Llum de gas, o
Gaslighting en anglès, és el títol que he escollit pel post d'avui. És també un concepte molt utilitzat en psicologia que devem a una obra de teatre de
Patrick Hamilton i a la seva posterior adaptació al cinema, a una pel·lícula magistral de l'any 1944, “
Gaslight” amb
George Cukor a la direcció.
Llum de gas és un tipus concret de maltractament psicològic o emocional en què la víctima, a poc a poc, creu que la seva percepció de la realitat és mentida, falsa i que aquesta distorsió és conseqüència de la seva memòria i/o de la seva pròpia ment (1). Si he escollit aquest títol és per compartir amb tu algunes informacions que et permetran contrastar la psicosi creada des dels mitjans de comunicació en relació amb la penúria del gas anunciada pel proper hivern i algunes de les informacions que la majoria d'aquests mitjans no sempre consideren d'interès publicar.
Segurament ja saps que
Espanya és el principal importador de gas natural liquat (GNL) de la Unió Europea (2):
El GNL és aquell gas natural que ha estat refredat, normalment a -162ºC, per transformar el seu estat en líquid. L'avantatge d'això és que ocupa fins a 600 vegades menys de volum i es pot transportar més fàcilment, normalment als vaixells metaners. El procés de liqüefacció és complex i molt car, des del transport a la planta de liqüefacció, passant per omplir vaixells, emmagatzemar i regasificar.
Segons dades del gener del 2022 (3),
Espanya tindria el 35% de la capacitat d'emmagatzematge de GNL de la UE, seguida pel Regne Unit amb un 22%, França amb un 14%, Bèlgica amb un 6% i Itàlia amb un 5% (2). Com pots veure al gràfic,
Espanya també té una de les capacitats d'emmagatzematge de GNL més importants del món.
A més de la seva capacitat d'emmagatzematge,
Espanya disposa de la capacitat de regasificació més important de la UE, gràcies a set plantes:
Barcelona,
Huelva,
Cartagena,
Bilbao,
Sagunt,
Mugardos i
Musel (aquesta darrera en construcció). En comparació,
França disposa de quatre plantes de regasificació, amb una capacitat inferior a la d'
Enagas, a
Barcelona, la més antiga d'Europa continental i amb una capacitat d'emmagatzematge de 760.000 m³ de
GNL (2).
Espanya és doncs un país ben connectat per mar i amb una capacitat de regasificació enorme, cosa que la converteix en una destinació preferent del GNL que s'envia des de països com
Algèria,
Rússia,
Nigèria o els
USA. Cal subratllar el cas dels
USA que, a causa de la Guerra d'Ucraïna, s'han convertit en el primer exportador mundial de GNL . Però arribats a aquest punt, crec que pot ser interessant recordar algunes notícies publicades al
Boletín Estadístico d'
Enagas del dilluns 12.09.2022 (4):
- USA: enguany es mantenen com el principal proveïdor de gas amb 10.074 GWh, la qual cosa suposa un increment interanual del 92,22%.
- Rússia: incrementat en un 102,19% de les compres de gas natural. En comparació a l'agost de l'any passat, Espanya ha comprat 4.505 gigawatts hora (GWh) de gas natural, davant els 2.228 GWh de l'agost de 2021.
- França: increment del gas procedent de França, del qual van arribar 4.688 GWh, un 95,5% més que els 2.398 GWh que es van adquirir l'agost del 2021.
- Algèria: les importacions van caure un 34,8%: si fa un any se'n van importar 13.397 GWh, enguany només van arribar 9.127 GWh.
El cas de les importacions des de
França és molt interessant. Segons un compte de
Twitter que segueixo des de fa temps,
Carlos Cagigal (
@CcagigalNeira):
França no ha estat “exportant” gas a Espanya durant els mesos d'agost i setembre. L'explicació és que a efectes estadístics computa així.
El que França ha fet durant l'estiu és enviar gas a Espanya i Alemanya perquè els hi torni en forma d'electricitat, a causa dels problemes de les seves centrals nuclears i a les limitacions del seu parc tèrmic (5).
Seguint amb un altre fil de
Carlos Cagigal (
@CcagigalNeira):
El passat mes de setembre, la demanda espanyola de gas va baixar un -6,8% i el consum a les llars un -38%. Mentrestant, el gas destinat a la generació elèctrica per cobrir les necessitats conjunturals que té França amb el subministrament elèctric intern continuava disparada: +54% al setembre (6).
Un altre tema molt interessant és que, aquest darrer estiu, la
Xina s'ha convertit en el principal importador mundial de gas, superant al Japó. El gas que ha arribat a la
Xina des dels gasoductes russos de
Sibèria ha permès subministrar gas a tota l'Àsia. El gas dels vaixells xinesos també ha arribat a Europa.
