Pages

Friday, October 30, 2020

batec

Batec - Hivern (2020), Youtube, 21.05.2020

Vaig descobrir a Batec un dia de finals del mes d'agost d'enguany. Vaig llegir que la banda s'havia creat a finals del 2015 amb l'únic objectiu de canalitzar la passió pel Punk Rock que compartien els seus fundadors: Manu i Nando que viuen a Rubí i Almacelles. Fent "demos" casolanes en un anar i venir entre ambdues localitats, es van convertir en un projecte més seriós i van anar a gravar un disc a l'EM Estudi de Terrassa: si visites la seva pàgina a Facebook trobaràs altres bandes molt interessants que estan gravant amb ells.

A l'EM Estudi, en Xavi Escribano no només va fer el registre i la barreja, també es va posar a la bateria mentre el duo original es dedicava a la veu i a la guitarra. I per si no era prou, en Marc Escribano es va ficar al baix per poder fer realitat el l'àlbum Ara i Sempre (2016): 14 temes de punk rock directe, melòdic, amb ràbia i sentiment.

El post d'avui l'he obert amb un vídeo que van pujar a Youtube el 21 de maig d'enguany. Un vídeo colpidor d'Albert Perdices, amb moltes imatges que no coneixia i un tema de l'ultim treball de la banda: Cicatrius de guerra. Tancaré el post amb dos temes de la banda que espero que també t'agradin.

Batec - Ara i sempre (2017), Youtube,

Batec - Llavors (2018), Youtube, 13.05.2018

Batec EM Estudi

Thursday, October 29, 2020

venim del nord, tornem del sud (3)


Al darrer article d'aquesta sèrie (1) vam veure com, després de la Diàspora (2), l'Edicte de Caracal·la de l'any 212 (3) va permetre als jueus que vivien a Hispània una vida relativament tranquil·la. Aquesta situació no va canviar gaire amb l'arribada dels visigots car, en aquells moments els visigots eren cristians arrians (4) i no van mostrar gens d'interès per perseguir a ningú, tampoc als jueus.

Primera conversió violenta al cristianisme
Gairebé un segle després del Concili d'Elvira (5) el mateix any que es va aplicar el pacte entre els visigots i Roma pel qual es reconeixia el Regne Visigot (418), amb capital a l'actual Toulouse, el bisbe Sever de Menorca va dur a terme la primera conversió violenta al cristianisme de la qual es té notícia a l'Occident. Gairebé 800 anys abans que es creés la Inquisició, la crema de la sinagoga i tota una sèrie de violències van tenir com a resultat la conversió dels 540 membres de la comunitat jueva de Maó i el seu bateig durant les festes de Pasqua (6).

El fet que la comunitat jueva de Maó tingués més de 500 membres ens parla de la importància de la comunitat hebraica gràcies al seu proselitisme. Cinc-cents membres a la comunitat jueva de Mao són un nombre molt important si el comparem amb la població d'una Barcelona que no arribaria a 1.500 habitants fins gairebé cinc segles més tard.

Estem parlant d'una Hispània que estava molt lluny d'estar cristianitzada i què, a més de la seva rivalitat amb les religions 'paganes', s'havia d'enfrontar a una religió jueva, que no era ni més ni menys estrangera pels locals del que ho era la cristiana.

La 'unificació religiosa'
Tot va canviar però quan el rei visigot Recared I (7), nascut a Sevilla, es va casar amb Teodòsia, que era germana de Leandre, arquebisbe de Sevilla. També ho era d'Isidor de Sevilla, bisbe d'aquella ciutat i de Fulgenci i de Florentina de Cartagena. Tots quatre germans són venerats com a sants per l'església catòlica. Al bell mig d'una família tan santa, Recared I va adjurar de l'arrianisme i el seu regne es va convertir oficialment al catolicisme. Una decisió que els historiadors han presentat tradicionalment com la unificació religiosa entre visigots i hispanoromans que segellava la unitat espiritual i territorial del Regne Visigot d'Hispània (8).

Amb el permís dels 'divulgadores de mitos', pots interpretar-ho d'una altra manera. Tot d'un cop els hispanoromans que no eren catòlics van deixar de ser considerats com a tals. No sent ni visigots ni catòlics, tant la comunitat jueva autòctona, que havia crescut enormement gràcies al proselitisme i al mestissatge (cf. 1) (8), com les comunitats que seguien practicant les religions romanes i preromanes i, fins i tot, aquells visigots que seguien practicant el cristianisme arrià, van passar a ser estrangers a casa seva.

De la persecució a l'esclavitud
Durant tot el segle VII la monarquia visigoda, en estreta col·laboració amb l'Església catòlica, va adoptar una actitud bel·ligerant contra les altres comunitats religioses (9). Va ser l'inici de les persecucions i les conversions forçades.

El fet que molts jueus es convertissin al catolicisme, no els va estalviar de continuar estigmatitzats per l'església catòlica. Durant el regnat de Chintila es va obligar els conversos a fer un jurament especial pel qual rebutjaven públicament la seva antiga religió. Durant el del rei Ervigi es van promulgar noves lleis contra els jueus. Durant el de Sisebut, les lleis anti jueves es van endurir encara més, i es van produir noves conversions forçoses en massa (10). Fugint d'aquesta persecució, un gran nombre de jueus van abandonar el regne, instal·lant-se al nord d'Àfrica, on els seus correligionaris també havien desenvolupat una important tasca de proselitisme i mestissatge entre la població Amazic (11).

Sospitant que els jueus que vivien al Regne Visigot estaven conspirant amb els del nord d'Africa, el rei Égica va decretar al XVII Concili de Toledo, a 694 (12), l'esclavitud de jueus i conversos junt amb les seves dones i fills, i es va perseguir amb acarnissament a ambdues minories.

La caiguda del Regne Visigot
A principis de s. VIII l'expansió musulmana arriba al Magrib. El Regne Visigot està exhaust després de guerres interminables amb els sueus (13), les rebel·lions a la Septimània, les guerres contra Bizanci. També per les guerres amb els asturs, càntabres i vascons, que els obligarien a reforçar la línia de fortificacions creades pels romans i que els permetrien més tard refugiar-se de les tropes musulmanes amb l'ajuda dels antics adversaris.
Traducció. Com veurem més endavant, allò que coneixem com la 'reconquesta' té el seu origen a l'est de la península en uns bàrbars d'origen franc. A l'oest van ser els bàrbars d'origen visigot que van pagar amb els seus tresors refugi i aliança en les tribus d'asturs, càntabres i vascons a les quals estaven combatent just en el moment en què els musulmans amazics van desembarcar a la península.

Què val el concepte de 'reconquesta' aplicat a aquells milers de bàrbars del nord que no eren menys estrangers que els milers de musulmans amazics, o aplicat a aquells que mai havien sortit de les muntanyes del nord, és un misteri que un dia ens haurien d'aclarir els 'divulgadores de mitos'.
Per acabar d'arrodonir el nefast currículum del seu pas per la península, a més de les guerres i les persecucions religioses, sota el Regne Visigot també es va viure una epidèmia de la verola cap al 570 i la pesta bubònica al 542, el 588 i, més endavant el 687 i el 702 (14). I com epitafi, també va haver-hi una fam que es va estendre pel regne a causa de les males collites ocasionades per les sequeres del 707 i 709 (15), dos anys abans de l'arribada dels musulmans.

Poc temps abans de la invasió musulmana, després de poc més de 200 anys de dominació visigoda, d'epidèmies, de guerres i persecucions religioses, la població de la península Ibèrica no arribava ni tan sols al nivell que havia tingut a l'inici de l'època romana (cf. 14).


