Pages

Sunday, October 30, 2022

the mushrooms and the clothes

Le désastre environnemental du circuit de la fripe, TéléJournal RTS 19h30, 16.10.2022
La Suisse exporte des tonnes de vêtements de seconde main à l'étranger. Un cadeau parfois empoisonné. Reportage au Kenya.


A Suïssa triem pel seu reciclatge prop de 65.000 tones de roba usada a l'any. A casa, el comerç de segona mà d'aquesta roba s'ha convertit en un negoci lucratiu pels actors del sector.

Però tothom no sap que la meitat d'aquesta roba s'acaba exportant a l'estranger. I entre aquells que ho sabíem, pocs podíem imaginar que quan arriba al seu destí, la part que no es pot triar per la seva comercialització al mercat local, s'acaba llençant a immensos abocadors que causen greus problemes mediambientals i sanitaris.

Això és el que vam veure al reportatge del telenotícies de la RTS del passat 16.10.2022 amb què he obert aquest post. Un reportatge que va crear una gran commoció entre tots aquells que creiem fer el correcte quan deixàvem als contenidors la roba que havíem triat pel seu reciclatge (1).

Dies després d'haver vist l'emissió de la RTS i encara sota l'efecte del shock que em va provocar, vaig recordar haver vist un vídeo publicat pel Banc Europeu d'Inversions que parlava d'un préstec de 30 milions d'euros, garantit per la Comissió Europea, a una empresa sueca: Renewcell (2) destinat a la construcció d'una planta de reciclatge de roba a gran escala que tenia com a objectiu produir fins a 60.000 tones de pasta a l'any.

Banque européenne d'investissement - Greening the fashion industry with Renewcell, YouTube, 30.06.2021

Uns dies més tard, navegant per Twitter, vaig trobar un vell vídeo publicat per Mashable que presentava el miceli (3), l'etapa vegetativa del fong, i la seva capacitat per transformar residus orgànics en productes de construcció biodegradables (4). El que em va cridar més l'atenció al vídeo va ser que, per activar el creixement del miceli, l'empresa Mogu (5) utilitzava fibres de cotó recuperades de residus tèxtils sense cap valor.


Utilitzar els micelis per reciclar la nostra roba usada és una idea excel·lent, però seria possible utilitzar directament els micelis com a material? En realitat, com pots veure al vídeo d'un post que vaig publicar ja en maig del 2016 (6), les aplicacions tecnològiques que coneixem dels fongs van molt més enllà del que podem imaginar.

Si deixem per un moment el cas de la seva aplicació en la indústria tèxtil i prenem el cas de la indústria de la construcció, veurem que, durant els últims 15 anys, arquitectes, artistes i enginyers d'arreu del món han estat experimentant amb el potencial del miceli com a material de construcció del futur.

Però si les propietats del miceli han demostrat ser prometedores per a la producció d'una varietat de materials per a la indústria de la construcció, un article publicat enguany per uns investigadors australians ens explica quins són els reptes que encara ha de superar per convertir aquell potencial en una realitat (7):
Però malgrat això, el miceli ha lluitat per trobar un mercat dins de la indústria de la construcció. Aquest article argumenta que els reptes han estat psicològics, estètics i econòmics, més que tècnics. Els sistemes industrials occidentals ens han condicionat a esperar que els cultius dels materials siguin nets, precisos i durables. Però el miceli és desordenat i alguns fongs són patògens coneguts. Com qualsevol ésser viu, el seu creixement pot ser impredictible. A més, mentre que els materials per al cultiu de miceli són barats, els costos inicials de producció per a la producció i distribució en massa, típics de la fabricació industrial, són elevats. El risc per als inversors en absència d'un mercat assegurat va frenar les primeres incursions en la producció. Però a mesura que la crisi ambiental es fa més urgent, hi ha evidència d'un interès creixent per trobar noves vies de producció.
En paral·lel als problemes que pot haver trobat la seva aplicació en la indústria de la construcció, la seva aplicació en la indústria tèxtil sembla molt més prometedora (8). Una opinió que sembla confirmar el vídeo d'una conferència de Dan Widmaier al TED Talks de l'abril del 2022 a Vancouver.

No te'l perdis, perquè paga la pena veure'l (subtítols en espanyol: punxa aquí).

Dan Widmaier: The future of fashion - made from mushrooms, TED2022 (Spanish Translation)
TED: The Future of Fashion - Made from Mushrooms | Dan Widmaier, YouTube, 27.07.2022


  1. Le désastre environnemental du circuit de la fripe, RTS, Dossier Gran Format, 16.10.2022
  2. Renewcell: Home page || Ester Mauro: La mode ferme la boucle, European Investment Bank, 16.08.2021
  3. Veure Stranger Things - an organism that covers 70 hectares, publicat en aquest blog el 22.01.2019
  4. Mashable: How mushrooms are transforming the construction industry, Twitter, 28.10.2022 || Nikolay Nikolov: How mushrooms are transforming the construction industry, Mashable, 22.12.2022
  5. Mogu: Home page
  6. Veure Les champignons pourront-ils sauver le monde ? publicat en aquest blog el 04.05.2016
  7. McGaw Janet et al.: Tangled Tales of Mycelium and Architecture: Learning From Failure, Frontiers in Built Environment, Vol. 8, 2022 ISSN=2297-3362
  8. Pots trobar un munt d'exemples gràcies a una recerca a Google utilitzant aquests mots clau: Mycelium textile o Mycelium leather

Thursday, October 27, 2022

the brokenwood mysteries - tami neilson

Acorn TV Exclusive | The Brokenwood Mysteries | Official Trailer, YouTube, 16.01.2020


The Brokenwood Mysteries és una sèrie TV de New Zealand que va començar les seves emissions el 2014 i que, amb una producció de no gaires episodis per temporada, encara segueix en antena (1).

Deixant de banda el fet que la sèrie es deixi veure i no em faci caure en cap mena d'ansietat quan m'he perdut un episodi o una temporada, m'agrada sorprendre'm amb els paisatges de la regió d'Auckland i descobrir coses de New Zealand que no coneixia abans de veure la sèrie: per exemple que circulin per l'esquerra, però que la velocitat dels panells estigui indicada en km/h, o que la velocitat estigui limitada a 100 km/h a les autopistes.

No et diré que no trobi interessant el personatge interpretat per Fern Sutherland. Però trobo més interessant el de Neill Rea i la seva passió per la música country i el rock alternatiu neozelandès, dels que no coneixia gairebé res abans de veure la sèrie.

