Pages

Monday, July 29, 2024

sobre l'estupidesa humana

Antonio Iván Rodriguez: La estupidez humana. Las cinco leyes de Carlo M. Cipolla, YouTube, 06.12.2023


Durant el meu pas per una de les més prestigioses universitats del Vallès vaig tenir l'oportunitat de llegir alguns llibres sobre mètodes quantitatius publicats per: Carlo M. Cipolla (1). Els seus llibres em van enganxar, pel seu contingut, per la seva càrrega pedagògica i per un estil que et permetia comprendre ràpidament conceptes que no eren sempre fàcils d'explicar, i encara menys fer-ho amb una bona dosi d'humor i d'ironia.

Fa unes setmanes, vaig recordar al professor Carlo M. Cipolla i també que encara tenia almenys un llibre d'ell al munt de caixes amb vells llibres que tinc a la cava. Em va fer molta mandra de començar a obrir caixes per buscar-lo (ho has encertat, no els tinc catalogats!) i vaig llençar una recerca a Google per ficar-me al dia sobre què havia publicat després que jo deixés la universitat.

No feia res quins fossin els mots clau que utilitzés per a la recerca, sempre apareixia en primer lloc de les respostes un tractat sobre Les lleis bàsiques de l'estupidesa humana. Van ser escrites el 1976, mentre Carlo M. Cipolla impartia Història de l'economia a la universitat de Berkeley (CA, USA). De vegades, el text circulava de forma anònima, fins que finalment va ser imprès el 1988, al llibre Allegro ma non troppo (1) (2).

Com la intenció del professor no era la d'obtenir rèdit econòmic sempre en va permetre la reproducció gratuïta. Si fas una recerca a Google pots descarregar gratuïtament el PDF original en anglès o la seva traducció a altres llengües. Si vols llegir les seves 17 pàgines en espanyol, et proposo  punxar aquest enllaç.

Quan vaig arribar a la lectura de la cinquena de les lleis, vaig recordar al meu avi matern. Sovint em repetia que m'havia de protegir dels malparits, però, sobretot, dels imbècils, car no hi havia res de més perillós a la vida.

Mai no vaig entendre que, sabent el mal que li feia, gairebé mai no es perdia veure per la TVE del règim franquista les Demostraciones sindicales que se celebraven cada primer de maig a l'estadi Santiago Bernabéu. Uns actes que preparava la branca de Educación y Descanso, de la Organización Sindical del règim, amb el suport de las Hermandades Sindicales de Labradores y Ganaderos, que s'encarregaven de confeccionar la llista dels assistents i contractar els mitjans de transport.

En particular, es ficava vermell com un pebrot quan veia els grups d'aragonesos que ballaven jotes (el meu avi va nàixer a l'Aragó) i els grups sardanistes i castellers que participaven en aquells homenatges al règim franquista. I, com un disc ratllat, no parava de repetir el mateix: que odiava als malparits d'aquell règim, però encara més als imbècils que hi participaven donant suport a la dictadura. Una frase que es convertiria amb els anys en la cinquena llei bàsica de la estupidesa humana evocada pel professor Carlo M. Cipolla.

Castellers catalanes homenajean a Franco (1974), YouTube, 15.07.2023


  1. Wikipedia: Carlo M. Cipolla [en] [fr] [es] [ca]
  2. Héctor G. Barnés: El economista que definió las cinco leyes infalibles de la estupidez humana, El Confidencial, 07.01.2019

Tuesday, July 16, 2024

en train à travers la suisse


No sé si, a causa dels problemes habituals de copyright, podràs veure-la des del país on resideixes. Però si tens la possibilitat, m'agradaria proposar-te una sèrie de la RTS que val la pena veure: En train à travers la Suisse.

Més enllà dels trajectes turístics que pots haver ja vist en alguns vídeos que he anat publicant en aquest blog, i que també presenta la sèrie, els seus episodis de 50' presenten algunes de les ciutats dels seus recorreguts, entrevistes amb els conductors dels trens i els revisors, però també amb els passatgers i els membres de les nombroses associacions d'amics dels ferrocarrils que pots trobar arreu del nostre país.

