| Momondo - The DNA Journey (Subtitulos Español), Youtube, 20.06.2016 |
Fa poc més d'un any, la secció de ciència d'El País publicava una notícia que deia, entre altres coses: Almerienses, granadinos y malagueños tienen tanto de africanos como los gallegos o castellanos. A pesar de la larga presencia árabe y norteafricana en esta porción de España, un estudio genético muestra ahora que su huella genética en el sur apenas ha pervivido (1).
Uns dies més tard, Jorge Dioni publicava a La Marea un article de lectura recomanada (2) que recordava a l'autor d'El País i als que ell anomena 'divulgadores de mitos' que, amb una població peninsular (en aquells temps Espanya no existia, Catalunya tampoc) d'entre 3 i 4 milions d'habitants, la invasió de musulmans no va arribar mai a representar més de l'1% d'aquella població.
Com veurem més endavant a un altre post de la sèrie que començo avui, tres segles més tard que envaïssin la Península Ibèrica els visigots (veurem més endavant que tampoc no van deixar una gran empremta genètica), entre els pocs musulmans que la van envair hi havia molt pocs àrabs. I la immensa majoria dels musulmans eren originaris del nord de l'Àfrica que, com Hispània, també havia sigut una província romana, després de haver estat sota la influència d'uns Cartaginesos que també havien estat a la Península Ibèrica.
La majoria d'aquells musulmans del nord de l'Àfrica eren Berbers: però com el nom de ‘Berber’ té el seu origen en la paraula ‘bàrbar’, a partir d'ara em referiré a aquest poble com Amazic (3). I com hem començat parlant de genètica, si no n'has conegut, encara avui en dia no és rar trobar Amazics de pell blanca, ulls clars i, fins i tot de cabell clar a la regió del Rif, a l'actual Marroc (4). Però també a Algèria, d'on per exemple és originaria la família de Zinédine Zidane.
Malgrat el legat dels 'divulgadores de mitos', tots els pobles que vivien fora de les fronteres romanes eren designats com a bàrbars pels romans: no solament els germànics. I si parlem de germànics, val la pena recordar que va ser Juli Cèsar a De bello Gallico (Comentaris sobre les guerres de les Gàl·lies), qui va anomenar Gals als pobles que vivien a l'oest del riu Rhin i Germànics a aquells que vivien a l'est del riu. També val la pena recordar que entre els Germànics hi havia una enorme varietat de pobles que segles més tard els nazis van agrupar en un sol. Només entre els que van visitar la Península Ibèrica, podem trobar els Visigots, els Sueus, els Vàndals i els Alans (5). Seguint amb els mites, avui també sabem que no tots els Víkings eren alts i rossos, i que no tots tenien la pell clara i els ulls blaus, car el seu ADN no procedia només d'Escandinàvia, sinó que també tenien ADN d'Àsia, del sud d'Europa i de les Illes Britàniques (6). I sobre els ulls blaus, dir que hom pot trobar-los on menys ho espera (7).
Si podem considerar la població Amazic com autòctona del nord de l'Africa, no podem oblidar que altres pobles també van viure en aquelles terres abans que arribés l'Islam. Per exemple, els Fenicis (o si ho prefereixes els Cartaginesos), els Romans o, fins i tot un poble germànic originari del Bàltic que va acabar creant un regne al nord de l'Àfrica, abans de ser sotmès pels Bizantins i acabar assimilat pels Amazics: els Vàndals (8).
Al llarg del seu article, Dioni ens parla de l'estupidesa d'associar com a àrabs als Amazics que s'havien convertit recentment a l'Islam. Tant estúpid com seria associar com a àrabs a la majoria de la població que vivia a la Península Ibèrica abans de l'arribada dels Visigots i que es va convertir a l'Islam, arabitzant els seus noms, tot com molts Visigots també ho van fer.
I si parlem de genètica, potser val la pena recordar que si els pocs àrabs que van arribar a la Península Ibèrica ho van fer des del sud, la majoria de la poblacio que es van trobar a la Península Ibèrica era el resultat de diferents onades migratòries que havien arribat des del nord, però també des de la Mediterrània Oriental (9).
A tots aquells que pateixen del virus del nacionalisme ètnic, i a tots aquells que no entenen perquè els resultats dels estudis en genètica no coincideixen amb el que els 'divulgadores de mitos' han anat propagant durant segles sota la cobertura de fets històrics, els recomanaria que es mirin les vegades que calgui el vídeo de l'agència de viatges Momondo (10) amb el que he obert aquest article: probablement, una de les millors accions que mai s'han fet contra el racisme.
I ja posats, també els recomanaria que llegissin amb molta atenció aquest article que un blogger mexicà va publicar en 2017: DNA Journey | ¿Te harías una prueba para descubrir de dónde vienes? Quiero compartir contigo unos resultados, que han cambiado mi forma de ver el mundo (11).
Altres articles publicats d'aquesta sèrie
Uns dies més tard, Jorge Dioni publicava a La Marea un article de lectura recomanada (2) que recordava a l'autor d'El País i als que ell anomena 'divulgadores de mitos' que, amb una població peninsular (en aquells temps Espanya no existia, Catalunya tampoc) d'entre 3 i 4 milions d'habitants, la invasió de musulmans no va arribar mai a representar més de l'1% d'aquella població.
