| Mariana Ludmila - Patricio Redondo: Pedagogía Freinet - Silvia García Cadena, YouTube, 10.12.2017 |
La gent gran recordava amb molta estima aquell mestre excepcional que el poble havia tingut feia molts anys. Encara avui, a la pàgina web de l'Ajuntament de Puigverd de Lleida (1) el recorden així:
Crec que és interessant recordar perquè els mestres que havien seguit la pedagogia de l'Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia (5), no van tenir cap problema per adherir als postulats de l'Escola Moderna de Freinet. I per fer-ho, et recomano la lectura d'una entrevista realitzada el febrer del 2019 (en francès i en castellà a l'original) a Víctor Juan director del Museo Pedagógico de Aragón (6):
Felip Niubó (8) ens descriu així l'arribada de Patricio Redondo a Puigverd de Lleida:
Sobre les idees de Patricio Redondo no trobarem res ni a la pàgina de l'Ajuntament de Puigverd de Lleida (1), ni a la de la Real Academia de la Historia (7), ni a l'article de Felip Niubó (8). Per fer-ho, haurem de llegir la remarcable biografia publicada en 2021 per Albert Taulé i Tello (9), arxivista de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú:
François Perdrial (10) també ens recorda que, durant els anys que va passar a Puigverd de Lleida, els seus mètodes pedagògics, tot i ser recordats amb estima per aquells que foren els seus alumnes, no van ser apreciats gens ni mica ni pel capellà ni pel qui llavors era el cacic del poble.
Sense que sigui necessari explicar quina era l'actitud del capellà, Felip Niubó (8) ens parla de la desconfiança que el sistema pedagògic impulsat per Patricio Redondo va provocar en algunes famílies punyents del poble. I com aquestes famílies van decidir crear escoles particulars que seguissin un sistema tradicional. La primera d'aquestes escoles, anomenada San Jorge, es va crear l'any 1922:
Reprenent la biografia de l'Albert Taulé (8), durant els anys 1931 i 1932, junt amb Herminio Almendros (14), inspector de zona format als cercles de la Institución Libre de Enseñanza, Patricio Redondo i altres seguidors del mètode de Freinet, faran els primers assajos de la impremta escolar a Lleida.
Durant el període revolucionari que va començar el juliol del 1936, la qüestió de l’ensenyament primari va esdevenir prioritària a Vilanova, tot com a la resta del país. Però Patricio Redondo va haver de deixar durant uns mesos l'ensenyament car, durant el període en què Frederica Montseny va ser ministra de Sanitat, ell va exercir de secretari general del Consell Nacional d’Assistència Social. Un càrrec que va ocupar fins als Fets de Maig de 1937 i què, segons el mateix Patricio Redondo, li va servir per adonar-se que la seva vocació només era l’ensenyament.
L'Albert Taulé ens recorda al llarg de la seva biografia la gran amistat que unia a Patricio Redondo amb Antoni Benaiges Nogués (17), nascut en 1903 a Mont-roig del Camp i divulgador de les tècniques de Freinet a Burgos.
Una obra de teatre en homenatge a Antoni Benaiges: El mar: visión de unos niños que no lo han visto nunca (19) va ser cancel·lada el passat mes de juliol d'enguany pel PP a Briviesca (Burgos):
Si a la biografia de l'Albert Taulé, l'autor ens parla del dolor que va sentir Patricio Redondo en assabentar-se de l'assassinat del seu amic: Antoni Benaiges, crec que no seria just oblidar el dolor que també li va provocar assabentar-se que dos dels membres més actius en la difusió de les idees de Freinet en terres d'Osca: Ramón Acín (20) i Concha Monrás (21), després de ser torturats, també van ser afusellats pels franquistes al cementiri d'Osca l'agost del 1936.
