| Feeling B - Ich such' die DDR, YouTube, 10.10.2009 |
Fa uns dies vaig trobar per casualitat un vell article del 2017 publicat per la BBC (1) que parlava del moviment punk a l'antiga RDA (DDR) (2).
Com ja m'ho esperava, l'article parlava de l'anecdotari estàndard sobre la dictadura comunista i els esforços de la seva policia política: l'Stasi, per impedir que els joves escoltessin els darrers hits musicals que transmetien les estacions de ràdio occidentals.
Mentre llegia aquell article recordava que, mentre les masses de ciutadans de l'Europa del nord visitaven les nostres platges, l'anecdotari no era gaire diferent en altres dictadures del sud d'Europa, on només passaven a la ràdio i a la TV les bandes amb música i lletres no aptes per a diabètics .
Pensava en Grècia, on una oblidada Guerra Civil (3) que va tenir lloc a la fi de la II Guerra Mundial, i una successió de governs autoritaris sostinguts pel govern USA, va culminar amb la Dictadura dels Coronels (4), que va governar Grècia des de 1967 fins a 1974. Pensava en Portugal i la dictadura del règim de la Segona República, on no es van convocar eleccions democràtiques des de 1925 i que els portuguesos no es van poder traure del damunt fins al 1974, amb la Revolució dels Clavells (5). I naturalment en Espanya, on la dictadura del General Franco es va instal·lar des del 1939 fins a la mort del dictador en 1975.
Tot el que puc afegir, és que no arribo a imaginar-me una imatge com la del tweet que pots veure a continuació, amb un punk i un paio de la Policia Armada o de la Guàrdia Civil asseguts al mateix banc al metro de Barcelona durant el franquisme.
Tornant a l'article de la BBC, reconec que em va fer riure l'anècdota d'un jove adolescent de la RDA: Alexander Kuehne, que vivia a un poblet a una hora de Berlín Oriental. Aprofitant que als jubilats se'ls permetia visitar l'oest, va demanar-li a la seva àvia que li portés un disc d'una banda punk: The Clash: però la seva àvia es va confondre i va portar-li un disc d'un cantant de country: Johnny Cash !!!
Més endavant Kuehne recorda que quan va visitar Berlín Oriental a principis de 1980, va veure un parell de punks als carrers: Vaig pensar que havien de ser molt valents per vestir-se amb aquella roba, portar imperdibles de metall i pentinar-se els cabells amb punxes, quan el règim volia que tothom portés l'uniforme de jove socialista.
Encara avui, Kuehne es demana: com podria la Stasi bregar, o tan sols comprendre, un fenomen com el punk? El cas és que els preocupava, i molt! La prova és que hom ha trobat als arxius de l'Stasi actes de les reunions on es tractava un fenomen que els superava. Una de les tàctiques que van seguir va ser la d'infiltrar a membres dels serveis secrets en el moviment (6). Una altra tàctica que es va posar en pràctica va ser la de reclutar pel servei militar obligatori als membres de bandes, enviant-los lluny de la ciutat, a diferents parts del país: Així, les bandes es quedaven sense músics. Altrament, hi havia les pràctiques habituals ...
En realitat, a l'Stasi tenien motius sobrats per estar preocupats pels ostpunks (els punks de la RDA). Hi ha un llibre de lectura recomanada: Burning Down the Haus: Punk Rock, Revolution, and the Fall of the Berlin Wall (7) que narra el compromís i el paper crític que van jugar els ostpunks en els moviments de resistència de la RDA dels anys vuitanta, i més enllà de la caiguda del mur de Berlín el 1989. A un article de lectura molt recomanada, publicat en 2018 pel Daily Mail (8), reprenent una entrevista a l'autor del llibre: Tim Mohr, publicada un dia abans a Longreads (9), aquest afirmava que el cap de l'Stasi va participar personalment en l'intent d'aixafar el moviment punk a la RDA, enmig dels temors que aquest desencadenés una rebel·lió. Tim Mohr afegia que:
Seguint amb l'article de la BBC, una de les parts més delirants arriba quan el membre d'una banda punk explica que van poder sobreviure com a artistes gràcies a un acord amb una església de Berlín que els va donar refugi. Va ser així que la seva banda, vetada als recitals autoritzats pel règim, va poder tocar durant els serveis religiosos evangèlics. Al bell mig del servei, el pastor feia una pausa i després demanava a la congregació, majoritàriament avis, escoltar quelcom una mica diferent.
Tornant a la lectura de l'article de la BBC, vaig llegir que una altra església també va facilitar un concert a una banda de Düsseldorf: Die Toten Hosen de la qual he publicat alguns posts en aquest blog (8).
Campino, el cantant de Die Toten Hosen, recordava que la banda es va disfressar per passar pels controls fronterers entre el Berlín occidental i l'oriental:
Un any més tard, a una altra entrevista publicada a Stern (13), Campino parlava de les experiències de la banda als concerts il·legals a la RDA:
Com ja m'ho esperava, l'article parlava de l'anecdotari estàndard sobre la dictadura comunista i els esforços de la seva policia política: l'Stasi, per impedir que els joves escoltessin els darrers hits musicals que transmetien les estacions de ràdio occidentals.
Mentre llegia aquell article recordava que, mentre les masses de ciutadans de l'Europa del nord visitaven les nostres platges, l'anecdotari no era gaire diferent en altres dictadures del sud d'Europa, on només passaven a la ràdio i a la TV les bandes amb música i lletres no aptes per a diabètics .
Pensava en Grècia, on una oblidada Guerra Civil (3) que va tenir lloc a la fi de la II Guerra Mundial, i una successió de governs autoritaris sostinguts pel govern USA, va culminar amb la Dictadura dels Coronels (4), que va governar Grècia des de 1967 fins a 1974. Pensava en Portugal i la dictadura del règim de la Segona República, on no es van convocar eleccions democràtiques des de 1925 i que els portuguesos no es van poder traure del damunt fins al 1974, amb la Revolució dels Clavells (5). I naturalment en Espanya, on la dictadura del General Franco es va instal·lar des del 1939 fins a la mort del dictador en 1975.
Tot el que puc afegir, és que no arribo a imaginar-me una imatge com la del tweet que pots veure a continuació, amb un punk i un paio de la Policia Armada o de la Guàrdia Civil asseguts al mateix banc al metro de Barcelona durant el franquisme.
Brilliant 🤣. East German punk and policeman on an U-Bahn train in #Berlin, 1980s. Source: Jörg Knöfel.#DDR #GDR #History pic.twitter.com/P80Qx2SVRM
— Katja Hoyer (@hoyer_kat) January 7, 2021
Tornant a l'article de la BBC, reconec que em va fer riure l'anècdota d'un jove adolescent de la RDA: Alexander Kuehne, que vivia a un poblet a una hora de Berlín Oriental. Aprofitant que als jubilats se'ls permetia visitar l'oest, va demanar-li a la seva àvia que li portés un disc d'una banda punk: The Clash: però la seva àvia es va confondre i va portar-li un disc d'un cantant de country: Johnny Cash !!!
Més endavant Kuehne recorda que quan va visitar Berlín Oriental a principis de 1980, va veure un parell de punks als carrers: Vaig pensar que havien de ser molt valents per vestir-se amb aquella roba, portar imperdibles de metall i pentinar-se els cabells amb punxes, quan el règim volia que tothom portés l'uniforme de jove socialista.
New book on East German punk. https://t.co/kIptPXBN3h
— Mark Fenemore (@SexThugs) September 11, 2018
Encara avui, Kuehne es demana: com podria la Stasi bregar, o tan sols comprendre, un fenomen com el punk? El cas és que els preocupava, i molt! La prova és que hom ha trobat als arxius de l'Stasi actes de les reunions on es tractava un fenomen que els superava. Una de les tàctiques que van seguir va ser la d'infiltrar a membres dels serveis secrets en el moviment (6). Una altra tàctica que es va posar en pràctica va ser la de reclutar pel servei militar obligatori als membres de bandes, enviant-los lluny de la ciutat, a diferents parts del país: Així, les bandes es quedaven sense músics. Altrament, hi havia les pràctiques habituals ...
Punk detenido por la Stasi. DDR, 1984 pic.twitter.com/qSOACYtDfh
— Arte y Anarquía (@ArteYAnarquia) November 20, 2017
En realitat, a l'Stasi tenien motius sobrats per estar preocupats pels ostpunks (els punks de la RDA). Hi ha un llibre de lectura recomanada: Burning Down the Haus: Punk Rock, Revolution, and the Fall of the Berlin Wall (7) que narra el compromís i el paper crític que van jugar els ostpunks en els moviments de resistència de la RDA dels anys vuitanta, i més enllà de la caiguda del mur de Berlín el 1989. A un article de lectura molt recomanada, publicat en 2018 pel Daily Mail (8), reprenent una entrevista a l'autor del llibre: Tim Mohr, publicada un dia abans a Longreads (9), aquest afirmava que el cap de l'Stasi va participar personalment en l'intent d'aixafar el moviment punk a la RDA, enmig dels temors que aquest desencadenés una rebel·lió. Tim Mohr afegia que:
Els ostpunks van tenir un paper no reconegut en la caiguda del mur de Berlín, lluitant amb coratge i vestint-se i pentinant-se d'una manera que permetia a l'Stasi identificar-los ràpidament.
