| Elmar Bartlmae: Un été sans soleil (L’éruption du volcan Tambora en 1815), YouTube, 17.09.2017) Un été sans soleil, un documentaire de Elmar Bartlmae, RTS, 12.02.2006 |
Introducció
Fa uns mesos vaig publicar en aquest blog un article on et parlava del període preindustrial que alguns climatòlegs utilitzen com a referència per comparar el clima actual amb el del passat (1). I, a més de compartir algunes de les particularitats d'aquest període que, segons l'IPCC està comprès entre 1850 i 1900 (2), també t'explicava que aquest període feia part d'un període més llarg que els bons climatòlegs coneixen com la petita edat de gel (3) que, segons les fonts que consultis, comprendria un període molt fred que aniria des del 1300 fins al 1850. Un període que havia seguit un altre de molt càlid, conegut com l'òptim climàtic medieval (4).
Uns dies més tard de la publicació d'aquell article, vaig publicar un altre on parlava dels efectes devastadors sobre el clima que va provocar una erupció volcànica l'any 536 (5).
El Mont Tambora
Per algun motiu que mai no he arribat a entendre, de vegades, alguns dels que es presenten com experts en clima, ens parlen d'un període preindustrial que estiren fins als principis de la Revolució Industrial, i eviten parlar del que va passar durant 1815-1816. Aquells d'entre vosaltres que heu tingut la sort d'arribar al temari dels cursos d'història fins al segle XIX, potser vau sentir parlar de la batalla de Waterloo. Potser fins i tot del Congrés de Viena. Però estic gairebé segur que pocs haureu sentit parlar mai dels efectes de la catàstrofe climàtica que va crear l'erupció del Mont Tambora en 1815 (6).
El 10 d'abril de 1815, a l'illa de Sumbawa (actual Indonèsia), al Mont Tambora es va produir la més important erupció volcànica enregistrada al llarg de la història de la humanitat. La gran quantitat de material expulsat pel volcà i l'altura de la seva columna van propulsar el diòxid de sofre (SO₂) a l'estratosfera, on va reaccionar amb el vapor d’aigua, per formar aerosols sulfatats que impedien que els raigs de sol escalfessin la superfície d'una àmplia zona de l'hemisferi nord. El resultat va ser un gran canvi climàtic que es va manifestar més tard a àmplies zones l'hemisferi nord i que és conegut com l'any sense estiu (7). Un fenomen que també es coneix amb el nom de l'hivern volcànic (8).
Podem trobar algunes descripcions interessants sobre els efectes de l'hivern volcànic provocat per l'erupció del Mont Tambora a les cròniques que es van publicar als Estats Units a partir de l'estiu del 1816 (9):
L'anàlisi de les dades meteorològiques dels anys 1815-1817 demostra que algunes regions d'Europa i del nord-est d’Amèrica van experimentar un refredament important, mentre d'altres regions de l’est d’Europa presentaven temperatures inusualment elevades (10). La fam que es va estendre per Europa està ben documentada al Regne Unit i a França, on poblacions desesperades saquejaven els magatzems de gra i les fleques.
En aquella Europa que just acabava de sortir de les guerres Napoleòniques, la fam va posar fi a la vida de 100.000 persones. La natalitat va caure, mentre que la mortalitat va augmentar un 4% a França, un 6% a Prússia i un 20% a Suïssa i la Toscana (cf. 11)
Distribució geogràfica dels efectes: Suïssa
A Suïssa la situació era més dura que a altres països europeus, car la manca d'aliments ja venia d'abans. A partir del 1813, els exèrcits austríac, prussià i rus, en persecució de les tropes napoleòniques, van creuar diverses vegades les fronteres suïsses, requisant al seu pas aliments per les seves tropes, el que va provocar la fam i la pobresa entre la població (12). El canvi climàtic no va fer sinó aguditzar el problema (13):
Tanmateix, malgrat el contracte de 1815 relatiu a l'intercanvi d'aliments entre els cantons (val la pena recordar que Suïssa és una confederació d'estats), aquest es va manifestar molt limitat. Ginebra tenia prou reserves i va poder fer front a la fam. El cantó de Valais, gràcies a la seva tradicional organització agrària també ho va poder fer (cf. 11).
