Pages

▼

Sunday, June 30, 2024

la societat d'atracció de forasters

Barcelona Memory - La vía de los burgueses. ¿Cómo nació la Vía Layetana?, YouTube, 14.11.2020


Faig part d'aquells que, tenint ja una certa edat, partim sovint d'un principi erroni. L'error que tot allò que sabem i hem vist al llarg de la nostra vida, també ho saben, ho han vist i ho recorden aquells que tenen més o menys la nostra edat. L'error que allò que va passar anys abans que naixéssim és conegut i recordat per aquells que ho van viure. I l'error què, gràcies a Google i al coneixement de les eines que hom pot trobar a la xarxa, també deu haver estat vist i conegut per aquells que són més joves.

Aquest error segueix provocant-me sorpreses. Com la de trobar un preocupant dèficit de memòria durant la lectura d'un editorial publicat a La Vanguardia el 27.06.2024 (1) i en la bateria d'articles que el van acompanyar o precedir en aquest diari. Uns articles on s'atacava l’Ajuntament de Barcelona i els seus problemes amb la justícia per la manera en què s'havia aprovat la reurbanització de la Via Laietana: històricament, una de les actuacions urbanístiques més cares, injustes, absurdes, salvatges i estúpides que la burgesia de Barcelona va emprendre durant la primera meitat del segle XX.


Personalment, crec que hauria estat suficient que l'autor de l'editorial i els autors dels altres articles recordessin l'article que Jesús Fráiz va publicar el maig del 2022 a La Vanguardia (2).
Just per aquells que no la coneguin, recomano la visita de la pàgina Web de Jesús Fráiz: La Barcelona de antes. I pel tema del post d'avui, alguns dels articles (punxa aquí) que l'autor ha escrit sobre la història de la ciutat que existia en l'espai ocupat per l'actual Via Laietana.
Seguint amb l'article publicat per Jesús Fráiz a La Vanguardia (2), hauria estat un detall recordar que el consistori actual, i el que el va precedir, no tenen cap altra intenció que la d'ampliar el parc temàtic de la ciutat, tot blanquejant la salvatjada que van fer els avantpassats de mols dels actuals denunciants:
Si les voreres fossin el doble d'amples, convidarien a passejar els ciutadans; si s'hi haguessin instal·lat grans firmes comercials, en lloc de córrer per desplaçar-nos-hi, passejaríem mirant aparadors i es podria aixecar el cap i gaudir dels edificis històrics que flanquegen ambdós costats del carrer.
Abans de la Via Laietana", el retrat d'una ciutat esborrada, TV3 Telenotícies, 07.07.2019

L'article de Jesús Fráiz (2) ens recorda que la burgesia que estava darrere d'aquella salvatjada, tenia el poder i els mitjans necessaris per demolir tots els edificis que calguessin, expulsar a tots els veïns que els fessin nosa i definir l'amplada de l'avinguda que li vingués de grat:
A banda de la calçada i les voreres que tindrien 40 metres, s'havia de deixar 20 metres més a cada costat per realitzar la construcció dels nous edificis que s'haurien de construir d'acord amb la importància de la nova via (...)

Per a la seva realització s'havien d'enderrocar 300 edificis, unes 2.199 cases i molts dels palauets particulars. Es calculava que l'obra podia afectar unes 2.500 famílies i unes 10.000 persones (...) Les protestes dels veïns i els intel·lectuals van ser nombroses, ja que cap no comprenia tanta destrucció per a l'obertura d'un trist carrer (...)

El 1879, es va aprovar la Llei d'Expropiació Forçosa per a tots els que es trobaven de lloguer i que van haver d'anar al carrer sense cap mena de compensació ni ajuda, La llei afavoriria la realització de l'obra. Amb el canvi de la llei el 1904, es va poder començar a desallotjar d'una manera ràpida els milers de persones que abarrotaven aquella part de la ciutat.
Els responsables d'aquella "operació urbanística" i aquells que ara intenten maquillar-la des del consistori municipal, comparteixen un enorme complex d'inferioritat que ha acabat subordinant des de ja fa massa temps la població de Barcelona a la imatge que la ciutat pugui projectar davant dels forasters que no hi viuen.

betevé - La recreació ideal del Barri Gòtic -Dani Cortijo- Història de Barcelona, YouTube, 08.04.2014

Tot aquest desgavell no va començar doncs amb les olimpíades. Va començar molt i molt abans. I si no t'ho creus, pots trobar a una descripció acuradament presentada a Wikipedia d'un nyap conegut amb el nom de Societat d'Atracció de Forasters (3).

Un dels més impactes més importants d'aquest preocupant complex d'inferioritat de la burgesia catalana el podem trobar en la destrucció dels barris de la ciutat per a millorar el seu atractiu vis-a-vis dels forasters i recordar als locals qui mama a la ciutat.

En el cas de la Via Laietana, el poder de destruir la vila popular per construir un carrer on ningú, més enllà dels pertorbats que van participar en aquella operació especulativa, va veure res que li recordés a Chicago. L'expropiació del passat medieval dels barris destruïts per crear un nou barri temàtic que no havia existit mai, i sobre la base del qual es van construir mites i llegendes urbanes que molts insisteixen encara avui a presentar-nos com la història de la ciutat.

Barcelona Memory - La invención del barrio gótico de Barcelona, YouTube, 23.10.2021

Lectures i informació complementària
  1. Jordi Juan: Colau pateix les elits, La Vanguardia, 27.06.2024
  2. Jesús Fraiz Ordóñez: Los dramáticos orígenes de la Via Laietana. La Vanguardia, 17.05.2022
  3. Wikipedia: Societat d'Atracció de Forasters
a No comments:

Friday, June 28, 2024

constance amiot

Cities in 4K: Annecy, YouTube, 30.04.2020


Annecy és una ciutat que, en moltes descripcions, com per exemple la del vídeo amb què he obert el post d'avui, et diran que està situada al sud-est de França. Si dones un cop d'ull a un mapa o li dones un cop d'ull a Wikipedia (1), veuràs que aquesta ciutat es troba al nord dels Alps francesos i que és la capital de l'Alta Savoia.

Si insisteixes a invitar-me a una cervesa, afegiré que Annecy està a uns 100 km al sud-oest de casa meva. Quan la vaig descobrir, era una ciutat encisadora que em va despertar un interès que anava molt enllà del que sembla haver despertat en els autors de les pàgines que dediquen a la ciutat les versions en català i espanyol de la Wikipedia.

Però el temps passa, els turistes arriben en massa i, com acaba passant a tot arreu, allò que era encisador, deixa de ser-ho. 

