Pages

Sunday, July 31, 2022

sabine réthoré - la mediterrània

Sabine Rhétoré, Méditerrannée sans frontières (2011) Original amb millor resolució


Sabine Réthoré va nàixer a Sète (França) fa 58 anys, és llicenciada per la Universitat d'Arts Plàstiques d'Aix en Provence (França) i va ensenyar a l'Educació Nacional francesa.

Fa anys que crea mapes a partir d'un atles i sense l'ajuda de cap software. Entre les seves obres més impressionants hi ha un mapa de la Mediterrània amb el que he obert el post d'avui i que pots baixar des d'aquesta adreça. Un mapa que té la particularitat de ser una Licence Art Libre (1), un CopyLeft que et permet copiar-lo, difondre'l o modificar-lo d'acord amb els termes de la llicència.

A la pàgina web dedicada al projecte: Méditerranée Sans Frontières (3), Sabine ens el presenta així:
Presentar el Mediterrani tal com jo el veig. Un lloc de moviment sense fronteres que ens divideixin, sinó amb els milers de carreteres que ens uneixen.
Sobre la reorientació del mapa, un article publicat en febrer del 2020 la presenta així (4):
La producció de mapes orientats a 90° cap a l'oest és una manera de reapropiar-se el Mediterrani (...) una circumval·lació de pobles i d'idees que, amb aquesta representació, entenem millor de manera intuïtiva.

A Occident, hem estat educats per creure que el Nord és superior al Sud; que Europa és el centre del món i que aquest està delimitat pel meridià de Greenwich. Tanmateix, aquesta superioritat Nord-Sud no existeix,
òbviament. En general, la cartografia és un instrument de poder polític.
Seguim a la pàgina del projecte (3):
El projecte vol ser compartit amb tots els habitants de la Mediterrània. No és només un mapa, sinó el mitjà per crear una visió diferent de l'estat de coses per aquells que hi vivim en aquesta regió del món.
I amb la finalitat que tots els pobles que es troben en aquesta regió del món es puguin apropiar d'aquest mapa, l'autora posa a disposició un mapa mut destinat a aquells pobles que utilitzin altres alfabets i llengües que les recollides en l'original (Télécharger la carte muette en Licence Art Libre).

Jean-Luc Melenchon: #RDLS73


  1. Sabine Réthoré: Home page || Twitter || Saatchi Art
  2. Licence Art Libre / Copyleft Attitude [en] [fr] [es] [ca]
  3. Méditerranée Sans Frontières: Home page
  4. Olivier Schlama: Méditerranée: Cette carte met vos certitudes “à l’Ouest”, Dis-Leur!, 21.02.2020

Friday, July 29, 2022

a developed country

Wednesday, July 27, 2022

sobre el periodisme - jesús quintero

betvbetv - Siempre ha habido analfabetos (Jesús Quintero).avi, YouTube, 22.04.2012


En aquests dies en què tant es parla a Twitter -molt menys als diaris més venuts (pots interpretar "més venuts" com prefereixis)- sobre la participació d'un cert periodisme en les clavegueres de l'estat, he recordat amb molta nostàlgia a un gran periodista: Jesús Quintero (1).

Sempre que tenia l'oportunitat de fer-ho, no deixava mai de veure el programa: El perro verde (2). Més tard vaig emigrar a Suïssa i no vaig poder seguir altres programes com ara El Loco de la Colina, Ratones Coloraos o El Gatopardo, més enllà dels extractes o, de vegades, les emissions que la gent penjava a YouTube.

Molts anys abans que les gravacions de Villarejo posessin en evidència una allau de crítiques dirigides a la porqueria mediàtica que no té cap altra finalitat que la d'idiotitzar a les masses, Jesús Quintero va publicar un monòleg: Siempre ha habido analfabetos. Es tracta del monòleg amb què he obert el post d'avui i del que Luís Ferrer i Balsebre (3) va fer un recordatori brillant a un article publicat l'abril del 2018 a La Voz de Galicia (4).

De Jesús Quintero m'atreia enormement el respecte que sempre va mostrar amb la gent que entrevistava. Gent amb la qual no compartia necessàriament ni la seva ideologia ni el seu estil de vida. Però a la que no jutjava. Just amb un ambient adequat, unes preguntes que suggerien i un silenci que ho deia tot, permetia als entrevistats expressar-se amb una llibertat que mai no havien tingut amb cap altre periodista. I a aquest, obtenir una imatge de l'entrevistat que cap altre periodista arribaria mai a tenir. En Jaume Garcia ho va descriure molt millor al comentari que va deixar a un vídeo que et proposo veure a continuació:
Fa 27 anys que faig ràdio, entre altres llocs quatre anys a Onda Cero. Al meu entendre, Quintero té raó. No és qüestió de nostàlgia, és qüestió d'ofici. Alsina és d'aquells periodistes que prefereixen escoltar-se a si mateixos abans que l'entrevistat, és incisiu, ataca l'entrevistat i no es permet el luxe d'escoltar-lo per fer aquesta pregunta que donarà la clau de l'entrevista. Quintero, en canvi, escolta, pregunta i calla, recondueix l'entrevista, desmunta l'entrevistat, l'obliga a parlar amb silencis. Quintero no fa entrevistes, aconsegueix confessions. L'entrevistat se sent còmode i parla, i en general, diu allò que mai no explicaria a Alsina. És així de senzill. Insisteixo, no és nostàlgia, és simple ofici.
El Confidencial - La viral discusión entre Alsina y Quintero, YouTube, 20.01.2017

Després de veure aquest darrer vídeo, no puc deixar de pensar en el primer. I que, malgrat que hi hagi gent que sàpiga llegir i escriure, malgrat que alguns d'ells tinguin fins i tot un programa de ràdio, els "analfabets" segueixen amb l'ambició de voler dominar el món: i alguns semblen creure que ja ho han fet!

Però fa tants anys que hi treballen, que alguna cosa em diu que és un combat que no guanyaran. I mentre els grups mediàtics segueixen abocant quantitats descomunals de diners per arribar al seu objectiu, altres seguiran escoltant i omplint estadis i sales de concert amb el rock dur de Marea o amb el d'una banda de punk rock andalusa: Reincidentes (5) (no et perdis el slam al final del vídeo!). Dos exemples entre centenars d'altres bandes d'arreu del món !

Marea - Como el viento de poniente, YouTube, 21.05.2011


Reincidentes TVOficial - Jartos de aguantar (Directo Awkan. Buenos Aires 2015), YouTube, 27.06.2016


  1. Jesús Quintero: Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: El perro verde
  3. La Voz de Galicia: Luis Ferrer i Balsebre
  4. Luis Ferrer i Balsebre: Nuevos analfabetos, La Voz de Galicia, 29.04.2018
  5. Reincidentes: Home page | ¡LA MÁQUINA SE MUEVE DE NUEVO! || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]

Monday, July 25, 2022

ricard obiols

Affiche, 1936, Obiols, Syndicat unique des transports, Industrie collectivisée


El 25 de juliol de 1936 la Revolució llibertària es posa en marxa a Barcelona (1). El sector del transport és col·lectivitzat pel Sindicat Únic del Transport Marítim, Aeri i Terrestre de la Confederació Nacional del Treball (CNT) (2) (3). Aquesta col·lectivització serà seguida per la d'altres serveis públics, una part del sector de distribució i d'aprovisionaments, i per nombroses indústries, com ara les fàbriques d'automòbils Hispano-Suiza.

El Sindicat del transport (3) va encarregar la realització d'un cartell a un dels més remarcables artistes d'aquella època: Ricard Obiols, afiliat al Sindicat de Belles arts de la CNT. Aquest cartell tindria com a objectiu promoure la tasca revolucionària realitzada pels treballadors del sindicat. El resultat final va ser un cartell que presentava tots els modes de transport autogestionats pels treballadors de la CNT. Gràficament, l'entrellat de trens, metros, autobusos i tramvies..., estava destinat a reforçar la noció de xarxa urbana.

Aquest no és l'únic cartell que hom coneix de Ricard Obiols (4). Tres d'ells es troben a la Biblioteca Nacional (5). També pots trobar alguns cartells d'aquest autor a una pàgina de la Sociedad Benéfica de Historiadores Aficionados y Creadores (6). O reproduccions en venda online que fan al·lusió a originals que es troben a l'Archivo General de la Guerra Civil Española de Salamanca (7).

Hom pot dir que si l'obra de Ricard Obiols és coneguda arreu del món, el seu autor no ha gaudit d'un gran interès al seu país (fica-li el nom que vulguis), per motius que et deixo imaginar. De fet, no trobaràs res sobre la vida i l'obra d'aquest artista ni a Wikipedia ni a l'Enciclopèdia Catalana. L'únic lloc on he trobat alguna cosa sobre ell és a un post publicat en març del 2013 per Santi Barjau: Els "meus" cartellistes (8):
Ricard Obiols és un cartellista enigmàtic. No sabem quan ni on va néixer o va morir. Encara ara, en moltes ocasions, se’l confon amb el pintor noucentista Josep Obiols (9). L’únic que en sabem és el nom, que apareix escrit de manera ben clara en una desena de cartells publicats durant la guerra civil (la majoria per a diversos sectors professionals sindicats en l’òrbita de la CNT, tot i que també n’hi ha alguns per a la UGT). Però al marge d’això, la seva personalitat és desconeguda.

Alguns tractadistes fan afirmacions rotundes sobre la seva activitat però, malauradament, no hem aconseguit confirmar-les. Per exemple, s’esmenta la seva dedicació al dibuix de cartells per a sindicats, “allá por los años 1910 a 1920” (però algú els ha vist?) i la seva feina durant l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929.

Si bé la totalitat dels seus cartells coneguts porten peu d’impremta barceloní, hom diu que durant la guerra treballa alternativament entre Madrid i Barcelona per a la CNT i se’l fa alhora membre del madrileny Sindicato de Profesionales de Bellas Artes (UGT) i col·laborador del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya...

  1. Estel Negre: Anarcoefemèrides del 25 de juliol
  2. José Peirats: La CNT en la revolución Española (Tomo 1), Ruedo Ibérico, 1988. p. 246
  3. A partir de la revolució, conegut com: Sindicato único ramo transporte. Industrias colectivizadas. Servicios públicos urbanos CNT FAI AIT
  4. Les affiches des combattants de la Liberté. Espagne 1936. Ricard Obiols (1894 – 1967)
  5. Biblioteca Digital Hispánica. Biblioteca Nacional de España (BNE) Recerca per "Obiols, Ricard"
  6. Cartelistas republicanos de la Guerra Civil Española: Ricard Obiols. Sociedad Benéfica de Historiadores Aficionados y Creadores
  7. Poster of the anarchist organization CNT-FAI made by Ricard Obiols. Painting. SPAIN. CASTILE AND LEON. Salamanca. Archivo Historico Nacional. by Iberfoto Archivo is available for licensing today, SuperStock
  8. Blog de Santi Barjau: Els "meus" cartellistes, 20.03.2013
  9. Wikipedia: Josep Obiols. Recorda que la referència: Ricard Obiols (1894 – 1967) no és pertinent car, els anys de naixement i de la mort, són en realitat els de Josep Obiols.
  10. Blog de Santi Barjau: Els "meus" cartellistes, 20.03.2013

Sunday, July 24, 2022

rozalén - una charla con tu abuela

Rozalén: Cómo una charla con tu abuela te puede marcar la vida, TEDxCadizUniversity (Nov. 2019), YouTube, 23.01.2020


El passat dilluns, vaig compartir un tema brutal de Rozalén interpretat amb Reincidentes: Memòria històrica: Sempre en el nostre record, i vam descobrir junts la història d'aquest tema a un vídeo on Rozalén parlava amb la seva àvia.

