nuclear energy - some thoughts (1/3)

Figaro Live: EPR de Flamanville: pourquoi le chantier a pris 10 ans de retard et 8 milliards de surcoût, YouTube, 28.06.2019

@daveguasch

El canvi climàtic i la necessitat de reduir les emissions ha tingut com a resultat que s'hagi reactivat per tot arreu el vell debat sobre la necessitat de construir noves plantes d'energia nuclear. Uns debats a la TV i a la premsa que ens han presentat, un cop més, l'energia nuclear com la solució als problemes de les emissions i l'exemple de França com una experiència reeixida en la utilització d'aquesta energia i la sobirania energètica.

Aquesta setmana farà tres anys que els periodistes d'un diari que no és conegut per defendre una línia ideològica d'esquerres ni d'ecologista radical ens presentaven, al vídeo amb què he obert aquest post, el fracàs industrial de la construcció del reactor EPR (1) de Flamanville (2): recorda que post utilitzar els subtítols automàtics de YouTube si no entens el francès.

Unes vicissituds que el mes de gener d'enguany seguien sent d'actualitat (3), amb uns problemes tècnics i financers en la línia dels que ha patit la construcció del reactor EPR d’Olkiluoto (Finlàndia) (4) (5). L'altra cara de la moneda la trobaríem en els reactors EPR Taishan 1 et 2 (Xina), que, tot i que amb retards i amb un cost molt llunyà del que s'havia pressupostat, estan en funcionament des del juny del 2019, malgrat el fet que un incident a Taishan 1, el juny de 2021, va provocar l'aturada del reactor. Un incident lligat al desgast prematur de les barres de combustible que hom lliga a un defecte de disseny del recipient del reactor. El mateix defecte observat a Flamanville durant la seva construcció.

El passat 21 de maig, Pedro Fresco (6) -director general de Transició Ecològica de la Generalitat Valenciana- va publicar un tweet que resumia una notícia publicada el dia abans a The Guardian (7) sobre el sobrecost de 30 miliards d'euros i el nou retard en la construcció del primer EPR del Regne Unit: Hinkley Point C (8).

Nuevo retraso y nuevo sobrecoste. Por ahora 30.000 millones de euros y no se acabará, al menos, hasta 2027 (19 años después de q EDF anunciará su intención de construir un reactor allí) https://t.co/NHmgqXMpuq

— Pedro Fresco (@PedroFresco) May 21, 2022

Probablement, els opinadors que ens presenten l'energia nuclear com una solució a tots els nostres problemes estan al corrent dels problemes de la gestió dels residus, dels problemes tècnics, els pressupostos faraònics i també del temps necessari per a la construcció dels reactors EPR. També vull imaginar que quan ens presenten aquesta energia com una solució que ens permetria escapar a la dependència de les importacions de països tercers, saben perfectament quin és l'origen de l'urani que alimenta les centrals nuclears europees.

Imports of natural uranium to the European Union in 2020 by country of origin (in metric tons), Statista 2022

Justament, sobre el tema de la sobirania energètica lligada a l'energia nuclear, un article publicat a Radio France internationale (RFI) el mes de febrer d'enguany (9) ens recordava que:

A mesura que la crisi d'Ucraïna continua fent pujar els preus dels combustibles fòssils, el fet que França defensi l'energia nuclear com a mitjà per garantir la seva sobirania energètica sona bé. Però un grup d'investigadors ens recorda que França importa tot el seu urani.

Si en 2021 la "independència energètica" de França era del 53,4%, una de les més altes de la UE, des del 2001, les 8.000 a 10.000 tones d'urani que França necessita cada any per fer funcionar les seves centrals nuclears s'importen des de l'estranger. Així, de les 138.230 tones d'urani importades entre el 2005 i el 2020, les dades oficials d'Euratom mostren que tres quartes parts provenien de només quatre països: Kazakhstan (27.748 tones), Austràlia (25.804 tones), Níger (24.787) i Uzbekistan (22.197).

En resum, segueixo creient que els reactors EPR aprofiten millor que els reactors precedents l'urani que consumeixen, i produeixen molts menys residus que les generacions de reactors que els van precedir, També vull creure que les experiències acumulades en la seva construcció permetran que la planificació dels futurs reactors serà més precisa pel que fa al seu cost i temps de construcció. Això no treu que tenim al davant una font d'energia que depèn enormement del subministrament de l'estranger pel que fa a la producció i al seu transport. Una font d'energia que és horriblement costosa en temps i en diners pel que fa a la construcció dels reactors i amb un problema de gestió de residus que està lluny d'haver estat resolt.

Com el problema que tenim al davant és el d'assolir un objectiu de zero emissions el 2050, em semblaria una bona idea no seguir perdent el temps als platós de les TV i fer els càlculs necessaris per saber quin és el nombre de centrals EPR que s'haurien de construir, a quins països i amb quin cost. Qui les finançaria i quant de temps demanaria la seva construcció fins a la seva connexió a la xarxa elèctrica.

Deixant de banda l'augment de les emissions lligades a la producció i transport del ciment i de l'acer necessaris a la construcció dels reactors EPR i de les reserves d'urani que puguin haver-hi al món i on es trobin aquestes (10), en un moment en què la majoria de les centrals nuclears no es troben ja a Europa, crec que algunes de les informacions que has vist en aquest post poden ajudar als opinadors i als seus escoltadors a construir-se una opinió sobre el futur de l'energia nuclear sense fer-se trampes al joc d'El Solitari.

---

1. Wikipedia: EPR [en] [fr] [es] [ca]
2. Jean Blaquière: Nucléaire: EDF va devoir encore repousser la livraison de l’EPR de Flamanville, Le Figaro, 20.06.2019
3. Guillaume Guichard: EDF: nouveau coup dur pour l'EPR de Flamanville, Le Figaro, 12.01.2022
4. Guillaume Guichard: L’EPR finlandais enfin autorisé à démarrer, après douze ans de retard, Le Figaro, 16.12.2021
5. Finnish EPR starts supplying electricity, World Nuclear News, 14.03.2022
6. LinkedIn: Pedro Fresco
7. Alex Lawson: Boss of Hinkley Point C blames pandemic disruption for £3bn delay, The Guardian, 20.05.2022
8. Wikipedia: Hinkley Point C [en] [fr] [es] [ca]
9. Does France's emphasis on nuclear power guarantee its energy independence?, RFI, 23.02.2022
10. Wikipedia: List of countries by uranium reserves [en] [fr] [es] [ca]

swiss made - kiwix

Source: Download Wikipedia for Offline Use, Instructable Circuits

@daveguasch

Aquesta és la història de dos activistes suïssos pel lliure accés al coneixement: Renaud Gaudin i Emmanuel Engelhart que, el 2017, van crear el programari Kiwix, que permet copiar llocs web sencers per fer-los accessibles fora de línia (1) (2).

La vocació inicial de Kiwix és donar suport a l'accés a l'educació a les zones més remotes on manca connectivitat. També als usuaris d'aquells països on l'accés lliure a la xarxa ha d'enfrontar-se als filtres desplegats per règims polítics lliberticides.

Si visites la pàgina Web de Kiwix (2) veuràs que pots trobar un munt d'aplicacions, de material i fins i tot de fitxers, preparats per la descàrrega: preferentment extractes educatius, resumits o no, de Wikipedia, el Project Gutenberg, el PhET Interactive Simulations o els TED Talks. Un material destinat a permetre l'accés a l'educació a tots aquests llocs on, per diferents motius, la xarxa no és accessible o l'ample de banda és inutilitzable per la seva qualitat o el seu cost.

Si l'any del seu llançament,  Kiwix tenia un milió d'usuaris, el seu nombre se situa avui en uns 6 milions, repartits entre 200 països i territoris, inclosa l'Antàrtida! En cinc anys, Kiwix pretén arribar als 100 milions d'usuaris.