Deixa'm afegir que m'agrada encara més veure aquesta sèrie a la RTS car, a diferència d'altres cadenes de TV, no talla els crèdits i puc trobar el detall dels temes de la banda de so al final de l'episodi i escoltar-los sencers a YouTube.

Et passo dos dels temes que he sentit darrerament, són de Tami Neilson (2) i m'han agradat molt.

Tami Neilson - One Bad Day, YouTube, 03.12.2007

NZ LIVE: Tami Neilson 'So Far Away', YouTube, 19.02.2016


  1. Wikipedia: The Brokenwood Mysteries [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: Tami Neilson [en] [fr] [es] [ca]

Tuesday, October 25, 2022

una altra bateria suïssa per les renovables

Energy Vault: Gravity Energy Storage, YouTube, 22.11.2021

Durant molt de temps Suïssa ha estat un dels països més innovadors del món. Fins fa pocs anys, les inversions en recerca i desenvolupament de productes d'avantguarda s'havien concentrat a les grans corporacions transnacionals -des de Nestlé a Roche, passant per ABB o Givaudan– i en determinades empreses mitjanes que han sabut imposar-se en alguns nínxols concrets.

En els darrers anys hem vist però que algunes de les innovacions més prometedores s'han realitzat en el sector de les start-ups. Aquesta tendència s'ha vist afavorida pels programes engegats tant pel sector públic com pel privat per ajudar els joves talents a convertir-se en emprenedors i captar inversors (1). Així, si el capital invertit en start-ups havia superat el miliard de CHF el 2018, el 2021 ja havia superat la barra dels 3 miliards de CHF (1) (2).

Més de la meitat de les start-ups suïsses estan establertes a les regions de Zuric i la regió del Llac Léman, on la presència de les dues escoles politècniques federals (ETHZ i EPFL) juga un paper determinant en la recerca i el desenvolupament d'aplicacions científiques i tecnològiques.

Però avui m'agradaria parlar-te d'una start-up instal·lada al canto del Ticino (Suïssa italiana) que va impressionar a Bill Gates l'estiu del 2018: Energy Vault (3) (4).


El vídeo que pots veure a continuació et mostra de manera molt pedagògica el funcionament del prototip de la bateria d'Energy Vault. Si el compares amb el vídeo amb què he obert el post d'avui, pots veure que el projecte ha evolucionat d'una manera impressionant aquests darrers anys, com ho explicava Robert Piconi, CEO i cofundador d'Energy Vault, a un interviu realitzat per CNBC el passat mes de maig (5).

Tendencias Tecnológicas - Energía almacenada en una torre de hormigón| Energy Vault, YouTube, 25.01.2019

Energy Vault va rebre l'agost del 2019 un finançament per valor de 110 milions d'USD de Vision Fund que, creat pel hòlding japonès Softbank, és el fons d'inversió més gran del món en noves tecnologies. Des d'aquell moment les comandes dels clients s'han anat acumulant, com pots veure a la seva pàgina de premsa (6).

Una de les comandes més importants és la d'un projecte pel desenvolupament d'una plataforma d'emmagatzematge d'energia per gravetat EVx a la Xina. Amb un projecte inicial d'emmagatzematge d'energia per gravetat de 2 gigawatts hora (2 GWh) i el desplegament dels Centres de Resiliència Energètica d'Energy Vault als parcs industrials xinesos de zero carboni (7).


  1. Armando Mombelli: Les pousses les plus prometteuses de la «start-up nation» helvétique, SwissInfo, 05.09.2019
  2. Yannick Chavanne: Les investissements dans les start-up suisses ont franchi la barre des 3 milliards en 2021, ICT Journal, 27.01.2022
  3. Energy Vault: Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca] || Twitter
  4. Tanja Maeder (trad.): Et si l'avenir de l'énergie mondiale dépendait d'une grue made in Switzerland?, Watson, 26.04.2022
  5. Energy Vault: CNBC Interview with Energy Vault Co-Founder and CEO, Robert Piconi, YouTube, 19.05.2022
  6. Energy Vault: News Room
  7. 2-Gigawatt Hour (2 GWh) Mandate Announced for Energy Vault’s EVx™ Gravity Energy Storage Platform for Initial Zero Carbon Industrial Parks in China, BusinessWire, 15.09.2022

Sunday, October 23, 2022

gaslighting

Elengy: Un terminal méthanier, comment ça marche ?, YouTube, 16.10.2013
Elengy: Comment fonctionne un terminal méthanier ?
Elengy: Qu'est-ce qu'un terminal méthanier ?


Llum de gas, o Gaslighting en anglès, és el títol que he escollit pel post d'avui. És també un concepte molt utilitzat en psicologia que devem a una obra de teatre de Patrick Hamilton i a la seva posterior adaptació al cinema, a una pel·lícula magistral de l'any 1944, “Gaslight” amb George Cukor a la direcció.

Llum de gas és un tipus concret de maltractament psicològic o emocional en què la víctima, a poc a poc, creu que la seva percepció de la realitat és mentida, falsa i que aquesta distorsió és conseqüència de la seva memòria i/o de la seva pròpia ment (1). Si he escollit aquest títol és per compartir amb tu algunes informacions que et permetran contrastar la psicosi creada des dels mitjans de comunicació en relació amb la penúria del gas anunciada pel proper hivern i algunes de les informacions que la majoria d'aquests mitjans no sempre consideren d'interès publicar.
Gaslight, The Discreet Charm of George Cukor, Film at Lincoln Center

Segurament ja saps que Espanya és el principal importador de gas natural liquat (GNL) de la Unió Europea (2):
El GNL és aquell gas natural que ha estat refredat, normalment a -162ºC, per transformar el seu estat en líquid. L'avantatge d'això és que ocupa fins a 600 vegades menys de volum i es pot transportar més fàcilment, normalment als vaixells metaners. El procés de liqüefacció és complex i molt car, des del transport a la planta de liqüefacció, passant per omplir vaixells, emmagatzemar i regasificar.
Segons dades del gener del 2022 (3), Espanya tindria el 35% de la capacitat d'emmagatzematge de GNL de la UE, seguida pel Regne Unit amb un 22%, França amb un 14%, Bèlgica amb un 6% i Itàlia amb un 5% (2). Com pots veure al gràfic, Espanya també té una de les capacitats d'emmagatzematge de GNL més importants del món.
Storage tank capacity for liquefied natural gas worldwide in 2021, by major country/territory (in million cubic meters), Statista 2022

