| Le désastre environnemental du circuit de la fripe, TéléJournal RTS 19h30, 16.10.2022 La Suisse exporte des tonnes de vêtements de seconde main à l'étranger. Un cadeau parfois empoisonné. Reportage au Kenya. |
A Suïssa triem pel seu reciclatge prop de 65.000 tones de roba usada a l'any. A casa, el comerç de segona mà d'aquesta roba s'ha convertit en un negoci lucratiu pels actors del sector.
Però tothom no sap que la meitat d'aquesta roba s'acaba exportant a l'estranger. I entre aquells que ho sabíem, pocs podíem imaginar que quan arriba al seu destí, la part que no es pot triar per la seva comercialització al mercat local, s'acaba llençant a immensos abocadors que causen greus problemes mediambientals i sanitaris.
Això és el que vam veure al reportatge del telenotícies de la RTS del passat 16.10.2022 amb què he obert aquest post. Un reportatge que va crear una gran commoció entre tots aquells que creiem fer el correcte quan deixàvem als contenidors la roba que havíem triat pel seu reciclatge (1).
Dies després d'haver vist l'emissió de la RTS i encara sota l'efecte del shock que em va provocar, vaig recordar haver vist un vídeo publicat pel Banc Europeu d'Inversions que parlava d'un préstec de 30 milions d'euros, garantit per la Comissió Europea, a una empresa sueca: Renewcell (2) destinat a la construcció d'una planta de reciclatge de roba a gran escala que tenia com a objectiu produir fins a 60.000 tones de pasta a l'any.
Uns dies més tard, navegant per Twitter, vaig trobar un vell vídeo publicat per Mashable que presentava el miceli (3), l'etapa vegetativa del fong, i la seva capacitat per transformar residus orgànics en productes de construcció biodegradables (4). El que em va cridar més l'atenció al vídeo va ser que, per activar el creixement del miceli, l'empresa Mogu (5) utilitzava fibres de cotó recuperades de residus tèxtils sense cap valor.
Utilitzar els micelis per reciclar la nostra roba usada és una idea excel·lent, però seria possible utilitzar directament els micelis com a material? En realitat, com pots veure al vídeo d'un post que vaig publicar ja en maig del 2016 (6), les aplicacions tecnològiques que coneixem dels fongs van molt més enllà del que podem imaginar.
Si deixem per un moment el cas de la seva aplicació en la indústria tèxtil i prenem el cas de la indústria de la construcció, veurem que, durant els últims 15 anys, arquitectes, artistes i enginyers d'arreu del món han estat experimentant amb el potencial del miceli com a material de construcció del futur.
Però si les propietats del miceli han demostrat ser prometedores per a la producció d'una varietat de materials per a la indústria de la construcció, un article publicat enguany per uns investigadors australians ens explica quins són els reptes que encara ha de superar per convertir aquell potencial en una realitat (7):
No te'l perdis, perquè paga la pena veure'l (subtítols en espanyol: punxa aquí).
Però tothom no sap que la meitat d'aquesta roba s'acaba exportant a l'estranger. I entre aquells que ho sabíem, pocs podíem imaginar que quan arriba al seu destí, la part que no es pot triar per la seva comercialització al mercat local, s'acaba llençant a immensos abocadors que causen greus problemes mediambientals i sanitaris.
Això és el que vam veure al reportatge del telenotícies de la RTS del passat 16.10.2022 amb què he obert aquest post. Un reportatge que va crear una gran commoció entre tots aquells que creiem fer el correcte quan deixàvem als contenidors la roba que havíem triat pel seu reciclatge (1).
