| Willie Nelson - The Harder They Come, Youtube, 07.10.2009 |
Segueixo lluitant per les coses que vull
Car quan estaré mort ja no ho podré fer
Prefereixo ser un home lliure a la meva tomba
Que viure com una titella o un esclau
Friday, May 31, 2019
willie nelson - the harder they come
Segueixo lluitant per les coses que vull
Car quan estaré mort ja no ho podré fer
Prefereixo ser un home lliure a la meva tomba
Que viure com una titella o un esclau
Thursday, May 30, 2019
lausanne (ch): street art
 |
L'any passat vaig publicar un article sobre Street Art a Lausanne (1) i avui m'agradaria compartir amb tu quelcom que feia temps que tenia moltes ganes de fotografiar.
No és la millor obra d'art de carrer que he vist a la vila, però he trobat senzillament genial el tema que l'autor va escollir per decorar una caixa de connexions elèctriques que es troba a l'esquerra d'un estudi de fotografia (2). Pots creure'm si et dic que no li fan justícia ni les imatges exposades a la pàgina web, ni les que hi havia exposades en el moment en què vaig prendre la fotografia.
Solament he anat a l'estudi un parell de vegades, quan et podies fer la foto del passaport sense passar obligatòriament per un Photomaton (3). Però més enllà del fet que Roberto Ackermann és un fotògraf excel·lent, m'ha agradat molt la seva manera de treballar, el resultat de la seva feina (tot i no poder fer miracles!), la seva simpatia, la seva enorme modèstia, el seu respecte i el seu compromís polític amb la Licra (4), que no amaga ni al seu perfil a LinkedIn (5).
 |
- Lausanne (CH): Street Art, publicat en aquest blog el 01.07.2018
- Photo Tornow: Home Page, Facebook
- Wikipedia: Photomaton
- Ligue internationale contre le racisme et l’antisémitisme: Home Page
- Roberto Ackermann: LinkedIn
Wednesday, May 29, 2019
un nou terratrèmol va sacsejar ahir suïssa
 |
Quina diferència hi ha entre el soroll d'un terratrèmol poc profund i el d'un avió de combat creuant la barrera del so? Gairebé cap.
Ahir dimarts, un terratrèmol d'una magnitud de 4,2 a l'escala de Richter va sacsejar la zona de Saint-Gingolph (VS) al voltant de les 10:50 del matí. Exactament al mateix temps, un avió de combat suís va superar els 1224 km/h com a part d'una missió a la regió de Fribourg (1).
Com afirmava un investigador del Servei Sismològic Suís, el soroll que provoquen ambdós són similars i només els poden diferenciar els experts. Per aquest motiu, bona part dels habitants de la riba del llac Léman no van saber diferenciar el soroll provocat per l'un i l'altre.
En el meu cas, puc afegir un parell d'anècdotes més. En el moment del terratrèmol participava en una reunió: Disaster Recovery, a la que avaluàvem els resultats del darrer exercici de resposta del nostre sistema informàtic a una situació de catàstrofe provocada. I mentre tenia lloc la reunió, un equip de paletes treballava al pis de dalt fent un remarcable soroll. En resum, que m'he assabentat del terratrèmol per la premsa.
Un terratrèmol més que afegir a d'altres dels que ja te n'he parlat en aquest blog (2).
- Francesco Brienza: Séisme ou mur du son? Les deux, mon capitaine!, 20minutes.ch, 28.05.2019
- Le risque sismique en Suisse, publicat en aquest blog el 13.02.2018
Tuesday, May 28, 2019
tyler childers - whitehouse road
| Tyler Childers - Whitehouse Road, Youtube, 07.07.2017 |
Aconsellat veure el vídeo en alta definició al teu ordinador!
|
Monday, May 27, 2019
simone cmoon - la màgia del paisatge
|
El passat mes de febrer va tenir lloc l'entrega de premis del "The International Landscape Photographer of the Year" (1). Una finestra que ens permet veure alguns dels llocs més bells del món, fotografiats pels millors fotògrafs del món. Veient algunes de les imatges seleccionades per boredpanda.com (2) no és difícil imaginar la tasca a què es van enfrontar els jutges per escollir les millors imatges d'entre els 3.000 treballs que van presentar 863 fotògrafs.
Jo ho he tingut més fàcil seleccionant una imatge d'una fotògrafa de Zürich: Simone Cmoon (3), de qui ja havia vist la seva impressionant galeria d'imatges al National Geographic (4). Per no parlar de la màgia de la seva pàgina a Instagram (5), de la que pots trobar una selecció d'imatges a un article que va dedicar-li el magazín: Photogrist el mes de febrer d'enguany (6).
Però millor que deixi de parlar d'ella i tornem a The International Landscape Photographer of the Year i et passis per la seva pàgina principal, o per la selecció d'imatges que van fer a boredpanda.com.
- The International Landscape Photographer of the Year: Home Page
- 30 Of The Most Memorable Pics From The 2018 International Landscape Photographer Of The Year Contest, boredpanda.com
- Simone Cmoon: Home page
- Simone Cmoon on National Geographic
- Simone Cmoon on Instagram
- Spectacular Outdoor and Landscape Photography by Simone Cmoon, Photogrist, 13.02.2019
Sunday, May 26, 2019
bruce springsteen - no surrender
| Bruce Springsteen - No Surrender (Live 2013), Youtube, 25.01.2014 |
Potser sigui pel dia què és. Però avui tinc ganes d'escoltar altre cop un tema brutal on m'agradaria destacar la concentrada contundència de Max Weinberg, els piano de Roy Bittan i, un cop més, la versatilitat de Nils Lofgren.
I per acabar-ho d'arrodonir, què et sembla si tornem a escoltar el vídeo amb la performance que va tenir lloc el 08.07.2017 a Vilanova de Bellpuig, on 1.000 seguidors del Boss van interpretar aquest tema a la primera edició del No Surrender Festival? (veure: No Surrender Festival - Glory Days, 15.05.2019
I per acabar-ho d'arrodonir, què et sembla si tornem a escoltar el vídeo amb la performance que va tenir lloc el 08.07.2017 a Vilanova de Bellpuig, on 1.000 seguidors del Boss van interpretar aquest tema a la primera edició del No Surrender Festival? (veure: No Surrender Festival - Glory Days, 15.05.2019
| No Surrender Festival - Bruce Springsteen tribute Official Video, Youtube, 04.08.2017 |
Saturday, May 25, 2019
in space no one can hear you scream
| Alien Trailer (1979), Youtube, 09.02.2008 |
Avui fa 40 anys que la 20th Century Fox distribuïa a les sales dels cinemes dels USA un film de Ridley Scott (1) que combinava la ciència-ficció i el terror d'una manera que em va captivar: Alien (2).
Més enllà de les escenes de terror (sublims durant tot el temps en què no tens ni idea de com és el monstre!), vaig adorar que el film tingués com escenari una nau mercant en viatge de tornada a la Terra: el Nostromo, amb una tripulació de set membres, entre els quals es trobava un humà sintètic, l'oficial científic de la nau. Un futur on la més alta tecnologia anava de la ma d'unes relacions laborals podrides que creaven tensions constants entre treballadors amb diferents condicions laborals.
Més enllà de les escenes de terror (sublims durant tot el temps en què no tens ni idea de com és el monstre!), vaig adorar que el film tingués com escenari una nau mercant en viatge de tornada a la Terra: el Nostromo, amb una tripulació de set membres, entre els quals es trobava un humà sintètic, l'oficial científic de la nau. Un futur on la més alta tecnologia anava de la ma d'unes relacions laborals podrides que creaven tensions constants entre treballadors amb diferents condicions laborals.
| [Aliens] [1986] [Trailer], Youtube, 11.09.2009 |
Hom diu que les segones parts d'un film mai superen a l'original. No va ser el cas d'Aliens (1986). Si la interpretació realitzada per Sigourney Weaver al primer film semblava insuperable, al segon va demostrar que encara ho podia fer molt millor. Tot com l'anticipació de la producció del film a un futur que estem vivint avui. El sistema d'informació geogràfica de la base colonial sobre una taula tàctil (4). Els comandos d'efectius reduïts, mòbils, altament mecanitzats i amb dispositius que pots reconèixer avui a les tropes americanes desplegades a Orient Mig o Afganistan: molt més avançades en indumentària i en tècnica de combat a les que ens presenta el film, però.
Podem estar d'acord en el fet que, avui en dia, probablement serien companyies privades amb suport de micro-drons militars qui realitzarien l'essencial de l'acció, però la resta és, tot i que ja un xic caduca, d'una rabiosa actualitat.
Però el que de veritat em va impressionar més del film va ser la estètica dels monstres i de la seva zona de reproducció, basada en l'univers fantàstic d'un artista suís: Hans Ruedi Giger (5). Un univers que pots trobar al seu museu a la vila suïssa de Gruyères (6) i molt especialment al bar que hi ha davant del museu.
Podem estar d'acord en el fet que, avui en dia, probablement serien companyies privades amb suport de micro-drons militars qui realitzarien l'essencial de l'acció, però la resta és, tot i que ja un xic caduca, d'una rabiosa actualitat.
