Tuesday, January 16, 2024

les sequoies i el canvi climàtic

Una dona admira l'enorme mida d'una sequoia als anys 50. Les sequoies gegants són un tipus de sequoia que creix a les muntanyes de Sierra Nevada de Califòrnia
Source: @historyinmemes (Historic Vids), Twitter, 03.11.2023 12:29


A un post que vaig publicar en febrer del 2019, Thomas Crowther, jove professor britànic de l'ETH Zürich declarava a The Independent (1) (2):
Actualment, hi ha al món uns 3 bilions d'arbres que capturen l'equivalent de 400 gigatones de carboni. Si afegíssim 1,2 bilions de nous arbres, es podrien capturar centenars de gigatones suplementàries, l'equivalent a 10 anys d'emissions.
A principis de mes, poc després de rellegir l'entrevista a Thomas Crowther, vaig veure a Twitter la imatge de la sequoia amb què he obert el post d'avui. Al fil de comentaris del post vaig aprendre que als jardins anglesos que es van estendre entre els propietaris de castells a Europa durant el segle XIX, es va posar de moda plantar les sequoies que hom havia descobert a Califòrnia en el període de la febre de l'or que va començar el 1852. També vaig aprendre que, al Regne Unit, es poden trobar els exemplars més antics d'Europa. I que com el clima de les illes era ideal per aquests arbres, van créixer ràpidament i actualment poden arribar a tenir 54 m d'alçada i una circumferència de més d'11 m. Finalment, també vaig aprendre que es van plantar a França, a Bèlgica, a Alemanya ...

També a Suïssa. I no he d'anar molt lluny per trobar-ne. A l'escola on la meva filla va seguir els seus estudis de secundària, hi ha una sequoia de 170 anys amb gairebé 30 m d'alçada i una circumferència de 9 m (3). I a un parc molt proper del primer apartament on vam viure a Lausanne, hi ha una altra sequoia "més jove", de 160 anys, que fa 34 m d'alçada i una circumferència de poc més de 7 m (4). Altrament, la base de dades de la Société vaudoise de sylviculture (5) permet identificar i veure a Google Maps totes les sequoies que viuen al nostre cantó.
Le séquoia du Jardin Roussy a mal à ses aiguilles, 24 Heures, 25.09.2022

Tanmateix, hom diu que la sequoia necessita un lloc on l'hivern sigui fred i sec, i estius frescos, humits i no massa calorosos. Però el canvi climàtic ha provocat que Suïssa hagi viscut durant aquests darrers anys esdeveniments meteorològics extrems, sobretot a l'estiu, on ha fet molta calor amb períodes de precipitacions escasses.

Actualment, la majoria de les sequoies dels cantons de Genève, de Neuchâtel, però també algunes del cantó de Vaud, estan afectades per una malaltia coneguda amb el nom de chancre de l'écorce: Un fong que obre una ferida en l'escorça de l'arbre que aquest intenta tancar amb la seva saba. Una lluita constant en la qual els serveis de jardineria només poden frenar la progressió, però no erradicar-la (6) (7).
Com he llegit a Wikipedia (7) que la sequoia gegant més antiga que hom ha conegut ha arribat a viure uns 3.200 anys, imagino que l'arbre deu haver viscut unes quantes variacions en el clima al llarg de la seva vida: períodes més freds i períodes més càlids (8). Si va arribar a sobreviure, podria ser que l'explicació a la malaltia que estan vivint les sequoies a Suïssa no estigui lligada necessàriament al canvi climàtic.

El cas és que la majoria dels arbres malalts a Suïssa es troba en parcs urbans. Altrament, com en el cas de Catalunya, els mateixos arbres
semblen anar bé lluny de les viles, en zones on el canvi climàtic també colpeja de manera forta durant l'estiu. 
Com acabem de veure, també hi ha sequoies remarcables en alguns indrets de Catalunya. Crec recordar que les més conegudes són les que es troben a l'Arborètum de Masjoan (9), a Espinelves (Osona, Girona), on es troba la coneguda Sequoia de Masjoan que, regada pels seus propietaris, sembla anar fent via i sobrevivint al canvi climàtic.

Tornant a Suïssa, la realitat però és que, a poc a poc, les sequoies comencen a desaparèixer del paisatge urbà: a Nyon (10), a Lausanne (11) o, pel que fa a l'última de la qual tinc notícia, a La Tour-de-Peilz (veure imatge amunt) (12). I quan no és a causa dels fongs, són els llamps que atreu amb la seva alçada qui les acaben destruint (13).

Cal seguir estudiant quines són les espècies que estan més adaptades al canvi climàtic i poden acumular un màxim de carboni als seus troncs. Però, almenys ara per ara, a Suïssa, no sembla que les sequoies gegantes seran la millor alternativa. 


  1. Veure The Carbon Capture through massive restoration of World’s Forests, publicat en aquest blog el 19.02.2019.
  2. Josh Gabbatiss: Massive restoration of world’s forests would cancel out a decade of CO2 emissions, analysis suggests, The Independent, 18.02.2018
  3. Le séquoia des Bergières, Ville de Lausanne
  4. Le séquoia du parc de Mon Repos, Ville de Lausanne
  5. Société vaudoise de sylviculture: Rechercher un arbre
  6. Attaqués par un champignon, les séquoias disparaissent de Suisse, RTS, 09.09.2018
  7. Wikipedia: Sequoiadendron giganteum [en] [fr] [es] [ca]
  8. Los anillos de los árboles más grandes de la Tierra nos hablan de historias ardientes, MeteoRed, tiempo.com, 26.07.2010
  9. Wikipedia: Arborètum de Masjoan, Sequoia de Masjoan || David Céspedes: El gran bosc de sequoies que amaga les Guilleries, Diari de Girona, 04.09.2020 || Sequoies gegants de Califòrnia, una ruta a tocar de casa, 3Cat, 29.11.2022
  10. Un séquoia géant qui menaçait de s'effondrer a été abattu à Nyon, La Côte, 03.10.2017
  11. Le séquoia géant au cœur de Lausanne sera abattu, Le Matin, 08.06.2020
  12. Yves Terrani: L'adieu au séquoia géant du Jardin Roussy, à La Tour-de-Peilz, Radio Chablais, 19.03.2023
  13. Vincent Donzé: Neuchâtel - Un séquoia emblématique est foudroyé, Le Matin, 26.08.2023

No comments: