| France 3 Occitanie - Les citadelles du vertige (Extrait du documentaire), YouTube, 31.03.2022 |
A finals del mes de juliol, vaig veure un interessant documental de Serge Tignères (1) a una de les cadenes TV de Radio Monte-Carlo (2), una cadena de radiotelevisió que té la seva seu a ... Paris!
Aquest documental: Les citadelles du vertige es presenta així a la pàgina de France 3 Occitanie (3)
Sense ànim d'ofendre als partidaris de la independència de les quatre províncies delimitades a partir de la divisió provincial i regional del 1833 (4), però tampoc a aquells patriotes espanyols pels quals els Pirineus han delimitat des de sempre la frontera nord d'Espanya, el documental ens parla d'una disputada terra de frontera entre el regne de França i la corona d'Aragó. Una terra on el temor a la força militar de la corona d'Aragó era tant present, que va veure com s'erigien en aquest territori algunes de les fortificacions militars franceses més impressionants del regne.
Si aquesta frontera es trobava en un inici molt més al nord, gràcies al Tractat de Corbeil (5), signat el 1258, el rei Jaume I va renunciar als seus drets dinàstics a gairebé tots els territoris occitans, mentre el rei francès renunciava als drets que tenia com a successor de Carlemany sobre els comtats de la Marca Hispànica, integrats a la corona d'Aragó.
En relació al documental, el Tractat de Corbeil comprenia, entre moltes altres cessions, la d'uns castells entre els que es trobaven els coneguts com els Cinc fills de Carcassona: Puillorenç, Quéribus, Peyrepertuse, Termes i Aguilar, situats en cims rocosos considerats “inexpugnables”. i que tenien com objectiu la defensa de l'Occitània francesa davant les incursions aragoneses:
Altres castells que podem veure mencionats al documental:
L'article que la Wikipedia en llengua catalana dedica a les guerres de religió a França es tanca així (17):
Els Estats Generals de 1614 ja havien recomanat enderrocar les muralles de molts castells. Però, el rei va estendre aquesta mesura el 31 de juliol de 1626, i Richelieu la va aplicar enderrocant més de 2000 fortificacions arreu de França. Va ser així que va segar l'herba sota els peus dels nobles que utilitzaven aquestes fortificacions com a refugi i punts de suport per controlar regions senceres. Amb el desmantellament de les seves fortaleses, Richelieu també va aconseguir reduir el poder dels protestants (19) (20).
Aquest documental: Les citadelles du vertige es presenta així a la pàgina de France 3 Occitanie (3)
A Occitània, al territori dels departaments de l'Aude i dels Pyrénées-Orientales, hi ha una multitud de castells, pobles fortificats, torres de guaita i esglésies. Podem veure aquestes construccions enfilades als cims rocosos dels contraforts i als penya-segats dels Pirineus.Just per l'anècdota, crec que val la pena començar per recordar que l'eufemisme que fa referència al País dels Càtars (Pays Cathare) evita recordar al poble francès que, en aquella època, aquell territori estava lligat inicialment a les possessions dels comtes catalans, més tard, reis de la corona d'Aragó. A favor de Serge Tignères, he de dir que solament utilitza l'eufemisme de País dels Càtars a l'inici del documental.
El documental ens porta al Pays Cathare, seguint els passos de les ciutadelles del vertigen. Aguilar, Quéribus, Peyrepertuse i tantes altres que ens revelen els seus secrets. Un moment ric i inèdit, gràcies a les intervencions d'especialistes i tècniques de reconstrucció digital, que ens permeten descobrir-les com eren a l'edat mitjana.
Sense ànim d'ofendre als partidaris de la independència de les quatre províncies delimitades a partir de la divisió provincial i regional del 1833 (4), però tampoc a aquells patriotes espanyols pels quals els Pirineus han delimitat des de sempre la frontera nord d'Espanya, el documental ens parla d'una disputada terra de frontera entre el regne de França i la corona d'Aragó. Una terra on el temor a la força militar de la corona d'Aragó era tant present, que va veure com s'erigien en aquest territori algunes de les fortificacions militars franceses més impressionants del regne.