Avui m'agradaria tancar la setmana amb una conferència que Rozalén va donar al TEDxCadizUniversity del novembre 2019: Cómo una charla con tu abuela te puede marcar la vida. A continuació, et resumeixo la descripció del vídeo i et recomano que el vegis:
Escoltant els nostres grans podem reparar històries de dolor profund…, trobar els nostres desapareguts o arribar a comprendre millor la història d'altres pobles. Entendre que per saber la veritat és necessari conèixer totes les parts, posar-te a la pell dels altres. I no jutjar. Aprendre que acollir sense prejudicis a casa un estrany, pot donar lloc a grans històries d'amor.

Wednesday, July 20, 2022

día sexto i masa

Día Sexto - La invasión (con Diego Varea), YouTube, 05.10.2017


Wikipedia ens presenta al valencià David Saiz Moreno, conegut artísticament com a Día Sexto, com un vocalista de rap que actua en solitari o com a membre d'una banda: Sons of Aguirre. Però Día Sexto fa moltes altres coses, com pots comprovar-ho a YouTube, Twitter o Instagram.

Una de les coses que més m'agraden d'ell és la seva capacitat de crear uns temes super divertits sobre fenòmens i persones que no ho són gens ni mica. Al post d'avui, et passo dos exemples.

Ambdós temes presenten una particularitat. El primer, interpretat amb un altre valencià de Sons of Aguirre: Diego Varea,  té un epíleg de Masa (Víctor, MC Endesa, @masademocrata) que no t'hauries de perdre. Al segon, el veuràs a la introducció. Masa també és membre de Sons of Aguirre i guionista a El Jueves. També té un canal a YouTube de visita recomanada, amb perles com aquesta (punxa aquest enllaç).

Día Sexto - Inés, YouTube, 12.10.2015

Monday, July 18, 2022

memòria històrica - sempre en el nostre record

Reincidentes TVOficial: Reincidentes y Rozalén - Justo, YouTube, 03.06.2021


Avui m'agradaria compartir amb tu la càrrega brutal d'emocions que vaig sentir amb aquests vídeos. Molt especialment el segon, després d'haver vist el primer. Un bon dia per veure'ls.

Rozalén - Justo - Conversaciones Con Mi Abuela (Documental), YouTube, 03.09.2017

Sunday, July 17, 2022

records de la meva infància i adolescència



Podríem Fer-ho millor, un programa de ràdio À Punt i un sketch emès el passat 06.07.2022 que em va fer recordar el portal de l'escala del meu carrer durant la meva infància i bona part de la meva adolescència ..., a Noubarris (Barcelona).

Thursday, July 14, 2022

los de marras - la pandemia

Los de marras - Adiós, YouTube, 11.03.2021


Dimarts passat vaig compartir dos temes d'una banda de Montcada (Horta Nord): Los de Marras. Avui m'agradaria compartir dos vídeos més, amb una lletra i unes imatges carregades d'una sensibilitat brutals.

Si també has viscut els durs moments de la pèrdua d'éssers estimats durant la pandèmia, és probable que et sentis incapaç d'escoltar el primer tema sense experimentar una tempesta d'emocions. En tot cas, és el que jo he experimentat cada cop que l'he sentit car, com pots veure al final del vídeo, aquest està:
Dedicado a todas las personas que no hemos podido despedirnos de nuestros seres queridos. Y a ellos, porque nunca se irán, vivirán eternamente en nuestro recuerdo y en nuestro corazón.
Los de marras - Contágiame, YouTube, 22.06.2020

Tuesday, July 12, 2022

los de marras - me arremango

Los de marras - Me arremango, YouTube, 16.06.2022


Avui m'agradaria compartir amb tu un tema recent d'una banda de Montcada (Horta Nord): Los de Marras amb una lletra i un vídeo brutals que m'han emocionat moltíssim.

També m'agradaria compartir un altre tema de fa nou anys, però amb una altra lletra tan brutal que sembla fet ahir mateix

Los de marras - Malabares, YouTube, 16.06.2013

Sunday, July 10, 2022

the proteus effect


Poc temps després d'haver creat amb uns amics un blog que portava per nom: El Geògraf Solitari, em vaig inscriure a una xarxa social de la qual m'havien parlat força bé. Durant el procés d'inscripció, et demanaven un email (vaig utilitzar un que tinc destinat a la redirecció de propaganda), un àlies i una fotografia o avatar destinats a identificar-me de cara als altres usuaris. No sabent molt bé què ficar, el primer que em va passar pel cap va ser fer servir l'àlies de Lone Ranger i, com avatar, la fotografia amb què he obert el post d'avui (1).

Van passar els dies i m'ho vaig passar força bé llegint les carallotades que publicava el personal. Em vaig fer seguidor d'aquells que em semblaven més interessants o divertits, i vaig acabar recomanant a en Hands i a en Sinfu que s'inscrivissin. Va ser divertit trobar-nos en un espai on nosaltres també vam començar a deixar anar carallotades i on hi havia gent que, de tant en tant, s'hi afegia.
Un dia però, vaig tenir la sorpresa majúscula de rebre un missatge privat. Era d'una noia que vivia a un poble del Vallès Oriental. Em va dir que ella també practicava l'equitació i que el seu cavall se semblava molt al meu. Convençut que era un missatge de conya (no podia imaginar res d'altre), vaig dir-li que el meu cavall es deia Silver: el nom li va agradar molt.

Al dia següent em va tornar a escriure. Va dir-me quin era el nom del seu cavall i el del Picader on el tenia. A què es dedicava a la vida, alguns detalls sobre la seva família, etc.

Em vaig quedar petrificat quan vaig realitzar que m'havia confós amb el meu avatar. Només tenia dues opcions: identificar-me amb l'avatar o dir-li, amb tota l'amabilitat de què podia ser capaç, que jo no tenia res a veure amb el nom que apareixia al meu perfil ni amb la seva fotografia. Vaig descartar una tercera opció: recomanar-li que visités un professional per veure què era el que no funcionava al seu cervell. T'estalviaré els comentaris que vaig rebre després d'haver decidit seguir amb la segona opció.
Source: Mossad (2019)

Una altra anècdota memorable va arribar el dia que em vaig ficar a una conversa on es parlava d'Israel. Vaig deixar anar dues o tres opinions sobre el tema i, poques hores després, vaig rebre un missatge privat d'una senyora a qui havia sorprès amb el meu coneixement sobre aquest país. Em va explicar que vivia amb la seva mare a una ciutat del Vallès Occidental i tota una sèrie de frases fetes conegudes de propaganda sobre aquell país.

Per traure-me-la de sobre, no se'm va ocórrer res de millor que demanar-li discreció perquè jo treballava pel Mossad i utilitzava aquella xarxa social per estar en contacte amb altres agents. Quan va començar a passar-me informacions sobre un munt de bajanades que no venen al cas, vaig realitzar que s'ho havia pres seriosament. Havia arribat el moment de dir-li que tot era conya i desaparèixer. La tempesta d'insults va superar amb escreix l'experiència precedent. També em va amenaçar de denunciar-me al Mossad per fer-me passar per un dels seus agents.

Vaig canviar d'àlies i d'avatar. I anant ja amb peus de plom, tant en Hands com jo vam acabar per conèixer gent força interessant. En el meu cas, fins i tot vaig fer amistats que, malgrat el temps i la distància, segueixen sent d'actualitat.

Temps després, seguint un consell d'en Sinfu, vaig deixar aquella xarxa i ara corro per Twitter on, per raons que no et costarà gens comprendre, he decidit deixar de banda els àlies i els avatars i presentar-me amb el meu nom i la meva fotografia.

De manera anàloga als personatges que vaig trobar a la xarxa de què et parlava, a Twitter no puc deixar d'observar amb molt d'interès aquelles persones que s'han convertit en presoneres de l'avatar que han creat. En realitat, els seus seguidors les associen amb l'estereotip del seu avatar i esperen que es comportin i utilitzin un llenguatge que estigui en fase amb el de l'avatar. Si, de gent molt perjudicada n'hi ha per tot arreu, però a les xarxes socials arriben a concentrar-se d'una manera admirable.


Hom coneix aquest fenomen com l'efecte Proteu: un fenomen pel qual el comportament d'un individu canvia quan es troba dins de mons virtuals i s'adapta als estereotips del seu avatar. Aquest canvi es produeix quan l'individu assumeix que altres usuaris de l'entorn virtual esperen veure reflectit en el seu comportament els estereotips del seu avatar, i fa tot el possible per no decebre'ls (2).

Malgrat el que puguis pensar d'aquest tipus de comportament a les xarxes socials, en realitat no és gaire diferent del que vivim al món real. Com em veig? Com em veuen els altres? Si em veuen sota una imatge en què no em reconec, he de fer el necessari per no decebre'ls?. I si ho faig, em reconeixeré en el personatge què he creat?

Probablement, la majoria de gent no és conscient de fer-se aquesta mena de preguntes. Però arriba als mateixos resultats quan entra en un procés de des-individualització que, en més casos dels que pensem, és necessari per sentir-se acceptat al si d'un grup: sigui un grup d'amics, un fan club, o fins i tot a la feina.
Hi ha gent que es vesteix d'una determinada manera perquè li agrada. Molts més ho fan per ser acceptats en un grup definit per un estricte dress code. Hi ha gent que fa esport perquè li agrada. Altres ho fan per tenir un aspecte que els permeti ser acceptats en un grup on no està ben vist tenir un excés de pes.

Rarament veuràs algú amb una estètica Punk tocant a un escenari amb altres músics d'una banda de Rock 'n' Roll: a menys que es tracti d'un Punkabilly, clar. I rarament veuràs algú amb el pentinat que portava Eddie Cochran a un escenari on toca una banda de Punk Hardcore. Dic rarament, perquè el segon cas jo sí que l'he viscut. Una altra cosa és que van començar a ploure ampolles i llaunes de cervesa des de tot arreu i vam haver de marxar en mode cames ajudeu-me. Decididament, acabàvem de fer pols els estereotips del públic i ens van fer fora del seu grup.