A més de la seva capacitat d'emmagatzematge, Espanya disposa de la capacitat de regasificació més important de la UE, gràcies a set plantes: Barcelona, Huelva, Cartagena, Bilbao, Sagunt, Mugardos i Musel (aquesta darrera en construcció). En comparació, França disposa de quatre plantes de regasificació, amb una capacitat inferior a la d'Enagas, a Barcelona, la més antiga d'Europa continental i amb una capacitat d'emmagatzematge de 760.000 m³ de GNL (2).
Carlos Pérez Palomino: Gasoductos bajo el mar, barcos metaneros, regasificadoras... Así llega el gas natural a España, 20minutos, 06.10.2021

Espanya és doncs un país ben connectat per mar i amb una capacitat de regasificació enorme, cosa que la converteix en una destinació preferent del GNL que s'envia des de països com Algèria, Rússia, Nigèria o els USA. Cal subratllar el cas dels USA que, a causa de la Guerra d'Ucraïna, s'han convertit en el primer exportador mundial de GNL . Però arribats a aquest punt, crec que pot ser interessant recordar algunes notícies publicades al Boletín Estadístico d'Enagas del dilluns 12.09.2022 (4):
  • USA: enguany es mantenen com el principal proveïdor de gas amb 10.074 GWh, la qual cosa suposa un increment interanual del 92,22%.
  • Rússia: incrementat en un 102,19% de les compres de gas natural. En comparació a l'agost de l'any passat, Espanya ha comprat 4.505 gigawatts hora (GWh) de gas natural, davant els 2.228 GWh de l'agost de 2021.
  • França: increment del gas procedent de França, del qual van arribar 4.688 GWh, un 95,5% més que els 2.398 GWh que es van adquirir l'agost del 2021.
  • Algèria: les importacions van caure un 34,8%: si fa un any se'n van importar 13.397 GWh, enguany només van arribar 9.127 GWh.
El cas de les importacions des de França és molt interessant. Segons un compte de Twitter que segueixo des de fa temps, Carlos Cagigal (@CcagigalNeira):
França no ha estat “exportant” gas a Espanya durant els mesos d'agost i setembre. L'explicació és que a efectes estadístics computa així.
El que França ha fet durant l'estiu és enviar gas a Espanya i Alemanya perquè els hi torni en forma d'electricitat, a causa dels problemes de les seves centrals nuclears i a les limitacions del seu parc tèrmic (5).
Seguint amb un altre fil de Carlos Cagigal (@CcagigalNeira):
El passat mes de setembre, la demanda espanyola de gas va baixar un -6,8% i el consum a les llars un -38%. Mentrestant, el gas destinat a la generació elèctrica per cobrir les necessitats conjunturals que té França amb el subministrament elèctric intern continuava disparada: +54% al setembre (6).
Un altre tema molt interessant és que, aquest darrer estiu, la Xina s'ha convertit en el principal importador mundial de gas, superant al Japó. El gas que ha arribat a la Xina des dels gasoductes russos de Sibèria ha permès subministrar gas a tota l'Àsia. El gas dels vaixells xinesos també ha arribat a Europa. Durant el mes d'agost, la Xina va revendre a Europa més de 4 milions de tones de GNL, quantitat que representaria el 7% de les importacions europees durant el primer semestre. Des de la invasió d'Ucraïna, la Xina ha estat comprant gas a Rússia a baix preu: en un moment donat, la Xina va aconseguir un descompte del 50% sobre el preu del subministrament de GNL de la planta russa de Sakhalin 2. (7).

El passat 16.10.2022, amb les reserves europees plenes en un 92%, les autoritats xineses han sol·licitat als importadors de gas de propietat estatal que aturin les revendes de carregaments de GNL als compradors d'Europa i Àsia, amb l'objectiu d'assegurar-se que la Xina tindrà prou gas per a les necessitats del país aquest hivern (7).
Russia moves forward with Power of Siberia 2 pipeline to China, GraphicNews, 21.05.2020

El passat 18.10.2022 un article publicat per Reuters ens deia que hi havia 35 vaixells metaners al llarg de les costes espanyoles esperant per poder descarregar gas natural liquat (GNL) a un dels terminals de gasificació de la península: vuit d'ells, fondejats a la badia de Cadis. Donat que el terminal de Musel està encara en construcció, actualment només hi ha sis bornes de descàrrega. A un comunicat publicat el dilluns 17.10.2022, Enagas declarava que, segons les seves previsions, els alts nivells d'ocupació a les plantes de regasificació del país es mantindrien almenys fins a la primera setmana de novembre (8).
LNG being transported by tanker © Bloomberg

Tot i que els terminals de càrrega estan saturats, hi ha qui diu que l'impacte dels costos de la immobilització dels vaixells podria ser compensat per l'esperada pujada dels preus del gas a mesura que s'acosta l'hivern i la demanda augmenta, de manera que alguns vaixells no perdrien res a vendre les seves càrregues a un preu més alt que els preus actuals. Algunes fonts semblen confirmar aquesta hipòtesi (8) (9) (10):
Els preus que es negociaven el passat 18.10.2022 eren els més baixos dels darrers 19 mesos (abans de la guerra d'Ucraïna!). Aquesta caiguda dels preus es va produir just després que Enagas anunciés les possibles suspensions d'arribades de GNL al país, ja que els tancs a les sis plantes de regasificació estan actualment al 88% de la seva capacitat, mentre que l'emmagatzematge subterrani s'acosta al 93%.
D'altra banda, el preu d'una càrrega de GNL lliurada a finals de novembre o principis de desembre és d'uns 2 $/mmBtu superior als preus actuals.
Malgrat que la capacitat de l'emmagatzematge espanyola de GNL representa el 35% de la capacitat d'emmagatzematge de la UE, i de ser la quarta a escala mundial, superant fins i tot a la dels USA, i malgrat l'anunci dels 35 vaixells ancorats a les costes espanyoles esperant poder descarregar el GNL dels seus tancs, un article d'El Nacional del 18.10.2022 (11) ens alertava del fet que, Espanya, amb una demanda d'uns 35 bcm/any i una capacitat d'emmagatzematge d'uns 2,7 bcm, si no hi hagués cap importació de gas de l'exterior i depenent només de les reserves disponibles, esgotaria les seves reserves abans de finals de novembre.

Naturalment, tot depèn de la idea que tinguem de la noció de reserva i sobre la seva utilització. Estic segur que els experts en energia d'El Nacional estan al corrent que la més important reserva de petroli del món, la dels Estats Units, representa l'equivalent a 90 dies d'importacions netes de petroli als USA (12).

Mentre els mitjans de comunicació segueixen amb la seva estratègia de terroritzar els europeus davant una penúria de gas i els nord-americans es recolzen a fons en aquests mitjans per presentar-se com la solució que no poden ser al tancament del flux dels gasoductes de Rússia (13).

I mentre tot això i moltes coses més ens mostren que el vell món que ens ha podrit la vida i el clima del planeta des de fa anys es resisteix a donar pas a altres fonts d'energia, intentaré creure que encara és possible realitzar a temps algun dels punts estratègics que va evocar Ursula von der Leyen al seu darrer discurs sobre l'estat de la Unió Europea (14):
La descarbonització i la transició cap a una economia verda és més urgent que mai i representa una oportunitat d'or. El Green Deal ha de deixar de ser un eslògan per passar a ser una realitat, perquè les energies netes no només són necessàries per lluitar contra el canvi climàtic, sinó que també han d'ajudar a consolidar les democràcies liberals i els drets humans davant de les petrodictadures i altres règims iliberals.

MidCat vs BarMar

Ara et proposo que fem el gran esforç d'utilitzar aquell vell amic que abans coneixíem amb el nom de sentit comú. Si els mitjans de comunicació segueixen atemorint-nos davant una eventual penúria de gas aquest hivern, caldria demanar-se el perquè de la seva campanya a favor del gasoducte MidCat per exportar a l'Europa del Nord un gas que podria mancar a Espanya. O la satisfacció generalitzada dels mitjans de comunicació i de les més altes instàncies polítiques per la construcció del pipeline BarMar (15)
La construcció de la nova canonada submarina, a qui s'ha anomenat BarMar, per les ciutats que unirà (nda. Barcelona i Marseille). És “l'opció més directa i eficient de connectar la península Ibèrica amb Europa Central”, afirmen (...). està pensada per transportar hidrogen verd però podrà ser utilitzada durant un període transitori per portar gas natural –una quantitat limitada, matisa el comunicat- i compensar així de forma temporal el tancament de l'aixeta russa.

I és que l'entusiasme d'Enric Juliana i altres defensors vehements del MidCat sempre va callar que França mai no va veure amb bons ulls el projecte del Midcat i no va deixar de qüestionar la seva viabilitat econòmica i oportunitat, ja que jutjava que mai es construiria a temps per ajudar a afrontar l'actual crisi energètica i, en canvi, reforçaria la dependència europea dels combustibles fòssils.
Més enllà de les companyies que construiran el futur BarMar, hi ha gent que es demana a qui pot beneficiar aquest projecte (16).

1.- Malgrat que Espanya tregui pit amb les seves regasificadores convencionals, altres països com Alemanya i Itàlia han apostat per una alternativa més ràpida d'implementar: les regasificadores flotants. Alemanya està instal·lant cinc d'aquestes plantes, mentre que Itàlia en posarà en marxa dos.

2.- Serà molt difícil que BarMar pugui transportar hidrogen verd: en primer lloc, perquè la producció industrial d'aquest encara no existeix.
Així, encara que la paraula “verd” segueixi a “hidrogen” en anuncis i documents, la realitat és que “entre el 98% i el 99% de l'hidrogen que circula o es consumeix avui procedeix de gas natural o de derivats del petroli” (...) Encara més, la capacitat alemanya de generació d'aquest vector energètic “és pràcticament nul·la”. Així que no, el tren de la Baixa Saxònia no circula amb hidrogen verd.
3.-Un altre punt interessant que no crec que desconeguin els signataris de l'acord per la construcció del BarMar és que:
Les molècules de l'hidrogen són tan petites que, a hores d'ara, no hi ha cap tecnologia ni cap material disponible que no puguin evitar que s'escapin de les canonades utilitzades actualment pel gas. La xarxa actual fa que les vàlvules dissenyades per evitar les fugues del metà, no ho estiguin per fer-ho amb les de l'hidrogen. I si arribessin a fer-ho, cal recordar que l'hidrogen té la particularitat d'adherir-se a les parets de les conduccions.
4.- La pregunta del milió de dòlars seria doncs:
No seria més lògic utilitzar les infraestructures elèctriques existents per transportar l'electricitat produïda per les renovables, i utilitzar aquesta electricitat a les plantes amb electrolitzadors on es produiria l'hidrogen verd a proximitat dels llocs on aquest es consumis?

Tornem al gas. El cas és que, mentre Von der Leyen diu que tenim una oportunitat d'or per encarar urgentment la descarbonització i la transició cap a una economia verda i mentre Macron diu que no vol fer cap pas en la direcció de reforçar la dependència europea dels combustibles fòssils, l'administració Biden entén que la seguretat energètica que proporciona el gas no és incompatible amb les polítiques de transició energètica.

En aquest vídeo publicat a YouTube per The Financial Times el passat 21.10.2022, podem veure l'esforç que està dedicant l'administració Biden per recuperar una agonitzant hegemonia militar i energètica arreu del món està devorant quantitats faraòniques de capitals. Més concretament, com es multipliquen els projectes de construcció de les infraestructures necessàries a la producció i exportació de GNL.

The Financial Times (FT Energy Source): American LNG exports are surging, on the back of European demand, YouTube, 21.10.2022
Segueix aquests passos per subtitular de manera automàtica l'àudio del vídeo a una llengua de la teva elecció :
  1. Punxa el botó Play ">" per a veure el vídeo.
  2. Punxa la icona de l'engranatge que es troba a baix a la dreta
  3. Selecciona l'opció "Subtítols"
  4. Selecciona la llengua que se't proposi com opció
  5. Torna a punxar la icona de l'engranatge i selecciona l'opció "Traducció automàtica"
  6. Selecciona la llengua dels subtítols de la teva elecció
No oblidis de verificar que la icona que es troba a l'esquerra de la de l'engranatge "Subtítols" està activada Nota: Si el resultat no és el que esperaves, prova-ho amb altres llengües que coneguis.


Si els països que avui demanen als USA que reemplacin ràpidament el gas que fins ara importaven de Rússia, realitzessin l'essencial de la seva transició energètica abans dels vint anys necessaris per amortir el cost de les infraestructures de producció i d'exportació del GNL des dels USA, crec que no seria aventurat imaginar que, en el millor dels casos, els USA reclamaran a Europa compensacions astronòmiques. Personalment, crec que no seria una mala idea passar per caixa, no sigui que alguns  pipelines europeus acabessin per tenir accidents de l'estil del patit pel gasoducte Nord Stream (17).


12 miliards d'euros estalviats !!!

Just per acabar el post, crec que és un bon moment per recordar que si els grans grups de comunicació estiguessin realment interessats per l'economia del país, la seva sobirania energètica i sobre com passaran els seus ciutadans l'hivern, haurien publicat en primera plana que, durant els sis primers mesos del 2022, el conjunt de la Unió Europea va estalviar 99 miliards d'euros gràcies a les energies renovables. I que, en el cas d'Espanya, l'estalvi va ser de 12 miliards d'euros en compres de gas, gràcies a la producció rècord de les energies solar i eòlica, que van permetre reduir així els costos de la importació de combustibles fòssils (18).


  1. Sonia Castro: Luz de gas o Gaslighting, Instituto Europeo de Psicologia Positiva (IEPP), 12.08.2022
  2. Enrique Pérez: España puede convertirse en el granero de gas de Europa. Para eso necesita apostarlo todo al GNL, Xataka, 16.03.2022
  3. The 10th edition of the System Development map, illustrating existing and planned gas infrastructure and gas capacities in 2020-2021, Gas Infraestructure Europe (GIE), Press Release PR0267-22, 12 January 2022
  4. España duplica las compras de gas ruso en agosto y las importaciones desde Argelia caen un 34,8%, EuropaPress, 12.09.2022
  5. Carlos Cagigal, Twitter, 11.10.2022 10:55 AM
  6. Carlos Cagigal, Twitter, 12.10.2022 10:12 PM
  7. Zigor Aldama: Así funciona el negocio chino de la reventa de gas ruso a Europa, El Correo, 23.09.2022 || Enrique Pérez: China dejará de vender gas a Europa a partir de ya. Aunque no lo parezca, es buena noticia, Xataka, 18.10.2022 || Takeshi Chacon: China ordena detener reventas de GNL a Europa, Rumbo Minero, 18.10.2022
  8. Marwa Rashad and Belén Carreño: Dozens of LNG-laden ships queue off Europe's coasts unable to unload, Reuters, 18.10.2022
  9. Pablo Bronte: El gas spot español cae a EUR 15 ante el alto stock de GNL, Montel Group, 18.10.2022
  10. Daniel Lara: El desplome del precio del gas lleva a la luz a su mínimo anual y a desactivar el mecanismo ibérico, infoLibre, 19.10.2022
  11. Laura Cercós Tuset: ¿Nos podemos quedar sin gas este invierno?, El Nacional, 18.10.2022
  12. Amy McKeever: ¿Qué es la Reserva Estratégica de Petróleo de los Estados Unidos?, National Geographic, 17.03.2022 || David Koenig y Cathy Bussewitz (Associated Press): ¿Qué es la reserva estratégica de petróleo?, Los Angeles Times, 31.03.2022
  13. Paul Louis: Ukraine: Le Maire ne veut pas que le conflit "se solde par une domination économique américaine", BFMTV, 11.10.2022 || Arnaud Leparmentier: Les Etats-Unis, colosse fragile du gaz liquide, Le Monde, 16.09.2022
  14. Von der Leyen marca el camino de la UE, ara.cat, 14.09.2022 (per la versio en català, cal registrar-se)
  15. Beatriz Navarro: Sánchez, Macron y Costa entierran el Midcat y lanzan un 'corredor verde' de Barcelona a Marsella, La Vanguardia, 20.10.2022
  16. Pablo Rivas: No lo llame hidrógeno verde, llámelo gas fósil, El Salto, 08.10.2022 || Pablo Rivas: La industria del gas gana: no se llamará Midcat, pero habrá gasoducto España-Francia, El Salto, 20.10.2022
  17. Pilar Larrañaga: Nord Stream: el relato oficial no cuadra, Cronica Libre, 19.10.2022
  18. Daniel Lara: España se ahorra 12.000 millones en compras de gas en solo seis meses gracias a las renovables, infoLibre, 17.10.2022

Thursday, October 20, 2022

hammer and sickle

Red is Dead, Youtube, 15.06.2014


Meurs, pourriture communiste ! La frase amb què es tanca la primera part del vídeo fa part de l'escena d'introducció d'un film delirant del 1994: La cité de la peur (1), interpretat per un trio encara més delirant: Les Nuls (2). Un film on els sketchs d'humor absurd i surrealista se succeeixen un darrere l'altre, donant lloc a algunes escenes cultes, com la que vaig escollir per la publicació de la primera versió d'aquest article (3).

D'acord, si et mires el film, segurament no les enganxaràs totes, perquè és un humor destinat a un públic francès. Però moltes escenes segueixen fent-me riure encara avui.

Al vídeo amb què vaig obrir aquest post, hi ha una de les escenes cultes d'aquest film. La de la persecució i posterior incineració d'una mena de zombi comunista que, armat amb una falç i un martell, intenta assassinar a un dels protagonistes. La segona part del vídeo presenta un tema de Philippe Chany amb un títol remarcable (4).

Just per no morir igual de rucs que vam arribar a aquest món, potser val la pena recordar que, l'associació de la falç i el martell com emblema per representar al moviment comunista, té el seu origen en un concurs que Vladimir Lenin i Anatoly Lunacharsky van convocar el 1917 per la creació d'un emblema soviètic (5).

L'artista Yevgeny Kamzolkin (6), va crear el disseny de la falç i el martell per a les celebracions del primer de maig del 1918 al districte de Zamoskvorechye (Moscou). Finalment, després d'alguns retocs, aquest va ser adoptat pel partit comunista a la 2a sessió del Comitè Central del 6 de juliol de 1923, on es decidí que aquest emblema devia figurar a les banderes de les repúbliques de la Unió Soviètica després d'aquesta data.

Ara, deixa que acabi aquest post amb tres anècdotes. La primera la trobem a la Wikipedia en espanyol (5), que ens diu de Yevgeny Kamzolkin que aquest: provenia d'una família rica i era profundament religiós, no era comunista. La segona la trobem a la Wikipedia en anglès, que ens mostra que hom podia trobar aquest emblema a les monedes d'1 peso de plata que es van dissenyar a França i van circular a Xili entre 1894 i 1940 (5) (7). Finalment, la darrera anècdota fa referència a una rèplica del «crucifix comunista» que Luis Espinal va tallar els anys 1970 (8) i que el 9 de juliol del 2015, Evo Morales va regalar al papa Francesc.


  1. Wikipedia: La Cité de la peur (film, 1994)
  2. Wikipedia: Les Nuls
  3. Veure Meurs, pourriture communiste !, publicat en aquest blog el 01.05.2018
  4. Philippe Chany: Red is Dead (La cité de la peur - 1994)
  5. Wikipedia: Hammer and sickle [en] [fr] [es] [ca]
  6. Wikipedia: Yevgeny Kamzolkin [en] [fr] [es] [ca]
  7. Chile 1894 Pattern, Moneta Gallery Coin Museum, 11.10.2008
  8. Bolivia: la historia detrás del "crucifijo comunista" que Evo Morales le regaló al papa Francisco, BBC MUndo, 09.07.2015

Tuesday, October 18, 2022

has the world gone mad?