Però el que de veritat em va impressionar més del film va ser la estètica dels monstres i de la seva zona de reproducció, basada en l'univers fantàstic d'un artista suís: Hans Ruedi Giger (5). Un univers que pots trobar al seu museu a la vila suïssa de Gruyères (6) i molt especialment al bar que hi ha davant del museu.
| HR Giger Museum Bar, Youtube, 02.09.2013 |
- Wikipedia: Ridley Scott
- Wikipedia: Alien (1979) [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Aliens (1986) [en] [fr] [es] [ca]
- Zac Bowden: Retro review: Microsoft's 2008 Surface 'coffee table' in 2017, Windows Central, 15.02.2017
- Wikipedia: Hans Ruedi Giger
- Wikipedia: Musée HR Giger || HR Giger Museum | Museos, Youtube, 15.07.2013
Friday, May 24, 2019
violets
| Violets - Stone, Youtube, 27.10.2014 |
Potser vas seguir la conversa sobre bandes de punk rock que vam tenir amb en Hands amb motiu de la publicació d'una entrada dedicada a Civet - You Get What You Pay For (11.03.2019) (vegeu als comentaris del post). Si és així, recordaràs que em va parlar d'una banda de Barcelona de la qual no havia sentit parlar mai abans: Violets (@VioletsPunkRock).
Et passo dos vídeos, vejam què et semblen. El primer: Stone, filmat en Agost del 2014 a les Bardenas Reales (Nafarroa). El segon, és el primer àlbum de la banda, anomenat Violets i publicat en 2013.
Et passo dos vídeos, vejam què et semblen. El primer: Stone, filmat en Agost del 2014 a les Bardenas Reales (Nafarroa). El segon, és el primer àlbum de la banda, anomenat Violets i publicat en 2013.
| Violets - Violets (Full), Youtube, 02.10.2015 |
Thursday, May 23, 2019
afroz shah, 2016 champion of the earth
| Iniciativa de limpieza de la playa de Versova, un gran ejemplo para todos, Youtube,14.08.2018 |
El passat 21.04.2019, RT publicava un article (1) que feia referència a una investigació molt interessant publicada a Advancing Earth and Space Science (2). Els resumiré a cop de destral dient que els investigadors buscaven una resposta al fet que si l'oceà Índic recull actualment al voltant de 15 milions de tones de plàstics, què explica que en aquest oceà no s'hagin observat les illes de plàstics que s'observen en altres oceans i, per extensió, investigar quin és el destí d'aquestes quantitats enormes de plàstic.
Analitzant les dades de 22.000 boies a la deriva que, rastrejades per satèl·lit, es troben disperses per tots els oceans del planeta des de 1979, l'equip va treballar sobre la hipòtesi que els vents del sud de l'oceà Índic són més forts que els del Pacífic o l'Atlàntic i transporten el plàstic cap a l'oest: així, les escombraries passarien per Sud-àfrica i entrarien al sud de l'Atlàntic. Altrament, pel que fa a la part nord de l'Índic, les escombraries podrien acumular-se a la badia de Bengala i acabar a les platges arrossegades per vents i corrents. La veritat però és que l'equip no va poder confirmar cap d'aquestes hipòtesis i el destí d'aquestes enormes quantitats de plàstic segueixen sent un misteri.
Mentre llegia aquests articles vaig recordar la gesta remarcable d'Afroz Shah (3), advocat i activista mediambiental de Mumbai (3) va liderar un moviment de neteja de la platja de Versova (4) que l'ONU va qualificar com "el projecte de neteja de platges més gran del món".
En qualsevol cas, mentre els apòstols de la catàstrofe segueixen terroritzant-nos des de les seves tertúlies presentant-nos un futur apocalíptic amb dates precises, i des d'una visió bíblica segons la qual una catàstrofe climàtica letal pels humans també ho seria per tota la vida al planeta, cal reconèixer a Afroz Shah el mèrit d'haver-se arremangat i treballat de valent per assolir un futur diferent.
Probablement seguirem sense saber durant un temps on es troben les quantitats colossals de plàstic que Àsia envia a l'oceà Índic. Personalment prefereixo no saber on han acabat els milers de tones de plàstic que van recollir els voluntaris d'Afroz Shah: a l'Índia hi ha molts diners per enviar naus a l'espai, construir armament nuclear, comprar armament i indústries a Europa, però molt pocs diners per l'essencial.
Segurament una flor no fa estiu però, com deia Debby Boone: Els somnis són les llavors del canvi. Res no creix mai sense una llavor, i res no canvia mai sense un somni. I pel que pots veure al seu compte a twitter: @AfrozShah1, aquestes llavors han començat ja a agafar arreu del món.
Analitzant les dades de 22.000 boies a la deriva que, rastrejades per satèl·lit, es troben disperses per tots els oceans del planeta des de 1979, l'equip va treballar sobre la hipòtesi que els vents del sud de l'oceà Índic són més forts que els del Pacífic o l'Atlàntic i transporten el plàstic cap a l'oest: així, les escombraries passarien per Sud-àfrica i entrarien al sud de l'Atlàntic. Altrament, pel que fa a la part nord de l'Índic, les escombraries podrien acumular-se a la badia de Bengala i acabar a les platges arrossegades per vents i corrents. La veritat però és que l'equip no va poder confirmar cap d'aquestes hipòtesis i el destí d'aquestes enormes quantitats de plàstic segueixen sent un misteri.
Mentre llegia aquests articles vaig recordar la gesta remarcable d'Afroz Shah (3), advocat i activista mediambiental de Mumbai (3) va liderar un moviment de neteja de la platja de Versova (4) que l'ONU va qualificar com "el projecte de neteja de platges més gran del món".
L'octubre de 2015, Shah i el seu veí Harbansh Mathur, un home de 84 anys que ja ens ha deixat, estaven frustrats pels munts de residus en descomposició que, arrossegats pel mar i les rieres, s'havien concentrat a la platja de Versova, a Monbai. Decidits a fer alguna cosa, ambdós van començar a netejar la platja els caps de setmana a mans nues. Veient que es tractava d'una tasca colossal, Shah va buscar voluntaris que els ajudessin a les barriades de pescadors, a la ciutat. Demanant ajuda a polítics i escolars, fins i tot a les estrelles de Bollywood.
Gràcies a l'esforç col·lectiu, van poder netejar la platja de més de 4.000 tones de residus en poc més d'1 any i mig (13.000 tones en 2018!). Potser el resultat més espectacular d'aquest treball va ser el retorn, després de més de 20 anys d'absència, de les tortugues que tornaven a pondre els seus ous a la platja i observar les primeres tortugues que van nàixer a la platja ja neta (6).Sé que Afroz Shah va continuar el seu projecte amb la neteja de la riera que havia transportat bona part dels residus que havien acabat a la platja. Però desconec fins on ha arribat amb el seu projecte de neteja dels boscos de manglar que actuen com una defensa natural contra les onades de les tempestes.
En qualsevol cas, mentre els apòstols de la catàstrofe segueixen terroritzant-nos des de les seves tertúlies presentant-nos un futur apocalíptic amb dates precises, i des d'una visió bíblica segons la qual una catàstrofe climàtica letal pels humans també ho seria per tota la vida al planeta, cal reconèixer a Afroz Shah el mèrit d'haver-se arremangat i treballat de valent per assolir un futur diferent.
Probablement seguirem sense saber durant un temps on es troben les quantitats colossals de plàstic que Àsia envia a l'oceà Índic. Personalment prefereixo no saber on han acabat els milers de tones de plàstic que van recollir els voluntaris d'Afroz Shah: a l'Índia hi ha molts diners per enviar naus a l'espai, construir armament nuclear, comprar armament i indústries a Europa, però molt pocs diners per l'essencial.
Segurament una flor no fa estiu però, com deia Debby Boone: Els somnis són les llavors del canvi. Res no creix mai sense una llavor, i res no canvia mai sense un somni. I pel que pots veure al seu compte a twitter: @AfrozShah1, aquestes llavors han començat ja a agafar arreu del món.
- ¿Qué pasó con toda la basura de plástico del océano Índico?, RT, 21.04.2019
- Mirjam van der Mheen et al.: Role of Indian Ocean Dynamics on Accumulation of Buoyant Debris, Advancing Earth and Space Science, 28.03.2019, https://doi.org/10.1029/2018JC014806
- United Nations Environment: Afroz Shah, 2016 Champion of the Earth
- Wikipedia: Bombai
- Wikipedia: Versova, Mumbai
- Priyanka Borpujari: Filthy Mumbai beach rebreeds turtles, thanks to a city lawyer, Al Jazeera, 22.04.2018
Wednesday, May 22, 2019
what is a secure server?
| Wrongfully Accused (1998), Youtube, 14.11.2015 |
No hi ha dia que em fiqui davant de l'ordinador i que quan em demana per la contrasenya no tingui un record per aquest sketch delirant.
Ruhe in Frieden, Leslie!
Tuesday, May 21, 2019
usa: enfermedades mentales de algunos presidentes
BBC News Mundo - La historia de los problemas mentales que sufrieron los presidentes de Estados Unidos (y por qué Trump no es el primero al que califican de "lunático") https://t.co/Wk45t1GQjA— david guasch (@daveguasch) 21 mai 2019
Monday, May 20, 2019
ashley mcbryde
| Grand Ole Opry: Ashley McBryde - Girl Goin' Nowhere, Youtube, 26.08.2017 |
| Ashley McBryde: Bible and a 44, Youtube, 10.03.2016 |
No arribo a recordar quan vaig descobrir Ashley McBryde per primer cop. Deixant de banda alguns dels seus temes que no m'han fet gaire el pes, la majoria m'han agradat força. Els dos que he retingut avui per a compartir amb tu tenen unes lletres amb una gran sensibilitat i desitjo que t'agradin tant com a mi m'han agradat.
Que tinguis un bon dia!
Que tinguis un bon dia!
Sunday, May 19, 2019
sobre el funcionament del cervell
 |
Avui m'agradaria compartir amb tu algunes notícies que he anat recollint sobre el funcionament del cervell.
El consum de paracetamol i la capacitat d'empatia
Una vella notícia de fa quatre anys que a Público publicaven el mes passat com una novetat (1), podria ajudar a tots els misàntrops (2) que ja no poden aguantar més la negativitat i la manca d'empatia dels humans que els envolten. Un estudi realitzat per investigadors de la Universitat d'Ohio (USA) i publicat a Psychological Science (3), demostraria que el consum de Paracetamol no solament reduiria el dolor físic, sinó també les reaccions emocionals i la capacitat d'empatia cap als altres.
Seria doncs el consum de Paracetamol qui ens donaria una explicació científica a la mala bava i a la manca d'empatia que ens envolta (4)? De totes maneres, s'ha acusat al consum d'aquest medicament de tantes coses: hipertensió, infart, ulcera, toxicitat pel fetge, mort per sobredosis, etc. (5) que hom podria demanar-se raonablement perquè segueix en venda a les farmàcies (6). També hi ha qui diu que no deu ser tan perillós, car els individus transmissors de la mala bava i la manca d'empatia segueixen vius i semblen en molt bona salut. En cas de dubte, els metges ens recorden que és molt millor consumir Paracetamol i no prendre Ibuprofèn (7). Som-hi, doncs!
Pot haver-hi vida després de la mort?
Uns investigadors de la Facultat de Medicina de la Universitat de Yale van idear un sistema similar a una màquina de diàlisi, que van anomenar BrainEx, destinat a restaurar la circulació i el flux d’oxigen a un cervell mort i el van ficar a prova en 32 cervells de porc morts hores abans. Gràcies a aquest aparell, van poder restaurar les funcions d'assimilació de glucosa i oxigen durant sis hores (8).
Aquesta notícia sembla confirmar les sospites dels teleespectadors de les tertúlies televisives i els programes matinals de la TV espanyola. Així, una manca d'oxigenació i de glucosa al cervell no estaria lligada necessàriament a la mort clínica dels tertulians i explicaria en bona mesura el sentit de les seves intervencions.
La pèrdua de memòria lligada a l'edat
Una notícia lligada amb els resultats d'un estudi de la Boston University (9), que afirma haver demostrat que l'estimulació de parts del cervell amb electricitat, amb la finalitat de recuperar les ones cerebrals de manera sincronitzada, pot invertir temporalment els efectes de la pèrdua de memòria relacionada amb l'edat.
Aquells que al·leguen la seva edat com a causa de l'oblit de no haver baixat la bossa d'escombraries, s'arriscarien així a què la família els fiqui un casc ple d'elèctrodes i comenci a aplicar descàrregues elèctriques perquè no se'ls hi oblidi mai més.
En l'estadi actual de la recerca, l'aplicació de l'estimulació elèctrica és una tècnica molt més adequada per activar la memòria en persones d'edat avançada que no pas en el tractament de la mort cerebral (10)
Sobre la narcolepsia
Un vell conegut va confessar-me fa poc haver trobat una solució per evitar les descàrregues elèctriques que li estaven programant a casa. Aquesta solució està basada en pagar-li una farra mensual al metge de capçalera perquè et diagnostiqui una narcolèpsia (11).
La narcolèpsia és una malaltia d'origen neurològic desconegut, causada per la incapacitat cerebral de regular amb normalitat els cicles de son i que té com a resultat que els afectats puguin quedar adormits durant segons o minuts de forma involuntària en qualsevol moment del dia: no importa que estiguin parlant, escoltant una presentació a la feina, veient una tertúlia a la TV, etc.
Encara que els afectats hagin dormit bé durant la nit tenen les mateixes sensacions que experimenten molts estudiants universitaris a la fi d'una classe magistral: boirina mental, falta d'energia, cansament extrem, falta de concentració i ànim deprimit. Els episodis de son involuntari poden durar uns segons i els afectats no donar-se compte i reprendre amb tota normalitat enllà on ho van deixar abans de quedar ensopits.
Ara seriosament, et proposo trobar en la bibliografia que et passo les notícies originals. Espero que et les trobis tan interessants com jo les he trobat.
Que tinguis un bon diumenge!
El consum de paracetamol i la capacitat d'empatia
Una vella notícia de fa quatre anys que a Público publicaven el mes passat com una novetat (1), podria ajudar a tots els misàntrops (2) que ja no poden aguantar més la negativitat i la manca d'empatia dels humans que els envolten. Un estudi realitzat per investigadors de la Universitat d'Ohio (USA) i publicat a Psychological Science (3), demostraria que el consum de Paracetamol no solament reduiria el dolor físic, sinó també les reaccions emocionals i la capacitat d'empatia cap als altres.
Seria doncs el consum de Paracetamol qui ens donaria una explicació científica a la mala bava i a la manca d'empatia que ens envolta (4)? De totes maneres, s'ha acusat al consum d'aquest medicament de tantes coses: hipertensió, infart, ulcera, toxicitat pel fetge, mort per sobredosis, etc. (5) que hom podria demanar-se raonablement perquè segueix en venda a les farmàcies (6). També hi ha qui diu que no deu ser tan perillós, car els individus transmissors de la mala bava i la manca d'empatia segueixen vius i semblen en molt bona salut. En cas de dubte, els metges ens recorden que és molt millor consumir Paracetamol i no prendre Ibuprofèn (7). Som-hi, doncs!
Pot haver-hi vida després de la mort?
Uns investigadors de la Facultat de Medicina de la Universitat de Yale van idear un sistema similar a una màquina de diàlisi, que van anomenar BrainEx, destinat a restaurar la circulació i el flux d’oxigen a un cervell mort i el van ficar a prova en 32 cervells de porc morts hores abans. Gràcies a aquest aparell, van poder restaurar les funcions d'assimilació de glucosa i oxigen durant sis hores (8).
Aquesta notícia sembla confirmar les sospites dels teleespectadors de les tertúlies televisives i els programes matinals de la TV espanyola. Així, una manca d'oxigenació i de glucosa al cervell no estaria lligada necessàriament a la mort clínica dels tertulians i explicaria en bona mesura el sentit de les seves intervencions.
La pèrdua de memòria lligada a l'edat
Una notícia lligada amb els resultats d'un estudi de la Boston University (9), que afirma haver demostrat que l'estimulació de parts del cervell amb electricitat, amb la finalitat de recuperar les ones cerebrals de manera sincronitzada, pot invertir temporalment els efectes de la pèrdua de memòria relacionada amb l'edat.
Aquells que al·leguen la seva edat com a causa de l'oblit de no haver baixat la bossa d'escombraries, s'arriscarien així a què la família els fiqui un casc ple d'elèctrodes i comenci a aplicar descàrregues elèctriques perquè no se'ls hi oblidi mai més.
En l'estadi actual de la recerca, l'aplicació de l'estimulació elèctrica és una tècnica molt més adequada per activar la memòria en persones d'edat avançada que no pas en el tractament de la mort cerebral (10)
Sobre la narcolepsia
Un vell conegut va confessar-me fa poc haver trobat una solució per evitar les descàrregues elèctriques que li estaven programant a casa. Aquesta solució està basada en pagar-li una farra mensual al metge de capçalera perquè et diagnostiqui una narcolèpsia (11).
La narcolèpsia és una malaltia d'origen neurològic desconegut, causada per la incapacitat cerebral de regular amb normalitat els cicles de son i que té com a resultat que els afectats puguin quedar adormits durant segons o minuts de forma involuntària en qualsevol moment del dia: no importa que estiguin parlant, escoltant una presentació a la feina, veient una tertúlia a la TV, etc.
Encara que els afectats hagin dormit bé durant la nit tenen les mateixes sensacions que experimenten molts estudiants universitaris a la fi d'una classe magistral: boirina mental, falta d'energia, cansament extrem, falta de concentració i ànim deprimit. Els episodis de son involuntari poden durar uns segons i els afectats no donar-se compte i reprendre amb tota normalitat enllà on ho van deixar abans de quedar ensopits.
Ara seriosament, et proposo trobar en la bibliografia que et passo les notícies originals. Espero que et les trobis tan interessants com jo les he trobat.
Que tinguis un bon diumenge!