Però milers de suïssos van haver d'emigrar i es van instal·lar com a colons principalment a Rússia, el Brasil i els Estats Units. Uns ho van fer dispersant-se en aquells immensos territoris, altres fundant noves ciutats que acabarien acollint també, entre altres, els emigrants alemanys que també havien fugit de la fam al seu país. En el cas de Rússia, la més coneguda de les colònies va ser la de Chabag, habitada principalment per emigrants del cantó de Vaud (cf. 12). En el cas de Brasil, la de Nova Friburgo (14), poblada entre 1819 i 1820 per emigrants originaris del cantó de Fribourg.
Pel que fa a l'emigració als Estats Units, val la pena recordar que la primera vaga d'emigració de suïssos al que avui coneixem com els Estats Units va començar durant el segle XVIII amb els Amish (15). I que aquests van arribar a aquella colònia anglesa després de fugir del clima hostil que rebien per part d'altres grups religiosos, primer al cantó de Berna, i més tard a Alsàcia, on havien trobat refugi.
Abans de l'any 1820, hom calcula que als Estats Units hi havia entre 25.000 i 30.000 suïssos: la majoria s'havien establert a les regions de Pennsilvània i Carolina del Nord i del Sud. Hom calcula que, entre els descendents d'aquells primers immigrants i els que van arribar al país ulteriorment, actualment el nombre d’americans d’ascendència suïssa és de prop d’un milió (16). Just per l'anècdota, el 2019 la Confederació Helvètica tenia poc més de 8 milions i mig d'habitants.
Frankenstein
De manera anecdòtica, hom recorda sovint que va ser a Ginebra, durant els llargs dies de fred i pluja del mes de juny d'aquell "estiu", que Mary Shelley va concebre la idea de la seva novel·la: Frankenstein (17). Va ser durant aquell sojorn a les ribes del llac Léman que va conèixer el poeta Lord Byron i a l’escriptor i metge John William Polidori. El poeta va proposar que cadascú escrigués una història de terror, després d’haver llegit junts capítols de Fantasmagoriana. Ja coneixes el resultat.
Epíleg
Crec que ja t'he dit alguna vegada que els articles que publico en aquest blog em permeten rellegir referències de llibres o articles que he anat llegint, confirmar les seves dades, identificar les seves eventuals contradiccions. També expressar, quan les tinc, algunes de les meves opinions sobre les lectures. I en tot cas, ficar un xic d'ordre en una bibliografia que puc tenir recollida de manera desordenada.
Si el tema que he tocat avui t'ha interessat i vols llegir una síntesi remarcable de molta més informació de la que hem vist avui, i realitzada per gent que sap escriure molt millor i de manera molt més precisa i concisa, et recomano que et llegeixis un treball molt i molt bo publicat per dos científics de la Universitat de Berna, Stefan Brönnimann, i Daniel Krämer: Tambora and the “Year Without a Summer” of 1816 (17). De veritat que paga molt i molt la pena.
Fa uns mesos vaig publicar en aquest blog un article on et parlava del període preindustrial que alguns climatòlegs utilitzen com a referència per comparar el clima actual amb el del passat (1). I, a més de compartir algunes de les particularitats d'aquest període que, segons l'IPCC està comprès entre 1850 i 1900 (2), també t'explicava que aquest període feia part d'un període més llarg que els bons climatòlegs coneixen com la petita edat de gel (3) que, segons les fonts que consultis, comprendria un període molt fred que aniria des del 1300 fins al 1850. Un període que havia seguit un altre de molt càlid, conegut com l'òptim climàtic medieval (4).
Uns dies més tard de la publicació d'aquell article, vaig publicar un altre on parlava dels efectes devastadors sobre el clima que va provocar una erupció volcànica l'any 536 (5).
