Pages

Sunday, April 28, 2024

carl sagan at tvo (1995)



@ProfCarlSagan és un compte en homenatge a Carl Sagan creat a Twitter en setembre de 2021. És en aquest compte que es va publicar a principis de mes el vídeo amb què he obert el post d'avui.

Aquest vídeo és un extracte molt curt d'una emissió de TVO (1) del 30.01.1995, on una coneguda periodista d'aquesta cadena: Mary Hynes, entrevistava a Carl Sagan amb motiu de la publicació del seu llibre: Pale Blue Dot (2).

Aquest extracte correspon a l'inici de l'entrevista de Mary Hynes, i coincideix amb la primera part del llibre de Carl Sagan, on aquest examina les afirmacions fetes al llarg de la història sobre la excepcionalitat de la vida a la Terra i de l'espècie humana.
Si, curiosament, aquest extracte de l'entrevista no va provocar cap comentari a Twitter, no va passar el mateix a Instagram, on els creacionistes de diverses religions van considerar interessant carregar-se el discurs de Carl Sagan sobre la base del que diuen les seves creences. El resultat no va ser un debat amb un bescanvi de compliments, com si diguéssim.
Just per acabar, afegir que si vols veure l'entrevista completa, pots trobar-la a les pàgines de TVO (3), però també a YouTube. Paga la pena veure-la.

Carl Sagan: Science Is The Key To Our Civilization, YouTube, 12.04.2018
Si no estàs familiaritzat amb la llengua del vídeo, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

  1. TVOntario: Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: Pale Blue Dot [en] [fr] [es] [ca]
  3. Mary Hynes - Interview: Carl Sagan, Studio 2 - S01 E112, TVO, 30.01.1995

Saturday, April 27, 2024

65 anys !!!



El 27 d'abril de 1959 vaig néixer a la 9a planta d'aquest hospital que algú, en un dels comentaris del post, descrivia així:
Una bona estampa del franquisme: un hospital metropolità aïllat i amb accessos difícils, i un abocador de deixalles urbanes en permanent combustió a 500 metres per sobre de l’hospital.
Cada cop que passo davant d'aquest l'hospital, se m'encongeix el cor. Perquè aquest també va ser l'hospital per on van passar familiars i amics molt propers, als quals ja no tornaré a veure. La vida i la mort, un cercle del qual ens parlava Robin Williams al vídeo amb què tanco el post d'avui.

Un vídeo del qual m'agrada retenir les reflexions de la seva primera part. Perquè, sobre la conclusió, imagino que cadascú tenim la nostra idea sobre la necessitat que la nostra vida sigui espectacular. A títol personal, no li demano res d'altre al que em pugui quedar de vida que seguir gaudint del carinyo de tots aquells a qui tant he estimat i dels que he rebut tanta estima. Francament, no necessito res d'altre.

Robin Williams - Why You Should Make Your Life Spectacular, YouTube, 12.06.2016
Si no estàs familiaritzat amb la llengua del vídeo, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Thursday, April 25, 2024

discours de la servitude volontaire

Café Kyoto - Étienne de La Boétie: El Discurso de la Servidumbre Voluntaria, YouTube, 30.07.2021
Si no estàs familiaritzat amb la llengua del vídeo, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Avui m'agradaria compartir amb tu un llibre escrit ja fa molts anys per un jove de 18 anys. El nom de l'autor és Étienne de La Boétie i el llibre porta per títol: Discours de la servitude volontaire (1). Un llibre brutal amb un contingut que segueix estant d'actualitat 450 anys després de la seva publicació. 

Com introducció d'aquest llibre, m'agradaria recomanar-te la crítica que Juan Felipe va fer al vídeo que va publicar el 2021 al seu canal YouTube @CafeKyoto.
Com bona part dels lectors d'aquest blog us trobeu als Estats Units (aprofito per a saludar als robots que també em seguiu), espero que molts de vosaltres comprendreu l'espanyol utilitzat al vídeo. Per aquells que no l'enteneu, especialment aquells que viviu a Alemanya, Suïssa, Rússia o França, per no mencionar aquells que viviu a altres països, potser serà més difícil, car la traducció simultània de YouTube necessita encara un esforç de perfeccionament. Sempre podeu buscar a YouTube un vídeo que presenti el llibre d'Étienne de La Boétie i tenir la sort de no caure sobre una emissió d'una hora o més per presentar un llibre que no arriba a 30 pàgines.
Com potser ja hauràs realitzat que la crítica del vídeo publicada a @CafeKyoto té algunes imprecisions menors, et proposo que li donis un cop d'ull a la pàgina que Wikipedia (1) li dedica al llibre.

Tanmateix, si vas curt de temps, et recomano que no deixis de llegir la pàgina que Wikipedia li dedica al seu autor (2). Si pots, en ambdós casos et recomano les pàgines en francès, que segurament pots traduir amb l'ajuda del teu navegador, car algunes de les pàgines en altres llengües parlen més de les ideologies dels seus autors que del contingut del llibre d'Étienne de La Boétie, molt especialment, les pàgines en català.

A continuació, m'agradaria compartir dos paràgrafs de la versió en francès:
L'originalitat de la tesi de La Boétie és sostenir que, al contrari del que molts creuen, la servitud no s'imposa per la força sinó que és voluntària. Si no fos així, com ens podem imaginar que un petit nombre obligaria a tots els altres ciutadans a obeir tan servilment? De fet, qualsevol poder, fins i tot quan s'imposa per primera vegada per la força de les armes, no pot dominar i explotar de manera duradora a una societat sense la col·laboració, activa o resignada, d'una part important dels seus membres.

El poder subversiu de la tesi desenvolupada en aquest llibre no s'ha pogut negar mai. I encara que seria anacrònic qualificar-lo com un llibre anarquista, aquesta tesi encara ressona avui en la reflexió llibertària sobre el principi d'autoritat.
La primera idea que et passa pel cap quan tens davant aquest llibre és que la tesi que defensa és tan senzilla, tan fàcil de comprendre, que tens una sensació estranya quan veus les taules rodones on participen eminents acadèmics que necessiten més d'una hora de debat per parlar d'un llibre de menys de 30 pàgines que va escriure un adolescent de 18 anys durant el segle XVI.

Perquè, en realitat, el llibre no arriba a les 30 pàgines. Si prenc com a exemple l'edició publicada en format PDF en espanyol per Solidaridad Obrera que pots trobar a continuació, pots veure que té 164 pàgines. Tot i que el llibre d'Étienne de La Boétie no en pren més de 26, la resta de pàgines corresponen a la portada i contraportada, un resum del llibre, una presentació seguida d'una història de l'obra, un llarg epíleg i una pàgina per cada nota de peu de pàgina.

Pots trobar el llibre ben enquadernat i editat a amazon. També a la millor llibreria de la teva ciutat. Però, si ho prefereixes, et passo els enllaços a altres edicions gratuïtes que pots trobar a la xarxa:
Étienne de La Boétie feia part d'una família de burgesos cultivats que es dedicaven a la magistratura, és a dir, a fer respectar les lleis de la monarquia absolutista francesa. Quan va escriure el seu llibre, estava estudiant lleis a la Université d'Orléans, on es llicenciaria en dret civil en setembre del 1553.

Una de les coses que probablement et sorprendrà quan llegeixis el llibre és que l'atac ferotge que l'autor fa de les monarquies, i unes tiranies de les quals no exclou a les repúbliques aristocràtiques o burgeses, exclou a la monarquia francesa amb una fina ironia que semblen haver passat per alt als redactors d'algunes de les pàgines de Wikipedia.

Probablement, va ser gràcies als paràgrafs on l'autor va excloure de la seva anàlisi a la monarquia absolutista francesa que va poder seguir amb vida i, mesos després d'haver obtingut la seva llicenciatura, va ser admès com a conseller al Parlament de Bordeus, dos anys abans de l'edat legal per fer-ho. A partir de 1560, va intervenir en diverses negociacions per aconseguir la pau en les guerres de religió entre catòlics i protestants. Mentrestant, Étienne de La Boétie es va casar amb la filla del president del Parlament de Bordeus, que també era germana d'un bisbe.

Si les seves funcions i el seu matrimoni ens fan pensar que Étienne de La Boétie va ser un fidel servidor de les lleis de la monarquia absolutista francesa, alguns intel·lectuals de l'anarquisme com Gustav Landauer, Bart de Ligt o Simone Weil, mencionaven la influència del seu llibre en el seu pensament. Però el seu llibre no va arribar a tenir entre la majoria dels anarquistes la difusió que van tenir les obres d'altres membres de l'aristocràcia i la burgesia de Rússia que, contràriament a Étienne de La Boétie, es van separar clarament del sistema social del qual havien fet part: com Piotr Kropotkin o Mikhaïl Bakounin, per exemple.

Si la ràpida carrera professional, política i, fins i tot personal que Étienne de La Boétie va engegar cinc anys després d'escriure el seu llibre semblava donar una clara resposta a les preguntes que es feia aquell jove de 18 anys, m'agradaria tornar al seu llibre per dir que, mentre el llegia, em va impressionar tot el saber sobre els clàssics que aquell jove havia acumulat durant la seva adolescència.

Gràcies al seu padrí: Estienne de La Boétie, un sacerdot que es va encarregar de la seva educació a la mort del seu pare, Étienne de La Boétie va desenvolupar una autèntica passió per la filologia antiga que li va permetre devorar un enorme nombre de clàssics en llatí i grec, que qualsevol mortal necessitaria moltes vides per a llegir en edicions traduïdes.

I, encara més impressionant, a mesura que anava devorant tot aquell immens saber clàssic, va arribar a desenvolupar una visió crítica amb la qual molt pocs l'havien interpretat abans. Una visió crítica que va cristal·litzar en un petit llibre, amb un condensat de saber impressionant. Un llibre que et recomano llegir quan tinguis un moment per fer-ho. Un llibre que, probablement, llegiràs més d'una vegada i que difícilment acabarà a una caixa de cartró a la teva cava.


  1. Wikipedia: Discours de la servitude volontaire [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: Étienne de La Boétie [en] [fr] [es] [ca]

Tuesday, April 23, 2024

parlem del metavers?

DW Español - ¿Qué ofrece hoy el Metaverso? YouTube, 06.04.2022


Fa uns dies, un company del meu equip m'explicava que havia estat durant la pausa cafè amb una gent diplomada per les millors universitats privades del continent, a la qual fins ara teníem per intel·ligent, i van dir-li que el nostre equip hauria de començar a imaginar com adaptar ràpidament les nostres aplicacions a l'ús de la Realitat Virtual (1), a l'ús i conversió de Bitcoins (2), a l'ús dels NTF (3) i a l'eventualitat de gestionar futures operacions comercials realitzades al Metavers.

Tot i que, fins ara almenys, a cap membre del meu equip no se'ns ocorreria mai invertir un cèntim en moneda virtual, ens vam rendir a l'evidència que això no aturaria la demanda per adaptar les nostres aplicacions a l'ús de Bitcoins i NTF: així que ja fa temps que havíem començat a reflexionar sobre el tema.

Pel que fa a l'ús de la Realitat Virtual, com és un punt que depèn de l'estratègia hardware de l'empresa, no vam anar més enllà d'una anàlisi molt superficial.
Personalment, imaginar als treballadors de l'empresa asseguts amb unes ulleres de submarinisme, movent compulsivament els braços mentre parlen, riuen o criden, sense veure cap interlocutor i teclejant compulsivament damunt d'una taula buida durant tot el dia, em produïa un sentiment d'horror.
El tema del Metavers mereix un comentari a part. Feia anys que sentia parlar dels enormes capitals que Meta (Facebook) estava invertint per crear quelcom que tenia com a missió revolucionar les nostres vides: el Metavers.
Sobre el Metavers s'anaven filtrant algunes notícies i unes imatges que semblaven sortides dels videojocs amb què jugava el meu fill quan era petit. La misèria tècnica d'allò que s'anava filtrant, contrastava amb l'entusiasme amb què ens ho presentaven. Com res no semblava sortir de tot allò, vaig acabar pensant que, tot plegat, no era sinó un nou exercici de Vaporware(4).
Wired: The Metaverse Land Rush Is an Illusion

Tot va canviar ràpidament l'any 2022, quan vaig començar a llegir articles que parlaven d'un boom immobiliari al Metavers. Van començar a aparèixer articles amb consells als inversors que volien invertir en criptomonedes al Metavers (5). Consells sobre quines plataformes utilitzar per convertir la moneda real en criptomonedes (les úniques acceptades al Metavers). Consells sobre quines eren les millors "immobiliàries" per adquirir terrenys, cases o apartaments, essent les més populars The Sandbox (6) o Decentraland (7). Consells sobre quins eren els béns immobiliaris virtuals en què era més rendible invertir i quins tenien més possibilitat de veure augmentar ràpidament el seu preu ...
Per cert, aquestes plataformes, són diferents Metaversos on es troben els béns immobiliaris virtuals en els que han invertit els compradors. Si, pel que sigui, la plataforma desaparegués, et deixo imaginar què podria passar amb l'objecte de la inversió. I no veig a quin tribunal virtual hom podria posar una denúncia. 
Els béns immobles del Metavers són doncs parcel·les de terra en mons virtuals: res d'altre que píxels. Tanmateix, també es presenten com espais programables en plataformes de Realitat Virtual on la gent pot socialitzar, jugar, vendre NFT's, assistir a reunions, anar a concerts virtuals i fer moltes altres activitats virtuals com, per exemple, jugar als casinos virtuals les criptomonedes comprades amb moneda real (8).
Source: ImgFlip

En tot cas, els béns immobiliaris (pixels, no ho oblidem) recollien grans sumes de capitals en criptomonedes (comprades amb moneda real, no ho oblidem). Quan Decentraland va celebrar la seva primera subhasta de terres el desembre de 2017, una parcel·la costava 20 dòlars. El 2021 tenien un preu mitjà de més de 6.000 dòlars. A principis de 2022, els preus s'havien disparat fins a aproximadament 15.000 dòlars (cf. 8).

