Thursday, March 7, 2019

what the hell happened during the eocene?

Burke, K.D.: Pliocene and Eocene provide best analogs for nearfuture climates, PNAS, 26.12.2018

Si has anat seguint aquest blog, hauràs vist que estic molt interessat en tot allò que té a veure amb les diferents tècniques de captura del CO2. Sense deixar de banda la descripció d'algunes de les tècniques que m'han semblat més interessants: industrials (1) o semi-industrials basades en l'ús d'energies renovables (2), he seguit amb molta més atenció les alternatives lligades a la gestió de les masses forestals existents (3), a la plantació massiva de nous arbres (4) i les tècniques que permetrien assegurar el seu ràpid creixement (5).

Dies després d'haver publicat un article sobre un estudi de la NASA que demostrava que la Terra era més verda avui que fa 20 anys (6), mentre vivíem un episodi de bon temps raríssim durant el mes de febrer i vèiem les imatges catastròfiques emeses per les cadenes de TV sobre la fosa de les glaceres, vaig recordar un article que havia llegit al blog d'un meteoròleg americà: Guy Walton (7), sobre una de les èpoques geològiques més interessants des del punt de vista del canvi climàtic: l'Eocè (8).

Què diable va passar durant l'Eocè?

Prenent com a base un article molt interessant publicat a finals d'any a una publicació de l'Academy of Sciences of USA (9) i l'article que Wikipedia dedica a l'Eocè (cf. 8), Guy Walton presentava una analogia entre l'evolució del clima actual i el que la Terra havia viscut durant l'Eocè (10). Mentre et mires el gràfic ampliat (punxa aquest enllaç per fer-ho) deixa'm resumir-te a cop de destral l'article dient que l'Eocè (cf. 8) va ser una època geològica molt interessant des del punt de vista climàtic. Entre altres coses, l'inici d'aquesta època es caracteritzava per l'absència de casquets polars: l'Artic era un mar tancat on creixien les palmeres i vivien les tortugues a causa d'unes temperatures molt altes, lligades a una concentració de CO2 que va arribar a ser de 700-900 ppm, comparats amb els 400 ppm mesurats actualment.
Durant l'Eocè la Terra va conèixer una gran varietat de condicions climàtiques diferents que inclouen el clima més càlid de l'era cenozoica i acaben en una glaciació. Va evolucionar des d'un escalfament que va començar fa uns 56 milions, fins arribar al seu nivell més alt fa uns 49 milions d'anys, i va continuar amb una davallada de les temperatures fa uns 34 milions d'anys, que van acabar en una glaciació que va tornar a fer aparèixer el gel als pols.
El canvi climàtic que va tenir lloc durant l'Eocè no té una explicació única, però un dels factors que explica el seu refredament és la captura massiva del CO2 que va provocar l'extensió massiva, arreu del món i durant 800.000 anys d'una falguera aquàtica: l'Azolla (11). Gràcies a un fenomen conegut amb el nom d'Azolla Event (12), aquesta planta va capturar unes quantitats enormes de CO2 i les va transformar en sediments, donant lloc als jaciments de petroli que volen explotar actualment les companyies petrolieres (13), i va acabar amb l'efecte hivernacle d'aquest gas.

Què és una Azolla? 

L'Azolla és una planta extraordinària que es caracteritza per poder duplicar la seva biomassa en 3-10 dies, depenent de les condicions, i on el rendiment pot arribar a 8-10 tones de matèria humida/ha als camps d'arròs asiàtics i fins a 38 tones de matèria humida/ha a l'Índia. La seva capacitat per a fixar el nitrogen fa que aquesta planta s'utilitzi com a biofertilitzant, especialment al sud-est asiàtic. Durant més de 1.000 anys també es va utilitzar a la Xina per reforçar la productivitat agrícola. Quan els arrossars es cobreixen d'aigua a la primavera, l'Azolla es multiplica ràpidament per cobrir l'aigua, suprimint les males herbes. Més tard, la seva descomposició allibera nitrogen a les plantacions d'arròs, proporcionant fins a nou tones de proteïna per hectàrea i any (cf. 8).

