 |
| General Kim Jwa-jin's Victory Memorial,Hong Seong |
|
Recordo de quan era jove que sempre m'havia demanat què hauria pogut fer a una vida precedent per rebre com a càstig en aquesta vida no parar de creuar-me amb maoistes per tot arreu. Dit així, ara i avui, pot sonar a xinès, clar. Però deixa'm recordar-te que, entre els militants més coneguts de l'OCE-BR (1), podies trobar gent com:
Jordi Solé i Tura,
Emilio Pérez Touriño,
María del Pilar del Castillo,
Antoni Castells,
Francesc Baltasar,
Jordi Borja,
Joan Barril,
Xavier Vidal-Folch,
Borja de Riquer,
Manuel Castells,
Josep Ramoneda,
Manuel Campo Vidal,
Federico Jiménez Losantos,
Ferran Mascarell,
Josep Miquel Abad,
Carmen Alborch,
Celia Villalobos Talero,
Joan Tardà (2), ... El cas és que tenia el sentiment de què, enllà on anés, acabaria per trobar algun maoista que acabaria donant-me la brasa perquè m'afiliés al seu partit.
Com volia treure-me'ls de sobre sense ser groller, utilitzava un parell d'articles molt interessants que havia llegit sobre una altra d'aquelles "
revolucions oblidades": la revolució anarquista coreana de la
Província Lliure de Shinmin (1929-1932) (3).
Quan els demanava què en pensaven, em deixaven ràpidament en pau. Bé, no sempre. També vaig trobar qui, no havent sentit parlar mai del tema, em va invitar a fer unes birres amb uns amics seus perquè els fes 5 cèntims.
Més de dos milions d'immigrants coreans vivien dins de Manxúria quan la Federació Anarquista Coreana va declarar la Província de Shinmin sota administració de l'Associació del Poble Coreà en Manxúria. L'estructura descentralitzada i federativa que l'associació va adoptar consistia en consells municipals, consells de districte i consells d'àrea, que van funcionar d'una manera cooperativa per ocupar-se de l'agricultura, de l'educació, de les finances i d'altres assumptes vitals, com ara l'organització militar necessària per fer front als exèrcits japonès, xinès i soviètic (4).
Sota la direcció de Kim Jwa-Jin (5), conegut com el Néstor Majnó coreà (6), les milícies anarquistes van anar guanyant una sèrie de batalles contra els japonesos: una d'elles a Sibèria, amb el resultat de 3.000 presoners.
L'assassinat per un comunista xinès de Kim Jwa-Jin i els atacs conjunts dels exèrcits imperials japonès i xinès, junt amb els de l'exèrcit soviètic, van acabar amb la derrota dels anarquistes coreans i l'ocupació de Manxúria per l'exèrcit japonès, que la va transformar en un protectorat: Manxukuo (7). A l'article que Wikipedia li dedica, no es mencionen cap dels fets que vinc de relatar.
Les dues Corees han recuperat la figura de Kim Jwa-Jin i l'han transformat en la del precursor de la independència coreana. Té un memorial dedicat a la ciutat d'on era originaria la seva família, on se li dedica un festival anual amb cerimonials de caràcter religiós (8). El 2013, el govern sud-coreà li va donar el seu nom a un submarí de les forces navals (9). Que la vida eterna no existeixi, i que Kim no pugui veure què han fet amb el seu llegat, pot tenir els seus avantatges, creu-me. Clar que, sense anar molt lluny, a casa nostra, el mateix podríem dir de Frederica Montseny o de Joan Garcia Oliver (10).
Arribats a aquest punt, m'agradaria recuperar del primer article de la sèrie:
Cómo empezó este engaño
l'acusació que es feia al capitalisme d'haver acabat amb totes les altres formes d'organització social i política diferents de la proposada per aquest sistema, just per recordar que van ser els marxistes qui van acabar amb el moviment llibertari a la
Majnovia (11), la
Revolució social espanyola o a la
Província Lliure de Shinmin (3).
Vejam si ens entenem. El que vull dir amb aquesta sèrie d'articles (12) és que tothom pot defensar les idees que vulgui, però si ho fa fent abstracció del contingut de les biblioteques o de les hemeroteques, o dient que aquells que no comparteixen les seves idees ho fan perquè han estat enganyats, llavors ja no em sembla gens bé.
No crec que les persones que fa uns anys militaven al moviment maoista estiguessin enganyades. Ni que quan ho van deixar córrer, per professar altres idees que no tenien res a veure, també ho fessin sota l'engany (13). Per exemple, tinc un conegut que fa molts anys va intentar afiliar-me a una organització trotskista. Dos anys més tard, davant de la meva sorpresa, el vaig veure convertit en un fanàtic anarquista. Em permetràs que no mencioni el seu nom, perquè fa poc el vaig veure a un diari amb el cabell engominat, amb tratge i corbata i dirigint una empresa de
consulting empresarial.
Hi ha gent amb problemes personals que no ha trobat res de millor que intentar solucionar-los a través de la seva militància política o en el terreny de la religió. El problema és què, com fa poc deia en Marius Carol (14):
Només estem pendents del present o del futur immediat i no investiguem en el passat. Com si no fóssim el resultat del que hem estat. I, sobretot, d'allò que hem defensat. Ningú recorda quan la gent buscava a les hemeroteques les petjades de la història. Ara, ja no acudeixen a elles ni els historiadors, enganxats a la immediatesa (...) En aquests temps de còlera, els que encara respectem la memòria ens sorprenem de què a alguns personatges que donen lliçons ningú els treguin els colors pel seu passat. La història sembla importar poc, ni tan sols la recent. L'única esperança és que un dia entrin a l'hemeroteca i els caigui una col·lecció de diaris al damunt. La memòria és un gran cementiri i alguns mereixen ser enterrats en les contradiccions dels seus articles pretèrits.
Deixant de banda els historiadors que no fan la seva feina, Sergi Pàmies ens parlava a un article publicat el mateix dia de la feina dels periodistes (15):
A la tertúlia d'Els matins de Catalunya Ràdio, Simona Levi explicava que té "un veí del PSC que és molt maco", com qui presumeix de tenir un amic negre o homosexual. Els veïns són als tertulians el que els taxistes són als reporters mandrosos: una font fugaç de coneixement d'escombraries. Amb el permís de Sergi Pàmies, jo afegiria al retrat els periodistes que baixen del taxi, entrevisten a dues o tres persones, i ja en tenen prou per a presentar la tipologia sociopolítica d'un país.
Coneixia prou en Josep Fontana per a saber que trepitjava com ningú biblioteques i hemeroteques, i que sabia com mantenir les distàncies amb els oportunistes,
trepes i aduladors de tot pèl.
Però també conec prou bé a tots aquells que un dia utilitzaran la seva obra per a dedicar-li un festival anual, amb cerimonials de caràcter patriòtic i religiós, o tot simplement, penjar una foto seva al despatx. Al temps!
- Wikipedia: Bandera Roja [es] [ca]
- Al Wikipedia en català no hi figura la curta militància a l'OCE-BR de Joan Tardà, just abans d'entrar al PSUC. Però si que la pots trobar a la Wikipedia en espanyol o en aquest article de La Vanguardia: Joan Tardà - El veterano de ERC que enciende el Congreso, 17.12.2016
- Wikipedia: Provincia Libre de Shinmin
- Revolución anarquista en Corea 1929-1932: La comuna de Shinmin, El Libertario, Febrero 2016 || Regeneración Libertaria: Comuna de Shinmin: La gran olvidada (I, 25.04.2015) y (II, 04.06.2015) || El movimiento anarquista coreano, rebelion.org, 18.01.2003 || Anarchy in Action: Shinmin Prefecture || WikiWand: Korean People's Association in Manchuria ||
- Wikipedia: Kim Jwa-jin
- Wikipedia: Néstor Majnó
- Wikipedia: Manchuria, Manchukuo
- Hong Seong: General Kim Jwa-jin's Victory Memorial Festival. Dedicat "al general Kim Jwa-jin, que va conquistar Manxúria i va portar als lluitadors de la independència a la victòria". Aquest festival també té per objectiu: "il·luminar amb el seu patriotisme i la seva lleialtat cap al país la promoció del patriotisme i l'ensenyament de la història d'una manera fascinant".
- Navy’s 4th 214-Class Submarine Kim Jwa-jin Launched, Korea's News Wolrd, 30.08.2013
- Pere Rusiñol: Catalunya: ¿vuelve la vieja dinámica libertaria?, eldiario.es, 17.01.2016
- Wikipedia: Territorio Libre
- Cómo empezó este engaño (1/3 publicat el 02.06.2019), (2/3 publicat el 09.06.2019)
- . Una altra cosa és que, els que encara segueixen al club, ens intentin transmetre els vells discursos conspiracionistes || Xandru Fernández: ¿Sueñan los marxistas con ovejas soviéticas?, CTXT, 14.06.2019
- Màrius Carol: La prueba de la hemeroteca, La Vanguardia, 11.06.2019
- Sergi Pàmies: El futuro es una tertulia llena de psicofonías, La Vanguardia, 11.06.2019