Altres articles publicats d'aquesta sèrie
  1. Veure Venim del nord, tornem del sud (2), publicat en aquest blog el 21.10.2020
  2. Wikipedia: Diáspora judía [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: Edicte de Caracal·la  [en] [fr] [es] [ca
  4. Wikipedia: Arrianisme [en] [fr] [es] [ca]
  5. Wikipedia: Concili d'Elvira [en] [fr] [es] [ca
  6. La carta del Obispo Severo: un viaje a la Menorca del año 418, Menorca al día, 04.02.2018
  7. Wikipedia: Recared I  [en] [fr] [es] [ca]
  8. Wikipedia: Regne visigot [en] [fr] [es] [ca]
  9. Isabel Hervás Jávega: Los primeros judíos en España, La Vanguardia, 31.08.2019 
  10. Wikipedia: Historia de los judíos en España
  11. Wikipedia: Berbers [en] [fr] [es] [ca]
  12. Wikipedia: XVII Concilio de Toledo [en] [fr] [es] [ca]
  13. Wikipedia: Regne dels sueus [en] [fr] [es] [ca]
  14. Wikipedia: Evolución de la población española en la época precensal - Reino visigodo
  15. Wikipedia: Reino Visigodo de Toledo - El final de la Hispania visigoda

Wednesday, October 28, 2020

covid-19 a catalunya, barri a barri



Els mapes de les àrees bàsiques de salut mostren clarament una tendència: les zones més vermelles, amb més incidència del virus en els últims cinc mesos, se situen justament a les zones més empobrides i densament poblades com Nou Barris, l’eix del Besòs, barris com Pubilla Casas o la Florida de l’Hospitalet, els barris de Ca n’Anglada i Sant Pere Nord de Terrassa, els barris més pobres de la part alta de Badalona o municipis sencers com Santa Coloma de Gramenet o, si ampliem el focus del mapa català, destaquen els casos de Salt (a Girona), la zona de Vic-Manlleu (a Osona), pobles com Alcarràs i Seròs (a Lleida) o l’entorn de Balaguer (la Noguera) o les Borges Blanques (a les Garrigues).

Per contra, el virus ha afectat molt menys les zones més enriquides del país com Sant Cugat del Vallès o el districte barceloní de Sarrià – Sant Gervasi. De fet, si vius en un dels barris més benestants de Sant Cugat, tens quatre vegades menys opcions d’agafar el virus que si vius en llocs com la Florida o Sant Roc. Els altres territoris amb menys incidència del virus a Catalunya són les zones rurals, sobretot als extrems més allunyats de l’àrea de Barcelona, com són el Pirineu (des dels Pallars fins a Camprodon), l’Empordà (amb l’excepció negativa de la ciutat de Figueres), Valls i la comarca de l’Alt Camp o les Terres de l’Ebre (tot i les xifres dolentes de Tortosa).



Veure també Élia Pons: Entrevista a Joan Benach, professor i investigador en salut pública a la Universitat Pompeu Fabra. “Cal crear un Servei Nacional de Salut públic, ben finançat i democràtic. No podem seguir fent mesures parcials i reactives”, El Diari de la Sanitat, 21.10.2020

Un altre cas són els treballadors i treballadores “essencials” (al principi anomenats herois i heroïnes) de sectors productius i cures precaritzats i feminitzats, que es localitzen als barris obrers. La pandèmia ha amplificat les desigualtats de salut ja existents en uns barris i grups socials amb molts problemes i necessitats previs. El discurs hegemònic dels mitjans de comunicació se centra en el virus, la biologia, els mal anomenats “estils de vida” i la responsabilitat individual, i l’atenció mèdica especialitzada hospitalària (sobretot a les UCI) i els tractaments i vacunes per resoldre biomèdicament el problema.

És una mirada miop, errònia i falsa, perquè els factors decisius que expliquen l’origen i evolució de la pandèmia i el seu impacte en forma de desigualtats són, en gran mesura, els determinants socials de la salut, com ara la precarització laboral, la pobresa, els problemes d’habitatge o les injustícies ambientals, entre d’altres, lligats a les polítiques públiques i la desigual distribució del poder. Així doncs, les accions dels qui tenen més poder i decideixen les polítiques són decisives per salvar vides o bé per matar desigualment a la gent.

Metro - Sagrera. El número de pasajeros del metro de Barcelona aumenta un 17% con el arranque del curso, El País, 14.09.2020

Tuesday, October 27, 2020

cuore nero - futuro imperfetto


Probablement, tant els periodistes com aquells que digerim les seves informacions tenim la capacitat de memòria d'un peixet vermell d'aquari domèstic. I és així com redescobrim avui amb altres noms coses com l'Autoritarismo Legale o el Piano di rinascita democratica.

I mira que molts dels que ho redescobrim tenim l'edat d'haver viscut els plans feixistes de Licio Gelli, les maquinacions de la Lògia Propaganda Due, de la seva llarga llista de militars, ministres, caps de l'espionatge, editors de premsa, executius de TV, empresaris, banquers, jutges i professors universitaris. La versió dels eighties de les clavegueres de l'estat, el lawfare, la manipulació dels mèdia, etc.

Probablement ni Ferreras, ni Inda, ni molts dels membres de la judicatura tenen suficient capacitat intel·lectual per a saber quines són les regles d'un joc on no són res d'altre que petits pions de ventre agraït. Steve Bannon i els seus amics estic segur que coneixen les regles del joc. També els liberals nord-americans semblen conèixer-les i semblen decidits a desfer-se de tota aquesta morralla ... cas que no sigui ja massa tard.

En tot cas, en aquest tema del 2005, Punkreas van retenir a la memòria aquella època i alguns dels paràgrafs de les estratègies de l'Autoritarismo Legale que, quan atures la imatge del vídeo i les llegeixes de nou, no semblen pas tenir quaranta anys a l'esquena.

I com aquesta banda m'agrada molt, et passo un tema de propina.

Punkreas feat. Lo Stato Sociale - In Fuga, Youtube, 11.04.2016

Monday, October 26, 2020

george thorogood and the destroyers

George Thorogood and The Destroyers - Bad to the Bone (Live at Montreux 2013), Youtube

Francament, no recordo on vaig sentir per primera vegada el tema amb què he obert el post d'avui. Estic segur que no el vaig escoltar ni a la TV ni a la ràdio. Així que és més que probable que el veiés a un vídeo a l'antic Pub JJ del barri de Porta (Nou Barris), abans que el traspassessin i es convertís en un bar que compta amb poques simpaties entre la comunitat dels influencers.

Vaig conèixer el Pub JJ amb uns companys de Sant Adrià. Se'ns havia fet tard i un dels companys, que crec recordar que vivia a Sant Quirze del Vallès, va proposar d'anar a un petit pub de Nou Barris que tancava tard, passava bona música, tenia preus decents i no tenia reservats per les parelles. Jo no n'havia sentit parlar mai abans. Vam anar-hi, la descripció s'ajustava a la realitat i va agradar-me la parròquia que el freqüentava. I des d'aquella nit, em vaig convertir en un client més o menys fidel. Tret d'algun dia en què els gustos del patró no coincidien amb els meus, he de dir que, no sé quins eren els canals de satèl·lit que enganxava, però l'antic Pub JJ acostumava a passar bona música.

Tornant al vídeo, a mitjans de setembre d'enguany vaig trobar el que vaig sentir per primera vegada: George Thorogood and The Destroyers - Bad to the Bone, Youtube, 15.07.2011. El motiu pel qual he obert el post amb el concert de la banda al Montreux Jazz Festival del 2013 és purament personal.

Pel vídeo que tanca el post d'avui he escollit una actuació de la banda amb una llegenda del Blues de Chicago: Eddie Shaw, que ens va deixar a finals del mes de gener del 2018. El vídeo correspon a un Juke Joint Jam, que va tenir lloc al Ground Zero Blues Club de Clarksdale (Mississippi).

