La fonte des glaciers s'accélère, le constat des chercheurs est alarmant. En Suisse aussi, le recul est massif: dans 70 ans, nos glaciers auront pratiquement tous disparu. Le grand format de @Katiabitsch #LaMatinaleRTS #RTScqfdhttps://t.co/5Npyo2uS4J pic.twitter.com/FD5YXj3Gmk
— RTSinfo (@RTSinfo) May 1, 2021
La fusió de les glaceres
El primer de maig del 2021, la RTS publicava un tweet amb un enllaç a una pàgina on pots trobar imatges, vídeos i infografies d'una qualitat remarcable (1). També les conclusions d'un estudi publicat recentment a Nature (2) i dirigit per Romain Hugonnet, investigador de l’Escola Federal Politècnica de Zürich (ETH Zürich):
Nota: Veure també aquest enllaç:
El període preindustrial
Aquestes dades ens permeten comparar la situació actual de les glaceres amb la d'un període del qual has sentit parlar moltes vegades: el període preindustrial: segons l'IPCC (4) un període comprés entre 1850 i 1900.
Com la industrialització no es va produir ni al mateix temps ni amb la mateixa intensitat al Regne Unit i a altres països d'Europa o del món, aquest període no és fàcil de delimitar, i la seva definició no és gens clara per molts autors del Regne Unit (6) o dels USA (7).
No creguis que t'estic donant la brasa amb un problema semàntic. El període preindustrial és el període de referència que es va presentar als responsables polítics dels 196 països que participaven a la COP 21: The Paris Agreement (8) per donar-los una imatge precisa del resultat de l'acció humana en l’escalfament global i fixar l'adopció de les mesures necessàries per aturar-lo. Els acords signats el 12.12.2015, tenien com a objectiu principal:
Little Ice Age
Una de les confusions afegides per comprendre de què estan parlant i què volen comparar exactament aquells que defensen el concepte del període preindustrial és que hom coneix des de fa molt de temps aquest període amb un altre nom: la petita edat de gel.
La petita edat de gel (9) és el nom amb què hom coneix un període que va posar punt final a un període molt càlid, conegut com l'òptim climàtic medieval (10). La petita edat de gel va ser un període molt més fred i molt més llarg que el de la Late Antique Little Ice Age dels anys 535-536 (11). Alguns investigadors situen el seu inici durant el s. XIV i altres al segle XVI. Tots però semblen estar d'acord en estendre aquest període fins al s. XIX.
L'Observatori de la Terra de la NASA (12) identifica tres intervals especialment freds: el primer va començar cap al 1650, el segon cap al 1770 i l'últim el 1850. Aquests intervals estaven separats per altres de molt lleuger escalfament.
Citant a Emmanuel Le Roy Ladurie (13) que, a la versió en anglès de Wikipedia descriuen com la rock star of the medievalists, i de qui a la versió en espanyol recorden una frase lapidària a la qual dono tot el meu suport: la història que no és quantificable no pot dir-se científica, Serge Voné (14) ens presenta un extracte molt interessant d'un llibre de Le Roy: Abrégé d'histoire du climat: Du Moyen Âge à nos jours (2007), del qual et resumeixo aquests punts:
Pel que fa a les glaceres de la península Ibèrica, a les versions en català i en espanyol de Wikipedia pots trobar que:
Laura Hennemann publicava en 2018 un article on explicava els resultats obtinguts en l'anàlisi de contaminants atmosfèrics arxivats al gel de les glaceres dels Alps des de 1740 (17). Te'l resumeixo a cop de destral:
Altres informacions que cal retenir
Cal dir també que les infografies s'han d'utilitzar amb molta prudència, car les glaceres poden estar fonent al mateix temps que sembla que avancen a causa d'un fenomen que en francès coneixem amb el nom de crue glaciaire. Un fenomen lligat a una forta variació de la dinàmica entre períodes de baixa activitat i períodes de crisi durant els quals una glacera pot avançar a gran velocitat. Les causes no són encara gaire clares car, a la mateixa regió climàtica, poden haver-hi glaceres que produeixen crues glaciaires catastròfiques i altres que resten estables (18):
Finalment, cal tenir en compte que la fusió de les glaceres que va seguir a la fi de la petita edat de gel: va ser un procés on es van succeir fases d'acceleració i de retrocés, on es van intercalar fases d'avançament de les glaceres:
El clima està canviant i el que queda de les glaceres estan fonent ràpidament. Segurament les emissions que genera l'acció antròpica estan accelerant la velocitat i la intensitat d'aquests canvis. No és fàcil negar-ho. Però tampoc té gaire sentit negar-se a veure que el clima del nostre planeta ha canviat molt abans de l'arribada de la industrialització.