Malgrat tot, aquestes xifres només ens parlen dels usuaris que utilitzen l'aplicació en línia per descarregar el programari o els fitxers de Wikipedia llestos per a la seva descàrrega. Per definició, la majoria dels usuaris que fan ús de les pàgines que s'han descarregat en ordinadors situats en països remots, mai apareixen als servidors: segons les estimacions de Kiwix, el nombre d'usuaris potencials del programari seria d'uns 4.000 milions de persones arreu del món.
Més enllà de la seva utilització en el domini educatiu, els equips de Kiwix saben que aquesta eina també s'utilitza per eludir la propaganda estatal. Un dels exemples més remarcable és el de Corea del Nord, on organitzacions dissidents fan ús de Kiwix per emmagatzemar contingut en claus USB, que després es "perden" als carrers i es transformen així en vectors d'informació de la vida al món exterior.

Malgrat el fet que Wikipedia és una de les rares fonts d'informació sobre la guerra d'Ucraïna que encara no ha estat censurada a Rússia, ha rebut diverses advertències del govern des de l'inici de la guerra a Ucraïna, exigint que elimini "material que conté informació inexacta", sota l'amenaça de sancions econòmiques.

Aquestes amenaces han coincidit amb el fet que, des de l'inici de la guerra, el volum global de descàrregues s'ha triplicat, passant de 2.000 a 6.000 diàries. Les descàrregues des de Rússia representen avui gairebé el 40% del total, en comparació amb només el 2% a principis d'any. Les descàrregues de la Wikipedia russa han passat d'unes 100 descàrregues diàries, abans del mes de febrer, a una mitjana de 5.000 diàries a finals de març: Tenim 5.000 nous usuaris cada dia, i el 90% de les persones que els fan servir a l'iPhone es troben actualment a Rússia.

La tecnologia de Kiwix va prendre una nova dimensió a partir del 2016 gràcies al suport econòmic de la branca suïssa de Wikimedia. L'associació té menys de cinc llocs de treball a temps complet, però entre 100 i 200 desenvolupadors voluntaris arreu el món contribueixen amb el seu treball. Actualment, gairebé el 40% del pressupost anual de Kiwix és finançat per la fundació matriu de Wikimedia, als Estats Units.

Per l'actual director de Kiwix tenir la seu a Suïssa és "un avantatge no quantificable, però no insignificant". “Paradoxalment, el nostre programari no té vocació de ser utilitzat a Suïssa, però la seva difusió és molt més senzilla perquè està fet a Suïssa”. El director menciona l'estabilitat, la reputació de qualitat i la neutralitat com a factors favorables a la seva activitat.

---

1. Pauline Turuban: Kiwix, l’outil suisse qui déjoue la censure russe, SwissInfo, 08.04.2022
2. Kiwix: Home page || Content packages

steve kerr powerful message

Steve Kerr estalla tras el tiroteo de Texas: "Estoy tan cansado, ¿cuándo haremos algo?"

El retundo alegato del entrenador de los Golden State Warriors contra las armas se ha compartido en todo el mundo. "El baloncesto no importa, han matado a 14 niños"https://t.co/1StLAnqAfC pic.twitter.com/IL6Hq3iM5J

— La Vanguardia (@LaVanguardia) May 25, 2022

barcelona - els jocs olímpics i l'evolució de la ciutat

Barcelona 1986-->1992 pic.twitter.com/PKaAhDVtzv

— Joaquim Campa (@JoaquimCampa) June 15, 2021

@daveguasch

Fa uns dies, una bona amiga va enviar-me uns enllaços a uns vídeos publicats a Twitter. Dos vídeos que ens donen una visió parcial de com va evolucionar la ciutat en aquells anys de bogeria urbanística i especulativa. Avui m'agradaria compartir-los amb tu.

En realitat, no es tracta de res que no hagi pogut passar a altres grans ciutats del món. Segurament, a Barcelona hauria passat el mateix al llarg dels anys. Tota la diferència rau en la velocitat en què aquells canvis es van produir amb la finalitat d'aprofitar l'avinentesa de les olimpíades i la gran massa de capitals que van arribar lligats a aquest esdeveniment.

Si dones un cop d'ull als comentaris dels tweets, veuràs que gairebé tothom associa aquesta evolució a una mena de catàstrofe urbanística. Probablement, molts dels seus autors obliden que, enllà on actualment es troba l'Eixample de Barcelona, també va haver-hi terres de cultiu, masies i canals de rec. Tot com al Baix Llobregat, on hi havia no fa gaire anys una de les hortes més productives de Catalunya. Fins i tot al barri on jo vaig nàixer: Nou Barris, del que recordo perfectament de quan era petit com es van aixecar els blocs de pisos en un no res i el barri es va poblar amb desenes de milers de nous habitants. Per no parlar dels barris de barraques que van desaparèixer o el desenclavament d'alguns dels barris més miserables de la ciutat.

Sigui com sigui, crec que veure aquestes imatges paga la pena. Si més no, per recordar-nos que el paisatge urbà que hem conegut no té res a veure amb el que van conèixer els nostres avis. I més que probablement, poca cosa tindrà a veure amb el que coneixeran els nostres nets.

Nus de la Trinitat, Barcelona 1991->1992 pic.twitter.com/lBXQ8UQ1zO

— El Boig de Can Fanga (@BoigBCN) May 15, 2022

lonely geographer's journey at la palme

Israël Hands - Le Salin de La Palme, 27.04.2022

@daveguasch

Tot va començar un dia que vam rebre una trucada d'un dels nostres antics creditors. Amb una veu ofegada per l'angoixa, ens va dir que no tenia liquiditats per fer front als pagarés que havia signat a Las Vegas (1), que no podia resistir la pressió de la presència a diari d'El Cobrador del Frac al seu domicili i a la seva empresa, i que tenia el sentiment que el seguien alguns dels empleats del Casino. Vam quedar per veure'ns l'endemà al Tito Carlos de Cerdanyola, on tenim llogat un reservat on diem que celebrem les reunions del politburó, però en realitat tenim un descodificador piratejat on veiem el futbol per la cara.  

Quan va arribar, nosaltres ja hi érem. Després d'un curt silenci, reprenent el que ens havia explicat el dia abans, ens va dir que ens volia fer una proposta. Si pagàvem el seu deute, a canvi ell ens passaria la seva concessió pel manteniment durant 10 anys dels edificis, les instal·lacions i els serveis del complex de Le Salin de La Palme, unes salines que es troben a 20 km al nord de Salses (2).

Com pots veure a la imatge amb què he obert aquest post, no calia ser un gran psicòleg per veure com li brillaven els ulls a Hands davant la idea de prendre la responsabilitat d'aquelles salines. Però vam decidir fer un xic el ronso, mostrant un cert desinterès per la seva proposta. Llavors, va afegir que, entre les instal·lacions sota la nostra responsabilitat també estarien les passejades didàctiques a peu, en carro i en tren elèctric..., i en aquell mateix moment van començar a brillar els ulls d'en Doc. Ja amb un xic més de seguretat a la seva veu, va afegir que a les salines també hi havia una botiga i un bar de vins regionals amb tapas, on els clients podien comprar vins de la regió (3). Per no parlar d'un restaurant molt ben puntuat a Tripadvisor (4). Llavors vam ser en Sinfu i un servidor a qui els va començar a brillar amb força els ulls. Quan ens va parlar de la proximitat del Casino de Port-la-Nouvelle (5) es va sentir una veu vehement que va dir: Prou!!! Parlem-ne.

Le rose des salins de La Palme se transforme en or blanc, L'Indépendant, 05.09.2020

Gràcies a l'eficàcia del nostre servei jurídic, vam resoldre el pagament i la paperassa administrativa en un parell de dies. L'endemà, ja estàvem a l'autopista, camí de Le Salin de La Palme.

