itinerarium antonini

Sasha Trubetskoy: Viae Iberiae

@daveguasch

L'Itinerarium Antonini (1) és una mena de detallada guia de viatge de l’antiga Roma que fa part de les itineraria adnotata. És a dir que, a diferència de la Peutingeriana Tabula Itineraria (2), que era una itineraria picta, la primera no inclou una representació cartogràfica (2).

• Itineraria adnotata: guies de camins on aquests apareixen descrits per escrit des del punt de partida fins a la seva finalització, amb el seu desenvolupament corresponent.
• Itineraria picta: guies de camins on aquests apareixen dibuixats en un mapa o un gràfic.

L'Itinerarium Antonini (1) cobreix una gran part del món romà. Identifica i descriu 372 rutes, 85.000 km al llarg de l’Imperi, de les quals 34 corresponen a les províncies d'Hispània (del núm. I al núm. XXXIV).

Els romans donaven el nom d'itinerarium a les descripcions de les carreteres i camins de l'imperi. Una descripció on figurava la llista de poblacions que travessaven, la durada del trajecte i les mansiones, llocs en els quals el viatger podia aturar-se i trobar allotjament.

A més de les mansiones, a cada ruta s'identificaven la distància en milles romanes entre els punts d'interès que es descrivien i les correspondències amb altres itinerarium.

Gràcies a aquestes indicacions, s'ha pogut localitzar al llarg de l'antiga xarxa de vies romanes un gran nombre d'emplaçaments que es desconeixien, així com algunes calçades no documentades en altres fonts.

Potser val la pena recordar que l'Itinerarium Antonini "només" recull els camins que constaven al Registre de Pretor (avui diríem la xarxa de carreteres de l'Estat). Manquen però els camins veïnals dels quals tenim referències, entre altres autors, per: Plini el Vell o Estrabó. Així doncs, l'Itinerarium Antonini comprèn les principals vies romanes, però no és un recull complet d'aquestes.

El 8 de juny del 2017, un article de la secció de mapes històrics del magazín Open Culture presentava un plànol que un estudiant de primer cicle en estadística de la Universitat de Chicago (3): Sasha Trubetskoy, havia publicat cinc dies abans al seu blog (4). Un plànol que, sota l'aspecte d'un plànol de metro contemporani, reproduïa les principals vies romanes basant-se en les dades de l'Itinerarium Antonini.

Sasha Trubetskoy: Viae Romanae Maiores, Tabula reticuli

Dos anys més tard, Open Culture (5) publicava un nou article aprofitant la producció d'un nou plànol de Sasha Trubetskoy: el Viae Iberiae (5) amb el que he obert aquest article, i del qual el seu autor deia que:

Mentre dibuixava el plànol d'Ibèria, vaig convertir cada iter en una línia diferent, tot i que per a algunes d'elles vaig haver d'utilitzar altres fonts que l'Itinerarium Antonini. D'una banda, perquè hi havia un parell d'itinerarii que eren ambigus i no era gens fàcil dibuixar-los al plànol. Altrament, faltaven algunes rutes importants de les quals hi ha evidències arqueològiques.

Tot i que alguns aspectes geogràfics del plànol necessiten una segona revisió (tant al continent com a les illes), la seva gran visibilitat dona un relleu especial a la importància dels grans nusos de comunicació de la Ibèria romana. En el cas d'Ibèria, m'han impressionat els de Caesaraugusta (Zaragoza), Asturica Augusta (Astorga), Augusta Emerita (Mérida), Corduba (Cordoba) o Hispalis (Sevilla).

La cartografia que pots trobar al remarcable: Digital Atlas of the Roman Empire (6) és més precisa, tot i que de lectura menys fàcil (d'aquí la utilitat dels plànols de Metro!).

Si un dia trobes el temps de fer-ho, et proposo que l'utilitzis per fer un viatge a través de l'espai i del temps, que no dubtis en punxar els llocs d'interès que trobes al mapa i seguir els seus enllaços: tot plegat, pura màgia!

Per allò de la critica constructiva, sols m'atreveixo a afegir que probablement l'atles digital guanyaria molt si afegís les rutes marítimes que podem trobar al plànol de Sasha Trubetskoy i l'antic traçat de la línia de costa d'aquella època: per exemple, la línia costanera de Barcelona o del Delta de l'Ebre de l'època romana no tenen gran cosa a veure amb les actuals. Dos detalls gairebé sense importància davant del plaer de passar hores navegant al llarg d'aquest atles.

Recordant l'article que Open Culture va publicar en 2017 (cf. 4), aquest atribuïa a Sasha Trubetskoy aquest comentari:

Anar a cavall des de Roma fins a Bizanci us prendria un mes. Si ho féssiu a peu, necessitaríeu el doble de temps.

I mentre deixava volar la imaginació, vaig recordar un altre article d'Open Culture, publicat en 2016, que ens parlava de la descoberta d'una sabata de més de 2000 anys d'antiguitat que s'havia descobert al pou d'una fortificació al Rhin que protegia la frontera en l'imperi Romà dels territoris ocupats per les tribus germàniques (7).

Potser ja has vist abans la imatge d'aquella sabata. Tot com el traçat de la xarxa de vies romanes, encara avui segueix impressionant-me cada cop que la veig.

Fashionable 2,000-Year-Old Roman Shoe Found in a Well, 17.07.2016

---

1. Wikipedia: Itinerarium Antonini [en] [fr] [es] [ca] || The Antonine Itinerary. The Roads of Roman Britain
   
2. Wikipedia: Peutingeriana Tabula Itineraria [en] [fr] [es] [ca]
3. Ancient Rome’s System of Roads Visualized in the Style of Modern Subway Maps, Open Culture, History Maps, 08.06.2017 || Open Culture: Home, Maps
   
4. Sasha Trubetskoy: Roman Roads (Viae Romanae Maiores, Tabula reticuli), 03.06.2017
5. The Roman Roads of Spain and Portugal Visualized as a Subway Map: Ancient History Meets Modern Graphic Design, Open Culture, History Maps, 12.03.2019
6. Veure Roman Empire Geography, publicat en aquest blog el 26.01.2015
7. Fashionable 2,000-Year-Old Roman Shoe Found in a Well, Open Culture, History Fashion, 17.07.2016