|
El català a Múrcia
A principis de novembre del 2020, un article de Martí Paola publicat a RAC1 ens recordava que, a més dels cognoms i la toponímia, avui dia encara perduren un gran nombre de paraules catalanes al vocabulari del dialecte murcià (1).
Com per motius que desconec, l'article de Martí Paola no deia res que expliqués la presència d'aquelles paraules del català a Múrcia, vaig pensar que potser valia la pena fer junts una petita investigació.
Deixant de banda la regió del Carxe, d'un poblament relativament recent (s. XIX), m'agradaria remuntar-me a l'època en què Jaume I el Conqueridor i el que seria el seu gendre, Alfons X el Sabio, van repartir-se pel Tractat de Cazorla (2) els límits de les zones d'expansió dels seus regnes a la península Ibèrica.
Per fer ras i curt, cap d'ells va respectar aquell tractat i, després d'un seguit d'enganys, van signar-ne un de nou: el Tractat d'Almizra (3) on, a més de fer cessió de ciutats com Elda, Busot, Alacant i Elx, Jaume I també va oferir al rei castellà a la seva filla, l'infanta Violant d'Aragó i d'Hongria. La sentència arbitral de Torrelles i el Tractat d'Elx (4) va traçar definitivament les fronteres entre la corona de Castella i la corona d'Aragó, posant fi a la guerra entre ambdós regnes, integrant aquelles ciutats al regne de València.
La colonització de Múrcia
Deixa'm recordar ara un article brutal, de lectura molt i molt recomanada, publicat en clau d'humor per l'equip de Strambotic a les pàgines de Público l'estiu del 2017: "Los murcianos somos 3/4 partes de judíos catalanes y 1/4 de pendencieros convictos castellanos" (5).
Després de la signatura dels tractats que hem vist abans, els moriscos de Múrcia van rebel·lar-se contra el rei castellà perquè aquest tampoc no havia complert amb res del pactat en el moment de la capitulació: Alfons X va demanar ajuda al seu sogre per acabar amb la revolta.
A canvi de la seva ajuda, Jaume I va reeixir a obtenir cartes de poblament per colonitzar l'antiga Taifa de Múrcia amb catalans, aragonesos i valencians. Molts d'ells eren jueus, però també hi havia mercenaris, contrabandistes, espies, sicaris ... El millor de cada casa!
Múrcia, l'illa de la Tortuga Ibèrica
L'antiga Taifa de Múrcia compartia frontera amb el regne nazarí de Granada, la Corona d'Aragó i patia les periòdiques incursions barbaresques. El rei de Castella va decidir repoblar aquelles terres primer amb població castellana. Com no va reeixir a fer-ho, ho va intentar més tard amb qualsevol mena de població que no fos sarraïna.
Va ser amb aquesta idea que Alfons X va publicar l'anomenat Privilegio de homiciano (6), pel qual es perdonaven als colons que repoblessin aquells territoris totes les causes que tinguessin amb la justícia de qualsevol regne: incloent els delictes de sang. A canvi, se'ls demanava la prestació de serveis militars durant un any i un dia a les fronteres.
I va ser així que, a l'arribada del millor de cada casa de Castella, se li van afegir encara altres colons de dubtosa reputació originaris de la Corona d'Aragó.
Puc imaginar que els moriscos de Múrcia es llevaven cada dia pensant en què podien haver-li fet al profeta per merèixer el càstig d'aquells nous veïns que ocupaven les seves terres.
El dialecte murcià
La majoria d'articles i vídeos que he trobat en català sobre el català a Múrcia parlen de la immigració, a finals del segle XIX, de centenars de valencians de parla catalana a la regió del Carxe. Una regió delimitada principalment per tres municipis: Iecla, Jumella i Favanella (8).
Sobre la influència del català en el dialecte murcià trobaràs més informació a les publicacions murcianes. Per exemple a descubriendomurcia.com: Habla Catalana en la Región de Murcia ¿Hablamos Catalán? (9) O a La Verdad de Múrcia: Cuando en Cartagena se hablaba catalán (10). O fins i tot a Wikipedia: Idioma catalán en la Región de Murcia (11).