I quelcom que no s'escaparà a aquells que viuen en altres realitats, el fet que malgrat que la sèrie hagi estat realitzada per compatriotes de llengua suïssa alemanya, tothom s'expressa als episodis amb la llengua que coneix (tot i que no sigui sempre la seva) i és només en el doblatge de la zona on s'emet la sèrie que es doblarà o no. 
Una altra cosa són els "revisors" dels trens, que han de conèixer les llengües nacionals, l'anglès i, en zones altament turístiques, també el japonès.
Personalment, és una sèrie que no puc veure sense experimentar una gran emoció. En particular, quan veig molts dels trens, dels paisatges i de les ciutats que presenten els episodis i que he tingut la sort de conèixer gràcies a les meves activitats de lleure o professionals.

Actualment, pots veure els episodis de la sèrie a:

Sunday, July 14, 2024

from the burgerzaal to the cosmos

[6] COSMOS. Historias de viajeros. Carl Sagan, YouTube, 27.01.2012


El 18.11.2023 vaig publicar un post (1) on t'explicava la influència que Carl Sagan (2) i la seva sèrie Cosmos (3) havien tingut en mi quan era jove. Una influència que mai m'ha abandonat.

Un dels episodis que més em va impactar d'aquella sèrie va ser l'episodi 6: Travellers' Tales (traduït a l'espanyol com Historias de viajeros), emès per Public Broadcasting Service (PBS) el 03.11.1980. Un episodi que pots trobar en llengua anglesa a Internet Archive (4), i a l'enllaç del vídeo amb què he obert el post d'avui en la seva traducció a l'espanyol.

Com pots veure si punxes l'enllaç de la versió traduïda en espanyol del vídeo d'aquest episodi, aquest comença al minut 11:24, just amb una introducció de la societat holandesa del s. XVII que, al minut 13:30 de l'episodi ens transporta a un dels llocs que vaig jurar-me que un dia havia de visitar: la Burgerzaal, o la sala dels ciutadans de l'antic Ajuntament d'Amsterdam.

L'oportunitat es va presentar l'any 2013. La meva filla va estar seleccionada per representar el nostre país a la 2013 International Cup, de la World Baton Twirling Federation, a Almere (Països Baixos). I un dia que no participava en cap competició, vam agafar el tren cap a Amsterdam i..., pots trobar a un post publicat el 15.08.2013 el relat d'aquella visita (5). Deixa'm afegir, però, que la idea d'estar en aquella nau, on segles abans havien estat preparant els seus viatges alguns dels millors navegants de la història i, anys abans, Carl Sagan, em va provocar una emoció que, encara avui, no puc arribar a descriure.


  1. Veure Carl Sagan - Traveller's Tales, publicat en aquest blog el 18.11.2023
  2. Wikipedia: Carl Sagan [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: Cosmos [en] [fr] [es] [ca]
  4. Carl Sagan Cosmos series episode 6 Travellers Tales ( 480 P), Internet Archive, 23.03.2020
  5. Veure Amsterdam 2013 - notes personals: la Burgerzaal, publicat en aquest blog el 15.08.2013

Thursday, July 11, 2024

håkon anton fagerås

My Modern Met - Fluffy Pillows and Expressive People Sculptures by Håkon Anton Fagerås, YouTube, 08.02.2020


Probablement ja el coneixes. Però, si no és el cas, avui m'agradaria compartir amb tu l'obra d'un escultor noruec anomenat Håkon Anton Fagerås (1).

A la bio de la seva pàgina web, Fagerås es presenta com un artista nascut el 1975, llicenciat per l'Acadèmia Nacional de Belles Arts d'Oslo i especialitzat principalment en l'escultura en marbre. Fagerås està radicat a Oslo (Noruega) i, des del 1999, treballa a Pietrasanta (Itàlia), una ciutat toscana coneguda per les seves pedreres de marbre i els seus tallers de talla de pedra.