Born In The U.S A. - Bruce Springsteen - HD.Subtitulado español, YouTube, 22.08.2019


Tinc alguns amics que han caigut en una mena de depressió en assabentar-se que hi ha pijos borjamaris que canten a les discoteques un himne de la resistència antifeixista italiana conegut arreu del món: Bella Ciao (1).

Hi ha qui diu que la difusió d'aquest tema entre aquest segment de la població està lligada a l'èxit internacional de la sèrie La Casa de Papel (2). Hi ha qui afegeix que només un eventual problema al cervell podria explicar per què els votants potencials de la dreta i l'extrema dreta poden cantar amb joia la cançó del moviment partisà italià que lluitava contra les tropes feixistes i nazis. També hi ha qui diu que el monolingüisme dels pijos borjamaris no els permet tenir la més mínima idea del significat en italià del tema que canten a les discoteques.

Personalment, no crec que el desconeixement de l'italià pugui explicar l'entusiasme amb què els pijos borjamaris canten aquest tema. Prenem, per exemple, un tema antimilitarista de Bruce Springsteen: Born In The U.S A. Un tema parcialment inspirat en l'autobiografia de Ron Kovic: Born on the Fourth of July (1976), que ens parla d'un jove patriota que es va allistar com voluntari per combatre a la guerra del Vietnam a finals dels anys 1960 i que després torna a casa paralitzat i lluita activament per acabar amb aquest conflicte.

La lletra d'aquest tema no va impedir que el president Ronald Reagan demanés permís per utilitzar-lo a la campanya de la seva reelecció i afirmés en un discurs en 1984: "El futur d'Amèrica depèn del missatge d'esperança de les cançons d'un home que tants joves nord-americans admiren: Bruce Springsteen " (3).

Hom podria deduïr que la lletra del tema és ambigua i que es pot interpretar de maneres diferents. Per exemple, podem trobar a la versió en espanyol de Wikipedia (4) que:
La letra ha sido ampliamente discutida: algunos seguidores la entendieron como un himno patriótico y una exaltación al papel de los Estados Unidos —debido a su título y a su similar y conocido estribillo— mientras que los estudiosos de su música leen en ella una clara protesta pacifista y una crítica a la actuación de su país durante la guerra de Vietnam y el mal trato dado a los veteranos a su regreso.
Com aquest text m'ha semblat molt més que malintencionat (tot com altres imbecil·litats que pots llegir a les versions en altres llengües de l'article que Wikipedia li dedica a aquest tema), m'ha semblat que seria una bona idea trobar un vídeo subtitulat en espanyol i obrir amb ell el post d'avui. Així, si tens dificultats amb l'anglès, veuràs en la traducció que no hi ha cap mena d'ambigüitat sobre el missatge que ens transmet aquesta cançó. Potser la millor prova de que no hi ha cap ambigüitat, ni en la lletra del tema ni en les idees del seu autor, la trobem en l'article que Josh Terry va publicar a Vice (3):
[Bruce Springsteen] es va negar a deixar que Ronald Reagan utilitzés les seves cançons als mítings per la seva reelecció. També va desautoritzar públicament el seu ús per part del republicà Bob Dole, durant la campanya de 1996, així com pel racista Pat Buchanan, que la va utilitzar l'any 2000. Donald Trump també va intentar utilitzar aquesta cançó als seus mítings, malgrat el fet que Bruce Springsteen havia declarat públicament què pensava d'ell: "és un narcisista flagrant i tòxic", un "imbècil" i una "amenaça per a la nostra democràcia" .
Hem de concloure doncs que els republicans dels USA tenen problemes de comprensió lectora de la llengua anglesa? Si tornem a l'article que Josh Terry va publicar a Vice (3), trobarem una conclusió encara més interessant:
"[L'ús a la campanya de Reagan de 'Born in the U.S.A'] va ser l'inici de l'apropiació pels republicans de qualsevol cosa que els semblés fonamentalment americana", i la declaració d'antipatriotisme a tots aquells que no ho aprovessin.
Tinc com el sentiment que aquesta idea ha anat evolucionant en l'espai i en el temps. I que això explica que les dretes de diferents països d'arreu del món s'hagin anat apropiant progressivament d'identitats nacionals, maneres de manifestar-se i d'utilitzar el llenguatge parlat, corporal i musical, així com de tota mena de símbols que fins ara hom considerava com un patrimoni gairebé exclusiu de l'esquerra.

Tinc també com el sentiment que l'apropiació de tota aquesta simbologia per les dretes té com a objectiu final el desarmament ideològic d'unes esquerres que poden no sentir-se ja identificades per aquells símbols per considerar-los de dretes. 

Segurament, podria pagar la pena prendre el temps de llegir tres o quatre coses sobre l'ascens del feixisme i del nazisme a l'Europa dels anys 1930 del segle passat. Clar que, ben mirat, potser no cal anar tan lluny ni en el temps ni en l'espai. No sé si m'explico.


  1. Wikipedia: Bella Ciao [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: La casa de papel [en] [fr] [es] [ca]
  3. Josh Terry: Politicians Have Always Misunderstood Springsteen's 'Born In The U.S.A.', Vice, 05.10.2020
  4. Wikipedia: Born In The U.S A. [en] [fr] [es] [ca]

Sunday, October 16, 2022

échappées belles - week-end à narbonne

Echappées belles - Week-end à Narbonne, YouTube, 10.10.2022


Des de fa molts anys, amb Narbonne sempre m'ha passat el mateix que amb Orange, Avignon, Aigues-Mortes Béziers... Ciutats per on passo molt a prop quan baixo des de Suïssa per anar a visitar a la família i els amics. Ciutats que m'agradaria visitar, però que mai he sabut trobar el temps per fer-ho. Dona igual que el viatge sigui d'anada o de tornada.

Fa uns dies, navegant virtualment per la zona de Le Salin de La Palme (1) amb Google Maps, vaig donar un cop d'ull al que deia la versió en francès de Wikipedia sobre Narbonne. Vaig mirar algunes de les fotos de la vila a la galeria d'imatges de Google i, francament, em va atreure tot el que vaig veure de la vila i dels voltants, particularment Les Grands Buffets (2), segons Gault et Millau (3):
La concentration la plus prodigieuse de tous les produits et de toutes les recettes, la plus grande exposition de cuisine de toute la France.
Com en Hands va sovint per Le Salin de La Palme li vaig proposar de deixar-nos caure un dia. També li vaig comentar a en Sinfu, que resulta que, com té uns cosins que viuen a prop, coneix bé la vila i em va recomanar de deixar-nos caure també per Les Halles (4).

Com de vegades l'atzar fa bé les coses, diumenge passat vaig buscar entre les sèries que m'enregistra la Box quins episodis havien passat d'Echappées Belles a les cadenes franceses. I em vaig trobar amb l'episodi sobre Narbonne que obre el post d'avui.

Per raons que desconec, a l'episodi no parlen de la Réserve Africaine de Sigean (6), l'únic indret de la zona que vam visitar quan la canalla era petita, fa molts anys d'això. Però recull els indrets recomanats per en Sinfu o les salines on en Hands es deixa caure de tant en tant, i tot el que de bo vaig trobar  Wikipedia i a Google Photos.

Com els membres de la Tripulació del Flint tenen ja una edat, era d'esperar que no compartissin amb mi l'entusiasme per quedar un dia per reservar taula a Les Grands Buffets. Així que he decidit estudiar com opció de fer un tomb per Les Chalets de Gruissan per acabar a La perle gruissanaise (7). D'acord, els preus són sensiblement més cars que a casa, però crec que no estaria gens malament ficar-se entre pit i esquena un esmorzar de l'estil del que ens presenten a l'episodi.

De totes maneres, aprofitant que recentment ens han fet avi a en Doc, cal no descartar la possibilitat d'enviar-li un body o uns peücs per la neta, i enredar-lo per anar a Les Grands Buffets, fent que sigui ell qui es faci càrrec de la dolorosa.


  1. Veure Lonely Geographer's journey at La Palme, publicat en aquest blog el 24.05.2022
  2. Grands Buffets: Home page
  3. Gault et Millau: Les Grands Buffets
  4. Les Halles de Narbonne: Home page
  5. Echappées Belles: YouTube Channel
  6. Réserve Africaine de Sigean: Home page
  7. La perle gruissanaise: Home page

Thursday, October 13, 2022

la fascinació pel foc

MèdiaCat - Grup de Periodistes Ramon Barnils: GatPerLlebre | Per què estem pendents dels contenidors en flames? YouTube, 18.05.2021


Salvador Palomar publicava al blog de La Teiera (1) un article on descrivia la fascinació que el foc exerceix en tots nosaltres. L'article comença així (2):
Mirar el foc és fascinant. La visió de les flames enganxa, tant si observes la combustió d’uns troncs en un foc a terra com si t’esgarrifes davant les imatges de la notícia d’un incendi forestal. Del potencial destructor a la percepció més amable, en la vida quotidiana o en la festa, el foc és potser la manifestació més culturalment viscuda dels processos de transformació de la matèria que alliberen energia.
Sobre la fascinació del foc i la utilització que en fan els mitjans de comunicació per atreure la nostra atenció ens parla en Alaaddine Azzouzi Rahmouni (3) al vídeo amb què he obert el post d'avui. Un vídeo que es presenta així a YouTube:
Què ens preocupa quan veiem contenidors en flames a les notícies? En què pensem i en què no pensem quan es parla de manifestacions? Quan diem que hi ha violència? Els mitjans poden fer alguna cosa per evitar les situacions de confrontació al carrer?

En el tercer capítol de GAT PER LLEBRE reflexionem sobre com els mitjans tracten la protesta. Indaguem quins són els esquemes mentals que fem servir els i les periodistes per pensar sobre les protestes, perquè parlem d'unes coses i no d'altres, i què anomenem violència.
Aquest vídeo em dona peu a proposar-te la lectura d'un article de João França (4) publicat a Mèdia.Cat (5) el passat 04.10.2022 (6). L'article comença així:
Entre la tardor i l’hivern del 1976, els mitjans novaiorquesos van estar molt preocupats per una onada de crims contra la gent gran. Durant set setmanes va ser una de les principals preocupacions dels mitjans i, des de la premsa local va saltar també als mitjans d’abast estatal. Mentrestant, el sociòleg Mark Fishman va estudiar com es desenvolupava la notícia (...) i va arribar a conclusions molt interessants sobre la pràctica periodística.

Fishman va concloure que les persones que treballaven als mitjans que va analitzar aprenien a reconèixer una onada de crims llegint-se els uns als altres. Al final, els periodistes també ens informem a través de la premsa.

En el cas dels crims contra la gent gran, un diari en va començar a fer el seguiment a partir d’alguns homicidis brutals, i altres s’hi van sumar. El fet que altres mitjans s’hi sumessin confirmava als redactors del primer diari el seu bon criteri i, per tant, van decidir ampliar la cobertura del tema. Tot plegat va tenir un efecte de bola de neu. I de fet, Fishman va observar la tendència a les redaccions d’agrupar temes similars i a cobrir altres informacions que potser no s’haguessin cobert normalment per donar cos al tema del dia.

Però aquesta dinàmica informativa no depenia només dels mitjans car
era la policia qui podia proveir informació sobre els crims contra la gent gran. Normalment el seu departament de comunicació no informa de totes les actuacions que fa la policia a la ciutat, sinó de les més destacades. I aquesta n'era una!
M'aturaré aquí, tot recomanant-te que et miris el vídeo i et llegeixis l'article: molt tranquil·lament. Ambdós ens presenten unes reflexions més que interessants sobre com hem d'interpretar el que veiem als telenotícies o el que llegim a la premsa. Quina és la responsabilitat dels professionals de la informació i quina és la nostra responsabilitat en la interpretació de la informació que consumim i en fer créixer immenses boles de neu al voltant d'informacions que, molt sovint, no tenen altre objectiu que generar el clikbait (7) necessari per alimentar els ingressos publicitaris dels editors.


  1. La Teiera: Home page
  2. Salvador Palomar: La fascinació pel foc, La Teiera, 30.12.2012
  3. Alaaddine Azzouzi Rahmouni: Home page, Wikipedia, LinkedIn, Twitter
  4. João França: Home page, Blog
  5. Mèdia.Cat. Observatori crític dels mitjans: Home page
  6. João França: Trencadissa, pernils robats i el problema de fer bola dels conflictes, media.cat, 04.10.2022
  7. ¿Qué es el clickbait y cómo usarlo de forma correcta?, Escuela Superior de Ingenieros Comerciales (ESIC), Noviembre 2019

Tuesday, October 11, 2022

entalto aragón !!!



El febrer del 2022, Vox exigia a l'Ajuntament de Saragossa (Partido Popular/Ciudadanos) la retirada de la subvenció a la Fundació José Antonio Labordeta a canvi del seu vot favorable als pressupostos de la ciutat (1). El mateix dia, Javier Lambán (PSOE), president del Govern d'Aragó, anunciava que el seu govern aportaria a la fundació els 40.000 euros que li acabava de retirar l'ajuntament (2).

