Thursday, June 20, 2024

andrey zakirzyanov - van gogh

Art People Gallery - Andrey Zakirzyanov. Les Saintes-Maries-de-la-Mer- Van Gogh by Andrey Zakirzyanov, YouTube, 19.12.2023


A mitjans de novembre del 2023, el Van Gogh Museum publicava al seu compte a Twitter una animació realitzada per Andrey Zakirzyanov d'un quadre llegendari de Vincent van Gogh: Paysage marin près des Saintes-Maries-de-la-Mer (1888) (1).

Vincent van Gogh va pintar aquest quadre durant una curta estada en juny de 1888 a Saintes-Maries-de-la-Mer, un municipi que es troba al districte d'Arles, en el departament francès de Bouches-du-Rhône, a la regió Provence-Alpes-Côte d'Azur (PACA). Pel que fa a la densa història d'aquest quadre, et proposo que no deixis de llegir el relat que trobaràs a la versió en llengua francesa de Wikipedia (recorda d'utilitzar el traductor del teu navegador si tens problemes de comprensió).

Sobre Andrey Zakirzyanov, el realitzador d'aquesta remarcable animació del quadre de Van Gogh, no he trobat gran cosa d'altre sinó que va nàixer el 1969 a Simferopol (Crimea, antiga URSS), que es va graduar el 1989 a la Tavricheskaya Art School de Leningrad (avui Saint Petersburg) i que des de 1990 a 1992 va ser membre de l'Acadèmia Russa de les Arts.

El mes de gener d'enguany, el Van Gogh Museum va publicar al seu compte a Twitter una nova obra d'aquest autor que presentava una animació d'un altre quadre de Van Gogh: La Maison jaune (1888) (3)


I ara et deixaré amb una altra animació d'Andrey Zakirzyanov sobre un altre quadre de Van Gogh: Terrasse du café le soir (1888) (4)



  1. Van Gogh Museum: Bringing the painting ‘Seascape near Les Saintes-Maries-de-la-Mer’ (1888) to life!, Twitter, 15.11.2023
  2. Wikipedia: Van Gogh aux Saintes-Maries de la Mer [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: La Maison jaune [en] [fr] [es] [ca]
  4. Wikipedia: Terrasse du café le soir [en] [fr] [es] [ca]

Tuesday, June 18, 2024

la paradoxa de la tolerància



La paradoxa de tolerància va ser descrita l'any 1945 pel filòsof austríac Karl Popper (1902-1994). És una paradoxa emmarcada dins de la teoria de la decisió. La paradoxa declara que si una societat és il·limitadament tolerant, la seva capacitat de ser tolerant finalment serà reduïda o destruïda pels intolerants. Popper va concloure que, encara que sembla paradoxal, per mantenir una societat tolerant, la societat ha de ser intolerant amb la intolerància.


  1. Wikipedia: Paradox of tolerance [en] [fr] [es] [ca]

Sunday, June 16, 2024

dw - misterios de la edad de piedra

Deutsche Welle Documental - Misterios de la Edad de Piedra (1/2), YouTube, 12.07.2018
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.
Deutsche Welle Documental - Misterios de la Edad de Piedra (2/2), YouTube, 12.07.2018<

Thursday, June 13, 2024

bonjour paresse


Fa molts anys d'això. Quan era responsable de projectes i del domini d'aplicacions lligades al Sistema d'Informació Geogràfica (GIS), vaig rebre una invitació per participar amb el meu equip a un workshop d'un dia a la seu que una gran multinacional texana tenia a París.

L'objectiu d'aquell workshop era presentar-nos el nou equip que s'ocuparia del suport informàtic del GIS que havíem adquirit anys abans a una multinacional francesa que els texans acabaven d'adquirir, i fixar els termes d'un nou contracte de suport.

Durant la primera reunió del matí em va divertir molt el to amb què s'expressaven els americans que feia anys que vivien a Paris, i el dels francesos que, després de viure uns anys a Texas, havien tornat a casa. Un combinat d'amable arrogància i condescendència que em recordava el to que durant molts anys havia sentit als membres de la burgesia catalana i, més tard, als dirigents de grans empreses de Madrid. Un to familiar que havia pràcticament oblidat després d'uns anys de residència a Suïssa. Pel mateix motiu, també em divertia molt veure les cares dels meus companys que, formats en una cultura basada en la modèstia i el respecte (a Genève i a Zürich juguen a una altra lliga), miraven amb impaciència els seus rellotges esperant que arribés la pausa del cafè per alliberar-se d'aquella tortura.

Una tortura que va començar, inexorablement, per una presentació segons les convencions franceses. La presentació de l'empresa: goita que grans que som, quantes empreses fan part del nostre grup, quantes seus tenim i on, quants milers de treballadors, quants milions de dòlars facturem, quins beneficis tenim, quin és l'organigrama de l'empresa, etc. I la presentació dels participants: goita quina funció tinc a l'empresa, quins diplomes i de quines escoles o universitats, a quines empreses he treballat, a quins projectes, etc. I un detall que no he vist només a empreses franceses: si estic casat i tinc tants fills, si practico tal hobby, etc. La nostra presentació no va durar ni deu minuts, la seva més d'una hora.

Abans d'anar a dinar, els nostres amfitrions van considerar que ens impressionaria fer un tour per diferents serveis de l'empresa. Tot i que jo ja havia visitat les seus d'algunes multinacionals a Zürich i a Paris per motius de feina, vaig retenir amb molta curiositat tot allò que seria documentat amb una precisió àcida pocs anys més tard per una autora francesa nascuda a Genève, Corinne Maier (1) a un best seller de lectura recomanada: Bonjour paresse (2):
Maier va estudiar economia i relacions internacionals abans de doctorar-se en psicoanàlisi. La seva visió sarcàstica de la nostra societat i, particularment, la de les grans corporacions, es pot comparar a la que pots trobar en les tires de Scott Adams (3) i el seu personatge carismàtic: Dilbert (4), de lectura molt i molt recomanada.

Bonjour paresse descriu els jocs de poder a les grans corporacions, el seu argot gerencial abstrús, la incompetència dels companys, la hipocresia dels discursos... El llibre es fa ressò d'una tendència profunda: el distanciament d'un nombre creixent d'empleats del món corporatiu. Un moviment que afecta a tots els països desenvolupats
.
Image by StartupStockPhotos from Pixabay

Vam veure un munt d'empleats que dedicaven la seva jornada de treball a produir fulls MS-Excel i transparents animats en PowerPoint que es presentarien en reunions sense gens d'interès, en produir reports que ningú llegiria, en gestionar desenes de trucades telefòniques que ningú recordaria, etc. (5). En espera d'una nova fusió o adquisició, o tan sols una nova reorganització, que acabaria amb milers de treballadors al carrer. Per veure, anys més tard, com aquella companyia que els va acomiadar contractaria companyies subsidiàries per externalitzar a baix cost les mateixes feines inútils que ells abans realitzaven.

Finalment, vam sortir de l'edifici per anar a dinar. El complex d'edificis que aquella multinacional tenia llavors a París em va semblar immens. Em va sorprendre descobrir que hi havia diversos restaurants on els empleats podien anar a dinar, un servei de perruqueria, un servei de pressing, un supermercat, un taller pels cotxes pels empleats ... No ho vaig preguntar, perquè em semblava obvi, però segurament també tindrien un servei mèdic de primera assistència, i fitness, sales de ioga, etc., perquè en aquells temps era habitual en empreses d'aquesta mida.

Els empleats que havien treballat durant uns anys a la seu de Houston ho trobaven genial, especialment pel baix preu amb què podien accedir a tots aquells serveis. Però, sobretot, perquè consideraven que disposar d'aquests serveis a l'empresa els evitava perdre un temps que podien dedicar a treballar. A més, alguns d'aquells serveis eren accessibles fins i tot fora de l'horari laboral, el que els permetia poder treballar amb col·legues de Houston que treballaven en un altre fus horari. Vaig veure una certa desil·lusió als seus ulls quan van realitzar que aquella gàbia d'or no ens impressionava gaire, ni als empleats que sempre havien viscut a França, ni als visitants que veníem de Suïssa. Eren altres temps.
12 consejos para mantener una actitud positiva y sentirse animado todos los días, Mujeres y Cia, 17.01.2023

Els anys van passar i l'empresa on jo treballava també es va convertir en una multinacional on van desembarcar mànagers que havien treballat en empreses de l'estil d'aquella multinacional texana.

Va haver-hi diverses reorganitzacions durant les quals hom van acomiadar, o incitar a trobar una altra feina, a gent amb qui havíem compartit anys de treball. I van començar a desembarcar altres persones que venien de països on dir Bondia al matí no feia part dels seus costums.

Però ara els empleats tenien accés a guarderies pels nens, a sales de fitness als millors hotels de la ciutat, cursos d'automotivació, per parlar en públic, d'intel·ligència emocional. També competicions esportives entre equips de diferents departaments, barbacoes fora dels horaris de treball, activitats esportives a l'aire lliure, etc. Tot el que venia de l'altra riba de l'Atlàntic era fantàstic. Tot el que feia la força del nostre país havia passat a ser prescindible: com per exemple la passió per la qualitat, l'aprenentatge dels joves, els contractes de persones amb hàndicap...

El treball seguia tenint un salari, clar. Però, durant molts anys, aquest va estar congelat. Si hom volia veure un augment, l'únic camí a seguir era el de les primes. Per exemple, les primes per productivitat que, si no la sabies gestionar, arribava ràpidament al seu límit i acabava per ser decreixent, amb el resultat que pots imaginar. També hi havia un examen anual d'objectius, on s'avaluava la realització dels objectius assignats a principis d'any i la progressió de les competències professionals de l'empleat. Però també les seves competències socials. Recordo un cap de team que puntuava l'expressió corporal dels membres del seu equip: per exemple, la posició de les mans, dels gests i les expressions facials durant les reunions. L'actitud positiva, considerada com un dels pilars de la productivitat, estava molt valorada.


Aquell sistema, on es barrejaven la vida professional i privada sota un diktat de l'empresa que determinava què estava bé i que no, se'ns presentava com una mena de revolució moderna.
No sé si recordaràs que vaig començar la meva activitat professional a Can Baurier, una antiga colònia tèxtil (6). En el meu cas, aquell sistema que se'ns presentava com modern, feia una olor de ranci que et tirava d'esquenes. Però, quan fa anys que coneixes les regles del joc, tens un avantatge. Jo les coneixia força bé i vaig saber com evitar un munt de situacions que van acabar enviant a l'atur a d'altres.
Fa uns anys, una nova línia de management va reemplaçar aquell experiment a l'empresa. Jo ja no hi treballo i no tinc prou elements per a jutjar quin serà el que el seu futur.


  1. Wikipedia: Corinne Maier [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: Bonjour paresse [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: Scott Adams [en] [fr] [es] [ca]
  4. Wikipedia: Dilbert [en] [fr] [es] [ca]
  5. Veure Un sistema de treball absurd, sense utilitat ni sentit? publicat en aquest blog el 07.07.2020
  6. Veure Sant Adrià i la memòria històrica: Can Baurier, publicat en aquest blog 1'11.08.2021

Wednesday, June 12, 2024

the big freeze of 1963

betevé - La gran nevada del 1962 a Barcelona, YouTube, 20.12.2021


Molts dels catalans que ja tenim una edat hem viscut o hem sentit parlar de la gran nevada del Nadal del 1962 a Barcelona (1). Probablement, molts dels barcelonins que no han vist a la televisió altra cosa que relats dels Amundsens del pam de neu dels barris del centre de la ciutat, explicant les mateixes aventures polars any rere any, ignoren que al seu barri també va nevar.


