| NotebookcheckReviews: Lenovo Thinkpad T470s Review. Detailed. High end mobile 2017 laptop, YouTube, 31.03.2017 |
Prefaci
Al post que vaig publicar ahir (1) us recordava a cop de destral alguns dels principis de base de l'economia circular i resumia el procés que vaig seguir per l'adquisició de l'ordinador des del qual escric aquest post.
Si al post d'ahir vaig descriure, a grans trets, el procés que vaig seguir fins que la màquina va arribar a casa, avui m'agradaria compartir amb vosaltres quins van ser els tests que vaig fer per comprovar que tot funcionava perfectament i que la configuració anunciada pel venedor era la de la màquina que havia rebut.
Primer contacte
Com et deia ahir, la màquina va arribar a casa, perfectament embalada, neta i amb una versió de Windows en francès preinstal·lada.
Després d'instal·lar Windows 10 i llegir l'esperat missatge de la seva incompatibilitat amb Windows 11 (2), vaig copiar les aplicacions portàtils (3) que sempre porto a una clau USB.
Seguidament, vaig procedir a obrir el ventre de la bèstia per comprovar que tot estava en ordre i els components responien a les especificacions del fabricant.
El control de la bateria
Estava anunciat a la pàgina del venedor que l'ordinador era lliurat solament amb una de les dues bateries que equipaven el ThinkPadT470s quan va sortir de fàbrica. Com era la primera compra que li feia, vaig decidir esperar a veure com m'arribava l'ordinador abans de passar comanda de la segona bateria. Seguidament, vaig fer el test que sempre s'ha de fer en primer lloc quan compres una màquina de segona mà: el test de la bateria (4).
Com el resultat del control de la primera bateria va ser satisfactori, vaig decidir passar la comanda de la segona (una bateria nova i original de Lenovo) a fi de treure-li tota la potència a la bèstia. Em va arribar fa un parell de dies i, amb ambdues bateries carregades al 100%, sense activar la funció de l'economitzador d'energia, l'autonomia estimada és d'aproximadament 7h30 (aproximadament 4h30 en treball normal continu). Una autonomia inferior a la d'un Acer Chromebook 314, però que mai he tingut en cap dels notebooks de la feina.
La memòria RAM
Tot i haver-ho vist a les especificacions, no vaig saltar d'alegria quan vaig veure que un dels dos slots de memòria DDR4, amb 4 GB de RAM, està soldat a la carta mare. L'altre slot venia amb una memòria de 8 GB. Doncs 12 GB de RAM en total: més que suficients per l'ús que tinc pensat donar-li a aquesta màquina.
El disc dur
El disc dur, un SSD M.2 PCIe NVMe OPAL 2, amb 256 GB (5) em va semblar justet pel que fa a la capacitat d'emmagatzematge. Probablement pel fet que mai no m'he gastat una pasta en una de les bèsties que corren pel mercat, el resultat dels tests de lectura / escriptura van ser satisfactoris.
Tests funcionals (1/2)
Després dels tests de la bateria, de la RAM, del disc dur i d'haver comprovat el que la màquina portava al ventre, vaig tornar a collar els visos i vaig seguir fent altres tests. La pantalla tàctil, les funcions del teclat i els dos nivells d'il·luminació del teclat. Tot en ordre. Vaig connectar alguns aparells amb el Bluetooth: tot em va semblar ràpid i estable.
Altaveus i WebCam
Com una de les crítiques que havia llegit sobre el ThinkPad T470s estava lligada a la qualitat del so, vaig fer algunes proves amb els altaveus del portàtil, els cascs connectats amb Bluetooth i després connectats amb el cable amb aquestes aplicacions: music.YouTube, Spotify / Open Spotify i les versions portàtils de MusicBee i VLC media player. Tenint en compte que és un ordinador portable i que la posició dels altaveus podria ser millorable, em va semblar correcte.