Un reconegut crític d'art italià, Francesco Poli, va descriure així el treball de Håkon Anton Fagerås al seu assaig The Fascinating Vulnerability of Sculpture:
Fagerås és capaç de mostrar un llenguatge tècnicament refinat en argila, marbre o aliatges diversos, per crear figures que existeixen en una atmosfera de temps suspès. Mostren una dimensió humana íntima, introvertida i insegura amb una expressió emocional i física úniques (...) .
L'originalitat distintiva de l'obra de Fagerås rau, al meu entendre, en la seva fascinant ambivalència d'estil i d'expressió. Les seves escultures són alhora l'expressió d'una investigació conscient dels límits de la representació escultòrica, i alhora un intent apassionat, i de vegades nostàlgic, de donar a les seves figures una autèntica tensió viva (...)
Pots trobar un munt d'imatges i vídeos de la seva obra a la seva pàgina Web o al seu compte Instagram (1). També fent una recerca a les imatges de Google o als vídeos de YouTube.

Personalment, el treball que més m'ha arribat al cor és una estàtua de bronze que la multinacional farmacèutica Pfizer va encarregar a Håkon Anton Fagerås en homenatge a Cecilie, una mare soltera a qui van diagnosticar-li un càncer de mama metastàtic quan tenia 42 anys i tres fills de 19, 17 i 7 anys. La seva finalitat és la de conscienciar a la societat sobre les pacients que pateixen aquesta malaltia terminal i donar-les la visibilitat que es mereixen.


L'estàtua es va inaugurar el 20 de juny de 2022 per l'alcaldessa d'Oslo i actualment es troba a Spikersuppa (2), molt a prop del parlament noruec. L'estàtua té un codi QR que dona accés a un documental de 9 minuts sobre la història de Cecilie Flatval i la creació de l'estàtua (3): és el vídeo amb què tanco el post d'avui.

Brystkreftforeningen: Cecilie – woman with incurable breast cancer, YouTube, 08.08.2023


Lectures recomanades
  1. Håkon Anton Fagerås: Home page || Instagram
  2. Google Maps: Cecilie - Breast Cancer Statue
  3. Cecilie - woman with incurable breast cancer: Home page

Tuesday, July 9, 2024

sobre la democràcia corinthiana

Otra historia desconocida: La Democracia Corinthiana por Eduardo Galeano, Tranquilo Tv, YouTube, 17.06.2014


Aquesta setmana podràs veure els partits de les semifinals i la final de la UEFA EURO 2024

Arreu del món, a les cadenes de TV que disposin de drets de copyright per emetre les seves imatges, un munt d'experts et comentaran els partits i, gràcies als darrers gadgets de la infografia, et faran veure les jugades i les tàctiques de cadascun dels equips d'una manera en què ni tan sols els actors d'aquestes les han vist.

Els jugadors passaran així a ser una mena d'avatars en els jocs de vídeo en mans d'aquests experts i, el seu rendiment al campionat, marcarà el seu preu de mercat en les futures transaccions comercials entre clubs i comissionistes. 

Ens diran que això és el futbol. I a aquells -entre els que em pots afegir a la llista- que no ho veiem així, ens diran que no hem entès res.

Aquells que ho han entès tot, estic segur que mai han estat interessats per conèixer algunes de les històries que t'he explicat en aquest blog. 