En arribar ens van rebre una mena de gurú de les salines: Patrice Gabanou (6) i en Marcel Rodríguez, representant del propietari: le Groupe Salins (7) que també és propietari, entre moltes altres, de les salines d'El Pinet i Torrevella (País Valencià), i de les d'Almeria i Cadis (Andalusia) (veure mapa).

Mentre en Hands controlava les instal·lacions de les salines i en Doc conduïa el tren elèctric preparant itineraris didàctics, en Sinfu i jo vam anar amb en Marcel a donar un cop d'ull als edificis. Ens va cridar l'atenció un d'ells: semblava un magatzem en estat d'abandonament. Vam demanar a Marcel què hi havia al seu interior, i ens va dir que no ho sabia. L'havien llogat a mitjans del 2017 a uns catalans que havien pagat cinc anys de lloguer. Segons ens va dir, durant tot l'estiu del 2017 i fins al mes de setembre va haver-hi molt de moviment, amb camions i camionetes amunt i avall. Des del mes d'octubre d'aquell any, no havia vist que ningú entrés ni sortís del magatzem.

Mentre parlàvem amb Marcel, va arribar el nostre amic transportista de Viladecans. Feia molt de temps que no ens vèiem i, aprofitant un transport de guitarres que enviava un senyor d'Hostafrancs a un senyor que vivia al centre de Perpinyà (8), va fer un salt per venir a veure'ns. Ens va demanar què fèiem. Li vam parlar del magatzem i que, estant llogat, no podíem entrar per veure què hi havia dins. Va traure una palanca de la camioneta, va petar la porta i el vam seguir quan va entrar al local.

El magatzem estava gairebé buit. Però, a un dels racons de la nau, vam trobar un munt de caixes de plàstic amb una tapa poc habitual i un vell logo imprès als costats: una mena de quadrat amb un cercle al mig, travessat per quatre línies verticals. L'amic de Viladecans va donar un cop d'ull a les caixes i ens va dir que, si ens feien nosa, podia carregar-les a la camioneta i desar-les a un magatzem que un familiar li havia deixat a una fàbrica que té al polígon de Can Cuiàs, a Montcada i Reixac.

Com mai no ens havia parlat d'aquest familiar, li vam demanar qui era. Ens va dir que el seu parent respon al nom de Josep Bou (9), i té una xarxa de forns de pa (10). També que, tot i ser una mica tanoca, li havia acabat agafant afecte perquè li permetia fer-se uns calerons a final de mes. Va ficar la mà a la butxaca i ens va ensenyar aquesta foto. Li vam agrair el detall, el vam ajudar a carregar la camioneta i vam anar a beure una ampolla de vi al bar de les salines. Una hora més tard va marxar abans que no es fes fosc.

---

Nota: He escrit aquest post des de la terrassa d'un Mòbil Home al càmping que hi ha darrere Le Salin de La Palme (11). Ens el va oferir el nostre antic creditor en reconeixement del pes que li vam traure del damunt amb el nostre contracte.

Probablement, creus que tot el post no és més que el producte de la meva imaginació delirant. He d'admetre que hi ha una part que és pura llicència literària. Com pots veure a la imatge amb què he obert el post, l'Israël Hands coneix Le Salin de La Palme. En relació amb el nostre amic de Viladecans, no puc confirmar ni desmentir que sigui parent de Josep Bou. Tampoc puc confirmar ni desmentir que hagi venut per una pasta a l'ANC les caixes que es va emportar, ni que siguin les mateixes que l'Assemblea ven a la seva botiga.

Mira. Saps què? Millor ho deixem així. Perquè no sé d'on van sortir aquelles caixes. No conec als que van llogar el magatzem i tampoc no sé on paren. I francament, no tinc ganes de tenir cap mena d'embolics amb tota aquesta història.

---

1. Veure Lonely Geographer's Journey at Las Vegas, publicat el 17.05.2022
2. Côte du Midi: Le Salin de La Palme
3. Découvrir Le Salin de La Palme
4. Tripadvisor: Salin de La Palme
5. Casino de Port-la-Nouvelle: Home page
6. Manuela Cordero: Patrice Gabanou : Gruissan, le sel de sa vie, artdeville
7. Wikipedia: Groupe Salins
8. Podria afegir altres detalls, però no seria políticament correcte
9. Wikipedia: Josep Bou
10. Jaime Bou: Bou Forners
11. Camping Domaine de La Palme: Home page || Mobil Home
    

the musk band

@daveguasch

El passat 19 de maig, Chris Taylor publicava a Mashable un article (1) on descrivia dos dels homes més rics del planeta: Elon Musk i Jeff Bezos i als missatges que ambdós publiquen a Twitter com l'obra de dos sicofants (2), una paraula d'origen grec que molts hem descobert per primera vegada.

Pels atenencs, era una mena de barreja de delator, d'informador, que està assabentat de tot, acusador, mentider, falsari i encara més coses. Si l'acusador guanyava, rebia més o menys la meitat del valor del càstig del condemnat.

En anglès modern però, un sycophant és un adulador poc sincer, i aquest mot s'utilitza per referir-se a algú que practica l'adulació per obtenir quelcom en retorn.

L'article de Chris Taylor, de lectura molt recomanada, ens presenta Elon Musk i Jeff Bezos com una mena de guinyols dedicats a l'adulació pública i publicada de les idees de l'extrema dreta americana, tot seguint un principi que Donald Trump va enunciar l'any 2005: Quan ets una Star, et deixen fer tot el que vulguis (3). Un Donald Trump que l'article també ens presenta com un guinyol al servei d'aquestes idees.

Potser un dia li dedicaré un article a Jeff Bezos, però avui m'agradaria seguir el fil conductor de l'article de Chris Taylor per parlar d'Elon Musk qui, probablement, seguint el consell de Donald Trump, va publicar un tweet el 16.06.2018 que segurament va ser molt apreciat entre la vella militància del PSOE. Podria ser que l'article de Chris Taylor no sigui més que una reacció epidèrmica a un tweet publicat el 18.05.2022 per Elon Musk. Algú podria fins i tot pensar que Musk es va inspirar en el tweet publicat per Toni Cantó el 14.05.2022. Tot i que el més probable és que ambdós tweets sortissin de la mateixa factoria d'idees que l'extrema dreta distribueix entre els seus seguidors arreu del món.
D'aquest tweet recordo que em va cridar molt l'atenció la pregunta que va fer-li l'Astronauta emprenyat (The Angry Astronaut@Astro_Angry): Just per curiositat... quina és la teva motivació per ficar-te en política? Esteu intentant portar la humanitat a Mart i alertar al públic del perill de la intel·ligència artificial. Per què sabotejar aquests valuosos objectius entrant en la polèmica política? Val la pena? La resposta que va rebre de Musk era impagable: A menys que s'aturi, el virus de la ment desperta destruirà la civilització i la humanitat mai arribarà a Mart. Tan impagable com la rèplica que li va donar Gegants adormits (Sleeping Giants@slpng_giants): Has començat a invertir en cocaïna?
No puc descartar que la pregunta de Gegants adormits (Sleeping Giants@slpng_giants) no manifestés sinó una sincera preocupació per l'estat mental d'Elon Musk. Probablement, havia llegit els tweets que el primer fabricant de cotxes elèctrics del planeta havia publicat el 05.03.2022.
Si al primer tweet Musk deia que: Odio dir-ho, però hem d'augmentar la producció de petroli i gas immediatament. Temps extraordinaris exigeixen mesures extraordinàries. Vuit minuts més tard ho "arreglava" dient que: Òbviament, això afectaria negativament a Tesla, però les solucions energètiques sostenibles simplement no poden reaccionar de manera instantània per compensar les exportacions de petroli i gas russos.

Musk sabia de què parlava. Com hem vist abans, el passat 18.05.2022, havia un publicat un tweet on afirmava que: Els atacs polítics contra mi augmentaran dràsticament en els mesos vinents. Una estratègia com qualsevol altra per dir que, qualsevol cosa dolenta que pogués arribar-li durant la resta de l'any -com l'ensorrament del valor de les accions de Tesla o el de la seva presa de control de Twitter- s'explicaria per alguna mena de conspiració contra la seva persona.

El cas és que, com ens ho explica Chris Taylor al seu article, el curs de les accions de Tesla ha caigut un 30% des del mes de gener. El dimecres 18 de maig, el valor de les accions va perdre de 12 miliards de USD. Divendres passat, el valor de l'acció seguia caient (4).
Aquells que, com jo, no saben gairebé res d'economia, podrien recordar que, entre el moment en què Musk va anunciar la compra de Twitter i el que la va aturar amb l'excusa que havia descobert quelcom que tothom sabia, el valor de les accions va caure en picat. També podrien recordar que, després de la caiguda del valor de les accions de Tesla, en part degut a la manca de confiança que provoca en els accionistes les posicions de Musk, un dels principals accionistes de la companyia va demanar-li l'anunci d'una recompra d'accions de 15 miliards de USD, a mesura que el preu de les accions de la companyia seguís caient (cf. 4).

Hi ha fins i tot qui podria pensar que, ara que la dreta americana està prou satisfeta amb els canals de comunicació de Telegram i, més recentment de Truth Social, l'únic interès que pot tenir la compra de Twitter és tancar aquest canal de comunicació als seus oponents i que, com menys costi la seva adquisició, millor. Fins i tot hi ha qui pensa que el fet que caiguin les accions de Tesla a un moment en què tothom sap que el futur dels automòbils serà elèctric, amaga quelcom que no fa massa bona olor.

Però Chris Taylor té les seves pròpies idees i acaba el seu article dient que: Hom esperaria pel bé del planeta i de l'economia, que la deriva de Musk i Bezos cap a la dreta no siguin res d'altre que una cobertura, un intent d'avançar-se al que podria ser un bon any electoral pels republicans al Congrés. Potser creuen que adoptant aquestes postures i fent que agradin als republicans, podran influenciar i moderar un partit que sembla decidit a revertir els drets civils i fer oscil·lar al seu favor la balança de la democràcia. Probablement, creuen que estan pagant el deute que tenen amb la gent que els van convertir en els individus més rics del món.

Jo afegiria que, després de llegir l'article de Chris Taylor, potser valdria la pena tornar a llegir l'article que Judit Castaño va publicar el passat 24.02.2022 a La Vanguardia: 'PayPal Mafia': la historia de un grupo de colegas que ha acabado dominando el sector tecnológico (5).

Elon Musk dio sus primeros pasos en el mundo empresarial de la mano de otros jóvenes emprendedores que hoy son casi tan ricos y poderosos como él (...) Un grupo integrado por hombres que hoy en día forman parte de la elite de los negocios tecnológicos. Una controvertida "secta tecnológica" que está mucho más presente en nuestra vida de lo que imaginamos. 

Sin embargo, quién realmente mueve los hilos es Pether Thiel (...) quien aterrizó en el sector de la tecnología de la mano de Max Levchin y Elon Musk, y juntos, fundaron PayPal. La venta de la compañía a eBay, convirtió a Thiel en multimillonario, lo que le permitió invertir en otros gigantes tecnológicos como Facebook (de hecho, fue el primer gran accionista de la red social) (...) Amigo personal de Donald Trump (fue un donante importante en su campaña presidencial), Pether Thiel es conocido por sus posiciones neoliberales en varios aspectos, que van desde la fiscalidad hasta el poco respeto por los derechos laborales o la privacidad de los ciudadanos (...)

Podria ser que Elon Musk no hagi sigut mai socialista, que no s'hagi fet de dretes recentment i que el seu cervell no estigui perjudicat per la cocaïna?

---

1. Chris Taylor: Congratulations, Elon Musk and Jeff Bezos. You played yourselves. Mashable, 19.05.2022
2. Wikipedia Sycophants [en] [fr] [es] [ca]
3. Dara Lind and Dylan Matthews: Vox Sentences: “When you’re a star, they let you do it. You can do anything.” —Donald Trump, Vox, 07.10.2016
4. Sam Shead: Tesla whale calls for $15 billion stock buyback after share price craters, CNBC, 19.05.2022
5. Judit Castaño: 'PayPal Mafia': la historia de un grupo de colegas que ha acabado dominando el sector tecnológico, La Vanguardia, 24.02.2022

economia circular - una experiència personal (2/2)

NotebookcheckReviews: Lenovo Thinkpad T470s Review. Detailed. High end mobile 2017 laptop, YouTube, 31.03.2017

@daveguasch

Prefaci
Al post que vaig publicar ahir (1) us recordava a cop de destral alguns dels principis de base de l'economia circular i resumia el procés que vaig seguir per l'adquisició de l'ordinador des del qual escric aquest post.

Si al post d'ahir vaig descriure, a grans trets, el procés que vaig seguir fins que la màquina va arribar a casa, avui m'agradaria compartir amb vosaltres quins van ser els tests que vaig fer per comprovar que tot funcionava perfectament i que la configuració anunciada pel venedor era la de la màquina que havia rebut.

Primer contacte
Com et deia ahir, la màquina va arribar a casa, perfectament embalada, neta i amb una versió de Windows en francès preinstal·lada.

Després d'instal·lar Windows 10 i llegir l'esperat missatge de la seva incompatibilitat amb Windows 11 (2), vaig copiar les aplicacions portàtils (3) que sempre porto a una clau USB.

Seguidament, vaig procedir a obrir el ventre de la bèstia per comprovar que tot estava en ordre i els components responien a les especificacions del fabricant.

Lenovo ThinkPadT470s

El control de la bateria
Estava anunciat a la pàgina del venedor que l'ordinador era lliurat solament amb una de les dues bateries que equipaven el ThinkPadT470s quan va sortir de fàbrica. Com era la primera compra que li feia, vaig decidir esperar a veure com m'arribava l'ordinador abans de passar comanda de la segona bateria. Seguidament, vaig fer el test que sempre s'ha de fer en primer lloc quan compres una màquina de segona mà: el test de la bateria (4).

Com el resultat del control de la primera bateria va ser satisfactori, vaig decidir passar la comanda de la segona (una bateria nova i original de Lenovo) a fi de treure-li tota la potència a la bèstia. Em va arribar fa un parell de dies i, amb ambdues bateries carregades al 100%, sense activar la funció de l'economitzador d'energia, l'autonomia estimada és d'aproximadament 7h30 (aproximadament 4h30 en treball normal continu). Una autonomia inferior a la d'un Acer Chromebook 314, però que mai he tingut en cap dels notebooks de la feina.

La memòria RAM
Tot i haver-ho vist a les especificacions, no vaig saltar d'alegria quan vaig veure que un dels dos slots de memòria DDR4, amb 4 GB de RAM, està soldat a la carta mare. L'altre slot venia amb una memòria de 8 GB. Doncs 12 GB de RAM en total: més que suficients per l'ús que tinc pensat donar-li a aquesta màquina.

El disc dur
El disc dur, un SSD M.2 PCIe NVMe OPAL 2, amb 256 GB (5) em va semblar justet pel que fa a la capacitat d'emmagatzematge. Probablement pel fet que mai no m'he gastat una pasta en una de les bèsties que corren pel mercat, el resultat dels tests de lectura / escriptura van ser satisfactoris. 

SSD M.2 PCIe NVMe OPAL 2 256 GB

Tests funcionals (1/2)
Després dels tests de la bateria, de la RAM, del disc dur i d'haver comprovat el que la màquina portava al ventre, vaig tornar a collar els visos i vaig seguir fent altres tests. La pantalla tàctil, les funcions del teclat i els dos nivells d'il·luminació del teclat. Tot en ordre. Vaig connectar alguns aparells amb el Bluetooth: tot em va semblar ràpid i estable.