Vuit mesos més tard, el passat dissabte 08.10.2022, coincidint amb un deplorable acte de la internacional feixista a Madrid que no va reunir més que uns pocs milers de persones, desenes de milers de persones es reunien a Saragossa, durant el pregó de les festes del Pilar.

Potser sigui a causa dels meus orígens aragonesos per part del meu avi matern. Potser sigui el record de tots els amics d'origen aragonès que vaig fer a Nou Barris (Barcelona), durant la meva infància i adolescència. Potser perquè a mi no se m'ha oblidat que la llengua en què escric aquest post és també la llengua que es charra a una part d'Aragó per ciutadans que es consideren aragonesos (3). Segurament per l'enorme admiració i respecte que sempre vaig tenir per José Antonio Labordeta. Per tots aquests factors, i altres que només a mi em pertanyen, em vaig més que emocionar (anava al bus i no tenia ganes de donar un espectacle) quan vaig sentir aquelles desenes de milers d'aragonesos entonant el Canto a la Libertad (4) de Labordeta.

El vídeo amb què he obert el post d'avui és el que va publicar El Periódico de Aragón. Hi ha d'altres, com el que va publicar Aragón TV, però veure l'alcalde de Saragossa, Jorge Azcón (PP) i bona part del seu consistori cantant amb joia aquest tema de Labordeta m'ha produït nàusees (5). En primer lloc perquè va ser el consistori que presideix qui va retirar la subvenció a la Fundación José Antonio Labordeta amb l'excusa de l'exigència de Vox. En segon lloc perquè, fins i tot sense l'exigència de Vox, segurament hauria fet el mateix, car som molts aquells que encara recordem el famós discurs que Labordeta li va dedicar al Partido Popular al Congrés dels Diputats.

Labordeta "a la mierda", YouTube, 19.01.2010

Finalment, perquè no puc oblidar que el 2011 hi havia una Proposició de Llei al Parlament Aragonès on es proposava declarar com himne d'Aragó el Canto a la Libertad de Labordeta. Una proposta que va ser rebutjada pels 36 vots del PP i el PAR contra els 26 de PSOE, CHA i IU.

Canto a la libertad (Labordeta) ¡HIMNO DE ARAGÓN YA!, YouTube, 09.01.2007

Haremos el camino En un mismo trazado Uniendo nuestros hombros Para así levantar A aquellos que cayeron Gritando libertad

  1. Antón Castro: El Ayuntamiento de Zaragoza retira su apoyo a la Fundación José Antonio Labordeta, Heraldo de Aragón, 21.02.2022
  2. Antón Castro: Lambán anuncia que la DGA aportará a la Fundación José Antonio Labordeta los 40.000 euros que retira el Ayuntamiento, Heraldo de Aragón, 21.02.2022
  3. Veure L'aragonés y lo catalán en l'actualidat, publicat en aquest blog el 12.03.2021
  4. Wikipedia: Canto a la libertad [en] [fr] [es] [ca]
  5. Titi Ramone: Pocas cosas más patéticas e hipócritas que Azcón (PP) cantando el 'Canto a la Libertad' del gran José Antonio Labordeta, Twitter, 08.10.2022

Wednesday, October 5, 2022

cachemire - qu'est-ce qu'on attend ?

Cachemire / Didier Wampas / Dick Rivers / Qu'est-ce qu'on attend ?, YouTube, 20.02.2016


El passat 02.10.2022 vaig compartir amb tu un vídeo amb una alta càrrega emotiva d'una banda francesa: Cachemire - Qui est la punk ? (1).

Quatre anys abans d'aquell vídeo, amb un look i un ritme sensiblement diferents, aquesta banda va invitar per la realització del clip amb què he obert el post d'avui a dos personatges pertanyent a altres generacions del rock francès, descrit així en 1974 per John Lennon: French rock is like English wine.

El primer d'aquests personatges és Didier Wampas a qui, junt amb la seva banda, et vaig presentar a un post publicat en desembre del 2019 (2). L'altre, és una vella llegenda del rock francès: Dick Rivers, que ens deixaria a causa d'un càncer en abril del 2019, amb 74 anys, tres anys després d'haver rodat el clip amb què he obert el post d'avui.

Espero que el tema que avui compartim ens permeti començar el dia amb les bateries carregades per fer front a tot el que ens pugui passar pel davant.


  1. Veure Cachemire - Qui est la punk ?, publicat en aquest blog el 02.10.2022
  2. Veure Les Wampas, publicat en aquest blog el 02.12.2019

Sunday, October 2, 2022

cachemire - qui est la punk ?

Cachemire (2020) - Qui est la Punk ?, YouTube, 23.03.2020


Pierrette Julien es va convertir en una resistent durant l'ocupació nazi de França durant la II Guerra Mundial. Jove i lluny de les accions espectaculars d'alguns dels seus camarades més grans, es va dedicar a "accions menors", com ara fer desaparèixer sota les aigües del riu les bicicletes dels soldats alemanys o a donar allotjament als jueus que fugien de la barbàrie.

L'atzar va voler que els membres d'una banda francesa: Cachemire (1) s'assabentessin de la seva vida i, als seus 97 anys, li van proposar rodar el clip amb què he obert el post d'avui.

Pierrette va acollir la idea amb un somriure entremaliat. La sessió va durar un dia. Segons Freddy Batard, guitarrista i veu de la banda (2):
No sabíem com anava a reaccionar davant la càmera, davant totes les preses que s'havien de fer. Finalment, tot va passar amb naturalitat i amb un gran sentit de l'humor. La classe! El dia podria haver estat esgotador, però finalment, estava menys cansada que nosaltres i li hauria agradat quedar-se una estona més.
Si el clip evoca la tendresa i el respecte dels membres de la banda per aquesta gran dama: Els autèntics punks són els de la generació de Pierrette, he de confessar-te que una de les seqüències que més m'ha emocionat és la compresa entre 01:00 i 01:15, quan un membre de la banda mostra els seus tatuatges i Pierrette li ensenya el tatuatge que ella porta al seu braç esquerre.

Just per acabar, la meva opinió personal sobre el tema és que potser els amics de Cachemire haurien pogut treballar un xic més la lletra i que podrien haver deixat el ritme dels Foo Fighters (3) per altres temes. Però només és la meva opinió, i val el que val. Altrament, he trobat brutals la carrega emotiva del vídeo i el missatge que transmet.


  1. Cachemire: Home page
  2. Sarthe. Pierrette, 97 ans et héroïne d’un clip rock, Ouest-France, 20.04.2020
  3. Didier: Interview Freddy, Aux portes du metal, 12.03.2022