Amb la invasió de les tropes franquistes de Catalunya el 1938, sabedor de quin era el destí que l'esperava si el capturaven, Patricio Redondo va seguir el camí de l'exili a França. Quan les tropes alemanyes van envair aquell país, va embarcar amb més de 500 republicans espanyols exiliats a Bordeaux en direcció a Fort-de-France (Martinique). Des d'aquell port, un vaixell el va portar al port de Coatzacoalcos (Veracruz, Mèxic).
Era l'inici del seu exili mexicà. Anys més tard, Patricio Redondo va poder tornar a Espanya gràcies a la seva nacionalitat mexicana. I un 21 de setembre de 1964 va tornar a visitar aquell poble del qual un dia va dir: "¡En este pueblo ni Dios habrá llegado!". Pels detalls de l'enrenou que es va organitzar quan els seus antics alumnes es van assabentar del seu retorn et deixo llegir: La darrera visita del mestre a Puigverd que Felip Niubó li dedica al seu article (8).
Tanmateix, em permetré transcriure una part del relat de Felip Niubó amb la idea d'utilitzar-lo a un futur post:
Si als vídeos que avui he compartit amb tu, Mariana Ludmila Cortés (22) li dedica els més grans elogis a Patricio Redondo durant el seu exili a Mèxic, l'Ajuntament de Puigverd de Lleida (1) ens recorda que:
Crec que seria una bona idea tancar el post d'avui amb un altre post publicat a Twitter a mitjans del mes de juliol d'enguany per Claudia Sheinbaum (27), que fins al 16.06.2023 va ser la cap del govern de la ciutat de Mèxic. Tanmateix, va ser aquest post que em va empènyer a escriure el post que avui comparteixo amb tu: just recorda que els vídeos a Twitter tenen unes exigències de durada i que, de vegades, hi ha salts un xic bruscos, com si diguéssim.
El mestre Patricio Redondo, destinat molts anys al poble, va ser un destacat renovador de la pedagogia a nivell nacional i a Amèrica Llatina. Va ser membre del Grup Batec (2), mestres que volien modernitzar amb el Mètode Freinet (3) la vella educació del segle XIX durant el primer terç del segle XX.No he trobat cap entrada a la Wikipedia en llengua catalana o castellana sobre Patricio Redondo Moreno. Tampoc he trobat cap entrada a la Wikipedia en llengua castellana del Grup Batec (2), que la Wikipedia en llengua catalana descriu així:
Batec és el nom que rebien les trobades celebrades del 1930 al 1936 entre mestres de minyons de Lleida i de pobles del contorn, per tal de contrastar experiències sobre l'aplicació a les escoles de la pedagogia Freinet: una pedagogia original, basada en l'expressió lliure dels infants: text lliure, dibuix lliure, correspondència interescolar, impressió i periodisme escolar, etc.Sobre la reforma pedagògica impulsada per Célestin Freinet, pots trobar molta informació a Wikipedia (3). Un xic menys sobre el Mouvement de l'École moderne (4), que segueix els postulats de les seves idees.
| Mariana Ludmila - La escuela Freinet en México con Patricio Redondo - Silvia García Cadena, YouTube, 05.02.2018 |
Crec que és interessant recordar perquè els mestres que havien seguit la pedagogia de l'Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia (5), no van tenir cap problema per adherir als postulats de l'Escola Moderna de Freinet. I per fer-ho, et recomano la lectura d'una entrevista realitzada el febrer del 2019 (en francès i en castellà a l'original) a Víctor Juan director del Museo Pedagógico de Aragón (6):
A vegades s'ha acusat els mestres dels ateneus llibertaris d'haver creat una mena d'església al voltant de la figura de Ferrer i Guàrdia, assassinat l'any 1909, gairebé 20 anys abans de l'arribada dels primers ecos de l'escola de Célestin Freinet (...) La pedagogia Freinet és una pedagogia que neix a les escoles rurals, amb la cooperació i el contacte amb la natura. Els ateneus llibertaris, que també donaven suport a determinades escoles, eren producte de la ciutat. Ràpidament, alguns d'aquells mestres actius a la CNT, van decidir treballar seguint els mètodes pedagògics de Freinet pel que implicava en matèria de compromís social.Tornant a Patricio Redondo, la biografia publicada per la Real Academia de la Historia (7), ens recorda que va néixer el 1899 a El Cubillo (Guadalajara) i va estudiar batxillerat a la ciutat de Guadalajara, obtenint el títol a Madrid, on després va estudiar Magisteri a la Normal d'aquesta ciutat. Després de diverses feines en l'àmbit de l'educació i de presentar-se a diverses oposicions, es va examinar en 1920 a la Universitat de Barcelona, que el va assignar el mes de desembre a una plaça a l'Escola Unitària de Nens de Puigverd de Lleida.
