarg del treball de camp i la recollida de mostres, em van aprendre la gran diferència que hi ha entre mirar i veure (7).
També vaig tenir la sort que acollissin amb entusiasme la meva proposta de fer el treball de camp a la zona delimitada pel Mapa Geológico de España. E.1:50.000 - Hoja 252 - TREMP (8). Una zona on podíem trobar roques i materials de les quatre antigues subdivisions del temps geològics: des del primari fins al quaternari. Durant el nostre treball de camp, i gràcies a les mostres que vam recollir, vam poder identificar i explicar les zones de contacte i els seus processos geomorfològics. També identificar aquelles antigues subdivisions del temps geològics en els materials utilitzats per la construcció dels masos i cabanes d'aquella zona.
Amb tota aquesta brasa preliminar he intentat explicar-te tots els sentiments que em passen pel cap quan veig els 10 episodis d'una sèrie d'Arte TV que vull engrescar-te a veure a YouTube: La valse des continents (9).
Si has punxat el vídeo amb què he obert el post d'avui i si, tal com l'he configurat, aquest s'ha obert al minut 37:43, hauràs vist a Michel Marthaler, professor de la Université de Lausanne (10) que, des del mirador del Gornergrat (3089 m) (11) ens diu que, als seus peus, el sòl és el d'una plataforma oceànica que es va formar a 3000 m de fondària al secundari. Que, al seu davant, el Monte Rosa (4634 m) està format per roques continentals, granit i gneis, que tenen 400 milions d'anys més que el sol oceànic del Gornergrat. I que, a l'oest, el Matterhorn (4478 m), està format per materials de la plataforma oceànica africana.
En realitat, tot el que diu Michel Marthaler en aquesta escena del vídeo resumeix força bé la tempesta d'emocions que vaig experimentar el primer cop que vaig pujar al Gornergrat (3089 m). L'emoció d'estar veient aquell paisatge amb els peus al que va ser un sol oceànic que es trobava a més de 6 km de fondària quan es va crear. La sensació d'estar veient un paisatge que, senzillament, no existia abans del plegament alpí. L'emoció d'estar al cor dels Alps veient un Matterhorn (4478 m) que havia emergit des de la plataforma oceànica de la placa africana i que havia estat modelat per les glaceres...
Probablement no estava vivint la síndrome de Stendhal (12), però no estava gaire lluny de fer-ho.
Altres lectures recomanades:
Mai més vaig veure el paisatge com l'havia vist abans. A partir d'aquell moment tenia una eina que em permetia comprendre millor les descripcions geomorfològiques que acompanyaven els vells mapes de l'Editorial Alpina (3) i podia projectar-me en un passat molt llunyà i a les causes que s'amagaven darrere la morfologia del paisatge actual.
Però també vaig realitzar que vivia a un fotograma d'un llarg film del qual mai no veuria ni l'inici ni la fi. Una sèrie de TV de Carl Sagan que sempre recomano veure a tothom: Cosmos (1980) (4) i un vídeo que jo hauria de veure més sovint: Pale Blue Dot (5), em van acabar de convèncer de la futilitat absoluta de la història de les civilitzacions, de les religions, dels països i de les seves adorades històries i fronteres... Unes escenes més del llarg film que és la història de la Terra.
Vaig retrobar aquella passió per la deriva continental i la tectònica de plaques a la universitat, de la mà d'un professor, més tard també amic: en Manuel Miró (6). Al segon curs que vaig fer amb ell, l'assignatura de Geomorfologia comprenia un treball de camp a una zona que havíem d'escollir i on hauríem d'aplicar tot allò que havíem après a les seves classes i amb les lectures que ens havia passat.
|
Un altre cop de sort va ser poder integrar-me a un equip de companys, i futurs amics, que estudiaven arqueologia i que, al llarg del treball de camp i la recollida de mostres, em van aprendre la gran diferència que hi ha entre mirar i veure (7).
També vaig tenir la sort que acollissin amb entusiasme la meva proposta de fer el treball de camp a la zona delimitada pel Mapa Geológico de España. E.1:50.000 - Hoja 252 - TREMP (8). Una zona on podíem trobar roques i materials de les quatre antigues subdivisions del temps geològics: des del primari fins al quaternari. Durant el nostre treball de camp, i gràcies a les mostres que vam recollir, vam poder identificar i explicar les zones de contacte i els seus processos geomorfològics. També identificar aquelles antigues subdivisions del temps geològics en els materials utilitzats per la construcció dels masos i cabanes d'aquella zona.
Amb tota aquesta brasa preliminar he intentat explicar-te tots els sentiments que em passen pel cap quan veig els 10 episodis d'una sèrie d'Arte TV que vull engrescar-te a veure a YouTube: La valse des continents (9).
 |
| La valse des continents, Arte Découverte, 10 vídeos, YouTube 18.02.2021 |
Si has punxat el vídeo amb què he obert el post d'avui i si, tal com l'he configurat, aquest s'ha obert al minut 37:43, hauràs vist a Michel Marthaler, professor de la Université de Lausanne (10) que, des del mirador del Gornergrat (3089 m) (11) ens diu que, als seus peus, el sòl és el d'una plataforma oceànica que es va formar a 3000 m de fondària al secundari. Que, al seu davant, el Monte Rosa (4634 m) està format per roques continentals, granit i gneis, que tenen 400 milions d'anys més que el sol oceànic del Gornergrat. I que, a l'oest, el Matterhorn (4478 m), està format per materials de la plataforma oceànica africana.
En realitat, tot el que diu Michel Marthaler en aquesta escena del vídeo resumeix força bé la tempesta d'emocions que vaig experimentar el primer cop que vaig pujar al Gornergrat (3089 m). L'emoció d'estar veient aquell paisatge amb els peus al que va ser un sol oceànic que es trobava a més de 6 km de fondària quan es va crear. La sensació d'estar veient un paisatge que, senzillament, no existia abans del plegament alpí. L'emoció d'estar al cor dels Alps veient un Matterhorn (4478 m) que havia emergit des de la plataforma oceànica de la placa africana i que havia estat modelat per les glaceres...
Probablement no estava vivint la síndrome de Stendhal (12), però no estava gaire lluny de fer-ho.
Altres lectures recomanades:
- Samuel Martínez: ¿Qué son las zonas de subducción y dónde está la más importante del planeta?, InfoLibre, 08.06.2021
- Wikipedia: Curso de Orientación Universitaria
- Wikipedia: Continental Drift [en] [fr] [es] [ca] || Plate Tectonics [en] [fr] [es] [ca]
- Editorial Alpina: Home page
- Wikipedia: Cosmos: A Personal Voyage [en] [fr] [es] [ca]
- Veure Carl Sagan - Traveller's Tales, publicat en aquest blog el 12.12.2018 || Wikipedia: Pale Blue Dot [en] [fr] [es] [ca]
- Manuel Miró: Dialnet
- Veure Passats tèrbols (7) a El Geògraf Solitari, 12.12.2008
- Mapa Geológico de España. E.1:50.000 - Hoja 252 - TREMP, datos.gob.es
- La valse des continents, Arte Découverte, 10 vídeos, YouTube 18.02.2021
- Animaux géologiques, Michel Marthaler, RTS, 02.01.2020
- Veure Matterhorn (4478 m) publicat en aquest blog el passat 14.03.2021
- Wikipedia: Syndrome de Stendhal [en] [fr] [es] [ca]
No comments:
Post a Comment