France 3: Auvergne-Rhône-Alpes - Le ras-le-bol des habitants de la vieille ville d'Annecy face au "surtourisme", YouTube, 11.06.2024

Fins i tot, quan arriba la temporada baixa i els habitants d'Annecy creuen que podran recuperar la seva vida, hi ha una sèrie de TV que provoca el tall dels carrers i la seva apropiació pels equips de rodatge d'una sèrie francesa de TV: Cassandre (2) (3). 

Si no coneixes Annecy, aquesta sèrie et permetrà descobrir paisatges encisadors de la ciutat, del llac i de les muntanyes que l'envolten i que acullen uns episodis que, de vegades, són més interessants els uns que els altres. Ara bé, fins i tot aquells que puguin semblar més fluixos, en general els panorames fantàstics amb les vistes dels drons, acaben per fer-los excel·lents.
Just per l'anecdotari, dir que si en algun episodi on es tracta de les morts provocades pel contraban a la frontera amb Suïssa, els guionistes no ens estalvien els típics tòpics de rigor. Tòpics sense els quals França deixaria de ser el país que tots estimem. Ara en serio, la sèrie és molt seguida als països francòfons d'Europa.
Cassandre: Générique de la série, YouTube, 18.02.2019

Com no se't pot amagar res, deus estar demanant-te què tenen a veure Annecy i Cassandre (esp. Los crímenes de Cassandre) amb el títol del post d'avui.

Comencem pel principi. Tot i que, en aquest cas, ho farem pel final. Vull dir que, al final de cada episodi de Cassandre, aquest tema de Constance Amiot va sonant mentre van passant els crèdits de la producció de l'episodi.

Constance Amiot: Cassandre Générique, YouTube, 10.07.2020

M'agradaria dir-te un munt de coses sobre Constance Amiot. Sobre la seducció de la seva veu o sobre la sedació que em provoquen els seus temes. Una sedació que, com a Résonances, amb una lletra que no té res a veure, gràcies al vídeo i el ritme del tema em transporten a un espai i a un temps ja llunyans, a una Gare de Lyon (París) que fa anys visitava amb una relativa freqüència.

Constance Amiot, JP Nataf-Résonances, YouTube, 27.03.2013

No trobaràs gran cosa sobre Constance Amiot (4) a les xarxes socials. Malgrat el que el seu nom pugui fer creure, la constància no és el seu fort. Pot obrir un compte, anar deixant contingut, desaparèixer durant anys, penjar una foto i tornar a desaparèixer.

A principis del 2014 es va tornar a parlar un xic més d'ella. Durant la campanya de presentació del seu nou àlbum 12eme parallèle, van aparèixer alguns articles i algunes biografies a la premsa (5), abans que Constance Amiot tornés a desaparèixer i no tornéssim a retrobar un dels seus temes fins a l'emissió de la sèrie TV: Cassandre (3).

En fi, just per tancar el post d'avui et deixo amb el que encara avui és el primer tema del seu darrer àlbum: Montparnasse. Llàstima de vídeo perquè si tens el temps de traduir el tema, veuràs que la seva lletra (6) probablement hauria donat per a molt més, especialment si coneixes el nus de transports de Montparnasse (París).
Encore un cœur dégoupillé
Dans les couloirs de Montparnasse
Encore des mots jetés pour rien
Ici rien ne dure, rien ne passe
Encore un rendez-vous manqué
Un souvenir de la vie qui passe
Un amour de courte durée

C'est vrai que l'on peut se tromper
Faut voir la vérité en face
On peut s'aimer à en crever
Et partir sans laisser de traces
Déjà nos mains vont se dénouer
Et nos vies vont reprendre leurs places
Et le métro toujours bondé
InterSessions: Constance Amiot - Montparnasse (clip officiel), YouTube, 14.02.2014

  1. Wikipedia: Annecy [en] [fr] [es] [ca]
  2. Tournage de la série policière Cassandre dans la vieille ville d'Annecy, le 14 octobre 2020
  3. Wikipedia: Cassandre [en] [fr] [es] [ca]
  4. Constance Amiot: Home page || FaceBook || Instagram || YouTube || Twitter || Wikipedia: [en] [fr] [es] [ca]
  5. Gilles Médioni: Le carnet de voyage de Constance Amiot, L'Express, 14.06.2014
  6. Jerome Jacques Marie Jean Attal / Constance Amiot: Montparnasse, Musixmatch
a No comments:

Wednesday, June 26, 2024

morse - la trilogia de colin dexter

enFilmin: Endeavour: El final - Tráiler, YouTube, 05.04.2023
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Amb la manera desordenada que algunes cadenes de TV presenten els episodis de les sèries, fa anys, vaig començar a veure una sèrie anglesa basada en els llibres d'un conegut autor britànic de novel·la negra: Colin Dexter (1).

Aquesta sèrie és coneguda amb el nom d'inspector Morse (2). L'adaptació de les novel·les de Colin Dexter (3) a la TV va ser realitzada des de mitjans dels anys 1980 per Kenny McBain, un jove productor escocès que ha treballat en èxits com 'Dr. Who'.
Com pots veure al blog de Lorenzo Mejino, a El Diario Vasco (4), malgrat l'èxit internacional d'inspector Morse, aquesta sèrie va trigar molt a difondre's a Espanya. I, quan va fer-ho, ho va fer en circuits reservats als iniciats. Jo la vaig veure a Suïssa, a una cadena de TV francesa, anys més tard de la seva primera emissió.
Inspector Morse - Tribute, YouTube, 06.02.2010

A Wikipedia (2) hom descriu el personatge de l'Inspector Morse, interpretat per John Thaw, com un investigador brillant. Però, a diferència d'altres grans detectius clàssics, Dexter humanitza a Morse fent que, sovint, acabi arrestant a la persona equivocada, o arribant a conclusions equivocades. La seva capacitat d'anàlisi basada en una lògica brutal, corregirà aquests errors al llarg de cada episodi.
Un dia, mentre ens bevíem unes cerveses, un company de la feina va dir-me que creia que Morse era molt més modern del que imaginaven molts dels crítics de l'obra de Colin Dexter. Segons ell, molts programadors informàtics podíem reconèixer en el seu mètode algunes característiques del mètode Agile (5) que aplicàvem en Extreme Programming (6). El meu company havia begut dues cerveses més que jo, la temperatura en aquella terrassa del llac Léman era molt agradable, el paisatge esplèndid, i jo no tenia ganes d'espatllar aquell moment amb una discussió prescindible. Vaig moure el cap insinuant que estava d'acord amb el que ell acabava de dir i vam passar a parlar d'altres coses.
Sovint simpatitzava amb la relació tempestuosa que l'inspector Morse tenia amb els seus superiors jeràrquics, amb la seva incomoditat davant del sistema social que havia de defensar, en la seva posició crítica amb el classisme del sistema judicial britànic i la pena de mort. Però li vaig agafar mania quan vaig veure que el seu ajudant, el sergent Robert Lewis, havia de pagar sempre de la seva butxaca les birres que es bevien al pub.
Colin Dexter Quotes, AZ Quotes