Felip Niubó (8) ens descriu així l'arribada de Patricio Redondo a Puigverd de Lleida:
L’agutzil del poble, Miquel Argilés Torrent, i Baptista Bosch Solsona l’estaven esperant des de feia estona al barri de l’Estació, fins que va arribar un tren des de Tarragona, del qual va baixar un senyor molt ben vestit: portava un excel·lent abric, un barret negre, un llaç al coll del mateix color en lloc de corbata i portava unes maletes grans. Com que en aquella època de l’any ja s’havia acabat la collita de les olives, era normal veure nombrosos forasters i viatgers d’olis, comerciants o fabricants per l’estació, i les autoritats que l’esperaven no el van reconèixer.L'article on Felip Niubó (8) ens explica l'adaptació de Patricio Redondo a Puigverd de Lleida i la del poble al seu nou mestre. Està ple d'anècdotes sobre un treball que va durar anys per a tenir uns locals escolars decents per a la canalla i les mesures que el mestre va establir perquè la canalla i els seus pares, però també les autoritats del poble, tinguessin l'actitud de respecte que mereixia tenir l'escola que el nou mestre volia pel poble.
Un cop el tren va seguir el seu camí cap a l’estació de Lleida, Patricio Redondo es va dirigir a ells preguntant-los-hi en castellà la distància de l’estació al poble. La conversa va ser dificultosa, ja que ni el mestre parlava català ni els allí presents castellà, de fet, al poble només hi havia tres o quatre cases on parlessin castellà, així que es van haver d'entendre amb signes. Finalment, el van identificar, van ajudar-lo a carregar les maletes al carro i el van traslladar al poble, distant a un kilòmetre i escaig. El trajecte no va ser gaire agradable, ja que feia pocs dies que havia plogut i el camí estava ple de clots, de fang i rodades dels carros que anaven a descarregar a l’estació. Segons els testimonis orals i les memòries escrites dels exalumnes de Patricio Redondo, quan va arribar a la Plaça Major, va exclamar: "¡En este pueblo ni Dios habrá llegado!".
Sobre les idees de Patricio Redondo no trobarem res ni a la pàgina de l'Ajuntament de Puigverd de Lleida (1), ni a la de la Real Academia de la Historia (7), ni a l'article de Felip Niubó (8). Per fer-ho, haurem de llegir la remarcable biografia publicada en 2021 per Albert Taulé i Tello (9), arxivista de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú:
Patricio Redondo fou membre de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). Va passar tres cops per la presó: la primera l’any 1930, en relacionar-lo amb els fets de la insurrecció de Jaca (n.d.a va prendre les armes per donar suport als revoltats i no sortiria de la presó fins a l'arribada de la segona República, l'abril de 1931). L’any 1934, ja a Vilanova i la Geltrú, va tornar a la presó, segons l'Albert Taulé a causa de la repressió que va seguir el moviment revolucionari pels Fets d’Octubre (n.d.a.: més aviat, va ser a causa de la Insurrecció anarquista de l'Alt Llobregat). Finalment, també va ser detingut el 1935 per tinença il·lícita d’armes i “libros extremistas”, acusació de la qual va ser absolt durant el judici.
 |
| Notícia de la detenció de Patricio Redondo Moreno publicada en el diari tarragoní La Cruz de l'11 de juliol de 1935 in Patricio Redondo Moreno (1886-1967), Estel Negre |
François Perdrial (10) també ens recorda que, durant els anys que va passar a Puigverd de Lleida, els seus mètodes pedagògics, tot i ser recordats amb estima per aquells que foren els seus alumnes, no van ser apreciats gens ni mica ni pel capellà ni pel qui llavors era el cacic del poble.