Aquest també va ser el cas de The Sandbox, on els terrenys digitals es venien al principi entre 6.000 i 100.000 dòlars. Una de les vendes més importants del 2021 va ser una propietat adjacent a la propietat d'un dels artistes de hip-hop amb més èxit al Gangsta Rap: Snoop Dogg, que un comprador va adquirir per 450.000 dòlars. Cal no oblidar que, el novembre del 2021, Republic Realm va batre tots els rècords quan va comprar una propietat per 4,3 milions de dòlars. Tot sembla indicar doncs que algú estava guanyant molts diners gràcies a la venda de terrenys que no existien en la realitat, adquirits amb unes criptomonedes comprades amb moneda real a preus astronòmics (cf. 8).

Una immobiliària virtual, amb seu a Lituània, també venia en 2022 apartaments virtuals al primer gratacel residencial del Metavers. Aquests apartaments, purament digitals, d'entre 25 i 80 m², es venien entre 6.000 i 13.000 dòlars (9).

Source: Henri Mathieu-Saint-Laurent sur Pexels

Malgrat les advertències que hom podia trobar a publicacions serioses com Wired: La "immobiliària del futur" està plagada de programari amb errors, servidors buits i grans oportunitats d'abús (10), el discurs dominant elogiava aquell Mertavers que havia de revolucionar les nostres vides i parlava de l'èxit d'aquelles inversions que es duplicaven, triplicaven, o més, en poques setmanes, sense estar sotmeses a cap control fiscal. Però molts dels inversors potencials seguien sense comprendre massa bé què era allò del Metavers i van demanar consell als experts dels seus bancs.
Et recomano la lectura dels informes que van adreçar als seus clients l'avui difunt Crédit Suisse (11) i la cooperativa Raiffeisen (12), el segon banc del nostre país. En particular l'article d'aquest darrer, ple de consideracions que podran sorprendre els no iniciats (13), i amb un consell final que es pot resumir així: "No invertiu més enllà dels diners que esteu disposats a perdre" (14).
Bloomberg Television - Meta Plans to Lay Off Around 10,000 Employees, YouTube, 14.03.2023

Però el març del 2023, Meta (l'antiga Facebook) va anunciar una nova vaga d'acomiadaments que, junt amb la precedent del novembre de 2022, retallava els efectius de l'empresa en un 24% (15). El gran experiment de Meta en el món del Metavers havia acumulat més de 50 miliards de dòlars de pèrdues (16).

La bombolla especulativa del Metavers, promès per Mark Zuckerberg el 2021 com el nou Eldorado per a marques i empreses, s'estava evaporant. El mes de setembre del 2023, hom anunciava una gran crisi immobiliària al Metavers, car ningú volia ja invertir en cases o en apartaments virtuals (17):
A Decentraland, el preu per metre quadrat ja no pujava de 2,50 dòlars. A The Sandbox, els preus ja no superaven unes desenes de cèntims. Segons les xifres de WeMeta, que analitza les dades relacionades amb el Metavers, les vendes de sòl virtual van caure un 87%. En valor, calculat en la criptomoneda Ether, la caiguda va ser del 66%.
Pot ser que aquells diplomats per les millors universitats privades del continent de qui et parlava a l'inici del post també havien llegit algun article que feia referència al fet que 2024 seria el gran any del Metavers. No tinc ni idea. Ara mateix, la lectura que els podria recomanar és el darrer paràgraf de l'article que Elaine Moore va publicar a Financial Times en desembre del 2023 (16):
Sembla probable, per tant, que el projecte de Realitat Virtual de Mark Zuckerberg continuarà endavant, acumulant pèrdues i representant una petita fracció de les vendes de Meta, encara que no sigui capaç de generar sinó un modest interès. Pot ser que hagi canviat el nom de Facebook i hagi compromès més de 50 miliards de dòlars, però no ens pot obligar a preocupar-nos pel futur del Metavers.
Algú es podria demanar si les sumes faraòniques invertides en el Metavers i la bombolla especulativa que va provocar, no s'haurien pogut invertir en coses més profitoses per a tothom, com ara la recerca en la reducció de les emissions de CO₂. Però crec que tots coneixem la resposta.

L'únic que demanaria a tots aquells periodistes que ens anunciaven la gran revolució del Metavers és que l'oblidin i passin ràpidament a un altre tema, com és habitual en ells. Personalment, els estaria molt agraït si poguessin fer el mateix amb el tema de les criptomonedes.


  1. Veure Apple Vision Pro, publicat en aquest blog el 06.02.2024
  2. Wikipedia: Bitcoin [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: NTF Non-fungible token [en] [fr] [es] [ca]
  4. Wikipedia: Vaporware [en] [fr] [es] [ca]
  5. Blandine Rochelle: Comment acheter des biens immobiliers dans le Métaverse ? Se Loger, 25.03.2022
  6. Wikipedia: The Sand Box
  7. Wikipedia: Decentraland [en] [fr] [es] [ca]
  8. Geri Mileva: The Ultimate Guide to Metaverse Virtual Real Estate, The Influencer Marketing Hub, 04.05.2022
  9. Dans le Métavers, des appartements virtuels se vendent des milliers d’euros, 20minutes, 12.12.2022
  10. Eric Ravenscraft: The Metaverse Land Rush Is an Illusion, Wired, 26.12.2021
  11. Crédit Suisse: AI et métavers: Buzz ou révolution? Moniteur immobilier Suisse, Juin 2023
  12. Wikipedia: Raiffeisen || Raiffeisen (Switzerland) [en] [fr] [es] [ca]
  13. Was ist Virtual Real Estate und haben Immobilien im Metaverse einen Wert?, Raiffeisen, September 2022
  14. Anouch Seydtaghia: Acheter un terrain virtuel dans le métavers? Une opération à très haut risque, Le Temps, 11.08.2022
  15. Meta va supprimer 10 000 postes de plus, annonce Mark Zuckerberg, Le Temps, 14.03.2023
  16. Elaine Moore: Metaverse aside, Zuckerberg has had a surprisingly good year, Financial Times, 08.12.2023
  17. Mathieu Grumiaux: Grosse crise immobilière dans le metaverse : finalement, personne ne veut investir dans des maisons ou des apparts virtuels, Clubic, 08.09.2023

Monday, April 22, 2024

llaurar menys, utilitzant menys plàstics

Sunday, April 21, 2024

god, the universe and everything else (1988)

Sinapsis Digital - Dios, el Universo y todo lo demás - Stephen Hawking, Carl Sagan, Arthur C Clarke, YouTube, 22.10.2016


Avui m'agradaria compartir un documental extraordinari de 1988: God, the Universe and Everything Else (esp. Dios, el Universo y Todo lo Demás). Un documental de 52 minuts que, moderat per Magnus Magnusson, va reunir en un estudi a Stephen Hawking, Arthur C. Clarke i, per connexió via satèl·lit, a Carl Sagan. Un documental on aquests tres monstres de la ciència van exposar les seves opinions sobre el Big Bang, l'existència d'un déu, els forats negres o la recerca de vida extraterrestre, entre altres temes.

És un documental que m'agrada veure de tant en tant perquè, més enllà de la competència i el rigor científic dels participants, hi ha una brutal dosi d'humor que comença des del principi amb l'inoblidable Stephen Hawking. També m'agrada molt recordar les diferents visions dels participants sobre el tema de la vida extraterrestre. Però el que em fa morir de riure és el fet de conèixer la posició que tenen tots sobre l'existència d'un déu i com caminen amb peus de plom quan Magnus Magnusson els interroga sobre el tema. Hauria donat el poc que tinc per saber que els passava pel cap mentre intentaven trobar una resposta políticament correcta a la qüestió.

Thursday, April 18, 2024

el gel i les línies d'alta tensió



Fa uns dies, netejant apunts d'articles que tenia capturats a evernote (1) vaig retrobar el vídeo amb què he obert el post d'avui.

Aquest vídeo ens presenta un dron netejant la neu fresca que ha caigut sobre els cables d'una línia d'alta tensió, abans que el fred de la nit la transformi en gel. Aquesta mena de treball és necessari per, entre altres coses, prevenir que els cables acabin tocant el sòl, com pots veure en el vídeo a continuació.

Caters Video - Men Remove Ice From High Voltage Wires, YouTube, 10.02.2020

Pots trobar una variant a la tècnica al sacsejament de la neu fresca acumulada en una línia d'alta tensió en una altra carallotada que vaig veure en el vídeo xinès que pots trobar a continuació.

CCTV Video News Agency - Drones Used to Remove Ice Coatings from Power Lines in Southwest China, YouTube, 07.02.2018

Si ja has vist els vídeos que he compartit fins ara, no t'hauré d'explicar que la utilització d'aquests enginys recomana tallar el corrent de la línia com a mesura de seguretat per la realització d'aquests treballs. Tanmateix, sigui quina sigui l'alternativa escollida, cal actuar ràpidament, abans que no sigui massa tard.  
Catalunya, el març del 2020, 33 torres d'alta tensió que no estaven preparades per suportar el pes del gel, van acabar plegades, deixant a 14 línies d'alta tensió i desenes de línies de mitja i baixa tensió fora de servei, i sense subministrament a vuit subestacions (2).
Una alternativa al que hem vist fins ara és fer el mateix que fa el dron del vídeo amb què he obert el post d'avui, però amb un helicòpter (3). I una altra alternativa és la d'utilitzar un helicòpter per gratar (i no colpejar) els cables (4). 

Al vídeo que pots trobar a continuació pots veure una altra alternativa a tot el que hem vist fins ara.

Waqas Malik - Ice removal from EHT power transmission line, YouTube, 15.07.2021

Durant 10 anys vaig treballar en la direcció informàtica dels projectes de càlcul i concepció de línies aèries, abans que aquesta activitat fos transferida a una companyia nacional. Recordo un viatge que vaig fer amb altres companys a Lió (França) per un bescanvi d'informacions sobre tècniques de treball amb els enginyers d'una gran companyia francesa d'electricitat. A un moment donat, uns enginyers francesos van demanar-li al cap del servei de construcció de línies de l'empresa on jo treballava quins eren els paràmetres que utilitzàvem per dimensionar les torres d'alta tensió i els cables. Volien saber com ho fèiem per tenir tan pocs problemes amb el gel i les allaus.
La resposta que els va donar els va deixar glaçats. Sobredimensionàvem les hipòtesis climàtiques amb què treballàvem i, a més, sobredimensionàvem l'estructura de les torres d'alta tensió per fer-les més resistents del que els registres climàtics podrien aconsellar.

Tinc ja una edat i oblido moltes coses però, durant tots els anys que vaig treballar amb aquells equips, crec recordar que només vam perdre una torre d'alta tensió als Alps i a molta alçada, a causa d'una allau excepcional.
Swissgrid - Projet de réseau Chamoson - Chippis, YouTube, 21.11.2022

El darrer dels projectes al qual vaig participar va ser el de la construcció d'una línia MAT que ha entrat recentment en explotació. Entre altres feines, vaig participar en el disseny del traçat provisional de la línia, la producció de la cartografia necessària per a l'obtenció dels permisos municipals i cantonals i també en el disseny d'unes torres d'alta tensió que, com pots veure en la descripció de la línia, no tenen gran cosa a veure amb les dels vídeos que hem vist fins ara (5).
Construïda sobre un nou traçat d'uns 30 km al marge esquerre del Rhône, les seves 77 torres d'alta tensió suporten dues línies de 380 kV i una de 220 kV de Swissgrid, dues de 132 kV dels ferrocarrils federals (SBB/CFF/FFS) i una de 65 kV de Valgrid.

Aquesta agrupació de línies elèctriques tenia com a objectiu el desmantellament de 90 km de línies aèries i 322 torres d'alta tensió que desapareixerien així de la plana del Rhône.
Com es fa per eliminar el gel quan tants cables lligats a línies de diferents nivells de tensió estan tan propers en el que visualment sembla ser una sola línia? 

Tenia una reunió amb el cap del Centre de Telecontrol i aquest em va trucar per excusar la seva absència, al·legant que les línies estaven molt sobrecarregades i podia passar qualsevol cosa si hi havia un petit incident (6). Se'm va fer estrany, perquè havia consultat els plans de producció i de transport d'electricitat d'aquell dia, i no vaig veure res d'anòmal.

L'endemà ens vam poder veure i em va explicar que, a causa del fred, els sensors que teníem a les línies havien mesurat que els cables s'estaven carregant de gel en alguns punts de la xarxa. Per eliminar el gel dels cables, van sobrecarregar les línies mitjançant un flux de corrent a curt termini molt més alt fins que el gel va fondre (7). L'expressió que va utilitzar va ser: on a chauffée les lignes au rouge.

Sense menysprear algunes de les opcions que hem vist fins ara, crec que aquesta és una de les solucions més ràpides, efectives i segures que conec. Però l'empresa on treballava transportava electricitat a alta i molt alta tensió que produïa en grans centrals hidroelèctriques, i no conec quin és el cost ni la possibilitat d'aplicar aquesta tècnica en línies de mitja i baixa tensió. En tot cas, el vídeo que pots trobar a continuació mostra que el risc no és inexistent i què era el que preocupava al meu col·lega i perquè va decidir reprogramar la reunió que teníem agençada.

Energy future - High Voltage Transmission Line Overload and Smoking in the Netherlands, YouTube, 02.09.2022


  1. Veure Evernote, publicat en aquest blog el 04.09.2014
  2. Leandro Kessler: Cataluña: Los devastadores efectos del hielo en las líneas eléctricas, Afinidad Eléctrica, 15.05.2020
  3. Swedaltin: Helicopter de-icing powerlines, YouTube, 25.04.2012
  4. HeliWest: Ice removal from 110 kV power lines with helicopter, YouTube, 18.01.2021
  5. La nouvelle ligne aérienne THT Chamoson - Chippis est en service, SwissGrid, 30.09.2022
  6. Veure James Burke - The Trigger Effect, publicat en aquest blog el 14.04.2024
  7. Sandra Jedrinovic: Quand les lignes gèlent, SwissGrid, 23.02.2022

Wednesday, April 17, 2024

start all over again

1990 Carl Sagan Keynote Speech at Emerging Issues Forum


El 31.03.2024 vaig publicar un post en record de la lluita dels moviments pacifistes dels anys 1980 a Europa: Mothers of the revolution (1). Una dècada en què ja es començava a albirar l'enfonsament de l'hegemonia de les dues superpotències que havien sorgit de la Segona Guerra Mundial.

Però deixa'm començar el post d'avui parlant del Mar de Bering. Entre Alaska continental i Sibèria, i separades per Línia internacional de canvi de data (2), es troben les illes Diomedes: Big Diomede (Rússia) i Little Diomede (EUA) (3):
Ambdues illes estan separades per un canal de 3,7 km d'amplada. Aquest canal es congela en hivern i es pot travessar a peu (encara que és il·legal a causa de l'absència de duanes), constituint així l'únic punt del globus des del qual es pot passar caminant de la Federació Russa als Estats Units i viceversa.
No estic al corrent que les illes Diomedes hagin sigut mai un teatre de grans tensions entre les dues superpotències. Pel que sigui,, tampoc l'estret de Bering que, amb una amplada de 82,7 km, separa les costes d'Alaska continental i Sibèria. I, pel que sigui, hom està destinant des dels EUA i des d'Europa, immenses quantitats de diners i d'armament per fer front a una amenaça de la Federació Russa en allò que hom coneix com el teatre europeu.

Unes somes astronòmiques de diners que, ja el 9 de febrer de 1990, al 5th Emerging Issues Forum at NCSU (4), Carl Sagan va denunciar, amb arguments força convincents, que no s'estiguessin dedicant a la lluita contra el canvi climàtic.
Probablement, estàs pensant que parlar del canvi climàtic l'any 1990 converteix a Carl Sagan en una mena de visionari. Si és així, oblida-ho. Ja en novembre del 1965, el comitè assessor científic del president dels EUA, Lyndon B. Johnson (5), va enviar al president enviar un informe titulat Restoring the Quality of Our Environment. Un report que advertia al president del perill de la concentració de CO₂ a l'atmosfera i del seu futur impacte sobre el clima (6).
Restoring the Quality of Our Environment, Report of the Environmental Pollution Panel, President's Science Advisory Commitee, The White House, 1965

Potser, en unes altres circumstàncies, aquell report hauria pogut ser l'inici d'una acció del govern nord-americà per combatre l'amenaça del canvi climàtic. Però, uns mesos abans que el report li fos lliurat al president, en març de 1965, 3.500 marines dels EUA havien desembarcat prop de Da Nang (Vietnam del Sud), marcant l'inici oficial de la guerra de Vietnam: l'inici oficiós havia començat molt abans.
Gràcies al treball remarcable dels mitjans de comunicació, el 1965 l'opinió pública nord-americana va donar un suport aclaparador a aquella intervenció (7). Ja sabem què va passar més tard, quan milers de taüts retornaven els joves a casa. 

No ho veuràs als films, però els nord-americans no estaven sols. En aquella nova aventura militar, van estar acompanyats, entre molts altres, per països de l'angloesfera com Austràlia o Nova Zelanda. Tampoc ho veuràs a la versió en espanyol de Wikipedia, però també hi havia una missió de 50 sanitaris espanyols (8).
Ahir com avui, la prioritat de la guerra contra els enemics de l'hegemonia nord-americana va passar davant de la lluita contra el canvi climàtic. Les quantitats de diners que es van invertir en aquell conflicte van ser colossals. També els recursos científics i tecnològics destinats a vèncer un exèrcit de camperols que ja havia derrotat precedentment a les tropes colonials franceses. Contra tots els pronòstics, aquella guerra no va ser una passejada militar.
A l'article que vaig publicar el mes de març (1) vaig compartir amb tu la introducció d'un article publicat per Rafael Poch dos dies abans (9), on l'autor ens recordava: Tot això, en definitiva, omple els nostres mitjans de comunicació de titulars i de missatges dels nostres necis experts i comunicadors animant i preparant el públic per a una guerra encara molt més gran a Europa.

Aquells necis experts i comunicadors que ens preparen per a una guerra convencional que ja donen per guanyada contra la Federació Russa, passen de puntetes sobre l'eventualitat d'una guerra termonuclear a Europa. També eviten parlar del resultat que va tenir pels americans la guerra de Vietnam, tot com la d'Afganistan.
Corentin Pennarguear: "La situation nous échappe…" : la France au Niger, un combat perdu d’avance ?, L'Express, 04.09.2023

Però també eviten preguntar quin és l'argumentari bel·licista d'Emmanuel Macron contra la Federació Russa, després del lamentable espectacle de les intervencions militars franceses a l'Àfrica subsahariana.

