Recordamos a José Saramago en el 101 aniversario de su nacimiento.
— Miércoles Republicano ❤️💛💜 (@MiercolesRepubl) November 17, 2023
«Personas que a pesar de saber leer que no son capaces de entender el programa electoral de un partido, ¿con qué conciencia política van a votar, si no lo entienden?.» Reflexiones de Saramago
▶️… pic.twitter.com/jdkgCRnF3e
Avui m'agradaria compartir amb tu un vídeo que Miercoles Republicano (@MiercolesRepubl) va pujar a Twitter el passat divendres (!) 17.11.2023.
Un vídeo, amb una horrorosa traducció automàtica a l'espanyol, en el qual Jesús Quintero (1) entrevistava a José Saramago (2), que ens alertava del greu problema que tenen les democràcies per sobreviure si no fan res per erradicar el fenomen de l'analfabetisme funcional, (3) que Wikipedia defineix així:
Com pots veure a Wikipedia (3), hom estima 100.000 alumnes del Regne Unit deixen l'escola cada any sent analfabets funcionals. Als Estats Units, hom estimava el seu nombre en 15 milions d'adults a principis del segle XXI. Estic segur que les xifres que donava Saramago al vídeo no estan gens lluny de la realitat. I després d'haver vist el que vaig veure al carrer Ferraz de Madrid en novembre del 2023, estic gairebé segur que aquestes xifres deuen ser esgarrifadores en el cas d'Espanya.
Però el fenomen del qual ens parla José Saramago presenta una variant que aboca periòdicament a l'analfabetisme funcional, la d'aquells que no ho eren uns anys abans. Si reprenem la definició que en fa Wikipedia, a la que ja havíem vist abans, li afegeix aquesta (3):
A un vídeo publicat a TikTok, Santiago Bilinkis (el tornarem a veure aviat) ens ho explica de manera clara, ràpida i precisa.
Als comentaris que pots trobar en aquest vídeo, veuràs molta gent opinant sobre un tema que m'ha semblat que no coneix. Entre aquesta gent, aquells que afirmen que si hom coneix la lògica de la programació, canviar d'un llenguatge a un altre és quelcom que es pot fer llegint un llibre durant una setmana. Tot el que puc afegir és que aquesta no és la meva experiència.
Encara corren vells programes que controlen vells enginys de cost faraònic que encara s'utilitzen en algunes instal·lacions de la companyia elèctrica on treballo. Aquests programes utilitzen protocols de comunicació que ja no s'utilitzen, i corrien sobre ordinadors que fa temps que es van transformar en ferralla. Van ser els vells programadors de la companyia qui van desenvolupar els simuladors d'aquells vells ordinadors i els dels seus sistemes operatius i, per fer-los seguir funcionant, van corregir els programes per adaptar-los a la potència de càlcul dels ordinadors actuals. L'empresa on treballo no va poder trobar als politècnics federals d'on surten els millors programadors del món a cap que estigués interessat a fer-ho.
Tinc coneguts que treballen en companyies d'assegurances que han hagut de pagar a gent que estava ja jubilada per treballar en l'actualització de programes escrits en un llenguatge que es va crear l'any 1959: COBOL. Els capitals invertits al llarg del temps en la creació dels programes són tan grans, i la seva arquitectura tan complexa, que solament algunes companyies es poden permetre el cost de la seva migració a sistemes més moderns on, de totes maneres, caldria reescriure-ho tot. Però el llenguatge és tan antic, que hom no sap què cal fer -tret del ridícul (6)- per a seduir a joves programadors per treballar amb ell.
Estic gairebé convençut que aquells comentaris estan fets per gent que creu fermament que el progrés és lineal, i que aquells vells sistemes i llenguatges que van existir abans que ells naixessin no podien tenir ni de lluny la complexitat d'aquells que ells coneixen. Però la realitat és un xic diferent. El passat mes de novembre et vaig parlar del programa Voyager (7), dues naus que la NASA va enviar a l'espai l'any 1977 i que actualment es troben en estat operatiu més enllà dels límits del sistema solar. Em demano quants dels opinadors experts en informàtica del vídeo de Santiago Bilinkis serien avui capaços de desenvolupar els sistemes de control i navegació d'aquelles naus i fer-los córrer amb una memòria inferior a la de la telecomanda que obre la porta del seu cotxe (8).
Hi ha una manera molt fàcil de realitzar quin és el respecte i reconeixement que mereixen aquells enginyers que van desenvolupar, amb només 69 KB de memòria, els programes que han fet possible portar més enllà del sistema solar aquelles naus: pots comprovar al teu ordinador quina és la memòria que està consumint el navegador amb què estàs llegint aquest post i comparar-la després amb la que utilitzen els sistemes de control de les naus Voyager després d'un viatge de més de 45 anys!
Un vídeo, amb una horrorosa traducció automàtica a l'espanyol, en el qual Jesús Quintero (1) entrevistava a José Saramago (2), que ens alertava del greu problema que tenen les democràcies per sobreviure si no fan res per erradicar el fenomen de l'analfabetisme funcional, (3) que Wikipedia defineix així:
Una persona analfabeta no sap llegir ni escriure. Un analfabet funcional, en canvi, ho pot fer fins a un cert punt (llegir i escriure textos en el llenguatge nadiu), amb un grau variable de correcció i estil. Però un adult que sigui analfabet funcional no sabrà resoldre de manera adequada tasques necessàries a la vida quotidiana, com ara emplenar una sol·licitud per a un lloc de treball, entendre un contracte, seguir unes instruccions escrites, llegir un article en un diari, interpretar els senyals de trànsit, consultar un diccionari o entendre un fulletó amb els horaris de l'autobús.Un analfabetisme funcional que ja havíem vist en aquest blog en referència a la caiguda en picat de la capacitat de comprensió lectora identificada a les escoles catalanes -però també a les escoles de magisteri (3)-, que probablement explica bona part de la ignorància que sembla estendre's en taca d'oli en la majoria dels règims democràtics occidentals i que podria explicar els resultats electorals de molts d'aquests països, més enllà de teories a la moda de l'estil de la finestra d'Overton (4), de la que et recomano llegir la versió en francès a Wikipedia.