Sense que sigui necessari explicar quina era l'actitud del capellà, Felip Niubó (8) ens parla de la desconfiança que el sistema pedagògic impulsat per Patricio Redondo va provocar en algunes famílies punyents del poble. I com aquestes famílies van decidir crear escoles particulars que seguissin un sistema tradicional. La primera d'aquestes escoles, anomenada San Jorge, es va crear l'any 1922:
Es desconeix la durada de l’escola San Jorge, ni els alumnes que hi van anar, però segons alguns testimonis orals, era una escola privada només a l’abast d’algunes famílies punyents.La segona escola particular, anomenada L'Ateneu, es va crear l'any 1931:
L’oposició més aferrissada contra el mestre va sorgir arran d’un grup de famílies d’alumnes, de forta devoció catòlica, que no volien que els seus fills passessin per les mans de Patricio Redondo i que veien perillar una educació de moral catòlica pels seus fills. L’Ateneu va estar obert des del 1931 fins al 1934, any en què Patricio Redondo va deixar Puigverd de Lleida per ocupar una plaça a l’Escola Graduada de Nens de Vilanova i la Geltrú.Mentre Redondo va treballar a Puigverd de Lleida va ser un dels motors del Grup Batec (2). Mencionant a Ramon Costa Jou -fundador de l'escola “Patricio Redondo Moreno” a Ciutat de Mèxic (11) (12), François Perdrial (10) ens recorda que:
Cada dissabte, cap al final de la tarda, el Cafè Express del carrer Major de Lleida era el lloc de trobada dels mestres que seguien les idees de Célestin Freinet. Redondo sabia com despertar l'atenció dels presents amb la seva veu ferma i serena, amb paraules que sempre expressaven idees singulars amb èmfasi. Va ser en aquest Cafè que va néixer el Grup Batec (2) (13).
| Mariana Ludmila - Patricio Redondo, la persona - Silvia García Cadena, YouTube, 28.04.2018 |
Reprenent la biografia de l'Albert Taulé (8), durant els anys 1931 i 1932, junt amb Herminio Almendros (14), inspector de zona format als cercles de la Institución Libre de Enseñanza, Patricio Redondo i altres seguidors del mètode de Freinet, faran els primers assajos de la impremta escolar a Lleida.
Aquesta proposta pedagògica s’inicià quan un mestre de la Normal de Lleida, Jesús Sanz, va tornar amb una impremta escolar després de la seva estada a l’Institut Jean-Jacques-Rousseau de Ginebra (15).Amb la presència de Célestin Freinet a Barcelona l’any 1933, el moviment agafà embranzida i decidiren crear la Cooperativa Española de la Técnica Freinet, amb la intenció de coordinar els esforços dels mestres implicats en l’ús d'aquest mètode d'ensenyament. Els assajos amb la premsa escolar s’escamparen per diferents escoles. L’escola de Puigverd de Lleida va ser una d’elles, i començà a publicar una revista escolar titulada L’Afany.
El mes d'agost de 2018 es va presentar a l'equip de govern de l'Ajuntament de Puigverd de Lleida un grup de persones qui havia constituït una nova entitat que portava per nom: L'Afany (16). En la seva presentació, aquesta associació manifestava tenir com a objectiu la defensa del patrimoni cultural, natural i paisatgístic, documental, històric i arqueològic. Entre les publicacions que van informar d'aquesta notícia, trobem Plataforma Canal Viu (15) que, entre altres imatges, l'acompanyava d'una reproducció del 26.09.1932 de la revista escolar creada per Patricio Redondo.Quan el febrer de 1934 Patricio Redondo va ser nomenat director de l’Escola Graduada de Nens de Vilanova i la Geltrú ja era un mestre que feia de la pràctica de Freinet un compromís pedagògic, una tasca que compaginava amb la seva lluita ideològica en defensa de l’escola al servei del progrés i la justícia social. De Puigverd de Lleida s’emportava l’experiència en el mètode docent, el convenciment que l’escola era el lloc on els alumnes havien d’expressar-se en llibertat. També la impremta escolar, que ja no deixarà mai més.