Altaveus i WebCam
Com una de les crítiques que havia llegit sobre el ThinkPad T470s estava lligada a la qualitat del so, vaig fer algunes proves amb els altaveus del portàtil, els cascs connectats amb Bluetooth i després connectats amb el cable amb aquestes aplicacions: music.YouTube, Spotify / Open Spotify i les versions portàtils de MusicBee i VLC media player. Tenint en compte que és un ordinador portable i que la posició dels altaveus podria ser millorable, em va semblar correcte.

Seguidament, també vaig fer unes proves trucant al meu pare amb Skype i WhatsApp Desktop. Si el prenc com a avaluador dels tests, dir que va trobar que la imatge i el so eren millors que els que rebia quan li passava les trucades des d'un mòbil Samsung 10. No descarto que la targeta Wi-Fi d'un i altre aparell tinguin alguna cosa a veure en el resultat d'aquesta avaluació.

Diagnòstics i Benchmarks
A continuació vaig fer alguns diagnòstics i benchmarks (6) amb Windows Reliability Monitor (7) i les versions portàtils de HW Info, i Speccy: tot em va semblar en ordre.

Seguidament, també ho vaig fer amb el disc dur utilitzant les versions portàtils de SSD-Z, CrystalDiskInfo i CrystalDiskMark: tot en ordre també.

Una targeta microSDXC
Com et deia abans, la capacitat d'emmagatzemament del disc dur (256 GB) se'm feia un xic justeta. Vaig decidir provar una targeta Samsung EVO Plus microSDXC de 128 GB que feia molt de temps que havia comprat d'oferta per pocs francs a Interdiscount, amb la idea de provar-la un dia i desfer-me d'ella si les modestes prestacions que anunciava l'embalatge, confirmades per alguns articles que havia llegit, no permetien utilitzar-la amb garanties.

Samsung EVO Plus microSDXC - 128 GB

Vaig ficar la targeta a l'adaptador que pots veure a la imatge i la vaig introduir al port SD de l'ordinador. Em va semblar raonable deixar el format amb què la targeta venia de fàbrica: exFAT (8). Abans de fer res amb ella, li vaig passar un antivirus portàtil per evitar cap mena de sorpresa. Després vaig copiar una carpeta de música des del mòbil, que havia connectat a un dels 3 ports USB 3.0 de l'ordinador.

Havia llegit que les prestacions del port SD del ThinkPadT470s no estava entre la dels millors notebooks. Altrament, havia llegit un article amb un resultat més que decebedor del test d'aquesta targeta (9). Així doncs, no m'esperava gran cosa pel que fa al resultat.

Probablement, com no he transferit mai a un notebook els vídeos d'una GoPro o la d'un dron, la velocitat de la còpia d'una carpeta de música, des d'un Samsung 10 connectat a un port USB 3.0 fins a la targeta Samsung microSDXC, em va semblar raonable.

També em va semblar raonable el temps que li va prendre copiar tota la música que tinc a la targeta microSD del Samsung 10 (uns 850 temes!), les fotografies i vídeos des de no sé ni quants anys (gairebé 4 GB), totes les imatges, vídeos i àudios que encara no havia netejat a WhatsApp (1 GB). A MusicBee li va prendre uns segons llegir i catalogar tota la música que havia baixat. Vaig obrir i tancar fotografies i vídeos a una velocitat que, tot i no ser la del disc dur, també em va semblar raonable sense més.

Com ja m'ho esperava, la velocitat de transferència va mostrar els seus límits quan vaig copiar les aplicacions portàtils que abans havia copiat al disc dur: uns 7 GB de fitxers executables, llibreries i fitxers de configuració de petita talla: la majoria fitxers d'escassos KB i alguns de pocs MB. I encara més quan vaig llençar l'aplicació per actualitzar les aplicacions des del Cloud.

Encara m'ho he de rumiar. Potser compri més endavant un disc dur amb més capacitat d'emmagatzematge: 500 GB o 1 TB. O potser compri una targeta més ràpida i amb més capacitat d'emmagatzematge: 256 GB o 500 GB. Però donat que les prestacions que ofereixen targetes i discs durs no tenen res a veure i la diferència de preus no és important, especialment pel que fa als discs durs que ven Lenovo (10), probablement em decideixi per un disc dur. Tanmateix, res no corre pressa i tinc temps de veure si trobo alguna oferta.

Thunderbolt 3
Com tenia a la cava una estació Lenovo que m'havia passat un company que ja no la necessitava (11), vaig decidir provar el port USB-C Thunderbolt 3 de l'ordinador. Vaig connectar l'estació a un transformador Lenovo de 90 W i a un cable Gigabit Ethernet (GbE).

Qu'est-ce que Thunderbolt 3 et Thunderbolt 4 ? , Pocket-lint, 14.02.2022

Ara, amb un sol cable puc carregar la bateria, connectar l'ordinador a una xarxa Gigabit Ethernet (GbE) i connectar l'ordinador, via l'HDMI de l'estació, a un monitor!

Tests funcionals (2/2)
Mentre tenia l'ordinador carregant la bateria, vaig fer un darrer test llençant una connexió RDP des d'un altre ordinador i a fi de treballar en sessió remota: tot va funcionar perfectament. També vaig fer alguns tests d'impressió ..., abans de començar a redactar aquest post.

Conclusions
Què podria dir d'altre sinó que estic super content d'haver adquirit per poc més de 360 € un bon notebook: el més lleuger i complet que mai he tingut. Un notebook que podria haver acabat a la ferralla tot i estar en un perfecte estat de funcionament.

Més enllà dels postulats de l'economia circular, més enllà del concepte de la sostenibilitat, crec que és de pur sentit comú defensar la idea d'acabar amb la bogeria de la societat de consum tal com la coneixem avui en dia. Espero que els dos posts que he publicat puguin contribuir a fer passar aquesta idea.

---

1. Veure Economia Circular - Una experiència personal (1/2), publicat en aquest blog el 19.05.2022
2. Veure Windows 11: Heading Straight for the Abyss? (2/2), publicat el 28.04.2022
3. Veure Be Mobile, publicat en aquest blog el 17.12.2014
4. Laurent Cohen: Tester la batterie d'un PC portable sous Windows, Comment ça Marche, 09.08.2021
5. François Bedin: On vous dit tout sur le M.2, le SSD nouvelle génération, 01.Net, 03.03.2018
6. Soufiane Sabiri: Tester les performances de son PC (Benchmark) de A à Z, Easy Tutoriel, 01.01.2022
7. Ryan Maskell: Windows 10. How to Use Reliability Monitor to Analyze System Crashes and Freezes, WinBuzzer, 03.06.2021
8. Les différences entre FAT32, exFAT et NTFS, PC Astuces
9. Bruno Labarbere: Test Samsung Evo+ microSDXC UHS-I 128 Go : pénalisée par l'écriture, Les Numériques, 14.03.2017
10. Lenovo: SSD ThinkPad 1 To Performance PCIe Gen4 NVMe OPAL2 M.2 2280
11. Lenovo: ThinkPad USB -C Dock Gen 2

economia circular - una experiència personal (1/2)

NotebookcheckReviews: Lenovo Thinkpad T470s Review. Detailed. High end mobile 2017 laptop, YouTube, 31.03.2017

@daveguasch

Prefaci
Hom diu de l'economia circular que és un model de producció i de consum que té com a objectiu garantir un creixement sostenible en el temps.

Una sostenibilitat basada en l'optimització dels recursos: la reducció en el consum de primeres matèries i l'aprofitament dels residus, reciclant-los o donant-los una nova vida per convertir-los en nous productes.

Avui m'agradaria compartir amb tu el procés que he seguit per donar-li una nova vida a un ordinador que he comprat recentment de segona mà.

Aquest post no té cap altra pretensió que compartir un procés, uns enllaços i un programari gratuïts que puguin ser útils a tots aquells que compren un ordinador de segona mà.