Si aquesta frontera es trobava en un inici molt més al nord, gràcies al Tractat de Corbeil (5), signat el 1258, el rei Jaume I va renunciar als seus drets dinàstics a gairebé tots els territoris occitans, mentre el rei francès renunciava als drets que tenia com a successor de Carlemany sobre els comtats de la Marca Hispànica, integrats a la corona d'Aragó.
| Puilaurens : l'imprenable - les Citadelles du Vertige, YouTube, 11.06.2023 |
En relació al documental, el Tractat de Corbeil comprenia, entre moltes altres cessions, la d'uns castells entre els que es trobaven els coneguts com els Cinc fills de Carcassona: Puillorenç, Quéribus, Peyrepertuse, Termes i Aguilar, situats en cims rocosos considerats “inexpugnables”. i que tenien com objectiu la defensa de l'Occitània francesa davant les incursions aragoneses:
- Castell de Puillorenç (6): tot i que sembla que les tropes dels sobirans catalans mai el van ocupar, durant la Croada Albigesa (7) es va convertir en refugi de càtars. Les seves fortificacions es van mostrar tan inexpugnables que no va caure mai en mans de Simó de Montfort. La versió en català de Wikipedia ni ho menciona, la versió en castellà diu que el castell va resistir nombrosos atacs aragonesos, però la versió en francès ens diu que, després de resistir diversos atacs aragonesos i dos setges, 800 'aragonesos' vinguts de Prades, van aconseguir apoderar-se del castell l'any 1636. Com els altres Cinc fills de Carcassona, el castell es va anar abandonant progressivament a partir del Tractat dels Pirineus que, ratificat el 1659, fixava la frontera francoespanyola a nivell de les crestes pirinenques. Una feble guarnició va ocupar la ciutadella fins que va quedar definitivament abandonat durant la Revolució Francesa.
- Querbús (8): Enfilat sobre una rocaa una altitud de 728 metres, aquest castell ha vigilat durant segles la plana del Rosselló fins al Mediterrani. Es una de les fortaleses més representatives de l'edat mitjana per la precisió dels seus plànols i per la seva arquitectura.
L'any 1162, quan es va formar la corona d'Aragó, Querbús era una de les principals fortaleses del comtat de Barcelona al nord dels Pirineus. Tanmateix, el 1172, amb l'annexió a la corona del comtat del Rosselló la importància del seu paper va disminuir. Quan el 1258, el Tractat de Corbeil va fixar la frontera entre França i Aragó al sud de les Corberes, molt a prop del castell, va esdevenir un bastió del sistema defensiu francès des del qual, la vigilància de la plana del Rosselló fins al Mediterrani, s'estenia també a la de les fortificacions catalanes de Força Real (9), Talteüll (10) i Estagell (11).
Malgrat la seva imposant sensació d'inexpugnabilitat, l'any 1473, la fortalesa va ser assetjada i presa per les tropes del rei d'Aragó. Finalment, l'any 1659, quan es va signar el Tractat dels Pirineus, que va fixar definitivament la frontera Franco-espanyola, el castell va perdre el seu interès estratègic i es va acabar abandonant durant la Revolució Francesa. - Perapertusa (12): Enfilat sobre un cim rocós a 797 m, la fortificació està formada per dos castells -Perapertusa i Sant Jordi- units per un recinte mitjà. Tant per la seva ubicació com per la seva superfície és la més impressionant de les fortaleses de les Corberes. Pels treballs de reforçament que van seguir al Tractat de Corbeil, el rei de França va fer venir els millors arquitectes militars del nord de França. El resultat és el que hom continua considerant avui dia com una joia de l'arquitectura militar medieval, tant per les innovacions tècniques que recull com per la seva adaptació al relleu. Com la superfície de la fortalesa és gairebé equivalent a la de la cité de Carcassonne, hom coneix també el castell de Perapertusa amb el nom de la Carcassonne céleste.
La seva posició estratègica li permetia assegurar la defensa de la frontera amb la corona d'Aragó, vigilant les diferents valls que envolten el castell, controlant els ports i, en cas de perill, comunicar mitjançant senyals amb el castell de Querbús, que es troba una mica més al sud.
- Tèrme (13): Veure a les notes de Wikipedia.
