| Garrigues Sostenibles - Petrocalipsis: Presentació amb Antonio Turiel, YouTube, 14.05.2021 |
El passat mes de maig vaig comprar l'edició Kindle d'un llibre d'Antonio Turiel (1): Petrocalipsis: Crisis energética global y cómo (no) la vamos a solucionar (2). La sinopsi del llibre el presenta així:
El vaig descobrir a una entrevista de Manel Riu publicada per El Crític a principis d'any (3). I em va interessar d'allò més llegir al seu blog (visita també recomanada): The Oil Crash (cf. 1) la presentació de les seves idees davant de la Comisión de Transición Ecológica del Senado el passat 30.03.2021, amb motiu de la discussió en aquesta cambra del proyecto de Ley de Cambio Climático y Transición Energética (4).
Si ja has vist el vídeo de la presentació del seu llibre i també has llegit les altres referències que t'he passat, hauràs pogut fer-te una idea del discurs que defensa Antonio Turiel. Un discurs molt interessant i del que hom hauria de tenir molt en compte moltes de les seves alertes.
Personalment he de dir que, si bé comparteixo bona part de la photo finish que ens dona sobre el present, segurament a causa de la meva edat i per viure on visc, tinc algunes dificultats per compartir la projecció de la seva photo finish pel futur.
M'explico. No puc sinó subscriure, i no és d'ara, que un model econòmic basat en un creixement infinit vivint a un planeta amb recursos finits és un autèntic despropòsit. Però, a causa de la meva edat, no em permetria subestimar el sistema que dona suport a aquest model econòmic i creure que no té capacitat de reflexionar o invertir a llarg termini per trobar recursos a altres llocs: e.g. un exemple extrem i molt bèstia seria que l'actual cursa espacial i l'anàlisi dels recursos minerals de planetes i asteroides no té només un objectiu científic.
També he de confessar que tinc dificultats per assumir l'autarquia com a sistema econòmic viable o la seva visió optimista del passat industrial de Catalunya. Segurament per proximitat geogràfica, em molesten algunes possibles reinterpretacions quan s'associen les multinacionals amb seu a Alemanya, amb Alemanya o amb els alemanys en un discurs que trobo molt desafortunat.
Tanmateix, per fer ras i curt, em concentraré en quelcom que m'ha cridat molt l'atenció: la seva visió sobre els límits de l'ús de l'electricitat en el transport de mercaderies o els enginys de les mines.
En primer lloc, sobre la projecció vers el futur de la photo finish d'avui, crec que podem estar d'acord en el fet que ni el rendiment, ni el consum, fins i tot els materials utilitzats en els primers motors d'explosió, no tenen gran cosa a veure amb els que equipen els nostres vehicles avui dia. És a dir, qualsevol que fos la visió de futur que hom pogués imaginar en 1886 pel motor de 958 cm³, 0,8 CV i velocitat màxima de 16 km/h de Karl Benz, crec que podem estar d'acord que no tenia gran cosa a veure amb els motors d'explosió que coneixem avui.
Sobre l'ús de l'electricitat en el transport urbà diré que, quan jo era petit, molt a prop del meu barri de Barcelona, circulaven troleibusos que utilitzaven catenàries (5). I al meu barri, hi havia tramvies que també les utilitzaven. Quan vaig arribar a Lausanne, vaig descobrir una vila cablejada per les catenàries que utilitzen els troleibusos del transport públic (6). I al barri on visc sabem que, encara avui, quan neva i la neu gela, sols els motors elèctrics dels troleibusos tenen la força suficient per superar els forts pendents de la nostra vila.
Quan vaig arribar a Lausanne també vaig descobrir que els camions de La Poste distribuïen la paqueteria a la vila amb vells camions elèctrics. No era res de revolucionari: a París circulaven furgons elèctrics de La Poste ja en 1904 (7), i al Regne Unit no era rar veure vehicles elèctrics distribuint la llet de bon matí des de principis del s. XX (8).
El 2019, més del 40% de la flota de vehicles de La Poste a Suïssa funcionava amb electricitat verda (9). Amb això m'estic referint a la distribució urbana de la petita i mitjana paqueteria (10), però també a la xarxa més important de transport de passatgers i petita paqueteria de Suïssa: CarPostal (11) que, amb 936 línies, és l'empresa de transport per carretera més important de Suïssa i, junt amb els ferrocarrils federals, assegura que el transport públic arribi fins als indrets més remots del país. Fins i tot a llocs amb una orografia remarcable i una baixa densitat de població, com el cantó dels Grisons, on CarPostal treballa actualment en un projecte destinat a fer que tots els seus vehicles siguin exclusivament elèctrics (12).
Actualment, La Poste també està fent proves amb un camió de 40 tones i 100% elèctric fabricat el 2019 per la firma Man, transportant mercaderies entre Frauenfeld (St. Gallen), Gossau i Schaffhausen. Tot i tenir encara un preu d'adquisició massa alt, aquest camió té una potència de 475 CV i una bateria que es carrega en 45 minuts amb corrent continu. Té una autonomia de 150 a 200 km sense recàrrega intermediària (en funció de la topografia) i, en un recorregut de 60.000 km/any a l’any, permet l'estalvi de 17.700 litres de carburant (13).
Probablement pel fet de viure a Suïssa, em costa entendre que hom pugui dir que els grans enginys de les mines no poden moure's amb energia elèctrica. Recordo un article que vaig publicar en maig del 2018 sobre l'eDumper, en aquell moment el camió elèctric més gran del món (14). No tinc ni idea de com serà el futur, però en cas que una línia elèctrica d'alta tensió no arribés a una explotació minera per carregar les bateries dels enginys, podria imaginar que el mateix tren que transporta el mineral al seu lloc de destí, podria tornar amb unes bateries carregades que reemplaçarien aquelles que s'haguessin descarregat.
Probablement pel fet de viure a un país líder en el trading internacional de matèries primeres, també estic al corrent que, tot i que els recursos del planeta són finits, encara se segueixen descobrint jaciments de minerals que hi ha qui ja dona per exhaurits. Aquest seria el cas dels jaciments d'or i coure descoberts recentment al Perú per una empresa minera canadenca: Hannan Metals Limited (15)
Tornant al transport, en 2018 la quota del transport de mercaderies per ferrocarril a Suïssa representava el 70% sobre el total (16). I després de l'obertura del Túnel del Gothard en 2018, sense cap suport de la UE, més de 100 000 tràilers que abans travessaven les carreteres suïsses, ho van fer transportats per ferrocarril entre els punts de ruptura de càrrega de Fribourg-en-Brisgau (D) - Novara (I) (100 000 camions) i Basel (CH) - Lugano (CH) (10 000 camions) (17). Potser el dia que la UE es decideixi a connectar els grans axis del transport ferroviari pel transport de mercaderies, arribarem a fer pujar als trens els 900 000 camions que segueixen travessant les carreteres i autopistes del nostre país.
Parlant de transport de mercaderies i tornant a les catenàries, tot i ser força escèptic, desconec quin serà el resultat en 2022 del projecte de Siemens per l'equipament amb catenàries d'un tram de 5 km d'autopista per la circulació dels camions (18). I pel que fa a les bateries, tot i que sóc molt escèptic, no tinc ni idea de si les d'ions d'alumini i grafè seran una alternativa a les de liti (19): ara per ara, no sembla ser el cas.
També he de confessar que no tinc ni idea dels materials amb què es construiran les carreteres en el futur. Ni el recorregut que tindran algunes idees que avui se'ns presenten com a futuristes (20).
Probablement, si el projecte Cargo Sous Terrain (CST) (21) arriba a tirar endavant i a demostrar la seva rendibilitat econòmica, ecològica i social, el transport de mercaderies podria no tenir res a veure amb el que coneixem avui a Suïssa.
Honestament, si en 1939 ningú podia imaginar que 30 anys més tard un enginy espacial posaria dos homes sobre la superfície de la Lluna, no crec que sigui una bona idea explicar-nos avui, i de manera vehement, com serà el món en 2050.
Pel que fa a l'anunci de l'exhauriment dels recursos fòssils i l'urani que hem utilitzat per fer bullir l'aigua que encara avui fa funcionar les turbines, o els anuncis de les catàstrofes ecològiques ocasionades pel seu ús, potser seria una bona idea no oblidar que l'augment de les temperatures afavoreix l'evaporació, i aquesta les precipitacions. I que amb un augment de les precipitacions, fins i tot quan aquestes són violentes, es poden fer moltes coses: per exemple, energia.