I quan parlen de l'amenaça de la Xina, també eviten parlar d'aquella guerra que, sota mandat de l'ONU, els americans i els seus aliats van dur a terme a Corea. Que, davant de l'amenaça de l'arribada de les tropes nord-americanes a les fronteres xineses, la intervenció de les tropes d'aquest país va provocar una desfeta militar nord-americana de la qual només van poder escapar fent ús de l'amenaça d'una guerra nuclear (10).
Utilitzant atacs nocturns, les posicions de combat de l'ONU eren encerclades i després assaltades per sorpresa per tropes numèricament superiors. Uns atacs acompanyats del so de trompetes i de gongs forts, que complien el doble propòsit de facilitar la comunicació tàctica i desorientar mentalment l'enemic. Les forces de l'ONU no estaven familiaritzades amb aquesta tàctica, i com a resultat, "alguns soldats" van caure en el pànic, abandonant les seves armes i retirant-se cap al sud. L'ofensiva va aclaparar les forces de l'ONU, permetent a les tropes comunistes capturar Seül per segona vegada el 4 de gener de 1951.

Aquests contratemps van fer que el general MacArthur considerés l'ús d'armes nuclears contra els xinesos i els nord-coreans, amb la intenció que les zones radioactives que crearien interromprien les cadenes de subministrament xineses.
Chinese troops with captured US Tank in Korean War 1950 - 1953

Però tornem a l'actualitat. Admetem que l'administració nord-americana que pugui sortir de les eleccions de novembre del 2024 estigui molt menys motivada en seguir participant en el conflicte d'Ucraïna. L'alternativa és portar tropes a la línia de front, sota el lideratge d'un exèrcit francès que s'ha mostrat incapaç de combatre a unitats d'integristes que es desplacen amb velles motos xineses pel desert? És una broma?
Emma Araújo: «Sigue la pista del dinero», La Voz de Galicia, 06.07.2017

Seguim ara amb l'eventual amenaça d'un atac a països europeus per part de la Federació Russa. Si mirem les dades del Banc Mundial (2022) (11), el primer que crida l'atenció és que el PIB per càpita de la Federació Russa està per sota del de Grècia. Millor deixar de banda saber com s'ho han fet perquè l'economia de la Federació Russa hagi pogut seguir creixent malgrat les dures sancions dels països de l'OTAN.

Com els mitjans de comunicació ens estan preparant a una reducció dels pressupostos socials per utilitzar-los en la fabricació d'armes, et proposo que fem un cop d'ull a les despeses militars (12).
Donem un cop d'ull a les dades de la despesa militar de la Federació Russa el 2023. Veurem que ocupa la tercera posició, lluny de la despesa de la Xina. Però també que, sumant la despesa de la Xina i de la Federació Russa, juntes no arriben a la meitat de la despesa dels EUA.

La sorpresa es total quan sumem les despeses militars d'Alemanya, Regne Unit, França, Itàlia, Polònia i els Països Baixos (si trobes el temps, pots afegir la dels altres països de l'OTAN). Efectivament, la despesa actual d'aquests països supera ja avui de llarg la despesa militar de la Federació Russa.

I, just per acabar, si tens el temps i les ganes, et proposo d'agafar la calculadora per veure quina és la població de la Federació Russa i quina la dels països de l'OTAN, a fi d'estimar quants soldats podrien mobilitzar uns i altres en cas de guerra convencional.
Veient aquestes dades només puc deduir que, o bé hi ha algú que està venent molt cares les armes que compren els països europeus, o bé a la Federació Russa tenen els millors enginyers del planeta i arriben a produir les seves armes a un preu de cost sense competència, o bé algú ens està prenent el pèl. Com no conec la resposta, cadascú l'haurà de buscar per la seva banda.


Vaig tancar el post que vaig publicar el 31.03.2024 (1) dient que: Algú està escrivint el relat d'un crim i encara no tenim proves prou sòlides per saber a qui beneficiarà. Però existeixen sospites ben fonamentades per a saber quines són les víctimes potencials. Probablement, seguint la pista dels diners, avui també podem començar a sospitar quin és el mòbil d'aquest crim.



  1. Veure Mothers of the revolution, publicat en aquest blog el 31.03.2024
  2. Wikipedia: International Date Line [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: Diomede Islands [en] [fr] [es] [ca]
  4. 1990 Carl Sagan Keynote Speech at Emerging Issues Forum, Transition Studies, 25.10.2016
  5. Wikipedia: Lyndon B. Johnson [en] [fr] [es] [ca]
  6. Dana Nuccitelli: Scientists warned the US president about global warming 50 years ago today, The Guardian, 05.11.2015
  7. Wikipedia: Vietnam War [en] [fr] [es] [ca]
  8. Alicia Avilés Pozo: ¿Qué hacían 50 militares españoles en la guerra de Vietnam? Así fue la misión humanitaria que Franco ocultó, eldiario.es, 16.10.2022
  9. Rafael Poch: La ruptura del canon y sus consecuencias, Contexto y Acción (CTXT), 29.03.2024
  10. Wikipedia: Korean War [en] [fr] [es] [ca]
  11. Wikipedia: List of countries by GDP (PPP) per capita [en] [fr] [es] [ca]
  12. Wikipedia: List of countries with highest military expenditures [en] [fr] [es] [ca]

Sunday, April 14, 2024

james burke - the trigger effect

Cultura Fílmica - Conexiones: 1. El efecto detonante (The Trigger Effect 1978), YouTube, 04.09.2023
DRS_Education - James Burke Connections, Ep. 1 "The Trigger Effect", YouTube, 16.01.2019
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

El mes de gener vaig publicar un post amb el vídeo de la darrera entrevista de Carl Sagan (1). Durant un moment, Sagan va parlar de l'immens perill al qual s'enfronta una societat que depèn estretament d'una ciència i d'una tecnologia que no comprèn.

Avui m'agradaria parlar-te d'una de les millors sèries de TV sobre la història de la ciència que conec: Connections (3), de James Burke (4):
James Burke, historiador de la ciència, presenta a Connections, una sèrie que es va iniciar en 1978 i que ha publicat els seus darrers episodis en 2023, una sèrie on Burke rebutja la visió lineal del progrés històric.

Burke sosté que no es pot considerar el desenvolupament de cap peça particular del món modern de manera aïllada. Burke defensa que l'estat del progrés científic, tecnològic i filosòfic del món modern és el resultat d'una xarxa d'esdeveniments que ens han arribat des del passat, cadascun d'ells impulsat per una persona o grup que no coneixia quin seria el resultat futur que en resultaria de les seves accions.

Per
Burke, la interacció dels resultats d'aquests esdeveniments aïllats és el que ha impulsat la història i la innovació. També és el focus principal de la sèrie i les seves seqüeles.
El vídeo amb què he obert el post d'avui correspon al primer episodi d'aquella sèrie: va sortir en antena el 1978. Si Carl Sagan ens advertia del perill de viure a una societat que depèn estretament d'una ciència i d'una tecnologia que hom no coneix o que hom no comprèn, James Burke ens recordava que la complexitat de la nostra societat tecnològica és tan gran, que ningú podria aprendre en una vida com funciona cadascuna de les seves parts (44:50):
Fa uns anys, algú va dir: "si avui entenc alguna cosa, significa que ja deu estar obsoleta". Dit d'una altra manera: "a la història de la humanitat, mai tants han entès tan poc sobre tantes coses" O, com pots llegir en aquesta imatge: "La gent tendeix a aprofundir els seus coneixements en camps altament especialitzats, aprenent cada cop més sobre cada cop menys".
Al llarg del vídeo, James Burke ens explica que vivim en una trampa tecnològica en la qual, la falla d'una de la més petita de les baules tecnològiques que la componen, pot acabar amb la nostra civilització en qüestió d'hores. No és necessari fer un viatge al passat de 10.000 anys com ens proposava Santiago Bilinkis (5) per comprendre el risc de la dependència de la nostra civilització d'una tecnologia que ens ha permès abandonar habilitats que vam tenir en el passat. Tampoc, com ens deia Carl Sagan, estem parlant d'un risc que pot arribar en el futur.

Com James Burke ens recorda al seu vídeo, no va caldre més que un problema en el funcionament d'un simple relé d'una central elèctrica a Niàgara el novembre de 1965 per paralitzar durant 14 hores la vida de 30 milions de persones a Ontario, al Canadà i als estats de Connecticut, Delaware, Maryland, Massachusetts, New Hampshire, New Jersey, New York, Pennsylvania, Rhode Island, i Vermont als EUA (6).

Monsieur Bidouille: Comment le réseau électrique italien s'est effondré en 2003? YouTube, 25.05.2021

Aquesta gran apagada de la xarxa elèctrica nord-americana no és l'única entre les conegudes, ni la que més persones ha impactat (7). Per exemple, pel fet d'haver-la viscut en persona a l'empresa on treballo, mai no oblidaré el blackout que va afectar la península italiana el setembre del 2003 (8).
Hom ha associat l'inici d'aquell blackout quan, a causa del fort vent, un arbre va tocar una línia elèctrica de 380 kV a prop de Brunnen (Suïssa) el 28.09.2003 a les 03:01 AM. Aquell incident va provocar un arc elèctric que va disparar els equips de seguretat que van tallar automàticament la línia. Com les altres línies que transportaven electricitat a Itàlia estaven sobrecarregades, no van poder absorbir el corrent que transportava aquella línia i es va produir un efecte domino que va acabar deixant fora de servei totes les línies elèctriques que en aquell moment estaven transportant electricitat a Itàlia. Malgrat la coordinació entre els operadors del sistema, no es va poder evitar el blackout de tota la península italiana.

Pots trobar aquí al damunt un vídeo de Monsieur Bidouille que t'explica, de manera resumida, tots els esdeveniments que es van encadenar en poc menys de dos minuts.
El gener del 2021, amb les línies elèctriques del continent europeu sobrecarregades per una vaga de fred, un segon més tard de l'incendi d'un disjuntor a Sèrbia, i menys d'un minut després que saltessin uns disjuntors a una central de Croàcia, la xarxa europea interconnectada de molt alta tensió va estar a dos dits de caure a genolls. Gràcies als mecanismes automàtics d'emergència i a les accions coordinades realitzades pels gestors de les xarxes elèctriques del continent europeu es va poder restablir tot el sistema a un funcionament gairebé normal en pocs minuts. Més enllà dels professionals, gairebé ningú es va assabentar (9).


  1. Veure Carl Sagan - His last interview (1996), publicat en aquest blog el 26.01.2024
  2. Veure Hubert Reeves - Sobre la llibertat, publicat en aquest blog el 07.04.2024
  3. Wikipedia Connections [en] [fr] [es] [ca]
  4. Wikipedia: James Burke [en] [fr] [es] [ca]
  5. Veure Santiago Bilinkis - Sobre la tecnologia, publicat en aquest blog el 30.01.2024
  6. Wikipedia: Northeast blackout of 1965 [en] [fr] [es] [ca]
  7. Wikipedia: List of major power outages [en] [fr] [es] [ca]
  8. Wikipedia: 2003 Italy blackout || M. Sforna and M. Delfanti, Overview of the events and causes of the 2003 Italian blackout, 2006 IEEE PES Power Systems Conference and Exposition, Atlanta, GA, USA, 2006, pp. 301-308,[PDF] || A. Berizzi: The Italian 2003 blackout,  IEEE Power Engineering Society General Meeting, 2004., Denver, CO, USA, 2004, pp. 1673-1679 Vol.2, doi: 10.1109/PES.2004.1373159 || Le black-out italien aurait des origines en Suisse, SwissInfo, 29.09.2003 || Frédéric Hacourt: La gigantesque panne a plongé l'Italie dans le noir et soulève beaucoup de questions, Le Temps, 29.09.2003
  9. Veure Not all heroes wear capes, publicat en aquest blog el 07.02.2021

Thursday, April 11, 2024

el món abans i després d'autocad

Bored Panda - Office Life Before The Invention Of Autocad And Other Drafting Software


Vaig descobrir la imatge amb què he obert el post d'avui a un article que Bored Panda va publicar el 31.12.2022. La imatge anava acompanyada d'aquest comentari:
Abans del llançament d'AutoCAD l'any 1982, els dibuixos d'enginyeria es feien a mà amb llapis, gomes d'esborrar, esquadres i transportadors d'angles. Si després de tota la feina manual, calia fer una actualització, els enginyers havien de tornar a començar des de zero. Avui en dia, els dissenyadors, arquitectes i dibuixants tècnics poden dibuixar fent clic amb el ratolí i el teclat i no s'encorben sobre una taula enorme preguntant-se si hauran de fer canvis als seus esborranys finals.
Com a resum, el comentari pot estar bé. Personalment, em passen ràpidament per la memòria un munt de coses quan recordo la meva experiència com estudiant de Cartografia a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), quan apreníem a fer els mapes manualment sobre paper vegetal. Recordo l'ús del paper de calc, amb la finalitat de seleccionar en un mapa original els objectes que després havíem de portar a un mapa temàtic o l'ús del pantògraf (2) per transformar l'escala d'un mapa.
Plantilla Rotring Numeros/Letras/Signos 5.0 mm

Afortunadament, la meva generació no havia d'utilitzar les plomes per dibuixar a tinta sobre paper vegetal. En aquells temps Rotring venia una mena de retoladors que permetien fer-ho: un per cada gruix de línia que tingués el teu mapa. Afegir text o xifres era un xic més complicat si utilitzaves les plantilles Rotring: en part, perquè estaves limitat per la mida de les lletres i les xifres segons l'escala que tingués el teu mapa i, en part, perquè el preu d'aquelles plantilles no era un al·licient per comprar-ne més de dues. Tot i que tampoc era genial, una de les alternatives que tenies era l'ús de Letraset.
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.
Dana Lee: How To Use Dry Transfer Lettering, YouTube, 11.03.2010

Si arribava el moment dramàtic en què t'adonaves que havies de modificar alguna cosa al treball que havies fet sobre paper vegetal, una de les solucions era gratar la part que havies d'eliminar amb una fulla d'afaitar.