Com qualsevol ciutadà pot constatar, els importants gruixos de neu que hom ha associat tradicionalment a aquella nevada no són els del centre o l'Eixample de la ciutat de Barcelona, sinó els que van caure en alguns dels seus barris perifèrics, ignorats per la gent que, ahir com avui, segueix remenant les cireres.

Finalment, deixa'm afegir que estic segur que molt pocs barcelonins s'han preocupat per saber si també va nevar fora de Barcelona. I sí, també va nevar fora de Barcelona: a Martorelles (110 cm); Vilanova del Vallès (102 cm); a Granollers, Llinars del Vallès i Castellterçol (100 cm); a Begues (70 cm); a Sabadell, Terrassa i Manresa (entre 65 cm i 1 m); a Badalona (64 cm); a l'aeroport del Prat (60 cm); a Vic, Igualada o Mataró (entre 40 i 50 cm) (1) (2).

Al vídeo amb què he obert el post d'avui en Josep M. Cadena es queixava (01:45) del poc ressò mediàtic que va tenir a Madrid la gran nevada de Barcelona. M'agradaria tranquil·litzar-lo dient-li que no és res personal, sinó la mateixa atenció que, any rere any, li dediquen els mitjans de comunicació espanyols (també els catalans!) als pobles de l'Espanya interior. El mateix ressò mediàtic que va tenir anys abans l'onada de fred de 1956 o tot allò que estava passant al centre i al nord d'Europa l'hivern 1962-1963.

La vetlla de Nadal del 1962 també va començar a nevar al Regne Unit, iniciant un dels hiverns més freds que s'han registrat en aquell país: hom el recorda amb el nom de The Big Freeze of 1963 (4). El fred que va arribar del nord es va combinar amb un consum enorme de carbo que va donar lloc a un dels episodis de smog més importants que hom recorda al Regne Unit (5).  Les temperatures van caure en picat i els llacs i els rius es van congelar. Al centre del país les temperatures només van ser superades pels mínims històrics de 1659, dels hiverns de 1683–1684 i 1739–1740, els períodes més freds de la Petita Edat de Gel.

El 1962 jo encara vivia a Londres amb els meus pares (6). Afortunadament, vam tornar a Barcelona pocs mesos abans de viure tot el que pots veure al vídeo amb què tanco el post d'avui.

Graham Woodward - The Big Freeze of 1963, YouTube, 03.07.2022


  1. Wikipedia: Nevada a Catalunya del 1962
  2. Josep M. Gasca: La nevada de l'any 1962, revista Penell núm. 4, hivern de 1997, Associació Catalana de Meteorologia (ACAM)
  3. Wikipedia: onada de fred 1956 [en] [fr] [es] [ca] || Pedro Gavidia: Febrero de 1956: la ola de frío más potente desde la Pequeña Edad de Hielo, MeteoRed, 05.02.2018 || Dizerens, C., S. Lenggenhager, M. Schwander, A. Buck, and S. Foffa (2017): The 1956 Cold Wave in Western Europe. In: Brönnimann, S. (Ed.) Historical Weather Extremes in Reanalyses. Geographica Bernensia G92, p. 101-111, DOI: 10.4480/GB2017.G92.09 || 60 anys de la Gran Fredorada de febrer de 1956, MeteoCat, 11.02.2016
  4. Wikipedia: The Big Freeze of 1963
  5. Veure The Great Smog of London (1952), publicat en aquest blog el 22.05.2024
  6. Veure A short journey through the history of the Cosmo, publicat en aquest blog el 22.08.2021

Tuesday, June 11, 2024

pasturatge i sequera



Un nou vídeo de Javier Peña, qui ens presenta una iniciativa de la Fundación Global Nature: Naturaleza Pastoreada, basada en una tècnica de pasturatge desenvolupada a França a partir dels anys 1950 per l'agrònom André Voisin (1).

Crec que alguns dels exemples que mostra el vídeo de Javier Peña sobre els avantatges d'aquesta tècnica de pasturatge no seran entesos per tothom. També, que el vídeo de Fundación Global Nature que tanca aquest post, no dona moltes més pistes sobre aquests avantatges. És per això que avui m'agradaria compartir amb una ràpida biografia d'un gran agrònom mencionat a tota velocitat al vídeo de Javier Peña: André Voisin.

Tot va començar en 1945, quan André Voisin va tornar de la guerra i va reprendre el treball a la granja familiar que durant l'ocupació havia dirigit la seva dona. Les observacions que André Voisin va fer sobre els rendiments de la seva explotació el van portar a plantejar dos principis importants: el paper clau de la matèria orgànica per a la vida del sòl i la nutrició de les plantes, i la importància d'una fertilització equilibrada en la salut dels animals.

Com a resultat d'aquestes observacions, va destacar la necessitat de tenir en compte tant la velocitat de creixement de l'herba com la velocitat del seu consum per part de l'animal. I, a partir d'aquesta observació, va establir unes normes de gestió racional del pasturatge que va posar en pràctica. El 1954, demostrar que l'aplicació d'aquestes normes li permetien alimentar el triple de vaques per hectàrea del que hom podia fer abans practicant la ramaderia tradicional.

André Voisin va estructurar aquestes normes de gestió racional en les seves "quatre lleis" del pasturatge racional. Uns principis que André Voisin argumentava que eren aplicables universalment, "siguin quines siguin les condicions del sòl, el clima, l'altitud, la latitud o la longitud".
En 2020, André Pflimlin va publicar una crítica interessant sobre les "quatre lleis" d'André Voisin (2). Pots trobar-ne altres, tant o més interessants, utilitzant el teu motor de cerca preferit.
Pel que sigui, la versió en espanyol de Wikipedia no t'aprendrà gaire sobre la mort d'André Voisin l'any 1964 a l'Havana (Cuba). Però és un tema que em resisteixo a deixar de banda, per subratllar la difusió que van tenir les idees d'André Voisin arreu del món.