També seria una bona idea recordar que el canvi climàtic és una constant en la història d'ençà que el nostre planeta té una atmosfera. Els fenòmens extrems que podem estar desencadenant probablement canviaran el clima en relació a com l'hem conegut dins de les pretensioses fronteres que hem anat traçant amb el temps. Però no caiguem en l'arrogància de subestimar els mecanismes d'autoregulació climàtica del planeta: funcionen des de molt abans que l'home desenvolupés la revolució industrial (22).
A un article que vaig publicar en 2018 ja vaig presentar algunes de les prediccions errònies que s'havien fet en el passat sobre com seria un futur que mai no les va confirmar. Entre elles hi havia la visió de la Barcelona del futur que, en 1929, va fer Nicolau Maria Rubió i Tudurí (23).
No tinc ni la pretensió, tampoc la més mínima idea, de saber com serà el futur. Potser serà millor o pitjor que el present. En tot cas, el que és segur, és que serà diferent. Personalment prefereixo pensar en clau positiva i creure que, si la humanitat va poder sobreviure a tot el que va passar durant l'any 536 (24), també podrà superar el que vindrà d'ara endavant. I si fa entre 50 i 55 milions d'anys hi havia manglars a les illes de Nova Sibèria o al delta del MacKenzie, al Canadà (25), i la Terra era un planeta ple de vida ... ho deixo aquí.
M'agradaria acabar dient que seguiré llegint els articles, les entrevistes i els llibres d'Antonio Turiel. I també seguiré els seus vídeos. Car totes les seves alertes segueixen sent pertinents i considero que s'han de tenir molt en compte. Fins i tot, si no comparteixo molts dels seus postulats.
Petrocalipsis es un análisis crudo y claro de las posibles alternativas a nuestro sistema energético actual. Frente al triunfalismo que muchas veces exhiben las noticias sobre la futura utilización de nuevas fuentes energéticas, el libro plantea con concisión por qué no funcionan ni funcionarán cada una de las falsas soluciones que se han venido discutiendo durante las últimas dos décadas. No hay soluciones sencillas ni atajos al dilema que plantea la transición energética, doblemente necesaria no solo por el impacto ambiental de los combustibles fósiles, sino también por un factor a menudo ignorado: su próxima escasez. Frente a la fe ciega en la tecnología que parecen profesar los responsables políticos y económicos, el autor nos explica que nada podrá evitar que en las próximas décadas sigamos una senda de descenso energético de la que nadie quiere hablar. La lectura de este libro deja claro que si queremos evitar el peor escenario, el «petrocalipsis», debemos dejar de engañarnos, comprender nuestra situación real y actuar cuanto antes en consecuencia.Antonio Turiel, és un científic i divulgador nascut a León, llicenciat en Física i Matemàtiques i doctor en Física Teòrica per la Universitat Autònoma de Madrid. Actualment treballa com investigador científic a l'Institut de Ciències de la Mar del CSIC.
El vaig descobrir a una entrevista de Manel Riu publicada per El Crític a principis d'any (3). I em va interessar d'allò més llegir al seu blog (visita també recomanada): The Oil Crash (cf. 1) la presentació de les seves idees davant de la Comisión de Transición Ecológica del Senado el passat 30.03.2021, amb motiu de la discussió en aquesta cambra del proyecto de Ley de Cambio Climático y Transición Energética (4).
Si ja has vist el vídeo de la presentació del seu llibre i també has llegit les altres referències que t'he passat, hauràs pogut fer-te una idea del discurs que defensa Antonio Turiel. Un discurs molt interessant i del que hom hauria de tenir molt en compte moltes de les seves alertes.
Personalment he de dir que, si bé comparteixo bona part de la photo finish que ens dona sobre el present, segurament a causa de la meva edat i per viure on visc, tinc algunes dificultats per compartir la projecció de la seva photo finish pel futur.
M'explico. No puc sinó subscriure, i no és d'ara, que un model econòmic basat en un creixement infinit vivint a un planeta amb recursos finits és un autèntic despropòsit. Però, a causa de la meva edat, no em permetria subestimar el sistema que dona suport a aquest model econòmic i creure que no té capacitat de reflexionar o invertir a llarg termini per trobar recursos a altres llocs: e.g. un exemple extrem i molt bèstia seria que l'actual cursa espacial i l'anàlisi dels recursos minerals de planetes i asteroides no té només un objectiu científic.
També he de confessar que tinc dificultats per assumir l'autarquia com a sistema econòmic viable o la seva visió optimista del passat industrial de Catalunya. Segurament per proximitat geogràfica, em molesten algunes possibles reinterpretacions quan s'associen les multinacionals amb seu a Alemanya, amb Alemanya o amb els alemanys en un discurs que trobo molt desafortunat.