Probablement t'hauràs donat compte que no he dit res del tio que toca el baix: si et fixes, és absolutament remarcable! Vinga doncs, ho deixo per avui. Espero que aquesta banda t'agradi almenys la meitat del que a mi m'agrada.

George Thorogood and The Destroyers - Howlin For My Baby, featuring Eddie Shaw. Youtube

Friday, October 23, 2020

enric juliana i the clash

The Clash - London Calling (Official Video), Youtube, 03.10.2009
El passat 13 de setembre l'Enric Juliana confirmava que tots tenim cops amagats repiulant un article  que La Vanguardia dedicava a The Clash: Badalona Calling (lectura recomanada), amb l'interviu d'un paio que havia tocat a una banda que havia actuat com a telonera de Clash, i que des de fa anys dirigeix una empresa d'importació de begudes radicada a Badalona

A més d'algunes anècdotes que no són conegudes de tothom, he retingut tres paràgrafs de l'article:
(...) Dos canciones como la que da titulo al álbum, que es espejo del impacto del thatcherismo, del reaganismo, del neoliberalismo, y Spanish bombs (producto de la devoción que sentía el líder de la banda, Joe Strummer, por García Lorca y todo lo que hacía referencia a él), son dos de las cimas indiscutibles.
(...) No se puede olvidar que The Clash educaron a una generación, Joe Strummer con sus letras nos educó más que el colegio. Además de la situación de nuestro entorno, hablaba del sandinismo, de El Salvador, de Lorca, de Karl Marx, de Engels…
(...) ¿Qué queda de todo eso?, reflexiona en voz alta. “Además de mucha nostalgia, el punk hizo una limpieza muy buena ya que se sacó de encima toda esa música de mierda de Queen, Led Zeppelin o Yes, y lo hizo con canciones de solo tres minutos donde no hacía falta ser un enorme guitarrista. Lo importante era la actitud, la imagen…”. ¿Y qué queda de Strummer? “Strummer era un hombre con un mensaje: ‘tú también puedes hacerlo’.
The Clash - Should I Stay or Should I Go (Official Video), Youtube

No sé si a tu et passa el mateix però, amb moltes de les bandes llegendàries del rock em passa que, les escolto ara i, la veritat és que no sabria dir-te. Vull dir que no sabria dir-te quines eren les emocions que em provocaven abans i que avui no em provoquen. Imagino que els temes es mantenen inalterables, tal com eren, mentre que jo no deixo de canviar. Imagino que és un bon senyal!

Wednesday, October 21, 2020

venim del nord, tornem del sud (2)


The Jewish diaspora across the Roman Empire, Maps on the Web, 27.06.2020

Manuel Forcano, autor del llibre Els jueus catalans (1), va ser entrevistat a finals del 2014 per Andreu Barnils a Vilaweb (2). Una de les frases que pots llegir en aquesta entrevista és: Catalunya té mil anys, i un jueu ja hi era.

Quan van arribar els primers jueus?
Es cert que ja hi havia jueus quan es va crear Catalunya, cap al 988 (3), més de dos-cents anys després que Carlemany va crear la Marca Hispànica (4). També hi eren quan els Musulmans van envair la Península. I ja n'hi havia quan la van envair abans els Visigots (5).

Hom no sap encara massa bé com ni quan van arribar. Però també hi havia jueus molt abans de la invasió de la península ibèrica pels romans (6):
Tot i no haver-hi proves documentals ni arqueològiques que ho acreditin, també hi ha una teoria segons la qual ja hi hauria hagut jueus a la península ibèrica ben abans l'arribada dels romans (6) quan, juntament amb les naus fenícies, les naus del rei Salomó comerciaven al s. X AC. amb els Tartessos (7) del Guadalquivir i a altres ports de la Mediterrània (8).

El paper que van jugar els jueus durant les guerres púniques, que van enfrontar a Roma i a Cartago, no està documentat. Hom no sap si van donar suport a Roma o a Cartago.  Però hom sap que, a diferència dels cartaginesos, que van ser expulsats, finalitzada la guerra els jueus van continuar a Hispània sota la República romana a una gran quantitat de colònies jueves, per citar algunes de les més importants: Livia (l'actual Llívia), Emporiae (Empúries), Iluro (Mataró), Barcino (Barcelona), Tarraco (Tarragona) , Dertosa (Tortosa), Ebussus (Eivissa), Maiorca (Mallorca), Saetabis (Xàtiva), Carthago Nova (Cartagena), Abdera (Adra), Iliberris (Granada), Malacca (Màlaga), Gades (Cadis), Nabrissa (Lebrija), Híspalis (Sevilla), Ilipa (Alcalá del Rio), Carmo (Carmona), o Corduba (Còrdova). Colònies a les quals hauríem d'afegir les d'Augusta Emerita (Mèrida), Segóbriga (Saelices, Cuenca) o Asturica Augusta (Astorga) (9).
Els jueus que vivien a la península ibèrica abans de la invasió romana ja havien començat a emigrar per tota la Mediterrània abans de les guerres contra la dominació romana a Israel. Però va ser la massacre i l'aniquilació pels Romans dels revoltats jueus la causa que a partir dels anys 132-133 comenci el que hom va conèixer com la gran Diàspora (10) dels jueus lluny d'Israel.

Com pots veure al mapa amb què he obert aquest article, la Diàspora jueva ja tenia algunes de les seves comunitats més importants a la península ibèrica. Altrament, hi ha el fet que la missió evangelitzadora dels primers cristians sempre prenia com a base les sinagogues d'aquells llocs on hi havia comunitats jueves de certa importància.  Podem pensar doncs que aquestes ja existien a Hispània quan Sant Pau, en la seva Epístola als romans, esmenta el seu desig de viatjar a Hispània (11) abans que tingués lloc la gran Diàspora (cf. 10).

Divulgadores de mitos?
Aturem-nos un moment. Si els romans envaeixen la península ibèrica el 218 aC (12) i ja hi havia una important comunitat jueva en aquest territori, i si Tito destrueix Jerusalem i el seu Temple l'any 70 (13), podem deduir que aquella comunitat ja hi era molt abans del que hom coneix com la Diàspora romana?

I és que, abans de la Gran Diàspora romana, els jueus ja n'havien viscut altres diàspores, començant per la dels Assiris l'any 733 AC. Com a resultat de totes elles, en el moment de la Gran Diàspora romana, hi havia molts més jueus vivint fora de Judea que no pas dins. Però molts més!
Mientras que la mayoría de los judíos vivían fuera de Judea en lugar de en ella, ya mucho antes de la destrucción del Templo, la mayoría de los judíos ya estaban viviendo en la diáspora con tal vez hasta un millón en Alejandría, por ejemplo (cf. 10)
Aquest és un punt sobre el qual no han insistit gaire els 'divulgadores de mitos'. Qui sí que ho va fer va ser un realitzador israelià: Ilan Ziv amb un polèmic documental emès per BBC Four el 03.11.2013: Exile: A Myth Unearthed (14)