El juny del 1964, Fidel Castro va invitar personalment André Voisin a visitar la Universitat de l'Havana per impartir una sèrie de conferències sobre el pasturatge racional. André Voisin va arribar a l'Havana el 03.12.1964, essent rebut personalment per Fidel Castro a l'aeroport José Martí. El cicle de conferències es va inaugurar el 8 de desembre i, tres dies més tard, André Voisin va rebre un doctorat honoris causa per la universitat. El 21 de desembre, André Voisin va morir sobtadament d'un atac de cor al seu hotel. Fidel Castro va anunciar la seva mort a la televisió nacional aquell vespre i l'endemà es va celebrar un funeral d'estat a l'Aula Magna de la Universitat de l'Havana. El 09.01.2024, un acte organitzat pel Ministerio de Ciencia, Tecnología y Medio Ambiente (Cuba), seguia recordant a André Voisin i la seva obra científica (3).

Fundación Global Nature - Naturaleza Pastoreada: el ganado que pasta cultiva la vida, YouTube, 27.07.2023


  1. Wikipedia: André Voisin [en] [fr] [es] [ca]
  2. André Pflimlin: Les lois du pâturage selon André Voisin: une pédagogie en avance sur la science ? Académie d'Agriculture de France, 16.12.2020
  3. Cuba, con André Voisin en la memoria, Ministerio de Ciencia, Tecnología y Medio Ambiente, 09.01.2024

Sunday, June 9, 2024

la terra i l'origen de la vida

TEDxRiodelaPlata - María Eugenia Farías: Estromatolitos y el origen de la vida, Noviembre 2011, Buenos Aires (Argentina) [TEDxRiodelaPlata] [YouTube]
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

En la construcció dels seus relats, gairebé totes les religions li han donat molta importància a explicar als seus fidels llur visió sobre com es va crear el món i com es va desenvolupar la vida al nostre planeta. Els no-creients i els ateus, malgrat afirmar que aquells relats no se sostenen pel coneixement científic, gairebé mai han explicat res sobre els cianobacteris (1) als seus companys d'idees (anava a escriure "correligionaris", però no sé si tothom hauria enganxat el sarcasme).

Comencem per un resum a cop de destral d'allò que pots trobar a la Wikipedia en llengua francesa (1)?
Deixa'm començar per proposar-te que fem un viatge en el temps i ens teletransportem a la Terra fa 3.420 milions d'anys. Un temps on la Lluna estava més a prop de la Terra, i la rotació del nostre planeta era més ràpida: els dies duraven 18 hores i les marees eren molt més grans que en l'actualitat. Un planeta on una atmosfera inhòspita només permetia formes de vida molt bàsiques que no tenien res a veure amb el que coneixem en l'actualitat.

Encara hom no sap com. Potser van arribar des d'un lloc llunyà de l'espai. Potser van arribar des d'un altre planeta que, en aquella època, hom creu que tenia unes condicions molt semblants a les que hom podia trobar al nostre: Mart (2). O potser només es van desenvolupar a la Terra. Però el cas és que van aparèixer uns cianobacteris que van desenvolupar la capacitat d'obtenir energia mitjançant la fotosíntesi i actualment són els principals productors primaris del fitoplàncton dels oceans.

Aquells organismes van tenir un paper fonamental en l'aparició de la vida, tal com la coneixem avui, al nostre planeta. Gràcies a la fotosíntesi, aquells organismes van crear, al llarg de milions d'anys una atmosfera rica en oxigen, també la capa d'ozó que va protegir el nostre planeta de les radiacions. També van tenir un paper molt important en el segrest inicial de carboni (i del calci que, a dosis elevades, és un metall tòxic per als organismes complexos), una acció va permetre el desenvolupament d'una vida terrestre i oceànica més complexa.

Principalment en les zones intermareals, però també en aigües continentals poc profundes, aquells cianobacteris, a més de segrestar el carboni, capturaven fines partícules sedimentàries que creaven estructures carbonatades que s'anaven acumulant en estrats que, amb el temps, es transformarien en roques calcàries, de vegades silíciques, que donarien lloc a una roca que avui coneixem amb el nom d'estromatòlit
(3) (4). Malgrat el seu lent creixement, al llarg de milers de milions d'anys, l'acumulació d'aquells estrats van ser l'origen de la creació de poderosos esculls o massissos calcaris o dolomítics que poden arribar a tenir fins a 3 quilòmetres de gruix a l'Anti-Atles al Marroc.
Com pots veure a un article publicat a l'edició mexicana de Muy Interessante (fr. Ça m'intéresse), els estromatòlits, són uns fòssils que encara podem veure en alguns indrets del planeta (5).

Com pots veure al vídeo amb què he obert el post d'avui, hom pot trobar els estromatòlits fins i tot on hom esperaria menys trobar-los, com ho va explicar María Eugenia Farías (6) a la conferència TEDxRiodelaPlata del novembre del 2011 a Buenos Aires (Argentina).
Intenta fer abstracció de l'aparent nerviosisme de María Eugenia Farías en aquest vídeo i deixa de banda "com diu" i mira de retenir només allò "que diu". Tots hem tingut un dia en què no hi ha res que sembli funcionar, un dia que potser ha començat amb una discussió a casa, mentre conduïm o intentant trobar un aparcament. En tot cas, en aquest vídeo, que em va permetre conèixer el treball d'aquesta científica argentina (7),  he après sobre un munt de coses que desconeixia. Fes-me cas i no te'l perdis, perquè paga la pena veure'l.
NASA Jet Propulsion Laboratory - Perseverance Rover Zooms in on Ancient Mars River, YouTube, 27.02.2023

Tot i que María Eugenia Farías ho menciona ràpidament durant la seva conferència, una de les missions del rover Perseverance (2) a Mart és la de trobar restes d'estromatòlits a l'hemisferi nord del planeta, més concretament al cràter Jezero (35 km de diàmetre), on un dia va haver un llac, alimentat per un riu que va crear un delta a la seva desembocadura. L'equip de la NASA que dirigeix aquesta recerca, s'ha entrenat durant anys estudiant els estromatòlits del nostre planeta, tant els fòssils com els actuals. Una apassionant recerca que va començar sobre el terreny el febrer del 2021 i que avui dia continua (8).
El rover Perseverance (2) va ser dissenyat per buscar marcadors biològics a Mart. Aquest planeta és avui un lloc inhòspit, però diverses evidències geològiques apunten que fa entre 4.000 i 3.500 milions d'anys les condicions ambientals podrien no haver sigut tan hostils.