Soc conscient que les descripcions tècniques que faig en algun moment d'aquest procés poden ser complicades de comprendre per algunes persones que llegiran aquest post, i que d'altres les consideraran massa bàsiques i insuficients.

Introducció
Una de les coses que més m'agrada fer durant la pausa del migdia és una caminada fins al llac Léman. Depenent del camí que segueixo, sovint passo davant d'una botiga que ven bons ordinadors de segona mà a un preu molt interessant.

El passat mes d'abril, vaig estar fent un munt de tests de diferents distribucions de Linux amb un vell ThinkPad x201 que utilitzava com notebook personal i de viatge (1). Probablement, els tests van anar més enllà del que podien resistir l'edat i la configuració de la màquina (2009). Aquesta va començar a escalfar i ara no aguanta més de 10 minuts abans d'aturar-se quan la temperatura és massa alta.

Lenovo ThinkPad X201

Tinc pensat desmuntar-lo completament i fer-li una bona neteja amb un compressor d'aire que el meu fill m'ha de passar. Probablement també serà necessari afegir-li pasta tèrmica al processador (2) (3). Si, malgrat tot, decideix que li ha arribat el moment, m'acomiadaré d'ell amb tristor.

Una màquina molt interessant
Vaig passar per la pàgina web de la botiga de la qual et parlava amb la idea de veure què tenien en oferta. Vaig veure un Lenovo ThinkPadT470 del que tenia molt bones referències.

L'endemà vaig passar per la botiga, però no el tenien en stock i van dir-me d'esperar una setmana per poder donar-li un cop d'ull. La meva traducció personal va ser: no tinc aquest ordinador perquè, en realitat, el compro a un altre venedor i m'emporto una comissió legitima en la venda.

A la tarda vaig visitar una pàgina suïssa de subhastes: ricardo.ch i vaig veure un model molt més complet: Lenovo ThinkPadT470s per un preu de sortida de vora de 100 CHF inferior al preu de la botiga de què et parlava. Just per informació estem parlant d'una màquina que, per la configuració que estava buscant, nou i sortit de fàbrica, s'havia venut, segons el país i el venedor, entre 1.600 i 2.300 €.

Just per estar segur, vaig visitar a la pàgina de Lenovo la fitxa tècnica del Lenovo ThinkPadT470s (4). També vaig passar per les pàgines d'Icecat (5) i Wikipedia (6). I també vaig llegir els resultats dels tests realitzats a una pàgina independent (7). Més tard, també vaig llegir un bon comparatiu entre el model de la botiga i el que havia trobat a la pàgina de les subhastes (8).

Indice de réparabilité (France)
Seguidament, vaig buscar l'Indice de réparabilité francès (9) -en projecte a Espanya- del model que més m'interessava, però no el vaig trobar. Vaig mirar què hi havia a iFixIt (10) -junt amb Icecat (cf. 5) una altra pàgina de visita recomanada-, i vaig completar el que vaig trobar amb alguns vídeos de YouTube (11).

Tot plegat em van fer pensar que, a més de ser una molt bona màquina, podria reparar-la tants cops com fos necessari i allargar la seva vida durant molts més anys.

Indice de réparabilité (France): Home page

Contacte directe amb el venedor
Finalment, vaig localitzar la pàgina web de l'anunciant de la subhasta, una botiga a Zürich especialitzada en la venda d'ordinadors de segona mà d'empreses que passen a models superiors un cop les màquines es consideren amortitzades. Vaig veure el notebook que m'interessava, el seu preu era inferior al de la subhasta. Vaig passar la comanda un diumenge a la tarda, l'ordinador sortia de Zürich l'endemà a la tarda, i el dimarts al matí ja tenia la màquina a casa, perfectament embalada, neta i amb una versió de Windows en francès preinstal·lada.

Continuarà demà ...

---

1. Veure Windows 11: heading straight for the abyss? (2/2), publicat en aquest blog el 28.04.2022
2. Lenovo ThinkPad X201 X201i, HowFixIt
3. Intel: Application et fonctionnement de la pâte thermique
4. Lenovo: ThinkPad T470s
5. Icecat: Lenovo ThinkPad T470s
6. Wikipedia: ThinkPad T series
7. Lenovo ThinkPad T470s, Notebook Check || Andreas Osthoff: Lenovo ThinkPad T470s (Core i7, WQHD) Laptop Review, notebookcheck, 03/08/2017
   
8. Lenovo ThinkPad T470 vs Lenovo ThinkPad T470s, techlitic.com
9. Indice de réparabilité (France): Home page || Repair EU: Home page || Miguel Ángel Medina y Silvia Ayuso: Consumo prepara una etiqueta para indicar qué aparatos y electrodomésticos son más sencillos de reparar, El pais, 15.03.2021
10. iFixit: Tutoriels de réparation [en] [fr] [es] || iFixIt: Lenovo ThinkPad T470 Repair
11. SellBroke: How to Disassemble Lenovo ThinkPad T470 Laptop or Sell it, YouTube, 12.11.2019

lonely geographer's journey at vegas

@daveguasch

El passat mes d'abril es van viure moments d'alta tensió a la reunió de la permanent del politburó de la Lonely Geographer Foundation.

Sota el consell de Markus Investment Consulting, la fundació havia invertit una suma considerable de capital en diferents criptomonedes. Després de descobrir que el valor d'aquestes s'havia evaporat (tot com el responsable de l'empresa consultora), la permanent del politburó havia de prendre una ràpida decisió: els creditors ja havien amenaçat amb la subhasta de la col·lecció de copes de cervesa d'en Doc.

Hom va poder escoltar de tot durant el torn de propostes per sortir de la greu crisi econòmica a la qual ens enfrontàvem. Com ara la de denunciar per danys i perjudicis a un músic de San Francisco: Mike Deni, també conegut amb l'àlies de Geographer, que havia publicat fa uns anys un tema que va provocar que nombrosos simpatitzants ja no ens adrecessin la paraula.

Lonely - Geographer (Official Lyric Video), YouTube, 27.04.2018

Aquesta proposta es va desestimar després de rebre la confirmació que el compte corrent d'aquest músic tenia menys saldo del que els quedava als membres de la fundació un dissabte a mitjanit quan eren joves. Finalment, algú va parlar d'un transportista de Viladecans que, a una partida de dòmino, havia guanyat la targeta Visa d'un exdirigent de Ciutadans actualment a l'atur. El politburó va designar en Sinfu perquè s'ocupés de la seva adquisició, cosa que va reeixir a fer, mitjançant l'oblit de certs deutes que el transportista tenia amb ell.

Ràpidament, el politburó va contactar a un amic que treballa a una agència de viatges. Aquest va organitzar una reunió amb tots els creditors a Las Vegas, amb el vol i les despeses de l'hotel a càrrec de la Visa.

En Sinfu i jo vam sortir un dia abans per visitar el Walls of the Valley Ranch, domicili del propietari de l'hotel-casino que havíem reservat a Las Vegas. Més que res perquè feia temps que no el vèiem i el volíem saludar i rebre garanties que, passés el que passés al Casino, no acabaríem enterrats vius al desert de Nevada. Vam assegurar-li que un amic responia de qualsevol incident amb la seva targeta de crèdit, va acceptar la nostra paraula i vam marxar amb la tranquil·litat d'haver resolt amicalment aquest assumpte.

L'endemà, després d'oferir als creditors tot l'alcohol que fossin capaços de beure, els vam invitar a una sala privada del Casino, donant-los l'oportunitat de resoldre el nostre problema a una timba de pòquer. Un dels creditors es va mostrar desconfiat quan va dir que en Sinfu i jo només havíem begut un Bitter Kas i una Coke Zero. Davant la mirada inquisidora de la resta de creditors, en Sinfu va dir que no podia beure perquè després havia de conduir, jo vaig afegir que mai bevia sense ell. Sorprenentment, van acceptar com a bona la nostra resposta i va començar la partida.

