|
Fa unes setmanes vaig creuar-me amb un vell conegut i vam anar a petar la xerrada a un bar. Francament, no recordo com va començar la cosa. Probablement quan em va demanar perquè només utilitzava el primer dels meus cognoms car, sent català, hauria d'utilitzar els dos, el del meu pare i el de la meva mare, separats per la conjunció "i". La cosa es va complicar quan vaig parlar del meu "prenom" i, d'una manera a penes dissimulada, vaig trobar-me sota una mirada reprovatòria que m'acusava de ser una mena de personatge que "renegava" dels seus orígens i utilitzava gal·licismes impropis de la la llengua catalana..
El que en realitat m'estava dient aquest conegut és que ell feia part d'un gran nombre de ciutadans que porten al damunt una empanada mental que dues o tres lectures podrien resoldre. Ciutadans com ara en Jordi Pujol i Soley o en Artur Mas i Gavarró.
En primer lloc, val la pena recordar que, a la nostres terres, la idea de ficar un cognom diferent al de dir que erets fill d'algú no es va estendre entre la noblesa d'origen franc fins al s. XI (1). Més tard hi ha qui va agafar com cognom el del llinatge matern, altres el del llinatge patern, altres algun malnom amb què se'ls coneixia al poble (per exemple, Coixet), altres un ofici (amb variants en els descendents, així la filla d'un Ferrer podia portar el cognom de Ferrera) o el d'un topònim (amb variants en els seus descendents, com ara Barceló, Giró, Tarragó, ...), altres un accident geogràfic, altres una edificació, altres unes plantes, etc.
A tots aquells a qui els fa il·lusió buscar els seus ancestres a l'edat mitjana i penjar escuts heràldics al rebedor o al menjador de casa, els recomanaria llegir-se un divertit article de José Luis García de Paz (2) on l'autor menciona que: "el uso de los apellidos, ha puesto a prueba la paciencia de los historiadores y los genealogistas, haciendo muy difícil identificar los protagonistas de la historia y establecer las genealogías con resultados satisfactorios" i posa un parell d'exemples que ens presenten fills del mateix pare i de la mateixa mare que porten cognoms diferents per motius que l'autor explica al seu escrit. Seguint amb José L. G. de Paz (per abreviar):
Seguint amb la Wikipedia en català, també pot trobar que: "Fins al segle XIX, era norma general utilitzar només un cognom (...). Amb la incorporació de la Catalunya del Nord a l'estat francès, s'ha seguit la norma general a Europa d'un sol cognom patern, més proper al sistema clàssic català, i aplicada també a Catalunya durant l'administració francesa. Amb la llei del registre civil del 1870, s'imposa a Espanya el doble cognom, patern i matern" (1). Un extracte que complementa aquest paràgraf de l'article de José L. G. de Paz: "(...) esta costumbre únicamente española, pues ni siquiera en Hispanoamérica rige, de utilizar los dos apellidos, paterno y materno, que según la propia normativa deben ir separados por la conjunción copulativa 'y', lo cual nunca se ha aplicado con rigor" (2).
Aprofitant l'extracte de José L. G. de Paz, deixam recordar que a l'article que la Wikipedia en català dedica als cognoms, també es diu que: "Pel que fa a l'ús de la conjunció "i" entre els dos cognoms, hi ha gent que l'utilitza per desmarcar-se del castellà creient que és un costum típicament català" ... Tot i que, ja hem vist que la seva utilització té el seu origen a la "Ley de Registro Civil de 17 de junio 1870".
Pels que es justifiquin dient-se que porten el cognom del seu pare i el de la seva mare, just recordar-los que l'esperit de la llei de 1870 era guardar els cognoms dels avis (i no el de les àvies) paterns i materns. Altrament, s'hauria legislat com als països lusòfons, on s'estableix primer el cognom de la mare i després el del pare, si bé aquest ordre no es respecta gairebé mai a la realitat, car a gairebé tots els documents oficials prima el cognom patern.
That's all folks!
El que en realitat m'estava dient aquest conegut és que ell feia part d'un gran nombre de ciutadans que porten al damunt una empanada mental que dues o tres lectures podrien resoldre. Ciutadans com ara en Jordi Pujol i Soley o en Artur Mas i Gavarró.