Alegria Productions - Exile: A Myth Unearthed, 12.01.2018

Un xic en la línia dels treballs demolidors Israël Finkelstein i Neil Asher Silberman desmuntant els texts bíblics a partir de les seves recerques arqueològiques (15), i molt més decididament en la línia argumental antisionista de Shlomo Sand (16), el documental de Ilan Ziv va tenir la virtut d'emprenyar a propis i estranys per igual (17):
El cineasta israelià (...) ha explicat als defensors propalestins que creu que ni els jueus ni els palestins poden pretendre tenir reclamacions històriques sobre el territori d'Israel (...) Ziv també va afirmar que l'exili dels jueus d'Israel després de la destrucció del Segon Temple era una història creada pels primers teòlegs cristians, i que mai no va passar (...) També va retratar rituals jueus com el 'Passover seder' de la Pasqua jueva com a 'propaganda de l'exili' sense arrels bíbliques (18)
Res que no puguis trobar a Wikipedia (cf. 10):
La creencia popular generalizada de que hubo una expulsión repentina de judíos de Palestina en el año 70 o 135 d. C. que llevó a la creación de la diáspora no es correcta (19)​ El concepto de exilio judío de Palestina es insignificante en las discusiones históricas judías serias.​ La diáspora es un proceso que se ha producido durante siglos, que comienza con la destrucción asiria de Israel, la destrucción babilónica de Judá, la destrucción romana de Judea, y el estado posterior de cristianos y musulmanes
Si de manera anàloga al que passava amb els grecs i Grècia, hi havia més jueus que vivien a diferents colònies de la Mediterrània que a Judea. Si, tot com les comunitats que vivien a la península ibèrica, aquelles comunitats feia segles que havien marxat de Judea, cal demanar-se quina va ser la seva participació en la mort del Jesús dels cristians? En tot cas, sempre m'ha cridat molt l'atenció el fet que els antics cristians buscaven sempre les sinagogues com a llocs ideals des dels quals predicar i propagar la seva religió.

les comunitats jueves ibèriques ja existien abans de les invasions dels romans, dels visigots, dels musulmans, dels francs i la més recent dels regnes cristians de la península ... podem arribar a la conclusió que les persecucions, assassinats, deportacions i conversions forçades dels jueus de la península ibèrica es van aplicar a una població autòctona que no van tenir res a veure amb el que havia passat a Judea segles abans.

Només puc afegir que els llibres dels 'divulgadores de mitos' que em van fer llegir els seus llibres de jove no em va presentar mai les coses d'aquesta manera.

Jueus a la Hispània romana
Tornant a l'època romana, l'Edicte de Caracal·la de l'any 212 (20) va estendre la ciutadania romana a tota la població lliure d'aquest.

Els jueus, com altres pobles de l'Imperi es van passar a ser ciutadans l'Imperi. Durant gairebé dos segles els jueus de la Hispània romana van poder viure relativament tranquils: tot i que la gran majoria vivia fonamentalment de l'agricultura, també hi havia a les ciutats artesans i comerciants que residien en zones diferents dels cristians i que observaven els rituals i costums propis de la fe jueva sense més complicacions (cf. 8).

En el terreny religiós van desenvolupar una activitat que avui ens pot semblar insòlita i que acabaria tenint una importància cabdal en la historia de la península ibèrica: un proselitisme religiós molt actiu, destinat a captar nous adeptes, que va fer de la religió judaica una seriosa competidora del cristianisme, quan aquesta no era encara la religió oficial de l'Imperi.

El proselitisme de la religió jueva entre membres de comunitats que no eren originàries de Palestina se'ns fa molt estrany avui en dia. Però pots trobar alguns exemples molt interessants, com el fet que va ser la religió oficial al Khanat dels Khàzars que, en el moment de la seva màxima extensió, s'estenia des del Caucas fins a l'Europa Oriental (21).
Segles més tard, també va veure la llum el cas del regne Amazic de Kahina de Mauritània sobre el que hi ha diferents punts de vista. Hi ha qui defensa la idea que la religió que professaven els amazics en aquella època era majoritàriament el judaisme, i hi ha qui defensa la idea que aquests s'havien convertit al cristianisme des del judaisme, essent els seguidors de la fe jueva molt minoritaris (22) (23).
Tornant a la Hispània romana, tot i que la data encara és incerta, entre el 300 i el 324, els bisbes de l'església cristiana van celebrar el seu primer concili a una ciutat propera a l'actual Granada: el Concili d'Elvira (24). Anticipant el llenguatge que l'església utilitzaria en el futur, aquest concili dictaminava sobre les relacions dels cristians amb pagans, jueus i heretges.


Altres articles publicats d'aquesta sèrie
  1. Manuel Forcano: Els jueus catalans. La història que mai no t'han explicat, Anble Editorial, 2014
  2. Andreu Barnils: Manuel Forcano: 'Catalunya té mil anys, i un jueu ja hi era', Vilaweb, 28.12.2014
  3. Jordi Mata: 10 mentides sobre Catalunya, Sàpiens
  4. Wikipedia: Marca Hispànica [en] [fr] [es] [ca]
  5. Wikipedia: Regne visigot [en] [fr] [es] [ca]
  6. Isabel Hervás Jávega: Los primeros judíos en España, La Vanguardia, 31.08.2019
  7. Wikipedia: Tartessos [en] [fr] [es] [ca
  8. J.J. Sayas Abengoche: Cuestiones controvertidas acerca de los judíos en la Historia Antigua peninsular, Espacio, Tiempo y Forma, Serie II, H. Antigua, T. 6, 1993, págs. 479-528
  9. Wikisenior: Los judíos en España. El Esplendor de Sefarad, Universitat per a Majors de la Universitat Jaume I de Castellò || L. García Iglesias: Los judíos en la España antigua, Ediciones Cristiandad, 1978
  10. Wikipedia: Diáspora judía [en] [fr] [es] [ca]
  11. Wikipedia: Epístola a los romanos
  12. Wikipedia: Conquista de Hispania
  13. Wikipedia: Sitio de Jerusalén (70)
  14. Ilan Ziv: Exile: A Myth Unearthed, Alegria Productions, USA, December 2011
  15. Israël Finkelstein i Neil Asher Silberman: The Bible Unearthed [en] [fr] [es] [ca]
  16. Wikipedia: The invention of the Jewish People
  17. Pots veure en aquest vídeo el debat que va provocar el documental després de la seva emissió: The Debate that followed the screening of the 59 min version of my film EXILE A MYTH UNEARTHED on BBC 4 on November 3rd.
  18. Jonathan Kalmus: Ilan Ziv: the exile is a myth, and so is Zionism, The Jewish Chronicle, 07.11.2013
  19. Howard Adelman and Elazar Barkan: No Return, No Refuge: Rites and Rights in Minority Repatriation. Columbia University Press, 2011, on page 159
  20. Wikipedia: Edicte de Caracal·la  [en] [fr] [es] [ca
  21. Wikipedia: Khazars [en] [fr] [es] [ca]
  22. Wikipedia: Judíos bereberes
  23. Edmundo Fayanás: Kahina de Mauritania, nuevatribuna.es, 29.01.2012 || Wikipedia: Dihya / Al-Kahina [en] [fr] [es] [ca]

Tuesday, October 20, 2020

cowboys fringants - octobre

Les Cowboys Fringants - Octobre, Youtube, 20.04.2016
(...)

Et octobre vient de passer en coup d'vent
Une autre année où je n'ai pas pris le temps
De voir l'automne s'effeuiller tranquillement
Il n'y a point de repos pour l'éternel insatisfait (...)
Y'a des jours où j'me dis que je marche à côté d'la vie
Je la salue de loin sans jamais croiser son chemin
Et octobre vient de passer en coup d'vent
Une autre année où je n'ai pas pris le temps
(...)

Toujours plus vite, être à la course
Exister sur le pouce
Pogné dans l' tourbillon
Je pédale, après quoi au fond?
On veut tous s'arrêter
Mais on est happés comme des cons
Par ce monde de cinglés
Qui fait qu'on r'garde pu' les saisons

Monday, October 19, 2020

blues traveler

Blues Traveler - Maybe I'm Wrong (Blues Brothers 2000), Youtube

Blues Traveler with Elwood Blues - Rock Me Baby, Youtube, 17.03.1995

Sunday, October 18, 2020

the mediterranean sea of america

Bret Drager: The Mediterranean Sea of America (2015)

Una tarda de principis del mes de setembre, passejant-me per les pàgines de Brillant Maps (1) vaig caure sobre el mapa amb què he obert el post d'avui: The Mediterranean Sea of America (2). L'autor de l'article presentava aquest mapa dient que ens mostra la grandària dels Estats Units o la grandària del mar Mediterrani, segons quina sigui la nostra perspectiva. I afegia que, si te'l mires amb atenció, veuràs que l’autor del mapa ha afegit un munt de detalls divertits.

