| Hoy Te Cuento - Escritores de la Libertad: Resumen, YouTube, 30.10.2022 |
Avui m'agradaria acabar aquesta curta sèrie de posts dedicats a l'aprenentatge que vaig començar amb el post que vaig dedicar a Patricio Redondo (1). I ho faré amb un film americà de l'any 2007: Freedom Writers (2) que té alguns punts en comú amb el que hem vist en alguns dels posts precedents.
Abans de començar, m'agradaria proposar-te que trobis un moment per veure el vídeo amb què he obert el post d'avui: una sinopsi del film que pots trobar al compte Hoy Te Cuento d'un Youtuber mexicà que es presenta amb el nom de Bower.
Com ja hauràs vist a la sinopsi del film, gràcies al treball de la professora Erin Gruwell i a l'empenta que va donar als seus estudiants per redactar la història de les seves vides, aquests van poder alliberar-se progressivament i, finalment, acceptar-se mútuament fora de les seves respectives bandes, arribant a crear complicitats, empatia i amistat amb persones d'altres cultures.
El film comença parlant-nos d'una professora del primer món que comença a donar classes de literatura anglesa a un centre que acull estudiants d'una de les zones més violentes i marginals de Califòrnia. Joves d'un quart món on els nivells de violència i d'odi social estan molt lluny d'aquells que ja havíem pogut veure a les sinopsis de Ça commence aujourd'hui (6) o Les héritiers (7). Un quart món on, els seus pares, estan un pas més enllà del procés de depressió d'aquells que havíem vist a Ça commence aujourd'hui i estan a la presó, vivint al carrer o, tot simplement en la misèria, han acabat per abandonar el seu rol de pares i, en alguns casos, han acabat fent fora de les seves vides als seus fills.
Una violència que, en la vida real, es confirma amb la mort d'un dels protagonistes del film: Armand Jones, que interpreta al film el personatge de Grant Rice, el noi de la dessuadora taronja. Armand Jones, havia previst portar el seu professor i la seva àvia a l'estrena del film Freedom Writers, però va morir poc abans de l'estrena, amb 18 anys, després de rebre un tret mortal d'un home que volia robar-li un collaret a un restaurant d'Anaheim (Califòrnia, USA) (2) (8).
Als primers minuts del vídeo de Mariana Ludmila (9) amb què vaig obrir el post de Patricio Redondo (1), la seva autora ens explicava els fonaments del mètode pedagògic de Célestin Freinet. Et proposo que el tornem a veure junts perquè, independentment de si la professora Erin Gruwell coneixia o no el mètode Freinet, o de si n'era conscient que l'estava aplicant o no, és justament gràcies a la seva aplicació que va tenir accés a descobrir el potencial de cadascun dels seus estudiants.
Una altra analogia que va despertar el meu interès va ser la que trobem en aquest film del 2007 amb Les héritiers, un film del 2014.
Ambdues professores decideixen combatre l'admiració per la violència i l'odi que professen els seus alumnes amb la màxima expressió d'aquells sentiments: la violència i l'odi dels nazis.
I decideixen fer-ho a través de la lectura d'un llibre: El diari d'Anne Frank (10) i les visites als museus del testimoni: Museum of Tolerance-Beit HaShoah (MOT, House of the Holocaust, Los Angeles), a Freedom Writers o el Mémorial de la Shoah (Paris), a Les héritiers.
Unes visites que es completen amb les conferències que donen als estudiants els supervivents de l'Holocaust. Entre altres, Miep Gies a Freedom Writers i Léon Zyguel a Les héritiers:
Al post que vaig escriure sobre Patricio Redondo (1) vaig transcriure una part del relat de Felip Niubó en referència a la visita del mestre a Puigverd de Lleida el mes de setembre del 1964:
Una cosa és que els anglosaxons no estiguin gaire donats a apreciar res que vingui de França (un sentiment que és clarament recíproc) i encara més si ve d'algú amb idees "socialistes", però segueixo sense estar convençut que la professora Erin Gruwell no conegués el mètode pedagògic de Célestin Freinet (12):
En qualsevol cas, Erin Gruwell afirma que la idea de la redacció del diari li va arribar després de llegir el diari d'una noia que va escriure els seus relats personals sobre la guerra a Sarajevo, des de setembre de 1991 fins a l'octubre de 1993, sota els bombardejos constants i els tirs dels franctiradors, l'escassetat de l'aigua i d'aliments (13).