  1. Wikipedia: El Llanero Solitario
  2. Wikipedia: Proteus effect [en] [fr] [es] [ca] || Efecto Proteus, Psicólogos en línea, 09.06.2020

Thursday, July 7, 2022

canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? (11)

Source: Encyclopædia Britannica, Inc. (1)


Acabat el curt -però intens- període d'elevades temperatures que hem viscut durant el mes de juny d'enguany, i a l'espera dels altres que el seguiran, crec que val la pena reprendre les notes que vaig compartir a altres posts dedicats als col·lapses climàtics del passat (2) i recordar junts els seus períodes d'extrema sequera.

Un article publicat a mitjans de juny a Les Chroniques d'Herodote.net (no confondre amb Herodote.org) ens deia que: el nombre de víctimes dels períodes de grans sequeres de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana és molt difícil de valorar, car es confon l'excés de mortalitat estival amb episodis de fam o epidèmies de pesta. Cal esperar al s. XVII per començar a tenir les primeres dades fiables:
  • 1636: 500 000 morts
  • 1705: entre 200 000 i 500 000 morts
  • 1718: 250 000 morts
  • 1719: 450 000 morts
  • 1747: 200 000 morts
  • 1779: 200 000 morts
  • 1846: prop de 100 000 morts
  • 1859: prop de 100 000 morts
  • 1911: 40 000 morts (4)
  • 2003: 15 000 morts
Nota: Tingues en compte que aquestes dades només es refereixen a França i que pots trobar més detalls a l'article (3)
Durant molts anys els historiadors ens havien parlat del nombre de morts de les guerres a les quals va participar França a Europa i a les colònies americanes durant el s. XVIII. Conèixer el nombre de morts que van provocar les sequeres no és quelcom que tothom hagi après a l'escola, més si tenim en compte que els fenòmens climàtics no n'han de fer res de les fronteres dels homes.

En realitat, estem tan poc informats de la història climàtica, que ens podem empassar sense cap mena de problemes titulars com el que es va publicar en 2018 a un diari francès: Onada de calor: els estius cada cop més mortals (5).
Source: Les Echos, 05.06.2018

L'anàlisi exclusiva i sovent excloent de les temperatures del passat i les seves desafortunades al·lusions a un període anomenat: Període preindustrial, ha tingut com a resultat l'associació mediàtica de períodes de temperatures elevades amb períodes de sequera. En vaig parlar a un article publicat en juny del 2021 (6) i, llegint entre línies, els investigadors de l'Helmoltz Centre for Environmental Research (UFZ) (7), que en saben molt més que jo, semblen confirmar-ho a un article (8) resumit en francès per Futura Sciences el passat mes de maig (9), del que he retingut el que segueix a continuació:
D'una banda, els autors confirmen que la durada del període de sequera analitzada per l'article: 2018-2020 és menys extensa que  el període de sequera observat durant 1857-1860 (10).

Un altre paràgraf il·lustra millor la prudència amb què hem de prendre la situació actual i les seves projeccions en el futur: Les sequeres del passat podrien ser greus, però van ser més fredes que les sequeres recents.
El sentit comú ens diu que cal tenir compte de la pluviometria quan parlem del fenomen de la sequera. Un hivern i una primavera freds, però amb baixes precipitacions, poden tenir efectes de sequera molt més devastadors que un hivern i una primavera amb temperatura suaus o càlids, però amb un règim normal de pluges (6).
Source: La canicule de 2003 n'était rien comparée à celle de 1540. Dans le lac de Constance, il était possible de se rendre à pied sec par le lac sur la presqu'île de Lindau, en Allemagne voisine. Keystone, Le Matin, 04.07.2014

Pel que fa a un passat que molts investigadors no semblen tenir gaire temps ni interès a estudiar, crec que val la pena recordar que encara no hem viscut res de similar a la terrible sequera del 1540 (11). Una terrible sequera que podem contextualitzar temporalment a l'Almanac del segle XVI de Vincent Huck (12) observar ràpidament quin és el risc que suposa aventurar què passarà en el futur basant-nos en el present.

Un article publicat a Le Parisien el juny del 2011 (13) ens recordava que aquella terrible sequera del 1540 estava lluny de ser un fenomen aïllat:
Pitjor que la del 1976, la sequera que està afectant avui França no és la més severa que ha conegut el nostre país. L'estiu de 1303 hom podia creuar a peu sec el Rin, el Loira, el Sena o l'Oise. L'any més sec del segle XX a França va ser el 1921 (amb només 2 mm de pluja entre el 22 de maig i l'11 de juliol) (...) Més tard, els estius de 1949, 1953, 1957, 1964, després 1976 i 2003 van ser més durs.
De les sequeres del passat a França, també en parlava el 1845 un llibre de Joseph Fuster (14) resumit, pel que fa als períodes de sequera, per un participant anònim a: Les Forums d'Infoclimat (15) el juliol del 2005. Un post de lectura recomanada.

Basant-nos en les referències dels articles que t'he passat avui, veuràs que res no ha canviat tant com el clima durant els darrers segles. I si et mires els posts que he anat publicant al llarg d'aquesta sèrie, veuràs que pots estendre aquests segles a la història mateixa del nostre planeta.

En realitat, els canvi climàtic no va esperar a que James Watt millorés la màquina de vapor inventada en 1712 per Thomas Newcomen i acabés donant lloc a la brasa del Període preindustrial. El que avui coneixem com a canvi climàtic és en realitat el resultat d'un canvi que ve de molt més lluny i que hem accelerat gràcies a les emissions de la combustió d'hidrocarburs que han caracteritzat el model energètic dels darrers segles.

