 |
| Source: Encyclopædia Britannica, Inc. (1) |
Acabat el curt -però intens- període d'elevades temperatures que hem viscut durant el mes de juny d'enguany, i a l'espera dels altres que el seguiran, crec que val la pena reprendre les notes que vaig compartir a altres posts dedicats als col·lapses climàtics del passat (2) i recordar junts els seus períodes d'extrema sequera.
Un article publicat a mitjans de juny a Les Chroniques d'Herodote.net (no confondre amb Herodote.org) ens deia que: el nombre de víctimes dels períodes de grans sequeres de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana és molt difícil de valorar, car es confon l'excés de mortalitat estival amb episodis de fam o epidèmies de pesta. Cal esperar al s. XVII per començar a tenir les primeres dades fiables:
En realitat, estem tan poc informats de la història climàtica, que ens podem empassar sense cap mena de problemes titulars com el que es va publicar en 2018 a un diari francès: Onada de calor: els estius cada cop més mortals (5).
L'anàlisi exclusiva i sovent excloent de les temperatures del passat i les seves desafortunades al·lusions a un període anomenat: Període preindustrial, ha tingut com a resultat l'associació mediàtica de períodes de temperatures elevades amb períodes de sequera. En vaig parlar a un article publicat en juny del 2021 (6) i, llegint entre línies, els investigadors de l'Helmoltz Centre for Environmental Research (UFZ) (7), que en saben molt més que jo, semblen confirmar-ho a un article (8) resumit en francès per Futura Sciences el passat mes de maig (9), del que he retingut el que segueix a continuació:
Pel que fa a un passat que molts investigadors no semblen tenir gaire temps ni interès a estudiar, crec que val la pena recordar que encara no hem viscut res de similar a la terrible sequera del 1540 (11). Una terrible sequera que podem contextualitzar temporalment a l'Almanac del segle XVI de Vincent Huck (12) observar ràpidament quin és el risc que suposa aventurar què passarà en el futur basant-nos en el present.
Un article publicat a Le Parisien el juny del 2011 (13) ens recordava que aquella terrible sequera del 1540 estava lluny de ser un fenomen aïllat:
Basant-nos en les referències dels articles que t'he passat avui, veuràs que res no ha canviat tant com el clima durant els darrers segles. I si et mires els posts que he anat publicant al llarg d'aquesta sèrie, veuràs que pots estendre aquests segles a la història mateixa del nostre planeta.
En realitat, els canvi climàtic no va esperar a que James Watt millorés la màquina de vapor inventada en 1712 per Thomas Newcomen i acabés donant lloc a la brasa del Període preindustrial. El que avui coneixem com a canvi climàtic és en realitat el resultat d'un canvi que ve de molt més lluny i que hem accelerat gràcies a les emissions de la combustió d'hidrocarburs que han caracteritzat el model energètic dels darrers segles.
En realitat, malgrat alguns episodis de refredament com ara com la petita edat de gel, les temperatures han estat pujant regularment des de fa molt de temps, tal com semblen haver-ho demostrat recentment investigadors de la Universitat de Cambridge, després d'analitzar els isòtops estables de les anelles dels roures, vius i morts, durant un període de més de 2 000 anys (16).
Ara bé, el passat dilluns, alguns diaris espanyols es feien ressò d'una notícia publicada per EFE relacionada amb un estudi publicat el mateix dia a Nature Geoscience (17): Twentieth-century Azores High expansion unprecedented in the past 1,200 years. Resumit a cop de destral, l'article afirmava que:
Com el nostre cervell no està preparat per fixar de manera fidel un record més enllà de quatre anys i, pel que fa al present, sabem que no és res d'altre que una construcció mental que cadascun de nosaltres interpreta de manera diferent (21), els mitjans de comunicació no tenen cap problema en fer-nos empassar qualsevol titular que faci referència a fenòmens que puguin haver passat fa mil anys.
Un dels obstacles que podem interposar al sensacionalisme periodístic (també l'universitari!) és verificar allò que llegim amb les recopilacions que s'han fet sobre els fenòmens climàtics i meteorològics que van descriure i escriure aquells que els van viure en temps passats. Podem trobar dos exemples en el cas de França o de Suïssa en el llibre de Joseph Fuster (1845) (14) o en l'almanac de Vincent Huck (12).
En el cas d'Espanya, et recomano visitar l'obra d'un remarcable meteoròleg d’origen català, però nascut a La Laguna (Tenerife): Inocencio Font Tullot (22). Llicenciat en Ciències Físiques a la Universitat de Barcelona (1931-1935), va tenir com a mestre a un gran catalanista de renom internacional: Eduard Fontserè (23).
Però el cas és que el treball que aquest personatge va fer anys més tard va obrir un camí interessant que ens permet comparar els resultats de les tècniques més modernes de recerca sobre el clima del passat amb les observacions que van descriure els contemporanis de les èpoques analitzades per aquestes. A aquells que no sabem gaire sobre el canvi climàtic, també ens permet trobar una referència comparativa per saber quin és el crèdit que hem de donar al sensacionalisme periodístic (també l'universitari!).
Tornant a les sequeres històriques que ha viscut el nostre país i l'oblit en què es troben aquestes en els treballs de la majoria d'investigadors universitaris i la confusió generada per l'ús del clickbait (18) entre els mitjans d'informació, et proposo que et baixis dos documents PDF abans que no acabin desapareixent de la xarxa.
Un article publicat a mitjans de juny a Les Chroniques d'Herodote.net (no confondre amb Herodote.org) ens deia que: el nombre de víctimes dels períodes de grans sequeres de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana és molt difícil de valorar, car es confon l'excés de mortalitat estival amb episodis de fam o epidèmies de pesta. Cal esperar al s. XVII per començar a tenir les primeres dades fiables:
- 1636: 500 000 morts
- 1705: entre 200 000 i 500 000 morts
- 1718: 250 000 morts
- 1719: 450 000 morts
- 1747: 200 000 morts
- 1779: 200 000 morts
- 1846: prop de 100 000 morts
- 1859: prop de 100 000 morts
- 1911: 40 000 morts (4)
- 2003: 15 000 morts
Nota: Tingues en compte que aquestes dades només es refereixen a França i que pots trobar més detalls a l'article (3)Durant molts anys els historiadors ens havien parlat del nombre de morts de les guerres a les quals va participar França a Europa i a les colònies americanes durant el s. XVIII. Conèixer el nombre de morts que van provocar les sequeres no és quelcom que tothom hagi après a l'escola, més si tenim en compte que els fenòmens climàtics no n'han de fer res de les fronteres dels homes.
En realitat, estem tan poc informats de la història climàtica, que ens podem empassar sense cap mena de problemes titulars com el que es va publicar en 2018 a un diari francès: Onada de calor: els estius cada cop més mortals (5).
 |
| Source: Les Echos, 05.06.2018 |
L'anàlisi exclusiva i sovent excloent de les temperatures del passat i les seves desafortunades al·lusions a un període anomenat: Període preindustrial, ha tingut com a resultat l'associació mediàtica de períodes de temperatures elevades amb períodes de sequera. En vaig parlar a un article publicat en juny del 2021 (6) i, llegint entre línies, els investigadors de l'Helmoltz Centre for Environmental Research (UFZ) (7), que en saben molt més que jo, semblen confirmar-ho a un article (8) resumit en francès per Futura Sciences el passat mes de maig (9), del que he retingut el que segueix a continuació:
D'una banda, els autors confirmen que la durada del període de sequera analitzada per l'article: 2018-2020 és menys extensa que el període de sequera observat durant 1857-1860 (10).El sentit comú ens diu que cal tenir compte de la pluviometria quan parlem del fenomen de la sequera. Un hivern i una primavera freds, però amb baixes precipitacions, poden tenir efectes de sequera molt més devastadors que un hivern i una primavera amb temperatura suaus o càlids, però amb un règim normal de pluges (6).