Tanmateix, per fer ras i curt, em concentraré en quelcom que m'ha cridat molt l'atenció: la seva visió sobre els límits de l'ús de l'electricitat en el transport de mercaderies o els enginys de les mines.
En primer lloc, sobre la projecció vers el futur de la photo finish d'avui, crec que podem estar d'acord en el fet que ni el rendiment, ni el consum, fins i tot els materials utilitzats en els primers motors d'explosió, no tenen gran cosa a veure amb els que equipen els nostres vehicles avui dia. És a dir, qualsevol que fos la visió de futur que hom pogués imaginar en 1886 pel motor de 958 cm³, 0,8 CV i velocitat màxima de 16 km/h de Karl Benz, crec que podem estar d'acord que no tenia gran cosa a veure amb els motors d'explosió que coneixem avui.
Sobre l'ús de l'electricitat en el transport urbà diré que, quan jo era petit, molt a prop del meu barri de Barcelona, circulaven troleibusos que utilitzaven catenàries (5). I al meu barri, hi havia tramvies que també les utilitzaven. Quan vaig arribar a Lausanne, vaig descobrir una vila cablejada per les catenàries que utilitzen els troleibusos del transport públic (6). I al barri on visc sabem que, encara avui, quan neva i la neu gela, sols els motors elèctrics dels troleibusos tenen la força suficient per superar els forts pendents de la nostra vila.
 |
| Momox de Morteau, CC BY-SA 4.0, Enllaç |
Quan vaig arribar a Lausanne també vaig descobrir que els camions de La Poste distribuïen la paqueteria a la vila amb vells camions elèctrics. No era res de revolucionari: a París circulaven furgons elèctrics de La Poste ja en 1904 (7), i al Regne Unit no era rar veure vehicles elèctrics distribuint la llet de bon matí des de principis del s. XX (8).
El 2019, més del 40% de la flota de vehicles de La Poste a Suïssa funcionava amb electricitat verda (9). Amb això m'estic referint a la distribució urbana de la petita i mitjana paqueteria (10), però també a la xarxa més important de transport de passatgers i petita paqueteria de Suïssa: CarPostal (11) que, amb 936 línies, és l'empresa de transport per carretera més important de Suïssa i, junt amb els ferrocarrils federals, assegura que el transport públic arribi fins als indrets més remots del país. Fins i tot a llocs amb una orografia remarcable i una baixa densitat de població, com el cantó dels Grisons, on CarPostal treballa actualment en un projecte destinat a fer que tots els seus vehicles siguin exclusivament elèctrics (12).
Actualment, La Poste també està fent proves amb un camió de 40 tones i 100% elèctric fabricat el 2019 per la firma Man, transportant mercaderies entre Frauenfeld (St. Gallen), Gossau i Schaffhausen. Tot i tenir encara un preu d'adquisició massa alt, aquest camió té una potència de 475 CV i una bateria que es carrega en 45 minuts amb corrent continu. Té una autonomia de 150 a 200 km sense recàrrega intermediària (en funció de la topografia) i, en un recorregut de 60.000 km/any a l’any, permet l'estalvi de 17.700 litres de carburant (13).
 |
| Premier tracteur de 40 t entièrement électrique, MAN Newsletter, 02.05.2019 |
Probablement pel fet de viure a Suïssa, em costa entendre que hom pugui dir que els grans enginys de les mines no poden moure's amb energia elèctrica. Recordo un article que vaig publicar en maig del 2018 sobre l'eDumper, en aquell moment el camió elèctric més gran del món (14). No tinc ni idea de com serà el futur, però en cas que una línia elèctrica d'alta tensió no arribés a una explotació minera per carregar les bateries dels enginys, podria imaginar que el mateix tren que transporta el mineral al seu lloc de destí, podria tornar amb unes bateries carregades que reemplaçarien aquelles que s'haguessin descarregat.