Dies després d'haver vist l'emissió de la RTS i encara sota l'efecte del shock que em va provocar, vaig recordar haver vist un vídeo publicat pel Banc Europeu d'Inversions que parlava d'un préstec de 30 milions d'euros, garantit per la Comissió Europea, a una empresa sueca: Renewcell (2) destinat a la construcció d'una planta de reciclatge de roba a gran escala que tenia com a objectiu produir fins a 60.000 tones de pasta a l'any.
| Banque européenne d'investissement - Greening the fashion industry with Renewcell, YouTube, 30.06.2021 |
Uns dies més tard, navegant per Twitter, vaig trobar un vell vídeo publicat per Mashable que presentava el miceli (3), l'etapa vegetativa del fong, i la seva capacitat per transformar residus orgànics en productes de construcció biodegradables (4). El que em va cridar més l'atenció al vídeo va ser que, per activar el creixement del miceli, l'empresa Mogu (5) utilitzava fibres de cotó recuperades de residus tèxtils sense cap valor.
Mycelium, the vegetative stage of mushrooms, transforms organic waste into biodegradable building products pic.twitter.com/LgRf66oine
— Mashable (@mashable) October 28, 2022
Utilitzar els micelis per reciclar la nostra roba usada és una idea excel·lent, però seria possible utilitzar directament els micelis com a material? En realitat, com pots veure al vídeo d'un post que vaig publicar ja en maig del 2016 (6), les aplicacions tecnològiques que coneixem dels fongs van molt més enllà del que podem imaginar.
Si deixem per un moment el cas de la seva aplicació en la indústria tèxtil i prenem el cas de la indústria de la construcció, veurem que, durant els últims 15 anys, arquitectes, artistes i enginyers d'arreu del món han estat experimentant amb el potencial del miceli com a material de construcció del futur.
Però si les propietats del miceli han demostrat ser prometedores per a la producció d'una varietat de materials per a la indústria de la construcció, un article publicat enguany per uns investigadors australians ens explica quins són els reptes que encara ha de superar per convertir aquell potencial en una realitat (7):
Però malgrat això, el miceli ha lluitat per trobar un mercat dins de la indústria de la construcció. Aquest article argumenta que els reptes han estat psicològics, estètics i econòmics, més que tècnics. Els sistemes industrials occidentals ens han condicionat a esperar que els cultius dels materials siguin nets, precisos i durables. Però el miceli és desordenat i alguns fongs són patògens coneguts. Com qualsevol ésser viu, el seu creixement pot ser impredictible. A més, mentre que els materials per al cultiu de miceli són barats, els costos inicials de producció per a la producció i distribució en massa, típics de la fabricació industrial, són elevats. El risc per als inversors en absència d'un mercat assegurat va frenar les primeres incursions en la producció. Però a mesura que la crisi ambiental es fa més urgent, hi ha evidència d'un interès creixent per trobar noves vies de producció.En paral·lel als problemes que pot haver trobat la seva aplicació en la indústria de la construcció, la seva aplicació en la indústria tèxtil sembla molt més prometedora (8). Una opinió que sembla confirmar el vídeo d'una conferència de Dan Widmaier al TED Talks de l'abril del 2022 a Vancouver.
No te'l perdis, perquè paga la pena veure'l (subtítols en espanyol: punxa aquí).
| Dan Widmaier: The future of fashion - made from mushrooms, TED2022 (Spanish Translation) TED: The Future of Fashion - Made from Mushrooms | Dan Widmaier, YouTube, 27.07.2022 |
- Le désastre environnemental du circuit de la fripe, RTS, Dossier Gran Format, 16.10.2022
- Renewcell: Home page || Ester Mauro: La mode ferme la boucle, European Investment Bank, 16.08.2021
- Veure Stranger Things - an organism that covers 70 hectares, publicat en aquest blog el 22.01.2019
- Mashable: How mushrooms are transforming the construction industry, Twitter, 28.10.2022 || Nikolay Nikolov: How mushrooms are transforming the construction industry, Mashable, 22.12.2022
- Mogu: Home page
- Veure Les champignons pourront-ils sauver le monde ? publicat en aquest blog el 04.05.2016
- McGaw Janet et al.: Tangled Tales of Mycelium and Architecture: Learning From Failure, Frontiers in Built Environment, Vol. 8, 2022 ISSN=2297-3362
- Pots trobar un munt d'exemples gràcies a una recerca a Google utilitzant aquests mots clau: Mycelium textile o Mycelium leather
No comments:
Post a Comment
You are welcome to leave a comment on any subject that raises your interest.