La major part de les glaceres que avui estan fonent o que ja han desaparegut es van crear o es van desenvolupar durant la petita edat de gel. Moltes d'aquestes glaceres ja no existien a la fi de l'òptim climàtic medieval. La majoria van tornar a fondre ràpidament ja a mitjans del s. XIX (23), moltes van desaparèixer al llarg del s. XX. Moltes de les que encara queden fondran durant aquest segle, i gairebé totes tornaran a desenvolupar-se quan un nou canvi climàtic vingui acompanyat d'una nova baixada de les temperatures.
L'òptim climàtic medieval i la petita edat de gel no van ser el resultat de l'acció de l'home. I tampoc sembla provat que la industrialització provoqués el col·lapse de les glaceres observat durant la segona meitat del s. XIX.
Puc entendre que alguns climatòlegs prefereixin utilitzar les mesures de temperatura del s. XIX, que superen en abundància, en precisió i en qualitat a les dels segles precedents. Però personalment, crec que seguir comparant el clima actual amb el de la fi de la petita edat de gel no ha estat mai una bona idea. Probablement seria molt més judiciós utilitzar com període de referència l'òptim climàtic medieval.
Però qui s'ho explicaria ara als responsables polítics dels 196 països que van participar a la COP 21, als ecologistes i als periodistes que ens han terroritzat durant anys amb discursos apocalíptics, amenaçant-nos amb gràfiques que mai no han acabat de comprendre?
El primer de maig del 2021, la RTS publicava un tweet amb un enllaç a una pàgina on pots trobar imatges, vídeos i infografies d'una qualitat remarcable (1). També les conclusions d'un estudi publicat recentment a Nature (2) i dirigit per Romain Hugonnet, investigador de l’Escola Federal Politècnica de Zürich (ETH Zürich):
Entre el 2000 i el 2004, les glaceres van perdre una mitjana de 227 gigatones de gel cada any. Entre el 2015 i el 2019 van perdre 298 gigatones de gel. El grau de precisió de l’estudi també permet confirmar l’abast del paper que juguen les glaceres en l’augment del nivell del mar: 15 centímetres durant el segle XX, segons experts climàtics de l'ONU.Aquests resultats es confirmen visualment almenys a dues infografies: la que et mostra l'evolució de les glaceres des de 1844 fins al 2018, i la de l'evolució de la glacera de l'Aletsch, la més gran dels Alps, des de 1870 fins al 2019. Una evolució que es confirma per la majoria de les glaceres suïsses (3).
Nota: Veure també aquest enllaç:
- Denis Balibouse/Reuters: Glaciers in retreat: tracking the decline of the Earth’s ‘rivers of ice’, Images record how the climate crisis is affecting glaciers across the globe, The Guardian, 02.05.2021
El període preindustrial
Aquestes dades ens permeten comparar la situació actual de les glaceres amb la d'un període del qual has sentit parlar moltes vegades: el període preindustrial: segons l'IPCC (4) un període comprés entre 1850 i 1900.
Com la industrialització no es va produir ni al mateix temps ni amb la mateixa intensitat al Regne Unit i a altres països d'Europa o del món, aquest període no és fàcil de delimitar, i la seva definició no és gens clara per molts autors del Regne Unit (6) o dels USA (7).