Quin podia ser el motiu pel qual Erin Gruwell va escollir com a material de lectura pels seus estudiants El diari d'Anne Frank i no pas El diari de Zlata? La veritat és que els seus estudiants van llegir els dos: Zlata Filipovic ho explica així (14):
El que pogués passar després de la publicació del llibre amb els seus autors i, més tard, amb la creació de la Freedom Writers Foundation, m'interessen molt menys que les analogies que hem vist entre el post d'avui i aquells que el van precedir. Altrament, tots ens hem hagut de guanyar la vida com hem sabut o com hem pogut. No sé si m'explico.
Tot el que he volgut compartir amb tu al llarg d'aquests posts és què hi ha educadors que saben que la infància i l'adolescència passen molt ràpidament, però que aquests períodes marcaran per sempre la vida de les nenes i els nens que tenen a classe. I quan l'estat està absent o captiu, els més humans d'entre aquells educadors, no esperaran al resultat de llargues lluites per oferir a la canalla una infància i una adolescència que els permeti estructurar-se com a adults més tard. I, tossuts com a mules i amb una voluntat d'acer, treballaran de valent. I ho faran malgrat l'oposició del sistema, la desídia de molts pares i l'oposició de molts dels seus companys al professorat.
Aquests herois sense capa existeixen. I amb aquesta curta sèrie de posts no he volgut fer res d'altre que donar-los les gràcies per haver estat enllà on ningú no els esperava.
També és veritat però que s'hauria de fer l'impossible per identificar els funcionaris responsables de crear situacions inacceptables i desplaçar-los a llocs més adequats amb les seves competències. Desplaçar també aquells educadors que no mereixen ocupar la plaça de treball que ocupen, i fer el necessari perquè el producte de tota aquesta incompetència no se segueixi reproduint a les escoles (15).
Es tracta d'un problema molt greu que s'ha de solucionar de manera urgent. I molt especialment a Catalunya, a qui l'informe internacional PIRLS 2021 (16) ha situat en els nivells més baixos de comprensió lectora d'Europa (només Turquia i Bèlgica ho fan pitjor) i d'Espanya (només Ceuta i Melilla ho fan pitjor) (16). I quan hom toca fons, no es tracta d'enfonsar-se encara més engegant el ventilador d'excuses destinades a presentar com a global una situació local del tot inadmissible (17) (18).
Amb això vull dir que no és de rebut passar-li la culpa a la mainada i a les pantalles dels dispositius electrònics. Aquest discurs no es correspon gens ni mica amb els resultats que reflecteixen les dades de l'informe internacional PIRLS 2021 (16):
Abans de començar, m'agradaria proposar-te que trobis un moment per veure el vídeo amb què he obert el post d'avui: una sinopsi del film que pots trobar al compte Hoy Te Cuento d'un Youtuber mexicà que es presenta amb el nom de Bower.
Just per informació, no he obert el post amb un tràiler del film perquè no he trobat cap que li fes justícia. I afegiré que avui no inclouré al post l'anàlisi de Cuadernos en Acción perquè no he sintonitzat gaire amb el seu contingut (3).L'argument de Freedom Writers (2007) està basat en un llibre publicat el 1999: The Freedom Writers Diary (4), escrit pels estudiants de les classes de literatura anglesa del Woodrow Wilson Classical High School a Long Beach (Califòrnia, USA), sota la coordinació de la seva professora: Erin Gruwell (5). Un llibre que recull les històries personals d'aquests estudiants, de la seva infància i adolescència entre bandes, assassinats, presó, reformatoris i segregació racial.
Com ja hauràs vist a la sinopsi del film, gràcies al treball de la professora Erin Gruwell i a l'empenta que va donar als seus estudiants per redactar la història de les seves vides, aquests van poder alliberar-se progressivament i, finalment, acceptar-se mútuament fora de les seves respectives bandes, arribant a crear complicitats, empatia i amistat amb persones d'altres cultures.
 |
El film comença parlant-nos d'una professora del primer món que comença a donar classes de literatura anglesa a un centre que acull estudiants d'una de les zones més violentes i marginals de Califòrnia. Joves d'un quart món on els nivells de violència i d'odi social estan molt lluny d'aquells que ja havíem pogut veure a les sinopsis de Ça commence aujourd'hui (6) o Les héritiers (7). Un quart món on, els seus pares, estan un pas més enllà del procés de depressió d'aquells que havíem vist a Ça commence aujourd'hui i estan a la presó, vivint al carrer o, tot simplement en la misèria, han acabat per abandonar el seu rol de pares i, en alguns casos, han acabat fent fora de les seves vides als seus fills.