Un altre paràgraf il·lustra millor la prudència amb què hem de prendre la situació actual i les seves projeccions en el futur: Les sequeres del passat podrien ser greus, però van ser més fredes que les sequeres recents.
Pel que fa a un passat que molts investigadors no semblen tenir gaire temps ni interès a estudiar, crec que val la pena recordar que encara no hem viscut res de similar a la terrible sequera del 1540 (11). Una terrible sequera que podem contextualitzar temporalment a l'Almanac del segle XVI de Vincent Huck (12) observar ràpidament quin és el risc que suposa aventurar què passarà en el futur basant-nos en el present.
Un article publicat a Le Parisien el juny del 2011 (13) ens recordava que aquella terrible sequera del 1540 estava lluny de ser un fenomen aïllat:
Pitjor que la del 1976, la sequera que està afectant avui França no és la més severa que ha conegut el nostre país. L'estiu de 1303 hom podia creuar a peu sec el Rin, el Loira, el Sena o l'Oise. L'any més sec del segle XX a França va ser el 1921 (amb només 2 mm de pluja entre el 22 de maig i l'11 de juliol) (...) Més tard, els estius de 1949, 1953, 1957, 1964, després 1976 i 2003 van ser més durs.De les sequeres del passat a França, també en parlava el 1845 un llibre de Joseph Fuster (14) resumit, pel que fa als períodes de sequera, per un participant anònim a: Les Forums d'Infoclimat (15) el juliol del 2005. Un post de lectura recomanada.
Basant-nos en les referències dels articles que t'he passat avui, veuràs que res no ha canviat tant com el clima durant els darrers segles. I si et mires els posts que he anat publicant al llarg d'aquesta sèrie, veuràs que pots estendre aquests segles a la història mateixa del nostre planeta.
En realitat, els canvi climàtic no va esperar a que James Watt millorés la màquina de vapor inventada en 1712 per Thomas Newcomen i acabés donant lloc a la brasa del Període preindustrial. El que avui coneixem com a canvi climàtic és en realitat el resultat d'un canvi que ve de molt més lluny i que hem accelerat gràcies a les emissions de la combustió d'hidrocarburs que han caracteritzat el model energètic dels darrers segles.
En realitat, malgrat alguns episodis de refredament com ara com la petita edat de gel, les temperatures han estat pujant regularment des de fa molt de temps, tal com semblen haver-ho demostrat recentment investigadors de la Universitat de Cambridge, després d'analitzar els isòtops estables de les anelles dels roures, vius i morts, durant un període de més de 2 000 anys (16).
 |
| Source: La dendrochronologie, c'est bien davantage que compter des cernes, WSL (CH) |
Ara bé, el passat dilluns, alguns diaris espanyols es feien ressò d'una notícia publicada per EFE relacionada amb un estudi publicat el mateix dia a Nature Geoscience (17): Twentieth-century Azores High expansion unprecedented in the past 1,200 years. Resumit a cop de destral, l'article afirmava que:
L'anticicló de les Açores s'expandeix geogràficament, amb més freqüència, més enllà dels seus límits habituals. L'anticicló s'està intensificant, amb altes pressions que es troben per damunt de les mitjanes registrades al passat.Probablement, els investigadors havien escollit amb molta cura el nom del seu article amb la intenció de donar-li la màxima difusió mediàtica. D'entre les publicacions espanyoles que feien al·lusió a l'estudi, dos van retenir la meva atenció.
En primer lloc, el titular de eldiario.es, on la tècnica del clickbait (18) arribava al deliri total: La expansión del anticiclón de las Azores provoca las condiciones más secas en la Península Ibérica de los últimos mil años (19).
En segon lloc, una lectura critica de l'estudi (molt recomanada!!!), realitzada per Miguel Ángel Criado i publicada a El País: El anticiclón de las Azores se está expandiendo e intensificando (20).
 |
| Source: eldiario.es, 04.07.2022 |
Com el nostre cervell no està preparat per fixar de manera fidel un record més enllà de quatre anys i, pel que fa al present, sabem que no és res d'altre que una construcció mental que cadascun de nosaltres interpreta de manera diferent (21), els mitjans de comunicació no tenen cap problema en fer-nos empassar qualsevol titular que faci referència a fenòmens que puguin haver passat fa mil anys.
Un dels obstacles que podem interposar al sensacionalisme periodístic (també l'universitari!) és verificar allò que llegim amb les recopilacions que s'han fet sobre els fenòmens climàtics i meteorològics que van descriure i escriure aquells que els van viure en temps passats. Podem trobar dos exemples en el cas de França o de Suïssa en el llibre de Joseph Fuster (1845) (14) o en l'almanac de Vincent Huck (12).
 |
| Source: Vincent Huck - Almanach des événements météorologiques. De l'an 1500 à l'an 1599 |
En el cas d'Espanya, et recomano visitar l'obra d'un remarcable meteoròleg d’origen català, però nascut a La Laguna (Tenerife): Inocencio Font Tullot (22). Llicenciat en Ciències Físiques a la Universitat de Barcelona (1931-1935), va tenir com a mestre a un gran catalanista de renom internacional: Eduard Fontserè (23).
Font Tullot no té cap entrada a Wikipedia. Probablement, a causa de la nàusea provocada per les condecoracions que va rebre d'alemanys i italians durant la Guerra Civil per la qualitat del seu treball com a cap de l’oficina meteorològica de les Balears, on es trobava la gran base de l'aviació Legionària Italiana que tenia per missió atacar tota la costa republicana, des del cap de Creus fins a Almeria. Segons Josep Batlló: No devia agradar-li comentar com va ser la seva vida en aquesta època, ja que no en tenim notícia que s’hi referís mai (22). Jo afegiria que tampoc se sap que renegués mai del seu passat.De l'extensa obra de Font Tullot (24) m'agradaria retenir un llibre: Historia del clima de España. Cambios climáticos y sus causas (25). Un llibre que té un gran deute amb el treball realitzat per un falangista català: José María Fontana Tarrats (26), qui va dedicar molts anys a recopilar informació climàtica d'època històrica (27). Sobre les fonts consultades per la redacció del seu llibre, Font Tullot deia que:
Una part molt important del llibre procedeix de recopilacions que es mencionen a la seva bibliografia, la resta la vaig haver de recopilar personalment a base de moltes hores de biblioteca, inclosa la Biblioteca Nacional (Madrid). Per descomptat les recopilacions van ser molt útils, més del que en un principi podia imaginar. Entre elles destaca la realitzada per l'historiador i economista José Maria Fontana Tarrats (...). Ja jubilat, va dedicar els cinc darrers anys de la seva vida a la recopilació, la classificació i l'anàlisi de notícies meteorològiques històriques, amb un entusiasme, clarividència i capacitat de treball veritablement exemplars. Malauradament, els seus treballs van quedar inconclusos en faltar-li temps per indagar més enllà del segle XVII (22).No és gens fàcil. Però intentaré fer abstracció de les hores que la meva àvia va passar amb una nina nascuda el juliol del 1937 (la meva mare!) al refugi antiaeri (28) mentre l'aviació feixista italiana bombardejava Barcelona, gaudint dels excel·lents informes meteorològics que els havia transmès Font Tullot.
