| BBC News Mundi - Por qué todos los mapas del mundo están distorsionados, YouTube, 29.12.2020 |
Fa anys vaig publicar dos vídeos molt divertits sobre el tema de la cartografia políticament correcta (1). Un corrent d'opinió que pren com a base un suposat engany del món occidental que tindria per objectiu presentar els països del nord amb unes dimensions molt més grans de la que tenen en realitat. Una constant d'aquest corrent d'opinió és la d'acusar la projecció concebuda per Gerardus Mercator el 1569 de tots els mals d'aquell engany, i li oposa la projecció de Gall-Peters com aquella que representa les dimensions de països i continents d'una manera molt més ajustada, tot i que horriblement deformada (2).
El 2016, Discover Magazine anunciava una notícia sensacional: la descoberta d'un mapa del món que no mentia! (3). I després d'una introducció divulgativa sobre diferents sistemes de projecció utilitzats en la cartografia de la Terra, ens presentava el sistema de projecció concebut per Hajime Narukawa: AuthaGraph (4) com la solució definitiva que permetia preservar les dimensions reals dels continents sense deformar-los, com és el cas de la projecció de Gall-Peters.
Pel que fa a la gran descoberta que Discover Magazine va publicar en 2016, et proposo veure el vídeo del 2011 que pots trobar a la fi d'aquest paràgraf: si el teu japonès és tan bo com el meu, no oblidis d'activar els subtítols! Al llarg d'aquest vídeo Hajime Narukawa ens presenta les tècniques utilitzades per la producció d'un nou mapa del món, anomenat AuthaGraph. Més enllà de la presentació de les dimensions reals dels continents, he de confessar que em va agradar l'exemple gràfic del traçat d'un hipotètic vol entre Tokyo i Brasília i l'explicació visual de per què la línia més curta passa entre aquestes ciutats passa per Houston (Texas, USA). Una visualització que presenta de manera senzilla els complicats traçats de loxodromies (5) que em van fer suar tinta negra durant els cursos de cartografia a la universitat.
Vaig seguir les explicacions d'Hajime Narukawa amb molt d'interès. Però també amb molt d'escepticisme. En particular mentre pensava que els europeus, que sempre s'han considerat el melic del món, no admetrien mai veure's representats en un territori minúscul marginat a la part superior a l'esquerra del mapa. I mentre Hajime Narukawa anava explicant les solucions dels rectangles mòbils al final de la presentació i jo reflexionava sobre quins serien els càlculs que necessitaria el seu mapa per posicionar un punt amb un sistema GPS, em va passar pel pensament un vídeo en el qual un representant de la indústria lletera austríaca explicava la facilitat de l'ús d'un nou sistema de packaging: el Tetra Brik.
Probablement, els supporters d'una cartografia políticament correcta i els designers que es dediquen a crear mapes no han entès encara que la missió primera d'un mapa del món no és penjar-lo a una classe d'una escola de primària o a una agència de viatges.
Abans de criticar el mapa de Mercator haurien de recordar que aquell mapa es va concebre com una eina de navegació, responent a uns conceptes clau que ells no haurien d'ignorar: la milla nàutica i els conceptes de latitud i longitud, que són quelcom molt més important que el dibuix de línies horitzontals i verticals per decorar un mapa.
Si situar un punt en un mapa gràcies a unes coordenades no és possible, crec que cal demanar-se quina és la seva utilitat, més enllà de les consideracions estètiques o ideològiques que pugui perseguir. En qualsevol cas, potser el millor seria que s'oblidessin de criticar els mapes de Mercator si no saben de què estan parlant.
El 2016, Discover Magazine anunciava una notícia sensacional: la descoberta d'un mapa del món que no mentia! (3). I després d'una introducció divulgativa sobre diferents sistemes de projecció utilitzats en la cartografia de la Terra, ens presentava el sistema de projecció concebut per Hajime Narukawa: AuthaGraph (4) com la solució definitiva que permetia preservar les dimensions reals dels continents sense deformar-los, com és el cas de la projecció de Gall-Peters.
 |
| AutaGraph: Home page |
Pel que fa a la gran descoberta que Discover Magazine va publicar en 2016, et proposo veure el vídeo del 2011 que pots trobar a la fi d'aquest paràgraf: si el teu japonès és tan bo com el meu, no oblidis d'activar els subtítols! Al llarg d'aquest vídeo Hajime Narukawa ens presenta les tècniques utilitzades per la producció d'un nou mapa del món, anomenat AuthaGraph. Més enllà de la presentació de les dimensions reals dels continents, he de confessar que em va agradar l'exemple gràfic del traçat d'un hipotètic vol entre Tokyo i Brasília i l'explicació visual de per què la línia més curta passa entre aquestes ciutats passa per Houston (Texas, USA). Una visualització que presenta de manera senzilla els complicats traçats de loxodromies (5) que em van fer suar tinta negra durant els cursos de cartografia a la universitat.
| TEDx Talks: Hajime NARUKAWA - TEDx Seeds 2011, YouTube, 20.11.2011 |
Vaig seguir les explicacions d'Hajime Narukawa amb molt d'interès. Però també amb molt d'escepticisme. En particular mentre pensava que els europeus, que sempre s'han considerat el melic del món, no admetrien mai veure's representats en un territori minúscul marginat a la part superior a l'esquerra del mapa. I mentre Hajime Narukawa anava explicant les solucions dels rectangles mòbils al final de la presentació i jo reflexionava sobre quins serien els càlculs que necessitaria el seu mapa per posicionar un punt amb un sistema GPS, em va passar pel pensament un vídeo en el qual un representant de la indústria lletera austríaca explicava la facilitat de l'ús d'un nou sistema de packaging: el Tetra Brik.
| Revolutionary milk carton demonstrated on Austrian TV, YouTube, 14.09.2012 |
Probablement, els supporters d'una cartografia políticament correcta i els designers que es dediquen a crear mapes no han entès encara que la missió primera d'un mapa del món no és penjar-lo a una classe d'una escola de primària o a una agència de viatges.
Abans de criticar el mapa de Mercator haurien de recordar que aquell mapa es va concebre com una eina de navegació, responent a uns conceptes clau que ells no haurien d'ignorar: la milla nàutica i els conceptes de latitud i longitud, que són quelcom molt més important que el dibuix de línies horitzontals i verticals per decorar un mapa.
- Una milla nàutica és equivalent a un minut d’arc de latitud sobre la superfície terrestre. Seixanta milles nàutiques de latitud equivalen doncs a una diferència de latitud d’un grau.
- De la milla nàutica es deriva també la mesura de velocitat que hom utilitza en navegació: el nus. Un nus és igual a una milla nàutica per hora.
- Amb un cronòmetre que marqui l'hora d'un meridià preestablert, hom pot calcular per la posició del sol l'hora local i, amb el càlcul de la diferència horària que marca el cronòmetre, calcular la longitud del punt on hom es troba.
- En realitat és un xic més complicat que això però, bàsicament, amb una brúixola, un sextant, un cronòmetre (6) i un compàs es pot situar amb precisió en un mapa de Mercator el lloc on hom es troba i, comparant-lo amb una posició precedent, saber a quina velocitat expressada en nusos s'està navegant.
Si situar un punt en un mapa gràcies a unes coordenades no és possible, crec que cal demanar-se quina és la seva utilitat, més enllà de les consideracions estètiques o ideològiques que pugui perseguir. En qualsevol cas, potser el millor seria que s'oblidessin de criticar els mapes de Mercator si no saben de què estan parlant.
- Veure Politically correct Geography, publicat en aquest blog el 31.01.2017
- Veure Peters vs Mercator, publicat en aquest blog el 11.03.2017 || Veure també El mapamundi miente (1/2) i (2/2), publicats respectivament el 23.08.2018 i el 05.09.2018
- Nathaniel Scharping: Finally, a World Map That Doesn't Lie, Discover Magazine, 03.11.2016
- AuthaGraph: Home page
- Wikipedia: Loxodrome [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Coordonnées Géographiques: Position || Mesure de la longitude
- Wikipedia: WGS84 [en] [fr] [es] [ca]
No comments:
Post a Comment
You are welcome to leave a comment on any subject that raises your interest.