Lorenzo Mejino (4) professava una gran admiració per l'actor: John Thaw. Més enllà dels motius que ell va evocar al seu article, a mi em posava moltíssim imaginar el mal de ventre que passaven els fatxos anglesos veient a un simpatitzant del partit laborista de tota la vida que, gràcies a l'èxit d'aquesta sèrie, va ser nomenat comandant de l'Ordre més excel·lent de l'Imperi Britànic per la reina Isabel II el març de 1993.

Però com estem parlant d'una sèrie amb un munt d'episodis que es van emetre entre 1987 i 2000, et proposo visitar algunes de les seves millors crítiques i un munt d'anècdotes molt interessants que pots trobar a Wikipedia (1) (2) o als articles de Lorenzo Mejino (4), Mel Gussow (7) o Euan Ferguson (8).

L'inspector Morse va morir d'un atac de cor a l'episodi 33, emès el 15 de novembre del 2000 (9). L'actor que l'interpretava, John Thaw, va ser diagnosticat amb un càncer d'esòfag el juny de 2001. Tot i que semblava que responia positivament al tractament de quimioteràpia, el Nadal de 2001 el càncer s'havia estès i el seu pronòstic ja era terminal. Va morir el 21 de febrer de 2002, l'endemà de signar un nou contracte amb ITV.

ITV - Lewis, YouTube, 02.05.2012

Com la sèrie havia tingut un molt bona audiència, ITV va crear una seqüela que es va anomenar: Lewis (10). Kevin Whately seguia interpretant el personatge de Robert Lewis, sergent de Morse a la sèrie original. Després d'una llarga absència de la policia, provocada per la pèrdua de la seva dona, Lewis és anomenat inspector detectiu, i compta amb l'assistència del sergent detectiu James Hathaway, interpretat per Laurence Fox. Clare Holman interpreta el rol de la doctora Laura Hobson, patòloga forense, reprenent el paper que també tenia a la sèrie de l'inspector Morse.

Barrington Pheloung - Lewis - Main Theme, YouTube, 08.11.2014

Si et dic que he vist diverses vegades els episodis d'aquesta seqüela, segurament comprendràs que va agradar-me encara molt més que l'original. En realitat, no dec ser l'única persona, car la sèrie va tenir nou temporades (2006-2015).

Més enllà d'un argument sòlid i addictiu que, en alguns dels seus episodis ens parla dels tèrbols camins de l'especulació immobiliària de la vila d'Oxford i del rol que hi juguen alguns collegis i universitats, la sèrie ens va descobrint alguns dels seus racons més encisadors a l'interior i a l'exterior de la vila, ambientats amb la música de Barrington Pheloung.

La sèrie també ens presenta la relació brutal que es va teixint al llarg de cada episodi entre l'inspector Robert Lewis i el seu sergent detectiu, James Hathaway, als quals els seus orígens socials -a la sèrie com a la vida real- els oposen en gairebé tots els aspectes de la vida. Una d'aquelles relacions paternals que és més fàcil que un mentor tingui amb un jove que no és el seu fill, i un jove amb un mentor que no és el seu pare. En aquest sentit, un paio va pujar un vídeo amb extractes d'aquesta relació a la sèrie, embolicant-la amb un tema preciós de Cat Stevens (a.k.a. Steven Demetre Georgiou, Yusuf Islam): Father and Son.

Lewis and Hathaway - Father and Son, YouTube, 06.04.2011

En qualsevol cas, després de més de 30 anys d'interpretar el personatge de Robert Lewis, Kevin Whately va revelar el setembre de 2014 en una entrevista a Radio Times que la novena sèrie seria la seva última. La sèrie es va adaptar a aquest anunci i la vuitena temporada ens presentava a l'inspector Robert Lewis vivint amb la doctora Laura Hobson i jubilat de la policia, mentre el sergent James Hathaway rebia una promoció i li assignaven com a sergent detectiu a una policia negra: Lizzie Maddox interpretada per Angela Griffin.

Pel que sigui, els canvis no van funcionar, especialment la relació entre Laurence Fox i Angela Griffin. I reconvertir a Kevin Whately en consultor de la policia no va acabar d'arreglar-ho. Un any després de l'anunci de Kevin Whately, Laurence Fox també va anunciar la seva decisió de deixar la sèrie i ITV va anunciar que la novena sèrie de Lewis seria la última.

Kevin Whately es va dedicar ulteriorment als programes de concursos i tertúlies televisives. Un any després del final de la sèrie, Laurence Fox (10) va publicar un àlbum: Holding Patterns (2016). Més endavant, com pots veure a la versió en anglès de Wikipedia (11), es va dedicar al populisme d'extrema-dreta i, fins i tot, va fundar un partit amb aquesta ideologia (12).

Unwritten: Lewis and Hathaway, YouTube, 28.08.2015

La novena temporada de Lewis va ser doncs la darrera de la sèrie, però ja abans de l'anunci del seu final, ITV estava treballant en la producció d'una preqüela de la trilogia de Morse que es presentaria com una sèrie que duraria 10 anys (2013-2023), es convertiria en la meva preferida de la trilogia i portaria com a nom: Endeavour (11). Colin Dexter ja era molt gran (moriria en 2017), així que va ser Russell Lewis qui va adaptar a la televisió els personatges de les seves novel·les en aquesta darrera entrega de la sèrie. Barrington Pheloung, qui fins llavors es va encarregar de la banda de so de la sèrie, va morir en 2019, amb 65 anys.

Aquesta preqüela està ambientada als anys seixanta i setanta, a Oxford. La sèrie se centra en els primers anys de la carrera del jove Endeavour Morse, qui havia deixat el Lonsdale College de la Universitat d'Oxford a finals del seu tercer any, sense completar la seva carrera. Després de passar uns anys a l'exèrcit, al cos de transmissions com a operador de xifratge, torna a Oxford per entrar a la policia.

Els coneixements adquirits durant els seus estudis, el coneixement del món acadèmic, la seva passió pels mots encreuats i l'òpera, el converteixen en un policia perceptiu i tenaç malgrat les reticències dels seus superiors i dels seus companys. Troba el suport del seu superior directe i mentor, Fred Thursday, interpretat per un impressionant Roger Allam, qui veu en ell un detectiu impecable en qui pot confiar.

Masterpiece PBS: Endeavour, Season 9 | Best Buds: Morse and Thursday, YouTube, 13.06.2023

Endeavour Morse i els seus companys de la policia criminal, viuen en precaris apartaments mentre defensen un ordre social al servei d'una noblesa terratinent que fa ostentació d'una riquesa insolent, al si d'un imperi del qual els seus súbdits no veuen la traça més enllà dels caràcters impresos als seus passaports i la pompa de la família reial. Si els membres de la policia no se situen políticament a l'extrema esquerra, la II Guerra Mundial no està lluny dels anys 1960. A poc a poc, podem descobrir en Fred Thursday un home incorruptible, amb una particular consciència de classe i unes sòlides conviccions antifeixistes. També un oficial que no té cap contemplació amb el crim organitzat, la corrupció o la violència de gènere.  

Endeavour: Every Story, YouTube, 02.07.2022

Per un motiu que se m'escapa, alguns episodis de Morse, Lewis i Endeavour, presenten a Morse com una mena d'apassionat de la música de Richard Wagner. Que sí, que ho és. Però reduir així els gustos musicals de Morse no és fer-li justícia. Tots els episodis d'Endeavour guarden uns instants màgics a la soledat del seu apartament, amb extractes de música clàssica i d'òperes de compositors alemanys, italians, francesos..., que acompanyen les reflexions que Morse fa en solitari sobre els casos en què treballa i que també podem trobar a la transició de les escenes dels episodis. Alguns d'aquests temes han estat recollits al blog de Chris Sullivan, on també els pots trobar llistats els temes en documents PDF i Excel que pots baixar-te en aquests enllaços (14) (15).

I ara, si m'ho permets, m'acomiadaré d'aquest llarg article amb un tema que em té el cor robat des del primer dia que el vaig sentir.

Warner Classics - Delibes: Lakmé - Duo des fleurs (Flower Duet), Sabine Devieilhe & Marianne Crebassa, YouTube, 22.11.2017

  1. Wikipedia: Colin Dexter [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: Inspector Morse [en] [fr] [es] [ca]
  3. Chris Sullivan: Dexter's Novels, Blog Welcome to the Morse Universe
  4. Lorenzo Mejino: Inspector Morse: el legendario sabueso de Oxford, El Diario Vasco, 10.06.2022
  5. Wikipedia: Agile software development [en] [fr] [es] [ca]
  6. Wikipedia: Extreme Programming [en] [fr] [es] [ca]
  7. Mel Gussow: Behind Morse, the Dour, Dignified Detective, The New York Times, 26.01.1997
  8. Euan Ferguson: Breaking the code of Morse's maker, The Guardian, 20.09.1999
  9. Wikipedia: List of Inspector Morse episodes
  10. Wikipedia: Lewis [en] [fr] [es] [ca]
  11. Wikipedia: Laurence Fox [en] [fr] [es] [ca]
  12. Annabel Rackham: Who is Laurence Fox? The actor who became a political activist, BBC 04.10.2023
  13. Wikipedia: Endeavour [en] [fr] [es] [ca]
  14. Chris Sullivan: Music List for All Episodes of Morse Series with Downloadable PDF and Excel Sheet. Blog Welcome to the Morse Universe, 30.03.2018
  15. Chris Sullivan: Music List for All Episodes of Endeavour Series with Downloadable PDF and Excel Sheet. Blog Welcome to the Morse Universe, 04.08.2018
a No comments:

Thursday, June 20, 2024

andrey zakirzyanov - van gogh

Art People Gallery - Andrey Zakirzyanov. Les Saintes-Maries-de-la-Mer- Van Gogh by Andrey Zakirzyanov, YouTube, 19.12.2023


A mitjans de novembre del 2023, el Van Gogh Museum publicava al seu compte a Twitter una animació realitzada per Andrey Zakirzyanov d'un quadre llegendari de Vincent van Gogh: Paysage marin près des Saintes-Maries-de-la-Mer (1888) (1).

Vincent van Gogh va pintar aquest quadre durant una curta estada en juny de 1888 a Saintes-Maries-de-la-Mer, un municipi que es troba al districte d'Arles, en el departament francès de Bouches-du-Rhône, a la regió Provence-Alpes-Côte d'Azur (PACA). Pel que fa a la densa història d'aquest quadre, et proposo que no deixis de llegir el relat que trobaràs a la versió en llengua francesa de Wikipedia (recorda d'utilitzar el traductor del teu navegador si tens problemes de comprensió).

Sobre Andrey Zakirzyanov, el realitzador d'aquesta remarcable animació del quadre de Van Gogh, no he trobat gran cosa d'altre sinó que va nàixer el 1969 a Simferopol (Crimea, antiga URSS), que es va graduar el 1989 a la Tavricheskaya Art School de Leningrad (avui Saint Petersburg) i que des de 1990 a 1992 va ser membre de l'Acadèmia Russa de les Arts.

El mes de gener d'enguany, el Van Gogh Museum va publicar al seu compte a Twitter una nova obra d'aquest autor que presentava una animació d'un altre quadre de Van Gogh: La Maison jaune (1888) (3)


I ara et deixaré amb una altra animació d'Andrey Zakirzyanov sobre un altre quadre de Van Gogh: Terrasse du café le soir (1888) (4)


  1. Van Gogh Museum: Bringing the painting ‘Seascape near Les Saintes-Maries-de-la-Mer’ (1888) to life!, Twitter, 15.11.2023
  2. Wikipedia: Van Gogh aux Saintes-Maries de la Mer [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: La Maison jaune [en] [fr] [es] [ca]
  4. Wikipedia: Terrasse du café le soir [en] [fr] [es] [ca]
a No comments:

Tuesday, June 18, 2024

la paradoxa de la tolerància



La paradoxa de tolerància va ser descrita l'any 1945 pel filòsof austríac Karl Popper (1902-1994). És una paradoxa emmarcada dins de la teoria de la decisió. La paradoxa declara que si una societat és il·limitadament tolerant, la seva capacitat de ser tolerant finalment serà reduïda o destruïda pels intolerants. Popper va concloure que, encara que sembla paradoxal, per mantenir una societat tolerant, la societat ha de ser intolerant amb la intolerància.