Però el cas és que el treball que aquest personatge va fer anys més tard va obrir un camí interessant que ens permet comparar els resultats de les tècniques més modernes de recerca sobre el clima del passat amb les observacions que van descriure els contemporanis de les èpoques analitzades per aquestes. A aquells que no sabem gaire sobre el canvi climàtic, també ens permet trobar una referència comparativa per saber quin és el crèdit que hem de donar al sensacionalisme periodístic (també l'universitari!).
 |
El primer, un informe realitzat pel Centro de Estudios y Experimentación de Obras Públicas (CEDEX), del Ministerio de Fomento: Catálogo y Publicación sobre Sequías Históricas (29).Just per acabar, quan ens parlen de models climàtics que diuen tal o qual cosa que passarà tal o qual any precís, crec que val la pena rellegir l'article de Miguel Ángel Criado (20) i recordar aquesta frase de Font Tullot (22),
El segon, a guardar com un tresor, l'annexe 1 de l'informe precedent: Anexo 1. Fichas de eventos de sequía del catálogo de sequías históricas (30).
Els problemes que planteja la interacció entre les circulacions atmosfèrica i oceànica són de tal calibre que intentar reflectir-los en un model no passa de ser una quimera.
- Current and Historical Droughts Around the World, Encyclopædia Britannica
- Sèries d'articles - Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat?
- Julien Colliat: Climat - Mortelles canicules, Les Chroniques d'Herodote.net, 16.06.2022
- Rollet, C. (2010). La canicule de 1911. Observations démographiques et médicales et réactions politiques. Annales de démographie historique, 120, 105-130. https://doi.org/10.3917/adh.120.0105
- Jean-Michel Gradt: Canicule : ces étés de plus en plus meurtriers, Les Echos, 05.06.2018
- Veure Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? (8), publicat el 06.06.2021
- Helmoltz Centre for Environmental Research: Home page
- Hari, V., Rakovec, O., Markonis, Y. et al. Increased future occurrences of the exceptional 2018–2019 Central European drought under global warming. Sci Rep 10, 12207 (2020). https://doi.org/10.1038/s41598-020-68872-9
- Karine Durand: L'Europe a connu sa pire sécheresse depuis 250 ans, Futures Sciences, 19.05.2022
- Arribats aquí, crec que val la pena recordar que el 1860 és la data límit que determina el final de la petita edat de gel i comença la debacle alpina.Veure Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? (6), publicat el 09.05.2021
- Benedikt Meyer: La sécheresse de 1540, Musée national suisse, 22.04.2019 || Wetter, O. et al.: The year-long unprecedented European heat and drought of 1540-a worst case, ResearchGate, January 2014
- Vincent Huck: De l'an 1500 à l'an 1599, conditions météo remarquables, prevision-meteo.ch, 13.04.2012
- Des saisons sèches bien pires par le passé, Le Parisien, 13.06.2011
- Joseph-Jean-Nicolas Fuster: Des changements dans le climat de la France : histoire de ses révolutions météorologiques, Paris, 1845. Bibliothèque nationale de France, Gallica
- Les grandes secheresses du 2ème millenaire, Les Forums d'Infoclimat, Juillet 2005
- La sécheresse s'intensifie en Europe depuis plus de 2000 ans et s'accélère ces dernières années, Notre Planète Info, 17.08.2021
- Cresswell-Clay, N., Ummenhofer, C.C., Thatcher, D.L. et al. Twentieth-century Azores High expansion unprecedented in the past 1,200 years. Nat. Geosci. (2022). https://doi.org/10.1038/s41561-022-00971-w
- ¿Qué es el clickbait y cómo usarlo de forma correcta?, Escuela Superior de Ingenieros Comerciales (ESIC), Noviembre 2019
- La expansión del anticiclón de las Azores provoca las condiciones más secas en la Península Ibérica de los últimos mil años, eldiario.es, 04.07.2022
- Miguel Ángel Criado: El anticiclón de las Azores se está expandiendo e intensificando, El País, 04.07.2022
- Veure Jordi Camí - La realitat és una construcció mental, publicat en aquest blog el 05.12.2018