En realitat, malgrat alguns episodis de refredament com ara com la petita edat de gel, les temperatures han estat pujant regularment des de fa molt de temps, tal com semblen haver-ho demostrat recentment investigadors de la Universitat de Cambridge, després d'analitzar els isòtops estables de les anelles dels roures, vius i morts, durant un període de més de 2 000 anys (16).
Source: La dendrochronologie, c'est bien davantage que compter des cernes, WSL (CH)

Ara bé, el passat dilluns, alguns diaris espanyols es feien ressò  d'una notícia publicada per EFE relacionada amb un estudi publicat el mateix dia a Nature Geoscience (17): Twentieth-century Azores High expansion unprecedented in the past 1,200 years. Resumit a cop de destral, l'article afirmava que:
L'anticicló de les Açores s'expandeix geogràficament, amb més freqüència, més enllà dels seus límits habituals. L'anticicló s'està intensificant, amb altes pressions que es troben per damunt de les mitjanes registrades al passat.
Probablement, els investigadors havien escollit amb molta cura el nom del seu article amb la intenció de donar-li la màxima difusió mediàtica. D'entre les publicacions espanyoles que feien al·lusió a l'estudi, dos van retenir la meva atenció.
En primer lloc, el titular de eldiario.es, on la tècnica del clickbait (18) arribava al deliri total: La expansión del anticiclón de las Azores provoca las condiciones más secas en la Península Ibérica de los últimos mil años (19).

En segon lloc, una lectura critica de l'estudi (molt recomanada!!!), realitzada per Miguel Ángel Criado i publicada a El País: El anticiclón de las Azores se está expandiendo e intensificando (20).
Source: eldiario.es, 04.07.2022

Com el nostre cervell no està preparat per fixar de manera fidel un record més enllà de quatre anys i, pel que fa al present, sabem que no és res d'altre que una construcció mental que cadascun de nosaltres interpreta de manera diferent (21), els mitjans de comunicació no tenen cap problema en fer-nos empassar qualsevol titular que faci referència a fenòmens que puguin haver passat fa mil anys.

Un dels obstacles que podem interposar al sensacionalisme periodístic (també l'universitari!) és verificar allò que llegim amb les recopilacions que s'han fet sobre els fenòmens climàtics i meteorològics que van descriure i escriure aquells que els van viure en temps passats. Podem trobar dos exemples en el cas de França o de Suïssa en el llibre de Joseph Fuster (1845) (14) o en l'almanac de Vincent Huck (12).
Source: Vincent Huck - Almanach des événements météorologiques. De l'an 1500 à l'an 1599

En el cas d'Espanya, et recomano visitar l'obra d'un remarcable meteoròleg d’origen català, però nascut a La Laguna (Tenerife): Inocencio Font Tullot (22). Llicenciat en Ciències Físiques a la Universitat de Barcelona (1931-1935), va tenir com a mestre a un gran catalanista de renom internacional: Eduard Fontserè (23).
Font Tullot no té cap entrada a Wikipedia. Probablement, a causa de la nàusea provocada per les condecoracions que va rebre d'alemanys i italians durant la Guerra Civil per la qualitat del seu treball com a cap de l’oficina meteorològica de les Balears, on es trobava la gran base de l'aviació Legionària Italiana que tenia per missió atacar tota la costa republicana, des del cap de Creus fins a Almeria. Segons Josep Batlló: No devia agradar-li comentar com va ser la seva vida en aquesta època, ja que no en tenim notícia que s’hi referís mai (22). Jo afegiria que tampoc se sap que renegués mai del seu passat.
De l'extensa obra de Font Tullot (24) m'agradaria retenir un llibre: Historia del clima de España. Cambios climáticos y sus causas (25). Un llibre que té un gran deute amb el treball realitzat per un falangista català: José María Fontana Tarrats (26), qui va dedicar molts anys a recopilar informació climàtica d'època històrica (27). Sobre les fonts consultades per la redacció del seu llibre, Font Tullot deia que:
Una part molt important del llibre procedeix de recopilacions que es mencionen a la seva  bibliografia, la resta la vaig haver de recopilar personalment a base de moltes hores de biblioteca, inclosa la Biblioteca Nacional (Madrid). Per descomptat les recopilacions van ser molt útils, més del que en un principi podia imaginar. Entre elles destaca la realitzada per l'historiador i economista José Maria Fontana Tarrats (...). Ja jubilat, va dedicar els cinc darrers anys de la seva vida a la recopilació, la classificació i l'anàlisi de notícies meteorològiques històriques, amb un entusiasme, clarividència i capacitat de treball veritablement exemplars. Malauradament, els seus treballs van quedar inconclusos en faltar-li temps per indagar més enllà del segle XVII (22).
No és gens fàcil. Però intentaré fer abstracció de les hores que la meva àvia va passar amb una nina nascuda el juliol del 1937 (la meva mare!) al refugi antiaeri (28) mentre l'aviació feixista italiana bombardejava Barcelona, gaudint dels excel·lents informes meteorològics que els havia transmès Font Tullot.

Però el cas és que el treball que aquest personatge va fer anys més tard va obrir un camí interessant que ens permet comparar els resultats de les tècniques més modernes de recerca sobre el clima del passat amb les observacions que van descriure els contemporanis de les èpoques analitzades per aquestes. A aquells que no sabem gaire sobre el canvi climàtic, també ens permet trobar una referència comparativa per saber quin és el crèdit que hem de donar al sensacionalisme periodístic (també l'universitari!).
Tornant a les sequeres històriques que ha viscut el nostre país i l'oblit en què es troben aquestes en els treballs de la majoria d'investigadors universitaris i la confusió generada per l'ús del clickbait (18) entre els mitjans d'informació, et proposo que et baixis dos documents PDF abans que no acabin desapareixent de la xarxa.
El primer, un informe realitzat pel Centro de Estudios y Experimentación de Obras Públicas (CEDEX), del Ministerio de Fomento: Catálogo y Publicación sobre Sequías Históricas (29).