El Mont Tambora
Per algun motiu que mai no he arribat a entendre, de vegades, alguns dels que es presenten com experts en clima, ens parlen d'un període preindustrial que estiren fins als principis de la Revolució Industrial, i eviten parlar del que va passar durant 1815-1816. Aquells d'entre vosaltres que heu tingut la sort d'arribar al temari dels cursos d'història fins al segle XIX, potser vau sentir parlar de la batalla de Waterloo. Potser fins i tot del Congrés de Viena. Però estic gairebé segur que pocs haureu sentit parlar mai dels efectes de la catàstrofe climàtica que va crear l'erupció del Mont Tambora en 1815 (6).
 |
| Source: Janet Loehrke, USA Today Research, 26.05.2016 |
El 10 d'abril de 1815, a l'illa de Sumbawa (actual Indonèsia), al Mont Tambora es va produir la més important erupció volcànica enregistrada al llarg de la història de la humanitat. La gran quantitat de material expulsat pel volcà i l'altura de la seva columna van propulsar el diòxid de sofre (SO₂) a l'estratosfera, on va reaccionar amb el vapor d’aigua, per formar aerosols sulfatats que impedien que els raigs de sol escalfessin la superfície d'una àmplia zona de l'hemisferi nord. El resultat va ser un gran canvi climàtic que es va manifestar més tard a àmplies zones l'hemisferi nord i que és conegut com l'any sense estiu (7). Un fenomen que també es coneix amb el nom de l'hivern volcànic (8).
Els materials - gas i pols - expulsats a gran altitud per les erupcions més importants, es distribueixen ràpidament al llarg d'una gran zona de la superfície terrestre gràcies als corrents atmosfèrics. Alguns dels gasos volcànics reaccionen llavors amb el vapor d'aigua i formen aerosols que pertorben l'arribada dels raigs de Sol. És el cas del SO₂, que forma gotes d'àcid sulfúric quan reacciona amb el vapor d'aigua de l'atmosfera. Aleshores augmenta l'opacitat de l'alta atmosfera i arriben menys rajos de Sol a la superfície de la Terra. Això provoca que, en el cas de les erupcions més importants, el clima es refredi sobre vastes zones del planeta.
Les erupcions més importants poden ocasionar la presència d'aerosols durant 1 a 3 anys. Una erupció volcànica actua per tant sobre el clima en funció de la violència de l'erupció, de la composició dels materials ejectats, però també per la posició geogràfica del volcà. Un volcà situat a la zona equatorial dispersa més àmpliament i més ràpidament els seus aerosols en l'atmosfera i assoleix més fàcilment un impacte global sobre aquesta.
 |
| Source: Unknown |
Podem trobar algunes descripcions interessants sobre els efectes de l'hivern volcànic provocat per l'erupció del Mont Tambora a les cròniques que es van publicar als Estats Units a partir de l'estiu del 1816 (9):
Gruixos de neu de 50 cm al nord de Nova Anglaterra del 7 al 8 de juny. A Filadèlfia, el gel va matar totes les plantes (American Weather Stories). A Mont-real els ocells morien congelats als carrers, també els xais ho feien a Vermont (New England Historical Society). El 4 de juliol la gent portava abrics gruixuts al migdia. Una gelada a Maine acabar amb la collita de mongetes, cogombres i carabasses. En ple estiu, el gel va cobrir llacs i rius fins al sud de Pennsilvània (Weather Underground).Distribució geogràfica dels efectes: Europa
L'anàlisi de les dades meteorològiques dels anys 1815-1817 demostra que algunes regions d'Europa i del nord-est d’Amèrica van experimentar un refredament important, mentre d'altres regions de l’est d’Europa presentaven temperatures inusualment elevades (10). La fam que es va estendre per Europa està ben documentada al Regne Unit i a França, on poblacions desesperades saquejaven els magatzems de gra i les fleques.