A partir d'imatges de satèl·lit, posteriorment confirmades per Perseverance
(2), al cràter Jezero va haver-hi fa milions d'anys un gran llac profund. A la vora del cràter s'han identificat roques carbonatades que podrien ser el resultat de sediments dipositats a la línia de la costa. Actualment, Perseverance està recollint mostres que permetrien saber si es van formar estromatòlits a les aigües riques en nutrients i poc profundes del cràter. La línia de temps no seria diferent de la Terra, només una mica més antiga. Els científics creuen que el llac podria haver existit fa uns 3.700 milions d'anys (9).

Una de les primeres evidències macroscòpiques de vida al nostre planeta són els estromatòlits fòssils trobats a Austràlia
(9) (10), l'edat dels quals s'estima en 3.500 milions d'anys, és a dir, just al límit òptim [hipotètic] d'habitabilitat marciana. Aquesta relació entre el potencial d'habitabilitat i l'evidència fòssil a l'eó Arcaic, quan les condicions ambientals als dos planetes podrien haver sigut molt similars, podrien confirmar les hipòtesis d'un viatge còsmic i la ulterior colonització dels cianobacteris a què feia referència al principi d'aquest post.
Recordem que un dels objectius principals de Perseverance (2) és la recollida de mostres al cràter Jezero i el seu emmagatzemament perquè, en una missió ulterior, puguin ser recollides i enviades a la Terra per a la seva anàlisi. Hom espera que les mostres d'allò que avui hom interpreta com a possibles estromatòlits, continguin suficients elements estructurals que permetin identificar els seus processos de formació i descodificar els seus orígens.

Mentre esperem que les mostres recollides per Perseverance puguin ser analitzades al nostre planeta, et proposo que tornem a la conferència de María Eugenia Farías qui, gairebé a la meitat de la seva exposició (12:05), ens parlava dels perills, pels estromatòlits en particular i per l'ecologia en general, de les activitats mineres als Andes, més concretament les activitats mineres lligades a l'extracció del liti.

He de reconèixer que he trobat molt interessant el combat lliurat per María Eugenia Farías per la protecció dels estromatòlits de les activitats mineres, creant una sèrie d'activitats que permeten donar a les comunitats originàries els recursos necessaris per a implicar-les en la seva protecció. També m'ha impressionat veure al seu perfil LinkedIn (6) que aquest combat s'ha estès a la col·laboració amb les empreses mineres pel seguiment de la prospecció i la restauració dels ecosistemes durant els projectes de mineria.

Puna Bio - ¿Quiénes somos? YouTube, 27.07.2023

Però enllà on María Eugenia Farías i el seu equip m'han impressionat més ha estat veure'ls reeixir a fer, des de Tucumán i per a Tucumán, el salt de la ciència de base a la biotecnologia i, des d'aquesta, al desenvolupament de solucions per l'agricultura en un context de canvi climàtic.

Et deixo amb un programa d'AgroTV sobre la història de la creació de Puna Bio (11), i unes imatges d'uns espectaculars paisatges de la Puna (12) que no havia vist mai abans. No te'ls perdis, perquè paguen la pena.

AgroTV - Puna.Bio: Cómo se diseñan insumos agrícolas con microorganismos de La Puna (#1044 2023-08-12), YouTube, 12.08.2023

La Puna Argentina, YouTube, 17.06.2018


Altres lectures recomanades
  1. Wikipedia: Cyanobacteria [en] [fr] [es] [ca]
  2. Veure Mart i l'origen de la vida, publicat en aquest blog el 06.06.2024
  3. Hallan una bacteria que controla la formación interna de minerales, Europa Press Ciencia, 11.05.2012
  4. Wikipedia: Stromatolite [en] [fr] [es] [ca]
  5. Víctor Ángel Pérez Guzmán: Estromatolitos, supervivientes de las extinciones masivas, Muy Interesante, 21.03.2024
  6. María Eugenia Farías: Wikipedia || LinkedIn || TEDxRiodelaPlata
  7. TEDxTucuman - María Eugenia Farías-Parque Jurásico Microbiano en la Puna Andina, Teatro Orestes Caviglia, Tucumán (Argentina), YouTube, 26.08.2011
  8. Gabriel Castilla Cañamero: Estromatolitos, las rocas de la vida… ¿en Marte?, Geología desde Ávila, 28.05.2023
  9. Jonathan Amos: Life on Mars? Australian rocks may hold clues for Nasa rover, BBC Science, 11.11.2022
  10. NASA: In Australia’s Ancient Stromatolites, NASA Finds a Blueprint for Mars Exploration, SciTechDaily, 04.09.2023
  11. Puna bio: Home page || LinkedIn
  12. Wikipedia: Puna [en] [fr] [es] [ca]

Thursday, June 6, 2024

mart i l'origen de la vida

NASA Jet Propulsion Laboratory - Mars Sample Return: Exciting New Region Is Target for Next Samples (Mars Report), YouTube, 01.09.2023
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Ahir et parlava de dos rovers americans que encara segueixen actius a la superfície de Mart (1): Curiosity (2) i Perseverance (3).