Francament, vaig trobar molt més divertida l'emprenyamenta de l'autor del mapa: Bret Drager als comentaris de l'article per no haver mencionat l'article original on l'havia publicat (3). Un article que et recomano llegir.


  1. Brilliant Maps: Home page
  2. The Mediterranean Sea of America, Brilliant Maps, 11.10.2017
  3. Bret Drager: The Mediterranean Sea of America, The Arcadian Ideal ..., 26.12.2015

Friday, October 16, 2020

the distillery rats - poor old paddy'o

The Distillery Rats - Poor Old Paddy'o, Youtube, 17.10.2018

Et proposo acabar la setmana amb aquesta banda de Baden-Württemberg i un tema amb el que em van enganxar fa uns dies.

Thursday, October 15, 2020

à punt - llibres recomanats per llibreria @Railowsky_

Wednesday, October 14, 2020

venim del nord, tornem del sud (1)

Lluís Llach - " Venim del nord, venim del sud " (Concert per la Llibertat, 29.06.2013), Youtube

Al primer article d'aquesta sèrie (1) recomanava veure un vídeo de l'agència de viatges Momondo (2) a tots aquells que pateixen del virus del nacionalisme ètnic. També a tots aquells que no entenen perquè els resultats dels estudis en genètica no estan en fase amb el que els 'divulgadores de mitos' han anat propagant durant segles sota la cobertura de fets històrics.

Sobre cognoms i topònims
Si deixem de banda per un moment la genètica, als 'divulgadores de mitos' del nacionalisme espanyol que ens han presentat la situació actual de Catalunya com la d'una minoria d'origen "espanyol" que pateix les imposicions d'una majoria d'origen 'català', els recomanaria que fessin un tomb per les estadístiques dels cognoms de la població (3) de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat).

Podran comprovar que les minories i les majories no sempre són les que proclamen els 'divulgadores de mitos'. I ja posats, als 'divulgadores de mitos' del nacionalisme català que ens presenten les Terres de Ponent com un territori que va escapar a les onades migratòries del s. XX, també els recomanaria donar un cop d'ull als cognoms més freqüents que hom pot trobar a la província de Lleida (4)

Si gratessin una mica en els cognoms més freqüents que hom pot trobar a Catalunya, realitzarien que hi ha qui diu que el cognom més freqüent té un origen basc (5). Un origen que hi ha qui defensa que no es pot descartar també en aquells que el segueixen a la llista de cognoms més freqüents i tenen el patronímic "ez" com a sufix (6).

Deixant als experts el tema de l'origen dels cognoms amb el sufix 'ez', podríem tocar el tema de l'origen basc de les toponímies de molts pobles del Pirineu, molt particularment al Pallars (però no només al Pallars!). Una toponímia que sembla estar lligada als orígens dels seus habitants i la llengua que parlaven (7).
Al Pirineu català hi ha topònims d'origen basc. Per quina raó? Doncs perquè fins a les acaballes del primer mil·lenni, segons el lingüista Joan Coromines, es parlava l'antiga llengua que els bascos encara conserven. Topònims com Besiberri, Esterri, Àneu, Benavarri (nda. Gerri) ... De fet, Aran, el nom que identifica la vall occitana de l'extrem nord-occidental de Catalunya, també és d'origen basc i no vol dir altra cosa que 'vall' (8). Però com si et mires els diccionaris trobaràs altres definicions, prefereixo deixar el tema en mans dels filòlegs.
També estaria força bé que aquells que es mirin les estadístiques dels cognoms de la població de l'Idescat (cf. 3) no caiguin en l'error freqüent de considerar que tots aquells cognoms que no són d'origen espanyol i semblen catalans, ho són.

Deixant de banda els cognoms d'origen aragonès que alguns prenen com a catalans, caldria no oblidar les vagues migratòries que, entre els segles XV i XVII, van arribar des d'Occitània. Unes vagues migratòries que, en plena Pesta Negra, van duplicar la població catalana que encara quedava en aquella època i van deixar una forta empremta en molts dels cognoms que hom considera avui com a catalans pel sol fet de no ser d'origen espanyol (9). Ho veurem més detingudament a un article que publicaré més endavant.

Tornem per un moment a la genètica
Més enllà dels discursos dels 'divulgadores de mitos', crec que els nacionalistes catalans i bascs, també els nacionalistes espanyols, farien bé en consultar un estudi sobre la genètica de la població espanyola publicat el 2008 per The American Journal of Human Genetics (10), un estudi codirigit per la Universitat Pompeu Fabra, el Centro Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i un equip de la Universitat de Leicester (UK), resumit a cop de destral per La Vanguardia (11).

Entre moltes altres coses, el resultat d'aquell estudi ens diu que  l'11% de l'herència genètica dels espanyols és d'origen nord-africà, el 20% jueu sefardita i el 69% restant ibèric autòcton.  Tot i saber que, ibèric autòcton, tampoc vol dir gran cosa (12), l'estudi també ens diu que els territoris de Catalunya i el País Basc tenen les arrels ibèriques més profundes d'Espanya (cf. 11) ... Ooops!

Bad News
Que un 20% de la població espanyola sigui d'origen jueu és un resultat molt important si tenim en compte les matances dels pogroms, les fogueres de la Inquisició i l'expulsió que va viure aquesta comunitat al llarg de la seva historia a la península. Com veurem més endavant, també hi havia a la comunitat jueva iberoromans que s'havien convertit a aquesta religió i no han deixat traça genètica que els pugui identificar com a jueus. Malauradament per aquests darrers, ni durant els pogroms ni durant les tortures de la Inquisició, ningú no feia cap diferència entre uns i altres.

Aquells que es van convertir al cristianisme van adoptar noms de cristians vells per amagar-se entre la població: però fins i tot els conversos van ser perseguits per la Inquisició. Hi ha historiadors que s'han dedicat a buscar els seus noms a les llistes dels sentenciats. El fet que un cognom aparegui en una d'aquestes llistes no vol dir que tots el que el porten siguin descendents de jueus, sinó simplement que va haver-hi jueus que el portaven i van ser perseguits per la Inquisició.

No és la meva intenció podrir-li el dia a cap nacionalista ètnic. Però si us miren la llista de cognoms sospitosos d'ascendència jueva que publica Tarbut Sefarat (13), basada en un llibre de Pere Bonnín (14), podria ser que el seu cognom hi aparegui. Potser també el trobaran entre els 31.000 cognoms inventariats pel Centro de Documentación Moisés de León (15) i publicats per sefardies.es (16). En tot cas, probablement els cridarà l'atenció trobar els cognoms de Franco i d'Aznar. També altres com Castella, Castellano(s), Català, Catalán (a) ...

En maig del 2014 el govern espanyol feia publiques les condicions per l'accés a la nacionalitat espanyola dels jueus d'origen sefardita que s'hi volguessin acollir. Entre aquestes condicions estava la de tenir un cognom elegible a una llista de 5.200 que va publicar uns mesos abans el diari Atlantico (17).

El meu segon cognom surt a les tres fonts mencionades. El primer cognom al llibre de Pere Bonnín i a la llista de cognoms publicada per Atlantico. Però buscant a Google vaig trobar que, el 1273, Jaume I va anomenar com batlle de Dénia i de Calp a un tal Simó Guasch, que sembla que es defenia força bé en temes de finances (18) i de qui res fa em pensar que fos un cristià vell. Tampoc ho eren 13 conversos que portaven el mateix cognom i van passar per les mans de la Inquisició al Regne de València entre 1461 i 1530, la major part a Gandia i a Xàtiva (19).

Venim del Nord, tornem del Sud
Com et proposo veure al llarg d'aquesta sèrie, tinc com el sentiment que bona part de l'emigració del sud que han rebut les terres del nord està composta pels descendents d'aquells que havien emigrat abans des del nord. No tinc dades precises per assegurar-ho. Però moltes de les lectures que aniré compartint amb tu em fan pensar que es tracta d'una hipòtesi que hom no pot descartar. Si aquesta hipòtesi es confirmés un dia, Lluís Llach hauria pogut titular un dels seus temes més coneguts així: Venim del Nord, tornem del Sud. Jo m'he arriscat a fer-ho amb el nom d'aquesta sèrie d'articles. Però tampoc cal fer-me massa cas car, si ens remuntem als primers temps de la humanitat, la única veritat que sembla demostrada és que tots tenim els nostres orígens a l'Africa.


Altres articles publicats d'aquesta sèrie
  1. Veure Venim del nord, tornem del sud (0), publicat en aquest blog el 07.10.2020
  2. Momondo - The DNA Journey (Subtitulos Español), Youtube, 20.06.2016
  3. Institut d'Estadistica de Catalunya (Idescat): Cognoms de la població 
  4. Sabina Diego Aubà: Vuit cognoms lleidatans, Segre, 28.02.2016
  5. Wikipedia: Sustrato vasco en lenguas romances, apellidos  
  6. Wikipedia: Patronimico, Origen en español  
  7. Aitzol Altuna Enzunza: Hasta cuando se habló Euskera en Catalunya y Andorra, La Gole de los Be, 04.08.2018 || Albert Turull: Una caracterización de la toponimia pirenaica catalana, Universitat de Lleida, 22.06.2011
  8. Magí Camps: ¿Por qué el río Ebro y Val d’Aran son nombres redundantes?, La Vanguardia, 28.08.2020
  9. Veure Sobre els prenoms i els cognoms catalans, publicat en aquest blog el 12.06.2018
  10. Am J Hum Genet: The Genetic Legacy of Religious Diversity and Intolerance: Paternal Lineages of Christians, Jews, and Muslims in the Iberian Peninsula, The American Journal of Human Genetics, 12.12.2008; 83(6): 725–736, doi: 10.1016/j.ajhg.2008.11.00
  11. Josep Corbella: Catalunya y el País Vasco, las comunidades de más profunda raigambre ibérica de España, La Vanguardia, 05.12.2008
  12. Wikipedia: Historia genética de la Península Ibérica - Las ocho grandes migraciones que han modelado el ADN de los ibéricos
  13. Tarbut Sefarad. Lista de apellidos judíos. ¿Tiene usted apellidos judíos?
  14. Pere Bonnín: Sangre judía. Españoles de ascendencia hebrea y antisemitismo cristiano, Flor de Viento Ediciones. Barcelona, 1ª edició 1998
  15. Vanesa Silván: Apellidos con raíces judías, León Notícias, 11.04.2016
  16. Pertenencia al linaje sefardí, sefardies.es
  17. Descendant de Juifs expulsés en 1492 ? Découvrez si vous pouvez devenir espagnol, Atlantico, 22.03.2014
  18. Joaquim Miret i Sans: Itinerari de Jaume I "el Conqueridor", Institut d'Estudis Catalans, 2004, pp. 492 || Robert Ignatius Burns: Islam Under the Crusaders: Colonial Survival in the Thirteenth-Century, Princeton University Press, 1973, pp. 47 || 1273: El Rey Jaime I en Calp, El Blog de José Luis Luri, 24.08.2016
  19. Patricia Banères. Histoire d’une répression : les judéo-convers dans le royaume de Valence aux premiers temps de l’Inquisition (1461-1530). Histoire. Université Paul Valéry - Montpellier III, 2012.

Tuesday, October 13, 2020

alessandro burdisio (a.k.a. burda)

Sunday, October 11, 2020

roussillon, le pays des ocres

ProvenceGuide - Vaucluse Provence Attractivité - Les ocres de Roussillon, Youtube, 11.10.2011

France Passion - Roussillon, le pays des ocres, Youtube, 06.12.2014

France 3 Côte d'Azur - Chroniques Méditerranéennes - Luberon, terre des ocres, Youtube, 11.06.2016


Le Colorado Provencal : Les ocres de Rustrel et de Roussillon en France, Globe-Trotting, Des idées pour voyager au bout du Monde

Friday, October 9, 2020

arpavieja

Arpaviejas - Llaman, Youtube

Obro aquest article amb un vídeo què, segons Youtube, té més de mig milió llarg de visites. El tema és d'Arpavieja (1), una banda creada per J. R. Kubensis, un noi que va néixer a Granada i es va fer músic després d'emigrar amb el seus pares al Prat de Llobregat, molt a prop del barri de Sant Cosme (2).

Et mentiria si et dic que se'm va fer estrany tota la feina que es van donar a last.fm / musica.com (3) per escriure una biografia de la banda sense parlar del Prat de Llobregat. Podria dir el mateix d'Enderrock, on no he pogut trobar cap referència de la banda, malgrat haver tocat en gener del 2019 a locals mítics com La Salamandra (l'Hospitalet de Llobregat) o a les dues darreres edicions del Kalikenyo Rock de Juneda. Clar que també van participar al concert Barcelona ens ofega (4). Però segurament deu haver un molt bon motiu, perquè tampoc els he vist entre la pila de bandes que pots trobar a punk.cat (5). 

La millor resposta a tant d'oblit probablement es trobi en el tema amb el que tanco el post d'avui (6). Tampoc està de més donar-li un cop d'ull a les biografies del grup que pots trobar al seu blog (cf 1), a l'entrada que els va dedicar el Rocktambulo (7) i molt especialment a l'entrevista que els va fer el un tio que porta un blog anomenat Combat Rock Magazine: Adiós Lili Marleen (8).

Arpaviejas - Ahora Me Importa Una Mierda, Youtube


  1. Arpavieja: Facebook, Blogspot, Youtube, FanMusicFest.com
  2. Patricia Gabancho: Sant Cosme, el barri que s’ha construït dues vegades, o tres, El País, 19.12.2014
  3. Biografía de Arpaviejas, musica.com
  4. Nando Cruz:'Ciutat podrida', ciutat que ofega. El Periódico, 10.04.2017
  5. punk català
  6. He escollit un dels molts vídeos que corren per Youtube, en aquest cas un mix d'imatges de diferents concerts amb una qualitat àudio decent. Hi ha versions amb gairebé 2 milions de visites però sense vídeo, i d'altres on tot el públic acaba a l'escenari i gairebé no s'escolta a la banda.
  7. Roctambulo: El último cartucho [Arpaviejas]
  8. Combat Rock Magazine. Adiós Lili Marleen: Entrevista a Arpaviejas, 16.02.2020

Thursday, October 8, 2020

potencial de producció d'energia solar dels edificis


Sota la direcció de l'Office fédéral de l'énergie i amb la col·laboració de l'Office fédéral de topographie (Swisstopo) i de l'Office fédéral de météorologie et de climatologie (MétéoSuisse), l'administració federal suïssa va llençar el febrer del 2016 una pàgina que proporciona informació sobre el potencial de producció d'energia solar dels edificis del nostre país: toitsolaire.ch

Amb l'anunci per Swisstopo de la fi dels treballs d'elaboració del Modèle topographique du paysage, la combinació i l’anàlisi d'una sèrie de dades, entre les quals té un paper central SwissBUILDINGS3D, es pot identificar i aïllar les superfícies de la taulada i la façana dels edificis segons la seva direcció i pendent. Per a cadascuna d’aquestes superfícies, es calcula la radiació i el potencial per a la producció d’energia solar mitjançant altres dades bàsiques essencials, com ara els Models digitals del terreny de Swisstopo, les dades climàtiques de MétéoSuisse i el Registre Federal d'edificis i Habitatges de l'Office fédéral de la statistique.

El seu funcionament és molt senzill. Després d'obrir la pàgina toitsolaire.ch i llegir les informacions pràctiques que figuren a la seva part inferior, pots navegar al mapa de Suïssa fins trobar un edifici pel qual vulguis obtenir informació o entrar directament una adreça, per exemple: Route de Lausanne 1 1032 Romanel-sur-Lausanne. No t'oblidis de punxar els resultats a l'esquerra, i després a totes les opcions que aniran apareixeran després de fer-ho,

Segurament perquè em vaig passar tot el 1987 programant algoritmes per calcular els pendents i la seva insolació a la Vall de la Vansa i que, un cop llençava el programa, al Host Vax del centre de càlcul de l'UAB li prenia hores abans de donar els resultats, he de dir que la velocitat de càlcul i les informacions que aquests donen m'ha deixat més que impressionat.

Què et sembla si proves d'obrir toitsolaire.ch i introdueixes l'adreça que t'he donat com exemple?  També funciona des del teu mòbil!

Nota final. Aquest article només té com a objectiu mostrar-te un exemple del potencial solar que hi ha a Suïssa i les eines que l'administració fica a la nostra disposició per calcular-lo per cada edifici. Estic segur que a Catalunya hi ha una aplicació que és molt millor i que funciona des de fa 200 anys. Però si no fos el cas i algú no sabés què fer-ne dels fons europeus, crec que valdria la pena tirar endavant amb aquest tipus d'inversió, de la qual tothom sortiria beneficiat. Més que res, perquè si els panells es poden fabricar a la Xina a preus rebentats, la seva instal·lació s'ha de fer amb mà d'obra local i a casa. I crear llocs de treball i reduir la factura de la importació d'hidrocarburs no li faria cap mal a aquest país. Però només és la meva opinió i val el que val.

Wednesday, October 7, 2020

venim del nord, tornem del sud (0)

Momondo - The DNA Journey (Subtitulos Español), Youtube, 20.06.2016

Fa poc més d'un any, la secció de ciència d'El País publicava una notícia que deia, entre altres coses: Almerienses, granadinos y malagueños tienen tanto de africanos como los gallegos o castellanos. A pesar de la larga presencia árabe y norteafricana en esta porción de España, un estudio genético muestra ahora que su huella genética en el sur apenas ha pervivido (1).

Uns dies més tard, Jorge Dioni publicava a La Marea un article de lectura recomanada (2) que recordava a l'autor d'El País i als que ell anomena 'divulgadores de mitos' que, amb una població peninsular (en aquells temps Espanya no existia, Catalunya tampoc) d'entre 3 i 4 milions d'habitants, la invasió de musulmans no va arribar mai a representar més de l'1% d'aquella població.

Com veurem més endavant a un altre post de la sèrie que començo avui, tres segles més tard que envaïssin la Península Ibèrica els visigots (veurem més endavant que tampoc no van deixar una gran empremta genètica), entre els pocs musulmans que la van envair hi havia molt pocs àrabs. I la immensa majoria dels musulmans eren originaris del nord de l'Àfrica que, com Hispània, també havia sigut una província romana, després de haver estat sota la influència d'uns Cartaginesos que també havien estat a la Península Ibèrica.

La majoria d'aquells musulmans del nord de l'Àfrica eren Berbers: però com el nom de ‘Berber’ té el seu origen en la paraula ‘bàrbar’, a partir d'ara em referiré a aquest poble com Amazic (3). I com hem començat parlant de genètica, si no n'has conegut, encara avui en dia no és rar trobar Amazics de pell blanca, ulls clars i, fins i tot de cabell clar a la regió del Rif, a l'actual Marroc (4). Però també a Algèria, d'on per exemple és originaria la família de Zinédine Zidane.

Malgrat el legat dels 'divulgadores de mitos', tots els pobles que vivien fora de les fronteres romanes eren designats com a bàrbars pels romans: no solament els germànics. I si parlem de germànics, val la pena recordar que va ser Juli Cèsar a De bello Gallico (Comentaris sobre les guerres de les Gàl·lies), qui va anomenar Gals als pobles que vivien a l'oest del riu Rhin i Germànics a aquells que vivien a l'est del riu. També val la pena recordar que entre els Germànics hi havia una enorme varietat de pobles que segles més tard els nazis van agrupar en un sol.  Només entre els que van visitar la Península Ibèrica, podem trobar els Visigots, els Sueus, els Vàndals i els Alans (5). Seguint amb els mites, avui també sabem que no tots els Víkings eren alts i rossos, i que no tots tenien la pell clara i els ulls blaus, car el seu ADN no  procedia només d'Escandinàvia, sinó que també tenien ADN d'Àsia, del sud d'Europa i de les Illes Britàniques (6). I sobre els ulls blaus, dir que hom pot trobar-los on menys ho espera (7).

Si podem considerar la població Amazic com autòctona del nord de l'Africa, no podem oblidar que altres pobles també van viure en aquelles terres abans que arribés l'Islam. Per exemple, els Fenicis (o si ho prefereixes els Cartaginesos), els Romans o, fins i tot un poble germànic originari del Bàltic que va acabar creant un regne al nord de l'Àfrica, abans de ser sotmès pels Bizantins i acabar assimilat pels Amazics: els Vàndals (8).

Al llarg del seu article, Dioni ens parla de l'estupidesa d'associar com a àrabs als Amazics que s'havien convertit recentment a l'Islam. Tant estúpid com seria associar com a àrabs a la majoria de la població que vivia a la Península Ibèrica abans de l'arribada dels Visigots i que es va convertir a l'Islam, arabitzant els seus noms, tot com molts Visigots també ho van fer. 

I si parlem de genètica, potser val la pena recordar que si els pocs àrabs que van arribar a la Península Ibèrica ho van fer des del sud, la majoria de la poblacio que es van trobar a la Península Ibèrica era el resultat de diferents onades migratòries que havien arribat des del nord, però també des de la Mediterrània Oriental (9).

A tots aquells que pateixen del virus del nacionalisme ètnic, i a tots aquells que no entenen perquè els resultats dels estudis en genètica no coincideixen amb el que els 'divulgadores de mitos' han anat propagant durant segles sota la cobertura de fets històrics, els recomanaria que es mirin les vegades que calgui el vídeo de l'agència de viatges Momondo (10) amb el que he obert aquest article: probablement, una de les millors accions que mai s'han fet contra el racisme.

I ja posats, també els recomanaria que llegissin amb molta atenció aquest article que un blogger mexicà va publicar en 2017: DNA Journey | ¿Te harías una prueba para descubrir de dónde vienes? Quiero compartir contigo unos resultados, que han cambiado mi forma de ver el mundo (11).


Altres articles publicats d'aquesta sèrie
  1. Miguel Ángel Criado: Al-Andalus no dejó rastro en la genética del sur de España, El País, 05.06.2019
  2. Jorge Dioni: Somos la antiespaña (I): los árabes fuimos nosotros, La Marea, 12.06.2019
  3. Wikipedia: Berbers [en] [fr] [es] [ca]
  4. Wikipedia: Rifeños7
  5. Maria Paz López: Los falsos mitos de los llamados bárbaros, La Vanguardia, 20.09.2020
  6. Vikingos: por qué mucho de lo que creíamos sobre estos pueblos está equivocado, BBC News, 18.09.2020
  7. Una extraña mutación genética provoca que los habitantes de esta tribu tengan los ojos de un tono azul eléctrico, 20minutos.es, 05.10.2020
  8. Wikipedia: Vàndals [en] [fr] [es] [ca]
  9. Wikipedia: Historia genética de la Península Ibérica - Las ocho grandes migraciones que han modelado el ADN de los ibéricos
  10. Momondo – The DNA Journey: how it was made
  11. Abdeel Yáñez: DNA Journey | ¿Te harías una prueba para descubrir de dónde vienes? Quiero compartir contigo mis resultados que han cambiado mi forma de ver el mundo, 20.08.2017

Tuesday, October 6, 2020

frank jacobs - cartografia psicotròpica

Frank Jacobs: How to Save the EU: This Map of "Equipopulated" European Countries

Potser has sentit parlar de la divisió regional que es va portar a terme a la República Francesa el 2015, sota la presidència de François Hollande (1) i amb Manuel Valls (2) com a primer ministre. Amb l'objectiu de descentralitzar l'estat, es va elaborar una llei: La loi portant nouvelle organisation territoriale de la République (loi NOTRe) de 2015 (3) que agrupava a cop de destral en 18 noves regions les antigues 27 que existien a França: vint-i-dues en França metropolitana i cinc regions mono departamentals d'ultramar (4).