  1. Wikipedia: Paradox of tolerance [en] [fr] [es] [ca]
a No comments:

Sunday, June 16, 2024

dw - misterios de la edad de piedra

Deutsche Welle Documental - Misterios de la Edad de Piedra (1/2), YouTube, 12.07.2018
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.
Deutsche Welle Documental - Misterios de la Edad de Piedra (2/2), YouTube, 12.07.2018<
a No comments:

Thursday, June 13, 2024

bonjour paresse


Fa molts anys d'això. Quan era responsable de projectes i del domini d'aplicacions lligades al Sistema d'Informació Geogràfica (GIS), vaig rebre una invitació per participar amb el meu equip a un workshop d'un dia a la seu que una gran multinacional texana tenia a París.

L'objectiu d'aquell workshop era presentar-nos el nou equip que s'ocuparia del suport informàtic del GIS que havíem adquirit anys abans a una multinacional francesa que els texans acabaven d'adquirir, i fixar els termes d'un nou contracte de suport.

Durant la primera reunió del matí em va divertir molt el to amb què s'expressaven els americans que feia anys que vivien a Paris, i el dels francesos que, després de viure uns anys a Texas, havien tornat a casa. Un combinat d'amable arrogància i condescendència que em recordava el to que durant molts anys havia sentit als membres de la burgesia catalana i, més tard, als dirigents de grans empreses de Madrid. Un to familiar que havia pràcticament oblidat després d'uns anys de residència a Suïssa. Pel mateix motiu, també em divertia molt veure les cares dels meus companys que, formats en una cultura basada en la modèstia i el respecte (a Genève i a Zürich juguen a una altra lliga), miraven amb impaciència els seus rellotges esperant que arribés la pausa del cafè per alliberar-se d'aquella tortura.

Una tortura que va començar, inexorablement, per una presentació segons les convencions franceses. La presentació de l'empresa: goita que grans que som, quantes empreses fan part del nostre grup, quantes seus tenim i on, quants milers de treballadors, quants milions de dòlars facturem, quins beneficis tenim, quin és l'organigrama de l'empresa, etc. I la presentació dels participants: goita quina funció tinc a l'empresa, quins diplomes i de quines escoles o universitats, a quines empreses he treballat, a quins projectes, etc. I un detall que no he vist només a empreses franceses: si estic casat i tinc tants fills, si practico tal hobby, etc. La nostra presentació no va durar ni deu minuts, la seva més d'una hora.

Abans d'anar a dinar, els nostres amfitrions van considerar que ens impressionaria fer un tour per diferents serveis de l'empresa. Tot i que jo ja havia visitat les seus d'algunes multinacionals a Zürich i a Paris per motius de feina, vaig retenir amb molta curiositat tot allò que seria documentat amb una precisió àcida pocs anys més tard per una autora francesa nascuda a Genève, Corinne Maier (1) a un best seller de lectura recomanada: Bonjour paresse (2):
Maier va estudiar economia i relacions internacionals abans de doctorar-se en psicoanàlisi. La seva visió sarcàstica de la nostra societat i, particularment, la de les grans corporacions, es pot comparar a la que pots trobar en les tires de Scott Adams (3) i el seu personatge carismàtic: Dilbert (4), de lectura molt i molt recomanada.

Bonjour paresse descriu els jocs de poder a les grans corporacions, el seu argot gerencial abstrús, la incompetència dels companys, la hipocresia dels discursos... El llibre es fa ressò d'una tendència profunda: el distanciament d'un nombre creixent d'empleats del món corporatiu. Un moviment que afecta a tots els països desenvolupats.
Image by StartupStockPhotos from Pixabay

Vam veure un munt d'empleats que dedicaven la seva jornada de treball a produir fulls MS-Excel i transparents animats en PowerPoint que es presentarien en reunions sense gens d'interès, en produir reports que ningú llegiria, en gestionar desenes de trucades telefòniques que ningú recordaria, etc. (5). En espera d'una nova fusió o adquisició, o tan sols una nova reorganització, que acabaria amb milers de treballadors al carrer. Per veure, anys més tard, com aquella companyia que els va acomiadar contractaria companyies subsidiàries per externalitzar a baix cost les mateixes feines inútils que ells abans realitzaven.

Finalment, vam sortir de l'edifici per anar a dinar. El complex d'edificis que aquella multinacional tenia llavors a París em va semblar immens. Em va sorprendre descobrir que hi havia diversos restaurants on els empleats podien anar a dinar, un servei de perruqueria, un servei de pressing, un supermercat, un taller pels cotxes pels empleats ... No ho vaig preguntar, perquè em semblava obvi, però segurament també tindrien un servei mèdic de primera assistència, i fitness, sales de ioga, etc., perquè en aquells temps era habitual en empreses d'aquesta mida.

Els empleats que havien treballat durant uns anys a la seu de Houston ho trobaven genial, especialment pel baix preu amb què podien accedir a tots aquells serveis. Però, sobretot, perquè consideraven que disposar d'aquests serveis a l'empresa els evitava perdre un temps que podien dedicar a treballar. A més, alguns d'aquells serveis eren accessibles fins i tot fora de l'horari laboral, el que els permetia poder treballar amb col·legues de Houston que treballaven en un altre fus horari. Vaig veure una certa desil·lusió als seus ulls quan van realitzar que aquella gàbia d'or no ens impressionava gaire, ni als empleats que sempre havien viscut a França, ni als visitants que veníem de Suïssa. Eren altres temps.
12 consejos para mantener una actitud positiva y sentirse animado todos los días, Mujeres y Cia, 17.01.2023

Els anys van passar i l'empresa on jo treballava també es va convertir en una multinacional on van desembarcar mànagers que havien treballat en empreses de l'estil d'aquella multinacional texana.

Va haver-hi diverses reorganitzacions durant les quals hom van acomiadar, o incitar a trobar una altra feina, a gent amb qui havíem compartit anys de treball. I van començar a desembarcar altres persones que venien de països on dir Bondia al matí no feia part dels seus costums.

Però ara els empleats tenien accés a guarderies pels nens, a sales de fitness als millors hotels de la ciutat, cursos d'automotivació, per parlar en públic, d'intel·ligència emocional. També competicions esportives entre equips de diferents departaments, barbacoes fora dels horaris de treball, activitats esportives a l'aire lliure, etc. Tot el que venia de l'altra riba de l'Atlàntic era fantàstic. Tot el que feia la força del nostre país havia passat a ser prescindible: com per exemple la passió per la qualitat, l'aprenentatge dels joves, els contractes de persones amb hàndicap...