Una violència que, en la vida real, es confirma amb la mort d'un dels protagonistes del film: Armand Jones, que interpreta al film el personatge de Grant Rice, el noi de la dessuadora taronja. Armand Jones, havia previst portar el seu professor i la seva àvia a l'estrena del film Freedom Writers, però va morir poc abans de l'estrena, amb 18 anys, després de rebre un tret mortal d'un home que volia robar-li un collaret a un restaurant d'Anaheim (Califòrnia, USA) (2) (8).
Als primers minuts del vídeo de Mariana Ludmila (9) amb què vaig obrir el post de Patricio Redondo (1), la seva autora ens explicava els fonaments del mètode pedagògic de Célestin Freinet. Et proposo que el tornem a veure junts perquè, independentment de si la professora Erin Gruwell coneixia o no el mètode Freinet, o de si n'era conscient que l'estava aplicant o no, és justament gràcies a la seva aplicació que va tenir accés a descobrir el potencial de cadascun dels seus estudiants.
| Mariana Ludmila - Patricio Redondo: Pedagogía Freinet - Silvia García Cadena, YouTube, 10.12.2017 |
Una altra analogia que va despertar el meu interès va ser la que trobem en aquest film del 2007 amb Les héritiers, un film del 2014.
Ambdues professores decideixen combatre l'admiració per la violència i l'odi que professen els seus alumnes amb la màxima expressió d'aquells sentiments: la violència i l'odi dels nazis.
I decideixen fer-ho a través de la lectura d'un llibre: El diari d'Anne Frank (10) i les visites als museus del testimoni: Museum of Tolerance-Beit HaShoah (MOT, House of the Holocaust, Los Angeles), a Freedom Writers o el Mémorial de la Shoah (Paris), a Les héritiers.
Unes visites que es completen amb les conferències que donen als estudiants els supervivents de l'Holocaust. Entre altres, Miep Gies a Freedom Writers i Léon Zyguel a Les héritiers:
Miep Gies va ajudar a amagar dels nazis a Anne Frank, la seva família i quatre altres persones jueves més. Va ser ella qui va conservar El diari d'Anne Frank quan la seva família va ser arrestada, i el va guardar fins que Otto Frank va tornar d'Auschwitz el 1945 i es va assabentar de la mort de la seva filla. Els alumnes d'Erin Gruwell van recollir suficients diners per fer venir Miep Gies als Estats Units perquè expliqués la seva història. Miep Gies els va convèncer que ells també podien ser uns herois "si podien arribar a encendre una petita llum en una habitació fosca" (2).
La intervenció de Léon Zyguel, és un dels moments més forts de Les héritiers. En aquest moment clau del rodatge, les càmeres havien passat a un segon pla i eren totalment transparentes als ulls dels actors: una barreja d'estudiants reals de l'escola i actors joves, sacsejats pel seu testimoni. És la base d'una consciència decisiva per a aquests joves: siguin quines siguin les seves diferències, ells són els hereus d'una humanitat a protegir. I el paper de l'educació és alimentar aquesta evidència (11).
 |
Un cop els assistents van acabar de menjar, va arribar el moment de la sobretaula i la tertúlia. I, com era normal en la metodologia de l’ensenyament de Patricio Redondo, el mestre va donar a cadascun dels assistents uns fulls i els va demanar que deixessin constància per escrit dels sentiments i les emocions del moment que estaven vivint tots junts. Després, va demanar-li al benjamí del grup que els enquadernés i escrigués a la portada una dedicatòria general de tots cap al mestre, i aquests li la van oferir.Em va sacsejar l'analogia de la visita de Redondo amb Freedom Writers, a l'escena on la professora entrega uns quaderns als seus estudiants perquè els utilitzin com un diari on els demana que deixin constància de tot allò que senten la necessitat d'escriure (veure Hoy Te Cuento: Freedom Writers [1]). I et confesso que em va emocionar l'escena on Erin Gruwell es va trobar amb uns diaris on els seus estudiants havien deixat els relats d'unes vides que ningú no hauria de passar per l'experiència de viure (veure Hoy Te Cuento: Freedom Writers [2]).
