| Sex pistols "Anarchy in the UK" HQ (Live 2007), Youtube |
Era un 28 d'agost, no parava de ploure des del migdia. Havia plegat de treballar. A les 16h30, el cel estava negre com la boca del llop i començava a caure una espessa boira. Sense res de millor a fer, vaig començar a passejar-me per Youtube. I va ser llavors que vaig veure un vídeo que em va fer morir de riure.
Era el vídeo amb què he obert el post d'avui, i fa part d'un DVD que es va rodar a un dels concerts que es van organitzar per celebrar els 30 anys de la sortida de l'únic àlbum en estudi que mai han publicat els Sex Pistols: Never mind the Bollocks. El del vídeo va tenir lloc el 10 de novembre del 2007 a la Brixton Academy (Londres).
Vaig morir de riure per una pila de motius, la majoria en referència a Johnny Rotten. Veure l'esforç vestimentari que van fer alguns dels joves que van anar al concert per comprar-se la roba que portaven alguns punks feia 30 anys i el que devien fer aquells que tenien la seva edat feia 30 anys, quan van descobrir que la que guardaven a l'armari ja no els hi entrava. I contrastar aquest esforç amb el look amb el que es va presentar Johnny Rotten em va fer morir de riure. També que aquest es presentés al concert amb una dent de menys i uns quants quilos de més. Finalment, perquè no dir-ho, em va agradar el bon rollo i l'ambient fenomenal que hi havia a la sala i tota una pila de records que em van passar pel cap.
Entre aquests records estava el d'un article que Ian Gittins va publicar a The Guardian la mateixa nit que va començar la sèrie de concerts: Sex Pistols. Si l'article ja m'havia fet riure quan el vaig llegir fa anys, després de veure el vídeo i imaginar-me al seu autor al concert ... Francament, no podia més.
Tot i reconèixer-li a Rotten que aquest cop no es presentés al concert amb la borratxera que portava a un concert que va tenir lloc cinc anys abans i d'admetre, al final de l'article, que aquest cop van fer un "espectacle enormement entretingut", Ian Gittins no podia amagar que el superava l'èxit d'una banda que només va gravar un àlbum en estudi i que va tenir les penques d'anomenar les seves gires precedents amb els noms de: Filthy Lucre Live (1996) i Piss Off Tour (2003). Per no parlar de la carrera de Rotten com a magnat en la venda de propietats immobiliàries a Los Angeles: un fet inadmissible per una star del punk. No puc ni imaginar la cara que se li quedaria anys més tard veient una publicitat de Johnny Rotten a la TV: algú va tenir la idea genial de proposar com eslògan: Anarchists eat butter too!
En fi, que m'ho vaig passar super bé. Fins i tot veient els problemes que Steve Jones tenia amb la guitarra (poques bromes, Jones va tocar més tard amb gent com Iggy Pop, Bob Dylan o Thin Lizzy). I com Paul Cook, el bateria, el membre de la banda que sempre m'ha caigut millor, no ho va fer malament ...
Doncs això. I encara m'ho vaig passar més bé quan vaig trobar un mix de concerts d'abans (1976) i després del 1977, quan encara tocava al baix Glen Matlock, coautor de 10 de les 12 cançons de l'àlbum dels Pistols, que després seria reemplaçat per un Sid Vicious que, personalment, crec que no va aportar gran cosa a la banda. Aquest vídeo també em va portar una bona pila de records.
Nota final: Si algú pot dir-me què fotia la bandera de Califòrnia a l'escenari del vídeo amb el que he obert el post, li estaré molt agraït.
Era el vídeo amb què he obert el post d'avui, i fa part d'un DVD que es va rodar a un dels concerts que es van organitzar per celebrar els 30 anys de la sortida de l'únic àlbum en estudi que mai han publicat els Sex Pistols: Never mind the Bollocks. El del vídeo va tenir lloc el 10 de novembre del 2007 a la Brixton Academy (Londres).
Vaig morir de riure per una pila de motius, la majoria en referència a Johnny Rotten. Veure l'esforç vestimentari que van fer alguns dels joves que van anar al concert per comprar-se la roba que portaven alguns punks feia 30 anys i el que devien fer aquells que tenien la seva edat feia 30 anys, quan van descobrir que la que guardaven a l'armari ja no els hi entrava. I contrastar aquest esforç amb el look amb el que es va presentar Johnny Rotten em va fer morir de riure. També que aquest es presentés al concert amb una dent de menys i uns quants quilos de més. Finalment, perquè no dir-ho, em va agradar el bon rollo i l'ambient fenomenal que hi havia a la sala i tota una pila de records que em van passar pel cap.
Entre aquests records estava el d'un article que Ian Gittins va publicar a The Guardian la mateixa nit que va començar la sèrie de concerts: Sex Pistols. Si l'article ja m'havia fet riure quan el vaig llegir fa anys, després de veure el vídeo i imaginar-me al seu autor al concert ... Francament, no podia més.
Tot i reconèixer-li a Rotten que aquest cop no es presentés al concert amb la borratxera que portava a un concert que va tenir lloc cinc anys abans i d'admetre, al final de l'article, que aquest cop van fer un "espectacle enormement entretingut", Ian Gittins no podia amagar que el superava l'èxit d'una banda que només va gravar un àlbum en estudi i que va tenir les penques d'anomenar les seves gires precedents amb els noms de: Filthy Lucre Live (1996) i Piss Off Tour (2003). Per no parlar de la carrera de Rotten com a magnat en la venda de propietats immobiliàries a Los Angeles: un fet inadmissible per una star del punk. No puc ni imaginar la cara que se li quedaria anys més tard veient una publicitat de Johnny Rotten a la TV: algú va tenir la idea genial de proposar com eslògan: Anarchists eat butter too!
| John Lydon butter commercial, Youtube, 02.10.2008 |
En fi, que m'ho vaig passar super bé. Fins i tot veient els problemes que Steve Jones tenia amb la guitarra (poques bromes, Jones va tocar més tard amb gent com Iggy Pop, Bob Dylan o Thin Lizzy). I com Paul Cook, el bateria, el membre de la banda que sempre m'ha caigut millor, no ho va fer malament ...
Doncs això. I encara m'ho vaig passar més bé quan vaig trobar un mix de concerts d'abans (1976) i després del 1977, quan encara tocava al baix Glen Matlock, coautor de 10 de les 12 cançons de l'àlbum dels Pistols, que després seria reemplaçat per un Sid Vicious que, personalment, crec que no va aportar gran cosa a la banda. Aquest vídeo també em va portar una bona pila de records.
Nota final: Si algú pot dir-me què fotia la bandera de Califòrnia a l'escenari del vídeo amb el que he obert el post, li estaré molt agraït.
| Sex pistols - Anarchy in the UK, Youtube |