Seguint amb les pàgines en anglès de Wikipedia (cf. 8) sembla que l'Azolla també estaria trobant un ús creixent en la producció sostenible d'aliments per a bestiar a causa de la seva riquesa en proteïnes, aminoàcids essencials, vitamines i minerals. Hi ha estudis que descriuen els avantatges de la seva utilització en l'alimentació del bestiar boví, els porcs, ànecs i pollastres, amb augments registrats de la producció de llet, de pes en pollastres d'engreix i producció d'ous.

Un estudi de la FAO descriu la seva integració en un sistema agrícola de biomassa tropical, reduint la necessitat d'insums (14). Tot i que altres estudis afirmen que els precedents estan basats en dades recollides en explotacions subvencionades i que la rendibilitat de l'Azolla per a l'alimentació del bestiar no respon a criteris basats en una economia de mercat (15).

Finalment, en el terreny de la bioremediació (16), les pàgines en anglès de Wikipedia (cf. 8) ens diuen que l'Azolla pot eliminar el crom, el níquel, el coure, el zinc i el plom d'un efluent.

Llavors, perquè no estem plantant l'Azolla per tot arreu? 

Deixant de banda els interessos de la indústria que produeix fertilitzants i engreixos, cal recordar que l'Azolla no pot sobreviure als hiverns amb gelades i que suporta molt malament la salinitat: les plantes naturals no poden sobreviure en més de 1-1,6 ‰, i fins i tot les condicionades, moren amb una salinitat de més del 5,5 ‰.

També podríem afegir que aquells ciutadans que hagin decidit cultivar-la amb una finalitat si més no ornamental, hauran canviat d'idea veient que a Amazon es ven la llavor d'Azolla a 470 USD/kg, advertint als clients potencials de la seva mala olor (17). Tot i que, parlant de mala olor, res com els preus dels llibres en venda a Amazon relacionats amb la utilització d'aquesta planta (18).

I pel que fa a la seva introducció a Espanya, cal no oblidar que (cf. 8):
Debido a su potencial colonizador y constituir una amenaza grave para las especies autóctonas, los hábitats o los ecosistemas, todas las especies y subespecies dentro del género Azolla han sido incluidas en el Catálogo Español de Especies exóticas Invasoras, aprobado por Real Decreto 630/2013, de 2 de agosto, estando prohibida en España su introducción en el medio natural, posesión, transporte, tráfico y comercio.

  1. Turning CO2 gas into rock, publicat en aquest blog el 30.05.2017 || Carbon capture and storage, publicat en aquest blog el 19.03.2018 || The road to hell is paved with good intentions, publicat en aquest blog el 31.07.2018
  2. Carbon capture and Desert irrigation, publicat en aquest blog el 04.06.2014
  3. The carbon capture through the management of world’s forests, publicat en aquest blog el 24.02.2019
  4. The carbon capture through massive restoration of world’s forests, publicat en aquest blog el 21.02.2019
  5. How to grow a forest really fast, publicat en aquest blog el 05.07.2018
  6. World is a greener place than it was 20 years ago, publicat en aquest blog el 13.02.2019
  7. Guy Walton: Home page
  8. Wikipedia: Eocene [en] [fr] [es] [ca]
  9. Burke, K.D. et al.: Pliocene and Eocene provide best analogs for near-future climates, PNAS, 26.12.2018
  10. Guy Walton: Extreme Temperature Diary- December 16th, 2018/ Topic: Climate Heading Back To The Eocene?, publicat el 16.12.2018
  11. Wikipedia: Azolla [en] [fr] [es] [ca]
  12. Wikipedia: Azolla Event [en] [es]
  13.  Jonathan Bujak: The Azolla Story: How an Amazing Plant Changed our Climate 50 million Years Ago, The Azolla Foundation, July 2014
  14. Preston, T.R. et al.: Sustainable intensive livestock systems for the humid tropics, FAO, 09.01.2007
  15. J.Tamizhkumaran, J. et al: Why Cultivation of Azolla as Cattle Feed Not Sustainable?, ResearchGate, July 2012
  16. Wikipedia: Bioremediation [en] [fr] [es] [ca]
  17. Azolla Seed - Mother Fern - 500g, on Amazon, 25.02.2019
  18. Azolla on Amazon, 25.02.2019

No comments: