Pages

Saturday, November 29, 2025

humor i semàntica comparativa


Algú a qui conec des de fa temps, va enviar-me una imatge similar a la que he fet servir per obrir el post d'avui durant el Black Friday d'avui farà un any. 

Aquell conegut estava mort de riure pel que havia vist a la traducció literal de Google Translate i, a partir d'aquesta traducció literal, va fer una interpretació personal sobre la idea del confort que tenen els xinesos, car la pàgina on va trobar aquest anunci era xinesa. En cap moment no va pensar que potser no era res d'altre que una expressió xinesa traduïda literalment a l'anglès.

Diguem que el meu conegut no és l'única persona a qui se li han creuat els cables quan ha vist aquesta expressió. Com pots veure a un dels nombrosos fòrums que pots trobar a la xarxa on es discuteix el tema (1), la traducció literal en xinès no és molt diferent: la sensació de caminar sobre una m**** de gos.

Més enllà de la imatge que ens pugui venir al cap quan veiem aquesta expressió, cal saber que la versió xinesa és una expressió popular utilitzada en aquell país per descriure la comoditat d'un calçat a les plataformes de compres en línia xineses. Francament, no crec que, en aquell país, ningú pensi en estar caminant sobre excrements de gos quan la veu als anuncis. 

Source: Urban Dictionary Store

En llengua anglesa és una expressió que pot descriure un munt de coses. Entre aquestes descripcions, a l'Urban Dictionary (2) podem veure que, de vegades, s'utilitza per dir que algú ha tingut un cop de sort o de bona fortuna.

Altrament, a Ludwig (3) podem veure que hom considera que es tracta d'una expressió vulgar i inadequada. Si hom vol transmetre la idea de trepitjar alguna cosa desagradable, és millor dir alguna cosa com "passar en circumstàncies desagradables" o "entrar en una situació difícil". En tot cas, aquesta expressió també s'utilitza per descriure una situació que no m'ha deixat indiferent: "Quan segueixis el ramat, estàs obligat a trepitjar la seva m****".

Sembla doncs que, quan llegim aquesta expressió en llengua anglesa, val més que ens assegurem d'haver situat el context en què hom la utilitza per a saber si està descrivint una situació positiva o tot el contrari.

Si fa no fa, és el mateix que passa en català amb l'expressió: "trepitjar m****". Fa deu anys, a les pàgines d'El Món, Núria Ferré (4) es demanava si aquesta expressió era sinònim de bona o de mala sort. I tot i que probablement no coneixia el significat d'aquest expressió en xinès mandarí, el seu article defenia l'interès de conèixer el seu significat car: "És important saber-ho. Per què segons fonts de Ajuntament de Barcelona cada dia els serveis de neteja municipals recullen 300 quilos de merda de gos. I encara se’n deixen més d’una".

Probablement, en qüestions de traducció i d'intel·ligència artificial, la feina serà molt llarga perquè aquestes eines arribin a interpretar correctament una expressió en funció del context, de la llengua i de la regió del planeta on aquesta s'utilitza. O pot ser que, davant de la complexitat de la tasca, els enginyers solucionin el problema fent que la IA respongui amb un simpàtic “no entenc res del que em dius” en cas de qüestions complexes. Creu-me, sé del que parlo.


  1. Feeling of walking on shit, reddit
  2. Urban Dictionary
  3. Ludwig.guru
  4. Núria Ferré: Trepitjar m****, El Món, 08.09.2015

Sunday, November 9, 2025

tres segles d'emigració europea




Després de més de tres mesos d'absència del blog, tinc ganes de tornar a compartir algunes de les coses que han despertat recentment el meu interès.

Arte TV (2025) Émigrés européens, des récits oubliés - YouTube, 10.10.2025
À l'antenne à partir du 08/11, disponible jusqu'au 06/11/2026

Començaré per una sèrie de tres episodis (almenys per ara) que vaig veure ahir a Arte TV: Émigrés européens, des récits oubliés (1). 

Una sèrie molt interessant resumida així a les pàgines d'aquesta cadena (1):
Durant tres segles i al llarg dels quatre continents. Des de l'inici de la Guerra dels Trenta Anys el 1618 i fins a les primeres dècades del segle XX, milions de persones de llengua alemanya es van exiliar a les Amèriques, a l'est de l'Europa o a l'Àfrica, amb l'esperança d'una vida millor.

A més de la diversitat de destins reflectida en els testimonis escrits d’emigrants, la gran força d’aquest documental rau a situar les diferents onades migratòries en el context polític, geopolític, religiós, econòmic i fins i tot climàtic del seu temps.
Pot ser que un dels fets més interessants que subratlla aquest documental és que el racisme no necessita que les seves víctimes tinguin un color de pell diferent de la dels botxins i que la teoria del gran reemplaçament (2) és molt més vella del que alguns creuen.

Si la versió en anglès de la pàgina que Wikipedia dedica a Benjamin Franklin evita parlar-ne, la versió en francès ens recorda quelcom que recull el documental: el supremacisme britànic de la majoria dels britànics de les colònies. 

I, entre els colons supremacistes, Franklin qui, convençut de la seva superioritat, denunciava així el 1753 l'arribada massiva d'immigrants alemanys a Pensilvània (3):
"Pocs dels seus fills aprenen l'anglès. Porten molts llibres d'Alemanya. Aviat seran més que nosaltres, de manera que tots els avantatges que tenim no seran suficients per preservar la nostra llengua. 
Amb l'excepció dels saxons, considerats pels britànics com els seus avantpassats, Franklin no considerava que els alemanys fossin "blancs". Com tampoc no ho eren els suecs, els russos, els italians, els francesos o els espanyols.

En un assaig publicat el 1751, Franklin lamentava que "el nombre de persones perfectament blanques en aquest món és molt baix". Fins al 1775, Franklin mai va renunciar al seu somni d'una Amèrica poblada solament per britànics.
 
Al suggeriment del seu amic, Peter Collinson, d'encoratjar les unions entre britànics i alemanys, Franklin va respondre: "En general, les dones alemanyes són tan desagradables per a l'ull anglès que caldria un dot considerable per atraure un britànic a acceptar aquest matrimoni".
Segurament a causa del reduït nombre de colons que hi van participar, el documental no diu gran cosa sobre les migracions a les Nuevas Poblaciones de Sierra Morena (4) de finals del s. XVIII i el desenvolupament en aquestes de l'agricultura i la ramaderia amb colons catòlics de l'Europa central, principalment del Baix Rin: alemanys, francesos i suïssos. Però sí que tracta extensament l'emigració de les poblacions de parla alemanya a l'Europa de l'Est, fins al Volga i més enllà; a l'Amèrica Llatina, en particular al Brasil, i també al nord d'Àfrica, a Algèria en particular.


