the earth's history is written in the trees (1)

National Park Diaries - How These Trees Turned Into Rocks (Petrified Forest Explained), YouTube, 19.06.2023

@daveguasch

Recorda d'activar els subtítols del vídeo si tens problemes de comprensió de la llengua anglesa seleccionant la teva llengua de preferència.

Si fa temps que segueixes aquest blog ja hauràs vist en molts dels seus posts que, tot i no negar l'evidència del canvi climàtic, he mantingut des del principi una extrema prudència sobre tot allò que es publica en relació amb aquesta temàtica.

Intentant fer front al gran silenci mediàtic dels paleoclimatòlegs (1), he compartit una sèrie de posts sota la rubrica: Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? (2), on he intentat recordar que, de canvis en el clima, sempre n'hi ha hagut al llarg de la història del nostre planeta. I que el que probablement caracteritza el canvi climàtic que estem vivint actualment és que aquest ha estat provocat principalment per l'acció de les activitats humanes i que s'està produint molt ràpidament. Tanmateix, sobre la velocitat del canvi climàtic, caldria no oblidar què va passar durant el Dryas recent. Ho veurem d'aquí a uns dies.

En tot cas, sempre he intentat escapar d'un concepte pseudocientífic amb el qual, des de fa anys, ens metrallen els mitjans de comunicació: l'anomenat període preindustrial. Un període que, no importa on ho llegeixis, sempre es correspon a una escala cronològica variable (3).

Tan variable com quan et parlen de precipitacions i es fan comparacions sense tenir compte de quins eren els aparells de mesura utilitzats, ni quina la metodologia seguida en el seu càlcul. Per no parlar de les temperatures. O quan ens parlen de dades lligades a sèries temporals. Per exemple, en resposta a un comentari d'un lector que es feia preguntes similars, MeteoSuisse responia el següent a finals del 2023 (4):

Pel que fa a les temperatures i les precipitacions, les mesures generalment van començar l'any 1864 per a les estacions més antigues. Les excepcions són Ginebra, Basilea i el Col du Gd-St-Bernard, amb mesures de temperatura que van començar el 1753, resp. 1755 i 1818. Per al sol, les mesures van començar el 1897 a Ginebra, i el 1901 a Neuchâtel.

Wikipedia Commons - Un moine copiste. Enluminure

Admetre que és molt difícil viatjar al passat sense disposar de dades precises i fiables seria una bona idea. Buscar en antics relats aquestes informacions sense contrastar-les, no m'ha semblat mai una bona idea. 

Una de les fonts d'informació més fiables està escrita en els arbres. Gràcies a l'estudi i a la datació del pol·len que s'ha dipositat en els estrats sedimentaris, a la transformació de la fusta en carbó vegetal després d'un incendi o del seu ús com a combustible pels humans, a la transformació dels arbres en fòssils, a l'estudi dels anells de creixement dels arbres en qualsevol d'aquestes restes o en arbres que segueixen vius des de fa centenars o milers d'anys, podem tenir una molt bona informació sobre el clima local i els paisatges vegetals locals, i remuntar-nos així al coneixement de l'evolució del nostre planeta durant els darrers segles, milers d'anys o, fins i tot, milions d'anys.

SpaceRip - Earth 100 Million Years From Now, YouTube, 12.02.2010

Quan parlo de clima local o de paisatges vegetals locals ho faig des de la premissa que els arbres, o el que ens hagi pogut arribar d'ells, no s'han bellugat gaire del lloc on van créixer. Una altra cosa és que, quan sentis parlar de si a Arizona o a l'Antàrtida va haver-hi en el passat tal o tal altra espècie d'arbres, recordis que ni Arizona -com hem vist al vídeo amb què he obert el post d'avui- tampoc l'Antàrtida, han estat sempre al mateix lloc on es troben avui. Si la deriva continental i la tectònica de plaques no et diuen res, et proposo que li donis un cop d'ull a la sèrie de posts publicats sota la rúbrica que porta el mateix títol (5).

A principis del mes de gener d'enguany vaig publicar un post (6) on et deia que havia llegit a Wikipedia que la sequoia gegant més antiga que hom ha conegut havia arribat a viure uns 3.200 anys. El mateix article de Wikipedia (7), també ens diu que s'han trobat espècimens fòssils de sequoies gegants, identificats com de manera fiable en sediments del període del Cretaci en diversos llocs d'Amèrica del Nord i d'Europa, fins i tot a llocs tan llunyans com Nova Zelanda i Austràlia.

Aquell post em va donar la idea d'escriure una sèrie curta de posts que ens permetran veure en els arbres una de les fonts més fiables d'informació sobre la història dels canvis climàtics locals i la seva projecció en aquells que ha viscut el nostre planeta. Espero que t'ho passis tan bé llegint aquests posts com jo m'ho he passat redactant-los.

---

1. Wikipedia: Paleoclimatology [en] [fr] [es] [ca]
2. Veure la sèrie de posts: Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat?
3. Veure Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? (6), publicat el 09.05.2021
4. L’automne 2023 en Suisse romande et en Valais, MeteoSuisse Blog, 18.12.2023
5. Veure la sèrie de posts: Deriva continental / Tectònica de plaques
6. Veure Les sequoies i el canvi climàtic, publicat en aquest blog el 16.01.2024
7. Wikipedia: Sequoiadendron giganteum [en] [fr] [es] [ca]