- Josep Batlló: Inocencio Font Tullot (1914-2003), XXI Jornades de Meteorologia Eduard Fontserè, Barcelona, 27, 28 i 29 de novembre de 2015 (Acte Institucional, 27.11.2015) || Francisco Martín León: Entrevista del mes: D. Inocencio Font Tullot. In MemoriamInocencio Font Tullot (1914- 2003), MeteoRed tiempo.com, 12.06.2003 || Lorenzo GarcÌa de Pedraza: En memoria de Inocencio Font Tullot, Asociación Meteorológica Española (AME)
- Wikipedia: Eduard Fontserè [en] [fr] [es] [ca]
- Inocencio Font Tullot: Dialnet || Research Gate || Semantic Scholar
- Inocencio Font Tullot: Historia del clima de España. Cambios climáticos y sus causas, Instituto Nacional de Meteorología, 1988
- Wikipedia: José Maria Fontana Tarrats [en] [fr] [es] [ca] || Manuel Martín Rodríguez: Fontana Tarrats: un economista falangista en el Gobierno Civil de Granada (1943-1947), Revista del CEHGR, 30.06.2017
- Mariano Barriendos: La climatología histórica en el contexto universitario español, Millennium (IP 017008-2), 2006 || Daniel Rubio: El cambio climatico en la historia: enemigo y aliado. Síntesis divulgativa - Bibliografia Selectionada, Historiadors de Catalunya, 17.09.2021
- Veure Barcelona i la memòria històrica: La Sagrera, publicat en aquest blog el 28.07.2019
- Elaboración y mantenimiento de un sistema de indicadores hidrológicos y estudio para la identificación y caracterización de sequías. Informe. Tomo único. Clave CEDEX: 42-405-1-082, noviembre 2013, Madrid
- Anexo 1. Fichas de eventos de sequía del catálogo de sequías históricas
Doncs,un cop més,molt ben documentat.I n'estic fart de sentir a la radio comunicats inacabables sobre l'elevades que son les temperatures,que si canvi climàtic,que si blablabla...per a acabar dient:"des de l'any tal que no s'assolien aquestes temperatures".Ai collons,així aquest fenòmen no es nou.Doncs clar que no!!!Al curro fa uns anys em deien:"ara fareu un munt de sal pel canvi climàtic".Cagonlaputa,des del "Glòria" que la pluviometria mitja a passat de 400 a 700 mm. i els mateixos tios diuen:"clar,el canvi climàtic".Jo no nego què alguna cosa hi ha,però òstia!,deixem de parlar d'això com si mai abans hagués passat.
ReplyDeleteBueno soci,gràcies pel post.
Com deia un savi doctor d'una de les més prestigioses universitats del Vallès: Clar que estem vivint un canvi climàtic. Més que res, perquè el clima no ha deixat mai de canviar !
ReplyDeleteUna altra cosa és que el clima estigui canviant ràpidament i de manera més intensa a causa de l'acumulació de les emissions del CO₂ i del metà que havia quedat atrapat sota terra i que l'activitat industrial ha fet tornar a l'atmosfera. Si volem allargar quelcom que sembli al clima que hem conegut durant uns quants segles, faríem bé en reduir les emissions el més ràpidament possible.
Altrament, m'agradaria suggerir als autors de les visions apocalíptiques d'un futur que ens presenten sota la imatge d'un planeta desèrtic que es llegeixin tres o quatre coses sobre les condicions climàtiques del planeta durant el període Carbonífer, o què va passar durant el període de l'Eocè (What the hell happened during the eocene? ). També podrien llegir-se les referències d'un post que vaig publicar en aquest blog: Could the Sahara ever be green again?. Ja posats, els invitaria a llegir-se tota la sèrie: Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat?
Com he deixat entendre al post que vaig publicar ahir, jo tampoc suporto aquesta passió per terroritzar la gent amb un futur que, davant de la incertesa del que esdevindrà, ha decidit ignorar les condicions d'un passat que coneixem cada cop millor.
En altre ordre de coses, quan es presenta des d'instàncies universitàries el futur del clima com quelcom que només depèn de les nostres decisions, em demano si els investigadors han fet els seus estudis a una facultat de ciències o de teologia.