ça commence aujourd'hui (1999)

Hoy empieza todo - El proceso de socializacion, YouTube, 17.11.2020

@daveguasch

Al post que vaig publicar avui fa una setmana, recordava a un gran mestre oblidat al nostre país: Patricio Redondo (1), però encara avui recordat al país que el va acollir durant el seu llarg exili: Mèxic.

En aquell post vam veure junts el combat d'aquell i altres mestres per portar a les escoles els mètodes pedagògics de Ferrer i Guàrdia (2) i els de Célestin Freinet (3), entre altres. Unes metodologies pedagògiques que no es podien deslligar de les alternatives al sistema al qual s'oposaven.

Al darrer post, dedicat al film La lengua de las mariposas (4), ja vam veure com el realitzador evitava mencionar de manera explícita qualsevol d'aquelles metodologies pedagògiques, malgrat que hom les veia posades en pràctica de manera implícita pel mestre que protagonitza la història del film: Don Gregorio.

El film que avui m'agradaria compartir amb tu: Ça commence aujourd'hui (5), ens desmunta un relat on el progrés s'ha d'entendre com una evolució lineal en sentit únic i ascendent. Un relat que lliga la qualitat de vida del primer món a l'evolució del seu PIB. On països que destinen part del seu PIB al tercer món, ignoren per complet l'existència en el seu si d'un quart món (6). Un quart món on la misèria coexisteix amb la relativa prosperitat del primer món i que s'acaba orientant progressivament vers l'odi i la violència social.

A Ça commence aujourd'hui, Daniel Lefebvre i el seu grup de mestres militants es veuen a si mateixos com una de les darreres línies de defensa d'un sistema en què creien quan van entrar a treballar per primer cop a l'escola. Però, a mesura que passa el temps, s'adonen que el sistema per qui treballen els ha deixat abandonats a un quart món que el sistema considera marginal i sense interès. I veuen amb desesperació com la funció docent per la qual creien haver estat contractats es transforma progressivament en una funció d'assistència social.

Molts dels mestres no veuen cap altra solució que no sigui la de demanar el trasllat a un altre centre docent del primer món: sense poder ni imaginar que les fronteres del quart món potser no trigaran gaire a tornar a atrapar-los.

Altres mestres, gràcies a una remarcable deontologia, en molts casos també a un sentit de pertinença a una classe social i, en tot cas, disposant d'una moral de ferro, lluitaran el que no està escrit per poder transmetre a les nenes i els nens una escala de valors que els acompanyarà al llarg de les seves vides.

Aquesta va ser la meva experiència amb una professora de Jaén de qui em fa molt de mal haver oblidat el seu nom (7). 

Aquella petita escola va representar, d'alguna manera, la meva primera universitat de vida. Adorava a la mestra que teníem, una professora molt jove, originària de la província de Jaén, que tenia la responsabilitat d'educar els nens i les nenes que ens amuntegàvem en aquell soterrani sense llum ni ventilació que feia les funcions d'una aula. Una canalla que no teníem ni la mateixa edat, ni el mateix nivell escolar (els més grans ajudaven a seguir les classes als més petits).

Aquella jove professora havia de gestionar una canalla que, en alguns casos, desconeixia l'espanyol. I, entre aquells que el coneixien, ho era en diferents varietats dialectals. La primera lliçó de vida que vaig rebre d'aquella mestra va ser la gran educació amb què sempre va tractar aquella colla de salvatges que érem i el seu gran respecte pels nostres orígens, qualsevol que fos el lloc d'on vinguéssim.

I malgrat aquella manca de recursos, recordo que quan vaig deixar aquell soterrani i els meus pares em van matricular al darrer curs de primària d'una nova escola, que avui anomenaríem "concertada", ja des dels primers dies de classe vaig rebre una d'aquelles estúpides medalles que llavors es donaven als "primers de la classe".

Van haver de passar molts anys, i vaig haver de passar per molts altres mestres, perquè m'adonés de l'extraordinari valor d'aquella jove professora de qui vaig acabar per oblidar el nom, i superar l'extrema amargor que sempre m'ha produït no poder agrair-li tot el que va arribar a fer d'aquell petit salvatge.

Fa gairebé 25 anys que: Ça commence aujourd'hui es va projectar per primer cop a les sales i, veient altre cop les seves escenes, em sembla un film d'una terrible actualitat. Tant pel que fa als problemes socials que evoca, com pel que fa a la impotència ideològica que transmet.

No et faré un spoiler del film que, per altra banda, pots trobar fàcilment als articles qui li dedica Wikipedia (5). Però sí que m'agradaria proposar-te que li donis un cop d'ull a l'anàlisi que ha fet del film Cuadernos en Acción (8), un projecte de Rocío Beatriz Fernández Algañaraz que, des de Vigo, publica assajos sobre cinema des d'una perspectiva de classe i de gènere.

Cuadernos en Acción - Análisis de Ça commence aujourd'hui /Hoy empieza todo /Todo comienza hoy (1999), de Tavernier, YouTube, 09.04.2021

---

1. Veure Patricio Redondo, publicat en aquest blog el 22.08.2023
2. Wikipedia: Francesc Ferrer i Guàrdia [en] [fr] [es] [ca]
3. Wikipedia: Célestin Freinet [en] [fr] [es] [ca]
4. Veure La lengua de las mariposas (1999), publicat en aquest blog el 24.08.2023
5. Wikipedia: Ça commence aujourd'hui [en] [fr] [es] [ca]
6. Wikipedia: Quart-monde [en] [fr] [es] [ca]
7. Veure Spanish dialects around the World, publicat en aquest blog el 09.03.2023
8. Cuadernos en Acción: YouTube || Instagram || FaceBook