Encara en funcionament, el rover Curiosity, que explora Mart des del 2012, va confirmar que aquest planeta va tenir aigua líquida i podria haver acollit vida fa més de tres mil milions d'anys.
El vídeo que pots trobar a continuació presenta deu anys de descobertes de Curiosity, precisant el sol dia solar a Mart (4) en què les va fer. Aquest vídeo no és un resum mediàtic tallat a cop de destral sobre les descobertes de Curiosity sinó un carnet de notes de treball de camp recollides cronològicament. Això fa que, malgrat que cada descoberta i la seva explicació siguin apassionants, el vídeo es pot fer un xic llarg (1h18m). Et proposo doncs que el vagis veient per parts cada cop que tinguis un moment i vagis assaborint, a poc a poc, tota la màgia del seu contingut.
ElderFox Documentaries - 10 Years On Mars: The Full Journey, YouTube, 22.03.2023

Amb l'objectiu d'aprofundir en aquestes descobertes, el rover Perseverance va amartitzar en 2021 amb un arsenal tecnològic a bord que es beneficia del progrés científic desenvolupat durant els deu anys que van seguir el llançament de Curiosity. Però també amb l'objectiu de trobar algunes respostes a les qüestions que havien plantejat les descobertes de Curiosity.

Spanning the Delta of Mars’ Jezero Crater (video). Taken by Perseverance’s Mastcam-Z instrument, this video features an enhanced-color composite image that pans across Jezero Crater’s delta on Mars.

Les observacions dels satèl·lits que orbiten Mart havien identificat en la morfologia del terreny del cràter Jezero (35 km de diàmetre) que aquest podia haver acollit un llac alimentat per un riu que va crear un delta a la seva desembocadura. Va ser en aquest cràter que va amartitzar Perseverance, un rover equipat amb dispositius que li permeten recollir i emmagatzemar les mostres que ha anat  recollint des de l'inici de la seva missió.
Els científics de la NASA intueixen que algunes roques que Perseverance ha identificat a Jezero podrien ser el resultat de formacions sedimentàries susceptibles de contenir rastres d'antiga vida microbiana. Tot i que tinc preparat un post que publicaré aquest cap de setmana (5) per donar-te més detalls sobre aquesta hipòtesi, pots trobar algunes pistes sobre els interrogants oberts en un article publicat a space.com el mes d'octubre de 2023 (6).
A més de la capacitat per recollir mostres, Perseverance és capaç d'emmagatzemar-les adequadament. Si tot funciona segons la planificació, el 2028 podrà transmetre aquestes mostres a un lander equipat d'un coet que, en el marc de la Mars Sample Return Mission (7), les transmetrà a una nau de l'ESA, que les transportarà a la Terra perquè puguin ser analitzades en laboratoris molt més ben equipats dels que disposa Perseverance.

NASA Jet Propulsion Laboratory - Mars Sample Return: Bringing Mars Rock Samples Back to Earth, YouTube, 17.11.2022

Sobre què és el que està buscant exactament Perseverance en les mostres que segueix recollint, et proposo que obrim un parèntesi que tancaré amb un post que publicaré aquest cap de setmana. Més que res perquè Perseverance tenia també altres objectius que paga la pena conèixer i que et proposo veure en un vídeo brutal d'Arte TV que estarà disponible fins al 14.08.2024 en aquells països on es deixi veure, clar.

Arte TV: Perseverance, une année sur Mars [YouTube] [Arte TV],17.02.2024


  1. Veure Mars Spacecrafts, publicat en aquest blog el 04.06.2023
  2. Wikipedia: Curiosity (rover) [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: Perseverance (rover) [en] [fr] [es] [ca]
  4. Wikipedia: Mars sol [en] [fr] [es] [ca]
  5. Veure L'origen de la vida al nostre planeta, publicat en aquest post el 09.06.2024
  6. Leonard David: If the Perseverance rover found evidence of life on Mars, would we recognize it? space.com, 24.10.2023
  7. Mars Sample Return Mission: Home page

Wednesday, June 5, 2024

mars spacecrafts



El vídeo amb què he obert el post d'avui presenta, en ordre cronològic, els enginys que han amartitzat (1) des de l'any 1971, en què la sonda russa MAPC-2 (1) va amartitzar al planeta, fins al rover xinès Zhurong (2) que ho va fer el 2021.

ElderFox Documentaries - Mars in 4K: The Ultimate Edition, YouTube, 21.11.2023

Durant el recorregut d'aquests enginys, pots trobar informació d'aquells que no van reeixir a amartitzar com estava previst i es van estavellar a la superfície del planeta, com va ser el cas de MAPC-2. També aquells amb els quals els centres espacials van perdre el contacte en el moment d'amartitzar, aquells que hom va desconnectar quan van acabar la seva missió, o aquells que encara avui romanen actius, com és el cas de Curiosity i Perseverance.

NASA - Viking 40th Anniversary, YouTube, 19.07.2016

Personalment, m'ha fet molta il·lusió retrobar les sondes Viking 1 (20.08.1975-11.11.1982) i Viking 2 (09.09.1975-12.04.1980) (3), que van amartitzar el 1976, i que vaig descobrir en aquella extraordinària sèrie de Carl Sagan (4): Cosmos (5), junt amb aquelles primeres imatges espectaculars de Mart.

També m'ha emocionat recordar l'arribada, el 1997, de Pathfinder (04.12.1996-27.09.1997) (6), amb el lander (mòdul d'amartitzatge) anomenat: Carl Sagan Memorial Station i el primer rover (vehicle d'exploració) que es va desplaçar per Mart, anomenat: Sojourner, en honor de l'activista pels drets civils: Sojourner Truth.

I què dir de l'arribada el 2004 del primer veritable rover: Spirit (10.06.2003-22.03.2010) (7), seguit tres setmanes després per l'arribada del seu bessó: Opportunity (08.07.2003-10.06.2018), i les magnífiques imatges dels paisatges marcians en alta resolució que van enviar els dos enginys?

