flirting with french

Hi han dues coses amb les que m'ho passo força bé. Una d'elles és que als americans (i als angle-saxons en general) els guanya ficar-se amb els francesos. L'altra és, justament, veure com els francesos es disparen fàcilment davant de qualsevol conya que'ls facin els angle-saxons.

La cosa va de que, el passat 12.07.2014, amb l'excusa de presentar un divertidíssim llibre de William Alexander "Flirting With French: How a Language Charmed Me, Seduced Me, and Almost Broke My Heart" (1), Los Angeles Times va publicar un divertit diagrama orientat a explicar a un angle-saxó quan pot tutejar i quan no a algú en llengua francesa (2).

Humor del fi de la part d'algú que adora la llengua francesa ... malgrat que, a l'igual que les altres llengües llatines (i germàniques!), li sembli diabòlicament complicada: articles, gèneres, etc.  Ara que, el que no te preu, son els comentaris d'un blog que recollia la noticia a Le Monde tres dies després.

Al principi, la discussió sembla que agafa el tó erudit dels tertualians espanyols. Però, poc a poc, es va posant de manifest que, entre aquells que defensen la puresa de la llengua francesa, n'hi ha que deixen anar expressions com ara: "à quelle poing des inconnus me tutoient" que té com resposta "c’est sans doute ça qu’on appelle la violence verbale" ("point" > punt i "poing" > puny, no s'haurien de confondre!)

També me moria de riure quan es va tocar el tema dels doblatges dels films: "Je me souviens d’un film d’Hitchcock ("North by Northwest", en français "La Mort aux trousses", 1959)) doublé en français: Eva Marie-Saint et Cary Grant marivaudant délicieusement (en se disant « vous », bien sûr), le train entre dans un tunnel, et à la scène suivante on les voit ramasser leurs affaires pour descendre en se tutoyant long comme le bras".

Mort de riure també quan un dels bloggers confon el nom de la sèrie americana: True Detective amb Trou Detective (en francès, "trou" vol dir forat i, per extensió ... una part de l'anatomia humana!). O quan un altre posa una qüestió interessant: "Je me suis souvent demandé, dans les traduction de livres anglophones, sur quel(s) critère(s) le traducteur emploie le Tu ou le Vous …." i obté aquesta resposta delirant: "TU devrais demander à l’individu qui a traduit les Walker Texas Ranger. Il a une théorie là-dessus."

En resum, que m'ho vaig passar força bé i que, si et defenses llegint qualsevol de les dues llengües, t'ho pots passar d'allò més bé. I sinó ... perquè s'ha inventat Google Translate, Pardieu!

---

• (1) Malgrat la mala fe d'alguns, el fet que William Alexander sigui director de tecnologia a un institut de recerca en psiquiatria, no té res a veure amb la seva passió per la llengua francesa. 
• (2) Per veure el diagrama sencer, millor punxes l'enllaç de Los Angeles Times. I per ampliar el tema, també pot estar bé donar-li un cop d'ull a l'article que Agnès Poirier va publicar a The Guardian el 10.09.2012: Don't let French lose the tu/vous distinction

economic weekly

Just uns apunts sobre noticies relacionades amb l'economia que he llegit la setmana passada i que no han sortit a la primera pàgina dels diaris.

Comencem per una noticia que bloomberg va publicar el passat 23.09.2014: Shrinking Bond Desks Taken by Journeymen as Masters Fade. A Wall Street, després de la crisi del 2010 i aguditzat per les inversions dels bancs en bons dels estats, els salaris dels traders han caigut al més baix i mols d'ells estan buscant feina. I pel que fa a aquells que encara en tenen, s'estan reciclant formant-se acceleradament en les plataformes electròniques de trading destinades a reduir encara més els efectius.

Estava a punt de solidaritzar-me amb traders quan vaig llegir aquesta noticia: Mystery Man Who Moves Japanese Markets Made More Than 1 Million Trades, bloomberg, 25.09.2014). Encara que, parlant de solidaritats, la noticia que, tot i sabuda, no és gens tranquil·litzadora, és que segons uns economistes de la Federal Reserve Bank de Boston, publicada fa un mes (1), des de 1980, solament un 20% dels treballadors d'entre 55 i 59 ans que han perdut la feina durant les recessions econòmiques o les recuperacions que les segueixen han trobat feina quatre anys després de perdre-la: Jobless Boomers Fill Gray Area as Fed Gauges Labor Market, bloomberg, 26.09.2014.

Seguim amb bloomberg, que el passat 25.09.2014 ens deia que l'economia americana no va bé: Nasdaq 100 Sinks Most Since April as Apple Leads Selloff. I no ho arregla la política exterior d'Obama al Mig Orient o amb Rússia, país que està redactant una legislació per apropiar-se dels actius dels estats estrangers. Tampoc les cues dels fanàtics d'Apple Inc. arriben a amargar les denuncies del nou gadget d'una firma que te un pes desmesurat al Nasdaq 100.

Parlant de Rússia i les ajudes del govern d'aquest país als empresaris afectats per l'embargo, m'agradaria retenir aquest comentari de Boris Nemtsov, ex-membre del govern Boris Yeltsin i ara membre de l'oposició: "És una història encantadora, a mesura que retallen la despesa en salut i educació, utilitzen el pressupost per ajudar a un multimilionari com Rotenberg, a qui van confiscar-li les seves les cases a Itàlia" (Putin Party Lawmaker Drafts Bill on Foreign-Asset Freeze, bloomberg, 26.09.2014).

Finalment espero que les ajudes dels governs no vagin més enllà. No no me semblaria lògic que la Unió Europea i Rússia acabin per desviar alguna partida pressupostaria per cobrir les pèrdues que l'embargo està causant en la venda de iots de luxe a Mònaco: Super-Yacht Peddlers in Monaco Fear Russia Sanctions Will End Party, bloomberg, 26.09.2014

---

• (1) Daniel Cooper and Maria Jose Luengo-Prado: Labor Market Exit and Re-Entry: Is the United States Poised for a Rebound in the Labor Force Participation Rate?, Federal Reserve Bank of Boston

vaud (ch): photovoltaic and battery storage

Dins del marc del projecte "100 millions pour les énergies renouvelables et l'efficacité énergétique" l'estat de Vaud ha assignat 2.3 Mio de CHF a un projecte dirigit pel Laboratoire des systèmes électriques distribués de l'EPFL, basat en la instal·lació d'un sistema integral d'emmagatzematge d'energia dissenyat i produït per Leclanché.

De manera més precisa, es tracta d'analitzar la utilització d'una bateria de darrera generació: Lithium-ion Titanate, per l'emmagatzematge dels excedents de l'energia produïda pels 15’000 m2 de l'instal·lació fotovoltaica de l'EPFL i Romande Energie, i el seu alliberament optim durant totes les hores del dia, especialment aquelles en que no llueix el sol.

La selecció d'una bateria de Lithium-ion Titanate es justifica perquè té una durada de vida 10 vegades superior a la produïda amb la tecnologia tradicional de Lithium. I pel que fa a la bateria de Leclanché, perquè es tracta una solució molt interessant per la gestió de l'electricitat, podent emmagatzemar fins a 500 kWh, o l'equivalent de l'energia consumida per una centena de llars durant un dia.