Seguidament, també vaig fer unes proves trucant al meu pare amb Skype i WhatsApp Desktop. Si el prenc com a avaluador dels tests, dir que va trobar que la imatge i el so eren millors que els que rebia quan li passava les trucades des d'un mòbil Samsung 10. No descarto que la targeta Wi-Fi d'un i altre aparell tinguin alguna cosa a veure en el resultat d'aquesta avaluació.
Diagnòstics i Benchmarks
A continuació vaig fer alguns diagnòstics i benchmarks (6) amb Windows Reliability Monitor (7) i les versions portàtils de HW Info, i Speccy: tot em va semblar en ordre.
Seguidament, també ho vaig fer amb el disc dur utilitzant les versions portàtils de SSD-Z, CrystalDiskInfo i CrystalDiskMark: tot en ordre també.
Una targeta microSDXC
Com et deia abans, la capacitat d'emmagatzemament del disc dur (256 GB) se'm feia un xic justeta. Vaig decidir provar una targeta Samsung EVO Plus microSDXC de 128 GB que feia molt de temps que havia comprat d'oferta per pocs francs a Interdiscount, amb la idea de provar-la un dia i desfer-me d'ella si les modestes prestacions que anunciava l'embalatge, confirmades per alguns articles que havia llegit, no permetien utilitzar-la amb garanties.
Vaig ficar la targeta a l'adaptador que pots veure a la imatge i la vaig introduir al port SD de l'ordinador. Em va semblar raonable deixar el format amb què la targeta venia de fàbrica: exFAT (8). Abans de fer res amb ella, li vaig passar un antivirus portàtil per evitar cap mena de sorpresa. Després vaig copiar una carpeta de música des del mòbil, que havia connectat a un dels 3 ports USB 3.0 de l'ordinador.
Havia llegit que les prestacions del port SD del ThinkPadT470s no estava entre la dels millors notebooks. Altrament, havia llegit un article amb un resultat més que decebedor del test d'aquesta targeta (9). Així doncs, no m'esperava gran cosa pel que fa al resultat.
Probablement, com no he transferit mai a un notebook els vídeos d'una GoPro o la d'un dron, la velocitat de la còpia d'una carpeta de música, des d'un Samsung 10 connectat a un port USB 3.0 fins a la targeta Samsung microSDXC, em va semblar raonable.
També em va semblar raonable el temps que li va prendre copiar tota la música que tinc a la targeta microSD del Samsung 10 (uns 850 temes!), les fotografies i vídeos des de no sé ni quants anys (gairebé 4 GB), totes les imatges, vídeos i àudios que encara no havia netejat a WhatsApp (1 GB). A MusicBee li va prendre uns segons llegir i catalogar tota la música que havia baixat. Vaig obrir i tancar fotografies i vídeos a una velocitat que, tot i no ser la del disc dur, també em va semblar raonable sense més.
Com ja m'ho esperava, la velocitat de transferència va mostrar els seus límits quan vaig copiar les aplicacions portàtils que abans havia copiat al disc dur: uns 7 GB de fitxers executables, llibreries i fitxers de configuració de petita talla: la majoria fitxers d'escassos KB i alguns de pocs MB. I encara més quan vaig llençar l'aplicació per actualitzar les aplicacions des del Cloud.
Encara m'ho he de rumiar. Potser compri més endavant un disc dur amb més capacitat d'emmagatzematge: 500 GB o 1 TB. O potser compri una targeta més ràpida i amb més capacitat d'emmagatzematge: 256 GB o 500 GB. Però donat que les prestacions que ofereixen targetes i discs durs no tenen res a veure i la diferència de preus no és important, especialment pel que fa als discs durs que ven Lenovo (10), probablement em decideixi per un disc dur. Tanmateix, res no corre pressa i tinc temps de veure si trobo alguna oferta.
Thunderbolt 3
Com tenia a la cava una estació Lenovo que m'havia passat un company que ja no la necessitava (11), vaig decidir provar el port USB-C Thunderbolt 3 de l'ordinador. Vaig connectar l'estació a un transformador Lenovo de 90 W i a un cable Gigabit Ethernet (GbE).
Ara, amb un sol cable puc carregar la bateria, connectar l'ordinador a una xarxa Gigabit Ethernet (GbE) i connectar l'ordinador, via l'HDMI de l'estació, a un monitor!
Tests funcionals (2/2)
Mentre tenia l'ordinador carregant la bateria, vaig fer un darrer test llençant una connexió RDP des d'un altre ordinador i a fi de treballar en sessió remota: tot va funcionar perfectament. També vaig fer alguns tests d'impressió ..., abans de començar a redactar aquest post.
Conclusions
Què podria dir d'altre sinó que estic super content d'haver adquirit per poc més de 360 € un bon notebook: el més lleuger i complet que mai he tingut. Un notebook que podria haver acabat a la ferralla tot i estar en un perfecte estat de funcionament.
Més enllà dels postulats de l'economia circular, més enllà del concepte de la sostenibilitat, crec que és de pur sentit comú defensar la idea d'acabar amb la bogeria de la societat de consum tal com la coneixem avui en dia. Espero que els dos posts que he publicat puguin contribuir a fer passar aquesta idea.
Al post que vaig publicar ahir (1) us recordava a cop de destral alguns dels principis de base de l'economia circular i resumia el procés que vaig seguir per l'adquisició de l'ordinador des del qual escric aquest post.
Si al post d'ahir vaig descriure, a grans trets, el procés que vaig seguir fins que la màquina va arribar a casa, avui m'agradaria compartir amb vosaltres quins van ser els tests que vaig fer per comprovar que tot funcionava perfectament i que la configuració anunciada pel venedor era la de la màquina que havia rebut.
Primer contacte
Com et deia ahir, la màquina va arribar a casa, perfectament embalada, neta i amb una versió de Windows en francès preinstal·lada.
Després d'instal·lar Windows 10 i llegir l'esperat missatge de la seva incompatibilitat amb Windows 11 (2), vaig copiar les aplicacions portàtils (3) que sempre porto a una clau USB.
Seguidament, vaig procedir a obrir el ventre de la bèstia per comprovar que tot estava en ordre i els components responien a les especificacions del fabricant.
 |
| Lenovo ThinkPadT470s |
El control de la bateria
Estava anunciat a la pàgina del venedor que l'ordinador era lliurat solament amb una de les dues bateries que equipaven el ThinkPadT470s quan va sortir de fàbrica. Com era la primera compra que li feia, vaig decidir esperar a veure com m'arribava l'ordinador abans de passar comanda de la segona bateria. Seguidament, vaig fer el test que sempre s'ha de fer en primer lloc quan compres una màquina de segona mà: el test de la bateria (4).
Com el resultat del control de la primera bateria va ser satisfactori, vaig decidir passar la comanda de la segona (una bateria nova i original de Lenovo) a fi de treure-li tota la potència a la bèstia. Em va arribar fa un parell de dies i, amb ambdues bateries carregades al 100%, sense activar la funció de l'economitzador d'energia, l'autonomia estimada és d'aproximadament 7h30 (aproximadament 4h30 en treball normal continu). Una autonomia inferior a la d'un Acer Chromebook 314, però que mai he tingut en cap dels notebooks de la feina.
La memòria RAM
Tot i haver-ho vist a les especificacions, no vaig saltar d'alegria quan vaig veure que un dels dos slots de memòria DDR4, amb 4 GB de RAM, està soldat a la carta mare. L'altre slot venia amb una memòria de 8 GB. Doncs 12 GB de RAM en total: més que suficients per l'ús que tinc pensat donar-li a aquesta màquina.
