David Guasch: cómo empezó este engaño (1/3)

Sunday, June 2, 2019

cómo empezó este engaño (1/3)

El historiador Josep Fontana by Enric Català, Público, 16.05.2019

Aquest és el quart article que publico sobre l'amic i professor Josep Fontana (1). I ho faig per parlar de la seva obra pòstuma, publicada enguany per l'editorial Crítica: Capitalismo y democracia 1756-1848: Cómo empezó este engaño (2).

Encara no he llegit el llibre. Però crec que puc fer-me una idea força fidel del seu contingut a partir d'una crítica de Xavier Domènech que et proposo llegir (3), d'altres crítiques que he anat llegint durant el mes de maig, del que vaig escoltar quan era estudiant a les seves classes i, sobretot, de les nostres converses.

Avui més que mai, m'agradaria poder tornar a tenir l'oportunitat de parlar amb ell per dir-li el que ell ja sabia: que no estic d'acord amb algunes de les coses que afirma. No poso en dubte gairebé res pel que fa als fets que he llegit que menciona al seu llibre. Però crec que ja seria hora de comportar-nos com adults i desfer-nos de discursos com el de que el capitalisme ens ha enganyat. Comportar-nos com adults i acceptar les conseqüències de les decisions que prenem al llarg de la nostra vida: molt en particular quan votem el que votem.

També m'hauria agradat dir-li que un historiador com ell no podia seriosament acusar el capitalisme d'haver acabat amb totes les altres formes d'organització social i política diferents de la proposada per aquest sistema, i d'oposar-li com a novetats l'organització social que proposen alguns moviments que avui se'ns presenten com alternatius. Car en Josep, millor que ningú, sabia que la Majnovia (4) o la Revolució social espanyola (5) no van ser esclafades pel capitalisme, sinó pels marxistes. Potser també m'hauria agradat afegir que criticar el capitalisme i publicar el seu llibre pòstum a una editorial del Grup Planeta no em semblava gens coherent.

En Josep Fontana va deixar el PSUC el 1980, després d'haver militat en aquest partit des del 1957. I, tot i afirmar no tenir res a veure ideològicament amb Barcelona en Comú, el 2015 va formar part de la candidatura d'aquesta formació a les eleccions municipals que portarien a l'alcaldia Ada Colau (6). Amb això vull dir que no seria just acusar-lo de defendre les idees del vell marxisme que feia anys que va deixar enrere. Però no acabo d'estar gens segur que, aprofitant que ell ja no està aquí per afirmar el contrari, algú no acabi associant-lo amb elles.

Del que sí que estic segur és que, si el capitalisme és el problema, el marxisme no ha sigut mai la seva solució. Vivint a Suïssa, he conegut a molts russos, polonesos, txecs, romanesos, alemanys de l'antiga RDA, etc. que no voldrien tornar a viure mai més sota aquell règim polític. Si no els hagués conegut, només hauria d'obrir qualsevol diari per a constatar que els ciutadans dels països que van viure sota aquell règim polític es troben avui en dia entre els més fervents partidaris d'un sistema capitalista a ultrança: un sistema que s'ha acabat imposant ferotgement de la mà dels antics dirigents del règim.

També crec que, seguir presentant la gent com eterns adolescents enganyats per un sistema demoníac, no pot tenir altre resultat que el de que es presentin com a única solució líders que ens condueixin a la nostra salvació. I, francament, jo no veig cap diferència entre aquesta estratègia i la de qualsevol secta religiosa.

Arribats a aquest punt, i davant el risc que algun futur salvador del poble s'acabi apropiant de l'obra de Josep Fontana per a convertir-la en la seva bíblia, em demano si no seria una bona idea acompanyar la lectura del seu llibre pòstum amb la d'un llibre brutal de George Orwell: La rebel·lió dels animals (7).