El treball seguia tenint un salari, clar. Però, durant molts anys, aquest va estar congelat. Si hom volia veure un augment, l'únic camí a seguir era el de les primes. Per exemple, les primes per productivitat que, si no la sabies gestionar, arribava ràpidament al seu límit i acabava per ser decreixent, amb el resultat que pots imaginar. També hi havia un examen anual d'objectius, on s'avaluava la realització dels objectius assignats a principis d'any i la progressió de les competències professionals de l'empleat. Però també les seves competències socials. Recordo un cap de team que puntuava l'expressió corporal dels membres del seu equip: per exemple, la posició de les mans, dels gests i les expressions facials durant les reunions. L'actitud positiva, considerada com un dels pilars de la productivitat, estava molt valorada.


Aquell sistema, on es barrejaven la vida professional i privada sota un diktat de l'empresa que determinava què estava bé i que no, se'ns presentava com una mena de revolució moderna.
No sé si recordaràs que vaig començar la meva activitat professional a Can Baurier, una antiga colònia tèxtil (6). En el meu cas, aquell sistema que se'ns presentava com modern, feia una olor de ranci que et tirava d'esquenes. Però, quan fa anys que coneixes les regles del joc, tens un avantatge. Jo les coneixia força bé i vaig saber com evitar un munt de situacions que van acabar enviant a l'atur a d'altres.
Fa uns anys, una nova línia de management va reemplaçar aquell experiment a l'empresa. Jo ja no hi treballo i no tinc prou elements per a jutjar quin serà el que el seu futur.

  1. Wikipedia: Corinne Maier [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: Bonjour paresse [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: Scott Adams [en] [fr] [es] [ca]
  4. Wikipedia: Dilbert [en] [fr] [es] [ca]
  5. Veure Un sistema de treball absurd, sense utilitat ni sentit? publicat en aquest blog el 07.07.2020
  6. Veure Sant Adrià i la memòria històrica: Can Baurier, publicat en aquest blog 1'11.08.2021
a No comments:

Wednesday, June 12, 2024

the big freeze of 1963

betevé - La gran nevada del 1962 a Barcelona, YouTube, 20.12.2021


Molts dels catalans que ja tenim una edat hem viscut o hem sentit parlar de la gran nevada del Nadal del 1962 a Barcelona (1). Probablement, molts dels barcelonins que no han vist a la televisió altra cosa que relats dels Amundsens del pam de neu dels barris del centre de la ciutat, explicant les mateixes aventures polars any rere any, ignoren que al seu barri també va nevar.


Com qualsevol ciutadà pot constatar, els importants gruixos de neu que hom ha associat tradicionalment a aquella nevada no són els del centre o l'Eixample de la ciutat de Barcelona, sinó els que van caure en alguns dels seus barris perifèrics, ignorats per la gent que, ahir com avui, segueix remenant les cireres.

Finalment, deixa'm afegir que estic segur que molt pocs barcelonins s'han preocupat per saber si també va nevar fora de Barcelona. I sí, també va nevar fora de Barcelona: a Martorelles (110 cm); Vilanova del Vallès (102 cm); a Granollers, Llinars del Vallès i Castellterçol (100 cm); a Begues (70 cm); a Sabadell, Terrassa i Manresa (entre 65 cm i 1 m); a Badalona (64 cm); a l'aeroport del Prat (60 cm); a Vic, Igualada o Mataró (entre 40 i 50 cm) (1) (2).

Al vídeo amb què he obert el post d'avui en Josep M. Cadena es queixava (01:45) del poc ressò mediàtic que va tenir a Madrid la gran nevada de Barcelona. M'agradaria tranquil·litzar-lo dient-li que no és res personal, sinó la mateixa atenció que, any rere any, li dediquen els mitjans de comunicació espanyols (també els catalans!) als pobles de l'Espanya interior. El mateix ressò mediàtic que va tenir anys abans l'onada de fred de 1956 o tot allò que estava passant al centre i al nord d'Europa l'hivern 1962-1963.

La vetlla de Nadal del 1962 també va començar a nevar al Regne Unit, iniciant un dels hiverns més freds que s'han registrat en aquell país: hom el recorda amb el nom de The Big Freeze of 1963 (4). El fred que va arribar del nord es va combinar amb un consum enorme de carbo que va donar lloc a un dels episodis de smog més importants que hom recorda al Regne Unit (5).  Les temperatures van caure en picat i els llacs i els rius es van congelar. Al centre del país les temperatures només van ser superades pels mínims històrics de 1659, dels hiverns de 1683–1684 i 1739–1740, els períodes més freds de la Petita Edat de Gel.

El 1962 jo encara vivia a Londres amb els meus pares (6). Afortunadament, vam tornar a Barcelona pocs mesos abans de viure tot el que pots veure al vídeo amb què tanco el post d'avui.

Graham Woodward - The Big Freeze of 1963, YouTube, 03.07.2022

  1. Wikipedia: Nevada a Catalunya del 1962
  2. Josep M. Gasca: La nevada de l'any 1962, revista Penell núm. 4, hivern de 1997, Associació Catalana de Meteorologia (ACAM)
  3. Wikipedia: onada de fred 1956 [en] [fr] [es] [ca] || Pedro Gavidia: Febrero de 1956: la ola de frío más potente desde la Pequeña Edad de Hielo, MeteoRed, 05.02.2018 || Dizerens, C., S. Lenggenhager, M. Schwander, A. Buck, and S. Foffa (2017): The 1956 Cold Wave in Western Europe. In: Brönnimann, S. (Ed.) Historical Weather Extremes in Reanalyses. Geographica Bernensia G92, p. 101-111, DOI: 10.4480/GB2017.G92.09 || 60 anys de la Gran Fredorada de febrer de 1956, MeteoCat, 11.02.2016
  4. Wikipedia: The Big Freeze of 1963
  5. Veure The Great Smog of London (1952), publicat en aquest blog el 22.05.2024
  6. Veure A short journey through the history of the Cosmo, publicat en aquest blog el 22.08.2021
a No comments:

Tuesday, June 11, 2024

pasturatge i sequera



Un nou vídeo de Javier Peña, qui ens presenta una iniciativa de la Fundación Global Nature: Naturaleza Pastoreada, basada en una tècnica de pasturatge desenvolupada a França a partir dels anys 1950 per l'agrònom André Voisin (1).

Crec que alguns dels exemples que mostra el vídeo de Javier Peña sobre els avantatges d'aquesta tècnica de pasturatge no seran entesos per tothom. També, que el vídeo de Fundación Global Nature que tanca aquest post, no dona moltes més pistes sobre aquests avantatges. És per això que avui m'agradaria compartir amb una ràpida biografia d'un gran agrònom mencionat a tota velocitat al vídeo de Javier Peña: André Voisin.