Una cosa és que els anglosaxons no estiguin gaire donats a apreciar res que vingui de França (un sentiment que és clarament recíproc) i encara més si ve d'algú amb idees "socialistes", però segueixo sense estar convençut que la professora Erin Gruwell no conegués el mètode pedagògic de Célestin Freinet (12):
El suport pedagògic del 'Periodisme escolar a internet' parteix principalment de les aportacions del pedagog francès Célestin Freinet (...) Es pot dir que el periodisme escolar va néixer amb Freinet quan, al voltant de 1920, i en el marc d'un context escolar desfavorable, va decidir comprar una impremta manual perquè els seus alumnes redactessin el material d'allò que ell va anomenar 'El llibre de la vida' (...)
El model de Freinet va inspirar a escoles d'arreu del món, i més recentment es poden advertir indicis d'aquest model a l'escriptura catàrtica de la pedagoga Erin Gruwell qui, enmig dels conflictes racials originats el 1992 a Los Angeles (California, USA), va produir amb els seus alumnes un llibre que es va conèixer com The freedom writers diary (4), posteriorment portat al cinema amb el mateix títol per LaGravenese el 2007.
 |
Quin podia ser el motiu pel qual Erin Gruwell va escollir com a material de lectura pels seus estudiants El diari d'Anne Frank i no pas El diari de Zlata? La veritat és que els seus estudiants van llegir els dos: Zlata Filipovic ho explica així (14):
Els estudiants i la seva professora, Erin Gruwell, van optar per llegir Anne Frank: The Diary of a Young Girl, el meu propi llibre, Zlata's Diary: A Child's Life in Sarajevo, i també altres llibres, on van trobar la inspiració per començar a escriure els seus propis diaris.Si et sembla bé, ho deixem aquí per avui. He decidit no anar molt més enllà del film perquè les qüestions que pot aixecar el seu happy end podrien donar per uns quants posts suplementaris, i el final del film em convé com a final d'aquesta història.
S'havien organitzat ells mateixos i van triar fer quelcom de diferent. Van optar per no fer les coses "com altres ja ho havien fet", i van optar per escriure, crear i lluitar més enllà dels estereotips.
Estic immensament orgullosa i feliç d'haver tingut l'oportunitat de conèixer-los i d'haver jugat algun paper en el seu "creixement" com a éssers humans.
El que pogués passar després de la publicació del llibre amb els seus autors i, més tard, amb la creació de la Freedom Writers Foundation, m'interessen molt menys que les analogies que hem vist entre el post d'avui i aquells que el van precedir. Altrament, tots ens hem hagut de guanyar la vida com hem sabut o com hem pogut. No sé si m'explico.
Tot el que he volgut compartir amb tu al llarg d'aquests posts és què hi ha educadors que saben que la infància i l'adolescència passen molt ràpidament, però que aquests períodes marcaran per sempre la vida de les nenes i els nens que tenen a classe. I quan l'estat està absent o captiu, els més humans d'entre aquells educadors, no esperaran al resultat de llargues lluites per oferir a la canalla una infància i una adolescència que els permeti estructurar-se com a adults més tard. I, tossuts com a mules i amb una voluntat d'acer, treballaran de valent. I ho faran malgrat l'oposició del sistema, la desídia de molts pares i l'oposició de molts dels seus companys al professorat.
Aquests herois sense capa existeixen. I amb aquesta curta sèrie de posts no he volgut fer res d'altre que donar-los les gràcies per haver estat enllà on ningú no els esperava.
També és veritat però que s'hauria de fer l'impossible per identificar els funcionaris responsables de crear situacions inacceptables i desplaçar-los a llocs més adequats amb les seves competències. Desplaçar també aquells educadors que no mereixen ocupar la plaça de treball que ocupen, i fer el necessari perquè el producte de tota aquesta incompetència no se segueixi reproduint a les escoles (15).