NASA Jet Propulsion Laboratory - Perseverance Rover Zooms in on Ancient Mars River, YouTube, 27.12.2023

O encara un altre rover americà que encara em segueix impressionant pel temps que porta en actiu a Mart, gairebé 12 anys!, el Curiosity (26.11.2011-encara actiu). També és el cas d'un altre rover que segueix en estat operatiu: Perseverance (30.07.2020-encara actiu) que, amb un design similar al de Curiosity, presentava la novetat d'estar equipat amb un petit helicòpter: Ingenuity (30.07.2020-18.01.2024), que va transmetre unes imatges impressionants dels seus vols a Mart i va fer el seu darrer vol el mes de gener d'enguany.

Anton Petrov - What Happened to Chinese Zhurong Rover on Mars? Here's What We Know, YouTube, 27.02.2023

Finalment, el darrer dels rovers que va amartitzar al planeta, va ser el xinès Zhurong (23.07.2020-hivern 2022) (8). Zhurong va funcionar durant un any, abans d'entrar en hibernació el 2022 durant l'hivern marcià. Al vídeo d'Anton Petrov pots trobar informacions molt interessants sobre els aparells científics que equipen aquest rover i les extraordinàries descobertes que va fer, deixant bocabadats els científics occidentals.

Com ja has vist al vídeo precedent, la sorprenent inactivitat de Zhurong va fer que Anton Petrov ens presentés algunes hipòtesis sobre el seu funcionament el febrer del 2023. Unes hipòtesis que el cap del projecte xinès va confirmar dos mesos després (9).
Els satèl·lits americans van veure que Zhurong seguia mantenint-se mantenia immòbil després del període d'hibernació. Durant un temps, van pensar que els seus panells solars estaven cobert de pols, el que feia impossible generar prou energia per despertar l'enginy.

També creien que el rover tornaria a moure's el desembre del 2022, durant l'hivern de l'hemisferi nord marcià, quan la llum solar és més abundant. Però el mes de març del 2023, les imatges dels satèl·lits seguien mostrant el rover a la mateixa posició on es trobava
gairebé un any abans, quan havia entrat en hibernació.

Finalment, en unes declaracions fetes a la televisió estatal de la Xina: CCTV, el cap del programa xinès va admetre que la causa de la immobilitat de Zhurong
estava lligada probablement a l'acumulació de pols en els panells solars. I va comunicar que el seu equip donava la seva missió per acabada car, de totes maneres, el rover ja havia superat en tres mesos el temps assignat a la seva missió.

Lectures recomanades
  1. Paula Bravo Medina: Amartizar o amartizaje: este es el término para describir el momento en el que el Perseverance llegue a la superficie de Marte, CNN en español, 18.02.2021
  2. Wikipedia: MAPC-2 [en] [fr] [es] [ca]
  3. NASA: Viking Mission to Mars || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
  4. Wikipedia: Carl Sagan [en] [fr] [es] [ca]
  5. Wikipedia: Cosmos: A Personal Voyage [en] [fr] [es] [ca]
  6. Wikipedia: Mars Pathfinder [en] [fr] [es] [ca]
  7. Wikipedia: Spirit (rover) [en] [fr] [es] [ca]
  8. Wikipedia: Zhurong [en] [fr] [es] [ca]
  9. Stephanie Pappas: China finally admits its hibernating Mars rover may never wake up, Live Science, 27.04.2023

Tuesday, June 4, 2024

marcia su roma

I Wonder Pictures, Mark Cousins: Marcia su Roma, YouTube, 11.10.2022


L'octubre de 2022, Giorgia Meloni (1) va accedir a la presidència del govern de la República d'Itàlia. Havien passat 10 anys des de la fundació de Fratelli d'Italia, i 30 anys d'ençà que s'havia unit al Front de la Joventut, l'ala juvenil del Moviment Social Italià (MSI), un partit polític neofeixista fundat el 1946 per antics seguidors del dictador feixista italià Benito Mussolini.

Havien passat 100 anys clavats d'un altre mes d'octubre, en què Benito Mussolini i el Partit Nacional Feixista van iniciar amb la seva Marcia su Roma (1) un cop d'estat que representaria l'inici de la "revolució feixista".
Just pels detalls, aquella marxa que tradicionalment se'ns ha presentat com un moviment de masses i de la que s'ha dit que el rei Víctor Manuel III no va voler aturar amb les tropes per no desencadenar una guerra civil, estava formada per menys de 30.000 homes, si fa no fa, el que avui consideraríem una manifestació molt minoritària. No afegiré res més, sinó recomanar llegir amb una certa distància els relats gloriosos dels uns i els de les heroiques resistències populars d'altres.
Ja que hi som, m'agradaria proposar-te veure el vídeo amb què tanco el post d'avui. Probablement veuràs moltes coses que potser trobaràs interessants. Per exemple, les masses al carrer i resultats electorals a la nord-coreana, que potser et faran preguntar-te si tota aquella gent es va evaporar quan van entrar les tropes aliades a Itàlia, si va viure amagada a una cava fins avui o, tanmateix, considerar que l'eventualitat d'un greu dèficit cognitiu no pot ser descartada sense més.
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.
Però tornem al vídeo amb què he obert el post d'avui, Treballant amb arxius poc coneguts i la seva pròpia anàlisi cinematogràfica, Mark Cousins (3) relata la Marcia su Roma, que va veure com el Partit Nacional de Benito Mussolini va prendre el poder, l'auge del feixisme a Itàlia i com aquesta ideologia es va estendre per Europa als anys trenta.