Històries com ara la del CE Sagrerenc, el club on va jugar el meu avi matern (1). La passió de la meva infància com a seguidor d'un club del meu barri: el CF Damm (2). La descoberta a Amsterdam dels vestigis del club i les llegendes que van marcar la meva adolescència (3). Una adolescència que també havia marcat un dels millors jugadors de tots els temps: George Best (4). Jugadors de qui gairebé ningú recordava la seva ideologia maoista, com Paul Breitner (4). La llegenda urbana sobre l'origen gitano d'un Johan Cruyff que es va consagrar a un club jueu: l'Ajax d'Amsterdam (5). Un Johan Cruyff sobre el que es va comentar més aviat poc el seu ateisme (6):
No sóc religiós. A Espanya, els 22 jugadors fan el senyal de la creu abans d'entrar al terreny de joc. Per tant, si funcionés, tots els partits haurien d'acabar amb empat (Johan Cruyff).
Qui sí que és d'origen gitano (7), ateu, revolucionari, antifeixista i internacionalista (8) és Eric Cantona, a qui et proposo trobar a un documental que et recomano molt i molt de veure: Les rebelles du foot.

Un documental que desenvolupa el vídeo d'Eduardo Galeano amb què he obert el post d'avui i, a través d'entrevistes amb els seus actors principals, també desenvolupa l'experiència popular que va representar el que avui alguns encara recorden amb molta emoció: la Democracia Corinthiana (9). També amb molta tristor, per la manera com va acabar aquella experiència (10).

Et proposo doncs veure aquest documental. Pots trobar a continuació el seu original en llengua francesa. Però, si ho prefereixes, pots veure'l en altres dues versions traduïdes a l'anglès o a l'espanyol.
Portraits du Monde - Les rebelles du foot. Socrates, le docteur du football - vu par Eric Cantona, YouTube, 10.03.2024

Real Life. Portraits et Témoignages - Eric Cantona : engagé, il n'accepte pas les injustices, YouTube, 28.11.2023


  1. Veure Barcelona i la memòria històrica: La Sagrera, publicat en aquest blog el 28.07.2019
  2. Veure Barcelona i la memòria històrica - Nou Barris, publicat en aquest blog el 08.02.2019
  3. Veure Amsterdam 2013 - notes personals: futbol, publicat en aquest blog el 14.08.2013
  4. Veure Paul Breitner, publicat en aquest blog el 19.09.2023
  5. Veure Catalunya i la memòria històrica - el poble gitano, publicat en aquest blog el 04.09.2019
  6. Johan Cruyff Quotes. BrainyQuote
  7. Julio Muñoz Gijón: Bouche cousue sur les footballeurs d'origine tzigane, Huffington Post, 18.11.2012 || Famous Romani players in world football, Romea.cz, 22.05.2013
  8. Jean-Louis Beaucarnot: Aux origines d'Eric Cantona le révolutionnaire, La Révue française de Généalogie, 07.12.2010 || Éric Cantona : «Je ne me sens pas Français (...) Je viens de l'univers», La Dépêche, 14.11.2017
  9. Wikipedia: Democracia Corinthiana [en] [fr] [es] [ca]
  10. Sócrates et "démocratie corinthiane": la renaissance d'un football plus juste, RTS, 17.05.2020

Sunday, July 7, 2024

waste management on the moon

NeoExplains - What the Apollo 11 Site Looks Like Today, YouTube, 12.12.2022
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Tots coneixem algú que disposa d'informacions secretes que els governs ens amaguen i donen una explicació plausible a les més insospitades bajanades.

Ja fa molts anys d'això, vaig tenir una conversa amb un col·lega francès de la feina que, tot i treballar al departament d'informàtica, mai no va fer un secret del seu menyspreu per tot el que tingués alguna relació amb els Estats Units. A un moment de la nostra conversa em va sortir amb la vella història delirant de les proves que existien sobre la mentida de l'arribada dels americans a la Lluna.