També va dir que els ostpunks van perdre gradualment la por a la policia i als aparells de seguretat de l'estat. Acceptant que serien perseguits, van continuar protestant, provocant el pànic a les files de l'Stasi. Els càstigs que rebien anaven des de les pallisses i la condemna a presó fins a la pèrdua de les pràctiques escolars, la privació de l'allotjament o l'acomiadament dels llocs de treball del govern (...) Molts d'ells van passar per la presó, però quan sortien, tornaven per a seguir lluitant.
 |
| The head of ruthless Stasi was personally involved in trying to crush the punk rock movement in East Germany amid fears it would spark rebellion, a book has claimed. Pictured: Punks in Berlin in 1982 (8) |
Seguint amb l'article de la BBC, una de les parts més delirants arriba quan el membre d'una banda punk explica que van poder sobreviure com a artistes gràcies a un acord amb una església de Berlín que els va donar refugi. Va ser així que la seva banda, vetada als recitals autoritzats pel règim, va poder tocar durant els serveis religiosos evangèlics. Al bell mig del servei, el pastor feia una pausa i després demanava a la congregació, majoritàriament avis, escoltar quelcom una mica diferent.
Recordo les cares de sorpresa dels membres de la congregació. Els únics relaxats eren els nens, que s'ho passaven molt bé. No ho oblidaré mai, això i una parella d'avis que es van tapar les orelles i se'n van anar.Uns dies més tard, vaig al·lucinar amb els resultats que vaig recollir després del llançament d'una recerca Google amb el text "punk at the church". Les imatges, els vídeos, els articles a Wikipedia..., em van deixar totalment desconcertat. Entre aquests resultats, també vaig trobar una tesi publicada en 2018 a la Western Michigan University (10), que presentava les relacions entre el moviment punk i les esglésies protestants de la RDA. Una tesi amb una bibliografia molt interessant, completada per enllaços a vídeos publicats a YouTube, dels que destacaria un documental sobre el món del punk a la RDA: Ostpunk Too much future-Punk in der DDR (11).
One of the most raging early East German punk bands was Namenlos, led by the uncompromising Jana. Here's MFS, their #coptunes ode to the Stasi. Lyrics like this, comparing the Stasi to the SS, were extremely risky. https://t.co/KHxyeeH1zj pic.twitter.com/yYuX3fUD6Z
— Cop Tunes (@coptunes) January 14, 2020
Tornant a la lectura de l'article de la BBC, vaig llegir que una altra església també va facilitar un concert a una banda de Düsseldorf: Die Toten Hosen de la qual he publicat alguns posts en aquest blog (8).
 |
| Die Toten Hosen vor ihrem Tourbus. Als die Hosen illegal in der DDR spielten, Stern, 13.04.2022 |
Campino, el cantant de Die Toten Hosen, recordava que la banda es va disfressar per passar pels controls fronterers entre el Berlín occidental i l'oriental:
Sabien que, si els reconeixien, les autoritats de la RDA els detindrien Ens vam haver de pentinar, i vestir amb roba 'tradicional'. El punk rock no existia oficialment a la RDA, i no volien que es propagués el virus de cap manera.
Només 25 persones van poder assistir al concert secret en aquella església de l'est de Berlín. Tot i això, "tothom a la sala era conscient que aquell concert era una cosa molt especial i que potser no tornaria a passar".
| ARD - 40 Jahre Die Toten Hosen: Ihr Geheimkonzert in der DDR, YouTube, 14.04.2022 |
Un any més tard, a una altra entrevista publicada a Stern (13), Campino parlava de les experiències de la banda als concerts il·legals a la RDA:
El fet que els Wessis (alemanys occidentals) toquéssim a un concert a Berlín Est era, per descomptat, perillós. Però ho era més per als nostres amics de l'Est que per a nosaltres (...) Qualsevol declaració crítica contra l'estat era molt delicada: Si l'Stasi hagués llegit els nostres textos, els nostres amics haurien anat directament a la presó. Per no posar en perill a ningú, les fotos estaven totalment prohibides.L'article de la BBC acaba recordant que, després de la caiguda del mur i la desaparició de la RDA, l'Stasi també va acabar per desaparèixer: exagents d'aquells serveis secrets com ara Jürgen Breski han tingut molt de temps per reflexionar sobre l'objectiu de controlar el moviment punk i perquè no va funcionar:
Aquella no va ser l'última vegada que la banda tocava a concerts il·legals. Vam fer una gira a Polònia l'any 1985. També era il·legal, perquè només teníem permís d'entrada per a un sol concert a Varsòvia. Per tal de poder recórrer el país, sempre portàvem el diposit ple de combustible “negre”. Un dia vam entrar en una zona boscosa i, de sobte, va sortir gent amb bidons de gasolina d'entre els arbres. Vam fer una mena de embuts amb paper de diari per omplir el diposit. I així és com vam arribar a tocar per tot el país. De la mateixa manera, també vam fer un tour a Hongria. Aventures com aquesta sempre ens han agradat.
Des de la perceptiva d'avui sembla inútil, una pèrdua de temps. Quan es tractava de música punk, de vegades teníem alguna influència, però al final no hi va haver resultats.Si en els recordatoris de les televisions occidentals sobre els dies previs a la caiguda del mur de Berlín sempre ens presenten a les famílies d'alemanys orientals fugint del país amb els seus Trabant, farem bé en recordar que altres es van quedar lluitant per fer caure aquell règim. Si van sortir guanyant amb el canvi, és quelcom del que només ells poden parlar.
- Chris Bowlby: Cómo el punk y el heavy metal desafiaron a la Stasi, la policía secreta de Alemania Oriental, y ayudaron a derribar el Muro de Berlín, BBC News Mundo, 02.07.2017
- Wikipedia: RDA [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Greek Civil War [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Regime of the Colonels [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Revolução dos Cravos [en] [fr] [es] [ca]
- Ana Ramírez: La Stasi, contra el punk: una bajista y espía encubierta en el Berlín 'maldito', El Confidencial, 07.03.2022
- Tim Mohr: Burning Down the Haus: Punk Rock, Revolution, and the Fall of the Berlin Wall, Algonquin Books, 2018 [goodReads] [Amazon] || Veure també Arun Starkey: Exploring the importance of the East German punk scene, Far Out Magazine, 15.12.2021 || Alan Bisbort: East German Punks Tore Down the Belin Wall, Please Kill Me, 26.09.2018 || Tobias Carroll: How to Create the Underground in Times of Surveillance: On Tim Mohr’s East German Punk History, Burning Down the Haus, Pitchfork, 11.09.2018 ||
- Julian Robinson: How the Stasi’s top man tried to destroy East Germany’s punk movement: Author claims ruthless secret service was scared of 'rebellious teens' who played an unsung role in bringing down the Berlin Wall, Daily Mail, 26.09.2018
- Will Hermes: The Very Top Guy in the Stasi was Personally Involved in Figuring Out How to Destroy Punk, LongReads, 25.09.2018
- Aardsma Benton, Ruth A., "Punks in the Church: The Relationship Between the Punk Subculture and Church in East Germany" (2018). A thesis submitted to the Graduate College in partial fulfillment of the requirements for the degree of Master of Arts History, Western Michigan University Master's Theses. 3435.
- Rene Libertas: Ostpunk Too much future-Punk in der DDR, YouTube, 04.11.2014
- Veure Die Toten Hosen, Die Toten Hosen - Two Concerts, Die Toten Hosen - Du Lebst nur Einmal, Die Toten Hosen - Vielen Dank, publicats respectivament els 20.07.2018, 19.01.2020, 04.01.2021, 05.04.2022
- Als die Hosen illegal in der DDR spielten, Stern, 13.04.2022
Estranya sintonia Esglesia-Punks, si tenim en compte la manera de fer i pensar dels punks.Després...cada lloc té la seva situació i les seves circunstàncies.De la mateixa manera, també els punks van donar més mal de caps a uns llocs que a uns altres i no tots ells van entendre-ho de la mateixa forma: moda o moviment sociopolític? Finalment, l'estètica va deixar de molestar essent absorvida pel sistema amb més o menys celeritat.La qüestió sociopolítica, però, potser segueix perdurant de forma minoritària,adaptada, això si, a les realitats actuals.En fi replicante, gràcies pel post.
ReplyDeleteEstranya sintonia Església-Punks ... Doncs si llences a Google una recerca amb el text punk at the church, estic segur que et cauràs d'esquenes ;D
ReplyDeleteSobre el punk i l'estètica de certs grups amb lletres que, francament, de vegades no arribo a diferenciar gaire d'alguns temes del pop, fa anys que Campino va dir: de vegades, entre el conformisme i el punk tan sols hi ha una diferència de ritme!. Una idea que subscric sense reserves.
Gràcies pel comentari, una abraçada molt forta i ... bon vent, company !!!