Aquells que ja coneixeu en Sinfu sabeu que és un adversari implacable en el joc. Després d'unes quantes mans, no només havia reeixit a eixugar els deutes de la fundació, sinó que jo començava a recollir els pagarés signats pels altres jugadors.

Finalment, vam decidir que tampoc era qüestió de deixar els nostres antics creditors en la ruïna. Davant dels empleats del Casino, que van signar com a testimonis, els creditors van signar el reconeixement de la liquidació del deute i la formalització d'uns pagarés que retornaven les nostres finances al saldo que teníem abans de la inversió en criptomonedes. També van deixar una generosa propina pel propietari del Casino i els seus empleats. A canvi, nosaltres els vam donar la nostra targeta de crèdit perquè paguessin les despeses de l'hotel, el vol de retorn a casa i qualsevol altra despesa fins al límit del saldo.

De retorn a casa, vam vendre els pagarés a El Cobrador del Frac, a qui vam deixar un telèfon on podrien trobar als empleats del Casino en cas de problema.

Per una antiga coneguda que viu a Madrid i té amistats en el món polític i bancari, sabem que el banc emissor de la targeta va darrere del seu propietari perquè cobreixi el saldo dels pagaments que es van fer amb aquesta. També sabem que Hisenda està intentant localitzar-lo perquè els expliqui què va fer per gastar tants diners a Las Vegas, a un Casino vigilat des de fa molt de temps per la divisió del crim organitzat de l'FBI. Però malgrat els rumors que corren, no podem confirmar si el propietari de la targeta està retingut al Walls of the Valley Ranch, esperant un rescat que ningú sembla tenir cap pressa per pagar.

---

Nota: Segons les lleis de la república caucàsica des d'on s'ha publicat aquest post, estic obligat a confirmar que tot el que he escrit és pura invenció. Bé, tot no. La foto amb en Sinfu, algunes al·lusions a la nostra amiga de Madrid, al transportista de Viladecans, al Walls of the Valley Ranch, al Bitter Kas i a la Coke Zero són ben reals.

hanlon's razor

Superagente 86 - El sindicato de KAOS es mejor, YouTube, 08.06.2008

@daveguasch

Una de les publicacions que segueixo amb una certa freqüència és un magazín online britànic d'actualitat tecnològica: The Register (1). Un article d'aquest magazín, publicat en novembre del 2021, explicava que Facebook i la seva filial WhatsApp van portar als tribunals a NSO Group, al·legant que el seu programari d'espionatge, conegut amb el nom de Pegasus, s'havia utilitzat per espiar il·legalment els comptes dels clients de WhatsApp. Un mes després, un article ens parlava d'una iniciativa dels legisladors nord-americans per acabar amb NSO Group i penalitzar altres 3 editors de programari espia amb sancions severes (3).

El mes de febrer d'enguany, una denúncia anònima posava al descobert que NSO Group havia ofert enormes quantitats d'efectiu per accedir a les xarxes telefòniques dels EUA (4). El mes d'abril, un altre article ens parlava de la descoberta de la infecció dels mòbils d'un bon nombre de funcionaris europeus amb Pegasus (5). El mateix mes, un altre article ens parlava de la infecció dels mòbils de més de 60 membres del moviment independentista català. L'article afegia que Citizen Lab havia informat de la descoberta d'un programari de vigilància sospitós en dispositius associats amb l'oficina del primer ministre del Regne Unit: Boris Johnson (6).

Fa una setmana, un article on també es parlava de la infecció dels mòbils dels membres del moviment independentista català, de ministres del govern espanyol i de funcionaris britànics i de la UE, també informava de la infecció dels mòbils de més de 300 residents indis, entre els quals, polítics de l'oposició, activistes i representants del govern tibetà a l'exili (7).

Pel que fa als independentistes catalans, Citizen Labs havia identificat almenys 63 membres d'aquest moviment vigilats amb Pegasus, i altres quatre vigilats amb un programari de vigilància de Windows: Candiru, un altre fabricant de programari espia amb seu a Israel que també ha estat sancionat als EUA. Entre les víctimes, dues de les quals estaven vigilades tant per Pegasus com per Candiru, es deia que hi havia membres del Parlament Europeu, legisladors, juristes, membres de la societat civil i tots els presidents de la Generalitat Catalunya des del 2010.

Videoanálisis de @pvallin: 'Bond es mentira, pero Bourne es verdad'

"Los agentes secretos siempre operan fuera de los estrictos límites del derecho y por eso cuando una operación encubierta es revelada no tienen padre, madre ni jefes".https://t.co/I9jKDbr4UV pic.twitter.com/XUrxIX8JwZ

— La Vanguardia (@LaVanguardia) April 29, 2022

Ara que ja has vist el vídeo de Pedro Vallín, val la pena recordar que, des dels vells temps del Watergate (8), les escoltes dels telèfons amb finalitats d'espionatge de caràcter polític han avançat molt més del que la curta memòria de molts mitjans de comunicació és capaç de recordar.

Per exemple que, entre 2002 i 2013, l'Agència Nacional de Seguretat (NSA) dels EUA havia espiat els mòbils d'Angela Merkel i d'altres dirigents europeus (9), amb la complicitat del govern de Dinamarca (10). Que Obama va prometre en 2014 a Angela Merkel que els EUA no espiarien mai més el seu mòbil (11). Però com ara el primer ministre és Olaf Scholz, és probable que aquell compromís, si mai havia valgut alguna cosa, ja no sigui d'actualitat.

Ara bé, una cosa és copiar el contingut, escoltar les converses, llegir els SMS, WhatsApps i Telegrams dels mòbils infectats, o instal·lar micròfons a dojo, i una altra invertir en els mitjans que permetin interpretar tota aquesta massa d'informació (12).

La política antiterrorista del Gobierno de Aznar presentaba un agujero enorme de inteligencia en las cárceles españolas. Interior no había asignado traductores de árabe a Instituciones Penitenciarias, por lo que se grabaron las comunicaciones de los presos islamistas acusados de terrorismo, pero nadie las transcribió.

En clau d'humor, Hèctor de Miguel va llençar a l'aire unes reflexions tan carregades de sentit comú -pura dinamita en la seva projecció política- que podria sobtar pensar que ningú no les hagi desenvolupat en el terreny polític i judicial. Probablement  perquè ningú no té un real interès a fer-ho per motius que, probablement, val més no saber.

Preguntas brillantes que se hace @HectordeMiguel. pic.twitter.com/THf2awSXM5

— Hora Veintipico (@HVeintipico) April 22, 2022

L'espionatge dels mòbils també s'aplica a la lluita contra el crim organitzat i a la lluita antiterrorista. Pel que fa als primers sabem que, fins i tot els telèfons més protegits de la màfia, amb els sistemes de criptografia més sofisticats, poden ser localitzats, escoltats i el seu contingut analitzat per les agències d'intel·ligència. Pel que fa a la lluita antiterrorista, hom coneix des del 1996 l'anomenat Síndrome de Dudáyev (13).

Como le ocurriera al líder checheno Dzyojar Dudáyev, uno está tranquilamente hablando por teléfono cuando de repente un misil sale de no se sabe dónde para reventar justo en la posición de uno. Y adiós líder guerrillero; más o menos lo que parece haberle ocurrido al número dos de las FARC colombianas, Raúl Reyes.

També en 1996, l'home més buscat per les forces de seguretat israelianes, un dels líders de Hamàs, Yehie Ayash (alies l'Enginyer), va morir quan li va explotar a l'orella el seu telèfon mòbil: algú l'havia carregat amb un potent explosiu sense que ell s'adonés (14).

