| Generalitat Valenciana - Acte de commemoració del 40 aniversari de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, YouTube, 01.06.2022 |
He dedicat alguns dels posts publicats en aquest blog a parlar dels orígens aragonesos del meu avi matern, nascut a L'Almunia de Sant Chuan (La Almunia de San Juan, Uesca, Huesca) a poc més de 5 km de Monzón (Montsó). També dels orígens murcians, a Aguilas (Múrcia) dels meus besavis materns: encara que gairebé tots els seus fills, entre ells la meva àvia, van nàixer a Barcelona (1).
Però encara no havia escrit res sobre els meus avis paterns, originaris de la comarca del Segrià: ni de la meva àvia, nascuda a Torrebesses, ni del meu avi, nascut a Puigverd de Lleida.
El meu avi patern era pagès. Malauradament, no tinc gaires records d'ell, car va morir massa jove a causa d'un accident amb un tractor. De la meva àvia recordo que, quan anàvem a veure-la al poble, li feia molta gràcia el meu accent de Barcelona: un sentiment compartit per la resta de la família. Imagino que la meva àvia entenia i parlava el castellà, segurament amb moltes dificultats. Però mai no li vaig sentir dir un mot en aquesta llengua.
Recordo amb molt de carinyo uns dies que la meva àvia va estar a casa dels meus pares, quan vivia a Parets del Vallès. Feia temps que sortia amb una noia de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà) i, quan li vaig presentar a la meva àvia, la reacció d'ambdues va ser molt especial. La meva àvia va tenir la sorpresa de trobar algú que no parlava aquell català bàrbar que parlem a Barcelona. I la que llavors era la meva companya, també es va sorprendre en veure-la i sentir-la parlar a ella. Recordo que em va dir: Mai m'hauria imaginat que tinguessis una padrina (2) com les del meu poble !
No sabria dir-te per què, però sempre recordo aquella anècdota quan sento el tema d'Al Tall amb què he obert el post d'avui: Tio Canya (4).
Un tema creat el 1976 per Vicent Torrent que narra la història d'un home de poble i els problemes que troba per no parlar ni entendre el castellà quan baixa a la ciutat de València. Dels tràngols que passa el seu fill, escolaritzat en castellà. I dels seus nets -metges a València, professors i gent lletrada- que només parlen en castellà. La història es clou quan descobreix que els seus besnets han après la llengua i parlen amb ell en valencià, cosa que és per a ell un gran motiu d'alegria.
Molt abans dels tràngols pels que està passant recentment la banda, resumits en el tweet precedent i en la noticia recent de la mort de Manolo Miralles (6), Al Tall va interpretar aquest clàssic amb una altra gran banda valenciana que ja hem vist abans en aquest blog: El diluvi (5). I Vicent Torrent va començar dedicant aquest tema a tots els valencianocallants de ciutat de València. Com la qualitat de so del vídeo no és extraordinària, pots trobar la lletra del tema a l'entrada que li dedica Wikipedia (cf. 4).
I ja per acabar, com el tema de Vicent Torrent fa al·lusió al retorn a la llengua valenciana dels nets del tio Canya, he pensat que estaria bé acabar el post d'avui amb un tema de Tesa que fa al·lusió als seus rebesnets.
Però encara no havia escrit res sobre els meus avis paterns, originaris de la comarca del Segrià: ni de la meva àvia, nascuda a Torrebesses, ni del meu avi, nascut a Puigverd de Lleida.
El meu avi patern era pagès. Malauradament, no tinc gaires records d'ell, car va morir massa jove a causa d'un accident amb un tractor. De la meva àvia recordo que, quan anàvem a veure-la al poble, li feia molta gràcia el meu accent de Barcelona: un sentiment compartit per la resta de la família. Imagino que la meva àvia entenia i parlava el castellà, segurament amb moltes dificultats. Però mai no li vaig sentir dir un mot en aquesta llengua.