El disc dur
El disc dur, un SSD M.2 PCIe NVMe OPAL 2, amb 256 GB (5) em va semblar justet pel que fa a la capacitat d'emmagatzematge. Probablement pel fet que mai no m'he gastat una pasta en una de les bèsties que corren pel mercat, el resultat dels tests de lectura / escriptura van ser satisfactoris.
 |
| SSD M.2 PCIe NVMe OPAL 2 256 GB |
Tests funcionals (1/2)
Després dels tests de la bateria, de la RAM, del disc dur i d'haver comprovat el que la màquina portava al ventre, vaig tornar a collar els visos i vaig seguir fent altres tests. La pantalla tàctil, les funcions del teclat i els dos nivells d'il·luminació del teclat. Tot en ordre. Vaig connectar alguns aparells amb el Bluetooth: tot em va semblar ràpid i estable.
Altaveus i WebCam
Com una de les crítiques que havia llegit sobre el ThinkPad T470s estava lligada a la qualitat del so, vaig fer algunes proves amb els altaveus del portàtil, els cascs connectats amb Bluetooth i després connectats amb el cable amb aquestes aplicacions: music.YouTube, Spotify / Open Spotify i les versions portàtils de MusicBee i VLC media player. Tenint en compte que és un ordinador portable i que la posició dels altaveus podria ser millorable, em va semblar correcte.
Seguidament, també vaig fer unes proves trucant al meu pare amb Skype i WhatsApp Desktop. Si el prenc com a avaluador dels tests, dir que va trobar que la imatge i el so eren millors que els que rebia quan li passava les trucades des d'un mòbil Samsung 10. No descarto que la targeta Wi-Fi d'un i altre aparell tinguin alguna cosa a veure en el resultat d'aquesta avaluació.
Diagnòstics i Benchmarks
A continuació vaig fer alguns diagnòstics i benchmarks (6) amb Windows Reliability Monitor (7) i les versions portàtils de HW Info, i Speccy: tot em va semblar en ordre.
Seguidament, també ho vaig fer amb el disc dur utilitzant les versions portàtils de SSD-Z, CrystalDiskInfo i CrystalDiskMark: tot en ordre també.
Una targeta microSDXC
Com et deia abans, la capacitat d'emmagatzemament del disc dur (256 GB) se'm feia un xic justeta. Vaig decidir provar una targeta Samsung EVO Plus microSDXC de 128 GB que feia molt de temps que havia comprat d'oferta per pocs francs a Interdiscount, amb la idea de provar-la un dia i desfer-me d'ella si les modestes prestacions que anunciava l'embalatge, confirmades per alguns articles que havia llegit, no permetien utilitzar-la amb garanties.
 |
| Samsung EVO Plus microSDXC - 128 GB |
Vaig ficar la targeta a l'adaptador que pots veure a la imatge i la vaig introduir al port SD de l'ordinador. Em va semblar raonable deixar el format amb què la targeta venia de fàbrica: exFAT (8). Abans de fer res amb ella, li vaig passar un antivirus portàtil per evitar cap mena de sorpresa. Després vaig copiar una carpeta de música des del mòbil, que havia connectat a un dels 3 ports USB 3.0 de l'ordinador.
Havia llegit que les prestacions del port SD del ThinkPadT470s no estava entre la dels millors notebooks. Altrament, havia llegit un article amb un resultat més que decebedor del test d'aquesta targeta (9). Així doncs, no m'esperava gran cosa pel que fa al resultat.
Probablement, com no he transferit mai a un notebook els vídeos d'una GoPro o la d'un dron, la velocitat de la còpia d'una carpeta de música, des d'un Samsung 10 connectat a un port USB 3.0 fins a la targeta Samsung microSDXC, em va semblar raonable.
També em va semblar raonable el temps que li va prendre copiar tota la música que tinc a la targeta microSD del Samsung 10 (uns 850 temes!), les fotografies i vídeos des de no sé ni quants anys (gairebé 4 GB), totes les imatges, vídeos i àudios que encara no havia netejat a WhatsApp (1 GB). A MusicBee li va prendre uns segons llegir i catalogar tota la música que havia baixat. Vaig obrir i tancar fotografies i vídeos a una velocitat que, tot i no ser la del disc dur, també em va semblar raonable sense més.
