| El mapamundi miente (por qué tengo el mapa ‘al revés’), Youtube, 01.04.2018 |
Fa poc vaig trobar aquest vídeo (1) per atzar, en un dels meus habituals moments de navegació indolent per Youtube. La cosa va de l'ús dels mapes en les estratègies imperialistes i, com sempre, li cau la pedrada a la projecció de la superfície tridimensional del geoide terrestre sobre la superfície bidimensional d'un mapa que va fer el pobre Mercator.
Com pots veure al vídeo, l'autor acaba buscant en complicades teories allò que els mestres de geografia li haurien d'haver ensenyat a l'escola.
Crec que l'autor sap que els sistemes de projecció conformes conserven les formes dels objectes representats, però no la seva superfície. I que els sistemes de projecció equivalents alteren les formes però no les superfícies. Ho crec perquè, sense dir-ho explícitament, l'autor ens parla de sistemes de projecció què són el millor compromís d'ambdós. Un d'ells, és el de Gall-Peters (2), promogut en el seu moment per la Unesco. Sols que ... el sistema de projecció Gall–Peters no és lliure i està patentat pel cineasta i propagandista polític Arno Peters, que el va "subtilitzar" al seu creador: James Gall (3).
Deixa'm afegir que si ens mirem el gràfic dels indicadors de Tissot (4) a la pàgina que Wikipedia dedica al sistema de projecció Gall–Peters, veurem que, fins i tot aquesta projecció, no es lliura de la deformació, què és força remarcable al centre d'Europa.
Si deixem de banda allò que pot semblar políticament correcte, podem recordar que un mapamundi és una eina d'orientació i reconèixer la utilitat del sistema de projecció Mercator en la navegació marítima i aèria (5). Sobre l'orientació dels mapes ... estic segur que l'autor coneix un vell instrument que s'anomena brúixola i que recorda en quina direcció apunta l'agulla: quan hom es troba a l'hemisferi nord i quan hom es troba a l'hemisferi sud.
El mapamundi no pot representar sobre una superfície bidimensional una superfície tridimensional sense acceptar compromisos, i quan hom l'utilitza per a la navegació, crec que les consideracions d'allò que és políticament correcte i les teories conspiracionistes haurien de passar a un segon terme.
Amb això no vull dir que no existeixen mapes que s'utilitzen amb la idea de mentir-nos (6). I el vídeo que presentava a l'entrada d'aquest article fa bé en recordar-ho. Però crec que l'exemple utilitzat no és l'adequat.
Com pots veure al vídeo, l'autor acaba buscant en complicades teories allò que els mestres de geografia li haurien d'haver ensenyat a l'escola.
Crec que l'autor sap que els sistemes de projecció conformes conserven les formes dels objectes representats, però no la seva superfície. I que els sistemes de projecció equivalents alteren les formes però no les superfícies. Ho crec perquè, sense dir-ho explícitament, l'autor ens parla de sistemes de projecció què són el millor compromís d'ambdós. Un d'ells, és el de Gall-Peters (2), promogut en el seu moment per la Unesco. Sols que ... el sistema de projecció Gall–Peters no és lliure i està patentat pel cineasta i propagandista polític Arno Peters, que el va "subtilitzar" al seu creador: James Gall (3).
Deixa'm afegir que si ens mirem el gràfic dels indicadors de Tissot (4) a la pàgina que Wikipedia dedica al sistema de projecció Gall–Peters, veurem que, fins i tot aquesta projecció, no es lliura de la deformació, què és força remarcable al centre d'Europa.
Si deixem de banda allò que pot semblar políticament correcte, podem recordar que un mapamundi és una eina d'orientació i reconèixer la utilitat del sistema de projecció Mercator en la navegació marítima i aèria (5). Sobre l'orientació dels mapes ... estic segur que l'autor coneix un vell instrument que s'anomena brúixola i que recorda en quina direcció apunta l'agulla: quan hom es troba a l'hemisferi nord i quan hom es troba a l'hemisferi sud.
El mapamundi no pot representar sobre una superfície bidimensional una superfície tridimensional sense acceptar compromisos, i quan hom l'utilitza per a la navegació, crec que les consideracions d'allò que és políticament correcte i les teories conspiracionistes haurien de passar a un segon terme.
Amb això no vull dir que no existeixen mapes que s'utilitzen amb la idea de mentir-nos (6). I el vídeo que presentava a l'entrada d'aquest article fa bé en recordar-ho. Però crec que l'exemple utilitzat no és l'adequat.
- El mapamundi miente (por qué tengo el mapa ‘al revés’), Youtube, 01.04.2018
- Wikipedia: Gall–Peters projection [en]
- Peters vs Mercator, publicat el 11.03.2017 en aquest bloc
- Wikipedia: Tissot's indicatrix [en]
- Wikipedia: Projection de Mercator - Intérêt pour la navigation [fr]
- El món tal com és ..., How to lie with maps, publicats respectivament el 22.02.2017 i el 15.09.2016 en aquest bloc.
No comments:
Post a Comment