Mark Cousins presenta un assaig i un documental històric que situa la història en el present. Es fa ressò de la invasió del Capitoli dels Estats Units el 6 de gener de 2021 per part d'un grup de partidaris de Trump, així com del retorn de l'extrema dreta al panorama polític contemporani i la manipulació mediàtica que l'acompanya. Aquest film va ser seleccionat fora de competició com a part de la Giornate degli Autori al Festival de Cinema de Venècia del 2022.
Just pel detall, voldria recordar que el Festival de Cinema de Venècia (4) va ser creat per Giuseppe Volpi, membre del Partit Nacional Feixista i ministre de Benito Mussolini com una eina de propaganda del seu règim. Hi ha qui diu que el Palazzo Del Casinò al Lido és segurament un dels edificis d'època feixista més evident d'Europa (5).
La Storia sul Tubo: Il Ventennio Fascista in Italia, YouTube, 12.06.2023


  1. Wikipedia: Giorgia Meloni [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: Marcia su Roma [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: Mark Cousins
  4. Wikipedia: Mostra Internazionale d'Arte Cinematografica della Biennale di Venezia [en] [fr] [es] [ca]
  5. Peter Bradshaw: The March on Rome review – Mark Cousins dissects Mussolini and the grisly founding myth of fascism, The Guardian, 31.08.2022

Sunday, June 2, 2024

have you ever seen the rain?



Una de les coses que més m'han molestat a la vida és l'arrogància de creure que res del que s'ha fet abans no té cap utilitat per a resoldre els problemes o els desafius als quals ens enfrontem avui. Em dona igual quins siguin els motius que es troben darrere d'aquesta arrogància, tot i que sovint no hi hagi res d'altre que ignorància.
Un dels exemples del que t'estic dient el podem trobar en el post que vaig publicar sobre els badgirs iranians (1). Podríem trobar un altre exemple a Burkina Faso.

Com no crec que aquestes idees es posin mai en pràctica a occident, estic segur que seguirem amb els nostres aparells d'aire condicionat, escalfant les ciutats i queixant-nos de la calor que fa al carrer.


Però també coincideixo amb Eudald Carbonell (1) (2) (3) quan afirma que saber identificar un problema i quines són les seves solucions, no és una garantia perquè l'home l'acabi resolent. En Jaume Perich ho va saber resumir amb una frase que mai he oblidat.
Si moltes de les coses que llegeixo a la premsa i veig a la TV poden fer-me pensar que anem directes cap a una catàstrofe, mai no he subestimat la capacitat de resiliència que pot tenir el sistema capitalista quan es troba davant d'una situació de catàstrofe anunciada.
Tinc l'edat com per recordar l'enrenou que va provocar la descoberta del forat de la capa d'ozó de l'Antàrtida a finals dels 1970 (4), i com es va poder fer el necessari per a reduir progressivament la producció dels clorofluorocarbonis artificials (CFC) que destruïen les molècules d'ozó a les capes altes de l'atmosfera.
Però això no em fa oblidar que el sistema capitalista és capaç de fer abstracció d'una catàstrofe anunciada quan estan en perill els beneficis de les corporacions que li donen suport.
Va haver-hi un moment en què produir vehicles elèctrics semblava ser una urgència. En realitat, ho va ser fins que les empreses xineses van començar a fabricar vehicles millors i més barats que els que produïen americans i europeus. Un cop hom apliqui sancions per qualsevol motiu a la Xina, hom podrà passar a la fabricació en massa de vehicles elèctrics pel mercat europeu i americà. Naturalment, les sancions seran molt més dures si els vehicles americans i europeus no es mostren capaços de competir en un mercat internacional.

També és veritat que, amb els anys, he après que moltes de les coses que no es publiquen a les portades dels grans mitjans de comunicació, m'interessen molt més que els grans titulars alarmistes que els mitjans de comunicació ens seleccionen com a lectura, destinats a distreure'ns d'allò que realment està passant al costat de casa.
Estic pensant, per exemple que durant el 2023, el 80% dels desplaçaments a Barcelona es van fer utilitzar modes de transport sostenibles (5). Podria afegir moltes altres coses. Com ara que, tot i que el desplegament de les energies renovables no avança a la velocitat que hauria de fer-ho, el seu desplegament avança a velocitat de creuer a Espanya.
Sovint m'agrada pensar que és com si hagués comprat  un vell paraigua foradat a la Barfüsserplatz de Basel (6). Un paraigua que em protegeix de moltes de les informacions que altres em seleccionen, encara que altres arriben a passar pels forats i acaben mullant-me. Tanmateix, estic satisfet que mai hagi deixat passar les gotes gruixudes que barregen el concepte de sistema capitalista amb el concepte d'humanitat: un tema que vam veure a un vell post que vaig publicar el mes de juny del 2023 (7).

I si em sembla una carallotada barrejar el concepte de sistema capitalista amb el concepte d'humanitat, també m'ho sembla associar la pèrdua de l'hegemonia militar i econòmica d'Occident amb la idea d'un col·lapse de la humanitat. I encara més, culpabilitzar dels efectes que hagi pogut arribar a provocar la cobdícia del capitalisme sobre els recursos del planeta a una eventual condició d'imbecil·litat de tota l'espècie humana.

Consell d'amic, quan escoltis missatges que transmeten aquestes idees, obre el teu paraigua i procura no mullar-te, perquè la pluja de carallotades deixa taques al cervell que costen molt de netejar.



  1. Veure Onades de calor, arquitectura i urbanisme, publicat en aquest post el 18.01.2024
  2. Eudald Carbonell: Aprendre, desaprendre, però sobretot sobreviure com a espècie, TEDxManresa novembre 2022
  3. J. Corbella: Entrevista a Eudald Carbonell. “El colapso de la especie humana ya ha empezado”, La Vanguardia, 31.07.2017
  4. J. Corbella: Eudald Carbonell, arqueólogo. “La globalización es el mayor error de la historia humana”, La Vanguardia, 18.07.2022
  5. Veure Recovery signs of Ozone Layer i Ozone hole has shrunk by 4 million Km² since 2000, publicats en aquest blog respectivament els 01.10.2014 i 20.09.2016
  6. Jordi Palmer: Els desplaçaments en vehicle privat cauen per sota del 20% a Barcelona, El Nacional, 19.01.2024
  7. Les marchés et marchés aux puces de Bâle, This is Basel
  8. Veure Els videojocs amb contingut polític i BCN GameLab, publicat en aquest blog el 29.06.2023