En realitat però, tothom pot ser víctima de l'espionatge electrònic als llocs més insospitats. Per exemple, al despatx d'un ministre de l'Interior, mentre els seus equips espiaven al moviment independentista català (15). O un excomissari de policia actualment jutjat als tribunals espanyols que, des de fa molts anys, té gravacions comprometedores de gairebé tothom. Fins i tot, en va ser víctima un dels homes més rics del món: Jeff Bezos que malgrat ser el propietari d'una empresa que ofereix serveis al Cloud pels que circulen les dades més confidencials del planeta: banques, assegurances, governamentals..., també es va fer hackejar el seu mòbil (16).

Super Agente 86 - Cono del Silencio, YouTube

L'impacte de l'espionatge pot tenir repercussions on menys t'ho esperes, especialment quan agrupes els més sofisticats mitjans electrònics al sentit comú. Bellingcat (17), un magazín online d'investigació, especialitzat en verificació de fets i en la intel·ligència de codi obert, publicava a principis d'abril la notícia del pirateig, per un empleat de Yandex Food, de la base de dades del servei de lliurament de menjar a domicili més popular de Rússia.

A partir de la interpretació d'aquestes dades es van poder descobrir un munt d'informacions altament secretes: val la pena donar-li un cop d'ull a l'article original on es descriu la metodologia de la recerca (18). I és així com els periodistes de Bellingcat van identificar un apartament de 400 m², amb un valor de mercat d'uns 170 milions de rubles, de l'ex-amant de Putin, gràcies a les comandes de pizzes de la seva filla. I gràcies a les adreces que els clients transmetien per rebre les pizzes, els periodistes de Bellingcat també van identificar uns quants agents del FSB (antic KGB), les matrícules dels cotxes, adreces del centre d'operacions especials del FSB, adreces de bases militars ...

Wrongfully Accused (1998), YouTube

La utilització il·legal de Pegasus, tot com un munt d'altres programes dels quals no s'ha parlat, no és d'ara i no està restringida a Espanya: recordem les accions que s'estan portant als EUA (cf. 3) i a la Unió Europea (19). Recordem també que aquest tipus de pràctiques s'apliquen tant als enemics com als aliats. A aquells a qui es dirigeixen i a aquells que les han dirigit.

Sobre les escoltes il·legals, crec que val la pena veure tants cops com calgui el vídeo de Pedro Vallín. I sobre les escoltes legals, crec que valdria la pena ajustar el tir, deixar de disparar al govern i demanar explicacions al tribunal que les ha autoritzat ..., almenys des del 2010, tot com a aquells que van demanar l'autorització als tribunals i els motius que la justificaven!!!! (20)

Las 18 personas para cuyo espionaje pidió –y obtuvo– autorización judicial el Centro Nacional de Inteligencia (CNI) perfilan un mapa completo del movimiento independentista en el periodo 2019-2020, según la lista completa de las personas intervenidas que la directora de la entidad, Paz Esteban, llevó la semana pasada a la comisión de Secretos Oficiales, a la que ha accedido La Vanguardia.

En realidad, el CNI fue más allá, porque su directora, Paz Esteban, solo presentó ante la comisión de Secretos Oficiales las autorizaciones judiciales referentes a personas que salían en la lista de los 65. Es más, en los documentos aportados aparecían siete u ocho nombres tachados, correspondientes a otras tantas personas sobre las que el espionaje fue autorizado y que escaparon al análisis de Citizen Lab. El CNI impidió de esta manera que trascendieran nombres hasta ahora desconocidos.

Cuatro o cinco de los nombres eliminados forman parte del entorno tecnológico que el CNI vincula a Tsunami Democràtic, un par más estaban en el auto sobre la ANC y otro en uno referente al entorno de Junts per Catalunya.

Esteban puntualizó que cuatro de las 18 intervenciones no tuvieron éxito, es decir, que el CNI no logró infectar a los objetivos.

Ja tinc una edat com per saber que, en la guerra com en l'amor, tot s'hi val. I ja fa molt de temps que no m'impressionen gens ni mica els shows mediàtics que tant exciten al personal. Hom podria pensar legítimament que aquest darrer show anava destinat a recordar-li al govern quin és el suport sobre el qual ha de comptar per seguir tirant endavant la legislatura, i mostrar el poder d'aquest suport obligant-lo a destituir a la ministra de defensa i/o a la directora del CNI.

Finalment, tot aquest show ha servit per demostrar que hi havia membres del govern espanyol que també eren espiats. Vist quin és el perfil de la persona que ha reemplaçat a l'antiga directora del CNI (21), hom podria estar temptat de recordar el postulat de la Navalla de Hanlon (21) i no buscar res d'estrany en allò que probablement pot explicar una cultura política decebedora, que passarà pàgina ràpidament pel que fa a la part més perillosa de tot aquest show: sense exigir cap investigació del poder judicial, ni legislar sobre la contractació del personal del CNI, sense fer cap auditoria sobre els protocols de seguretat aplicats pel CNI (o pel CesiCat!) als responsables polítics ni alts funcionaris, etc.

Imagino que hi haurà qui ho agrairà. Perquè, fins on jo sé, malgrat tots els mitjans utilitzats per espiar als independentistes catalans, encara no tenen ni la més remota idea d'on van sortir les urnes (23).

---

1. The Register: Home page, Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
2. Thomas Claburn: NSO fails once again to claim foreign sovereign immunity in WhatsApp spying lawsuit, The Register, 09.11.2021
3. Thomas Claburn: US lawmakers want to put NSO Group, 3 other spyware makers out of business with fresh severe sanctions, The Register, 15.12.2021
4. Iain Thomson: Whistleblower claims NSO offered 'bags of cash' for access to US phone networks, The Register, 02.02.2022
5. Jessica Lyons Hardcastle: European officials reportedly targeted by NSO spyware, The Register, 11.04.2022
6. Thomas Claburn: UK Prime Minister, Catalan groups 'targeted by NSO Pegasus spyware', The Register, 18.04.2022
7. Laura Dobberstein: India's ongoing outrage over Pegasus malware tells a bigger story about privacy law problems, The Register, 08.05.2022
8. Wikipedia: Watergate [en] [fr] [es] [ca]
9. EE.UU. espió a Angela Merkel entre 2002 y 2013, según reporte, BBC Mundo, 27.10.2013
10. Dinamarca ayudó a EE. UU. a espiar a Merkel y a sus aliados europeos, sostiene informe, France 24, 31.05.2021
11. Enrique Müller: Obama promete a Merkel que no volverá a espiar su teléfono móvil, El País, 19.01.2014
12. J.J. Gálvez: La experiencia del 11-M y las preguntas ante el 17-A, El País, 24.08.2017
13. El Síndrome de Dudáyev, 20 Minutos, 04.03.2008
14. Victor Cygielman: Asesinado en Gaza con un teléfono trampa el artífice de los atentados con bomba de Hamas, El País, 06.01.1996
15. De Alfonso cree había un micrófono oculto en el despacho de Fernández Díaz, La Vanguardia, 22.06.2016
16. Jordi Pérez Colomé: Así hackearon el móvil de Jeff Bezos, el hombre más rico del mundo, El País, 22.01.2020
17. Wikipedia: Bellingcat [en] [fr] [es] [ca] | Bellingcat, un journalisme citoyen au service de la vérité, RTS, 28.10.2018
18. Aric Toler: Food Delivery Leak Unmasks Russian Security Agents, Bellingcat, 01.04.2022
19. María G. Zornoza: ¿Cómo se defienden las instituciones europeas de Pegasus y las ciberamenazas?, Público, 07.05.2022
20. Gemma Saura y Ignacio Orovio: Los 18 espiados por el CNI, La Vanguardia, 14.05.2022
21. Jesús Rodríguez: La nueva jefa del CNI huyó de Cuba tras ser descubierta haciendo labores de espionaje, El Salto, 11.05.2022
22. Wikipedia: Hanlon's razor [en] [fr] [es] [ca]
23. Junqueras: "Nos espían mucho, pero urnas no pillaron ni una", 20 minutos, Cataluña, 07.05.2022