Tot va començar en 1945, quan André Voisin va tornar de la guerra i va reprendre el treball a la granja familiar que durant l'ocupació havia dirigit la seva dona. Les observacions que André Voisin va fer sobre els rendiments de la seva explotació el van portar a plantejar dos principis importants: el paper clau de la matèria orgànica per a la vida del sòl i la nutrició de les plantes, i la importància d'una fertilització equilibrada en la salut dels animals.

Com a resultat d'aquestes observacions, va destacar la necessitat de tenir en compte tant la velocitat de creixement de l'herba com la velocitat del seu consum per part de l'animal. I, a partir d'aquesta observació, va establir unes normes de gestió racional del pasturatge que va posar en pràctica. El 1954, demostrar que l'aplicació d'aquestes normes li permetien alimentar el triple de vaques per hectàrea del que hom podia fer abans practicant la ramaderia tradicional.

André Voisin va estructurar aquestes normes de gestió racional en les seves "quatre lleis" del pasturatge racional. Uns principis que André Voisin argumentava que eren aplicables universalment, "siguin quines siguin les condicions del sòl, el clima, l'altitud, la latitud o la longitud".
En 2020, André Pflimlin va publicar una crítica interessant sobre les "quatre lleis" d'André Voisin (2). Pots trobar-ne altres, tant o més interessants, utilitzant el teu motor de cerca preferit.
Pel que sigui, la versió en espanyol de Wikipedia no t'aprendrà gaire sobre la mort d'André Voisin l'any 1964 a l'Havana (Cuba). Però és un tema que em resisteixo a deixar de banda, per subratllar la difusió que van tenir les idees d'André Voisin arreu del món.

El juny del 1964, Fidel Castro va invitar personalment André Voisin a visitar la Universitat de l'Havana per impartir una sèrie de conferències sobre el pasturatge racional. André Voisin va arribar a l'Havana el 03.12.1964, essent rebut personalment per Fidel Castro a l'aeroport José Martí. El cicle de conferències es va inaugurar el 8 de desembre i, tres dies més tard, André Voisin va rebre un doctorat honoris causa per la universitat. El 21 de desembre, André Voisin va morir sobtadament d'un atac de cor al seu hotel. Fidel Castro va anunciar la seva mort a la televisió nacional aquell vespre i l'endemà es va celebrar un funeral d'estat a l'Aula Magna de la Universitat de l'Havana. El 09.01.2024, un acte organitzat pel Ministerio de Ciencia, Tecnología y Medio Ambiente (Cuba), seguia recordant a André Voisin i la seva obra científica (3).

Fundación Global Nature - Naturaleza Pastoreada: el ganado que pasta cultiva la vida, YouTube, 27.07.2023

  1. Wikipedia: André Voisin [en] [fr] [es] [ca]
  2. André Pflimlin: Les lois du pâturage selon André Voisin: une pédagogie en avance sur la science ? Académie d'Agriculture de France, 16.12.2020
  3. Cuba, con André Voisin en la memoria, Ministerio de Ciencia, Tecnología y Medio Ambiente, 09.01.2024
a No comments:

Sunday, June 9, 2024

la terra i l'origen de la vida

TEDxRiodelaPlata - María Eugenia Farías: Estromatolitos y el origen de la vida, Noviembre 2011, Buenos Aires (Argentina) [TEDxRiodelaPlata] [YouTube]
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

En la construcció dels seus relats, gairebé totes les religions li han donat molta importància a explicar als seus fidels llur visió sobre com es va crear el món i com es va desenvolupar la vida al nostre planeta. Els no-creients i els ateus, malgrat afirmar que aquells relats no se sostenen pel coneixement científic, gairebé mai han explicat res sobre els cianobacteris (1) als seus companys d'idees (anava a escriure "correligionaris", però no sé si tothom hauria enganxat el sarcasme).

Comencem per un resum a cop de destral d'allò que pots trobar a la Wikipedia en llengua francesa (1)?
Deixa'm començar per proposar-te que fem un viatge en el temps i ens teletransportem a la Terra fa 3.420 milions d'anys. Un temps on la Lluna estava més a prop de la Terra, i la rotació del nostre planeta era més ràpida: els dies duraven 18 hores i les marees eren molt més grans que en l'actualitat. Un planeta on una atmosfera inhòspita només permetia formes de vida molt bàsiques que no tenien res a veure amb el que coneixem en l'actualitat.

Encara hom no sap com. Potser van arribar des d'un lloc llunyà de l'espai. Potser van arribar des d'un altre planeta que, en aquella època, hom creu que tenia unes condicions molt semblants a les que hom podia trobar al nostre: Mart (2). O potser només es van desenvolupar a la Terra. Però el cas és que van aparèixer uns cianobacteris que van desenvolupar la capacitat d'obtenir energia mitjançant la fotosíntesi i actualment són els principals productors primaris del fitoplàncton dels oceans.

Aquells organismes van tenir un paper fonamental en l'aparició de la vida, tal com la coneixem avui, al nostre planeta. Gràcies a la fotosíntesi, aquells organismes van crear, al llarg de milions d'anys una atmosfera rica en oxigen, també la capa d'ozó que va protegir el nostre planeta de les radiacions. També van tenir un paper molt important en el segrest inicial de carboni (i del calci que, a dosis elevades, és un metall tòxic per als organismes complexos), una acció va permetre el desenvolupament d'una vida terrestre i oceànica més complexa.

Principalment en les zones intermareals, però també en aigües continentals poc profundes, aquells cianobacteris, a més de segrestar el carboni, capturaven fines partícules sedimentàries que creaven estructures carbonatades que s'anaven acumulant en estrats que, amb el temps, es transformarien en roques calcàries, de vegades silíciques, que donarien lloc a una roca que avui coneixem amb el nom d'estromatòlit (3) (4). Malgrat el seu lent creixement, al llarg de milers de milions d'anys, l'acumulació d'aquells estrats van ser l'origen de la creació de poderosos esculls o massissos calcaris o dolomítics que poden arribar a tenir fins a 3 quilòmetres de gruix a l'Anti-Atles al Marroc.
Com pots veure a un article publicat a l'edició mexicana de Muy Interessante (fr. Ça m'intéresse), els estromatòlits, són uns fòssils que encara podem veure en alguns indrets del planeta (5).