No creguis que t'estic donant la brasa amb un problema semàntic. El període preindustrial és el període de referència que es va presentar als responsables polítics dels 196 països que participaven a la COP 21: The Paris Agreement (8) per donar-los una imatge precisa del resultat de l'acció humana en l’escalfament global i fixar l'adopció de les mesures necessàries per aturar-lo. Els acords signats el 12.12.2015, tenien com a objectiu principal:
Mantenir les temperatures mitjanes mundials molt per sota dels 2 °C per sobre dels nivells preindustrials i perseguir els esforços per limitar l’augment de temperatura a 1,5 °C per sobre dels nivells preindustrials.
 |
Little Ice Age
Una de les confusions afegides per comprendre de què estan parlant i què volen comparar exactament aquells que defensen el concepte del període preindustrial és que hom coneix des de fa molt de temps aquest període amb un altre nom: la petita edat de gel.
La petita edat de gel (9) és el nom amb què hom coneix un període que va posar punt final a un període molt càlid, conegut com l'òptim climàtic medieval (10). La petita edat de gel va ser un període molt més fred i molt més llarg que el de la Late Antique Little Ice Age dels anys 535-536 (11). Alguns investigadors situen el seu inici durant el s. XIV i altres al segle XVI. Tots però semblen estar d'acord en estendre aquest període fins al s. XIX.
L'Observatori de la Terra de la NASA (12) identifica tres intervals especialment freds: el primer va començar cap al 1650, el segon cap al 1770 i l'últim el 1850. Aquests intervals estaven separats per altres de molt lleuger escalfament.
Citant a Emmanuel Le Roy Ladurie (13) que, a la versió en anglès de Wikipedia descriuen com la rock star of the medievalists, i de qui a la versió en espanyol recorden una frase lapidària a la qual dono tot el meu suport: la història que no és quantificable no pot dir-se científica, Serge Voné (14) ens presenta un extracte molt interessant d'un llibre de Le Roy: Abrégé d'histoire du climat: Du Moyen Âge à nos jours (2007), del qual et resumeixo aquests punts:
- Del 1303 al 1380, primer màxim glacial d'aquest període: important progressió de les glaceres entre 1340 i 1370.
- Després de 1380, es va produir una lleugera retirada glacial.
- Del 1540 fins al 1570 s'observa una moderada retirada glacial que acaba el 1570.
- Del 1570 fins al 1590, les glaceres tornen a avançar.
- Del 1590 al 1610: Les glaceres segueixen avançant. Un pic remarcable s'observa entre 1595 i 1640/1650. A Suïssa, l'Aletsch va progressar una mitjana de 28 metres/any entre el 1581 i el 1600, i de 13 metres/any entre el 1600 el 1678.
- Durant el segle XVIII, cap al 1720, nou avanç de les glaceres, que continuarà després del 1740 i altre cop després del 1770
- Durant el segle XIX es produirà una de les fases de creixement més remarcables, molt en particular entre 1812 i 1817.
- 1860 és la data límit que determina el final de la petita edat de gel i comença la debacle alpina.
Pel que fa a les glaceres de la península Ibèrica, a les versions en català i en espanyol de Wikipedia pots trobar que:
- Els romanents de la glacera de Sierra Nevada, que finalment va sucumbir al final del segle XX, no eren les restes de l'última veritable Edat de Gel, sinó que es van originar durant la petita edat de gel. Les últimes glaceres de l'última veritable Edat de Gel de Sierra Nevada i dels Picos de Europa van fondre a finals del segle XIX.
- Hom creu que les temperatures en Europa durant l'anomenat òptim climàtic medieval, entre els segles IX al XIII eren entre 1 i 1,5 °C superiors a la temperatura actual, suficient perquè aquestes glaceres, i fins i tot les dels Pirineus, s'hagueren fos ja en aquella època.
- També les glaceres dels Pirineus es van formar principalment durant la petita edat de gel i han estat fonent lentament des de llavors: El proceso es especialmente intenso en los Pirineos, donde el problema ya no es tanto el retroceso de los hielos, sino su extinción. Treinta y tres de los 52 glaciares que había en 1850 han desaparecido, la mayoría de ellos después de 1980 (16).