Com veurem més endavant a un altre post de la sèrie que començo avui, tres segles més tard que envaïssin la Península Ibèrica els visigots (veurem més endavant que tampoc no van deixar una gran empremta genètica), entre els pocs musulmans que la van envair hi havia molt pocs àrabs. I la immensa majoria dels musulmans eren originaris del nord de l'Àfrica que, com Hispània, també havia sigut una província romana, després de haver estat sota la influència d'uns Cartaginesos que també havien estat a la Península Ibèrica.
La majoria d'aquells musulmans del nord de l'Àfrica eren Berbers: però com el nom de ‘Berber’ té el seu origen en la paraula ‘bàrbar’, a partir d'ara em referiré a aquest poble com Amazic (3). I com hem començat parlant de genètica, si no n'has conegut, encara avui en dia no és rar trobar Amazics de pell blanca, ulls clars i, fins i tot de cabell clar a la regió del Rif, a l'actual Marroc (4). Però també a Algèria, d'on per exemple és originaria la família de Zinédine Zidane.
Malgrat el legat dels 'divulgadores de mitos', tots els pobles que vivien fora de les fronteres romanes eren designats com a bàrbars pels romans: no solament els germànics. I si parlem de germànics, val la pena recordar que va ser Juli Cèsar a De bello Gallico (Comentaris sobre les guerres de les Gàl·lies), qui va anomenar Gals als pobles que vivien a l'oest del riu Rhin i Germànics a aquells que vivien a l'est del riu. També val la pena recordar que entre els Germànics hi havia una enorme varietat de pobles que segles més tard els nazis van agrupar en un sol. Només entre els que van visitar la Península Ibèrica, podem trobar els Visigots, els Sueus, els Vàndals i els Alans (5). Seguint amb els mites, avui també sabem que no tots els Víkings eren alts i rossos, i que no tots tenien la pell clara i els ulls blaus, car el seu ADN no procedia només d'Escandinàvia, sinó que també tenien ADN d'Àsia, del sud d'Europa i de les Illes Britàniques (6). I sobre els ulls blaus, dir que hom pot trobar-los on menys ho espera (7).
Si podem considerar la població Amazic com autòctona del nord de l'Africa, no podem oblidar que altres pobles també van viure en aquelles terres abans que arribés l'Islam. Per exemple, els Fenicis (o si ho prefereixes els Cartaginesos), els Romans o, fins i tot un poble germànic originari del Bàltic que va acabar creant un regne al nord de l'Àfrica, abans de ser sotmès pels Bizantins i acabar assimilat pels Amazics: els Vàndals (8).
Al llarg del seu article, Dioni ens parla de l'estupidesa d'associar com a àrabs als Amazics que s'havien convertit recentment a l'Islam. Tant estúpid com seria associar com a àrabs a la majoria de la població que vivia a la Península Ibèrica abans de l'arribada dels Visigots i que es va convertir a l'Islam, arabitzant els seus noms, tot com molts Visigots també ho van fer.
I si parlem de genètica, potser val la pena recordar que si els pocs àrabs que van arribar a la Península Ibèrica ho van fer des del sud, la majoria de la poblacio que es van trobar a la Península Ibèrica era el resultat de diferents onades migratòries que havien arribat des del nord, però també des de la Mediterrània Oriental (9).
A tots aquells que pateixen del virus del nacionalisme ètnic, i a tots aquells que no entenen perquè els resultats dels estudis en genètica no coincideixen amb el que els 'divulgadores de mitos' han anat propagant durant segles sota la cobertura de fets històrics, els recomanaria que es mirin les vegades que calgui el vídeo de l'agència de viatges Momondo (10) amb el que he obert aquest article: probablement, una de les millors accions que mai s'han fet contra el racisme.
I ja posats, també els recomanaria que llegissin amb molta atenció aquest article que un blogger mexicà va publicar en 2017: DNA Journey | ¿Te harías una prueba para descubrir de dónde vienes? Quiero compartir contigo unos resultados, que han cambiado mi forma de ver el mundo (11).
Altres articles publicats d'aquesta sèrie
- Miguel Ángel Criado: Al-Andalus no dejó rastro en la genética del sur de España, El País, 05.06.2019
- Jorge Dioni: Somos la antiespaña (I): los árabes fuimos nosotros, La Marea, 12.06.2019
- Wikipedia: Berbers [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Rifeños7
- Maria Paz López: Los falsos mitos de los llamados bárbaros, La Vanguardia, 20.09.2020
- Vikingos: por qué mucho de lo que creíamos sobre estos pueblos está equivocado, BBC News, 18.09.2020
- Una extraña mutación genética provoca que los habitantes de esta tribu tengan los ojos de un tono azul eléctrico, 20minutos.es, 05.10.2020
- Wikipedia: Vàndals [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Historia genética de la Península Ibérica - Las ocho grandes migraciones que han modelado el ADN de los ibéricos
- Momondo – The DNA Journey: how it was made
- Abdeel Yáñez: DNA Journey | ¿Te harías una prueba para descubrir de dónde vienes? Quiero compartir contigo mis resultados que han cambiado mi forma de ver el mundo, 20.08.2017
No comments:
Post a Comment