  1. Marc Ball et Patrick Cabouat (2025): Émigrés européens, des récits oubliés. Arte TV , à l'antenne depuis le 08/11, disponible jusqu'au 06/11/2026
  2. Wikipedia: Great Replacement conspiracy theory [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia - Benjamin Franklin, d'abord colon britannique convaincu [en] [fr] [es] [ca]
  4. Wikipedia: Nuevas Poblaciones de Sierra Morena y Andalucía [en] [fr] [es] [ca]

Sunday, August 3, 2025

recuperant paradisos perduts



A l'epíleg d'un post publicat l'11 d'agost del 2021 et parlava de la meva adolescència i el meu treball a Can Baurier, com a Laborant al Laboratori de tints, aprestos i acabats tèxtils.

Una de les tasques que m'havien assignat era l'anàlisi de les mostres d'aigua que la fàbrica bombejava dels aqüífers alimentats pel riu Besòs, amb la finalitat que els experts decidissin com havíem de tractar-la per fer-la adequada als usos industrials.

Durant els processos de fabricació hom hi afegia a les solucions, tints, sals, àcids i tota mena de productes químics destinats a donar a la roba el color i la textura demanats pels clients. Mai vaig saber si els residus d'aquelles solucions rebien un tractament abans d'abocar-los al riu. Però sí recordo que mai ningú no em va demanar analitzar-los.

No és solament que en aquells temps no existís la mateixa consciència ecològica que coneixem avui. És que, enllà on es trobava Can Baurier, el riu no era res d'altre que un clavegueram i, uns metres abans que les seves aigües es barregessin amb les de la Mediterrània, hi havia una fàbrica de pintures que tenyia el riu i el mar del color de la pintura que acabaven de produir.

Si en aquells anys algú m'hagués dit que el Besòs retornaria mai a un estat relativament proper al que els avis deien que tenia a principis del s. XX, segurament l'hauria mirat amb commiseració i tendresa i l'hauria invitat a beure una cervesa a un dels rars bars que hi havia a la zona en aquells temps. Jo no havia conegut aquell riu del qual alguns parlaven. Per la gent de la meva edat, el Besòs sempre havia estat una claveguera a l'aire lliure.

ARTE Family FR - Engagés pour le fleuve Besos à Barcelone | Des mains vertes pour la nature, YouTube, 01.08.2025
Disponible Disponible jusqu'au 23.10.2025

Tota aquesta brasa per dir-te que durant el mes de juliol d'enguany he vist a Arte TV una sèrie de documentals brutals que avui m'agradaria compartir amb tu: Paradiese aus Menschenhand (2). En francès l'han traduit com "Des mains vertes pour la nature".

Una de les coses que més m'agraden dels cinc episodis que he vist és que comparteixen la divisa de Hope! (3) (4) i porten la seva realització a extrems difícils d'imaginar. 

Com ara la regeneració del bosc tropical a Borneo, la regeneració del coral al Carib o la renaturalització d'un riu europeu: l'Inn, des del seu naixement a Suïssa, el seu trànsit per Àustria, fins a abocar les seves aigües al Danubi, a Alemanya, al llarg d'un traçat de més de 500 km.

Tanmateix, l'episodi que més m'ha impressionat és el que fa referència a l'explotació descomunal dels aiguamolls de la zona del Bàltic per a l'extracció de torba, un dels més potents útils de captura de CO₂ que hom coneix.

Uns aiguamolls que acullen una sèrie d'espècies úniques que estan desapareixent a gran velocitat a Lituània, Letònia i Alemanya. Uns països on s'estan destinant quantitats immenses de capitals per a l'adquisició d'armament, mentre equips de científics estan treballant de valent, amb mitjans limitats, per revertir aquest procés.

Uns equips de científics que estan reeixint a realitzar una tasca realment impressionant.

ARTE Family FR - Engagés pour la préservation des marais | Des mains vertes pour la nature, YouTube, 30.03.2025
Disponible Disponible jusqu'au 30.09.2025


  1. Veure Sant Adrià i la memòria històrica: Can Baurier, publicati en aquest blog l'11.08.2021
  2. Längengrad Filmproduktion - Paradiese aus Menschenhand

  1. "Molta gent està preocupada pel canvi climàtic, però no sap per on començar. La nostra proposta és clara: inspirar-nos en solucions reals sobre les que ja s'està treballant, activar la creativitat, connectar amb aquells que ja estan en acció i potenciar aquestes sinergies. Volem fer créixer onades d’esperança, persones i xarxes que, des dels seus pobles, barris, escoles, universitats i llars, estan regenerant la vida i el planeta junts".
    https://hoperevolution.earth
  2. Veure la sèrie de posts publicats sobre Hope! i Javier Peña publicats en aquest blog

Tuesday, July 22, 2025

street art en santo domingo

Nataniel De Dios - Omar García, un artista con "Angurria", YouTube, 19.04.2019

Isaac Jiménez/remolacha.net - Impresionantes Murales de Santo Domingo, YouTube, 23.10.2020

Saturday, July 19, 2025

alguns clubs que potser no coneixes

v
Barak Fever - ¿Cuáles son los clubes de izquierda?, YouTube, 10.04.2023
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Tinc amics i companys que, sabent com m'agrada el futbol, no acaben de comprendre que m'hagi desenganxat de l'esport que encara porta el mateix nom, però que actualment no és res d'altre que un producte comercial. Un producte que, de vegades, està en les mans de grans financers, i de vegades en les d'empresaris locals de la construcció i el seu grup d'amics, segons quina sigui la projecció internacional del club.

Personalment, no m'interessen les declaracions de jugadors que avui juguen a un club i demà ho faran a un altre, sols pel fet que els paga una fitxa més elevada. No m'interessen els comentaris de periodistes que són incapaços d'interpretar el disseny tàctic que un entrenador ha imaginat per oposar-se a la qualitat de joc de l'adversari. No m'interessen els comentaris de periodistes que estimen que un equip ha jugat bé si ha guanyat o malament si ha perdut. I tampoc m'interessa seguir a cap club que no defensi uns valors o uns ideals que estiguin en fase amb aquells que són els meus.

Barak Fever Daniels (1) és un periodista esportiu de pare xilè i mare mexicana que va nàixer a Israel, on va viure fins als nou anys, abans d'anar a viure a Ciutat de Mèxic. A més de les seves activitats professionals, té un canal de Youtube: Barak Fever, que porta el seu nom i compte gairebé amb 500.000 subscriptors. Fa poc més de dos anys, Barak Fever va publicar el vídeo amb què he obert el post d'avui. Una recopilació de 20 clubs de futbol amb unes aficions que se situen políticament a l'esquerra de l'espectre polític.

Fa més de sis anys, després de descobrir que molts dels amics i coneguts que tenen una ideologia d'esquerres desconeixien l'existència del Sankt Pauli (2), em vaig dedicar a una modesta tasca de proselitisme sobre aquest club, tasca que he repetit fa uns dies guanyant nous adeptes a la causa.

Pels amics i companys de Barcelona, aquesta tasca de divulgació fa temps que es va complementar amb una informació general pels joves, i un recordatori pels més vells, de la història d'alguns dels clubs més carismàtics de la ciutat: el CE Sagrerenc (3), el CF Damm, el Barça Atlètic del Fabra i Coats o la Unió Esportiva Sant Andreu del Narcís Sala (4). I, potser el més carismàtic de tots: el CE Júpiter (5).

La curta recopilació de Barak Fever no pot incloure tots els clubs d'ideologia progressista que hi ha arreu del món (com per exemple, el Clapton (5)), però estic segur que us descobrirà molts equips que heu vist un munt de vegades sense saber res ni de la seva història, ni de l'afició que li dona suport.

I això, benvolguts amics, també és cultura.


  1. Wikipedia: Barak Fever [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: FC St. Pauli [en] [fr] [es] [ca]
  3. Veure Barcelona i la memòria històrica: La Sagrera, publicat en aquest blog el 02.07.2019
  4. Veure Barcelona i la memòria històrica - Nou Barris, publicat en aquest blog el 08.02.2019
  5. Veure Barcelona i la memòria històrica: El Poblenou, publicat en aquest blog el 14.07.2019

Tuesday, July 15, 2025

the hole in the wall pub (bristol, uk)

Fly Drive Explore: Discovering Bristol’s Pirate Past - Bristol Quayside, YouTube, 16.04.2019
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Fa uns dies vaig trobar per atzar el vídeo amb què he obert el post d'avui, un post que dedico amb tot l'afecte a l'amic Hands

Un vídeo que ens presenta alguns dels indrets de la ciutat de Bristol mencionats a un dels millors llibres d'aventures de tots els temps: L'illa del tresor (1883) (1), escrit per Robert Louis Stevenson.

Malgrat que no crec que valgui la pena entrar a discutir si els llocs mencionats per una novel·la de ficció publicada a finals del s. XIX existien a mitjans del s. XVIII o si coincideixen amb els edificis que ens presenta el vídeo, m'han cridat molt l'atenció els comentaris sobre el pub: The Hole in the Wall (2)
Durant el s. XVIII aquest era un dels pubs del port de Bristol on els clients podien ser segrestats legalment per un grup de facinerosos que els entregarien a la marina reial per a procedir al seu enrolament forçós. Aquestes bandes de facinerosos eren conegudes amb el nom de press gangs (3), sovint amb una traducció a l'espanyol molt poc afortunada (en fi, segons com es miri).

Segons la llegenda, al pub hi havia gent vigilant per les finestres l'arribada dels press gangs i, en cas d'alarma, la clientela escapava per un forat al mur que li ha donat el seu nom al pub: The Hole in the Wall).

Amb la finalitat d'edulcorar aquesta barbaritat, hi ha pamflets que limiten l'acció dels
press gangs als pubs que es trobaven als ports. I els segrests, a borratxos i pobres diables sense feina: justament el perfil de mariners buscat per la marina reial (nota d'ironia, en cas que no ho hagis enganxat).

En tot cas, hom diu que els segrestadors posaven un King's shilling (4) (5) a la mà de les víctimes: una maniobra que permetia que l'oficial de la marina que dirigia als press gangs declarés que la victima havia acceptat els diners del seu enrolament a la marina britànica. És per això que molts d'aquests homes eren coneguts amb el sobrenom -o el cognom- de Silver. Aquest seria doncs l'origen del nom que Robert Louis Stevenson va utilitzar per anomenar al pervers Long John Silver.

Tanmateix, la pràctica del segrest de pobres diables per enrolar-los a la marina reial es va estendre, amb altres variants, a l'enrolament forçós als vaixells d'esclaus, car pocs eren aquells que volien enrolar-se, a causa de les altes taxes de mortalitat entre la tripulació i el perill de les rebel·lions d'esclaus.
 
Així, sembla que era habitual que els propietaris de moltes tavernes del port de Bristol  rebessin diners dels armadors per d'emborratxar els mariners i endeutar-los en el joc. L'única manera que els mariners podien evitar d'anar a la casa dels pobres o a la presó de deutors era treballar a bord d'un vaixell d'esclaus.
Si t'he deixat amb el sentiment que aquestes coses només passaven a l'imperi britànic, val la pena llegir un article publicat l'any 2020 per Vera Moya per conèixer quins eren els mètodes d'enrolament de les marines espanyola, francesa i anglesa al s. XVIII (6). 

Sobre el sistema de reclutament de tropes pels exèrcits imperials espanyols en temps de Felip V també val la pena llegir-se un article publicat el 2013 per Julian de la Cruz de Gracia (7). I en el cas d'Andalusia, pots trobar informacions més detallades a un article publicat per Antonio José Rodríguez Hernández (8).

Sobre les rebel·lions dels mariners de les flotes imperials, val la pena llegir-se un article publicat per Vera Moya (9). En el cas de la marina imperial espanyola, val la pena llegir un article del mateix any de José Manuel Váquez Lijó (10).


  1. Wikipedia: Treasure Island [en] [fr] [es] [ca]
  2. David Emeney: Historic site. The Hole in the Wall Pub, Discovering Bristol, 2003
  3. Wikipedia: Impressment [en] [fr] [es] [ca]
  4. Wikipedia: King's shilling [en] [fr] [es] [ca]
  5. El reclutamiento de la marinería, La Voz de Galicia, 29.01.2017
  6. Vera Moya Sordo: Voluntarios y forzados: las dinámicas de reclutamiento en las marinas de guerra española, francesa e inglesa en el siglo XVIII, Tiempos Modernos, n° 40, junio de 2020
  7. Julian de la Cruz de Gracia: Del campo a la milicia. Levas y fianzas en Mora a principios del siglo XVIII
  8. Antonio José Rodríguez Hernández: Las levas forzosas en Andalucía, Servicio de Páginas PHP de la Universidad de Almeria, Identidad e Imagen de Andalucía en la Edad Moderna
  9. Vera Moya Sordo: Motines masivos en las armadas británica, francesa y española a finales del siglo XVIII: una perspectiva comparativa, Derroteros de la Mar del Sur, nº 20-21 (2012-2013), pp. (51-52)
  10. José Manuel Váquez Lijó: La conflictividad generada por las levas de marinería en la España de la segunda mitad del siglo XVIII, Conflictividad y violencia en la Edad Moderna. Jiménez Estrella, Antonio; Lozano Navarro, Julián J. (eds.), vol.2, pp.1230-1240, (2012).

Sunday, July 13, 2025

le canal du midi

France 3 Nouvelle-Aquitaine - Histoire d'Ici: le Canal du Midi, YouTube, 04.04.2025
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Des racines et des ailes - L'épopée du Canal du Midi, YouTube, 18.12.2023


Scarna Fishing - Le canal du Midi se vide ! Regardez ce que nous avons trouvé, YouTube, 17.01.2025

Thursday, July 10, 2025

els enginyers del caos, per giuliano da empoli

Radio Classique - Giuliano Da Empoli : "Trump est tellement chaotique qu’il se retourne contre ses propres soutiens", YouTube, 24.04.2025
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Fa gairebé una setmana, l'amic Hands em recomanava que llegís un llibre de Samantha Harvey (1) que li estava agradant molt: Orbital. (2) Vaig llegir algunes ressenyes que em van convèncer del consell que m'havia donat el meu company, i vaig inscriure aquest llibre a la meva llista de lectures pendents.

El cas és que quan vaig rebre el consell d'en Hands jo estava fent-me un pla de lectures de llibres d'un escriptor italosuís, nascut a França (i, per tant, també francès): Giuliano Da Empoli (3) (4).

El Espejo Libros - Los ingenieros del caos, libro de Giuliano Da Empoli, de editorial Oberon, YouTube, 11.06.2025
Giuliano Da Empoli acabava de publicar “L’Heure des prédateurs” (5). Un assaig que un extracte de la ressenya de Planeta (6) descriu així:
El caos ja no és l'arma dels insurgents, és el segell del poder. Trump, Putin, Milei, Bukele, la tecno-casta de Silicon Valley... En un món en què totes les regles s'han desdibuixat, on les decisions s'imposen sense pietat i la IA s'escampa per tot arreu, ha arribat el moment dels depredadors.

L'aparent estabilitat de les últimes dècades no ha estat res d'altra que una curta anomalia històrica: els nous líders tornen a exercir el poder mitjançant accions despietades i caòtiques, com ho feien a l'època en què Maquiavel va escriure el Príncep, manual de lectura de tot autòcrata que es respecti. El respecte a les institucions o drets no té la més petita importància pels autòcrates o senyors de la tecnologia, en un món amb la IA ja fora de control. Aquest assaig es converteix en un viatge emocionant i impactant pels nous centres de poder, des de Nova York fins a Buenos Aires o El Salvador, des de les Nacions Unides fins a l'Aràbia Saudita... Ha arribat el moment dels depredadors.
A més d'aquest llibre, també estic interessat a llegir la primera novel·la de Giuliano Da Empoli, un best-seller que va sacsejar la indústria editorial europea el 2022: Le Mage du Kremlin (7), gran premi l’Académie française i finalista del Goncourt (8).

Tanmateix, crec que començaré la meva descoberta personal de Giuliano Da Empoli, par la lectura del llibre del qual he agafat en préstec el seu títol per il·lustrar el d'aquest post: Les Ingénieurs du chaos (9):
En el món de Donald Trump, Jair Bolsonaro i Matteo Salvini, cada dia porta la seva maldestra, la seva polèmica, la seva brillantor. Als ulls dels seus votants, els errors dels líders populistes és una prova que no pertanyen al cercle corrupte de les elits i la seva incompetència, la garantia de la seva autenticitat. Les tensions que produeixen en l'àmbit internacional són la il·lustració de la seva independència, i les teories conspiratòries que caracteritzen la seva propaganda, la marca de la seva llibertat de pensament.

Tanmateix, darrere de les aparicions desenfrenades del carnaval populista, hi ha el treball dur de metges de spin, ideòlegs i experts en Big Data, sense els quals aquests líders populistes mai haurien arribat al poder. Da Empoli dibuixa el retrat d'uns personatges gairebé desconeguts pel públic en general que estan canviant les regles del joc polític i el rostre de les nostres societats.
(10)

  1. Wikipedia: Samantha Harvey [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: Orbital [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: Giuliano Da Empoli [en] [fr] [es] [ca]
  4. Alessia Barbezat: Giuliano da Empoli, le prophète d’Interlaken, L'illustré, 20.07.2023
  5. Clémentine Goldszal: Giuliano da Empoli, un portraitiste de l’« internationale réac ». Le Monde, 16.04.2025
  6. La hora de los depredadores, Planeta de Libros
  7. Le Mage du Kremlin : Wikipedia: [en] [fr] [es] [ca] || El mago del Kremlin, Planeta de Libros || Así es “El mago del Kremlin”, la impresionante primera novela de Giuliano da Empoli que ha sacudido la industria editorial en Europa, Infobae, 22.05.2023
  8. Wikipedia: Prix Goncourt [en] [fr] [es] [ca]
  9. Rémy Dodet et Emmanuelle Souffi: «Imparable», «lumineux» : «Les Ingénieurs du chaos», de Giuliano da Empoli, inspire les politiques français, Le Nouvel Obs, 04.01.2024
  10. Giuliano Da Empoli: Les ingénieurs du chaos (préface auteur), Folio Folio Actuel n° 189, 16.03.2023

Sunday, July 6, 2025

the freak waves and the unsinkable münchen

BBC Horizon - Zoe Heron: BBC Horizon 2002 Freak Wave, YouTube, 27.06.2020
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Pels pocs dies que estarà lliurement accessible, avui m'agradaria compartir amb tu un impressionant reportatge de Fabian Korbinian Wolf publicat enguany per Arte TV

Un reportatge que ens presenta un fenomen impressionant conegut en francès amb el nom de Vagues scélérates, en anglès Rogue waves, també Monster waves (1). 

Unes ones gegantes que poden arribar a la mida d'un edifici de deu pisos, de gairebé 35 metres d'alçada. Murs d'aigua que apareixen del no-res i amenacen fins i tot els vaixells més moderns (2) (3).

Arte TV - Les vagues scélérates, un mystère de taille, Disponible jusqu'au 18/07/2025


  1. Wikipedia: Vague scélérate [en] [fr] [es] [ca]
  2. Science investigates freak waves, BBC News, 12.11.2002 || Freak Wave, BBC Science, 14.11.2002
  3. Wikipedia: MS München [en] [fr] [es] [ca] || The last journey of the “München”, Lookout Newsletter, November 2018, Hapag Lloyd

Wednesday, July 2, 2025

descoberta del vercors

France 3 Auvergne-Rhône-Alpes - Vercors : à la découverte de la route des grands goulets, fermée dans les années 2000, YouTube, 23.08.2024


Pot ser que ja has sentit parlar del massís de Vercors (1), als Pre-alps francesos. O pot ser que ja hi has anat. Però, tant si ja has anat com si encara no ho has fet, avui m'agradaria compartir uns reportatges que et descobriran un lloc del qual no havies sentit parlar mai o aquell lloc on ja hi havies estat, però del qual no coneixies tota la seva riquesa paisatgística i cultural.

M'ha semblat una bona idea començar amb una passejada tranquil·la per la impressionant Route des grands goulets (2). Una carretera construïda a finals del s. XIX amb l'ajuda de milers d'immigrants italians que retrobarem al segon vídeo, on també ens trobarem amb un gran nombre d'immigrants d'arreu d'Europa que es van unir al maquis per a combatre el feixisme a França, amb el suport de la població local. La bogeria criminal dels nazis els ho faria pagar molt car a uns i a altres.

Histoire de la route de Combe Laval et de la Résistance dans le Vercors (extrait de l'émission Des Racines et des Ailes sur la Drôme et le Vercors du 29/03/2023), YouTube, 13.04.2023

I si el que has vist fins ara ha reeixit a retenir el teu interès, et proposo acabar amb un reportatge més llarg. Naturalment, pots deixar-lo per veure'l un altre dia. Però et recomano que no deixis de veure'l. Car si els paisatges del Vercors són impressionants a l'estiu, a l'hivern és un altre món.

Més enllà del fet que el vídeo té gairebé deu anys i potser la neu potser ja no cau com llavors, és un altre món per aquells que hi viuen durant els períodes on l'absència de turistes els permeten desenvolupar unes interessants activitats culturals, esportives, agrícoles, gastronòmiques, etc.

Échappées belles - Le Vercors, le paradis blanc, YouTube, 25.08.2015


  1. Wikipedia: Massif du Vercors [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: Grands Goulets [en] [fr] [es] [ca]

Sunday, June 29, 2025

la xarxa suïssa de cars postals

Source: CarPostal. Quatre lignes dans les Grisons sont exclusivement desservies par des cars postaux électriques.


Malgrat l'arribada dels orcs neoliberals (1) i la degradació dels serveis públics sota un discurs de control de costs que no fan sinó ficar en evidència la seva incompetència, els ciutadans d'aquest país continuem compartint l'orgull de tenir un servei públic de transport reconegut a tot el món per la seva eficiència, puntualitat i fiabilitat.

Hom podria destacar l'excel·lent xarxa de transport públic urbà de les principals ciutats del país: Zúric, Ginebra, Basilea o Berna. Però, la joia de la corona és el sistema ferroviari del nostre país, amb una xarxa de més de 5000 km que cobreix tot el país i dona servei fins i tot a les seves regions més remotes.

Tanmateix, enllà on no arriba el ferrocarril, ho fan els vaixells, funiculars, telefèrics..., i la xarxa de CarPostal (2). Una xarxa que opera prop de 900 línies d'autobusos i autocars a tota Suïssa, incloses una trentena de xarxes urbanes

Just per informació, recordar que durant l'any 2024, els 2300 vehicles de la CarPostal van transportar 183 milions de passatgers.
A finals de 2024, 42 dels aproximadament 2.300 vehicles eren totalment elèctrics. Un terç d'aquests vehicles circulaven al cantó dels Grisons. 
L'any 2025 una trentena d'autocars postals elèctrics es posaran en servei a Sion, Moudon i Gland. Enguany, també s'electrificaran vehicles de les xarxes urbanes.  CarPostal ha previst convertir tota la seva flota en elèctrica el 2035 (3).
Chur bus station - Joachim Kohler Bremen, CC BY-SA 4.0, via Wikimedia Commons

La RTS ha emès enguany la segona temporada d'una sèrie que va començar a emetre en 2023. Una sèrie que posa l'èmfasi en la importància d'aquest servei a les regions alpines i en els traçats perillosos que han de salvar els conductor@s per assegurar el transport dels passatgers i el lliurament de correu i paqueteria als indrets més aïllats de les nostres muntanyes.

Els episodis de la sèrie presenten uns paisatges magnífics i escenes remarcables de la població que viu a les zones que travessen les línies dels car postals. Però també escenes que provoquen una forta pujada d'adrenalina, com quan els cars travessen els carrers estrets dels pobles i les petites ciutats de muntanya. O carreteres i túnels tan estrets que l'acumulació de gel a les parets durant l'hivern pot comprometre el seu pas. I tot plegat, mentre hom es demana si seria raonable fer obres de millorament de carreteres i túnels que, vists els pendents i l'estat del permagel, poden provocar que tot acabi per ensorrar-se.

RTS - L'Engadine (Episode 2 - Saison 2)
La ligne de cars postaux traverse la Basse-Engadine et se termine dans la vallée de Samnaun : elle passe par des vallées latérales, des tunnels étroits et le long de l’Inn.

RTS - Le Val d'Anniviers (Episode 3 - Saison 2)
La ligne menant au Val d'Anniviers, une vallée reculée, est une aventure qui permet d'atteindre les plus hauts sommets des Alpes.


  1. Wikipedia : Orc [en] [fr] [es] [ca
  2. CarPostal: Home page || Wikipedia: [en] [fr] [es] [ca]
  3. Car postal - voyage à travers la Suisse, RTS (2023, 2025)

Saturday, June 28, 2025

the world’s most dangerous arms dealer

DW Documentary: The World’s Most Dangerous Arms Dealer (spanish), YouTube, 29.06.2023
DW Documentary: The World’s Most Dangerous Arms Dealer (english), YouTube, 29.06.2023
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Si, pel que sigui, en lloc del vídeo veus un missatge que et diu que aquest no es pot veure al país des d'on t'has connectat, pots provar amb una VPN o buscar a YouTube aquest vídeo: "Monsieur Li, trafiquant d'armes".

Avui m'agradaria compartir amb tu un dels millors reportatges que mai he vist: i com ja tinc una edat, n'he vist molts!

Un reportatge dirigit per Philipp Grüll publicat el 2023: Monsieur Li, trafiquant d'armes (1). Jo el vaig veure fa uns dies en diferit, al canal de la cadena Arte TV ;(2), que havia decidit fer una reposició durant la matinada del 25.06.2025.

Per motius que segurament tenen una justificació que desconec i, francament, no m'interessa, després de connectar-me com usuari a la pàgina Web d'Arte TV (2), em vaig trobar amb aquest missatge: Ce programme n'est pas disponible dans votre pays.

No hi fa res, Arte TV (2) presenta així el reportatge a les seves pàgines:
Tres periodistes d'investigació segueixen els passos d'un dels homes més buscats del món: un misteriós traficant xinès, que suposadament va vendre armes de destrucció massiva a l'Iran

Li Fangwei (3), també conegut com a Karl Lee, hauria permès a l'Iran construir un arsenal massiu de míssils. Buscat activament per l'FBI durant dècades, Lee és un autèntic fantasma: la intel·ligència nord-americana només tenia una foto i el seu número de passaport.

Nascut l'any 1972 a l'extrem nord-est de la Xina, Lee va començar a cridar l'atenció dels serveis secrets nord-americans a principis dels anys 2000, realitzant transaccions financeres sospitoses. Washington ràpidament es va adonar de l'escala de les seves activitats i l'administració Bush es va decidir a aturar-la. Però mentre la Xina, membre del consell de l'ONU, donava suport a les sancions aprovades el 2006 contra l'Iran -que es negava a aturar l'enriquiment d'urani-, Lee mai va ser molestat per les autoritats xineses.

Els components dels míssils que Lee subministrava a l'Iran, permetien dotar-los de la capacitat per portar ogives nuclears. En el terreny de la guerra “convencional” hem vist com han amenaçat directament la seguretat d'Israel i la dels altres països del Golf.

Durant cinc anys, els periodistes Bastian Obermayer i Frederik Obermaier, coneguts en particular per haver revelat els “Panama Papers”, i el realitzador del reportatge, Philipp Grüll, van investigar obstinadament al traficant d'armes, entrevistant antics agents de l'FBI, a investigadors de relacions internacionals britàniques i a membres del govern nord-americà.

A partir de la informació recollida, els investigadors van apropar-se tant com van poder al misteriós traficant, recorrent la Xina en una perillosa caça a l'home.

  1. IMDb: Monsieur Li, trafiquant d'armes
  2. Arte TV: Monsieur Li, trafiquant d'armes
  3. Wikipedia: Li Fangwei

Thursday, June 26, 2025

el salto tv - yayo herrero

El Salto TV (Río Arriba) - Yayo Herrero: Ecofeminismo, transiciones ecosociales y poner la vida en el centro, YouTube, 24.06.2025
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Fa uns dies vaig veure un post de Yago Álvarez (1) a BlueSky on ens invitava a veure el vídeo d'El Salto TV (2) amb què he obert el post d'avui.

No sé si ja has sentit parlar de Yayo Herrero. Si no és el cas, et proposo que passis per Wikipedia (3) i recorris el seu Curriculum Vitae, així que la seva biografia

Una de les particularitats de Yayo Herrero és que sap de què parla, que sap com expressar-ho de manera pedagògica i que té prou empatia per reconèixer en altres persones idees que no són les seves, i explicar per què no ho són sense cap necessitat d'humiliar o d'ofendre a aquells que no considera els seus adversaris pel sol fet de no defensar les mateixes idees..

Segurament ja li has donat un cop d'ull al vídeo i has vist que és un xic llarg. No ho prenguis com quelcom negatiu car, si fas una recerca a YouTube, veuràs que hi ha un munt d'entrevistes tant o més llargues que la que avui comparteixo amb tu. El motiu? Yayo té tantes coses a dir, les diu tan bé i amb uns recursos pedagògics tan brutals, que cap entrevistador té el valor de tallar-la, ni molt menys de dir-li que ho han de deixar córrer perquè han esgotat el temps de l'emissió.

Si avui no trobes el temps de veure aquest vídeo, no oblidis de veure'l més endavant. Estic segur que t'aprendrà un munt de coses que no coneixies i et farà veure d'una altra manera aquelles que sí que coneixies.


  1. Yago Álvarez: BlueSky || Wikipedia: [en] [fr] [es] [ca]
  2. El Salto TV : Home page || BlueSky || YouTube || Instagram
  3. Wikipedia. Yayo Herrero [en] [fr] [es] [ca]

Sunday, June 22, 2025

la vida és curta, aprofitem-la



A un post que vaig publicar aviat farà cinc anys, i que portava com a títol: Un sistema de treball absurd, sense utilitat ni sentit? (1) et parlava d'un autor que amb els meus companys de la feina vam seguir durant uns anys, i de qui encara tinc llibres que corren per casa: Scott Adams (2).

Fa anys, alguns companys tenien enganxades al mur algunes de les tires còmiques del personatge més conegut dels còmics de Scott Adams: Dilbert (3). Molts d'ells utilitzaven algunes com a fons de pantalla als seus ordinadors. Altres estaven subscrits a un servei que els enviava la tira còmica del dia, que hom podia trobar a un racó d'una de les pantalles de 21" amb què treballàvem.

Mirat retrospectivament, tot allo era força surrealista. Dilbert, el personatge creat per Scott Adams havia donat nom a un dels principis que els empleats de les grans corporacions coneixien molt bé (4):
Les empreses tendeixen a ascendir sistemàticament els seus empleats menys competents a càrrecs directius per limitar així el dany que són capaços de provocar.
Curiosament, directius i quadres el trobaven molt divertit. Tanmateix, a mesura que els departaments de recursos humans de les empreses van afinar els seus tests psicotècnics, els càrrecs directius d'empreses públiques i privades van ser ocupats pel millor que hom va trobar entre les bandes d'orcs (5) psicòpates que havien viscut amagades sota terra durant molt de temps.

Dilbert no ens semblava ja tan divertit quan ens vam confrontar diàriament amb la còpia conforme dels personatges i les situacions que Scott Adams ens presentava a les seves tires còmiques.

Si encara hi havia alguna cosa que poguéssim trobar divertida a les tires còmiques de Dilbert, aquesta va desaparèixer ràpidament quan Scott Adams es va proclamar defensor de l'Idiota suprem que guiava les accions d'aquell exèrcit d'orcs que ja s'havien disseminat arreu del planeta: Donald Trump (6).
Fa uns dies, vaig llegir que Scott Adams s'acomiadava del seu públic al seu podcast Coffee with Scott Adams dient que, després d'haver lluitat contra el mateix càncer de pròstata metastàtic que li han diagnosticat a l'expresident Joe Biden, havia decidit que no viuria més enllà d'aquest estiu (7).

Adams, que ha fet 68 anys a principis de juny, comparteix amb Biden una forma agressiva de càncer de pròstata que conec molt bé, car enguany fa fa cinc anys que vaig desenvolupar un càncer de grup 4 amb un nivell de 8 a l'escala de Gleason.
 
Adams sap del que parla quan, referint-se al càncer de Joe Biden diu que: Si està localitzat i no ha sortit de la pròstata, és 100% curable. Però, si ha sortit de la pròstata i s'estén a altres parts del cos..., en aquest cas s'estendrà als ossos i el dolor serà intolerable.

El PSA és una proteïna produïda per la pròstata, un valor alt d'aquest antigen suggereix doncs una anormalitat de la pròstata. El cas és que, si com en el meu cas. fa cinc anys que t'han tret la pròstata, tenir aquest antigen a la sang doblant el seu valor cada tres mesos, només pot voler dir dues coses: o bé hi ha un nòdul proper a on es trobava la pròstata que no va ser atacar la radioteràpia en el seu moment i que ara s'està despertant ràpidament, o bé el càncer ja està a la sang. En aquest darrer cas, tot és qüestió de temps, segons l'agressivitat del càncer.
En el primer dels casos, la radioteràpia i l'hormonoteràpia poden resoldre aquest problema. Aquest sembla haver estat el meu cas, per ara. Car fins no fa gaire, hom afiemava que els tumors amb puntuacions de Gleason entre 8 i 10 tenien poca probabilitat de curar-se: moltes evidències suggerien que, tot i que solen romandre estables durant diversos anys, aquests tumors es tornen més agressius amb el temps (8).

Esperant veure si la ciència avança en la recerca de nous tractaments que em permetin poder continuar donant-te la brasa, continuaré amb el meu tractament d'hormones per veure quant de temps puc continuar tenint el meu PSA amb valors propers a zero. Gaudint del temps que puguem compartir, valorant tot allò que té un valor en aquest món i deixant de banda tot allò on no val la pena perdre ni un minut. 


  1. Veure Un sistema de treball absurd, sense utilitat ni sentit? publicat en aquest blog el 07.07.2020
  2. Wikipedia: Scott Adams [en] [fr] [es] [ca]
  3. Dilbert: Dibert, Home page.  Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
  4. Wikipedia: The Dilbert principle [en] [fr] [es] [ca]
  5. Wikipedia : Orc [en] [fr] [es] [ca]
  6. Caroline Winter: How Scott Adams Got Hypnotized by Trump, Bloomberg, 22.03.2017
  7. Sheri Walsh: 'Dilbert' creator Scott Adams reveals he is dying from same cancer as Biden, UPI, 19.05.2025
  8. Wikipedia: Prostate cancer [en] [fr] [es] [ca]

Friday, June 20, 2025

l'usap és molt més que un club 

USAP, les guerriers du losange, YouTube, 13.03.2020
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

El passat 12.06.2025, Gautier Sabrià publicava a La Directa un article que em va arribar al cor: L’USAP també és “més que un club” (1) (2) (3).

Podria comentar l'article de Sabrià o el vídeo amb què he obert el post d'avui. Però millor et deixo llegir l'un i veure l'altre, tot proposant-te de veure aquest vídeo per saber exactament de què estem parlant (4).

Esperant que tant l'article com el vídeo t'hagin emocionat com m'han emocionat a mi, abans d'acomiadar-me m'agradaria proposar-te que retinguis aquest comentari de Joan Clua, delegat de la catalanitat de l'USAP i el relacionis amb com ho tradueix el club sobre el terreny:
La catalanitat o és oberta o no existeix pas. Més de la meitat dels habitants que viuen al Departament (Pyrénées Orientales, Catalunya Nord) han nascut a altres llocs.

O la catalanitat té per objectiu d'acollir-los i d'integrar-los o desapareixerà. És tan senzill com això. No es pot ser catalanista i sectari, i l'USAP juga un paper integrador absolutament considerable.
USAP Officiel: L' Access match Grenoble USAP - Plus qu'une finale, YouTube, 11.06.2025

Que tinguis un bon cap de setmana!


  1. Gautier Sabrià: L’USAP també és “més que un club”, La Directa, 12.06.2025
  2. "El documental" estrena "USAP, els guerrers de la losange", 3cat.tv3, 29.03.2011
  3. Corine Sabouraud: Journaliste et écrivain, le Perpignanais René Grando s’est éteint ce jeudi matin, L'Indépendant, 12.09.2024
  4. Elsa Panadès: L'Estaca élu meilleur hymne du championnat de rugby, fierté pour l'USAP et les supporters catalans, France 3 Occitanie, 03.05.2025

Thursday, June 19, 2025

la bellesa efímera de l'art urbà

Source - Leslie Singla: Un artiste français embellit la place Urquinaona à Barcelone, Equinox, 08.11.2019


Equinox (1) és un mitjà independent que, des del 2011, publica en francès notícies de Barcelona i Catalunya. L'objectiu d'aquest medi és ser la font d'informació preferida pels 70.000 francesos residents a Catalunya. Segons les seves dades, aquesta publicació té entre 600.000 i 1 milió de visites al mes.

A principis de novembre del 2019, un article publicat per Equinox (2) ens presentava el treball d'un artista de carrer, originari de Lyon(France): Ememem (3). 

Un artista que havia reparat un tros de la vorera dels voltants de laplaça Urquinaona de Barcelona amb una tècnica artística low tech que l'ha donat a conèixer arreu del món: el Flacking (4). 

Una tècnica que consisteix en la reparació d'esquerdes als  murs i de sots als paviments dels espais públics (voreres en pedra o carrers asfaltats) amb mosaics creats amb materials ceràmics de recuperació. 

Just per informació, l'article ens deia que, a més del treball fet a Urquinaona, Ememem també n'havia deixat altres al barri de Sant Antoni i als jardins de les tres Xemeneies.

Carlota Bisbe: Ememem, el artista callejero que rellena las grietas del pavimento con mosaicos de colores, La Vanguardia, 05.09.2021

Com pots veure aquí damunt, Equinox no va ser l'única publicació que es va fer ressò de la visita d'Ememem. També La Vanguardia  va publicar un article, evitant mencionar què era el que havia motivat a Ememem per visitar la ciutat. L'artista explicava el que segueix en unes declaracions recollides per Equinox :
Soc un enrajolador boig i tinc la malaltia del Flacking, una necessitat frenètica de reparar les voreres. 
Les notícies recents de Barcelona (els enfrontaments entre la policia i els manifestants per la independència, i les fractures deixades al paviment de les voreres per les lloses retirades per convertir-les en projectils) em van fer pensar que les voreres s'havien escalfat darrerament. A Urquinaona en particular, i aquí és on més em necessitaven les voreres.
Si em coneixes una mica, o si em segueixes des de fa temps en aquest blog, ja deus saber que adoro el Street Art (5) (6). En cas que sigui una passió que compartim, espero que també compartim la de llegir un Magazín en línia on puc passar hores navegant entre les seves pàgines: Street Art Utopia.

En un món dominat per la possessió, la propietat privada, l'avarícia l'acaparació.  On s'amaguen els objectes cobdiciats perquè ningú d'altre en pugui gaudir. 

En aquest món, ens trobem amb la grandesa de l'art urbà, que ens descobreix una altra manera de veure el món que ens envolta.

I ho fa de manera que el puguem apreciar lliurement, tot sabent que, com la vida, el seu caràcter és efímer, i que un dia desapareixerà de sobte, de la mateixa manera que va arribar. 

Potser és per això que una de les modalitats que més admiro de l'art urbà són les obres d'art temporals gravades amb detalls impressionants en les capes de pols d'un  vehicle
Dirty Van Art, Street Art Utopia, 17.06.2025


  1. Equinox: Home page
  2. Leslie Singla: Un artiste français embellit la place Urquinaona à Barcelone, Equinox, 08.11.2019
  3. Ememem: Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
  4. Wikipedia: Flacking
  5. Veure diferents posts dedicats al Street Art publicats en aquest blog
  6. Wikipedia: Street Art [en] [fr] [es] [ca]

Tuesday, June 17, 2025

le mythe de la consommation responsable

Xerfi Canal - Olivier Passet : En finir avec le mythe du consommateur responsable qui va sauver la planète, YouTube,
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

D'ençà que em van diagnosticar la meva diabetis, és rar que compri un producte sense controlar els seus ingredients i els seus valors nutricionals, molt especialment en sucres i hidrats de carboni, quan es tracta de productes processats. De vegades, també passo el codi de barres del producte amb una aplicació suïssa: Nutriscan+ (Bon à savoir), més rarament, amb una aplicació francesa que no em sedueix tant: Yuka.

Pel que fa als productes frescos -i no estic pensant amb els congelats-, la meva memòria encara em permet recordar tres o quatre coses sobre els seus índexs glucèmics i la seva càrrega glucèmica. Malauradament, però, no tinc ni idea dels tractaments fitosanitaris pels quals han passat, però sempre intento comprar aquells productes on figura el país d'origen i el nom del productor, història de fer-me una idea buscant informació a la xarxa.

Sempre que puc, intento comprar al barri o a la vila. I, quan no ho faig, intento agafar sempre que puc el transport públic o comprar online. He invertit amb altres veïns per tenir un equipament de plaques solars a la teulada de l'edifici on visc. Pel que fa als residus, tot està classificat en caixes o bosses que passen directament als contenidors de l'edifici o a la deixalleria del barri un cop per setmana.

Tot el que faig té com a objectiu cuidar, en la mesura del possible, la meva salut. També el pressupost: el domèstic i el nacional.

Imagino que algú em podria catalogar com a consumidor responsable. Perquè no? Però una altra cosa és que jo cregui que el que estic fent contribueix a salvar el planeta.

Pel que fa a la descripció del consum responsable, tot i haver trobat a faltar la menció dels irresponsables (1), estic molt d'acord amb el que diu Olivier Passet al vídeo amb què he obert el post d'avui. Bàsicament, perquè vé a dir el mateix que fa temps ens explicava Fanny Parise a un llibre publicat en 2022: Le mythe de la consommation responsable : Vers un nouvel âge d'or de la société d'hyper-consommation (2). Poc temps després, Fanny Parise va publicar un llibre que, malauradament, va ser recuperat pels mitjans de comunicació  de dretes que van intentar reconduir-lo al discurs antiwoke: Les Enfants gâtés : Anthropologie du mythe du capitalisme responsable (3) (4) (5).

Fanny Parise, com tots els autors, ha de concedir entrevistes per fer la promoció dels seus llibres. Moltes d'aquestes entrevistes es converteixen en un parany destinat a fer caure les seves tesis en el discurs antiwoke i antidemocràtic d'uns periodistes i/o tertulians que adopten una falsa postura antisistema

Més enllà d'aquestes entrevistes, val la pena recordar que Fanny Parise (6) dona classes a l’Institut Lémanique de Théologie Pratique de l’Université de Lausanne (tothom es guanya la vida on i com pot!) i que té un munt de coses inesperades i molt interessants a dir-nos.

TEDx Talks - Apprivoiser nos contraintes pour garantir notre avenir | Fanny Parise | TEDxBordeaux, Bordeaux, France, 13.01.2024, YouTube, 08.04.2024

A moltes de les entrevistes a Fanny Parise que hom pot trobar a YouTube, l'antropòloga utilitza formes molt subtils per recordar-nos una sentència que alguns atribueixen a Chico Mendes i altres a Eduardo Galeano: L'ecologisme sense lluita de classes no és res d'altre que jardineria.

Una sentència a la qual Rubén Martínez i Emilio Santiago Muiño van omplint progressivament de sentit i de contingut a un Podcast que Crític va publicar a principis del mes de juny d'enguany (7). Un Podcast que et recomano veure i amb el que tanco el post d'avui.

El pòdcast de CRÍTIC: qui paga la crisi climàtica? YouTube, 05.06.2025


  1. Arnaud LE GALL et Yiqing QI: Voici les 36 entreprises responsables de plus de la moitié des émissions carbone d’après une étude, Ouest-France, 05.03.2025
  2. Fanny Parise: Le mythe de la consommation responsable :Vers un nouvel âge d'or de la société d'hyper-consommation, Marie B, 2022 || Amazon || Payot
  3. Fanny Parise: Les Enfants gâtés - Anthropologie du mythe du capitalisme responsable, Payot, 2022 || Amazon || Payot
  4. Catherine Cochard : Consommation responsable - «Nous sommes un peu tous des enfants gâtés», Interview a Fanny Parise, 24Heures, 24.05.2022
  5. Tocsin : Comment les enfants gâtés de la bourgeoisie mondialiste impose son modèle aux classes populaires, YouTube, 10.01.2025
  6. Fanny Parise: Madame l'anthropologue
  7. ‘El pòdcast de CRÍTIC’: qui paga la crisi climàtica?, elcrític.cat, 05.06.2025