- Aguilar (14): Veure a les notes de Wikipedia.
 |
| Le château de d'Opoul avec la chaîne des Pyrénées en deuxième plan (photographie : Sophie Meriotte - Balades-naturalistes.fr, 2017) |
Altres castells que podem veure mencionats al documental:
- Castellfisel (15)
- Castell d'Òpol, o de Salvaterra (16): es tracta d'un castell que va romandre en mans del comtat de Rosselló fins que va passar a mans franceses després de la signatura del Tractat dels Pirineus. El documental ens presenta un sistema per la recuperació de l'aigua de pluja inèdit i el seu emmagatzemament gràcies a un enginyós sistema de tres cisternes connectades solidàriament, que donava accés a una reserva considerable d'aigua. Una idea remarcable quan hom recorda que durant la Croada Albigesa, Simó de Montfort es va apoderar el 1210 del castell de Tèrme a causa de la set dels assetjats, mesos després de l'inici del setge.
 |
| Territoires contrôlés par les protestants lors des guerres de Religion (1562-1598) sur les frontières en 1685 |
El problema religiós quedà tancat amb l'edicte de Nantes, del 13 d'abril de 1598, on es recollien totes les disposicions relatives a la tolerància religiosa que s'havien recollit anteriorment, i que entrà finalment en vigor.Però afirmar això és oblidar les rebel·lions dels hugonots que van tenir lloc entre 1621 i 1629 (18). Durant aquesta guerra, les tropes del rei van haver de de lluitar contra els protestants que s'havien fet forts a antigues fortificacions que amb prou feines podien resistir a la seva moderna artilleria, però que dificultaven el seu avanç.
Els Estats Generals de 1614 ja havien recomanat enderrocar les muralles de molts castells. Però, el rei va estendre aquesta mesura el 31 de juliol de 1626, i Richelieu la va aplicar enderrocant més de 2000 fortificacions arreu de França. Va ser així que va segar l'herba sota els peus dels nobles que utilitzaven aquestes fortificacions com a refugi i punts de suport per controlar regions senceres. Amb el desmantellament de les seves fortaleses, Richelieu també va aconseguir reduir el poder dels protestants (19) (20).
Per la pau d'Alès (o Alais) Lluís XIII va concedir el seu perdó als habitants de la ciutat, que van poder conservar els seus béns i continuar practicant la seva religió. La pau d'Alès es va confirmar amb l'edicte de gràcia de Nîmes, que concedir l'amnistia als protestants, confirmant l'edicte de Nantes, però els va privar dels seus privilegis polítics: llocs de seguretat i assemblees polítiques. Va posar fi a sis anys de guerra civil i va marcar la fi del partit protestant. Richelieu també va fer arrasar les fortificacions de les ciutats aixecades.Com ja hauràs vist als vídeos del post d'avui o en altres que hagis pogut veure a YouTube, ara toca reconstruir aquell patrimoni destruït pels canons de Richelieu, i abandonat més tard, amb l'objectiu d'inscriure'l al Patrimoni Mundial de l'UNESCO ():
Ja hem fet el primer pas! Des del 10 d'abril de 2017, aquests 8 conjunts arquitectònics, estan inscrits oficialment a la llista indicativa d'immobles francesos. Un pas imprescindible abans d'enfilar-se cap a la prestigiosa Llista del Patrimoni Mundial de l'UNESCO!
- Serge Tignères: Home page
- Wikipedia: RMC [en] [fr] [es] [ca]
- Marie-France Guiseppin: Documentaire "Les citadelles du vertige" : dans le secret des forteresses du pays cathare, France 3 Occitanie, 03.04.2022
- Wikipedia: División territorial de España en 1833
- Wikipedia: Tractat de Corbeil [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Castell de Puillorenç [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Croada Albigesa [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Querbús [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Castell de Força Real [fr] [ca]
- Wikipedia: Talteüll [fr] [ca]
- Wikipedia: Estagell [fr] [ca]
- Wikipedia: Perapertusa [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Tèrme [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Aguilar [en] [fr] [es] [ca]
- Pyrénées-Orientales: Castel Fizel
- Wikipedia: Castell d'Òpol, o de Salvaterra [fr] [ca]
- Wikipedia: Guerres de religió a França
- Wikipedia: Rébellions huguenotes
- Les dernières guerres de religion en France (1621-1629), Musée virtuel du protestantisme
- Véronique Garrigues: Destructions et reconstruction en Haut-Languedoc pendant les guerres de Rohan : « gastadours » et pionniers, dans Christian Desplat (dir.): Les villageois face à la guerre (XIVe-XVIIIe siècle), Presses universitaires du Midi, 2020
- Les citadelles du vertige en lice pour l’Unesco !, Pays Cathare
No comments:
Post a Comment
You are welcome to leave a comment on any subject that raises your interest.