A tot arreu aquells disturbis foren suprimits violentament: A Cambridge (UK), recolzant-se en la promulgació d'una llei especial: la Riot Act, es van dictar sentències de mort (11).
 |
| Par Gustave Graetzlin, Original téléversé par Gustave Graetzlin sur Wikipédia français. - Photo prise par moi-même à Heiligenstein (Bas-Rhin) pour Wikipédia afin d'illustrer l'article Année sans été (Hungersjohr dans la mémoire alsacienne) - Transféré de fr.wikipedia à Commons par Alchemica utilisant CommonsHelper, CC BY-SA 3.0 |
En aquella Europa que just acabava de sortir de les guerres Napoleòniques, la fam va posar fi a la vida de 100.000 persones. La natalitat va caure, mentre que la mortalitat va augmentar un 4% a França, un 6% a Prússia i un 20% a Suïssa i la Toscana (cf. 11)
Distribució geogràfica dels efectes: Suïssa
A Suïssa la situació era més dura que a altres països europeus, car la manca d'aliments ja venia d'abans. A partir del 1813, els exèrcits austríac, prussià i rus, en persecució de les tropes napoleòniques, van creuar diverses vegades les fronteres suïsses, requisant al seu pas aliments per les seves tropes, el que va provocar la fam i la pobresa entre la població (12). El canvi climàtic no va fer sinó aguditzar el problema (13):
Durant l'estiu del 1816 les temperatures no van superar els 14 °C. Els núvols no van deixar que el sol escalfés la terra i va ploure molt més del que era habitual: entre maig i juliol (al voltant de 90 dies), es van registrar més de 50 dies de pluja. A les planes, les pluges van inundar les terres, fins al punt que el llac Léman va desbordar i va convertir Ginebra en un aiguamoll gegant. Durant l'hivern del 1815-1816 i el del 1816-1817, es van acumular grans gruixos de neu als Alps i, quan van acabar per fondre durant la primavera de 1817, es van produir unes grans inundacions que van superar les precedents.La fam es va manifestar cruelment sobretot al nord-est de Suïssa. Una regió fortament poblada, llavors la més industrialitzada del país. Una regió amb una gran dependència de la indústria tèxtil i del mercat alemany on venia la seva producció. La fam, que es va estendre també per Alemanya va fer caure bruscament la demanda i, per fer-li front, els fabricants van adquirir noves màquines que necessitaven menys personal. Com a resultat, una extrema pobresa es va estendre entre els seus treballadors. .
Tanmateix, malgrat el contracte de 1815 relatiu a l'intercanvi d'aliments entre els cantons (val la pena recordar que Suïssa és una confederació d'estats), aquest es va manifestar molt limitat. Ginebra tenia prou reserves i va poder fer front a la fam. El cantó de Valais, gràcies a la seva tradicional organització agrària també ho va poder fer (cf. 11).
Però milers de suïssos van haver d'emigrar i es van instal·lar com a colons principalment a Rússia, el Brasil i els Estats Units. Uns ho van fer dispersant-se en aquells immensos territoris, altres fundant noves ciutats que acabarien acollint també, entre altres, els emigrants alemanys que també havien fugit de la fam al seu país. En el cas de Rússia, la més coneguda de les colònies va ser la de Chabag, habitada principalment per emigrants del cantó de Vaud (cf. 12). En el cas de Brasil, la de Nova Friburgo (14), poblada entre 1819 i 1820 per emigrants originaris del cantó de Fribourg.
 |
| Image by Joe Keim from Pixabay |
Pel que fa a l'emigració als Estats Units, val la pena recordar que la primera vaga d'emigració de suïssos al que avui coneixem com els Estats Units va començar durant el segle XVIII amb els Amish (15). I que aquests van arribar a aquella colònia anglesa després de fugir del clima hostil que rebien per part d'altres grups religiosos, primer al cantó de Berna, i més tard a Alsàcia, on havien trobat refugi.
Abans de l'any 1820, hom calcula que als Estats Units hi havia entre 25.000 i 30.000 suïssos: la majoria s'havien establert a les regions de Pennsilvània i Carolina del Nord i del Sud. Hom calcula que, entre els descendents d'aquells primers immigrants i els que van arribar al país ulteriorment, actualment el nombre d’americans d’ascendència suïssa és de prop d’un milió (16). Just per l'anècdota, el 2019 la Confederació Helvètica tenia poc més de 8 milions i mig d'habitants.
 |
| Source: Taylor Shute |
De manera anecdòtica, hom recorda sovint que va ser a Ginebra, durant els llargs dies de fred i pluja del mes de juny d'aquell "estiu", que Mary Shelley va concebre la idea de la seva novel·la: Frankenstein (17). Va ser durant aquell sojorn a les ribes del llac Léman que va conèixer el poeta Lord Byron i a l’escriptor i metge John William Polidori. El poeta va proposar que cadascú escrigués una història de terror, després d’haver llegit junts capítols de Fantasmagoriana. Ja coneixes el resultat.
Epíleg
Crec que ja t'he dit alguna vegada que els articles que publico en aquest blog em permeten rellegir referències de llibres o articles que he anat llegint, confirmar les seves dades, identificar les seves eventuals contradiccions. També expressar, quan les tinc, algunes de les meves opinions sobre les lectures. I en tot cas, ficar un xic d'ordre en una bibliografia que puc tenir recollida de manera desordenada.
Si el tema que he tocat avui t'ha interessat i vols llegir una síntesi remarcable de molta més informació de la que hem vist avui, i realitzada per gent que sap escriure molt millor i de manera molt més precisa i concisa, et recomano que et llegeixis un treball molt i molt bo publicat per dos científics de la Universitat de Berna, Stefan Brönnimann, i Daniel Krämer: Tambora and the “Year Without a Summer” of 1816 (17). De veritat que paga molt i molt la pena.
- Veure Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? (6), publicat en aquest blog el 09.05.2021
- This IPCC Special Report on Global Warming of 1.5°C uses the reference period 1850–1900 to represent pre-industrial temperature. in Frequently Asked Questions, IPCC, 10.12.2018
- Wikipedia: Little Ice Age [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Medieval Warm Period [en] [fr] [es] [ca]
- Veure L'alta edat mitjana vista des de Sapaudia (3/4), publicat en aquest blog el 27.05.2021
- Wikipedia: Mount Tambora [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Year Without a Summer [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Volcanic winter [en] [fr] [es] [ca]
- William K. Klingaman: The Year Without Summer: 1816 and the Volcano That Darkened the World and Changed History, New England Historical Society, 2014 || Doyle Rice: 200 years ago, we endured a 'year without a summer', USA Today, 26.05.2016
- Famine en Suisse après une éruption volcanique en 1815 – que signifierait une telle catastrophe aujourd'hui?, Académie suisse des sciences naturelles (SCNAT), 01.06.2015
- Nathaniel Herzberg: Tambora, autopsie d’une éruption monstre, Le Temps, 08.04.2015
- Wikipedia: Colonie de Chabag
- Yannis Amaudruz: Crise climatique: une année sans été pour la Suisse, Lausanne Cités, 23.07.2020
- Wikipedia: Nova Friburgo [en] [fr] [es] [ca] || Wikipedia: Swiss emigration to Russia
- Wikipedia: Amish [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Swiss Americans
- Brian Bethune: How a volcanic eruption made 1816 the year without a summer. Out of utter devastation, came great enduring art including Frankenstein and Dracula, Maclean's, 12.03.2013
- Brönnimann S, Krämer D. 2016. Tambora and the “Year Without a Summer” of 1816. A Perspective on Earth and Human Systems Science. Geographica Bernensia G90, 48 pp, Oeschger Centre for Climate Change Research, Institute of Geography, University of Bern, Switzerland, doi:10.4480/GB2016.G90.01, ISBN: 978-3-905835-46-5
No comments:
Post a Comment
You are welcome to leave a comment on any subject that raises your interest.