Probablement pel fet de viure a un país líder en el trading internacional de matèries primeres, també estic al corrent que, tot i que els recursos del planeta són finits, encara se segueixen descobrint jaciments de minerals que hi ha qui ja dona per exhaurits. Aquest seria el cas dels jaciments d'or i coure descoberts recentment al Perú per una empresa minera canadenca: Hannan Metals Limited (15)
 |
| Le plus grand camion électrique du monde entre en scène, Enerzine, 24.04.2018 |
Tornant al transport, en 2018 la quota del transport de mercaderies per ferrocarril a Suïssa representava el 70% sobre el total (16). I després de l'obertura del Túnel del Gothard en 2018, sense cap suport de la UE, més de 100 000 tràilers que abans travessaven les carreteres suïsses, ho van fer transportats per ferrocarril entre els punts de ruptura de càrrega de Fribourg-en-Brisgau (D) - Novara (I) (100 000 camions) i Basel (CH) - Lugano (CH) (10 000 camions) (17). Potser el dia que la UE es decideixi a connectar els grans axis del transport ferroviari pel transport de mercaderies, arribarem a fer pujar als trens els 900 000 camions que segueixen travessant les carreteres i autopistes del nostre país.
Parlant de transport de mercaderies i tornant a les catenàries, tot i ser força escèptic, desconec quin serà el resultat en 2022 del projecte de Siemens per l'equipament amb catenàries d'un tram de 5 km d'autopista per la circulació dels camions (18). I pel que fa a les bateries, tot i que sóc molt escèptic, no tinc ni idea de si les d'ions d'alumini i grafè seran una alternativa a les de liti (19): ara per ara, no sembla ser el cas.
| Une autoroute électrique pour camions inaugurée en Allemagne, RTS, 07.05.2019 |
També he de confessar que no tinc ni idea dels materials amb què es construiran les carreteres en el futur. Ni el recorregut que tindran algunes idees que avui se'ns presenten com a futuristes (20).
| Euronews (en español): 'Cenizas de papel' para sustituir al cemento en las carreteras españolas, YouTube, 04.06.2021 |
Probablement, si el projecte Cargo Sous Terrain (CST) (21) arriba a tirar endavant i a demostrar la seva rendibilitat econòmica, ecològica i social, el transport de mercaderies podria no tenir res a veure amb el que coneixem avui a Suïssa.
| Cargo sous terrain: projet du futur ?, RTS Téléjournal 19h30, 01.06.2021 |
Honestament, si en 1939 ningú podia imaginar que 30 anys més tard un enginy espacial posaria dos homes sobre la superfície de la Lluna, no crec que sigui una bona idea explicar-nos avui, i de manera vehement, com serà el món en 2050.
Pel que fa a l'anunci de l'exhauriment dels recursos fòssils i l'urani que hem utilitzat per fer bullir l'aigua que encara avui fa funcionar les turbines, o els anuncis de les catàstrofes ecològiques ocasionades pel seu ús, potser seria una bona idea no oblidar que l'augment de les temperatures afavoreix l'evaporació, i aquesta les precipitacions. I que amb un augment de les precipitacions, fins i tot quan aquestes són violentes, es poden fer moltes coses: per exemple, energia.
També seria una bona idea recordar que el canvi climàtic és una constant en la història d'ençà que el nostre planeta té una atmosfera. Els fenòmens extrems que podem estar desencadenant probablement canviaran el clima en relació a com l'hem conegut dins de les pretensioses fronteres que hem anat traçant amb el temps. Però no caiguem en l'arrogància de subestimar els mecanismes d'autoregulació climàtica del planeta: funcionen des de molt abans que l'home desenvolupés la revolució industrial (22).
A un article que vaig publicar en 2018 ja vaig presentar algunes de les prediccions errònies que s'havien fet en el passat sobre com seria un futur que mai no les va confirmar. Entre elles hi havia la visió de la Barcelona del futur que, en 1929, va fer Nicolau Maria Rubió i Tudurí (23).
No tinc ni la pretensió, tampoc la més mínima idea, de saber com serà el futur. Potser serà millor o pitjor que el present. En tot cas, el que és segur, és que serà diferent. Personalment prefereixo pensar en clau positiva i creure que, si la humanitat va poder sobreviure a tot el que va passar durant l'any 536 (24), també podrà superar el que vindrà d'ara endavant. I si fa entre 50 i 55 milions d'anys hi havia manglars a les illes de Nova Sibèria o al delta del MacKenzie, al Canadà (25), i la Terra era un planeta ple de vida ... ho deixo aquí.
M'agradaria acabar dient que seguiré llegint els articles, les entrevistes i els llibres d'Antonio Turiel. I també seguiré els seus vídeos. Car totes les seves alertes segueixen sent pertinents i considero que s'han de tenir molt en compte. Fins i tot, si no comparteixo molts dels seus postulats.