Com pots veure al vídeo amb què he obert el post d'avui, hom pot trobar els estromatòlits fins i tot on hom esperaria menys trobar-los, com ho va explicar María Eugenia Farías (6) a la conferència TEDxRiodelaPlata del novembre del 2011 a Buenos Aires (Argentina).
Intenta fer abstracció de l'aparent nerviosisme de María Eugenia Farías en aquest vídeo i deixa de banda "com diu" i mira de retenir només allò "que diu". Tots hem tingut un dia en què no hi ha res que sembli funcionar, un dia que potser ha començat amb una discussió a casa, mentre conduïm o intentant trobar un aparcament. En tot cas, en aquest vídeo, que em va permetre conèixer el treball d'aquesta científica argentina (7),  he après sobre un munt de coses que desconeixia. Fes-me cas i no te'l perdis, perquè paga la pena veure'l.
NASA Jet Propulsion Laboratory - Perseverance Rover Zooms in on Ancient Mars River, YouTube, 27.02.2023

Tot i que María Eugenia Farías ho menciona ràpidament durant la seva conferència, una de les missions del rover Perseverance (2) a Mart és la de trobar restes d'estromatòlits a l'hemisferi nord del planeta, més concretament al cràter Jezero (35 km de diàmetre), on un dia va haver un llac, alimentat per un riu que va crear un delta a la seva desembocadura. L'equip de la NASA que dirigeix aquesta recerca, s'ha entrenat durant anys estudiant els estromatòlits del nostre planeta, tant els fòssils com els actuals. Una apassionant recerca que va començar sobre el terreny el febrer del 2021 i que avui dia continua (8).
El rover Perseverance (2) va ser dissenyat per buscar marcadors biològics a Mart. Aquest planeta és avui un lloc inhòspit, però diverses evidències geològiques apunten que fa entre 4.000 i 3.500 milions d'anys les condicions ambientals podrien no haver sigut tan hostils.

A partir d'imatges de satèl·lit, posteriorment confirmades per Perseverance (2), al cràter Jezero va haver-hi fa milions d'anys un gran llac profund. A la vora del cràter s'han identificat roques carbonatades que podrien ser el resultat de sediments dipositats a la línia de la costa. Actualment, Perseverance està recollint mostres que permetrien saber si es van formar estromatòlits a les aigües riques en nutrients i poc profundes del cràter. La línia de temps no seria diferent de la Terra, només una mica més antiga. Els científics creuen que el llac podria haver existit fa uns 3.700 milions d'anys (9).

Una de les primeres evidències macroscòpiques de vida al nostre planeta són els estromatòlits fòssils trobats a Austràlia (9) (10), l'edat dels quals s'estima en 3.500 milions d'anys, és a dir, just al límit òptim [hipotètic] d'habitabilitat marciana. Aquesta relació entre el potencial d'habitabilitat i l'evidència fòssil a l'eó Arcaic, quan les condicions ambientals als dos planetes podrien haver sigut molt similars, podrien confirmar les hipòtesis d'un viatge còsmic i la ulterior colonització dels cianobacteris a què feia referència al principi d'aquest post.
Recordem que un dels objectius principals de Perseverance (2) és la recollida de mostres al cràter Jezero i el seu emmagatzemament perquè, en una missió ulterior, puguin ser recollides i enviades a la Terra per a la seva anàlisi. Hom espera que les mostres d'allò que avui hom interpreta com a possibles estromatòlits, continguin suficients elements estructurals que permetin identificar els seus processos de formació i descodificar els seus orígens.

Mentre esperem que les mostres recollides per Perseverance puguin ser analitzades al nostre planeta, et proposo que tornem a la conferència de María Eugenia Farías qui, gairebé a la meitat de la seva exposició (12:05), ens parlava dels perills, pels estromatòlits en particular i per l'ecologia en general, de les activitats mineres als Andes, més concretament les activitats mineres lligades a l'extracció del liti.

He de reconèixer que he trobat molt interessant el combat lliurat per María Eugenia Farías per la protecció dels estromatòlits de les activitats mineres, creant una sèrie d'activitats que permeten donar a les comunitats originàries els recursos necessaris per a implicar-les en la seva protecció. També m'ha impressionat veure al seu perfil LinkedIn (6) que aquest combat s'ha estès a la col·laboració amb les empreses mineres pel seguiment de la prospecció i la restauració dels ecosistemes durant els projectes de mineria.

Puna Bio - ¿Quiénes somos? YouTube, 27.07.2023

Però enllà on María Eugenia Farías i el seu equip m'han impressionat més ha estat veure'ls reeixir a fer, des de Tucumán i per a Tucumán, el salt de la ciència de base a la biotecnologia i, des d'aquesta, al desenvolupament de solucions per l'agricultura en un context de canvi climàtic.

Et deixo amb un programa d'AgroTV sobre la història de la creació de Puna Bio (11), i unes imatges d'uns espectaculars paisatges de la Puna (12) que no havia vist mai abans. No te'ls perdis, perquè paguen la pena.

AgroTV - Puna.Bio: Cómo se diseñan insumos agrícolas con microorganismos de La Puna (#1044 2023-08-12), YouTube, 12.08.2023

La Puna Argentina, YouTube, 17.06.2018

Altres lectures recomanades
  1. Wikipedia: Cyanobacteria [en] [fr] [es] [ca]
  2. Veure Mart i l'origen de la vida, publicat en aquest blog el 06.06.2024
  3. Hallan una bacteria que controla la formación interna de minerales, Europa Press Ciencia, 11.05.2012
  4. Wikipedia: Stromatolite [en] [fr] [es] [ca]
  5. Víctor Ángel Pérez Guzmán: Estromatolitos, supervivientes de las extinciones masivas, Muy Interesante, 21.03.2024
  6. María Eugenia Farías: Wikipedia || LinkedIn || TEDxRiodelaPlata
  7. TEDxTucuman - María Eugenia Farías-Parque Jurásico Microbiano en la Puna Andina, Teatro Orestes Caviglia, Tucumán (Argentina), YouTube, 26.08.2011
  8. Gabriel Castilla Cañamero: Estromatolitos, las rocas de la vida… ¿en Marte?, Geología desde Ávila, 28.05.2023
  9. Jonathan Amos: Life on Mars? Australian rocks may hold clues for Nasa rover, BBC Science, 11.11.2022
  10. NASA: In Australia’s Ancient Stromatolites, NASA Finds a Blueprint for Mars Exploration, SciTechDaily, 04.09.2023
  11. Puna bio: Home page || LinkedIn
  12. Wikipedia: Puna [en] [fr] [es] [ca]
a No comments: