l'orlandada

@daveguasch

Avui fa tres anys que ens va deixar l'Orlando Barrial (1). A finals del mes de gener d'enguany, un altre gran amic, a qui els íntims coneixem amb el nom de Doc, però que va escollir com a nom artístic el de Joan Manuel Soriano -segons en Hands, en homenatge a un actor i director de doblatge (2)- em va fer arribar per correu el n°5 de la col·lecció Quaderns Mac, publicat per un grup d'amics de l'Orlando (3). Espero que no molestaré a ningú amb la inserció del vídeo de la presentació d'aquest número.

CerdanyolaVideos - Presentació de "L'Orlandada" (Quaderns Culturals MAC - Col·lecció Orlando Barrial), YouTube, 28.04.2022

Gemma Moncho (@gemmamoncho), a qui pots veure al vídeo de l'acte del 25.04.2022 on es va presentar l'Orlandada, em va invitar pel DM de Twitter, però el fet de viure a Suïssa i no tenir el cos per a viatges (t'estalviaré els detalls) no m'ho va permetre, i vaig haver d'excusar-me. En cas que vagis justet de temps, la pàgina Web que presenta el llançament de l'Orlandada resumeix de manera ràpida el seu contingut.

Per a nosaltres, l'Orlando va ser una de les figures més importants de la vida cívica i cultural de Cerdanyola a les acaballes del s. XX i començaments del s. XXI. Amb l'objectiu de preservar la seva memòria, editarem cada any un quadern dedicat a recuperar els seus treballs, o a estudiar i difondre algun aspecte de la cultura o patrimoni cultural de la ciutat que a l'Orlando li hagués agradat difondre.

El primer quadern es va presentar el mes d'abril del 2022 i consisteix en una recopilació dels articles d'opinió que l'Orlando havia publicat, dues dècades enrere, al rotatiu "El Cerdanyola".

La sèrie s'inicia -no és cap error- amb el número "5". Si coneixeu a l'Orlando, entendreu perfectament el motiu. Si no l'enteneu de de forma immediata, deixeu-ho córrer i passeu directament, si us interessa, a gaudir dels seus escrits en qualsevol dels formats que us oferim.

Al Quadern Mac, que pots baixar-te o llegir online (3), hi ha un article que, literalment, m'ha fet plorar. Es el d'Antoni Morral (4), alcalde de Cerdanyola entre el 2003 i el 2009: A l'amic Orlando, on explica les darreres paraules que li va adreçar a l'Orlando quan aquest ja estava a punt de marxar.

Les darreres paraules que vaig adreçar a l’Orlando a cau d’orella, poc abans d’emprendre el seu darrer viatge van ser “Orlando, no sé on vas, però aquest fil invisible de la nostra amistat mantinguem-lo viu i no el deixem anar”. Em va respondre amb una mirada càlida, afectiva, dolorosa i de comprensió. I en el darrer moment, quan me’n anava de l’habitació, em fa fer un gest d’adeu amb la mà que mai no oblidaré.

Hi ha un article encisador: El món per una finestra, on l'Orlando explica com va conèixer la Kinga, el gran amor de la seva vida.

I, ja per insòlit, esmentaré, finalment, el cas de la Kinga. Un dia, a Napster, vaig veure que algú amb el nick “Kinga_Montsolís” es baixava una cançó de Lluís Llach del meu arxiu. Vaig adreçar-me a ella en català (qui, sinó un català, es baixaria un tema d’en Llach?) i vam iniciar una conversa, i em va dir que era hongaresa i que estudiava català a la universitat.

També hi ha un article d'Orlando que m'ha fet riure de debò. Un article on explica el seu pas per la Policia Militar durant el seu Servei Militar: Sobre la pau (i altres histories de por). No m'ha fet riure pel que va escriure a l'article, sinó perquè m'ha recordat un dia que el vaig creuar a una de les cafeteries d'una de les més prestigioses universitats del Vallès. Estava de permís, anava pelat com una rata, portava l'uniforme i estava parlant molt seriosament amb algú que jo no coneixia de res: probablement un catedràtic d'alguna cosa, un polític ...

L'Orlando a la Policia Militar!!! Vam creuar la mirada i no vaig poder aguantar-me el riure, un riure que anava in crescendo a mesura que veia com l'Orlando no sabia com gestionar la situació: d'una banda intentava mantenir-se seriós amb el seu interlocutor, d'altra banda estava clar que jo li estava enganxant les ganes de riure. Vaig guanyar jo i vam acabar per riure tant que ens queien literalment les llàgrimes. El seu interlocutor es va eclipsar ràpidament i va desaparèixer de la cafeteria.

Ja per acabar, voldria afegir que m'ha impactat molt una de les fotografies que pots trobar a la rúbrica de L'àlbum Fotogràfic. A la pàgina dedicada a El Col·lectiu de Recerques Arqueològiques (CRAC) hi ha una fotografia on pots trobar dos personatges que també trobaràs a un post publicat el 12.12.2008: Passats tèrbols (7) a un dels blogs més delirants on mai he participat.

Moltíssimes gràcies a tots aquells que participeu al projecte de L'Orlandada i moltíssimes gràcies, Doc, per fer-me arribar aquest Quadern Mac. M'ha permès recordar tantes coses sobre un altre dels millors amics que he tingut tanta sort d'haver conegut ...

---

1. Veure En Orlando ens ha deixat ..., En Orlando ens ha deixat (2/3), En Orlando ens ha deixat (3/3) i L'Orlando i el delta de l'Ebre, publicats respectivament els 18.08.2012, 19.02.2020, 25.02.2020 i 27.03.2020
2. Veure Friends Forever, publicat en aquest blog el 22.01.2022
3. Veure L'Orlandada, Quadern Cultural Orlando Barrial, núm. 5
4. Wikipedia: Antoni Morral [en] [fr] [es] [ca]