 |
| Source: David Ross/BBC |
A principis del mes de desembre, dos dies després d'haver llegit un article molt interessant sobre la captura de CO₂ per les closques de les ostres i altres mol·luscs (1), vaig llegir un altre article que molt interessant que tractava sobre la captura de CO₂ utilitzant la pols del basalt i altres roques volcàniques (2).
Més enllà del reclam turístic de les columnes de basalt en zones volcàniques, deixa'm confessar-te la meva ignorància sobre l'ús de la pols de basalt com un dels millors fertilitzants naturals que ens ofereix la natura:
Però a més dels seus efectes benèfics en la fertilització dels sòls, l'ús de la pols del basalt també permetria eliminar grans quantitats de CO₂ de l'atmosfera mitjançant un procés de meteorització millorada (en anglès enhanced weathering) (3) (4).
Més enllà del reclam turístic de les columnes de basalt en zones volcàniques, deixa'm confessar-te la meva ignorància sobre l'ús de la pols de basalt com un dels millors fertilitzants naturals que ens ofereix la natura:
Com la pols de basalt és un producte de baixa solubilitat i lent alliberament de nutrients, el fa ideal per a sòls degradats o amb possibles pèrdues per lixiviació. Com el basalt és una roca volcànica rica en silicats de magnesi, ferro i silici, aquest darrer mineral contribueix a enfortir l'estructura de les parets cel·lulars, i és una font important de nutrients per a cultius amb altes demandes.
La pols de basalt ajuda a fer que algunes plantes tolerin millor els problemes lligats a l'entollament o millorin la concentració dels sucres. Millora la resistència de les plantes a les malalties i les condicions d'estrès. Incrementa la disponibilitat del fòsfor. Sota condicions de fortes precipitacions i de lixiviació, els nutrients s'alliberen lentament i poden ser utilitzats durant més temps per les plantes.
És aconsellable afegir-lo amb matèria orgànica, ja que aquesta conté col·loides orgànics i microorganismes que ajuden a alliberar els minerals.Paga la pena veure aquest vídeo publicat a YouTube, molt especialment el text que pots trobar a la seva descripció, que he resumit aquí dalt a cop de destral.
| Cultivers Eco - Aprende a usar harina de roca basáltica en 1 minuto, YouTube, 04.09.2021 |
Però a més dels seus efectes benèfics en la fertilització dels sòls, l'ús de la pols del basalt també permetria eliminar grans quantitats de CO₂ de l'atmosfera mitjançant un procés de meteorització millorada (en anglès enhanced weathering) (3) (4).
Aquest procés està descrit de manera pedagògica a la infografia de la BBC (5) amb què he obert el post d'avui. A agoraclimate.com (6) es descriu així:
Tanmateix, val la pena recordar que actualment no hi ha un sistema de càlcul estandarditzat per mesurar els volums de la captura del CO₂ i, quan ens movem en el terreny dels models, cal ser molt prudent a l'hora de fer afirmacions categòriques. Penso, per exemple en els resultats presentats a una entrevista de la BBC (5) per una empresa britànica UNDO (8):
La meteorització és un procés natural lligat a la descomposició física, química o biològica de les roques en petits fragments. En el cas de les roques de silicat, que constitueixen fins al 95% de les capes superiors del nostre planeta, quan aquestes roques es descomponen, els fragments més petits reaccionen amb el CO₂ de l'aire i l'aigua per produir un mineral nou, el bicarbonat (HCO3), que després viatja a l'oceà per romandre-hi durant centenars de milers d'anys. La meteorització de les roques de silicat és doncs un procés natural de captura i emmagatzematge de carboni.La meteorització millorada és un treball de geoenginyeria del qual encara s'estan avaluant els seus costos. Del poc que he tingut temps de llegir, hi ha un treball de recerca que presentava uns resultats que em van semblar força modestos (7).
La meteorització millorada és l'acceleració d'aquest procés natural per aconseguir en un període més curt una captura de CO₂ ràpid i més gran. Actualment, la meteorització millorada consisteix a extreure primer els minerals, moldre'ls en fragments fins i escampar-los als camps de cultiu.
El principal benefici potencial de la millora de la meteorització és la ràpida captura i emmagatzematge de CO₂. Altres avantatges són la possible millora del rendiment dels cultius i la disminució de l'acidesa dels oceans, cosa que permetria protegir la vida marina, com els corals. Encara que els avantatges són substancials, aquesta tecnologia de captura de CO₂ requereix més investigació, ja que els elevats costos energètics del procés de trituració i transport de les roques podrien dificultar la seva adopció i implantació massiva.
L'experiment va trobar que l'aportació de 50 tones de pols de basalt/Ha augmentava significativament l'alcalinitat de l'aigua dels porus del sòl i les pèrdues de lixiviats, cosa que indica una meteorització significativa del basalt. Un model de transport reactiu 1D va predir la captura de 0,77 tones de CO₂/Ha durant els 99 dies de l'experiment i de 1,83 i 4,48 tones de CO₂/Ha després d'1 i 5 anys, respectivament.
 |
| Segons UNDO, amb la càrrega d'un remolc de 20 tones de pols de basalt hom podria capturar unes 5 tones de CO₂ |
Tanmateix, val la pena recordar que actualment no hi ha un sistema de càlcul estandarditzat per mesurar els volums de la captura del CO₂ i, quan ens movem en el terreny dels models, cal ser molt prudent a l'hora de fer afirmacions categòriques. Penso, per exemple en els resultats presentats a una entrevista de la BBC (5) per una empresa britànica UNDO (8):
Les matemàtiques, cal dir-ho, són descoratjadores. Els científics d'UNDO calculen que es necessiten quatre tones de roques basàltiques per capturar una tona de CO₂. Amb les emissions de CO₂ típiques d'un britànic estimades en unes 7 tones/any, això significa que cadascú de nosaltres necessitaria unes 30 tones, o un remolc i mig de càrregues de pols de basalt que s'haurien d'escampar anualment només per arribar a l'equilibri.
L'any 2023 UNDO tenia planejat escampar 185.000 tones de pols de basalt, amb les que confiava capturar un milió de tones de CO₂ per al 2025. No deixa de ser una una gota a l'oceà en comparació amb les emissions: el 2022 hom estimava que el món va emetre uns 37.000 milions de tones de CO₂ a l'atmosfera.
- Veure Intel·ligència artificial - ostres i captura de CO₂ (1/3) (2/3) (3/3), publicats en aquest blog del 13 al 15.12.2023
- Gregory Barber: The quest to turn basalt dust into a viable climate solution, Ars Technica, 09.12.2023
- James Dacey: Sprinkling basalt over soil could remove huge amounts of carbon dioxide from the atmosphere, Physics World, 01.08.2021
- Carla Delgado: How sprinkling volcanic rocks on farmland could capture carbon dioxide, Popular Science, 08.09.2023
- Jonah Fisher: Can ‘enhanced rock weathering’ help combat climate change?, BBC News, 21.05.2023
- Enhanced Weathering / Meteorización Mejorada, Agora Climate
- Arthur Vienne et al.: Enhanced Weathering Using Basalt Rock Powder: Carbon Sequestration, Co-benefits and Risks in a Mesocosm Study With Solanum tuberosum, Frontiers in Climate, 17.05.2022
- UNDO: Home page
No comments:
Post a Comment
You are welcome to leave a comment on any subject that raises your interest.