- El paracetamol puede reducir la empatía hacia otros mientras se consume, Público, 13.04.2019
- Wikipedia: Misantropia
- Geoffrey R.O. Durso1 et al: Over-the-Counter Relief From Pains and Pleasures Alike: Acetaminophen Blunts Evaluation Sensitivity to Both Negative and Positive Stimuli, Department of Psychology, The Ohio State University. Psychological Science, Volume: 26 issue: 6, page(s): 750-758, 10.04.2015
- Ian Sample: Paracetamol may dull emotions as well as physical pain, new study shows, The Guardian, 14.04.2015
- Cécile Thibert: Pourquoi une surdose de paracétamol peut être mortelle, Le Figaro, 12.07.2018 || El paracetamol efervescente aumenta la presión arterial, Europa Press, 04.01.2016 || Les dangers méconnus du paracétamol, Europe 1, 05.03.2015
- Paracétamol, Santé Log
- Ibuprofène, kétoprofène: Les autorités alertent sur les risques de complications infectieuses, LCI, 20.04.2019
- Michael Greshko: Pig brains partially revived hours after death—what it means for people, National Geographic, 17.04.2019
- Niall Firth: Zapping the brain with electricity seems to improve memory in older people, MIT Technology Review, 09.04.2019
- Scary Movie 3, Brenda Funeral (Spanish Latino), Youtube, 20.02.2017
- ¿Qué es la narcolepsia? Síntomas, causas y cómo tratar la enfermedad, La Vanguardia, 21.04.2019
Friday, May 17, 2019
university college cork - seminari sobre la guerra civil
 |
Si encara no tens reservat res pel divendres vinent, et proposo agafar un avió per anar al Seminari: On the 80th Anniversary of the end of the Spanish Civil War, que tindrà lloc a la Lewis Glucksman Gallery de l'University College Cork (UCC), de 13h30 a 18h30.
Coordinat per Rafael Jaime i Carlos Garrido, del Department of Spanish, Portuguese and Latin American Studies (UCC SPLAS), aquest seminari en commemoració del final de la Guerra Civil espanyola reuneix perspectives literàries, visuals, històriques i personals amb l'objectiu de difondre el debat sobre els records de la guerra. De manera molt resumida, aquest és el programa:
Recordant un jove poeta francès: Marc Ménégoz, i la frase que se li atribueix poc abans de ser assassinat pels nazis en 1944: "L'humor és el somriure de la revolució" ...
Els assistents que ho desitgin poden dirigir-se a la fi del seminari al punt de venda on Rafael Jaime signarà dedicatòries del seu cèlebre best-seller: Cròniques Mexicanes. També accedirà a una sessió de selfies amb els seguidors de la seva obra: "encara que vinguin de Terrassa, de Viladecans o del Departament de Geografia de l'UAB", com va precisar a la conferència de premsa on es va presentar aquest event.
Finalment, els actes oficials acabaran al vespre amb una recepció oficial a casa de l'autor, amb la participació d'un insigne hispanista de Villanueva del Trabuco, membres del politburó d'una fundació amb ànim de lucre, coneguda amb el nom de Geògraf Solitari, i els participants a l'acte que s'hi vulguin afegir. La vetllada estarà amenitzada pel grup: Antonio F. y sus mariachis.
Coordinat per Rafael Jaime i Carlos Garrido, del Department of Spanish, Portuguese and Latin American Studies (UCC SPLAS), aquest seminari en commemoració del final de la Guerra Civil espanyola reuneix perspectives literàries, visuals, històriques i personals amb l'objectiu de difondre el debat sobre els records de la guerra. De manera molt resumida, aquest és el programa:
- 13:30-14:00 - Seminar Introduction by Rafael Jaime and Carlos Garrido
- 14:00-15:00 - A Place of Greater Safety: Irish Aid Worker Mary Elmes and the Child Refugees of the Spanish Civil War by Clodagh Finn (journalist)
- 15:00-15:30 - Cultural Responses to Barbarism in Galicia: The Case of Alexandre Bóveda Post 1936 by Martín Veiga (UCC SPLAS)
- 15:30-16:00 - Places and Spaces of the Republican Exodus of 1939 in Catalonia at the End of the Spanish Civil War by Rafael Jaime (UCC SPLAS)
- 16:00-16:30 - Coffee break
- 16:30-17:30 - Peadar O’Donnell: An Irishhman in Spain, 1936 by Donal Ó Drisceoil (UCC, Department of History)
- 17:30-18:30 - Closing Remarks. The Spanish Civil War. Eighty years later by Eduard Puigventós (Autonomous University of Barcelone)
Recordant un jove poeta francès: Marc Ménégoz, i la frase que se li atribueix poc abans de ser assassinat pels nazis en 1944: "L'humor és el somriure de la revolució" ...
Els assistents que ho desitgin poden dirigir-se a la fi del seminari al punt de venda on Rafael Jaime signarà dedicatòries del seu cèlebre best-seller: Cròniques Mexicanes. També accedirà a una sessió de selfies amb els seguidors de la seva obra: "encara que vinguin de Terrassa, de Viladecans o del Departament de Geografia de l'UAB", com va precisar a la conferència de premsa on es va presentar aquest event.
Finalment, els actes oficials acabaran al vespre amb una recepció oficial a casa de l'autor, amb la participació d'un insigne hispanista de Villanueva del Trabuco, membres del politburó d'una fundació amb ànim de lucre, coneguda amb el nom de Geògraf Solitari, i els participants a l'acte que s'hi vulguin afegir. La vetllada estarà amenitzada pel grup: Antonio F. y sus mariachis.
 |
Thursday, May 16, 2019
contratiempo (the invisible guest)
| Recent Cinema from Spain - Contratiempo (The invisible Guest), Youtube, 03.11.2017 |
Uns estudiants de Lluïsa van comentar-li que havien vist feia poc a Netflix un film espanyol del 2017 que els va agradar moltíssim: Contratiempo (1). Segurament ja l'hauràs vist. Però si no és el cas, et recomano veure'l, car feia molt de temps que no veia un film tan interessant i addictiu.
Ja era tard quan el vaig veure dissabte a la nit. Es per això que em vaig dir que potser no fos tan bo. I vaig fer el que sempre faig en aquests casos: llegir que en deia el crític d'El País (2). La seva demolició del film em va confirmar que era més que interessant.
D'acord què, pel que fa al càsting ... en fi, Mario Casas no és sant de la meva devoció i el trobo un xic anestesiant, com si diguéssim. Però d'aquí a carregar-se el guió del film com fa el crític d'El País, hi ha un llarg camí que no tinc ganes de recórrer. Tampoc crec que tinguin ganes de fer-ho els centenars de milers d'espectadors que han adorat el film arreu del món.
També he d'afegir que si et passes per Rotten Tomatoes (3) veuràs que, a diferència de la valoració del públic, no hi ha un consens en la valoració del film entre els crítics. Però si et mires les crítiques més demolidores, les trobaràs entre els crítics espanyols que, com ja fa temps que ens coneixem, espero que critiquessin el film i no altres coses. Probablement, tu ja m'entens.
Tu decideixes. Si encara no l'has vist, et proposo de veure'l i fer-me 5 cts. dient-me que t'ha semblat.
Ja era tard quan el vaig veure dissabte a la nit. Es per això que em vaig dir que potser no fos tan bo. I vaig fer el que sempre faig en aquests casos: llegir que en deia el crític d'El País (2). La seva demolició del film em va confirmar que era més que interessant.
D'acord què, pel que fa al càsting ... en fi, Mario Casas no és sant de la meva devoció i el trobo un xic anestesiant, com si diguéssim. Però d'aquí a carregar-se el guió del film com fa el crític d'El País, hi ha un llarg camí que no tinc ganes de recórrer. Tampoc crec que tinguin ganes de fer-ho els centenars de milers d'espectadors que han adorat el film arreu del món.
També he d'afegir que si et passes per Rotten Tomatoes (3) veuràs que, a diferència de la valoració del públic, no hi ha un consens en la valoració del film entre els crítics. Però si et mires les crítiques més demolidores, les trobaràs entre els crítics espanyols que, com ja fa temps que ens coneixem, espero que critiquessin el film i no altres coses. Probablement, tu ja m'entens.
Tu decideixes. Si encara no l'has vist, et proposo de veure'l i fer-me 5 cts. dient-me que t'ha semblat.
- Contratiempo: Wikipedia [en] [fr] [es], Netflix (english: The Invisible Guest; french: L'accusé; german: Der Unsichtbare Gast)
- Javier Ocaña: La ilógica del espectáculo, El País, 05.01.2017
- Rotten Tomatoes: The Invisible Guest (Contratiempo)
Wednesday, May 15, 2019
no surrender festival - glory days
| Bruce Springsteen - Glory Days, Youtube, 03.10.2009 |
Bruce Springsteen i l'E Street Band a un vídeo de fa mooolts anys publicat al canal youtube d'en Bruce.
Aquest tema: Glory Days ha estat escollit enguany pel No Surrender Festival (NSF 3, 2019) que tindrà lloc els 28 i 29 de Juny a Vilanova de Bellpuig. A part de cantants, guitarres, baixos, bateries, teclats i saxos, els organitzadors estan buscant penya que toqui trompetes i trombons ...
Si no t'acabes de decidir, pots donar un cop d'ull al bon rollo de les edicions del 2017 i 2018.