Durant el mes d'agost, la Xina va revendre a Europa més de 4 milions de tones de GNL, quantitat que representaria el 7% de les importacions europees durant el primer semestre. Des de la invasió d'Ucraïna, la
Xina ha estat comprant gas a
Rússia a baix preu: en un moment donat, la
Xina va aconseguir un
descompte del 50% sobre el preu del subministrament de
GNL de la planta russa de
Sakhalin 2. (7).
El passat 16.10.2022, amb les reserves europees plenes en un 92%, les autoritats xineses han sol·licitat als importadors de gas de propietat estatal que aturin les revendes de carregaments de
GNL als compradors d'Europa i Àsia, amb l'objectiu d'assegurar-se que la Xina tindrà prou gas per a les necessitats del país aquest hivern (7).
El passat 18.10.2022 un article publicat per Reuters ens deia que hi havia
35 vaixells metaners al llarg de les costes espanyoles esperant per poder descarregar gas natural liquat (GNL) a un dels terminals de gasificació de la península: vuit d'ells, fondejats a la badia de
Cadis. Donat que el terminal de
Musel està encara en construcció, actualment només hi ha sis bornes de descàrrega. A un comunicat publicat el dilluns 17.10.2022,
Enagas declarava que, segons les seves previsions, els alts nivells d'ocupació a les plantes de regasificació del país es mantindrien almenys fins a la primera setmana de novembre (8).
Tot i que els terminals de càrrega estan saturats, hi ha qui diu que l'impacte dels costos de la immobilització dels vaixells podria ser compensat per l'esperada pujada dels preus
del gas a mesura que s'acosta l'hivern i la demanda augmenta, de manera que alguns vaixells no perdrien res a vendre les seves càrregues a un preu més alt que els preus actuals. Algunes fonts semblen confirmar aquesta hipòtesi (8) (9) (10):
Els preus que es negociaven el passat 18.10.2022 eren els més baixos dels darrers 19 mesos (abans de la guerra d'Ucraïna!). Aquesta caiguda dels preus es va produir just després que Enagas anunciés les possibles suspensions d'arribades de GNL al país, ja que els tancs a les sis plantes de regasificació estan actualment al 88% de la seva capacitat, mentre que l'emmagatzematge subterrani s'acosta al 93%.
D'altra banda, el preu d'una càrrega de GNL lliurada a finals de novembre o principis de desembre és d'uns 2 $/mmBtu superior als preus actuals.
Malgrat que
la capacitat de l'emmagatzematge espanyola de GNL representa el 35% de la capacitat d'emmagatzematge de la UE, i de ser la quarta a escala mundial, superant fins i tot a la dels USA, i malgrat l'anunci dels 35 vaixells ancorats a les costes espanyoles esperant poder descarregar el
GNL dels seus tancs, un article d
'El Nacional del 18.10.2022 (11) ens alertava del fet que,
Espanya, amb una demanda d'uns 35 bcm/any i una capacitat d'emmagatzematge d'uns 2,7 bcm, si no hi hagués cap importació de gas de l'exterior i depenent només de les reserves disponibles, esgotaria les seves reserves abans de finals de novembre.
Naturalment, tot depèn de la idea que tinguem de la noció de reserva i sobre la seva utilització. Estic segur que els experts en energia d'
El Nacional estan al corrent que la més important reserva de petroli del món, la dels Estats Units, representa l'equivalent a
90 dies d'importacions netes de petroli als USA (12).
Mentre els mitjans de comunicació segueixen amb la seva estratègia de terroritzar els europeus davant una penúria de gas i
els nord-americans es recolzen a fons en aquests mitjans per presentar-se com la solució que no poden ser al tancament del flux dels gasoductes de Rússia (13).
I mentre tot això i moltes coses més ens mostren que el vell món que ens ha podrit la vida i el clima del planeta des de fa anys es resisteix a donar pas a altres fonts d'energia, intentaré creure que encara és possible realitzar a temps algun dels punts estratègics que va evocar
Ursula von der Leyen al seu darrer discurs sobre l'estat de la Unió Europea (14):
La descarbonització i la transició cap a una economia verda és més urgent que mai i representa una oportunitat d'or. El Green Deal ha de deixar de ser un eslògan per passar a ser una realitat, perquè les energies netes no només són necessàries per lluitar contra el canvi climàtic, sinó que també han d'ajudar a consolidar les democràcies liberals i els drets humans davant de les petrodictadures i altres règims iliberals.