Imagine Dragons - On Top Of The World (Official Music Video) (Dir. Matt Eastin), YouTube, 13.11.2013

Si t'està passant pel cap menysprear el que creia d'aquell col·lega, deixa'm dir-te que fa anys d'aquella conversa, però que un article de fa un any publicat al National Geographic (1) o un altre publicat el març d'enguany per Muy Interesante (2) seguien presentant les proves científiques que intenten demostrar a una massa creixent d'incrèduls que els americans van arribar a la Lluna. També que algú va considerar interessant recordar que no ho van fer només una sola vegada (3).
Hi ha qui creu que, des que Neil Armstrong va deixar marcada la seva famosa empremta sobre la regolita lunar, ningú ho va tornar a fer. Tot i això, en total han estat 6 les missions que han tornat a la Lluna i un total de 12 astronautes també van trepitjar la superfície lunar tal com va fer Armstrong el 1969.
Davant la pluja dels secrets delirants que aquell col·lega m'estava donant, vaig decidir demostrar-li que m'havia convençut. Així que vaig proposar-li d'organitzar una reunió urgent amb els científics de l'Observatoire de la Côte d’Azur, del Centre national de la recherche scientifique (CNRS) i els de la Université de la Sorbonne per compartir amb ells les informacions sobre l'engany dels americans i recomanar-los d'aturar les mesures realitzades durant més de 50 anys per calcular l'allunyament de la Lluna de la Terra amb la telemetria làser que apuntava als miralls que els americans deien que havien deixat les missions Apollo 11 i 14 (4). Pel que sigui, va recordar que tenia un treball urgent a lliurar i ja no vaig tenir l'oportunitat de seguir amb aquella conversa.

Els anys han passat i, recentment, pel que sigui (podem anomenar-ho recursos miners?), l'interès per tornar a la Lluna torna a estar d'actualitat. Per un motiu que desconec, quan Neil Armstrong va trepitjar Lluna i va pronunciar una de les frases més icòniques de la història: “És un petit pas per a l'home, però un gran salt per a la humanitat”, alguns van comprendre que, per humanitat, Amstrong es referia als humans nascuts als països occidentals, i no van veure amb una gran simpatia que altres agències espacials que la NASA o l'ESA enviessin a la Lluna els seus enginys espacials.

The Guardian News - China lunar probe returns from moon carrying first ever soil samples from it's far side, YouTube, 25.06.2024

Sincerament, no conec quina opinió li mereixen a Màrius Carol la Tiangong space station: l'estació orbital xinesa que orbita el nostre planeta des del 2021 (5) o el rover Zhurong que la Xina va enviar a Mart un any abans (6), però la desafortunada descripció que va fer de la missió Chang'e-6 (7) a un article d'opinió de La Vanguardia  sembla no dir gran cosa ni a favor seu ni al del diari que el va publicar (8):
Desconec si aquests dos quilos de roques lunars transportades en una càpsula caiguda a Mongòlia –que era el més semblant a una torradora gegant– tenen efectes benèfics sobre el planeta.
Tanmateix, no puc descartar haver interpretat malament el missatge que Màrius Carol volia transmetre. Mostrant el seu escepticisme sobre l'interès científic dels 2 kg de roques lunars transportats per Chang'e-6, Màrius Carol segurament ens volia advertir de la prioritat de repatriar no menys de 96 bosses de residus orgànics, el contingut de les quals està format en part per orina i matèria fecal, que van deixar a la Lluna les missions del programa Apollo (9), junt amb els altres residus no orgànics que hem pogut veure al vídeo amb què he obert el post d'avui.

Amb tota probabilitat, algú tan ben informat com Màrius Carol comparteix la proposta de Mark Lupisella, responsable d'exploracions i investigacions del Goddard Space Flight Center de la NASA, qui proposa llançar una missió robòtica amb l'objectiu de recuperar i analitzar les mostres de residus biològics deixades per les missions del programa Apollo des del 21 de juliol. 1969 (10). Entre altres experiments, Mark Lupisella voldria dur a terme una seqüenciació biomolecular, que permetés conèixer millor les possibles mutacions genètiques que podrien haver patit els microbis presents en els excrements humans.

Mentre les agències de diversos països segueixen treballant en la idea de crear bases lunars habitades, la manca de protocols pel que fa a la gestió dels excrements a la Lluna podria convertir-se en un problema. Una altra cosa seria encara saber qui i com fixaria aquests protocols i qui i com s'encarregaria del seu seguiment. Afortunadament, els americans semblen haver trobat una solució amb la utilització de la urea continguda en l'orina, transformant-la en un superplastificant que es podria utilitzar en la producció d'un formigó sobre el qual prefereixo no conèixer els detalls de la seva composició (11).



Altres lectures d'interès
  1. Sylvia Roig: 10 pruebas científicas que demuestran que el hombre llegó a la Luna, National Geographic España, 25.08.2023
  2. Sarah Romero: Pruebas que demuestran que el hombre llegó a la Luna, Muy Interesante, 14.03.2024
  3. Héctor Rodríguez: ¿Cuántas veces hemos llegado a la Luna?, National Geographic, 23.03.2023
  4. Nouvelle estimation de la taille du noyau de la Lune grâce aux mesures Laser-Lune. Laboratoire Géoazur. Observatoire de la Côte d'Azur. Université Côte d'Azur. UMR 7329 CNRS - UR 082 IRD, 09.07.2019
  5. Wikipedia: Tiangong space station [en] [fr] [es] [ca]
  6. Veure Mars Spacecrafts, publicat en aquest blog el 05.06.2024
  7. Wikipedia: Chang'e-6 [en] [fr] [es] [ca]
  8. Màrius Carol: Una tostadora caída del cielo, La Vanguardia, 27.06.2024
  9. Becky Ferreira: Pooping on the Moon Is a Messy Business, Wired, 25.06.2024
  10. Mark Lupisella et al.: Low-Latency Telerobotic Sample Return and Biomolecular Sequencing for Deep Space Gateway, Deep Space Gateway Science Workshop 2018 (LPI Contrib. No. 2063)
  11. Adrienne Rey: L'urine des astronautes pourrait construire la future base lunaire, Korii, 07.04.2020

Thursday, July 4, 2024

beautiful things

Benson Boone - Beautiful Things (Official Music Video). YouTube, 19.01.2024
Si no estàs familiaritzat amb la llengua del vídeo, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Fa cosa de tres mesos, Benson Boone (1) va publicar un àlbum: Fireworks and Rollerblades (2) que té un tema 4. Beautiful Things (3) del qual Boone va publicar a YouTube i TikTok les primeres versions el mes de desembre del 2023, i el vídeo oficial amb què he obert el post d'avui, a mitjans del mes de gener d'enguany.

Vejam, estic lluny de creure que el fet de trobar la dona de la teva vida, i de seguir o no amb ella, depengui de la voluntat d'un ésser superior. Són les creences de Boone, però no les meves. Això no m'impedeix veure en la lletra d'aquest tema una bonica balada d'amor i un cant a la fragilitat temporal del sentiment de felicitat, interpretats per una veu que m'agrada molt i un ritme que em va enganxar des dels seus primers acords.
@bensonboone

January 19th Song & Video

♬ Beautiful Things - Benson Boone
Si tot això no fos suficient, pel geògraf apassionat per la geomorfologia que soc, hi ha el vídeo realitzat per Matt Eastin (4) i els seus paisatges increïbles. Uns exteriors que, segons Wikipedia (3), s'havien filmat prop de la ciutat de St. George, al sud-oest de l'estat de Utah, a la frontera amb l'estat d'Arizona. Una zona increïble de la qual m'havia parlat la perruquera, que havia enviat a la seva filla a una estada lingüística d'un any amb una família de mormons a Utah.

Més enllà del clip del tema de Benson Boone,  va ser als vídeos amb què tanco el post d'avui que vaig acabar de descobrir una zona de la qual, abans de les descripcions de la meva perruquera, no havia sentit parlar mai abans.

Greater Zion Utah: St George Utah - There is a Place, YouTube, 23.08.2016

We're in the Rockies - 23 great things to do in St George, Utah!, YouTube, 17.10.2021


  1. Benson Boone: Home page || YouTube || Twitter || TikTok || Instagram || Wikipedia: [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: Fireworks and Rollerblades [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: Beautiful Things [en] [fr] [es] [ca]
  4. Matt Eastin: Home page || IMDb || Instagram || Wikipedia

Tuesday, July 2, 2024

les notícies no són informacions

AnnurTV: La idiotización de la sociedad como estrategia de dominación, 09.12.2023


Si fa temps que em segueixes en aquest blog, hauràs descobert algunes de les meves obsessions. Entre elles, segurament has descobert la meva preocupació contra l'analfabetisme funcional: Aquella que explica que hi hagi persones que tenen la capacitat de saber llegir un text, però de fatigar-se en arribar al segon paràgraf perquè són incapaces de comprendre res del que estan llegint. Aquella que explica que hi ha gent que sap utilitzar el buscador de Google per trobar productes que consumir, però que és incapaç d'utilitzar-lo per res d'altre.

Els posts més recents sobre aquest tema els vaig publicar durant la tardor del 2023 (1). Uns posts que vaig anticipar mostrant alguns vells exemples de com combatre una situació que amenaça les bases de la nostra societat, com ara la pedagogia del Mètode Freinet i la seva aplicació per un mestre excepcional: Patricio Redondo (2).

He dedicat part de les meves crítiques al sistema d'ensenyament, sense oblidar mai de mencionar als herois sense capa que es deixen cada dia la pell per a evitar el fenomen de la idiotització social, almenys en els alumnes que tenen sota la seva responsabilitat. Però reconec que no he sigut gens tendre ni amb els mitjans de comunicació ni amb els periodistes.

Gràcies a una excel·lent entrevista de Txema Seglers a Enric González publicada per Crític el febrer d'enguany (3) vaig fer algunes reflexions que no havia fet mai abans. Amb això no vull dir que hagin canviat les meves opinions sobre la responsabilitat dels sistemes educatius i dels mitjans de comunicació sobre un procés d'idiotització social que avança a tota velocitat, però m'ha permès matisar algunes d'aquestes opinions i estendre aquesta responsabilitat més enllà d'on ho havia fet fins ara.

Transcric alguns paràgrafs d'aquesta entrevista per animar-te a llegir un article de lectura recomanada. I començo amb la resposta d'Enric González quan Txema Seglers, que ens recorda a tots que les notícies no són informacions.
No, la informació és el perquè, el què passarà, el com i l’on. Però això costa diners i gent que pagui per aquesta feina. Abans, encara es pagava una mica. A més, el lector, si vol informació útil (horaris de bus, farmàcies de guàrdia, televisió…), la busca en altres llocs. D’altra banda, la publicitat se n’ha anat a Internet, no cap als diaris. Em penso que, avui dia, l’única subscripció imprescindible és The Economist, que les elits paguen i consumeixen per saber què passa al món i guanyar quartos d’una forma seriosa.
Tots sabem que el problema principal del periodisme són els consumidors de periodisme. Els periodistes som dolents, però els lectors encara ho són més. El lector vol que cada dia li diguin que té raó en tot, i, si no en té, s’emprenya moltíssim. Tothom busca en el seu diari el que hi vol trobar, i els diaris els ho donen, perquè ho saben.
A més, hi ha un altre problema: els lectors són incapaços de llegir dos paràgrafs seguits perquè els resulta massa complicat. Volen el missatge curtet i sense ironia, perquè, a més, s’ha perdut el sentit de la ironia. Però el mitjà escrit s’hauria de fer per a gent a qui agrada la lectura, i hauria de tenir textos llargs. De fet, el periodisme necessita els recursos de la literatura, perquè, com millor s’expliqui, tindrà més qualitat. El millor periodisme es als llibres.

  1. Veure, per exemple, Freedom Writers, L'analfabetisme funcional - José Saramago i L'analfabetisme funcional - Suïssa publicats en aquest blog respectivament els 05.10.2023, 28.11.2023 i 05.12.2023
  2. Veure Patricio Redondo, publicat en aquest blog el 22.08.2023
  3. Txema Seglers: Entrevista a Enric González, Crític, 13.02.2024