Com ja m'ho esperava, la velocitat de transferència va mostrar els seus límits quan vaig copiar les aplicacions portàtils que abans havia copiat al disc dur: uns 7 GB de fitxers executables, llibreries i fitxers de configuració de petita talla: la majoria fitxers d'escassos KB i alguns de pocs MB. I encara més quan vaig llençar l'aplicació per actualitzar les aplicacions des del Cloud.
Encara m'ho he de rumiar. Potser compri més endavant un disc dur amb més capacitat d'emmagatzematge: 500 GB o 1 TB. O potser compri una targeta més ràpida i amb més capacitat d'emmagatzematge: 256 GB o 500 GB. Però donat que les prestacions que ofereixen targetes i discs durs no tenen res a veure i la diferència de preus no és important, especialment pel que fa als discs durs que ven Lenovo (10), probablement em decideixi per un disc dur. Tanmateix, res no corre pressa i tinc temps de veure si trobo alguna oferta.
Thunderbolt 3
Com tenia a la cava una estació Lenovo que m'havia passat un company que ja no la necessitava (11), vaig decidir provar el port USB-C Thunderbolt 3 de l'ordinador. Vaig connectar l'estació a un transformador Lenovo de 90 W i a un cable Gigabit Ethernet (GbE).
 |
| Qu'est-ce que Thunderbolt 3 et Thunderbolt 4 ? , Pocket-lint, 14.02.2022 |
Ara, amb un sol cable puc carregar la bateria, connectar l'ordinador a una xarxa Gigabit Ethernet (GbE) i connectar l'ordinador, via l'HDMI de l'estació, a un monitor!
Tests funcionals (2/2)
Mentre tenia l'ordinador carregant la bateria, vaig fer un darrer test llençant una connexió RDP des d'un altre ordinador i a fi de treballar en sessió remota: tot va funcionar perfectament. També vaig fer alguns tests d'impressió ..., abans de començar a redactar aquest post.
Conclusions
Què podria dir d'altre sinó que estic super content d'haver adquirit per poc més de 360 € un bon notebook: el més lleuger i complet que mai he tingut. Un notebook que podria haver acabat a la ferralla tot i estar en un perfecte estat de funcionament.
Més enllà dels postulats de l'economia circular, més enllà del concepte de la sostenibilitat, crec que és de pur sentit comú defensar la idea d'acabar amb la bogeria de la societat de consum tal com la coneixem avui en dia. Espero que els dos posts que he publicat puguin contribuir a fer passar aquesta idea.
- Veure Economia Circular - Una experiència personal (1/2), publicat en aquest blog el 19.05.2022
- Veure Windows 11: Heading Straight for the Abyss? (2/2), publicat el 28.04.2022
- Veure Be Mobile, publicat en aquest blog el 17.12.2014
- Laurent Cohen: Tester la batterie d'un PC portable sous Windows, Comment ça Marche, 09.08.2021
- François Bedin: On vous dit tout sur le M.2, le SSD nouvelle génération, 01.Net, 03.03.2018
- Soufiane Sabiri: Tester les performances de son PC (Benchmark) de A à Z, Easy Tutoriel, 01.01.2022
- Ryan Maskell: Windows 10. How to Use Reliability Monitor to Analyze System Crashes and Freezes, WinBuzzer, 03.06.2021
- Les différences entre FAT32, exFAT et NTFS, PC Astuces
- Bruno Labarbere: Test Samsung Evo+ microSDXC UHS-I 128 Go : pénalisée par l'écriture, Les Numériques, 14.03.2017
- Lenovo: SSD ThinkPad 1 To Performance PCIe Gen4 NVMe OPAL2 M.2 2280
- Lenovo: ThinkPad USB -C Dock Gen 2
No comments:
Post a Comment