Els primers immigrants murcians (podríem parlar de retornats?) van arribar a les principals poblacions industrials de Catalunya en diferents onades: la de la “febre de l’or” (1876-1886), la de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 i la de l’auge econòmic provocat pel sistema proteccionista de la Restauració. En els anys 1930 va arribar a Catalunya una gran massa de murcians (74.000 immigrants) i almeriencs (38.000) (12). Els nacionalistes de dretes catalans no els van rebre d'una manera educada, com si diguéssim.
Bona part d'aquella manca d'educació (com si diguéssim) té les seves arrels en la ignorància que el nacionalisme català sempre ha tingut de la seva pròpia història: barrejant constantment història i mites, gràcies al treball remarcable dels seus 'divulgadores de mitos' que, entre moltes altres coses, han limitat històricament Catalunya i el català als límits de les quatre províncies de la Divisió territorial d'Espanya del 1833.
Amb tota probabilitat, molts dels immigrants murcians eren descendents llunyans d'aquells catalans que van poblar Múrcia i van contribuir a crear un dialecte carregat d'expressions en català (cf. 10, 11). Uns descendents als quals, aquella colla d'ignorants, es referien amb un mot carregat del més gran del seu menyspreu: murcianus.
Deixa'm afegir que la ignorància d'aquells individus arribava al punt de desconèixer que aquells immigrants venien de la regió que va escriure una de les pàgines més glorioses del federalisme a la península Ibèrica. Una pàgina que es va materialitzar amb la creació del Cantó de Cartagena, reprimit de manera salvatge després de sis mesos d'un setge que va suposar la devastació de la ciutat (el 70% dels edificis havien estat destruïts o afectats greument), la condemna a mort dels revoltats o el seu exili, en general a Algèria (13).
Antonio Botías publicava en 2017 (14) uns extractes d'articles publicats a Catalunya a principis dels anys 1930's. Alguns dels extractes fan referència a articles publicats al Bé negre (15). Altres, als articles publicats a les pàgines de la revista Mirador (16) per un nacionalista anomenat Carles Sentís (17).
La ignorància de la història del seu propi país, més enllà dels límits de les quatre províncies que es van crear el 1833, va arribar al paroxisme quan alguns "intel·lectuals" catalans del segle XIX i XX, van decidir crear una 'base científica' al seu odi vers els immigrants. Així, l'anomenat racisme científic afirmava la superioritat racial dels catalans enfront dels espanyols. En aquesta astracanada ocupava una plaça d'honor l'anomenat murcianisme (18). Naturalment, el fet que entre aquells 'espanyols' hi haguera descendents de catalans era un detall sense importància per tots aquells carallots.
Un racisme científic on cal destacar la publicació del manifest Per la preservació de la raça catalana que, publicat a La Publicitat en 1934, tenia entre els seus signataris a Pompeu Fabra (19) i, entre les seves propostes, la creació d'una Societat Catalana d'Eugènica.
Per més informació, també aquí hauràs de visitar la Wikipedia en espanyol (cf. 18/19) car, els 'divulgadores de mitos' catalans han abandonat aquest debat als autors 'espanyolistes' (20) i a publicacions científiques (21) que, probablement, mai no s'han molestat a llegir, tot i ser força més benevolents que el que hom pot trobar a la pàgina que la Wikipedia en català li dedica a Josep Vandellós (22):
Els murcians i l'anarcosindicalisme
Els immigrants murcians i andalusos d’Almeria que van arribar a Catalunya durant el primer terç del s. XX ho van fer per treballar a les obres del metro, el Ferrocarril Metropolità Transversal, inaugurat el 1926. També en l’edificació dels pavellons de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Entre ells, es trobaven els pares de la meva àvia materna, originaris d'Águilas (Múrcia) (24).
Si els meus besavis van poder instal·lar-se al barri de la Sagrera, la majoria d'immigrats murcians es van concentrar a Noubarris, a Can Peguera (25). Però la immensa majoria vivia als "callejones" vorejats de barraques llogades pels grans propietaris del barri de La Torrassa, també conegut com “la petita Múrcia” (26).
Amb una població d’uns 20.000 murcians sobre el total dels seus 22.000 habitants- gairebé la mateixa població que tenia Lorca en aquells moments-, el barri de La Torrassa va esdevenir un feu de la FAI i de l’anarcosindicalisme més combatiu. I si encara no has enganxat què podia explicar la història delirant del racisme científic i l'animadversió malaltissa dels nacionalistes de dretes contra els murcians, aquí tens una bona pista ...
Si el 1936 Carles Sentís va fugir a la Itàlia de Mussolini i en Josep Vandellós ho va fer a Veneçuela (va acabar els seus dies a Ithaca, New York), molts d'aquells murcians que tant detestaven, entre ells els fills dels meus besavis, van lluitar contra els militars revoltats als carrers de Barcelona i, més tard, ho van fer al front de l'Aragó, a Madrid i arreu del territori de la República. També a França, contra els nazis. I més tard, també al maquis, contra la dictadura franquista (28).
Però els 'divulgadores de mitos' espanyols també han seguit treballant de valent per amagar als murcians la seva pròpia història. Avui hi ha 80.000 marroquins a Múrcia. Ara i aquí els 'moros' són el que van ser els 'murcians' pels nacionalistes de dretes catalans, que els 'divulgadores de mitos' espanyols s'han encarregat d'estendre a tota la població de Catalunya. Gràcies a ells, el Cantó de Cartagena i, a Catalunya, la lluita sindical i revolucionària contra el feixisme, semblen no haver existit mai pel 28% dels electors murcians que en novembre del 2019 van votar a Vox (29).
Altres articles publicats d'aquesta sèrie
A principis de novembre del 2020, un article de Martí Paola publicat a RAC1 ens recordava que, a més dels cognoms i la toponímia, avui dia encara perduren un gran nombre de paraules catalanes al vocabulari del dialecte murcià (1).
Justo García Soriano, escriptor i autor del Vocabulario del dialecto murciano (1932), va afirmar que gairebé la meitat del lèxic peculiar de la regió als anys 1930's era d’origen català.L'ocupació de Múrcia
Com per motius que desconec, l'article de Martí Paola no deia res que expliqués la presència d'aquelles paraules del català a Múrcia, vaig pensar que potser valia la pena fer junts una petita investigació.
Deixant de banda la regió del Carxe, d'un poblament relativament recent (s. XIX), m'agradaria remuntar-me a l'època en què Jaume I el Conqueridor i el que seria el seu gendre, Alfons X el Sabio, van repartir-se pel Tractat de Cazorla (2) els límits de les zones d'expansió dels seus regnes a la península Ibèrica.
Per fer ras i curt, cap d'ells va respectar aquell tractat i, després d'un seguit d'enganys, van signar-ne un de nou: el Tractat d'Almizra (3) on, a més de fer cessió de ciutats com Elda, Busot, Alacant i Elx, Jaume I també va oferir al rei castellà a la seva filla, l'infanta Violant d'Aragó i d'Hongria. La sentència arbitral de Torrelles i el Tractat d'Elx (4) va traçar definitivament les fronteres entre la corona de Castella i la corona d'Aragó, posant fi a la guerra entre ambdós regnes, integrant aquelles ciutats al regne de València.
La colonització de Múrcia
Deixa'm recordar ara un article brutal, de lectura molt i molt recomanada, publicat en clau d'humor per l'equip de Strambotic a les pàgines de Público l'estiu del 2017: "Los murcianos somos 3/4 partes de judíos catalanes y 1/4 de pendencieros convictos castellanos" (5).
Després de la signatura dels tractats que hem vist abans, els moriscos de Múrcia van rebel·lar-se contra el rei castellà perquè aquest tampoc no havia complert amb res del pactat en el moment de la capitulació: Alfons X va demanar ajuda al seu sogre per acabar amb la revolta.
A canvi de la seva ajuda, Jaume I va reeixir a obtenir cartes de poblament per colonitzar l'antiga Taifa de Múrcia amb catalans, aragonesos i valencians. Molts d'ells eren jueus, però també hi havia mercenaris, contrabandistes, espies, sicaris ... El millor de cada casa!
Múrcia, l'illa de la Tortuga Ibèrica
L'antiga Taifa de Múrcia compartia frontera amb el regne nazarí de Granada, la Corona d'Aragó i patia les periòdiques incursions barbaresques. El rei de Castella va decidir repoblar aquelles terres primer amb població castellana. Com no va reeixir a fer-ho, ho va intentar més tard amb qualsevol mena de població que no fos sarraïna.
Va ser amb aquesta idea que Alfons X va publicar l'anomenat Privilegio de homiciano (6), pel qual es perdonaven als colons que repoblessin aquells territoris totes les causes que tinguessin amb la justícia de qualsevol regne: incloent els delictes de sang. A canvi, se'ls demanava la prestació de serveis militars durant un any i un dia a les fronteres.
I va ser així que, a l'arribada del millor de cada casa de Castella, se li van afegir encara altres colons de dubtosa reputació originaris de la Corona d'Aragó.
Puc imaginar que els moriscos de Múrcia es llevaven cada dia pensant en què podien haver-li fet al profeta per merèixer el càstig d'aquells nous veïns que ocupaven les seves terres.
El dialecte murcià
La majoria d'articles i vídeos que he trobat en català sobre el català a Múrcia parlen de la immigració, a finals del segle XIX, de centenars de valencians de parla catalana a la regió del Carxe. Una regió delimitada principalment per tres municipis: Iecla, Jumella i Favanella (8).
Sobre la influència del català en el dialecte murcià trobaràs més informació a les publicacions murcianes. Per exemple a descubriendomurcia.com: Habla Catalana en la Región de Murcia ¿Hablamos Catalán? (9) O a La Verdad de Múrcia: Cuando en Cartagena se hablaba catalán (10). O fins i tot a Wikipedia: Idioma catalán en la Región de Murcia (11).
Otro testimonio más explícito relata que el rey castellano Alfonso solicita a su suegro, el rey aragonés Jaime I el Conquistador, que otorgue licencia a sus súbditos para que ocupen las nuevas tierras ganadas a los moros. Así fue, y desde tierras catalanas, especialmente de las montañas de Tarragona, acudirán muchas gentes como acreditan sus apellidos: Aniorte, Ardid, Ballester, Barcelona, Cerdán, Conesa, Espín, Guillén, Mercader, Miralles, Osete, Roca, Ros, Rosique, Saura, Segarra (Cegarra), Tallante, Ynvernón, etc. Aunque algunos de ellos pudieran ser occitanos más que catalanes como Aniorte o Ynvernón (cf. 10, 11)Venim del nord, tornem del sud?
Els primers immigrants murcians (podríem parlar de retornats?) van arribar a les principals poblacions industrials de Catalunya en diferents onades: la de la “febre de l’or” (1876-1886), la de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 i la de l’auge econòmic provocat pel sistema proteccionista de la Restauració. En els anys 1930 va arribar a Catalunya una gran massa de murcians (74.000 immigrants) i almeriencs (38.000) (12). Els nacionalistes de dretes catalans no els van rebre d'una manera educada, com si diguéssim.
Bona part d'aquella manca d'educació (com si diguéssim) té les seves arrels en la ignorància que el nacionalisme català sempre ha tingut de la seva pròpia història: barrejant constantment història i mites, gràcies al treball remarcable dels seus 'divulgadores de mitos' que, entre moltes altres coses, han limitat històricament Catalunya i el català als límits de les quatre províncies de la Divisió territorial d'Espanya del 1833.
|
Amb tota probabilitat, molts dels immigrants murcians eren descendents llunyans d'aquells catalans que van poblar Múrcia i van contribuir a crear un dialecte carregat d'expressions en català (cf. 10, 11). Uns descendents als quals, aquella colla d'ignorants, es referien amb un mot carregat del més gran del seu menyspreu: murcianus.
Deixa'm afegir que la ignorància d'aquells individus arribava al punt de desconèixer que aquells immigrants venien de la regió que va escriure una de les pàgines més glorioses del federalisme a la península Ibèrica. Una pàgina que es va materialitzar amb la creació del Cantó de Cartagena, reprimit de manera salvatge després de sis mesos d'un setge que va suposar la devastació de la ciutat (el 70% dels edificis havien estat destruïts o afectats greument), la condemna a mort dels revoltats o el seu exili, en general a Algèria (13).
Antonio Botías publicava en 2017 (14) uns extractes d'articles publicats a Catalunya a principis dels anys 1930's. Alguns dels extractes fan referència a articles publicats al Bé negre (15). Altres, als articles publicats a les pàgines de la revista Mirador (16) per un nacionalista anomenat Carles Sentís (17).
Després de ser secretari del conseller de Finances de la Generalitat de Catalunya, al govern de Lluís Companys, Carles Sentís va fugir de Catalunya el 1936 en direcció a la Itàlia de Mussolini, i va tornar a Barcelona entrant per la Diagonal, amb les tropes de Franco. Durant la dictadura, va ser secretari del fundador de Falange Española, Rafael Sánchez Mazas. El 1977 va ser anomenat conseller sense cartera de la Generalitat de Catalunya provisional, presidida per en Josep Tarradellas.El racisme científic
La ignorància de la història del seu propi país, més enllà dels límits de les quatre províncies que es van crear el 1833, va arribar al paroxisme quan alguns "intel·lectuals" catalans del segle XIX i XX, van decidir crear una 'base científica' al seu odi vers els immigrants. Així, l'anomenat racisme científic afirmava la superioritat racial dels catalans enfront dels espanyols. En aquesta astracanada ocupava una plaça d'honor l'anomenat murcianisme (18). Naturalment, el fet que entre aquells 'espanyols' hi haguera descendents de catalans era un detall sense importància per tots aquells carallots.
Un racisme científic on cal destacar la publicació del manifest Per la preservació de la raça catalana que, publicat a La Publicitat en 1934, tenia entre els seus signataris a Pompeu Fabra (19) i, entre les seves propostes, la creació d'una Societat Catalana d'Eugènica.
Per més informació, també aquí hauràs de visitar la Wikipedia en espanyol (cf. 18/19) car, els 'divulgadores de mitos' catalans han abandonat aquest debat als autors 'espanyolistes' (20) i a publicacions científiques (21) que, probablement, mai no s'han molestat a llegir, tot i ser força més benevolents que el que hom pot trobar a la pàgina que la Wikipedia en català li dedica a Josep Vandellós (22):
Aquest article aprofundeix en els treballs realitzats sobre la Societat Catalana d’Eugenèsia i se centra en Josep Vandellós, demògraf i membre de la direcció de la Societat que situa dins del creixent volum de treballs sobre el moviment eugenèsic internacional, especialment “llatí”. I en fer-ho, explora el discurs sobre qüestions de "raça", immigració i identitat "nacional" reflectides a través del naixent moviment eugenèsic i de les preocupacions polítiques de l'època a Catalunya. En particular, l'article avalua la qüestió de la "barreja racial" entre catalans i espanyols d'altres regions i argumenta que, en lloc de rebutjar directament el mestissatge, Josep Vandellós valorava certes mescles com a part d'un projecte eugenèsic per fortificar i mantenir la "raça" catalana per fer front a la pèrdua de població i a la dissolució de la identitat catalana. Res de gaire diferent del que publicava Xavier Vidal-Folch al seu article d'El País (cf. 19).Probablement recordes el vídeo de Momondo amb el que vaig iniciar aquesta sèrie d'articles (23). Potser també recordes els diversos pobles que han passat pel territori que avui coneixem amb el nom de Catalunya i que hem vist al llarg d'aquesta sèrie. Probablement no entens a què es referien els anomenats racistes científics quan parlaven d'una "raça catalana", i potser se't fa molt estrany que Josep Vandellós (cf. 22), un senyor amb un cognom que algú podria sospitar de tenir un origen jueu, estigués embolicat en un projecte eugenèsic per fortificar i mantenir la "raça catalana". Millor no et trenquis el cap i segueix llegint.
Els murcians i l'anarcosindicalisme
Els immigrants murcians i andalusos d’Almeria que van arribar a Catalunya durant el primer terç del s. XX ho van fer per treballar a les obres del metro, el Ferrocarril Metropolità Transversal, inaugurat el 1926. També en l’edificació dels pavellons de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Entre ells, es trobaven els pares de la meva àvia materna, originaris d'Águilas (Múrcia) (24).
Si els meus besavis van poder instal·lar-se al barri de la Sagrera, la majoria d'immigrats murcians es van concentrar a Noubarris, a Can Peguera (25). Però la immensa majoria vivia als "callejones" vorejats de barraques llogades pels grans propietaris del barri de La Torrassa, també conegut com “la petita Múrcia” (26).
Amb una població d’uns 20.000 murcians sobre el total dels seus 22.000 habitants- gairebé la mateixa població que tenia Lorca en aquells moments-, el barri de La Torrassa va esdevenir un feu de la FAI i de l’anarcosindicalisme més combatiu. I si encara no has enganxat què podia explicar la història delirant del racisme científic i l'animadversió malaltissa dels nacionalistes de dretes contra els murcians, aquí tens una bona pista ...
En el barrio de casas baratas de Can Peguera, la CNT tuvo una gran influencia, hasta el punto de convertirse en el primer núcleo urbano de toda Barcelona y el segundo de Cataluña con más implantación anarcosindicalista, después del barrio de la Torrassa de l'Hospitalet de Llobregat (27).Breu epíleg
Si el 1936 Carles Sentís va fugir a la Itàlia de Mussolini i en Josep Vandellós ho va fer a Veneçuela (va acabar els seus dies a Ithaca, New York), molts d'aquells murcians que tant detestaven, entre ells els fills dels meus besavis, van lluitar contra els militars revoltats als carrers de Barcelona i, més tard, ho van fer al front de l'Aragó, a Madrid i arreu del territori de la República. També a França, contra els nazis. I més tard, també al maquis, contra la dictadura franquista (28).
Però els 'divulgadores de mitos' espanyols també han seguit treballant de valent per amagar als murcians la seva pròpia història. Avui hi ha 80.000 marroquins a Múrcia. Ara i aquí els 'moros' són el que van ser els 'murcians' pels nacionalistes de dretes catalans, que els 'divulgadores de mitos' espanyols s'han encarregat d'estendre a tota la població de Catalunya. Gràcies a ells, el Cantó de Cartagena i, a Catalunya, la lluita sindical i revolucionària contra el feixisme, semblen no haver existit mai pel 28% dels electors murcians que en novembre del 2019 van votar a Vox (29).
Altres articles publicats d'aquesta sèrie
- Martí Paola: A Múrcia es parlava “el més bell català del món”, RAC1, 06.11.2020
- Wikipedia: Tractat de Cazorla
- Wikipedia: Tractat d'Almizra
- Wikipedia: Tractat d'Elx
- "Los murcianos somos 3/4 partes de judíos catalanes y 1/4 de pendencieros convictos castellanos", Strambotic, 07.07.2017
- RAE: Diccionario panhispánico del español jurídico
- Veure Barcelona i la memòria històrica: la Sagrera, publicat en aquest blog el 28.07.2019
- El Carxe: el país de llengua catalana de Múrcia, Vilaweb, 17.07.2017 | Jordi Palment - El Carxe, Avui.TV, 2009, Youtube, 02.08.2009 | El valencià al Carxe i al Matarranya (Canal 9, 2013), Youtube, 03.11.2013
- Catalán en la Región de Murcia… ¿Lo hablamos en nuestra tierra? | Habla Catalana en la Región de Murcia ¿Hablamos Catalán?, descubriendomurcia.com
- José Sanchez Conesa: Cuando en Cartagena se hablaba catalán, La Verdad, 09.11.2011
- Wikipedia: Idioma catalán en la Región de Murcia
- La immigració a Catalunya en el segle XX: de l’èxode rural a les primeres migracions peninsulars (1877-1939), Sàpiens, 26.05.2011
- Wikipedia: Cantó de Cartagena
- Antonio Botías: «Cataluña para los murcianos», La Verdad, 18.10.2017
- Wikipedia: El Be Negre
- Wikipedia: Mirador
- Wikipedia: Carles Sentís
- Wikipedia: Racialismo catalán | Murcianismo
- Wikipedia: Pompeu Fabra
- Xavier Vidal-Folch: Catalunya es charnega, El País, 13.04.2016
- Richard Cleminson: “Per la conservació de la raça catalana”: The Catalan Eugenics Society (1935-1937), February 2019, Journal of Iberian and Latin American Studies
- Wikipedia: Josep Vandellós
- Veure Venim del nord, tornem del sud (0), publicat en aquest blog el 07.10.2020
- Veure Barcelona i la memòria històrica: La Sagrera, publicat en aquest blog el 28.07.2019
- Miquel Roman: El prodigi de Nou Barris, Blogs Vilaweb, 24.01.2007
- Agus Giralt: Els murcianos (tercera part). Memòria de Sants. La història de Sants, Hostafrancs i La Bordeta, Juliol 2011
- Veure Barcelona i la memòria històrica - Nou Barris (Can Peguera), publicat en aquest blog el 25.08.2019
- Imanol: Murcianos, la guerrilla emigrante, que actuó mayoritariamente por tierras lejanas, El Salto diario, 26.10.2019
- Elisa Reche: Barcelona-Murcia-Oujda, eldiario.es, 15.11.2019
No comments:
Post a Comment