| Idiocracia - Introducción, YouTube, 25.05.2013 |
No sé si coneixes Matt Novak, l'autor i editor del blog paleofuture que, des del 2013, està integrat a les pàgines de gizmodo, que tenen com divisa: We come from the future. Per fer ras i curt, tant l'antic blog de Novak com el nou blog són una mina d'informacions, amb una base documental impressionant, sobre totes aquelles velles teories o noticies que, sobre el futur, es van escriure en el passat, i que l'autor compara amb el present amb un excel·lent sentit de l'humor.
En el moment en què estic escrivint aquesta entrada (finals d'agost del 2016) estic mort de riure després de haver llegit aquest article: Idiocracy Director Says It's 'Scary' How Accurate His Movie Has Become.
Ras i curt, si no l'has vist encara, Idiocracy (en espanyol Idiocracia) és un film que té per argument una distòpia basada en la disgenèsia. Si no has entès res i punxar els enllaços per llegir el seu contingut et fa mandra, t'ho resumiré dient que Mike Judge, el director del film, ens presenta un futur que recull els efectes de dècades de selecció genètica negativa, on sols els imbècils s'han reproduït en massa (punxa el vídeo amb l'intro del film per més infos), i on els Estats Units estan dirigits pel més imbècil dels seus compatriotes. I si estic mort de riure és perquè Mike Judge es declara espantat veient amb quina rapidesa la seva teoria s'està convertint en realitat i el seu film convertint-se en una mena de documental.
I clar, per si no hi havia prou amb Donald Trump, resulta que el passat 19.08 Alice Cooper també presentava la seva candidatura a la CNN: "Sincerament, crec que la idea de que no tinc cap programa, ni idea del que vull fer, és potser el missatge més honest que s'ha escoltat en política en molt de temps". Bé, això de que no té programa és falsa modèstia. Perquè si et passes per la seva pàgina veuràs que te 10 punts que podrien seduir a més de un.
El problema, clar, és que estem perdent el sentit de l'humor. Per exemple, el passat 23.08 llegia aquests tres titulars a la premsa:
I clar, per si no hi havia prou amb Donald Trump, resulta que el passat 19.08 Alice Cooper també presentava la seva candidatura a la CNN: "Sincerament, crec que la idea de que no tinc cap programa, ni idea del que vull fer, és potser el missatge més honest que s'ha escoltat en política en molt de temps". Bé, això de que no té programa és falsa modèstia. Perquè si et passes per la seva pàgina veuràs que te 10 punts que podrien seduir a més de un.
El problema, clar, és que estem perdent el sentit de l'humor. Per exemple, el passat 23.08 llegia aquests tres titulars a la premsa:
- Un funcionari britànic confessa: "El problema és que no sabem com fer el 'Brexit'" (segueix amb: Alguns analistes consideren que treure el Regne Unit de la Unió Europea és una tasca mastodòntica i potser impossible, i que en tot cas costarà un dineral als britànics)
- Alemanya no aconsegueix cobrir un milió de places laborals (segueix amb: Els immigrants europeus i els refugiats no poden accedir-hi per no parlar alemany o estar poc formats).
- El independentismo debate sobre dar una “pátina de oficialidad” al inglés. (segueix amb: Los lingüistas que han participado en la Universitat d'Estiu proponen que el inglés sea lengua oficial en una Catalunya independiente)
1 comment:
Parlant del 'Brexit', avui llegia eldiario.es una noticia que ha retingut tota la meva atenció.
The Guardian (2016): Japón amenaza a Reino Unido con llevarse sus inversiones británicas si abandona el mercado único, publicat a eldiario.es, 05.09.2016.
Post a Comment