Durant el període revolucionari que va començar el juliol del 1936, la qüestió de l’ensenyament primari va esdevenir prioritària a Vilanova, tot com a la resta del país. Però Patricio Redondo va haver de deixar durant uns mesos l'ensenyament car, durant el període en què Frederica Montseny va ser ministra de Sanitat, ell va exercir de secretari general del Consell Nacional d’Assistència Social. Un càrrec que va ocupar fins als Fets de Maig de 1937 i què, segons el mateix Patricio Redondo, li va servir per adonar-se que la seva vocació només era l’ensenyament.
 |
| Benaiges. con sus alumnos en la escuela de Bañuelos de Bureba. Archivo de la familia Benaiges. El País 08.07.2023 |
L'Albert Taulé ens recorda al llarg de la seva biografia la gran amistat que unia a Patricio Redondo amb Antoni Benaiges Nogués (17), nascut en 1903 a Mont-roig del Camp i divulgador de les tècniques de Freinet a Burgos.
L'Antoni Benaiges va exercir com a interí des del 1932 a l'Escola Graduada de Nens de Vilanova i la Geltrú (Barcelona). Va conèixer Patricio Redondo quan aquest va arribar a aquesta escola en 1934, poc abans que Benaiges fos destinat a Bañuelos de Bureba (Burgos), després de superar unes oposicions el juny de 1934 (18)Si bé no hi ha cap menció a Antoni Benaiges a la Wikipedia en llengua catalana, la seva versió en llengua castellana ens recorda que es trobava a Burgos a l'inici de la Guerra Civil, on va ser assassinat per milicians falangistes. El seu cos, com els de més de 100 militants d'esquerres assassinats entre el juliol i l'octubre de 1936, probablement va acabar a la fosa de La Pedraja (17).
| El Retratista - trailer from alberto bougleux on Vimeo. |
Una obra de teatre en homenatge a Antoni Benaiges: El mar: visión de unos niños que no lo han visto nunca (19) va ser cancel·lada el passat mes de juliol d'enguany pel PP a Briviesca (Burgos):
L'obra de Xavier Bobés i Alberto Conejero homenatjava Antoni Benaiges, professor de l'escola rural de Bañuelos de Bureba, a cinc quilòmetres de Briviesca, que va prometre als alumnes que a l'estiu els portaria a Catalunya per conèixer el mar, però no va poder complir la seva promesa perquè va ser afusellat el juliol de 1936. El mestre va ser torturat els primers dies del cop d'estat i el seu cadàver mai no s'ha trobat.
 |
Si a la biografia de l'Albert Taulé, l'autor ens parla del dolor que va sentir Patricio Redondo en assabentar-se de l'assassinat del seu amic: Antoni Benaiges, crec que no seria just oblidar el dolor que també li va provocar assabentar-se que dos dels membres més actius en la difusió de les idees de Freinet en terres d'Osca: Ramón Acín (20) i Concha Monrás (21), després de ser torturats, també van ser afusellats pels franquistes al cementiri d'Osca l'agost del 1936.
| Emilio Casanova - Ramón Acín - Estampas, YouTube, 09.08.2009 |
Amb la invasió de les tropes franquistes de Catalunya el 1938, sabedor de quin era el destí que l'esperava si el capturaven, Patricio Redondo va seguir el camí de l'exili a França. Quan les tropes alemanyes van envair aquell país, va embarcar amb més de 500 republicans espanyols exiliats a Bordeaux en direcció a Fort-de-France (Martinique). Des d'aquell port, un vaixell el va portar al port de Coatzacoalcos (Veracruz, Mèxic).
Era l'inici del seu exili mexicà. Anys més tard, Patricio Redondo va poder tornar a Espanya gràcies a la seva nacionalitat mexicana. I un 21 de setembre de 1964 va tornar a visitar aquell poble del qual un dia va dir: "¡En este pueblo ni Dios habrá llegado!". Pels detalls de l'enrenou que es va organitzar quan els seus antics alumnes es van assabentar del seu retorn et deixo llegir: La darrera visita del mestre a Puigverd que Felip Niubó li dedica al seu article (8).
Tanmateix, em permetré transcriure una part del relat de Felip Niubó amb la idea d'utilitzar-lo a un futur post:
L’endemà era el gran dia en què podríem celebrar l’estança fugaç del mestre. Comenta Ramon Bosch que, quan va arribar el moment: "com jo tenia la llista dels assistents a la trobada, se la vaig donar perquè fes el mateix que feia a l'escola: passar llista".
Un cop els assistents van acabar de menjar, va arribar el moment de la sobretaula i la tertúlia. I, com era normal en la metodologia de l’ensenyament de Patricio Redondo, el mestre va entregar a cadascun dels assistents uns folis i els va demanar que deixéssim constància per escrit dels sentiments i emocions del moment que estaven vivint tots junts. Després van demanar-li al benjamí del grup que els enquadernés i escrigués a la portada una dedicatòria general de tots cap al mestre, i li la van oferir.
| Mariana Ludmila - Patricio Redondo: El legado - Freinet - Silvia García Cadena, YouTube, 13.06.2018 |
Si als vídeos que avui he compartit amb tu, Mariana Ludmila Cortés (22) li dedica els més grans elogis a Patricio Redondo durant el seu exili a Mèxic, l'Ajuntament de Puigverd de Lleida (1) ens recorda que:
Durant el seu exili, Patricio Redondo va continuar formant a noves fornades de mestres mexicans. Els seus deixebles mexicans han visitat en diverses ocasions el poble per tal d'entrevistar antics alumnes i persones que el varen tractar.Sobre el treball a Mèxic de Patricio Redondo pots trobar un petit resum a la biografia de l'Albert Taulé (8), a l'entrada que li ha dedicat Estel Negre (23), a la presentació que el 2016 Elena Poniatowska va fer a l'Ateneo Español de México (24), a un article de Carlos Jorge Aguilar publicat el 2016 al Diario de Xalapa (25), a l'article de Luis Ricardo Ramos publicat a Reevo el 2018 (26) i tot el que puguis trobar després d'una curta recerca a Google.
Crec que seria una bona idea tancar el post d'avui amb un altre post publicat a Twitter a mitjans del mes de juliol d'enguany per Claudia Sheinbaum (27), que fins al 16.06.2023 va ser la cap del govern de la ciutat de Mèxic. Tanmateix, va ser aquest post que em va empènyer a escriure el post que avui comparteixo amb tu: just recorda que els vídeos a Twitter tenen unes exigències de durada i que, de vegades, hi ha salts un xic bruscos, com si diguéssim.
Patricio Redondo y José de Tapia, dos republicanos españoles amantes de la educación fundaron una escuela en Veracruz y otra en la Ciudad de México, basada en la pedagogía de Celestine Freinet.
— Dra. Claudia Sheinbaum (@Claudiashein) July 14, 2023
Hoy estuve en la escuela de San Andrés Tuxtla a la que tuve oportunidad de visitar… pic.twitter.com/HNd5RQUZTb
- Ajuntament de Puigverd de Lleida: El Municipi. Història i patrimoni
- Wikipedia: Batec || Fernando Jimenez Mier Teran: Batec Historia de vida de un grupo de maestros, Servei de Publicacions de la Universitat de Lleida, 2007
- Wikipedia: Célestin Freinet [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Mouvement de l'École moderne [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Francesc Ferrer i Guàrdia [en] [fr] [es] [ca]
- Freinet, Ferrer et les maîtres d’école aragonais, Questions de classe(s), 14.02.2019
- Patricio Redondo Moreno, Real Academia de la Historia
- Felip Niubó Gassol: Patricio Redondo i les noves escoles de Puigverd, Shikar. Revista del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià, núm. 9, pp. 125-134, 2022
- Taulé i Tello, Albert: Patricio Redondo, un home d’acció, un gran rebel, el mestre. Butlletí de la Biblioteca Museu Balaguer, 2021, Núm. 14, p. 129-142, https://raco.cat/index.php/ButlletiBalaguer/article/view/405427.
- François Perdrial: En mémoire de Patricio Redondo Moreno, Institut Cooperatif de l'Ecole Moderne, 09.09.2019
- Ramón Costa Jou: Enciclopèdia.Cat
- Lenin Tlamatini Barajas Pineda et al.: Los españoles que renovaron a la educación física y el deporte escolar en México, ATHLOS. Revista Internacional de Ciencias Sociales de la Actividad Física, el Juego y el Deporte International. Journal of Social Sciences of Physical Activity, Game and Sport Vol XXVIII Año XI, septiembre 2022, pp. 16
- A Almacelles també hi havia un mestre del grup Batec que aplicava a l'escola la pedagogia Freinet: Gines Puig Soles. Pots trobar el seu nom al Sumario del Consejo de Guerra y Expedientes de depuración de maestros nacionales. Batec és també el nom d'una banda de PunkRock creada per Manu i Nando que viuen a Rubí (Vallès Occidental) i Almacelles (Segrià). Veure el post Batec, publicat en aquest blog el 30.10.2020.
- Wikipedia: Herminio Almendros [es] [ca]
- Wikipedia: Institut Jean-Jacques-Rousseau [en] [fr] [es] [ca]
- Ajuntament de Puigverd de Lleida: Presentació nova associació "L'Afany". FaceBook, 14.08.2018 || Creació d'una nova associació en defensa de la banqueta de Puigverd de Lleida, Plataforma Canal Viu, 16.08.2018
- Wikipedia: Antoni Benaiges || Asociación Escuela Benaiges: Home page
- Ignacio Nieto Miguel: Antoni Benaiges, el maestro republicano que desde la Meseta prometió el mar, The Conversation, 24.07.2023
- Javier Ayuso Santamaría: Miranda de Ebro 'recupera' la obra de teatro sobre el maestro republicano cancelada por el PP en Briviesca, eldiario.es, 19.07.2023
- Wikipedia: Ramón Acín [es] [ca]
- Wikipedia: Concha Monrás [es] [ca]
- Ludmila Mariana Cortés: Home page || Linked In || YouTube || TikTok || SoundCloud || Twitter || Facebook || Desescolarizados
- Patricio Redondo Moreno (1886-1967), Estel Negre
- Elena Poniatowska: Patricio Redondo: un maestro ejemplar, Ateneo Español de México, 07.06.2016
- Carlos Jorge Aguilar: Patricio Redondo y la escuela Freinet en México, Diario de Xalapa, 04.11.2016
- Luis Ricardo Ramos: Patricio Redondo pionero de la pedagogía Freinet en México, Reevo, 13.04.2018
- Claudia Sheinbaum: Wikipedia [en] [fr] [es] [ca] || YouTube || TikTok || Instagram || FaceBook
2 comments:
He actualitzat la part del post dedicada a l'Antoni Benaiges Nogués amb dos articles que m'ha passat l'amic Pepo.
- Jaume Carbonell: Célestin Freinet, 50 anys en el record, El Diari de l'Educació, 06.10.2016
- Ignacio Nieto Miguel: Antoni Benaiges, el maestro republicano que desde la Meseta prometió el mar, The Conversation, 24.07.2023
Manuel Ligero: Antoni Benaiges: la fuerza de un símbolo, La marea, 10.11.2023
Post a Comment