Com pots veure a Wikipedia (3), hom estima 100.000 alumnes del Regne Unit deixen l'escola cada any sent analfabets funcionals. Als Estats Units, hom estimava el seu nombre en 15 milions d'adults a principis del segle XXI. Estic segur que les xifres que donava Saramago al vídeo no estan gens lluny de la realitat. I després d'haver vist el que vaig veure al carrer Ferraz de Madrid en novembre del 2023, estic gairebé segur que aquestes xifres deuen ser esgarrifadores en el cas d'Espanya.
Però el fenomen del qual ens parla José Saramago presenta una variant que aboca periòdicament a l'analfabetisme funcional, la d'aquells que no ho eren uns anys abans. Si reprenem la definició que en fa Wikipedia, a la que ja havíem vist abans, li afegeix aquesta (3):
L'analfabetisme funcional també limita seriosament la interacció de la persona amb les tecnologies de la informació i de la comunicació, quan aquesta té dificultats per fer servir un ordinador personal, treballar amb un processador de text o amb un full de càlcul, utilitzar un navegador web o un telèfon mòbil de manera eficient.El que no ens diu l'article de Wikipedia és que els components dels ordinadors, dels sistemes operatius que els gestionen, els llenguatges de programació amb els que es construeixen les aplicacions que utilitzem i, fins i tot aquestes aplicacions, evolucionen tan ràpidament que, aquells que no ho eren, poden convertir-se en analfabets funcionals en pocs anys.
A un vídeo publicat a TikTok, Santiago Bilinkis (el tornarem a veure aviat) ens ho explica de manera clara, ràpida i precisa.
|
Encara corren vells programes que controlen vells enginys de cost faraònic que encara s'utilitzen en algunes instal·lacions de la companyia elèctrica on treballo. Aquests programes utilitzen protocols de comunicació que ja no s'utilitzen, i corrien sobre ordinadors que fa temps que es van transformar en ferralla. Van ser els vells programadors de la companyia qui van desenvolupar els simuladors d'aquells vells ordinadors i els dels seus sistemes operatius i, per fer-los seguir funcionant, van corregir els programes per adaptar-los a la potència de càlcul dels ordinadors actuals. L'empresa on treballo no va poder trobar als politècnics federals d'on surten els millors programadors del món a cap que estigués interessat a fer-ho.
Tinc coneguts que treballen en companyies d'assegurances que han hagut de pagar a gent que estava ja jubilada per treballar en l'actualització de programes escrits en un llenguatge que es va crear l'any 1959: COBOL. Els capitals invertits al llarg del temps en la creació dels programes són tan grans, i la seva arquitectura tan complexa, que solament algunes companyies es poden permetre el cost de la seva migració a sistemes més moderns on, de totes maneres, caldria reescriure-ho tot. Però el llenguatge és tan antic, que hom no sap què cal fer -tret del ridícul (6)- per a seduir a joves programadors per treballar amb ell.
Estic gairebé convençut que aquells comentaris estan fets per gent que creu fermament que el progrés és lineal, i que aquells vells sistemes i llenguatges que van existir abans que ells naixessin no podien tenir ni de lluny la complexitat d'aquells que ells coneixen. Però la realitat és un xic diferent. El passat mes de novembre et vaig parlar del programa Voyager (7), dues naus que la NASA va enviar a l'espai l'any 1977 i que actualment es troben en estat operatiu més enllà dels límits del sistema solar. Em demano quants dels opinadors experts en informàtica del vídeo de Santiago Bilinkis serien avui capaços de desenvolupar els sistemes de control i navegació d'aquelles naus i fer-los córrer amb una memòria inferior a la de la telecomanda que obre la porta del seu cotxe (8).
Hi ha una manera molt fàcil de realitzar quin és el respecte i reconeixement que mereixen aquells enginyers que van desenvolupar, amb només 69 KB de memòria, els programes que han fet possible portar més enllà del sistema solar aquelles naus: pots comprovar al teu ordinador quina és la memòria que està consumint el navegador amb què estàs llegint aquest post i comparar-la després amb la que utilitzen els sistemes de control de les naus Voyager després d'un viatge de més de 45 anys!
- Veure Sobre el periodisme - Jesús Quintero, publicat en aquest blog el 27.07.2022
- Veure Canal Sur: En recuerdo a José Saramago (1922-2010), YouTube, 19.11.2011
- Wikipedia: analfabetismo [en] [fr] [es] [ca]
- Veure Freedom Writers, publicat en aquest blog el 05.10.2023
- Wikipedia: Overton Window [en] [fr] [es] [ca]
- IBM iSeries COBOL is the Future, Integrative Systems, 05.01.2022
- Veure Carl Sagan - Traveller's Tales, publicat en aquest blog el 18.11.2023
- Javier Marquez: El prodigio tecnológico de las Voyager: 69 KB de memoria y almacenamiento en cinta para conquistar el espacio, Xataka, 22.06.2022
No comments:
Post a Comment
You are welcome to leave a comment on any subject that raises your interest.