Recordo amb molt de carinyo uns dies que la meva àvia va estar a casa dels meus pares, quan vivia a Parets del Vallès. Feia temps que sortia amb una noia de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà) i, quan li vaig presentar a la meva àvia, la reacció d'ambdues va ser molt especial. La meva àvia va tenir la sorpresa de trobar algú que no parlava aquell català bàrbar que parlem a Barcelona. I la que llavors era la meva companya, també es va sorprendre en veure-la i sentir-la parlar a ella. Recordo que em va dir: Mai m'hauria imaginat que tinguessis una padrina (2) com les del meu poble !
No sabria dir-te per què, però sempre recordo aquella anècdota quan sento el tema d'Al Tall amb què he obert el post d'avui: Tio Canya (4).
Un tema creat el 1976 per Vicent Torrent que narra la història d'un home de poble i els problemes que troba per no parlar ni entendre el castellà quan baixa a la ciutat de València. Dels tràngols que passa el seu fill, escolaritzat en castellà. I dels seus nets -metges a València, professors i gent lletrada- que només parlen en castellà. La història es clou quan descobreix que els seus besnets han après la llengua i parlen amb ell en valencià, cosa que és per a ell un gran motiu d'alegria.
ATENCIÓ! Un nou cas de censura i valencianofòbia, ara a Torrent: PP i VOX han decidit retirar el nom de Vicent Torrent (líder d'Al Tall i treballador incansable en la recuperació de la música tradicional valenciana) de l'Auditori Municipal. Els pot l'odihttps://t.co/8Em5QwuEzm pic.twitter.com/qGhCpCjEil
— Pau Alabajos (@PauAlabajos) July 18, 2023
Molt abans dels tràngols pels que està passant recentment la banda, resumits en el tweet precedent i en la noticia recent de la mort de Manolo Miralles (6), Al Tall va interpretar aquest clàssic amb una altra gran banda valenciana que ja hem vist abans en aquest blog: El diluvi (5). I Vicent Torrent va començar dedicant aquest tema a tots els valencianocallants de ciutat de València. Com la qualitat de so del vídeo no és extraordinària, pots trobar la lletra del tema a l'entrada que li dedica Wikipedia (cf. 4).
I ja per acabar, com el tema de Vicent Torrent fa al·lusió al retorn a la llengua valenciana dels nets del tio Canya, he pensat que estaria bé acabar el post d'avui amb un tema de Tesa que fa al·lusió als seus rebesnets.
El parlava Teresín, Tere i també Tereseta
I sent la seva besnéta que anava a parlar Teresa?
Doncs el valencià, veges tu quina sorpresa!!!
Endevina que parlarà la que vinga rere d’esta?
(...)
Ho diré clar pa que s’entenga,
El valencià i el català són la mateixa llengua.
Sí, hi ha diferències, com del meu poble a Sueca.
Però es la mateixa llengua, txe, la resta ja es política.
(Lletra completa del tema a YouTube)
| Tesa - Rebesnéts del Tio Canya - prod. Roge (scratch Dejota Rubio), YouTube, 21.12.2016 |
- Veure Barcelona i la memòria històrica: la Sagrera, Catalunya i la memòria històrica - el poble gitano, Venim del nord, tornem del sud (18), Barcelona i la memòria històrica: Navas, Una nova vida per velles fotografies, Una nova vida per velles fotografies: sorpresa! publicats en aquest blog respectivament els 28.07.2019, 04.09.2019, 02.02.2021, 28.07.2021, 19.08.2021, 24.08.2021
- El Xitxo del Cabanyal - avia, iaia, padrina, uela...?, YouTube, 18.11.2021
- Wikipedia: Català oriental
- Wikipedia: Tio Canya
- Veure El diluvi - I tu, sols tu, publicat en aquest post el 18.03.2019
- Mor Manolo Miralles, cofundador del grup valencià Al Tall i renovador de la música popular, CCMA/ACN, 30.07.2023
No comments:
Post a Comment
You are welcome to leave a comment on any subject that raises your interest.