El 1987, vaig seguir un curs de formació AutoCAD al Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports (Barcelona) (3). Sincerament, no vaig haver d'utilitzar AutoCAD gairebé per res d'altre que per controlar el treball que feien els dibuixants tècnics de l'empresa on encara treballo: bàsicament, la transformació del contingut dels plànols escanejats en objectes vectorials i la seva organització temàtica en les diferents capes del dibuix.

També vaig ocupar-me de fer algunes modificacions menors abans d'importar-los al Sistema d'Informació Geogràfica (GIS): principalment, controlar la que les connexions dels objectes vectoritzats es corresponia amb precisió a la connèctica elèctrica dels aparells.

Així, després de la importació automàtica dels esquemes i els enginys de les centrals de producció i de transformació, aquells objectes eren identificats pel GIS amb totes les seves característiques tècniques i era possible procedir a la creació d'accions de simulació per analitzar l'impacte d'un problema en un d'aquells aparells sobre tota la línia elèctrica i analitzar les millors solucions alternatives durant la seva reparació. La veritat, però, és que no vam utilitzar gairebé mai el GIS per aquest tipus de simulacions, car disposàvem d'altres sistemes molt més potents per fer aquesta mena d'anàlisis a l'empresa.

Mai no oblidaré que, durant els treballs de construcció d'aquell GIS, a un dels directius de l'empresa se li va ocórrer que seria una idea genial donar-li una quarta dimensió: la dimensió temporal.
Els arxius estaven plens de mapes i dibuixos tècnics de les línies i els esquemes elèctrics de les centrals que s'havien construït des de principis del s. XX. I a aquell directiu li va semblar que tot aquell material era un capital que podia ser utilitzat com a eina pedagògica pels enginyers de l'empresa. Quan va encarregar-me de dur a terme a aquesta feina, la seva confiança en mi em va emocionar, com si diguéssim.
Quan vaig baixar als arxius per primera vegada, vaig veure que hi havia plànols i dibuixos tècnics d'esquemes i d'enginys que dataven de 1919 (any de creació de l'empresa) en endavant. Aquells que tenien la mida adequada, estaven emmagatzemats seguint els comandaments recollits a les santes escriptures: en armaris de plànols, sense plegar ni enrotllar. Altres, de mida menys estàndard, estaven plegats. I, com no podia ser d'una altra manera, els que tenien més interès, estaven enrotllats.

El primer que em va passar pel cap va ser que, aquells que tenien una mida inferior o igual a un A0, els passaria per un escàner, i posteriorment faria les correccions d'escala necessàries amb AutoCAD. Aquells que fossin més grans, el tallaria amb molta cura amb un cúter, els passaria per un escàner, i els assemblaria més tard amb el mateix programa.

Tenir idees brillants està molt bé, però sovint la realitat és una altra cosa. Pots imaginar la meva cara quan vaig començar a obrir tots els armaris i em vaig trobar amb fulls de paper entre el groc i el marró clar, amb diversos plecs al mateix full, descobrint estrips i trossos de paper que havien desaparegut. La part positiva era que les rates no havien trobat res d'interessant als arxius de l'empresa.

El terror pujava de nivell a mesura que avançava i descobria bocins de paper enganxats amb una cola que havia passat a millor vida, o taques greixoses de cintes autoadhesives que havien anat enfosquint amb el temps.

Finalment, hi havia els plànols impresos amb uns plotters que tenien la tinta màgica dels 1980-1990 que, o bé s'enganxava amb el plànol que estava al damunt, o bé perdia tot el color amb el temps.

Aquell era el material que hauria d'haver passat per uns escàners que, en aquells temps, no tenien una gran resolució, i que després hauria de millorar amb uns programes de tractament d'imatges que tenien un nom que no es corresponia amb el que hom esperava que fessin.
La situació era crítica, com si diguéssim. M'havien assignat un objectiu i, al comitè de seguiment del projecte que llavors dirigia, hi havia un director, quatre caps de departaments de l'empresa, i un pressupost conseqüent, com si diguéssim. Arribar a una reunió de control dient que t'han assignat un objectiu que és impossible realitzar, mai no ha sigut un discurs molt apreciat a Suïssa.

Així que, després de passar un munt d'hores al telèfon, discutint amb empreses especialitzades en la restauració d'antics documents i també amb experts de l'administració cantonal, vaig redactar un memoràndum de tres pàgines, recolzat amb cinc diapositives (el màxim admissible que hom recomana presentar als directius d'una empresa), on presentava quin era l'estat de la documentació, una estimació precisa del cost que tindria contractar els professionals capacitats per restaurar els documents que eren aptes per fer-ho, i també una solució opcional: una cessió gratuïta de tot aquell patrimoni als arxius cantonals.

Vist el cost faraònic de l'alternativa, la proposició de cessió dels documents als arxius cantonals va ser aprovada amb entusiasme: ens permetia desfer-nos d'un llegat que ja ningú utilitzava i alliberàvem un espai enorme als arxius. Vaig comunicar la decisió al responsable dels arxius de l'empresa perquè la tirés endavant i em vaig oblidar d'aquella demanda enverinada.

Des d'aquell dia, he reeixit a complir dues promeses que em vaig fer: no tornar a veure mai més un document dibuixat sobre paper vegetal i no tornar a utilitzar mai més AutoCAD.


  1. Liucija Adomaite and Mindaugas Balčiauskas: Office Life Before The Invention Of Autocad And Other Drafting Software in “Lost In History”: 50 Pictures That Might Change Your Perspective On The 20th Century (New Pics), Bored Panda, 30.12.2022
  2. Wikipedia: Pantògraf [en] [fr] [es] [ca]
  3. Veure Jaume Gallifa, publicat en aquest blog el 19.03.2024