L’educadora Alba Castellví amb alumnes de 3r de Magisteri: “Uns 60 alumnes d'un grup d'uns 80 no recordaven cap llibre o en recordaven algun amb disgust. Algú va dir que no li agradava llegir i que si podia ho evitava.” Futurs mestres que detesten llegirhttps://t.co/DWGQwnyEqe
— Andreu González (@andreu_gonzalez) June 2, 2023
Es tracta d'un problema molt greu que s'ha de solucionar de manera urgent. I molt especialment a Catalunya, a qui l'informe internacional PIRLS 2021 (16) ha situat en els nivells més baixos de comprensió lectora d'Europa (només Turquia i Bèlgica ho fan pitjor) i d'Espanya (només Ceuta i Melilla ho fan pitjor) (16). I quan hom toca fons, no es tracta d'enfonsar-se encara més engegant el ventilador d'excuses destinades a presentar com a global una situació local del tot inadmissible (17) (18).
Amb això vull dir que no és de rebut passar-li la culpa a la mainada i a les pantalles dels dispositius electrònics. Aquest discurs no es correspon gens ni mica amb els resultats que reflecteixen les dades de l'informe internacional PIRLS 2021 (16):
Els tres països on als nens d’entre 10 i 11 anys els hi agrada més llegir són Turquia, Portugal i Espanya -paradoxalment els que registren nivells més baixos de comprensió lectora- mentre que aquells amb resultats més positius presenten percentatges molt baixos sobre el gust a la lectura, com és el cas de Finlàndia (23%), Dinamarca (14%) o Noruega (13%).Si als nens de Catalunya els agrada llegir més del que els pot agradar als nens finlandesos, danesos o noruecs, però registren els nivells més baixos de comprensió lectora, crec que no és gens difícil identificar ràpidament on es troba el problema (18).
Els mestres no tenen prou formació en llengua. "Hi ha un nivell baixíssim d’escriptura i lectura entre els mestres. Molts diuen que no els agrada llegir". Els mestres són referents per als més petits, per la qual cosa "si els referents fallen, els alumnes també i entre tots alimenten el baix nivell".Entre tots??? Assumir les seves pròpies responsabilitats és propi d'adults i serà sempre el primer pas per a resoldre qualsevol mena de problema. Derivar les responsabilitats pròpies sobre els altres és més propi d'adolescents. I és molt difícil que, amb una actitud pròpia d'adolescents, hom arribi a formar els futurs adults.
- Veure Patricio Redondo, publicat en aquest blog el 22.08.2023
- Freedom Writers: Foundation || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca] || IMDb || YouTube || Twitter
- Cuadernos en Acción - Análisis de Freedom Writers/Escritores de la libertad/Diarios de la calle, de LaGravenese (2007), YouTube, 26.06.2021
- Wikipedia: The Freedom Writers Diary [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Erin Gruwell [en] [fr] [es] [ca]
- Veure Ça commence aujourd'hui (1999), publicat en aquest blog el 29.08.2023
- Veure Les héritiers (2014), publicat en aquest blog el 05.09.2023
- Freedom Writers (2007), Reel Faces, Chasing the Frog
- Mariana Ludmila - Patricio Redondo: Pedagogía Freinet - Silvia García Cadena, YouTube, 10.12.2017
- Wikipedia: The Diary of Anne Frank [en] [fr] [es] [ca]
- Les Héritiers: Chapeau, la prof!, Le Parisien, 03.12.2014
- Albarello, F., Canella, R., and Tsuji, T. (2014). La práctica del periodismo escolar como estrategia de inclusión digital genuina en el Modelo 1 a 1. Austral Comunicación, 3 (1), 31-70. https://doi.org/10.26422/aucom.2014.0301.alb
- Zlata's Diary: A Child's Life in Wartime Sarajevo [en] [fr] [es] [ca]
- Zlata Filipovic: From The Freedom Writers Diary - Foreword, Massachusetts Department of Higher Education, 2015
- Alba Castellví: Futurs mestres que detesten llegir, Ara, 31.05.2023 || Versió impresa a Twitter
- PIRLS 2021. Estudio internacional de progreso en comprensión lectora. Informe español, Ministerio de Educación y Formación Profesional, PDF Gratuito sin DRM
- Carina Farreras: La Generalitat no se muestra sorprendida por la bajada de comprensión lectora en Catalunya, La Vanguardia, 30.05.2023
- Ivet Nuñez: Suspens en comprensió lectora: el problema d’un món que arracona la paraula, El Món, 10.06.2023
- Catalunya a la franja “intermèdia” en comprensió lectora, Col·legi de Periodistes de Catalunya, 26.06.2023
No comments:
Post a Comment