- Wikipedia: Antonio Turiel [en] [fr] [es] [ca] || The Oil Crash, Twitter
- Antonio Turiel: Petrocalipsis: Crisis energética global y cómo (no) la vamos a solucionar, Alfabeto, Septiembre 2020
- Manel Riu: Antonio Turiel - El petroli caurà a la meitat en cinc anys… i la crisi del 2008 serà una broma, Entrevistes, El Crític, 14.01.2021
- Comparecencia del Doctor en Física Teórica, D. Antonio Turiel Martínez, ante la Comisión de Transición Ecológica, para informar en relación con la materia objeto de estudio de la Ponencia sobre los retos de una transición energética sostenible, constituida en el seno de la Comisión. XIV Legislatura, Senado de España, 30.03.2021 || Antonio Turiel: Algunas preguntas incómodas - Carta abierta a los responsables políticos de la Transición Ecológica, tanto en España como en Europa. The Oil Crash, 18.05.2021
- Red de Trolebuses de Barcelona, Autobuses BCN
- Wikipedia: Trolleybus de Lausanne [en] [fr] [es] [ca]
- Philippe Brossette: La traction électrique pour les véhicules industriels. Un rappel historique. L’ION Rallye 2012, Chambre de Commerce & d’Industrie, Lyon, 30.11.2012
- Wikipedia: Milk Float
- Sandra Gonseth: Les étapes de la mobilité électrique de la Poste, La Poste, 12.07.2019
- Nathalie Dérobert: Des véhicules de livraison électriques pour la distribution des colis et des lettres, La Poste, 21.06.2019
- CarPostal: Home page || Wikipedia
- Coopération: Des cars postaux électriques pour les Grisons, CarPostal, Communiqué de presse du 19.06.2019
- Erich Goetschi: Un camion de 40 tonnes 100% électrique qui roule pour le compte de la Poste. La Poste, 08.08.2019 || Premier tracteur de 40 t entièrement électrique, MAN Newsletter, 02.05.2019
- Veure Switzerland - The biggest electric truck in the World, publicat en aquest blog el 16.05.2018
- Hannan Soil Sampling Defines Copper-Silver Mineralization Over 18 Kilometres at Tabalosos East , Nasdaq, 17.06.2021 || Hannan Discovers First High Grade Copper-Silver Outcrops Over 2.5 KM Strike at Tabalosos, Peru, Nasdaq, 09.03.2021 || Hannan Metals anuncia el hallazgo de oro y pórfido de cobre en Ucayali, La República, 02.02.2021 || Hannan Announces Copper-Gold Porphyry Discovery at Ucayali in Peru Samples up to 25.6% Copper, Hannan Metals Limited, 27.01.2021
- Transfert du trafic, Département fédéral de l'environnement, des transports, de l'énergie et des communications (DETEC)
- Plus de 100'000 camions pris en charge par RAlpin, Tribune de Genève, 19.01.2018
- Une autoroute électrique pour camions inaugurée en Allemagne, RTS, 07.05.2019
- Gonzalo García: Las baterías de iones de aluminio y grafeno superan a las de litio en casi todo, Híbridos y Eléctricos, 29.05.2021 || Wikipedia: Batería de ion de aluminio: Desafíos
- Paper Chain: Home page || Paul Hackett: 'Cenizas de papel' para sustituir al cemento en las carreteras españolas, Business Planet, Euronews, 04.06.2021 || Cenizas de la valorización energética de residuo de papel: la alternativa sostenible al cemento y la cal en la estabilización de carreteras, Acciona, 16.10.2019
- Cargo Sous Terrain: Home page || Veure El realisme màgic de l'economia de mercat, publicat en aquest blog el 07.02.2018
- Veure la sèrie d'articles: Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat?, publicada en aquest blog.
- Veure Some erroneous predictions of the future, publicat en aquest blog el 19.07.2018
- Veure L'alta edat mitjana vista des de Sapaudia (3/4), publicat en aquest blog el 27.05.2021
- Jean-Pierre Suc, Séverine Fauquette, Speranta-Maria Popescu, Cécile Robin: Subtropical mangrove and evergreen forest reveal Paleogene terrestrial climate and physiography at the North Pole, Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology, Volume 551, 1 August 2020, https://doi.org/10.1016/j.palaeo.2020.109755
No comments:
Post a Comment
You are welcome to leave a comment on any subject that raises your interest.