El segon, a guardar com un tresor, l'annexe 1 de l'informe precedent: Anexo 1. Fichas de eventos de sequía del catálogo de sequías históricas (30).
Just per acabar, quan ens parlen de models climàtics que diuen tal o qual cosa que passarà tal o qual any precís, crec que val la pena rellegir l'article de Miguel Ángel Criado (20) i recordar aquesta frase de Font Tullot (22),
Els problemes que planteja la interacció entre les circulacions atmosfèrica i oceànica són de tal calibre que intentar reflectir-los en un model no passa de ser una quimera.

  1. Current and Historical Droughts Around the World, Encyclopædia Britannica
  2. Sèries d'articles - Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat?
  3. Julien Colliat: Climat - Mortelles canicules, Les Chroniques d'Herodote.net, 16.06.2022
  4. Rollet, C. (2010). La canicule de 1911. Observations démographiques et médicales et réactions politiques. Annales de démographie historique, 120, 105-130. https://doi.org/10.3917/adh.120.0105
  5. Jean-Michel Gradt: Canicule : ces étés de plus en plus meurtriers, Les Echos, 05.06.2018
  6. Veure Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? (8), publicat el 06.06.2021
  7. Helmoltz Centre for Environmental Research: Home page
  8. Hari, V., Rakovec, O., Markonis, Y. et al. Increased future occurrences of the exceptional 2018–2019 Central European drought under global warming. Sci Rep 10, 12207 (2020). https://doi.org/10.1038/s41598-020-68872-9
  9. Karine Durand: L'Europe a connu sa pire sécheresse depuis 250 ans, Futures Sciences, 19.05.2022
  10. Arribats aquí, crec que val la pena recordar que el 1860 és la data límit que determina el final de la petita edat de gel i comença la debacle alpina.Veure Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? (6), publicat el 09.05.2021
  11. Benedikt Meyer: La sécheresse de 1540, Musée national suisse, 22.04.2019 || Wetter, O. et al.: The year-long unprecedented European heat and drought of 1540-a worst case, ResearchGate, January 2014
  12. Vincent Huck: De l'an 1500 à l'an 1599, conditions météo remarquables, prevision-meteo.ch, 13.04.2012
  13. Des saisons sèches bien pires par le passé, Le Parisien, 13.06.2011
  14. Joseph-Jean-Nicolas Fuster: Des changements dans le climat de la France : histoire de ses révolutions météorologiques, Paris, 1845. Bibliothèque nationale de France, Gallica
  15. Les grandes secheresses du 2ème millenaire, Les Forums d'Infoclimat, Juillet 2005
  16. La sécheresse s'intensifie en Europe depuis plus de 2000 ans et s'accélère ces dernières années, Notre Planète Info, 17.08.2021
  17. Cresswell-Clay, N., Ummenhofer, C.C., Thatcher, D.L. et al. Twentieth-century Azores High expansion unprecedented in the past 1,200 years. Nat. Geosci. (2022). https://doi.org/10.1038/s41561-022-00971-w
  18. ¿Qué es el clickbait y cómo usarlo de forma correcta?, Escuela Superior de Ingenieros Comerciales (ESIC), Noviembre 2019
  19. La expansión del anticiclón de las Azores provoca las condiciones más secas en la Península Ibérica de los últimos mil años, eldiario.es, 04.07.2022
  20. Miguel Ángel Criado: El anticiclón de las Azores se está expandiendo e intensificando, El País, 04.07.2022
  21. Veure Jordi Camí - La realitat és una construcció mental, publicat en aquest blog el 05.12.2018
  22. Josep Batlló: Inocencio Font Tullot (1914-2003), XXI Jornades de Meteorologia Eduard Fontserè, Barcelona, 27, 28 i 29 de novembre de 2015 (Acte Institucional, 27.11.2015) || Francisco Martín León: Entrevista del mes: D. Inocencio Font Tullot. In MemoriamInocencio Font Tullot (1914- 2003), MeteoRed tiempo.com, 12.06.2003 || Lorenzo GarcÌa de Pedraza: En memoria de Inocencio Font Tullot, Asociación Meteorológica Española (AME)
  23. Wikipedia: Eduard Fontserè [en] [fr] [es] [ca]
  24. Inocencio Font Tullot: Dialnet || Research Gate || Semantic Scholar
  25. Inocencio Font Tullot: Historia del clima de España. Cambios climáticos y sus causas, Instituto Nacional de Meteorología, 1988
  26. Wikipedia: José Maria Fontana Tarrats [en] [fr] [es] [ca] || Manuel Martín Rodríguez: Fontana Tarrats: un economista falangista en el Gobierno Civil de Granada (1943-1947), Revista del CEHGR, 30.06.2017
  27. Mariano Barriendos: La climatología histórica en el contexto universitario español, Millennium (IP 017008-2), 2006 || Daniel Rubio: El cambio climatico en la historia: enemigo y aliado. Síntesis divulgativa - Bibliografia Selectionada, Historiadors de Catalunya, 17.09.2021
  28. Veure Barcelona i la memòria històrica: La Sagrera, publicat en aquest blog el 28.07.2019
  29. Elaboración y mantenimiento de un sistema de indicadores hidrológicos y estudio para la identificación y caracterización de sequías. Informe. Tomo único. Clave CEDEX: 42-405-1-082, noviembre 2013, Madrid
  30. Anexo 1. Fichas de eventos de sequía del catálogo de sequías históricas

Tuesday, July 5, 2022

suisse: les frontières en mouvement (2/2)

Swisstopo mesure une nouvelle fois notre pays au millimètre près, RTS, 20.06.2022


Suïssa és un petit país amb una preocupació secular pel traçat precís de les seves fronteres. Fruit d'aquesta preocupació, ha desenvolupat una cartografia amb una qualitat reconeguda internacionalment i de la qual els suïssos ens sentim particularment orgullosos. 