---

• Leclanché et l'EPFL innovent pour stocker l'énergie solaire, EPFL, Actualité, 01.09.2014

cycling the alps

En Dennis Wegewijs és un enginyer informàtic neerlandès que fa anys que viu al land de Baden-Württemberg. Com la majoria de la penya que viu a la zona, és un apassionat del ciclisme i un dia li va donar per crear una pàgina que jo trobo ben reeixida: cyclingthealps.com. Val, el disseny de la pàgina potser no sigui genial (en especial les fonts de caràcters que utilitza), però no seria just oblidar que fa anys que treballa amb SAP i Kofax (un producte destinat a la immaterialització dels documents) i son coses que marquen una vida professional. 

El cas és que, aprofitant les eines que tenia a ma: els mapes de google, google street, les eines de tripgeo i uns coneixements en javascript, es va muntar una empresa amb uns amics i van crear aquesta pàgina, on podràs trobar una pila d'itineraris a fer en bicicleta, moto (o cotxe, perquè no?) a través dels colls alpins, visualitzar l'itinerari sobre la cartografia 2D i 3D de Google, analitzar els pendents, viure'ls virtualment a través de Google Street, ...

Pots trobar el codi de l'aplicació a GitHub, (si la penya no s'ha matat per contribuir al producte, Denis tampoc ho ha fet amb la pàgina) i pots seguir la colla d'amics a twitter, facebook, google+ i youtube. I si et fa ilu, també hi ha una aplicació per android.

duckduckgo censored in china

DuckDuckGo és un meta-motor de recerca: és a dir un motor de recerca que utilitza les informacions que obté de diversos motors generalistes (e.g. Google, Yahoo), elimina els duplicats i els tria abans de presentar-los a l'usuari.

Tot i ser de capital privat i finançat per la publicitat, una de les gràcies que té és que dedica part dels seus beneficis als grups que treballen en el món de l'open source. I en agraïment en novembre del 2011, Linux Mint va signar un acord exclusiu per distribuir-lo en una de les seves versions (1).

Una altra de les gràcies que té és que no personalitza els resultats de la recerca en funció de cap anàlisi del perfil de l'usuari. En principi, tots els usuaris del món obtindran la mateixa resposta per la mateixa pregunta. L'única diferència raurà en una possible especialització geogràfica de la resposta i en els filtres pels menors.

Finalment, una altra de les gràcies que té és que segueix una filosofia de protecció de la vida privada i no guarda cap informació personal: ni de l'usuari ni de la seva màquina (adreça IP o traces digitals com ara la signatura del navegador). I és aquesta gràcia que ha estat la seva desgràcia a Xina on el govern ha bloquejat l'accés segons informava c|net (2).

---

• (1) Wikipedia (fr): DuckDuckGo
• (2) Search engine DuckDuckGo blocked in China, The privacy-focused website is no longer available to users in mainland China, though its CEO isn't exactly sure why, c|net, 22.09.2014

enra: primitive

Director and Sound Designer: Nobuyuki Hanabusa
Performar : Tachun , Tsuyoshi Kaseda ,Saya Watatani , Yusaku Mochizuki , Maki Yokoyama

preparing for urban warfare in the megacities

Segons una projecció del National Intelligence Council, d'aquí dues dècades, aproximadament el 60% de la població mundial viurà a les ciutats, més precisament en megaciutats de més de 10 milions de habitants. 

A partir d'aquesta premissa, l'exèrcit americà part d'una hipòtesi (1): l'exèrcit no podrà aprofitar la superioritat tecnològica de la que disposa actualment en futurs conflictes.

La visió dels militars

Els adversaris potencials poden adquirir cada cop més fàcilment tecnologies sofisticades que inclouen capacitats cibernètiques i nous tipus d'armes i dispositius que poden alterar l'espectre electromagnètic. En aquest context, el combat urbà sense els mitjans d'informació que donen l'avantatge tecnològic  a les tropes americanes pot traduir-se en un nombre de pèrdues inacceptables.

Donat que els combats tindran lloc en espais tancats al sí de les megaciutats, els soldats hauran d'operar en petits grups, que sovint es trobaran aïllats. Això exigirà que tots els grups que actuïn en un sector siguin mútuament compatibles i estiguin estretament coordinats amb altres unitats ... mitjançant un sistema de comunicació immune a l'alteració de l'espectre electromagnètic?

La tecnologia disponible pels dos bàndols convertirà el futur camp de batalla en un entorn complex i caòtic, on els soldats hauran de ser capaços de prendre decisions en fraccions de segon i s'hauran de habituar a operar en l'ambigüitat. L'alta càrrega de estrès, d'incertesa, un alt grau de violència potencial i l'alta càrrega cognitiva demanarà unes competències psicològiques d'extrema resistència per la part dels soldats. El seu entrenament haurà d'anar dirigit en aquest sentit i ser el més realista possible.

Altrament, els soldats hauran d'estar equipats amb armament lleuger i municions i sistemes autònoms. I en un entorn on les línies de logística no estaran assegurades, les energies autònomes, com la solar, tindran una gran importància.

Les experiències recents

Dos conflictes recents han demostrat la pertinença d'aquestes consideracions: la guerra urbana a Ucraïna i, molt especialment, les operacions de l'exèrcit israelià a Gaza i la troballa del Manual de Lluita Urbana de Hamàs (2) mostren avui el que podria generalitzar-se com la guerra demà.

La meva opinió


Crec que l'anàlisi de la situació pels militars americans és correcta, però no les solucions que proposen. Personalment crec que quan s'enfronten dos sistemes de valors: uns, on la vida ho és tot, i altres, on el que s'exalça és la mort, el primer sistema de valors estarà en desavantatge, qualsevol que sigui el resultat de la confrontació.

I als països on existeix un sistema de valors basat en la vàlua de la vida, molt especialment la dels seus conciutadans, sobretot si aquests tenen dret de vot, me sembla que els responsables polítics i militars estan analitzant amb molta atenció els resultats de la guerra que, per drons interposats, està tenint lloc a Orient Mig i Afganistan, en la més total indiferència mediàtica.

Tinc doncs el sentiment que, mentre els militars de carrera estableixen les seves estratègies, DARPA està treballant en el que serà la guerra de demà. Una guerra urbana on el protagonisme serà delegat en drons de talles adequades al teatre d'operacions (3) i una infanteria formada per cyber-soldats (4) o qualsevol altra variant en la que estiguin treballant actualment els seus enginyers.

Si tot això et sona a conya o a ciència ficció fes un volt pel lloc de DARPA o pels videos que tenen penjats a youtube.

---

• (1) David Vergun: Army prepares for dangers lurking in 'deep future' megacities, 28.08.2014
• (2) Captured Hamas Combat Manual Explains Benefits of Human Shields, IDF, 04.08.2014
• (3) John W. Whitehead: Roaches, Mosquitoes and Birds: The Coming Micro-Drone Revolution, 17.03.2013
• (4) Tim Hornyak: Be afraid: DARPA unveils Terminator-like Atlas robot, c|net, 11.07.2013

welcome to EPFL, 2014 clip

about the Gamesa and AREVA joint venture

La venda d'Alstom a General Electric ha modificat la estratègia industrial francesa pel que fa a producció d'aerogeneradors offshore (1). Areva sembla haver assumit el lideratge, com podem veure en l'anunci el passat 01.09.2014 de la fi dels treballs d'instal·lació (2) de 80 aerogeneradors amb turbines M5000-116-5MW al parc eòlic de Global Tech I, a la costa alemanya del Mar del Nord.

Mencionar el model de les turbines no és un exercici d'erudició car, estan basades en una tecnologia dissenyada per l'empresa alemanya Aerodyn i fabricades a les plantes de producció que Areva te a Bremerhaven i Stade, al nord de la RFA (3). El cas és que Areva ha vist quelcom que sembla haver-li interessat molt en l'actualització de la turbina G128-5MW (4), dissenyada i fabricada a Alaiz (Nafarroa) per l'empresa basca Gamesa (5), que pertany en un 20% a Iberdrola.

Iberdrola és una empresa implicada en un desenvolupament de les energies renovables que no te les simpaties del govern (6). I malgrat l'oposició del govern i de l'opinió publicada a Espanya contra les energies renovables, Gamesa ha publicat un benefici net que ha doblat gairebé al primer semestre, gràcies a la demanda de fora europea.

A principis d'enguany, l'interès d'Areva per Gamesa va donar lloc a l'anunci d'una fusió entre dos dels actors majors en la producció d'aerogeneradors del món offshore i inshore, respectivament. Aquesta fusió es va confirmar el passat 07.07.2014 (8), i té per objectiu competir en un sector dominat per l'alemanya Siemens i fer front a la joint venture realitzada l'any passat entre el grup danès Vestas i Mitshubishi.

Els contractes potencials arreu del món son molt importants, en particular els de la Gran Bretanya. I la fusió del know-how d'ambdues companyies te també per objectiu el desenvolupament d'una turbina gegant de 8MW, que podria fer baixar el preu del megawatt hora (MWh), des dels 200 euros actuals, fins els 130-140 euros per a l'any 2020 (9).

Un punt de la fusió que no seria just deixar passar per alt és que, mentre el comitè executiu de la nova empresa estarà basat a Paris, la seu central de l'empresa estarà basada a Zamudio, prop de Bilbo. També que el president de la nova companyia serà Xabier Etxeberria (Gamesa) i el conseller delegat Arnaud Bellanger (Areva).

---

• (1) Elodie Vallerey: General Electric pourrait céder les activités éoliennes et hydroélectriques d'Alstom en cas de rachat, usinenouvelle.com, 14.05.2014
• (2) Enerzine: Eolien en mer : les 80 éoliennes du parc de Global Tech I installées avec succès, 01.09.2014
• (3) AREVA Wind: Offshore Wind Energy
• (4) windpowermonthly.com: Gamesa 5MW onshore prototype complete, 28.03.2014
• (5) windpowermonthly.com: Gamesa and Areva team up for 8MW, 26.02.2014
• (6) Víctor Martínez: Industria deniega el cierre de la central de gas de Iberdrola en Arcos, El Mundo, 28.04.2014 
• (7) Romandie: Gamesa profite de la reprise de la demande au 1er semestre, 24.07.2014 
• (8) Jean-Michel Bezat: Eolien en mer : Areva et Gamesa scellent leur union, Le Monde, 07.07.2014
• (9) Contrasta aquestes dades amb les d'aquest article publicat a greentechmedia.com: Price of US Wind Power at ‘All-Time Low’ of 2.5 Cents per Kilowatt-Hour, 18.08.2014

psychopathfree

Un equívoc generalitzat sobre la personalitat del psicòpata fa que hom l'associi amb alguns dels rols interpretats per Jack Nicholson o Anthony Hopkins. La veritat però és que faríem millor en associar la personalitat del psicòpata al personatge de James Bond (1) o al personatge de Nefer, a Sinuhé el egipcio, interpretat per Bella Darvi.

En regla general, els psicòpates no es passegen per la vida amb ganivets i destrals regalimant sang. Més aviat coincideixen amb la figura del que eufemísticament es coneix com el "manipulador". Personatges que, sense que't donis compte, t'han estat analitzant i, un bon dia, desembarquen a la teva vida amb un "charme" captivant, on es barregen intel·ligència i humor. Gent que sap amagar de meravella que només li interesses en la mesura en que espera obtenir alguna cosa de tu. Que no té altre objectiu que manipular-te per assolir els seus fins i que, quan els aconsegueix, o quan es troba amb la teva negativa jugar el seu joc, et plantarà i et deixarà per anar a buscar una altra víctima (2).

Molta penya cau de quatre potes davant del seu "charme": sembla que, per raons genètiques, especialment les dones (3). Clar que, els homes també cauen i, pel que he llegit, alguns ho han passat francament malament (4).

Robert Hare estima que l'1 % de la població respon a aquesta patologia. Altres estimacions eleven aquest percentatge fins un 6 %. Jo me permetria dir que, depenent del biòtop on hom es trobi, els percentatges poden ser molt més alts.

Estem parlant d'una patologia on intervenen individus amb un ego desmesurat i que son molt ambiciosos en els seus objectius a curt terme (no en tenen d'altres). Individus intel·ligents, analítics i incapaços de cap sentiment d'empatia.

Potser estiguis d'acord si dic que els individus que tenen aquest perfil no acostumen a fixar-se objectius com ara viure a Nou Barris (conec una excepció, però) o treballar a un casal d'avis (a menys que vulguin netejar de pasta als avis, clar). La meva experiència personal me diu que faran tot el que podran per viure als barris més a la moda de la ciutat. I pel que fa a l'àmbit laboral, seran molt més nombrosos en aquelles feines on hi ha gent que no dubtaria en matar o anar-se al llit amb qui sigui per obtenir una plaça: en general, feines amb bona remuneració o dotades d'un alt prestigi social.

Potser sigui pel fet de haver treballat a llocs com aquests que m'he creuat amb força psicòpates: uns confirmats, altres pardillos. Si saps prendre la distància des del moment que els veus venir i estàs a l'aguait, no son perillosos. Però si t'enganxen desprevingut i no identifiques ràpidament la seva patologia i intentes racionalitzar el seu comportament poden fer mistos la teva vida.

En general, a mi me cauen bé. Especialment durant la fase de la simpatia, les frases intel·ligents i erudites, la farra divertida ... Els inicis de la fase de la manipulació poden atreure la meva curiositat sobre el seu nivell d'intel·ligència. Especialment quan comencen a enredar amb mentides a les que, la manca d'horitzó temporal del psicòpata, no els permet donar una coherència lògica. Encara més quan, utilitzant la teva lògica, comences a seccionar les mitges veritats i descobreixes les grans mentides que amaguen. Com en general el psicòpata segueix sent creatiu i divertit, anar donant-li corda estimula la meva curiositat per saber què és el que vol en realitat i fins on està disposat a arribar per obtenir-ho.

El punt d'inflexió arriba inexorablement quan el psicòpata realitza que la seva estratègia no ha funcionat, o quan rep una negativa, o quan simplement troba una víctima més adient. Si es tracta d'una patologia aguda, més li valdrà a la víctima haver seguit un curs de defensa personal. Però en general la cosa es limitarà a la escenificació d'una crisi llatina que prepararà i justificarà l'entrada en una fase sense retorn: la de l'oblit absolut ... Una fase que, de totes maneres, hauria acabat arribant en el instant en que la víctima hagués respost positivament als desitjos del psicòpata i aquest, amb l'objectiu assolit i no podent traure ja res més de la víctima, hagués passat a una altra cosa.

---

• (1) James Bond, the Psychopath, Los Angeles Times, 21.01.2014; James Bond passé au crible, Le Figaro, 05.10.2012
• (2) En fi, per una descripció més "professional", millor et mires Wikipedia, en particular la descripció de les característiques del psicòpata fa en Robert Hare
• (3) Why women really do love self-obsessed psychopaths? The Independent, 19.06.2008
• (4) A 20 claves para detectar a un psicòpata o també a Alexandromalaspina's blog pots trobar alguns testimonis de tios que ho han passat francament malament després de haver-se enamorat d'una psicòpata. Personalment, deixant de banda alguna incontinència verbal fruit de la desesperació, m'han semblat uns testimonis força plausibles.

how to live passionately - no matter your age

Isabel Allende, 71 anys i plena de humor i d'unes ganes de viure que'ns encomanarà en aquesta conferència de TED, gravada el passat mes de Març d'enguany (transcripció). Espero que t'agradi tant com a mi m'ha agradat!

the power of salt

No me consta que el govern espanyol hagi abandonat els seus plans de transvasament de l'aigua de l'Ebre.

Si me consta que, a l'imatge del que s'ha fet al Po (Itàlia), la Confederació Hidrogràfica pensa construir una barrera 5 km riu amunt de la desembocadura per impedir que, a causa de la disminució dels cabals del riu i d'un Mediterrani que cada any pujarà més de nivell, l'aigua salada no s'endinsi fins l'interior arruïnant els aqüífers i l'agricultura de la zona (1).

No crec que això canvii en relació a tots els interessos en joc al voltant del riu. Però els investigadors del MIT estan treballant per millorar les tècniques de producció d'energia elèctrica en la zona d'interfase entre l'aigua dolça i la salada (2) (també coneguda com Salt-water interface d'acord amb Ghyben-Herzberg) (3). Els investigadors del MIT estan aplicant una metodologia per la producció d'electricitat coneguda amb el nom de pressure retarded osmosis (PRO), que va ser inventada el 1973 per Sidney Loeb a la University of the Negev (Israel) i posada en pràctica per l'empresa noruega Statkraft a una central experimental el 2009 (4).

Aquesta metodologia permet que dos corrents d'aigua de diferent salinitat es barregin per produir energia. En principi, un sistema PRO pren aigua dolça d'un riu i aigua salada del mar a cada costat d'una membrana semi-permeable. A través de l'osmosi, l'aigua del corrent menys salat creua la membrana en direcció a la zona més salada, creant un flux que pot ser enviat a través d'una turbina per produir energia (veure l'article complet punxant l'enllaç aquí abaix) .

Ara mateix, soc força escèptic sobre la ràtio cost-benefici d'aquesta tecnologia. Però he de confessar-te que, fa uns anys, també ho era pel que fa al fotovoltaic: llavors creia que no podria mai imposar-se al solar tèrmic! 

---

• (1) Medi Ambient preveu un dic contra l'entrada del mar a l'Ebre, El Periódico, 25.02.2014
• (2) The power of salt, MIT News, 20.08.2014
• (3) Salt-water interface in an unconfined coastal aquifer according to the Ghyben-Herzberg relation.
• (4) Norway opens world's first osmotic power plant, Reuters, 24.11.2009

acer 5710 - the two resurrections

acer aspire 5710

Avui m'agradaria presentar-te un ordinador del que estic super content: un vell acer aspire 5710. La veritat és que ni me'n recordo de quan el vaig comprar per la meva filla, segurament fa uns vuit anys. 

No era gens car i, pel que corria en aquella època, estava força ben equipat. Recordo que, entre les coses que més van seduir-me, hi havia el seu processador Intel Centrino de 2 cors, muntat sobre una arquitectura de 64-bit. També la seva pantalla de 15.4" CrystalBrite (la segueixo adorant) i la seva connèctica en general: en particular els 4 ports USB, la connexió S-Video i el lector de memòries flash.

El problema és que només venia equipat amb 1 GB de RAM i un disc de 80 GB d'una qualitat francament millorable (lent i sorollós). I, per acabar-ho d'adobar, l'hi havien instal·lat Windows Vista. En resum que, a menys que volguessis escoltar musica o editar un document senzill ... no és solament que fos lent, era senzillament desesperant! Quan el vam reemplaçar per un altre notebook més nou (i potent!) semblava clar que el seu destí no podia ser altre que la ferralla. Però vaig decidir que tenia dret a una oportunitat i és aquí que va començar la seva primera resurrecció.

primera resurrecció

Transformar el vell notebook en un ordinador multimèdia me va semblar una bona idea. Vaig comprar una barra de memòria de 2 GB i vaig deixar-li una de les de 512 MB amb les que estava equipat d'origen. Després li vaig instal.lar Windows 8.1 (més lleuger i ràpid que Vista!) i unes aplicacions lleugeres com Bing Weather, 20 minutes, Flipboard, els horaris CFF, i TL. Pel que fa al multimèdia, vaig instal·lar la versió gratuïta de mediamonkey, tuneIn i el Kodi Entertainment Center (abans conegut com XBMC).

Vaig connectar la sortida àudio a una vella cadena hi-fi Kenwood, (30 anys, i com sona!), i la sortida vídeo a una vella TV analògica Panasonic de 720x576 via una sortida S-Video connectada a un adaptador SCART al que estava connectada la TV.

El resultat va ser que, pels poc més de 20 EUR del preu d'una barra de memòria (la resta del material corria per la cava des de feia anys) me vaig muntar un mediacenter que no estava gens malament, i vaig poder traure'm del damunt el lector de CD i el sintonitzador que equipaven la cadena hi-fi.

una etapa intermediària

Un dia es va escunçar que, després de 15 anys de bons i lleials serveis, se'ns va morir la TV Panasonic. La vam reemplaçar per una Samsung Led i vaig pensar en reemplaçar l'invent de l'adaptador SCART per una connexió HDMI afí de millorar en qualitat. Com el vell notebook no tenia cap connexió d'aquest tipus vaig buscar una alternativa. La vaig trobar en un adaptador Wingoneer VGA > HDMI que'm va costar 13 EUR i que funciona perfectament, dona una bona qualitat d'imatge en HD i, malgrat el que pugui semblar a l'imatge, té una mida molt reduïda i no necessita cap connexió elèctrica.

segona resurrecció

Tenia ganes de traure'm de sobre un gravador DVD: enorme, vell i sorollós, que utilitzava per enregistrar programes de TV. I per 30 EUR vaig trobar un llapis USB amb telecomanda que ho feia en HD: Avermedia 61A867DV03AK. El vaig provar i va agradar-me moltíssim. Però malgrat el que diuen les especificacions, el port USB 2.0 no era el suficientment ràpid per veure (i encara menys enregistrar!) emissions en HD: a un moment o un altre, acabava sacsejant l'imatge. Així que vaig decidir migrar el multimèdia a un altre vell notebook que corria per casa: més recent que l'acer aspire 5710 i que disposava d'un port USB 3.0.

La segona resurrecció es va materialitzar doncs quan vaig decidir donar-li una altra vida al vell acer aspire 5710 i fer el necessari per convertir-lo en el meu ordinador de treball: l'ordinador que utilitzo des de fa dues setmanes. Un company de la feina, que havia canibal·litzat un notebook que havia reemplaçat per un de més nou, va passar-me dues barres de memòria de 2 GB: les vaig utilitzar per pujar la memòria total a uns dignes 4 GB. També vaig reemplaçar el vell disc dur per un SSD sense elements mecànics (memòria flash): un SanDisk Ultra Plus de 128 GB que vaig trobar d'oferta pel preu al que ara el venen a amazon: 60 EUR. Li vaig instal·lar Ubuntu 14.04 LTS i la veritat és que. cada cop que l'engego, continua sorprenent-me que un ordinador que te 8 anys de vida vagi ràpid com una bala, segueixi amb una qualitat d'imatge impecable i tant la seva bateria com el seu ventilador segueixin funcionant com el primer dia.

digital pronunciation

forvo.com

El passat mes de desembre, El País ens deia que la revista Time havia inclòs entre les 50 webs de l'any un diccionari col·laboratiu de pronunciació en més de 300 idiomes que porta per nom Forvo. 

Creada a Donostia el 2008 per Israel Rondón (dissenyador) i Félix Vela (programador), Forvo és una mena de diccionari sonor, on els usuaris enregistrats (més de 250'000 a finals de l'any passat) poden demanar com es pronuncia una paraula, i altres en graven la pronunciació, tot sota la supervisió d'uns 300 "experts" que supervisen les aportacions: en particular les varietats dialectals. 

A diferència de Wikimedia, Forvo és una iniciativa comercial. La publicitat, les llicències per a ús comercial i una versió mòbil de pagament sostenen econòmicament un projecte que no descarta obrir-se a d'altres terrenys com la traducció o l'ensenyament. 

Et proposo que facis un volt per la secció dedicada al català, on hi han un miler d'usuaris enregistrats i més de 20'000 entrades. Personalment, no he entès massa bé el pes que se li ha donat als noms propis, tampoc he entès massa bé perquè no han utilitzat l'ordre alfabètic a la llista. 

En fi, et proposo fer un test de pronunciació de la paraula "immobiliària" a Forvo i la compares amb Google. Horrible, oi? Però si ara ho compares amb Bing (has d'entrar la paraula) ... la traducció no té el nivell de Google, però jo he trobat francament acceptable la pronunciació de l'autòmata.

En fi, esperant a veure que és el que fa la penya de wiktionary.org, i què segueix fent la penya de Google i Bing, sols el temps ens dirà com li va a la penya de Forvo.

total recall ?

Un estudi dirigit per Susumu Tonegawa, director del RIKEN-MIT Center for Neural Circuit Genetics (MIT’s Picower Institute for Learning and Memory) ha identificat el circuit cerebral que controla com els records es vinculen amb les emocions positives o negatives (1).

Els investigadors també han descobert com modificar l'associació emocional de records específics mitjançant la manipulació de les cèl·lules del cervell mitjançant la opto-genètica: una tècnica que utilitza la llum per controlar l'activitat de les neurones.

Els resultats, descrits en l'edició del 27 d'agost de la revista Nature (2) van demostrar que un circuit neuronal que connecta l'hipocamp i l'amígdala juga un paper crític en l'associació de l'emoció amb la memòria. Aquest circuit podria oferir un blanc per a nous medicaments per ajudar a tractar condicions com el trastorn d'estrès posttraumàtic, segons afirmen els investigadors. Susumu Tonegawa: "En el futur, podríem ser capaços de desenvolupar mètodes que ajudin a la gent a recordar records positius amb més força que els negatius"

Tot plegat podria recordar-nos un film: Total Recall, sino fos perquè el passat mes de maig DARPA va anunciar que tenia 80 milions de US$ pel finançament d'un projecte consistent en els implants al cervell pel control emocional dels soldats americans (3).

---

• (1) Anne Trafton: Neuroscientists reverse memories’ emotional associations, MIT News, 27.08.2014
• (2) Susumu Tonegawa: Bidirectional switch of the valence associated with a hippocampal contextual memory engram, Nature, 27.08.2014; Susumu Tonegawa: Optogenetic stimulation of a hippocampal engram activates fear memory recall, Nature, 19.04.2012 
• (3) DARPA plans to shrink brain interface and organ control electronics to the size of nerve fibers, Next Big Future, 03.09.2014

bohai strait tunnel

El passat 25.08.2014 parlava de Xina i les estratègies geopolítiques al voltant de la xarxa ferroviària d'alta velocitat: China: Geopolitical of High-Speed Trains. Però l'estratègia de l'alta velocitat també s'aplica al sí del territori xinés, amb projectes tant espectaculars com el Bohai Strait Tunnel, que te com objectiu connectar la ciutat de Dalian, a la península de Liaodong, amb la ciutat de Yantai, a la península de Shandong.

El Bohai Economic Rim és el hinterland de la capital Beijin, una de les zones econòmiques més importants de Xina, amb més de 150 ciutats i una població de 300 milions de habitants. Durant els darrers anys, aquesta zona ha acumulat inversions molt importants en un ampli ventall de sectors industrials: la seva integració en els grans eixos de comunicacions del país s'ha convertit en una de les línies prioritàries de l'acció del govern central.

Es en aquest context que cal situar el projecte del Bohai Strait Tunnel, un ambiciós projecte que, amb 123 km (90 sota l'aigua), supera en llargada tots els túnels terrestres i submarins construïts fins ara (Seikan, Channel, Gothard), i té previst reduir les 8h de la travessa actual en ferry, en 40 minuts de trajecte gràcies al ferrocarril.

Un detall molt important en l'actitud positiva amb que els enginyers xinesos s'enfronten a la construcció dels túnels és l'experiència que estan adquirint en la construcció de les impressionants xarxes de metro amb que estan equipant les noves megalòpolis asiàtiques. Una experiència que està acompanyada pel disseny de les màquines que ho fan possible. Tot plegat està permetent que Xina estigui en una posició de lideratge en el domini de la construcció de túnels. 

---

Si vols trobar més informació:

• Wikipedia: Bohai Strait tunnel, Bohai Economic Rim
• NPC deputies propose Cross-Bohai-Strait channel, China Daily, 11.03.2013
• Rod Sweet: China likely to start world’s longest undersea rail tunnel in 2016, Global Contruction Review, 26.08.2014
• Undersea tunnels and high speed rail will bring people and freight to mostly 8 hours trips or less from Beijing within China, Next Big Future, 28.08.2014 
• China's high speed rail dominance is built upon Tunneling expertise and dominance in tunnel boring machines, Next Big Future, 02.09.2014

paris syndrome

metro de Paris a l'hora punta
una imatge poc romàntica de la vila

El passat 15.08.2014 Bloomberg ens parlava d'una epidèmia que s'està apoderant dels turistes xinesos que visiten la capital francesa: la síndrome de París. Quan visiten per primera vegada la capital francesa, han idealitzat la ciutat a través de films com "Le Fabuleux Destin d'Amélie Poulain", una ciutat pintoresca i agradable on homes i dones es vesteixen elegantment i oloren a  Chanel N º 5 ...

Aquesta imatge queda relegada des de la seva arribada per la dels metros plens a rebentar de gent maleducada, cambrers desagradables, carteristes, brutícia de tot tipus pel carrer ... el que acaba provocant-lis un xoc psicològic anàleg al que van tenir anys enrere els turistes japonesos que visitaven la ciutat. "Els xinesos idealitzen França, que coneixen sobretot a través de la literatura francesa i les històries d'amor", va dir Jean-Francois Zhou, president de l'Associació Xinesa d'agències de viatges a França. "Però alguns d'ells acaben en llàgrimes i jurant que mai tornaran".

Estem parlant d'un milió de turistes xinesos que visiten cada any la capital francesa. Però si tenim en compte que els turistes xinesos son menys nombrosos que els americans: i que als americans els francesos no els suporten i fan tot el possible perquè es donin compte  ... I ja que hi som, puc afirmar per experiència pròpia, que tampoc suporten ni els alemanys ni els japonesos ... La cosa està en que, a la fi, tampoc hi ha molta gent que els suporti a ells: a França i a fora de França. Cosa que ells no entenen perquè viuen a la ciutat més bonica i més desitjada del món ... Menys mal que Barcelona han après la lliçó i tot això no passa. 

---

'Paris Syndrome' Drives Chinese Tourists Away, Bloomberg, 15.08.2014

hybrid-electric for vertical takeoff and landing

El passat 20.08.2014, extremeTech publicava un article (1) que ens informava d'un estudi de la NASA destinat a avaluar el potencial de la propulsió elèctrica avions de tot tipus, mides i missions (2).

Aquest estudi s'està realitzant amb el suport del NASA Aeronautics Research Mission Directorate, i l'estan portant a terme els enginyers del NASA's Langley Research Center, a Hampton,Virgínia (3).

L'estudi s'està realitzant amb models a escala com el sistema aeri no tripulat GL-10 Greased Lightning: les proves realitzades fins ara s'han fet amb un aparell captiu i, a partir de la tardor d'enguany, estan previstes les proves en vol lliure.

Si t'interessa tot el que aquest estudi pot canviar en la nostra concepció de l'aviació fins el present, et proposo donar un cop d'ull als articles que pots trobar a continuació. També aquest estudi de 21 pàginas de la NASA: Benefits of Hybrid-Electric Propulsion to Achieve 4x Increase in Cruise Efficiency for a VTOL Aircraft. I si, just per refrescar la memòria, vols donar un cop d'ull al que s'està fent a Europa, et proposo donar un cop d'ull a una entrada que vaig publicar en aquest bloc el passat 05.03.2014: avions amb bateries?

---

• (1) Sebastian Anthony: NASA’s electric vertical-takeoff airplane take first flight, aims to eventually replace the helicopter, extremeTech, 20.08.2014
• (2) NASA research shows Hybrid-Electric Propulsion can Achieve 4 times Increase in Cruise Efficiency for a VTOL Aircraft, , Next Big Future, 30.08.2014
• (3) NASA: Testing Electric Propulsion, 19.08.2014

talks from inspiring teachers

Una sèrie de vuit conferencies a TED sobre el tema de l'ensenyament i l'educació. Un nivell d'emoció amb un llistó tant alt que se'm fa difícil escollir una. Ho faré amb la primera, la de Rita Pierson, d'una humanitat brutal.

ubuntu: how to play mp3 and mp4 files?

Abans de res, recordem que ubuntu és un sistema operatiu (OS) basat en una distribució de linux: debian que te per objectiu posar a disposició d'un usuari mitjà, amb poca experiència amb GNU/Linux, el millor del programari lliure i de codi obert.

Recordem també que està implementat i distribuït per Canonical Ltd, I que la seva font d'ingressos no està basada en el producte, sinó en el seu suport. Doncs bé, una cosa que has de saber és que els fitxers amb format mp3, que utilitzes per escoltar musica, i els mp4 que probablement utilitzis al teu smartphone per l'enregistrament de vídeos, estan sotmesos en alguns països al pagament d'una llicència pel dret a la seva lectura: és el cas dels USA (llista de preus).

Aquest és el motiu pel qual, amb la distribució original d'ubuntu, no podràs llegir aquest format de fitxers. Així, quan intentis obrir un d'aquests fitxers amb rythmbox (mp3) o videos (mp4), rebràs un missatge que't dirà que l'aplicació no pot obrir aquest tipus de fitxers.

La principal raó Ubuntu no inclou els còdecs sotmesos a royalty està relacionada amb una restricció legal als USA (no és el cas d'Espanya, França o Suïssa). Prenguem per exemple el cas dels arxius mp3. L'empresa titular dels drets a la compressió MP3 requereix un pagament mínim de $ 0,75 per cada lector. Encara que el preu per unitat és baix, al multiplicar-lo pel nombre d'usuaris d'ubuntu (25 milions d'usuaris el 2011), podria arruïnar Canonical Ltd. Pel mateix motiu, Microsoft també ha decidit de no lliurar aquest còdec a partir de la versió 8 de Windows.  

A la xarxa pots trobar un munt d'alternatives, unes més complicades que d'altres, per solucionar el problema de la lectura de diferents formats d'àudio o de vídeo.  Jo et proposo dues solucions:

1. Instal·lar Fluendo, que utilitza un còdec lligat a una llicència gratuïta del MIT. Si mai decideixes instal·lar ubuntu a la màquina, quan l'instal·lador identifiqui la teva localització et proposarà la instal·lació automàtica d'aquest codec. De totes maneres, com just estàs començant a familiaritzar-te amb ubuntu et proposo de descartar per ara aquesta opció i passar a la següent.
2. El consell que't dono, tant per Windows (i això inclou les aplicacions portables), Mac OSX o Ubuntu és: no et compliquis la vida! i instal·lat VideoLan media player. En el cas d'Ubuntu, obre el Software Center, busca "VLC" a "All Software" i segueix les instruccions d'instal·lació.

Com podràs constatar, VLC és una aplicació fantàstica amb que que podràs llegir gairebé tots els formats multimèdia que existeixen amb una qualitat impecable i amb un munt d'extensions que fan que sigui un dels lectors multimèdia més complets que mai s'han fet

from windows to linux: first configuration

Ara que el procés d'instal·lació de la clau ja s'ha acabat (veure entrada precedent) i que ja en saps més sobre linux i ubuntu, farem un restart de l'ordinador sense treure la clau USB i començarem una sessió Ubuntu (1).

Així doncs, tanca en primer lloc totes les aplicacions que tinguis obertes i passa al restart de l'ordinador. Cas que no notis cap canvi després de fer-ho, mira't aquesta pàgina: Arrancar con CD o arrancar con USB – Modo fácil i segueix les seves indicacions.

• Després del restart de l'ordinador veuràs una finestra com la que tens al damunt. Selecciona la llengua a la finestra de l'esquerra i selecciona l'opció "try ubuntu". Recorda que  estàs llençant un sistema operatiu (OS) des d'una clau USB. Aquest ha de fer una sèrie de comprovacions per conèixer les característiques de la màquina on ha de treballar. I la velocitat d'aquestes comprovacions depèn de les configuració del port USB de la teva màquina. L'arrencada pot ser doncs un xic més lenta que de costum.
• Començarem amb la part superior dreta: selecciona el símbol amb forma d'engranatge que't dona accés al menú "system settings" i després "language support" (2). A la pestanya "language", si no està instal·lada, afegeix  la llengua amb la que pensis treballar (i.e. català) o des-instal·la aquelles amb les que no pensis treballar (i.e. xinès).
• Ara modificarem el teclat en anglès definit per defecte. Seguint amb el menú "system settings", selecciona "text entry" i, a la part inferior de la finestra a l'esquerra, punxa "+" per afegir el teclat d'una altra llengua (3). Utilitza les fletxes per moure'l a la primera opció dels teclats disponibles (4).
• I ara configurarem la data i l'hora. Tornarem al menú "system settings" i seleccionarem l'opció "time & date", entrarem el nom de la nostra vila (o de la més important que estigui pels voltants) i ... ja està.
• Acabarem per configurar la connexió wi-fi entrant la clau d'accés. Però tingues en compte que, abans que el configurem, el teclat per defecte és l'anglès: fes atenció quan entris la clau!

Atenció: Una de les limitacions del test de la clau te a veure amb les actualitzacions.  Recorda que la talla del "disc intern" de la teva clau és molt limitat. Contràriament a totes les regles de l'art et recomano de no engegar les actualitzacions que trobaràs a  "system settings" car podrien acabar per col·lapsar l'espai disponible a la teva clau.

• Ara obre Firefox i comprova que tot està en ordre pel que fa al teclat i acabarem per un restart de l'ordinador per comprovar que tots aquests canvis s'apliquen automàticament a l'inici d'una nova sessió.

A partir d'aquí et deixo sol perquè vagis familiaritzant-te amb ubuntu (5). Si tens alguna qüestió no dubtis en utilitzar els comments d'aquesta entrada per posar-la, així podrem compartir la qüestió i les respostes (espero tenir-les!) amb aquells que'ns llegeixin.

---

• (1) Just per informació, aquesta entrada ha estat redactada des de la clau on he instal·lat ubuntu.  
• (2) Si Ubuntu et proposa fer les actualitzacions del software o la instal·lació de components que necessiti, accepta-ho i deixa'l fer abans de continuar.
• (3) Cas que hagis escollit una altra llengua que l'anglès "En", comprova que, a la part superior a dreta del teu escriptori, la llengua del teclat ha canviat. Altrament, punxa la llengua del teclat i canvia-la per aquella que desitgis. 
• (4) Cas que portis amb tu la clau quan viatgis, potser no sigui una bona idea des-instal·lar el teclat anglès i valgui la pena instal·lar el del país on vagis abans de sortir de casa.   
• (5) De totes maneres, vull proposar-te que li donis un cop d'ull a aquest article: Things/Tweaks to do after fresh install of Ubuntu 14.04 Trusty Tahr. Si vols aprofundir en la configuració et pot ser útil per fer-te una idea.

from windows to linux: install ubuntu on a pendrive

Si et sedueixen els principis del programari lliure i t'agradaria pensar que pots viure independent d'un ordinador i poder passejar-te amb tot el que tens instal·lat al teu en una clau USB (deixem lo del llapis!) que reprodueixi la teva configuració a qualsevol màquina que la connectis, avui m'agradaria compartir amb tu el que, en la meva opinió, és la manera més fàcil per passar en dolçor des del món Windows al món Unix.

Permete'm deixar clar des del principi que avui no parlaré sobre la independència de la ubicació de les dades: ho faré aviat. Avui només parlaré de la del sistema operatiu i els programes de base que et permetran passar en dolçor des del món Windows al món Unix.

• El primer que necessites és una clau USB: personalment, et recomanaria una clau ràpida, compatible USB 2.0 i de 8 GB de capacitat (1). 
• Seguidament hauries de passar-te par la pàgina d'Ubuntu: How to create a bootable USB stick on Windows i llegir els passos que has de seguir.  
• Seguint els consells d'Ubuntu, hauries de baixar-te un dels dos instal·ladors que proposen a pendrivelinux.com. Com no es tracta de complicar les coses, jo et proposo de baixar-te Universal USB Installer. A partir d'aquí et proposo seguir amb les instruccions que trobaràs i deixar la d'Ubuntu just com a referència general.
• Però no marxem encara d'Ubuntu car, ara que ja ens hem baixat l'eina d'instal·lació, necessitarem el sistema operatiu que hem d'instal·lar: Download Ubuntu Desktop. I aquí he de dir-te que necessitaràs una bona connexió perquè es tracta de baixar-te un fitxer .ISO que, per per la versió que jo he utilitzat, pesa més de 900 MB. 
• Admetem que ja has descarregat l'eina d'instal·lació i el sistema operatiu a instal·lar. Assegura't que has introduït la clau USB al seu emplaçament i segueix, pas a pas, les instruccions que hem vist a Universal USB Installer.

D'una manera potser més detallada, segueix els passos següents:

• Obre el programa i, a l'etapa 1: selecció d'una distribucio Linux ... selecciona Ubuntu. 
• A l'etapa 2: selecció del fitxer .ISO ..., busca amb el browse l'emplaçament del fitxer que has descarregat.
• A l'etapa 3: selecció d'una clau USB ... activa l'opció de recerca (showing all drives), selecciona la clau on vols instal·lar Ubuntu i activa també el format de la clau amb Fat32. 
• I ara acabem amb un dels punts més importants, definir quin és l'espai de la clau USB que assignarem per emmagatzemar dades, l'etapa 4: set a persistent file size for storing changes. Si penses utilitzar la clau just per fer un test de funcionament d'Ubuntu, pots deixar-lo amb el valor de "0", però si penses emmagatzemar els canvis que facis (és el que jo et recomano) fes córrer l'ascensor fins assolir la talla màxima que't permeti, normalment 4 GB. 
• A partir d'aquí pots passar a crear la clau. Tingues un xic paciència, perquè segons la configuració de la màquina que tinguis, amb el formatatge de la clau pots comptar tranquil·lament al voltant de 30' o més pel procés d'instal·lació: estàs instal·lant un sistema operatiu i formatant un disc, col·lega! Un consell, que tal si fas un tomb per ubuntu.com? Després pots donar-li un cop d'ull a la pàgina dedicada a linux a softcatalà.com i, finalment, pots fer un salt a la pàgina de la documentació d'Ubuntu en espanyol

---

• (1) Una clau USB de 4 GB pot funcionar però no et deixarà pràcticament espai per instal·lar o emmagatzemar gran cosa. I una clau de 16 GB serà massa gran, car a la versió de l'Universal USB Installer que jo he provat no he pogut crear més de 4 GB de disc a la clau. No tenint a disposició cap d'altre, jo he utilitzat una mini clau USB SanDisk USB Cruzer Fit 2.0/3.0 compatible de 16GB (fitxa tècnica) amb la que testejat tots els exemples que't passo a continuació.

from windows to linux: first steps

ubuntu és un sistema operatiu (OS) basat en una distribució de linux: debian que te per objectiu posar a disposició d'un usuari mitjà, amb poca experiència amb GNU/Linux, el millor del programari lliure i de codi obert.

Implementat i distribuït per Canonical Ltd, la font d'ingressos d'aquesta societat no està basada en la distribució del producte (és gratuït!), sinó en el seu suport.

Històricament, ubuntu ha estat molt criticat pels ortodoxes d'Unix, que l'acusen de semblar-se cada cop més a Windows. No conec moltes persones que hagin après a anar en bicicleta amb un enginy de cursa, i crec que ubuntu ha permès descobrir el món d'Unix, amb simplicitat i familiaritat, als més de 25 milions d'usuaris que estaven enregistrats en 2011. I estic convençut que, com en el meu cas, molts d'ells s'aniran passant poc a poc a d'altres distribucions Unix, més d'acord amb les seves necessitats o la seva filosofia.

Aquesta entrada és la primera d'una sèrie curta en la que't proposaré, en dosis homeopàtiques, de donar un cop d'ull al món de linux i al programari lliure i de codi obert. I si et convenç fer el pas, recompensar l'esforç de milers de programadors benèvols abandonant progressivament els sistemes operatius i el programari propietari i adherir a una altra concepció de la producció de bens i serveis.

1. En primer lloc et proposaré de fer junts els camí per la instal·lació de la darrera versió d'ubuntu en un pendrive (un llapis USB). Deixa'm advertir-te però que no es tracta de la distribució d'ubuntu més adequada per un pendrive ni per un PC/laptop que no disposi d'un port USB ràpid. Però és sobre aquesta distribució que trobaràs la documentació més completa a la xarxa per respondre a totes les teves qüestions.
2. En segon lloc, veurem junts ràpidament com hem de fer alguns reglatges del sistema operatiu i de l'escriptori, abans de deixar-te'l descobrir per tu mateix.
3. Finalment, si aquest primer contacte t'ha acabat convencent, el proposaré de fer junts el camí de la instal·lació d'ubuntu en un vell laptop amb recursos limitats, almenys comparativament als que't demanen altres sistemes operatius, com Apple OSX o Windows. Es tracta de veure que, a més d'un sistema operatiu i un programari lliures, també pots economitzar recuperant una màquina que, lluny de ser bona per la ferralla si instal·les altres sistemes operatius, pot accedir a nova una vida amb unes prestacions més que interessants, amb un programari d'una qualitat remarcable ... i gratuït!

Un punt que m'agradaria subratllar és el del programari lliure i el del gratuït (no són el mateix!). Potser que molts dels programes que veurem junts ja els hagis vist córrer també per Windows: per exemple, LibreOffice.

Doncs bé, quan trobi el temps, també et proposaré una altra sèrie d'entrades on donarem un cop d'ull al programari lliure i el gratuït:

1. Qualsevol que sigui la teva decisió sobre passar-te al món Unix o no, vull proposar-te que l'utilitzis. No sols per qüestions econòmiques, filosòfiques o altruistes, sinó per motius pràctics. Perquè, qualsevol que sigui el sistema operatiu en que hagis de treballar, trobis unes eines que coneixes.
2. Més endavant podrem veure junts com alliberar-te també de les màquines i com passejar-te per tot arreu amb els teus programes gràcies a les aplicacions portables i els espais d'emmagatzematge gratuïts que pots trobar al cloud. 

Com ja pots imaginar-te, ho aniré fent en la mesura en que trobi el temps i les ganes de fer-ho.

rmi: solutions journal - summer 2014

Solutions Journal Summer 2014
Vol. 7 No. 2 Rocky Mountain Institute

JPods: the on-demand transportation is the solution?

JPods: On-demand Mobility from Bill James on Vimeo.

Te'n recordes d'una sèrie de dibuixos animats: The Jetsons, que'ns presentava un present decadent en clau de futur? Salvant les distàncies, és el sentiment que he tingut llegint els objectius del projecte JPods (1).

Malgrat la utilització de buzzwords com on-demand transportation solution o intelligent transport system, el concepte de JPods està basat en la utilització d'un espai públic per la construcció d'una xarxa privada de transport, destinada a reemplaçar amb telecabines -similars als de les estacions d'esquí- els vehicles privats com a mitjans de transport.

• Tecnològicament, el sistema és brillant. Car aprofita tot el savoir-faire d'Internet en el transport dels paquets de dades entre dos punts en una xarxa complexa, i utilitza aquesta tecnologia per l'optimització del transport de les telecabines (analogia amb els paquets d'internet) entre dos punts.  També podria veure's com brillant l'us de l'energia solar que proposa per l'alimentació de la xarxa.
• Però com pots veure a les notes del peu de l'article, des del punt de vista dels paradigmes actuals sobre l'urbanisme del futur (2) i de la utilització de les energies renovables en el transport públic (3) la proposta del projecte JPod me sembla inadequada. 
• També me sembla inadequada des d'un punt de vista sociològic, car la seva proposta està basada en la privatització de l'espai públic en un moment en que viles com Paris o New York han fet justament el contrari (4); i basada en l'aïllament individual en un moment en que el networking i les competències socials en el món laboral estan molt més valorats que en el passat. Basat en el principi dels llargs desplaçaments del lloc de residència al lloc de treball implicant individus amb alts salaris (5)

En resum, JPods presenta idees molt interessants sobre l'aplicació de les tecnologies utilitzades en el transport de dades d'Internet a la xarxa de transports. Per la resta, l'estat actual del seu concepte no me sembla respondre a les necessitats que vol cobrir.

Personalment crec que el problema real que els USA tenen amb el transport està relacionat amb l'obsolescència de les seves infraestructures (quan existeixen!) i que és aquí on cal definir les prioritats i oblidar-se dels buzzwords i dels telenotícies. Ja fa molts anys que els USA necessiten un esforç econòmic colossal per ficar al dia les seves infraestructures: definint i equipant els punts inter-modals de ruptura de transport i, a partir d'aquests, construir les xarxes de ferrocarril regionals i nacionals d'alta velocitat que el país necessita urgentment. I el mateix val per la xarxa viària de transport, en moltes zones del país en un estat inacceptable. 

---

• (1) Cassano, Jay: New Jersey Is Testing Solar-Power Commuter Pods, fastcolabs.com, 22.08.2014; JPods Project home site
• (2) JPod segueix amb l'idea dels immensos suburbis de cases unifamiliars a la perifèria de les grans viles americanes. Just en un moment en que les solucions sobre les que s'està treballant segueixen un direcció inversa: la densificació i la construcció soterrànies com alternativa. Veure la sèrie de tres entrades: geografia urbana de demà? publicada ara fa un any en aquest blog.
• (3) També aquí la proposta de JPod sembla molt menys moderna quan es compara amb el que s'està fent actualment a Europa Central. Veure clean energy partnership: berlin-schönefeld publicat el passat 18.06.2014 o wireless electric bus network, publicat el passat 03.02.2014
• (4) Veure la Coulée verte René-Dumont a Paris o The High Line Park a New York.
• (5) Et proposo donar un cop d'ull a aquest article The Telegraph: Traders and fund managers swap the City for the slopes ... and keep working, 21.04.2013 que'ns presenta el fenomen dels traders i executius de Londres que han canviat el seu lloc de residència habitual pels Alps suïssos i francesos, però no el lloc de treball! Segueixen treballant a les mateixes empreses gràcies a les eines telemàtiques i reunint-se amb els seus col·legues de la feina gràcies a les visio-conferències.