Laura Hennemann publicava en 2018 un article on explicava els resultats obtinguts en l'anàlisi de contaminants atmosfèrics arxivats al gel de les glaceres dels Alps des de 1740 (17). Te'l resumeixo a cop de destral:
- En els càlculs dels models de canvi climàtic, la tendència a l'augment de la quantitat de sutge industrial (en espanyol "hollín") a l'atmosfera ha estat una de les moltes variables considerades. Els investigadors del Paul Scherrer Institute van analitzar els contaminants atmosfèrics arxivats en el gel de les glaceres dels Alps, i van crear la primera base de dades amb sèries temporals que quantifiquen l'evolució del sutge industrial a l'atmosfera per a l'Europa Central i el període que va des de la dècada de 1740 fins avui.
- Entre els resultats d'aquell treball, l'equip va identificar que, fins al 1875, la quantitat de sutge industrial a Europa Central no va superar els nivells de carboni presents naturalment a l'atmosfera.
- La fusió de les glaceres alpines va arribar al seu màxim entre 1850 i 1875. El 1875, ja havia desaparegut gairebé un 80% de la progressió de les glaceres alpines que havíem observat durant la petita edat de gel.
Altres informacions que cal retenir
Cal dir també que les infografies s'han d'utilitzar amb molta prudència, car les glaceres poden estar fonent al mateix temps que sembla que avancen a causa d'un fenomen que en francès coneixem amb el nom de crue glaciaire. Un fenomen lligat a una forta variació de la dinàmica entre períodes de baixa activitat i períodes de crisi durant els quals una glacera pot avançar a gran velocitat. Les causes no són encara gaire clares car, a la mateixa regió climàtica, poden haver-hi glaceres que produeixen crues glaciaires catastròfiques i altres que resten estables (18):
És probable que la fase d'inundació comenci quan la fusió augmenti la pressió en una xarxa hidràulica bloquejada per l'hivern i afavoreixi l'esllavissada de la glacera. La crue glaciaire acaba amb l'alliberament d'enormes masses d'aigua i inundacions al final del procés.Pots trobar exemples d'aquestes crues glaciaires a un document publicat el 1913 per la Commission Internationale des Glaciers (19), publicat a les pàgines del World Glacier Monitoring Service (WGMS) (20).
Finalment, cal tenir en compte que la fusió de les glaceres que va seguir a la fi de la petita edat de gel: va ser un procés on es van succeir fases d'acceleració i de retrocés, on es van intercalar fases d'avançament de les glaceres:
- La majoria de les glaceres dels Alps Occidentals han experimentat almenys tres avanços des de la fi de la petita edat de gel, generalment cap al 1890, durant els anys vint i des de mitjans dels anys seixanta fins als dels vuitanta del s. XX. (21)
- En el cas de la Mer de Glace, per exemple, la glacera es va retirar un total de 2 130 m entre 1852 i 2001. Però cal recordar que havia avançat 30 m, 100 m, 180 m, 50 m, 250 m i 143 m, durant els períodes 1863- 1866, 1879-1881, 1885-1896, 1914-1916, 1920-1930 i 1969-1995 (22).
El clima està canviant i el que queda de les glaceres estan fonent ràpidament. Segurament les emissions que genera l'acció antròpica estan accelerant la velocitat i la intensitat d'aquests canvis. No és fàcil negar-ho. Però tampoc té gaire sentit negar-se a veure que el clima del nostre planeta ha canviat molt abans de l'arribada de la industrialització.
La major part de les glaceres que avui estan fonent o que ja han desaparegut es van crear o es van desenvolupar durant la petita edat de gel. Moltes d'aquestes glaceres ja no existien a la fi de l'òptim climàtic medieval. La majoria van tornar a fondre ràpidament ja a mitjans del s. XIX (23), moltes van desaparèixer al llarg del s. XX. Moltes de les que encara queden fondran durant aquest segle, i gairebé totes tornaran a desenvolupar-se quan un nou canvi climàtic vingui acompanyat d'una nova baixada de les temperatures.
L'òptim climàtic medieval i la petita edat de gel no van ser el resultat de l'acció de l'home. I tampoc sembla provat que la industrialització provoqués el col·lapse de les glaceres observat durant la segona meitat del s. XIX.
Puc entendre que alguns climatòlegs prefereixin utilitzar les mesures de temperatura del s. XIX, que superen en abundància, en precisió i en qualitat a les dels segles precedents. Però personalment, crec que seguir comparant el clima actual amb el de la fi de la petita edat de gel no ha estat mai una bona idea. Probablement seria molt més judiciós utilitzar com període de referència l'òptim climàtic medieval.
Però qui s'ho explicaria ara als responsables polítics dels 196 països que van participar a la COP 21, als ecologistes i als periodistes que ens han terroritzat durant anys amb discursos apocalíptics, amenaçant-nos amb gràfiques que mai no han acabat de comprendre?
- Glaciers: chronique d'une mort annoncée, RTS
- Hugonnet, R., McNabb, R., Berthier, E. et al. Accelerated global glacier mass loss in the early twenty-first century. Nature 592, 726–731 (2021)
- Veure L'inventari de les glaceres suïsses, publicat en aquest blog el 29.09.2020
- The Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC) és l’òrgan de les Nacions Unides per avaluar la ciència relacionada amb el canvi climàtic.
- This IPCC Special Report on Global Warming of 1.5°C uses the reference period 1850–1900 to represent pre-industrial temperature. in Frequently Asked Questions, IPCC, 10.12.2018
- Jonathan Amos: Defining a true 'pre-industrial' climate period, BBC News, 25.01.2017
- Ed Hawkins, Pablo Ortega, Emma Suckling et al.: Estimating Changes in Global Temperature since the Preindustrial Period, Bulletin of the American Meteorological Society, Volume 98: Issue 9, Page(s) 1841–1856, 01.09.2017, https://doi.org/10.1175/BAMS-D-16-0007.1
- The Paris Agreement, United Nations Climate Change || MétéoSuisse: Période de référence préindustrielle. Pour la Suisse, la période 1871-1900 est utilisée comme période de référence préindustrielle, car les données mesurées couvrant bien la Suisse ne sont disponibles qu'à partir de 1864. La différence par rapport à la période mondiale 1850-1900 est très faible par rapport à la température moyenne et n'a aucune influence sur le réchauffement mesuré.
- Wikipedia: Little Ice Age [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Medieval Warm Period [en] [fr] [es] [ca]
- Veure L'alta edat mitjana vista des de sapaudia (3/4), publicat en aquest blog el 27.05.2021 || Wikipedia: Late Antique Little Ice Age [en] || The extreme weather events of 535–536 [en] [fr] [es] [ca]
- NASA Earth Observatory: Home page
- Wikipedia: Emmanuel Le Roy Ladurie [en] [fr] [es] [ca]
- Serge Voné: Le Petit âge glaciaire, glaciers-climat.fr
- Vincent Deparis: Les Alpes sous la glace, dans Histoire de la découverte des glaciations au XIXe siècle, Planet Terre, Université de Lyon, 15.06.2011
- Nuño Domínguez y Luis Almodóvar: Muerte del último glaciar de España, El País, 19.10.2018
- Laura Hennemann (2018) Why the Little Ice Age ended in the middle of the 19th century? The magazine of the Paul Scherrer Institute, n. 5232, 01/2021
- Les crues glaciaires, Géomorphologie de la montagne froide, Universités de Lausanne et Fribourg
- Sonderalidrucis aus ,Zeitschriît îùr Gletschei'kulide', Ed. VIII. 1913. Les Variations périodiques des Glaciers. XVIIIème Rapport, 1912, [PDF] in World Glacier Monitoring Service (WGMS)
- World Glacier Monitoring Service (WGMS): Home page
- Philip Deline et Melanie Le Roy: Fluctuations des glaciers des Alpes occidentales depuis 5000 ans : un état des connaissances, Collection EDYTEM. Cahiers de géographie, Année 2008, 6 pp. 13-28
- Nussbaumer, S.U., Zumbühl, H.J. The Little Ice Age history of the Glacier des Bossons (Mont Blanc massif, France): a new high-resolution glacier length curve based on historical documents. Climatic Change 111, 301–334 (2012). https://doi.org/10.1007/s10584-011-0130-9
- Wikipedia: Retreat of glaciers since 1850 [en] [fr] [es] [ca]
No comments:
Post a Comment