Si la passió per la precisió de la cartografia digital de la xarxa i les instal·lacions d'una companyia hidroelèctrica em van portar ja fa més de 30 anys a aquest país, avui m'agradaria parlar-te d'aquells professionals que treballen directament en la cartografia del territori.

Fa cosa d'un parell d'anys, vaig publicar un post on et parlava de les fronteres de Suïssa i del fet que aquestes estiguin delimitades per accidents naturals: rius, llacs, glaceres..., i de com els processos geomorfològics, aguditzats pel canvi climàtic, han modificat el traçat d'aquests elements del seu paisatge i, amb ells, el traçat de les seves fronteres (1). I aprofitava per parlar-te del treball de cartografia de precisió que duen a terme els professionals de l'Office fédéral de topographie (a.k.a Swisstopo) (2).

L'impacte de la geomorfologia sobre els límits de les fronteres (3) es va reconèixer en un tractat signat el 2008 entre Suïssa i Itàlia (4).
A la regió alpina, la frontera nacional està determinada en gran mesura per la conca hidrogràfica, que segueix crestes rocoses i crestes glacials. Les demarcacions són rares i es troben, per exemple, als passos. Ras i curt: als Alps, les fronteres estan determinades per la direcció en què flueix l'aigua. Tanmateix, a causa de l'escalfament global i la fusió del gel i la neu, la línia de la conca pot canviar. I quan aquesta canvia, les fronteres s'han d'adaptar.
Malgrat tot, com pots veure al vídeo amb què he obert el post d'avui, més enllà de les fronteres artificials que creem els homes, és tot un país i la placa sobre la qual aquest es troba que estan en moviment:
Junt amb els països veïns, Suïssa s'està movent de manera horitzontal, lenta però constantment, uns 2,5 centímetres cada any cap al nord-est a la placa europea. Tot i que també es mou verticalment, a una escala mil·limètrica, per exemple, a causa de l'elevació alpina que encara continua i explica la sismicitat d'aquesta regió (5) (6).
En fi, ja has entès que no és solament Suïssa qui s'està desplaçant, i també hauràs deduït que no és l'únic país on es fan aquest tipus de mesures. Només he aprofitat el vídeo de la RTS per compartir amb tu com el canvi climàtic està impactant el traçat de les fronteres als Alps i com es prenen les mesures que ens permeten conèixer la direcció i la magnitud del desplaçament de la placa europea.


  1. Veure Suisse: les frontières en mouvement (1/2), publicat el 06.09.2020
  2. Swisstopo: Home page
  3. Swisstopo: Frontière nationale: Nos frontières changent
  4. Luigi Jorio: Crise climatique: Des frontières mouvantes séparent la Suisse et l’Italie, SwissInfo, 17.05.2020
  5. Swisstopo mesure une nouvelle fois notre pays au millimètre près, RTS, 20.06.2022
  6. Veure Le risque sismique en Suisse, publicat el 13.02.2018

Sunday, July 3, 2022

lectures d'estiu

Image by Gerd Altmann from Pixabay


Potser ja t'has agafat uns dies de vacances, o penses fer-ho aviat. O potser estàs a la platja. O potser no tens pensat sortir i comences a trobar un temps que feia molt que no tenies. Potser fas part d'aquelles persones que no poden imaginar uns dies de tranquil·litat sense llegir un bon llibre.

Si és el cas, i no fas part d'aquells que diuen que la lectura ha d'anar acompanyada del pes de la cultura i l'olor del paper, avui m'agradaria compartir amb tu uns enllaços que et permetran baixar-te tones de lectura gratuïtament sense arriscar-te a fer res que no sigui perfectament legal, ni a omplir el teu suport (e-reader, telèfon, tablet, ordinador...) de virus, ni tones de publicitat de difícil digestió.

En principi son enllaços que he anat recollint des de fa temps, però que no he tingut el temps de ficar en ordre al meu compte a Pearltrees (1), que fa temps que demana que li dediqui un xic d'atenció. Els que comparteixo avui amb tu els he anat recollint (sense massa rigor, és cert) al meu compte a Evernote (2) i els pots trobar en aquest enllaç.

Quan punxis l'enllaç veuràs que, tret dels best sellers d'actualitat, hi ha un xic de tot: antics llibres (clàssics) alliberats dels drets d'autor, nous llibres d'actors novells, llibres recents que els editors posen a disposició gratuïtament, manuals tècnics, cursos de llengües, i un llarg etcètera.

Hi ha tants llibres que no crec que em puguis dir en una setmana si has trobat algun que t'hagi agradat. Però si el trobes, el baixes, el llegeixes i t'agrada, no deixis de dir-m'ho. Segurament és un bon llibre que no he llegit encara o, si ja ho he fet, podem petar la xerrada parlant d'allò que més ens hagi agradat.


  1. Pearltrees: Books
  2. Evernote: it-desk-media-books