MidCat vs BarMar
Ara et proposo que fem el gran esforç d'utilitzar aquell vell amic que abans coneixíem amb el nom de
sentit comú.
Si els mitjans de comunicació segueixen atemorint-nos davant una eventual penúria de gas aquest hivern, caldria demanar-se el perquè de la seva campanya a favor del gasoducte MidCat per exportar a l'Europa del Nord un gas que podria mancar a Espanya. O la satisfacció generalitzada dels mitjans de comunicació i de les més altes instàncies polítiques per la construcció del
pipeline BarMar (15)
La construcció de la nova canonada submarina, a qui s'ha anomenat BarMar, per les ciutats que unirà (nda. Barcelona i Marseille). És “l'opció més directa i eficient de connectar la península Ibèrica amb Europa Central”, afirmen (...). està pensada per transportar hidrogen verd però podrà ser utilitzada durant un període transitori per portar gas natural –una quantitat limitada, matisa el comunicat- i compensar així de forma temporal el tancament de l'aixeta russa.
I és que l'entusiasme d'Enric Juliana i altres defensors vehements del MidCat sempre va callar que França mai no va veure amb bons ulls el projecte del Midcat i no va deixar de qüestionar la seva viabilitat econòmica i oportunitat, ja que jutjava que mai es construiria a temps per ajudar a afrontar l'actual crisi energètica i, en canvi, reforçaria la dependència europea dels combustibles fòssils.
Més enllà de les companyies que construiran el futur
BarMar, hi ha gent que es demana a qui pot beneficiar aquest projecte (16).
1.- Malgrat que Espanya tregui pit amb les seves
regasificadores convencionals, altres països com
Alemanya i Itàlia han apostat per una alternativa més ràpida d'implementar: les
regasificadores flotants. Alemanya està instal·lant cinc d'aquestes plantes, mentre que Itàlia en posarà en marxa dos.
2.- Serà molt difícil que
BarMar pugui transportar hidrogen verd: en primer lloc, perquè la producció industrial d'aquest encara no existeix.
Així, encara que la paraula “verd” segueixi a “hidrogen” en anuncis i documents, la realitat és que “entre el 98% i el 99% de l'hidrogen que circula o es consumeix avui procedeix de gas natural o de derivats del petroli” (...) Encara més, la capacitat alemanya de generació d'aquest vector energètic “és pràcticament nul·la”. Així que no, el tren de la Baixa Saxònia no circula amb hidrogen verd.
3.-Un altre punt interessant que no crec que desconeguin els signataris de l'acord per la construcció del
BarMar és que:
Les molècules de l'hidrogen són tan petites que, a hores d'ara, no hi ha cap tecnologia ni cap material disponible que no puguin evitar que s'escapin de les canonades utilitzades actualment pel gas. La xarxa actual fa que les vàlvules dissenyades per evitar les fugues del metà, no ho estiguin per fer-ho amb les de l'hidrogen. I si arribessin a fer-ho, cal recordar que l'hidrogen té la particularitat d'adherir-se a les parets de les conduccions.
4.- La pregunta del milió de dòlars seria doncs:
No seria més lògic utilitzar les infraestructures elèctriques existents per transportar l'electricitat produïda per les renovables, i utilitzar aquesta electricitat a les plantes amb electrolitzadors on es produiria l'hidrogen verd a proximitat dels llocs on aquest es consumis?
Tornem al gas. El cas és que, mentre
Von der Leyen diu que
tenim una oportunitat d'or per encarar urgentment la descarbonització i la transició cap a una economia verda i mentre
Macron diu que
no vol fer cap pas en la direcció de reforçar la dependència europea dels combustibles fòssils, l'administració
Biden entén que la seguretat energètica que proporciona el gas no és incompatible amb les polítiques de transició energètica.
En aquest vídeo publicat a
YouTube per
The Financial Times el passat 21.10.2022, podem veure l'
esforç que està dedicant l'administració Biden per recuperar una agonitzant hegemonia militar i energètica arreu del món està devorant quantitats faraòniques de capitals. Més concretament,
com es multipliquen els projectes de construcció de les infraestructures necessàries a la producció i exportació de GNL.
Segueix aquests passos per subtitular de manera automàtica l'àudio del vídeo a una llengua de la teva elecció :
- Punxa el botó Play ">" per a veure el vídeo.
- Punxa la icona de l'engranatge que es troba a baix a la dreta
- Selecciona l'opció "Subtítols"
- Selecciona la llengua que se't proposi com opció
- Torna a punxar la icona de l'engranatge i selecciona l'opció "Traducció automàtica"
- Selecciona la llengua dels subtítols de la teva elecció
No oblidis de verificar que la icona que es troba a l'esquerra de la de l'engranatge "Subtítols" està activada
Nota: Si el resultat no és el que esperaves, prova-ho amb altres llengües que coneguis.
|
Si els països que avui demanen als
USA que reemplacin ràpidament el gas que fins ara importaven de
Rússia, realitzessin l'essencial de la seva transició energètica abans dels vint anys necessaris per amortir el cost de les infraestructures de producció i d'exportació del
GNL des dels
USA, crec que no seria aventurat imaginar que, en el millor dels casos, els
USA reclamaran a
Europa compensacions astronòmiques. Personalment, crec que no seria una mala idea passar per caixa, no sigui que alguns
pipelines europeus acabessin per tenir accidents de l'estil del patit pel gasoducte
Nord Stream (17).
12 miliards d'euros estalviats !!!
Just per acabar el post, crec que és un bon moment per recordar que si els grans grups de comunicació estiguessin realment interessats per l'economia del país, la seva sobirania energètica i sobre com passaran els seus ciutadans l'hivern, haurien publicat en primera plana que,
durant els sis primers mesos del 2022, el conjunt de la Unió Europea va estalviar 99 miliards d'euros gràcies a les energies renovables. I que, en el cas d'Espanya, l'estalvi va ser de 12 miliards d'euros en compres de gas, gràcies a la producció rècord de les energies solar i eòlica, que van permetre reduir així els costos de la importació de combustibles fòssils (18).
- Sonia Castro: Luz de gas o Gaslighting, Instituto Europeo de Psicologia Positiva (IEPP), 12.08.2022
- Enrique Pérez: España puede convertirse en el granero de gas de Europa. Para eso necesita apostarlo todo al GNL, Xataka, 16.03.2022
- The 10th edition of the System Development map, illustrating existing and planned gas infrastructure and gas capacities in 2020-2021, Gas Infraestructure Europe (GIE), Press Release
PR0267-22, 12 January 2022
- España duplica las compras de gas ruso en agosto y las importaciones desde Argelia caen un 34,8%, EuropaPress, 12.09.2022
- Carlos Cagigal, Twitter, 11.10.2022 10:55 AM
- Carlos Cagigal, Twitter, 12.10.2022 10:12 PM
- Zigor Aldama: Así funciona el negocio chino de la reventa de gas ruso a Europa, El Correo, 23.09.2022 || Enrique Pérez: China dejará de vender gas a Europa a partir de ya. Aunque no lo parezca, es buena noticia, Xataka, 18.10.2022 ||
Takeshi Chacon: China ordena detener reventas de GNL a Europa, Rumbo Minero, 18.10.2022
- Marwa Rashad and Belén Carreño: Dozens of LNG-laden ships queue off Europe's coasts unable to unload, Reuters, 18.10.2022
- Pablo Bronte: El gas spot español cae a EUR 15 ante el alto stock de GNL, Montel Group, 18.10.2022
- Daniel Lara: El desplome del precio del gas lleva a la luz a su mínimo anual y a desactivar el mecanismo ibérico, infoLibre, 19.10.2022
- Laura Cercós Tuset: ¿Nos podemos quedar sin gas este invierno?, El Nacional, 18.10.2022
- Amy McKeever: ¿Qué es la Reserva Estratégica de Petróleo de los Estados Unidos?, National Geographic, 17.03.2022 || David Koenig y Cathy Bussewitz (Associated Press): ¿Qué es la reserva estratégica de petróleo?, Los Angeles Times, 31.03.2022
- Paul Louis: Ukraine: Le Maire ne veut pas que le conflit "se solde par une domination économique américaine", BFMTV, 11.10.2022 || Arnaud Leparmentier: Les Etats-Unis, colosse fragile du gaz liquide, Le Monde, 16.09.2022
- Von der Leyen marca el camino de la UE, ara.cat, 14.09.2022 (per la versio en català, cal registrar-se)
- Beatriz Navarro: Sánchez, Macron y Costa entierran el Midcat y lanzan un 'corredor verde' de Barcelona a Marsella, La Vanguardia, 20.10.2022
- Pablo Rivas: No lo llame hidrógeno verde, llámelo gas fósil, El Salto, 08.10.2022 || Pablo Rivas: La industria del gas gana: no se llamará Midcat, pero habrá gasoducto España-Francia, El Salto, 20.10.2022
- Pilar Larrañaga: Nord Stream: el relato oficial no cuadra, Cronica Libre, 19.10.2022
- Daniel Lara: España se ahorra 12.000 millones en compras de gas en solo seis meses gracias a las renovables, infoLibre, 17.10.2022