En primer lloc, val la pena recordar que, a la nostres terres, la idea de ficar un cognom diferent al de dir que erets fill d'algú no es va estendre entre la noblesa d'origen franc fins al s. XI (1). Més tard hi ha qui va agafar com cognom el del llinatge matern, altres el del llinatge patern, altres algun malnom amb què se'ls coneixia al poble (per exemple, Coixet), altres un ofici (amb variants en els descendents, així la filla d'un Ferrer podia portar el cognom de Ferrera) o el d'un topònim (amb variants en els seus descendents, com ara Barceló, Giró, Tarragó, ...), altres un accident geogràfic, altres una edificació, altres unes plantes, etc.
A tots aquells a qui els fa il·lusió buscar els seus ancestres a l'edat mitjana i penjar escuts heràldics al rebedor o al menjador de casa, els recomanaria llegir-se un divertit article de José Luis García de Paz (2) on l'autor menciona que: "el uso de los apellidos, ha puesto a prueba la paciencia de los historiadores y los genealogistas, haciendo muy difícil identificar los protagonistas de la historia y establecer las genealogías con resultados satisfactorios" i posa un parell d'exemples que ens presenten fills del mateix pare i de la mateixa mare que porten cognoms diferents per motius que l'autor explica al seu escrit. Seguint amb José L. G. de Paz (per abreviar):
A partir de 1492, el problema se complicó con la costumbre de otorgar los nombres y apellidos de los padrinos o testigos bautismales a los judíos, y a los moriscos adultos, conversos a la fe cristiana, por lo cual era común encontrar un miembro de la familia Mendoza rodeado por varios homónimos conversos, que eran su secretario, su médico, y su recaudador de impuestos. De ahí que muchos descendientes de judíos conversos (marranos), ostenten también apellidos de hidalgos, tales como: Ávila, Calderón, Correa, Guzmán, Mendoza, Pereira, Toledo, Torres, Vargas, ... (2).Sobre el rol de "renegat" amb el que el meu conegut m'havia obsequiat amb la seva mirada, d'una banda dir que si algun dia es pren la molèstia de buscar a la Wikipedia en català, podrà constatar que "prenom" (3) és una paraula que existeix en català i que, tot i que jo tinc una idea molt personal sobre el tema, valdria la pena saber perquè s'ha deixat d'utilitzar a la Catalunya Sud.
Seguint amb la Wikipedia en català, també pot trobar que: "Fins al segle XIX, era norma general utilitzar només un cognom (...). Amb la incorporació de la Catalunya del Nord a l'estat francès, s'ha seguit la norma general a Europa d'un sol cognom patern, més proper al sistema clàssic català, i aplicada també a Catalunya durant l'administració francesa. Amb la llei del registre civil del 1870, s'imposa a Espanya el doble cognom, patern i matern" (1). Un extracte que complementa aquest paràgraf de l'article de José L. G. de Paz: "(...) esta costumbre únicamente española, pues ni siquiera en Hispanoamérica rige, de utilizar los dos apellidos, paterno y materno, que según la propia normativa deben ir separados por la conjunción copulativa 'y', lo cual nunca se ha aplicado con rigor" (2).
Aprofitant l'extracte de José L. G. de Paz, deixam recordar que a l'article que la Wikipedia en català dedica als cognoms, també es diu que: "Pel que fa a l'ús de la conjunció "i" entre els dos cognoms, hi ha gent que l'utilitza per desmarcar-se del castellà creient que és un costum típicament català" ... Tot i que, ja hem vist que la seva utilització té el seu origen a la "Ley de Registro Civil de 17 de junio 1870".
Pels que es justifiquin dient-se que porten el cognom del seu pare i el de la seva mare, just recordar-los que l'esperit de la llei de 1870 era guardar els cognoms dels avis (i no el de les àvies) paterns i materns. Altrament, s'hauria legislat com als països lusòfons, on s'estableix primer el cognom de la mare i després el del pare, si bé aquest ordre no es respecta gairebé mai a la realitat, car a gairebé tots els documents oficials prima el cognom patern.
That's all folks!
- Wikipedia: Cognom
- José Luis García de Paz: Irregularidad de los apellidos españoles hasta el siglo XIX, UAM, 14.05.2003
- Wikipedia: Prenom
No comments:
Post a Comment