Si la llei creava unes regions més fortes i amb més competències lligades a la descentralització de l'estat, en molts casos el procés d'agrupament de les antigues regions no va semblar seguir altre criteri que el de la seva proximitat geogràfica, sense tenir compte ni de la seva història, cultura o llengua (cf. 4).

Partint de la premissa de què el dèficit democràtic de la Unió Europea es troba en el fet que aquesta té un Parlament amb una cambra de representants escollits per cada estat de manera proporcional i no existeix la figura d'un senat de representació territorial que equilibri el pes dels estats més poblats amb el d'aquells que ho són menys. Inspirant-se en el moviment Six Californias (5) que pretenia dividir aquest estat en sis nous estats i augmentar el seu nombre de senadors de 2 a 12. Frank Jacobs, l'autor del remarcable Strange Maps (6), va publicar en 2014 a Big Think una proposta que redibuixava el mapa regional i electoral europeu de manera a crear 28 estats equipoblats, és a dir, amb la mateixa població (7). 

Si ja li has donat un cop d'ull al mapa amb el que he obert el post d'avui veuràs que el seu resultat no té res a envejar al de la divisió regional francesa del 2015, fins el punt de demanar-me si Manuel Valls i François Hollande no el va prendre com a font d'inspiració.

No puc descartar però la possibilitat que quan vegin la regió anomenada: Balearic Coast, a alguns dels membres del col·lectiu que consideren que certes banques són catalanes si tenen la seu a Barcelona, i espanyoles quan la tenen al País Valencià, els hi pugi l'adrenalina. I tant li fa si l'autor precisa que, tot i que aquesta regió se centra a Catalunya, s'estén des de Marsella fins a Cartagena.

Ara deixa'm afegir que Wikipedia presenta a Frank Jacobs com un autor nord-americà de sàtires, caricatures i paròdies que es descriu a si mateix com "l'escriptor menys conegut de versos lleugers histèrics dels Estats Units" (8). Esperant que tothom ho hagi enganxat, m'acomiado molt cordialment de tots vosaltres.


  1. Wikipedia: François Hollande [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: Manuel Valls [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: Loi portant nouvelle organisation territoriale de la République (loi NOTRe)
  4. Wikipedia: Région française
  5. Wikipedia: Six Californias
  6. Frank Jacobs: Strange Maps, Viking Studio, 2009 
  7. Frank Jacobs: How to Save the EU: This Map of "Equipopulated" European Countries, Big Think, 17.07.2014
  8. Wikipedia: Frank Jacobs

Monday, October 5, 2020

bar libreria arcoiris - cerveza artesana km 0

buypidik - bar librería arcoiris

Aquesta història va passar el vespre d'un divendres de fa gairebé 40 anys. Acabava d'ordenar els apunts de la setmana quan va sonar el timbre. Era un company del barri que també estudiava a la UAB i em venia a buscar per anar a beure unes birres a un local que hi havia molt a prop de casa: un bar-llibreria on s'arreplegaven els progres del barri. L'ambient era guapo, la bona birra bona i a un preu correcte, tancaven tard i, detall determinant, havia quedat amb una penya que coneixia i, detall encara més important, coneixia a un dels cambrers.

Per aquells que el recordeu, aquest company era tirant a gros, amb el cabell sempre ben tallat, pentinat cap enrere i amb una discreta gomina per fixar-lo. Aquella tarda es va presentar amb una chupa de cuir nova de trinca, estil Ramones, uns texans de tergal i unes vambes de mercadillo.

Com la penya de la qual em va parlar figurava que era super divertida, vaig decidir ficar-me en fase amb el seu look, just per riure. Vaig obrir un armari i em vaig posar una americana que li havia expropiat al meu pare (la del seu casament, a ell feia anys que no li entrava). I com al meu look li faltava alguna cosa, vaig recordar que encara hi havia un tub de gomina a l'armari del lavabo: sincerament, no recordo si el va oblidar la noia amb qui havia compartit el pis o algú d'altre. Mai me n'havia posat abans i, com era d'esperar, se me'n va anar un xic la mà.

Vam entrar al local. Estava ple de gom a gom i la penya parlava animadament. Vam començar a recórrer amb el local la mirada, buscant la penya del company. També els buscàvem entre els que entraven al local. La penya no es presentava i, per acabar-ho d'adobar, el cambrer que coneixia el meu company havia trucat dient que no aniria a treballar.

A poc a poc es va anar instal·lant un silenci pesat. Contràriament a l'efecte divertit que esperàvem provocar, ens vam adonar que la penya ens havia pres per una parella de la pasma: segurament uns ens van prendre per estupes, altres per la brigada política i gairebé tots com l'anunci d'una redada imminent. El local es va començar a buidar. En cosa de 10 minuts només vam quedar quatre gats. La mirada assassina del cambrer que hi havia a la barra ens va fer comprendre que teníem un nou bar del barri que afegir a la llista dels locals on teníem l'entrada refusada. Vam beure les nostres birres en silenci i mai més no vam tornar a anar-hi.

Gairebé 40 anys més tard, una bona amiga em va dir que feia uns quatre anys que havien tancat un dels locals que m'agradava visitar quan baixava al barri: La Fàbrica (1). Em va saber greu perquè, malgrat el que deixava imaginar la visió de la seva façana, el seu interior tenia una decoració barreja de nau industrial i de bar americà que m'agradava moltíssim, no es menjava malament, els preus eren correctes, la carta de birres era decent i els dissabtes a la nit hi havia música en directe (2).

Pels motius personals que molts ja coneixeu, feia molt de temps que no havia anat pel barri i, els rars cops que ho havia pogut fer, no havia trobat el temps de fer un tomb pels seus locals. Un dia em va donar per mirar on podria anar a fer un tomb la propera vegada que tingués l'oportunitat d'anar-hi.

Sorpresa! Buscant a les pàgines de Hop Guerrilla i Birrapèdia vaig descobrir que aquell bar llibreria al que ens van refusar l'entrada fa gairebé 40 anys encara existeix: Arcoiris Bar - Cerveza artesana km 0 (3) Confio que si un dia vaig a beure una birra ningú no em reconeixerà. I en cas que algú ho faci, sempre podré al·legar la prescripció del delicte. No ho sé, ja veurem.

En el pitjor dels casos, sempre em puc deixar caure pel bar de heavies del meu antic carrer: Zeppelin Bar (4). Són bona gent i crec que encara podria aguantar una hora de música heavy.


  1. Google Street Maps: La Fàbrica, al carrer Bunyola 10: la imatge és de l'Octubre del 2014. Aquesta és del maig del 2019.
  2. Restaurante La Fabrica, restaurantes.com
  3. Arcoiris Bar-Libreria, Cerveseria Artesana km0: Hop Guerrilla, Birrapedia, Facebook [Home page], Facebook [Eix Nou Barris], Guia del Ocio, Buypidik
  4. Facebook: Zeppelin Bar