Aquest tema: Glory Days ha estat escollit enguany pel No Surrender Festival (NSF 3, 2019) que tindrà lloc els 28 i 29 de Juny a Vilanova de Bellpuig. A part de cantants, guitarres, baixos, bateries, teclats i saxos, els organitzadors estan buscant penya que toqui trompetes i trombons ...
Si no t'acabes de decidir, pots donar un cop d'ull al bon rollo de les edicions del 2017 i 2018.
| No Surrender Festival - Bruce Springsteen tribute Official Video, Youtube, 04.08.2017 |
| No Surrender Festival - Badlands - Bruce Springsteen tribute Official Video, Youtube, 05.09.2018 |
Tuesday, May 14, 2019
mars insight mission
No sé si a tu també et passa. Hi ha dies en què se't fa cansat sentir parlar de l'anticicló de les Açores i et demanes: quin temps deu estar fent ara a Elysium Planitia? Quines temperatures deuen estar suportant ara mateix els instruments de la sonda InSight?
No t'has d'amoïnar si et fas aquest tipus de preguntes, és una reacció normal.
Per defecte, les temperatures es veuen en °F, has de punxar sobre °C perquè comencis a sentir una sensació de fred molt més intens de la que sentiries si et diguessin que tens un examen sobre un llibre de David Harvey: Teorías, leyes y modelos en geografía - Explanation in Geography (1969).
Deixa'm afegir que no veuràs les temperatures en temps real. Però les que veuràs et donaran una petita idea de quina roba has d'agafar per les teves properes vacances a Mart. Recorda que, ara per ara, només hi ha bitllet d'anada.
No t'has d'amoïnar si et fas aquest tipus de preguntes, és una reacció normal.
Gràcies a les investigacions d'un geògraf insigne de l'UAB, exiliat a New Mexico pels seus deutes de joc amb el president del gremi de transportistes de Viladecans, es va descobrir que les persones que havien patit una abducció per extraterrestres mostraven un alt interès per la climatologia de Mart. Una patologia que s'estenia a les persones que havien assistit a la lectura d'algunes tesis doctorals que prefereixo no mencionar.A fi de respondre a la teva curiositat, a Mars Weather, una pàgina de la missió Mars Insight, pots trobar informació meteorològica de la plana coneguda amb el nom de Elysium Planitia.
Per defecte, les temperatures es veuen en °F, has de punxar sobre °C perquè comencis a sentir una sensació de fred molt més intens de la que sentiries si et diguessin que tens un examen sobre un llibre de David Harvey: Teorías, leyes y modelos en geografía - Explanation in Geography (1969).
Deixa'm afegir que no veuràs les temperatures en temps real. Però les que veuràs et donaran una petita idea de quina roba has d'agafar per les teves properes vacances a Mart. Recorda que, ara per ara, només hi ha bitllet d'anada.
Monday, May 13, 2019
Sunday, May 12, 2019
barcelona i la memòria històrica - nou barris
| Barcelona.cat - Una plaça de Nou Barris recordarà Can Sitjar, Youtube, 17.12.2014 |
Fa uns mesos l'amic Enric em va acompanyar a l'estació de metro de Virrei Amat, des d'on havia d'anar a l'aeroport per agafar un vol per tornar a casa. M'hauria agradat explicar-li el munt de records que em passen pel cap sempre que passo per aquella plaça, però anava molt just de temps.
Aquesta plaça es va inaugurar el 1933 amb el nom del poeta Joan Salvat-Papasseit (1), fins que un alcalde falangista: Miquel Mateu (2) va canviar-li en 1941 el nom pel d'un militar de Vacarisses: Manuel d'Amat (4), membre d'una família que va accedir a la noblesa en 1702 (3) gràcies a la seva fidelitat a Felip V.
Cada cop que veig el maleït nom d'aquesta plaça recordo un grup de joves llibertaris del barri que, durant els anys 1980's, es dedicaven a empaperar amb el seu nom original: Joan Salvat-Papasseit (5), les plaques de la plaça i de l'estació del metro. També recordo com els ajuntaments governats pel PSC (partit majoritari en aquells temps a Noubarris!) s'encarregaven de netejar-los, abans que tornessin a estar empaperats de nou.
Els anys han passat, el color dels governs que han governat a l'ajuntament també. Noubarris ha vist places amb noms com República, Angel Pestaña (6) o Karl Marx (7), però el maleït nom que un falangista va donar-li a la plaça segueix sent el mateix. Alguns conspiracionistes afirmen que el motiu era que al consistori ningú volia fer-se malveure per la famiglia Mateu (8):
Però sempre que arribo a la plaça i veig l'edifici de La Caixa que fa xamfrà amb l'antiga avinguda del Borbó -des d'enguany, avinguda dels Quinze (13)- no puc oblidar que, al mateix lloc, fa molts anys, es trobava un antro de la noblesa borbònica conegut amb el nom de Can Sitjar (15).
Quan La Caixa va comprar aquell antro per construir l'edifici que segueix dominant la plaça, els masovers van marxar i el van deixar en l'abandonament: per cert, no et perdis al vídeo l'uniforme d'alguns dels personatges que surten a la imatge (01:11). Fins que no es va demolir l'edifici, va passar un temps en què es va anar degradant lentament.
Recordo el dia en què els nois més grans del carrer ens van dir als més petits si volíem visitar una casa encantada. Vam respondre afirmativament amb entusiasme. A Wikipedia descriuen les pintures que hi havia als murs com: al·legories de la història, la intel·ligència, la raó d'estat, el mèrit i el govern, realitzades en els primers mesos de 1797. No recordo com vam entrar, però si recordo haver vist una mena de cartes de la baralla espanyola en gran format i un munt de trompe-l'œil d'un gust horrorós per tot arreu, molt a joc amb el tarannà dels primers propietaris.
Tot i no haver-hi sigut mai poruc, hi havia alguna cosa en aquella casa que em va donar molt mal rollo i vaig acabar saltant per una finestra per marxar ràpidament d'aquell maleït lloc, abans que els meus companys també ho fessin. Mai no oblidaré el sentiment de pau i de llibertat que vaig tenir quan em vaig trobar de nou al bell mig de la plaça!
Diferents figures de la nova cançó van rehabilitar en Joan Salvat-Papasseit: Joan Manuel Serrat, Ovidi Montllor, Xavier Ribalta, etc. Una exposició al Palau de Santa Mònica també va reivindicar la seva obra. Però les autoritats municipals de Barcelona semblen seguir preferint dedicar el nom de la plaça a un corromput militar borbònic de Vacarisses abans que a un dels poetes de la ciutat. Per guardar les formes, un Passeig, un Institut i una estàtua al Moll de la Fusta estan dedicats al poeta: tots a la Barceloneta, el barri on va viure durant molts anys.
Resulta molt trist veure com hom pot canviar el nom de la plaça Joan Carles I pel de Cinc d'Oros (14), o el nom de l'avinguda del Borbó pel de l'avinguda dels Quinze (13), i que el nom donat pels falangistes a la plaça no s'hagi canviat. En attendant, s'ha buscat un lloc al qual donar-li el nom de l'antro de la noblesa borbònica: Can Sitjar (15). Finalment s'ha atribuït a un vell descampat que l'ajuntament havia enjardinat a l'altra banda de la plaça.
Cosas veredes, Sancho, que farán fablar las piedras (16).
Aquesta plaça es va inaugurar el 1933 amb el nom del poeta Joan Salvat-Papasseit (1), fins que un alcalde falangista: Miquel Mateu (2) va canviar-li en 1941 el nom pel d'un militar de Vacarisses: Manuel d'Amat (4), membre d'una família que va accedir a la noblesa en 1702 (3) gràcies a la seva fidelitat a Felip V.
Cada cop que veig el maleït nom d'aquesta plaça recordo un grup de joves llibertaris del barri que, durant els anys 1980's, es dedicaven a empaperar amb el seu nom original: Joan Salvat-Papasseit (5), les plaques de la plaça i de l'estació del metro. També recordo com els ajuntaments governats pel PSC (partit majoritari en aquells temps a Noubarris!) s'encarregaven de netejar-los, abans que tornessin a estar empaperats de nou.
Els anys han passat, el color dels governs que han governat a l'ajuntament també. Noubarris ha vist places amb noms com República, Angel Pestaña (6) o Karl Marx (7), però el maleït nom que un falangista va donar-li a la plaça segueix sent el mateix. Alguns conspiracionistes afirmen que el motiu era que al consistori ningú volia fer-se malveure per la famiglia Mateu (8):
- Ni per la seva filla, Carme Mateu (8), Creu de Sant Jordi, que havia convertit el Castell de la família a Perelada en una referència cultural que no amagava el llegat feixista: ni el del castell, ni el del seu pare (9);
- Ni pel seu marit, company de banc a l'escola alemanya amb Jordi Pujol, que havia rebut la concessió de tots els casinos de Catalunya (10).
Però sempre que arribo a la plaça i veig l'edifici de La Caixa que fa xamfrà amb l'antiga avinguda del Borbó -des d'enguany, avinguda dels Quinze (13)- no puc oblidar que, al mateix lloc, fa molts anys, es trobava un antro de la noblesa borbònica conegut amb el nom de Can Sitjar (15).
Quan La Caixa va comprar aquell antro per construir l'edifici que segueix dominant la plaça, els masovers van marxar i el van deixar en l'abandonament: per cert, no et perdis al vídeo l'uniforme d'alguns dels personatges que surten a la imatge (01:11). Fins que no es va demolir l'edifici, va passar un temps en què es va anar degradant lentament.
Recordo el dia en què els nois més grans del carrer ens van dir als més petits si volíem visitar una casa encantada. Vam respondre afirmativament amb entusiasme. A Wikipedia descriuen les pintures que hi havia als murs com: al·legories de la història, la intel·ligència, la raó d'estat, el mèrit i el govern, realitzades en els primers mesos de 1797. No recordo com vam entrar, però si recordo haver vist una mena de cartes de la baralla espanyola en gran format i un munt de trompe-l'œil d'un gust horrorós per tot arreu, molt a joc amb el tarannà dels primers propietaris.
Tot i no haver-hi sigut mai poruc, hi havia alguna cosa en aquella casa que em va donar molt mal rollo i vaig acabar saltant per una finestra per marxar ràpidament d'aquell maleït lloc, abans que els meus companys també ho fessin. Mai no oblidaré el sentiment de pau i de llibertat que vaig tenir quan em vaig trobar de nou al bell mig de la plaça!
Diferents figures de la nova cançó van rehabilitar en Joan Salvat-Papasseit: Joan Manuel Serrat, Ovidi Montllor, Xavier Ribalta, etc. Una exposició al Palau de Santa Mònica també va reivindicar la seva obra. Però les autoritats municipals de Barcelona semblen seguir preferint dedicar el nom de la plaça a un corromput militar borbònic de Vacarisses abans que a un dels poetes de la ciutat. Per guardar les formes, un Passeig, un Institut i una estàtua al Moll de la Fusta estan dedicats al poeta: tots a la Barceloneta, el barri on va viure durant molts anys.
Resulta molt trist veure com hom pot canviar el nom de la plaça Joan Carles I pel de Cinc d'Oros (14), o el nom de l'avinguda del Borbó pel de l'avinguda dels Quinze (13), i que el nom donat pels falangistes a la plaça no s'hagi canviat. En attendant, s'ha buscat un lloc al qual donar-li el nom de l'antro de la noblesa borbònica: Can Sitjar (15). Finalment s'ha atribuït a un vell descampat que l'ajuntament havia enjardinat a l'altra banda de la plaça.
Cosas veredes, Sancho, que farán fablar las piedras (16).
- 85 anys de la plaça del Virrei Amat, betevé.cat, 29.11.2016
- Wikipedia: Miquel Mateu i Pla
- Wikipedia: Marquès de Castellbell
- Wikipedia: Manuel d'Amat i de Junyent
- Wikipedia: Joan Salvat-Papasseit
- Google Maps: Plaça d'Àngel Pestaña, Barcelona, Spain
- Google Maps: Plaça de Karl Marx, Barcelona, Spain
- Wikipedia: Carme Mateu i Quintana
- Antoni Ribas Tur: La Barcelona amiga dels nazis, Ara.cat, 02.03.2014 || Miquel Mateu i Pla, l'ànima de ferro franquista de l'imperi dels casinos a Catalunya, Nordest Llibertari, 22.09.2016
- Xavier Febrés: La dinastía familiar que colea tras el telón de glamur del castillo, casino y festival de Peralada, eldiario.es, 27.08.2014
- Wikipedia: Cine Virrey
- Facebook: Chirimas Chiribito
- Els veïns celebren el canvi de nom d’avinguda del Borbó a la dels Quinze, betevé.cat, 09.03.2019
- Cristina Savall i Toni Sust: Joan Carles I es queda sense plaça a Barcelona, que recupera el nom de Cinc d'Oros, El Periódico, 14.04.2016;
- Wikipedia: Can Sitjar
- Alejandro Gamero: Cosas veredes, Sancho, y otras frases nunca dichas, La piedra de Sisifo, 20.10.2013
Friday, May 10, 2019
coldplay - paradise
| Coldplay - Paradise (Official Video), Youtube, 18.10.2011 |
Tot i que la història d'aquest vídeo et pugui portar a pensar el contrari, crec que no estaria bé associar els membres de ColdPlay amb res que tingui a veure amb la plushophilia.
Sobre el gran nombre d'imbecil·litats que puguis trobar al vídeo, dir que aquí ja entraríem en un altre tema. Sols puc alegrar-me que cap dels camions que Chris Martin va creuar a la carretera no estigués conduït per Mr. Magoo. O que mentre rodaven el vídeo no hi hagués cap rei emèrit caçant per aquells paratges.
Sobre el gran nombre d'imbecil·litats que puguis trobar al vídeo, dir que aquí ja entraríem en un altre tema. Sols puc alegrar-me que cap dels camions que Chris Martin va creuar a la carretera no estigués conduït per Mr. Magoo. O que mentre rodaven el vídeo no hi hagués cap rei emèrit caçant per aquells paratges.
Thursday, May 9, 2019
our souls at night (2017)
| Netflix: Our Souls At Night | Official Trailer [HD], Youtube, 13.09.2017 |
Fa uns dies vaig veure un film que, a més d'agradar-me molt, em va emocionar encara més: Our Souls at Night (2017) [youtube] [wikipedia]. L'argument del film, segons rotten tomatoes més apreciat entre els crítics que entre el públic, té una càrrega dramàtica que em va semblar d'una sensibilitat brutal. També em va agradar molt tornar a veure junts Robert Redford i Jane Fonda 50 anys després d'haver-los vist a una comèdia que vaig veure amb la meva mare i que vam adorar: Barefoot in the Park (1967) [youtube] [wikipedia].
En fi, ja sabem que sobre gustos ... Però, si un dia tens l'oportunitat de veure-la, no deixis de fer-ho i dir-me que t'ha semblat.
| Netflix: Our Souls at Night | Tribute Reel [HD], Youtube, 13.09.2017 |
Wednesday, May 8, 2019
oriol nel·lo - geògraf, urbanista i professor de la uab
— Guasch David (@daveguasch) 2 mai 2019
Oriol Nel·lo (1) és conegut com a geògraf, urbanista, polític i professor del departament de geografia a la Universitat Autònoma de Barcelona (2). Tot i que, si t'he de ser sincer, a l'època on vam coincidir en aquell departament, era molt més conegut per ser el "germà de Dani Nel·lo" (3), remarcable saxofonista que tocava a Los Rebeldes (4), una banda de rockabilly de Barcelona.
No m'ho he cregut mai, però al bar de la facultat corria el rumor de què, sorprès del fet que l'assistència a la lectura de la seva tesi doctoral fos molt inferior a la dels concerts on tocava el seu germà, es va decidir a publicar com pocs ho han fet, a dirigir un munt de tesis doctorals, a dirigir l'Institut d'Estudis Metropolitans de Barcelona (1988-1999), ser Diputat al Parlament de Catalunya (1999-2004) i Secretari per a la Planificació Territorial del Govern de la Generalitat de Catalunya (2003-2011), ...
Però malgrat haver-se deixat la pell (també una barba professoral) i haver reeixit una carrera acadèmica i política remarcables, la biografia que Wikipedia li dedica al seu germà segueix sent molt més llarga que la que li han dedicat a ell.
Si has anat als concerts d'en Dani (5) i no has sentit parlar mai de l'Oriol et proposo que punxis l'enllaç a twitter que encapçala aquesta entrada i llegeixis l'entrevista que va publicar fa uns dies Nació Digital (6). Si la trobes tan interessant com jo l'he trobat, pots deixar-te caure pel seu blog, on trobaràs una mina d'articles interessants. Si no fos el cas, a Youtube pots trobar un munt de temes interpretats per en Dani que val molt la pena d'escoltar.
Una encaixada molt forta, Oriol. Com no és probable que ens tornem a veure pel departament, vejam si un dia tornem a coincidir a les arribades de l'aeroport del Prat.
No m'ho he cregut mai, però al bar de la facultat corria el rumor de què, sorprès del fet que l'assistència a la lectura de la seva tesi doctoral fos molt inferior a la dels concerts on tocava el seu germà, es va decidir a publicar com pocs ho han fet, a dirigir un munt de tesis doctorals, a dirigir l'Institut d'Estudis Metropolitans de Barcelona (1988-1999), ser Diputat al Parlament de Catalunya (1999-2004) i Secretari per a la Planificació Territorial del Govern de la Generalitat de Catalunya (2003-2011), ...
Però malgrat haver-se deixat la pell (també una barba professoral) i haver reeixit una carrera acadèmica i política remarcables, la biografia que Wikipedia li dedica al seu germà segueix sent molt més llarga que la que li han dedicat a ell.
Si has anat als concerts d'en Dani (5) i no has sentit parlar mai de l'Oriol et proposo que punxis l'enllaç a twitter que encapçala aquesta entrada i llegeixis l'entrevista que va publicar fa uns dies Nació Digital (6). Si la trobes tan interessant com jo l'he trobat, pots deixar-te caure pel seu blog, on trobaràs una mina d'articles interessants. Si no fos el cas, a Youtube pots trobar un munt de temes interpretats per en Dani que val molt la pena d'escoltar.
Una encaixada molt forta, Oriol. Com no és probable que ens tornem a veure pel departament, vejam si un dia tornem a coincidir a les arribades de l'aeroport del Prat.
- Wikipedia: Oriol Nel·lo || Home Page
- UAB: Departament de Geografia - Oriol Nel·lo Colom
- Wikipedia: Dani Nel·lo
- Wikipedia: Los Rebeldes || Los Rebeldes - Mescalina (1986), Youtube, 03.02.2011
- Los Rebeldes: No quiero verte, Rebeldes 79 y Dani Nel-lo, Youtube, 14.06.2010. Noches de luz días de gas. Grabado 28 de marzo de 2009, Sala Luz de Gas, Barcelona.
- Pep Martí: Oriol Nel·lo: «El turisme de masses prové de les vacances pagades i és una conquesta obrera», Nació Digital, 01.05.2019
Tuesday, May 7, 2019
la pagesia a vista de dron
També pots trobar alguns dels vídeos al canal Youtube: Els artistes van amb tractor
| Els artistes van amb tractor, Youtube, 04.04.2019 |
Monday, May 6, 2019
no et perdis els geolodies d'enguany!
| The Big Bang Theory: "Geology isn't a real science", Youtube, 23.09.2011 |
Geolodia (1) és una iniciativa de divulgació de la geologia gràcies a l'organització de sortides geològiques de camp que es realitzen anualment durant el primer o el segon cap de setmana del mes de maig arreu del territori peninsular.
Aquestes sortides són gratuïtes, obertes a tots els públics i guiades per geòlegs que han estat entrenats durant mesos per psicòlegs professionals, a fi de poder respondre amb amabilitat a qualsevol comentari relacionat amb el sketch del vídeo que obre aquest article o a qualsevol altre comentari sobre la visió creacionista de la desaparició dels dinosaures ...
Els Geolodies tenen lloc en entorns de gran interès geològic i tenen com a objectiu apropar a la societat la geologia i la professió del geòleg. Hom intenta així esborrar la pèssima imatge que han deixat entre la societat el sketch del vídeo que obre aquest article, però també un documental de la BBC, on un pres polític d'una dictadura dels anys 1970's explicava com els torturadors de la CIA l'obligaven a escoltar integralment la lectura d'un article sobre la Biofacies de foraminíferos planctónicos (2) i altres tesis doctorals que prefereixo no mencionar en aquest article.
Ara seriosament, el Geolodia d'enguany tindrà lloc els propers 11 i 12 de maig i pots anar a la pàgina web (cf. 1) per inscriure't al que més ganes tinguis d'anar. T'ho recomano!
Personalment, m'ha fet molta gràcia veure que, a Barcelona, organitzen una sortida a El Figaró-Cingles de Bertí (3). M'ha recordat una sortida genial que vaig fer al mateix lloc ja fa molts anys amb en Manel de Miró. Com èrem molts estudiants en pràctiques, en Manel ens va dividir en dos grups i jo vaig caure al que estava dirigit per una altra professora, na Montserrat Domingo. Jo no la coneixia de res i, a un moment donat, vaig dir-li a en Manel que em semblava una veritable brasa. Més tard vaig assabentar-me que era la seva dona. La prova que estava equivocat és que no m'ho va tenir en compte i ser ella qui va interpretar al piano la marxa nupcial el dia del nostre casament!
Aquestes sortides són gratuïtes, obertes a tots els públics i guiades per geòlegs que han estat entrenats durant mesos per psicòlegs professionals, a fi de poder respondre amb amabilitat a qualsevol comentari relacionat amb el sketch del vídeo que obre aquest article o a qualsevol altre comentari sobre la visió creacionista de la desaparició dels dinosaures ...
Els Geolodies tenen lloc en entorns de gran interès geològic i tenen com a objectiu apropar a la societat la geologia i la professió del geòleg. Hom intenta així esborrar la pèssima imatge que han deixat entre la societat el sketch del vídeo que obre aquest article, però també un documental de la BBC, on un pres polític d'una dictadura dels anys 1970's explicava com els torturadors de la CIA l'obligaven a escoltar integralment la lectura d'un article sobre la Biofacies de foraminíferos planctónicos (2) i altres tesis doctorals que prefereixo no mencionar en aquest article.
Ara seriosament, el Geolodia d'enguany tindrà lloc els propers 11 i 12 de maig i pots anar a la pàgina web (cf. 1) per inscriure't al que més ganes tinguis d'anar. T'ho recomano!
Personalment, m'ha fet molta gràcia veure que, a Barcelona, organitzen una sortida a El Figaró-Cingles de Bertí (3). M'ha recordat una sortida genial que vaig fer al mateix lloc ja fa molts anys amb en Manel de Miró. Com èrem molts estudiants en pràctiques, en Manel ens va dividir en dos grups i jo vaig caure al que estava dirigit per una altra professora, na Montserrat Domingo. Jo no la coneixia de res i, a un moment donat, vaig dir-li a en Manel que em semblava una veritable brasa. Més tard vaig assabentar-me que era la seva dona. La prova que estava equivocat és que no m'ho va tenir en compte i ser ella qui va interpretar al piano la marxa nupcial el dia del nostre casament!
- Geolodia: Home page
- Montserrat Domingo y Manuel de Miró Orell: Biofacies de foraminíferos planctónicos, Acta Geológica Hispánica, Instituto Nacional de Geologia (CSIC), Año VII, n°4, Julio-Agosto 1972
- Geolodia 2019: Barcelona - El Figaró – Cingles de Bertí: un recorregut pels temps geològics
Sunday, May 5, 2019
fox news - venezuela, ras i curt
| Periodista Anya Parampil denuncia estrategia de EE.UU sobre Venezuela en FOX NEWS, Youtube, 02.05.2019 |
Veus el vídeo de l'entrevista que Tucker Carlson va fer-li a Anya Parampil a Fox News el passat 1r de maig i, sabent que Anya havia treballat com a corresponsal a Washington DC per RT (Russia Today) i que ho va deixar per treballar com a freelance al Max Blumenthal's Grayzone project, et dius que potser no està parlant amb objectivitat.
Després et passes per Así va España: Aplaudiendo un golpe de estado, et llegeixes els tweets, i potser que ja ho tens més clar. Una altra cosa, clar, és considerar si Maduro és un imbècil. Però, si ho penses fredament, arribes a la conclusió que no és l'únic imbècil al planeta que dirigeix un país. I que els imbècils que dirigeixen altres països ni obren els telenotícies ni els USA els amenacen amb l'embargament o amb la invasió.
En tot cas aquesta entrevista dona una altra visió sobre el conflicte. I crec que el fet que s'hagi fet a una de les cadenes més conservadores dels USA ens hauria de fer reflexionar sobre les televisions que tenim a Europa. A partir d'aquí, cadascú és lliure de pensar com vulgui.
Després et passes per Así va España: Aplaudiendo un golpe de estado, et llegeixes els tweets, i potser que ja ho tens més clar. Una altra cosa, clar, és considerar si Maduro és un imbècil. Però, si ho penses fredament, arribes a la conclusió que no és l'únic imbècil al planeta que dirigeix un país. I que els imbècils que dirigeixen altres països ni obren els telenotícies ni els USA els amenacen amb l'embargament o amb la invasió.
En tot cas aquesta entrevista dona una altra visió sobre el conflicte. I crec que el fet que s'hagi fet a una de les cadenes més conservadores dels USA ens hauria de fer reflexionar sobre les televisions que tenim a Europa. A partir d'aquí, cadascú és lliure de pensar com vulgui.
Saturday, May 4, 2019
michael caine: què és fer-se vell?
Genial #MichaelCaine en esta reflexión sobre la edad y el envejecimiento pic.twitter.com/3IYV2zItAk— Montxo Armendariz (@montxoarmendari) 30 avril 2019
En 2015, Stephen Colbert entrevistava a Michael Caine sobre el seu darrer film: Youth (2015), del que pots trobar un trailer al final d'aquest article.
Gràcies per enviar-me el vídeo, Pepo. Es senzillament genial !!!
En una acció que té lloc als Alps suïssos, un reconegut compositor i director: Fred (Michael Caine) acompanya al seu millor amic i reconegut cineasta: Mick (Harvey Keitel) que es disposa a acabar el guió de la que imagina serà la seva última gran pel·lícula. Els dos homes reflexionen sobre el seu passat i es donen compte que algunes de les experiències més importants de la vida poden arribar quan aquesta ja s'acaba.A un moment de l'entrevista, Stephen Colbert li demana a Michael Caine què és la Joventut? Pots veure un resum de la resposta subtitulat en espanyol al tweet que obre aquest article o completa al vídeo original a: The Late Show with Stephen Colbert (CBS) - Michael Caine Is Fine With Getting Older, Youtube, 21.11.2015
Gràcies per enviar-me el vídeo, Pepo. Es senzillament genial !!!
| La Juventud - Trailer subtitulado en español HD, Youtube, 10.12.2015 |
Friday, May 3, 2019
bruce springsteen - waitin' on a sunny day
| Bruce Springsteen - Waitin' On A Sunny Day, Youtube, 02.10.2009 |
Avui i demà ens han anunciat la pluja. Diumenge un xic de neu.
Esperant que tornin els dies de sol et proposo escoltar un tema genial del Boss!
Thursday, May 2, 2019
british children and food poverty
British children and food poverty:
- 4m children live in poverty.
- 2.5m children live in food insecure households.
- 250,000 children live in severe food insecurity and as a result are set to experience adverse health outcomes.
"Agony of hunger the norm": https://t.co/f1hUGImTVh pic.twitter.com/oks8BSyP2Q— The Conversation (@ConversationUK) 30 avril 2019
- 2,2 milions de britànics tenen una inseguretat alimentària molt alta: el nivell més alt registrat a Europa. Això indica que el Regne Unit és responsable d’una de cada cinc persones amb molta inseguretat alimentària al continent.
- Un estudi sobre la pobresa alimentària al Regne Unit va revelar que les famílies de gairebé 4 milions de nens tenien dificultats per oferir-los fruita, verdura i altres aliments saludables per complir amb les directrius de nutrició del govern.
- 250.000 nens britànics viuen en una inseguretat alimentària severa i tenen problemes de salut.
- Food poverty in UK. The Guardian
- Food poverty in the UK, Oxfam GB
- Iain Wilkinson: Food poverty: agony of hunger the norm for many children in the UK, The Conversation, 30.04.2019
- UK food poverty now a public health emergency, End Hunger UK, 07.02.2019
- May Bulman: Hunger in UK ‘significant and growing’ but ministers failing to act, MPs warn, The Independent, 10.01.2019
- Geraldine Van Bueren: We’re becoming desensitised to poverty in the UK – it’s time the government made food a basic right, The Independent, 02.12.2018
- Millions of UK children are impacted by food poverty, foodfoundation.org.uk, September 2018
- Chris Baynes: Nearly four million British children are too poor to eat healthily, study finds, The Independent, 05.09.2018
- May Bulman: Nearly 4 million UK adults forced to use food banks, figures reveal, The Independent, 06.06.2018
Wednesday, May 1, 2019
anàlisi dels resultats electorals i bungee jumping
|
El passat diumenge 21 d'abril publicava un post amb algunes reflexions sobre l'impacte que podia tenir a les eleccions generals espanyoles l'impossibilitat de votar per més de dos milions de residents a l'estranger, la importància potencial de la població immigrada des d'altres països d'arreu del mon i el sistema d'Hondt (1). Acabava l'article dient que, "més enllà de totes les rucades que puguis escoltar de falsos periodistes, tertulians i experts, hauries de tenir compte d'almenys tres o quatre de les coses que he deixat anar en aquest post".
No tinc ni idea de quina opció han deixat de votar els espanyols residents a l'estranger que no han pogut exercir el seu dret de vot. I tot i que puc fer-me una idea veient els resultats del meu Nou Barris natal, tampoc sé que han pogut votar els immigrants d'altres països actualment amb ciutadania espanyola i amb dret de vot.
A l'espera de veure el que donaran de si els resultats de les altres cites electorals que ens esperen aquest mes de maig, tinc molt clar que les quatre regles d'aritmètica que em van ensenyar a l'escola segueixen sent molt més útils per interpretar els resultats de les eleccions generals que moltes de les bajanades que estic llegint a la premsa.
No és el cas d'Antoni Puigverd, que ens recordava avui a La Vanguardia (2) que el mapa en vermell pràcticament arreu de l'estat espanyol per la victòria del PSOE amaga que la suma dels tres partits de dretes està tan sols un 3% per sota del què PP i C's tenien a la legislatura precedent.
Tornant als opinadors, si Antoni Puigverd ens recordava que el sistema de Hondt ha provocat un Trompe l’oeil en la distribució dels vots en escons a les darreres eleccions, Lluís Foix (4) ens recorda també avui que altres sistemes de repartició dels vots en escons ens amaguen la penetració del populisme xenòfob a altres països europeus: El 10,3% de vots obtingut per Santiago Abascal és molt inferior als que la extrema dreta té a França (33,9%), Àustria (26%), Finlàndia (17,6%), Polònia (37,6% ), Itàlia (17,6%), Suècia (17,5%) i Dinamarca (21,1%). A Catalunya, Vox ha obtingut només el 3,6%. L'avanç dels partits xenòfobs no és un problema espanyol sinó una epidèmia política que afecta totes les democràcies liberals. Els partidaris del Brexit no són sinó uns supremacistes xenòfobs que pensen que viuen en temps victorians.
Cadascú és encara lliure de suïcidar-se políticament com ho estimi convenient, però crec que UP té interès a guardar la seva identitat no entrant a un govern que difícilment podrà fer res d'altre que una política de centre. I pel que fa a Catalunya, podria no ser una idea a descartar el fet d'esperar al fet que el populisme xenòfob escampi la boira a Europa i a Espanya, i a què la demografia i els resultats de l'acció de govern eixamplin el suport electoral de les idees socials, federalistes i/o sobiranistes. Per cert, ja que hi som, potser caldria aplicar-ne una, d'acció de govern. Quina i amb qui, ja és una altra qüestió, clar.
En tot cas, recordar que tots aquells que practiquen el Bungee jumping saben que és molt recomanable assegurar-se que la llargada de la corda és l'adequada abans de llençar-se al precipici. I que no és una bona idea oblidar-se ni del pes que pot suportar sense trencar-se, ni de la seva elasticitat.
No tinc ni idea de quina opció han deixat de votar els espanyols residents a l'estranger que no han pogut exercir el seu dret de vot. I tot i que puc fer-me una idea veient els resultats del meu Nou Barris natal, tampoc sé que han pogut votar els immigrants d'altres països actualment amb ciutadania espanyola i amb dret de vot.
A l'espera de veure el que donaran de si els resultats de les altres cites electorals que ens esperen aquest mes de maig, tinc molt clar que les quatre regles d'aritmètica que em van ensenyar a l'escola segueixen sent molt més útils per interpretar els resultats de les eleccions generals que moltes de les bajanades que estic llegint a la premsa.
No és el cas d'Antoni Puigverd, que ens recordava avui a La Vanguardia (2) que el mapa en vermell pràcticament arreu de l'estat espanyol per la victòria del PSOE amaga que la suma dels tres partits de dretes està tan sols un 3% per sota del què PP i C's tenien a la legislatura precedent.
- Si deixem els opinadors de costat i anem a les xifres, et proposo anar a les dels resultats de les eleccions generals publicades a El País (3), oblidar-te dels escons i dels percentatges, agafar la calculadora i sumar els vots de PSOE+UP i comparar el resultat amb la suma de PP+CS+VOX. Pots fer el mateix per cadascuna de les comunitats autònomes: molt especialment al País Valencià, on hauries d'afegir altres formacions com ara Compromís.
- Ara et proposo anar als resultats de les eleccions a Catalunya i sumar els vots de ERC+JCat+Front Republicà i comparar-los amb el resultat de PSC+Cs+PP+VOX. Just afegir que he deixat de banda ECP-Guanyem el Canvi i no els he sumat ni amb uns ni amb altres.
Tornant als opinadors, si Antoni Puigverd ens recordava que el sistema de Hondt ha provocat un Trompe l’oeil en la distribució dels vots en escons a les darreres eleccions, Lluís Foix (4) ens recorda també avui que altres sistemes de repartició dels vots en escons ens amaguen la penetració del populisme xenòfob a altres països europeus: El 10,3% de vots obtingut per Santiago Abascal és molt inferior als que la extrema dreta té a França (33,9%), Àustria (26%), Finlàndia (17,6%), Polònia (37,6% ), Itàlia (17,6%), Suècia (17,5%) i Dinamarca (21,1%). A Catalunya, Vox ha obtingut només el 3,6%. L'avanç dels partits xenòfobs no és un problema espanyol sinó una epidèmia política que afecta totes les democràcies liberals. Els partidaris del Brexit no són sinó uns supremacistes xenòfobs que pensen que viuen en temps victorians.
Cadascú és encara lliure de suïcidar-se políticament com ho estimi convenient, però crec que UP té interès a guardar la seva identitat no entrant a un govern que difícilment podrà fer res d'altre que una política de centre. I pel que fa a Catalunya, podria no ser una idea a descartar el fet d'esperar al fet que el populisme xenòfob escampi la boira a Europa i a Espanya, i a què la demografia i els resultats de l'acció de govern eixamplin el suport electoral de les idees socials, federalistes i/o sobiranistes. Per cert, ja que hi som, potser caldria aplicar-ne una, d'acció de govern. Quina i amb qui, ja és una altra qüestió, clar.
En tot cas, recordar que tots aquells que practiquen el Bungee jumping saben que és molt recomanable assegurar-se que la llargada de la corda és l'adequada abans de llençar-se al precipici. I que no és una bona idea oblidar-se ni del pes que pot suportar sense trencar-se, ni de la seva elasticitat.
- A nation ignorant and free?, publicat en aquest blog el 21.04.2019
- Antoni Puigverd: ‘Trompe l’oeil’, La Vanguardia, 01.05.2019
- El País: Resultados Elecciones Generales 2011-2019
- Lluís Folch: Pragmatismo contra desmesura, La Vanguardia, 01.05.2019