|
Sunday, December 31, 2023
the healing power of time
Friday, December 29, 2023
carl sagan - the lost lecture (1994)
| Luis Octavio Corvalan - Carl Sagan: La conferencia perdida 1994 - Subtitulada, YouTube, 02.04.2020 |
Probablement, aquests dies no trobis el temps de veure la que, segons la seva companya: Anne Druyan, va ser una de les millors conferències de Carl Sagan (1934-1996). No hi fa res car, si no pots veure-la avui per manca de temps, sempre podràs fer-ho més endavant. Però no t'oblidis de fer-ho!
Pot ser que, després de veure-la canviï la teva manera de veure el món. O potser no. Tot el que puc dir és què, d'ençà que vaig sentir per primera vegada les paraules d'aquest científic i humanista, la meva visió del món va canviar per sempre (1).
Aquest vídeo es va enregistrar el 9 de novembre de 1994, dia del 60è aniversari de Carl Sagan. Per commemorar-ho, Cornell University va invitar aquest científic i humanista a donar una conferència sobre un tema de la seva elecció. La conferència es va presentar amb el nom de L'era de l'exploració. Però tothom la recorda amb el nom de Lost Lecture (La conferència perduda), car el vídeo original va desaparèixer el 1994 i no es va poder trobar fins al 2017, durant un acte que va tenir lloc a la Cornell University en homenatge al 40è aniversari de la missió Voyager.
El vídeo de la conferència amb què he obert el post d'avui és el de la versió subtitulada a l'espanyol que Luis Octavio Corvalan va publicar a YouTube el 02.04.2020.
Pot ser que, després de veure-la canviï la teva manera de veure el món. O potser no. Tot el que puc dir és què, d'ençà que vaig sentir per primera vegada les paraules d'aquest científic i humanista, la meva visió del món va canviar per sempre (1).
Aquest vídeo es va enregistrar el 9 de novembre de 1994, dia del 60è aniversari de Carl Sagan. Per commemorar-ho, Cornell University va invitar aquest científic i humanista a donar una conferència sobre un tema de la seva elecció. La conferència es va presentar amb el nom de L'era de l'exploració. Però tothom la recorda amb el nom de Lost Lecture (La conferència perduda), car el vídeo original va desaparèixer el 1994 i no es va poder trobar fins al 2017, durant un acte que va tenir lloc a la Cornell University en homenatge al 40è aniversari de la missió Voyager.
Una empleada del departament de relacions públiques de la Cornell University va rebre una sol·licitud de TED.com demanant una exposició interessant de Carl Sagan. En la seva recerca, va trobar una cinta Sony Betacam arxivada, que va resultar ser la gravació de la Lost Lecture (La conferència perduda) de Carl Sagan de 1994. Va transmetre l'enregistrament a The Carl Sagan Institute (2) que, en associació amb Cornell Broadcast Studios, van editar el metratge en brut (3).En aquesta conferència, Carl Sagan exposava la filosofia científica que presentava al seu darrer llibre, Pale Blue Dot (Un punt blau pàl·lid) (4), del qual va resumir un dels seus capítols clau: la pretensió durant la història que la Terra i l'espècie humana són úniques en l'univers.
El vídeo de la conferència amb què he obert el post d'avui és el de la versió subtitulada a l'espanyol que Luis Octavio Corvalan va publicar a YouTube el 02.04.2020.
Wednesday, December 27, 2023
the dark side of the moon
| VideoFromSpace - Moon’s Farside Crosses Earth’s Face - DSCOVR Satellite Time-Lapse Video, YouTube, 05.08.2015 |
El Deep Space Climate Observatory (DSCOVR) (1) és un satèl·lit que es va llançar el febrer de 2015 i té com a missió la vigilància en temps real del vent solar. Aquesta vigilància és crítica per a la precisió i el temps d'anunci de les alertes i de les previsions meteorològiques espacials de la NOAA (2), enviant advertències precises sobre esdeveniments meteorològics espacials, com les tempestes geomagnètiques.
A més d'aquesta informació, el satèl·lit manté una visió constant de la Terra proporcionant, entre altres, observacions científiques sobre la capa d'ozó, la vegetació, l'alçada dels núvols i els aerosols dispersos a l'atmosfera.
El vídeo amb què he obert el post d'avui data del 2015 i ens mostra, davant de la part il·luminada pel sol de la Terra, la cara oculta de la Lluna, que mai és visible directament des de la Terra. Pots trobar més detalls sobre aquesta imatge a un article publicat a la pàgina de recursos científics de la NASA (3), on també podràs descarregar-te la imatge original, un GIF animat o el vídeo amb què he obert el post d'avui.
Per tancar el post d'avui, m'agradaria proposar-te que veiem junts un vídeo de la missió xinesa Chang'e-4 (4), que el 03.01.2019 va reeixir a realitzar el primer allunatge a la cara oculta de la Lluna.
Recorda d'activar els subtítols del vídeo si tens problemes de comprensió de la llengua anglesa seleccionant la teva llengua de preferència.
| Insider Tech - China Is The First To Land On The Dark Side Of The Moon, YouTube, 03.01.2019 |
Sunday, December 24, 2023
the Pogues - fairytale of new york
| The Pogues Official - Fairytale Of New York (Official Video), YouTube, 07.12.2011 |
Friday, December 22, 2023
Thursday, December 21, 2023
el jesús histórico
| Academia Play - El Jesús histórico en 14 minutos, YouTube, 10.04.2020 |
Academia Play (1) és un projecte que va néixer en setembre del 2015 com un ambiciós projecte educatiu basat en la formació a través del format audiovisual. Mitjançant vídeos didàctics breus, d'1 a 15 minuts, el projecte es presenta com una eina d'aprenentatge sobre fets històrics, curiositats, temes d'actualitat, cinema, art, esport, música o ciència.
El vídeo que avui comparteixo amb tu ens presenta a Yeshua ben Yosef (Jesús, fill de Josep), de qui sentiràs parlar aquests dies amb el nom de Jesús de Natzaret. Tanmateix, aquest vídeo realitzat el 2020 no ens presenta el personatge des del punt de vista religiós. De la mà de l'historiador Federico Romero Díaz (2) i del biblista Javier Alonso López (3), el vídeo ens presenta a un Jesús històric, desposseït de la seva faceta divina, l'home de carn i ossos que s'amaga darrere de la figura que tots coneixem.
El vídeo que avui comparteixo amb tu ens presenta a Yeshua ben Yosef (Jesús, fill de Josep), de qui sentiràs parlar aquests dies amb el nom de Jesús de Natzaret. Tanmateix, aquest vídeo realitzat el 2020 no ens presenta el personatge des del punt de vista religiós. De la mà de l'historiador Federico Romero Díaz (2) i del biblista Javier Alonso López (3), el vídeo ens presenta a un Jesús històric, desposseït de la seva faceta divina, l'home de carn i ossos que s'amaga darrere de la figura que tots coneixem.
- Academia Play: Home page || YouTube || Twitter || Instagram
- Entrevista a Federico Romero Díaz, co-fundador del Día de la Romanidad, Academia Play, 15.01.2020
- Lecturalia: Javier Alonso López
Wednesday, December 20, 2023
corea del nord i la intel·ligència artificial
He estado probando yo mismo la IA esa que dobla voces a otros idiomas y, efectivamente, vivimos en el 2090. pic.twitter.com/67mqZJ6YGc
— Kim Jong-un (@norcoreano) September 13, 2023
Tuesday, December 19, 2023
com trobar la contrasenya d'un wi-fi
| CNET - How to Find the Password for Any Wi-Fi Network You've Connected To, YouTube, 28.03.2022 |
Conec un paio que és un xic asocial i que, de vegades, té unes maneres de fer que em deixen perplex.
Durant les festes de Cap d'Any del 2022-2023, la família de la seva dona va organitzar un sopar a casa d'uns dels seus cunyats. La seva dona va insistir per anar un xic més d'hora perquè feia temps que no veia a la seva germana i tenia ganes de xerrar amb ella, també per si necessitava ajuda per preparar el que fos. Quan van arribar, com ell es temia, mentre les germanes bescanviaven informacions sobre la família, el seu cunyat va aprofitar l'avinentesa per tancar-lo a una habitació i passar-li per l'ordinador les fotos de tots els viatges que havien fet aquell any.
Just en el moment en què estava avaluant com li explicaria a la policia l'assassinat per escanyament del seu cunyat, va recordar haver vist el vídeo amb què he obert el post d'avui. Un vídeo que et mostra els passos a seguir per recuperar la clau Wi-Fi de la xarxa a la qual està connectat un Mac o un PC Windows.
Just en el moment que el seu cunyat anava a passar-li les fotos d'unes vacances a Cadaqués, li va dir que seria genial veure-les mentre es prenien un mojito, i va demanar-li si podria preparar-ne dos de ben carregats, com ell sabia fer-los. Quan el cunyat va sortir de l'habitació per anar a preparar-los, el meu conegut va aprofitar per trobar al seu ordinador la clau del Wi-Fi i la va anotar.
Pel meu conegut, el sopar va ser gairebé igual d'insuportable que la sessió de fotografies que va ensenyar-li el seu cunyat. Però l'endemà, es va recuperar d'aquell tràngol publicant el nom del Wi-Fi i la seva clau a una pàgina d'immigrants, oferint-los la possibilitat de baixar-se films, àlbums de música i de fer trucades gratuïtes, preferentment durant la nit, aprofitant en el cas dels immigrants sud-americans la diferència horària que existeix amb el continent americà.
Tot i que el pàrquing que hi ha davant de casa del cunyat està molt més concorregut des de fa uns mesos, ningú sap encara si aquella desagradable acció de càstig va funcionar car, com tots sabem, els routers tenen les seves coses.
Espero no haver-li donat cap idea a ningú per aquestes festes. Més que res perquè, el que va fer aquest conegut amb el Wi-Fi del seu cunyat, va ser francament lleig i desagradable.
Naturalment, hi ha un munt de maneres de protegir les teves contrasenyes. Un dia que tingui temps en veurem algunes. Una de les millors però, segueix sent no fer mai el que va fer la noia del vídeo.
Durant les festes de Cap d'Any del 2022-2023, la família de la seva dona va organitzar un sopar a casa d'uns dels seus cunyats. La seva dona va insistir per anar un xic més d'hora perquè feia temps que no veia a la seva germana i tenia ganes de xerrar amb ella, també per si necessitava ajuda per preparar el que fos. Quan van arribar, com ell es temia, mentre les germanes bescanviaven informacions sobre la família, el seu cunyat va aprofitar l'avinentesa per tancar-lo a una habitació i passar-li per l'ordinador les fotos de tots els viatges que havien fet aquell any.
Just en el moment en què estava avaluant com li explicaria a la policia l'assassinat per escanyament del seu cunyat, va recordar haver vist el vídeo amb què he obert el post d'avui. Un vídeo que et mostra els passos a seguir per recuperar la clau Wi-Fi de la xarxa a la qual està connectat un Mac o un PC Windows.
Et proposo donar-li un cop d'ull:, recorda d'activar els subtítols del vídeo si tens problemes de comprensió de la llengua anglesa seleccionant la teva llengua de preferència.També havia vist com es podia recuperar la clau Wi-Fi des d'un mòbil Android a un munt de vídeos de l'Índia que havia vist córrer per YouTube. Però ell tenia un vell Samsung amb una antiga versió d'Android i va trobar que la idea que li acabava de passar pel cap era molt més divertida. Més encara, recordant que el seu cunyat no tenia ni idea de com funcionava el programa de configuració del router i que no li seria gens fàcil canviar la clau del Wi-Fi. I encara més, pel fet que just davant de casa dels cunyats hi havia un pàrquing utilitzat durant el dia pels treballadors de les oficines del barri que estava gairebé buit durant la nit.
Just en el moment que el seu cunyat anava a passar-li les fotos d'unes vacances a Cadaqués, li va dir que seria genial veure-les mentre es prenien un mojito, i va demanar-li si podria preparar-ne dos de ben carregats, com ell sabia fer-los. Quan el cunyat va sortir de l'habitació per anar a preparar-los, el meu conegut va aprofitar per trobar al seu ordinador la clau del Wi-Fi i la va anotar.
Pel meu conegut, el sopar va ser gairebé igual d'insuportable que la sessió de fotografies que va ensenyar-li el seu cunyat. Però l'endemà, es va recuperar d'aquell tràngol publicant el nom del Wi-Fi i la seva clau a una pàgina d'immigrants, oferint-los la possibilitat de baixar-se films, àlbums de música i de fer trucades gratuïtes, preferentment durant la nit, aprofitant en el cas dels immigrants sud-americans la diferència horària que existeix amb el continent americà.
Tot i que el pàrquing que hi ha davant de casa del cunyat està molt més concorregut des de fa uns mesos, ningú sap encara si aquella desagradable acció de càstig va funcionar car, com tots sabem, els routers tenen les seves coses.
Res, i a mi, que no m'arriba bé la senyal del wifi, amb un router del 2022, WiFi 6... que està a 6 metres. I ells reben senyals a 24mil milions de km. Amb un trasto dels anys '70. No és just. 😡🤪
— MastegaDragons ||*|| (@Delfi_Sastre) December 13, 2023
Espero no haver-li donat cap idea a ningú per aquestes festes. Més que res perquè, el que va fer aquest conegut amb el Wi-Fi del seu cunyat, va ser francament lleig i desagradable.
Naturalment, hi ha un munt de maneres de protegir les teves contrasenyes. Un dia que tingui temps en veurem algunes. Una de les millors però, segueix sent no fer mai el que va fer la noia del vídeo.
How to keep your password safe pic.twitter.com/4v1DHzVUID
— Tech Burrito (@TechBurritoUno) November 14, 2023
Sunday, December 17, 2023
the history of american lobsters
 |
| Historic Vids (@historyinmemes): The History of American Lobsters, Twitter, 28.10.2023 |
Aprofitant les festes, estic segur que molta gent farà un extra i, entre altres productes, aprofitarà per comprar Llamàntol (1). Tot com la bogeria comercial d'aquestes dates, el consum d'aquesta bèstia no té res a veure amb el que hom podia consumir a l'Orient Mitjà a l'època de Jesús. Però puc entendre perfectament que la gent prefereixi el llamàntol a les especialitats de la cuina Kosher (2), o que a ningú li passi pel cap d'utilitzar el Gàrum romà (3) com a salsa d'acompanyament.
El que em va aprendre el post publicat a Twitter amb què he obert el meu d'avui, és que durant l'època colonial del que serien els futurs Estats Units, els llamàntols eren considerats com a "carn d'escombraries" i només els menjaven els criats, els presoners i les famílies pobres que no podien permetre's res d'altre. Fins i tot les tribus indígenes que vivien prop de la costa els utilitzaven com a fertilitzant o esquer per a pescar en lloc de consumir-los.
Si a principis del segle XIX la gent pagava a Boston 53 centaus per mig kg de mongetes i només pagava 11 centaus per mig kg de llamàntol, tot va començar a canviar a finals d'aquell segle. A mesura que els ferrocarrils van començar a estendre's pel nord d'Amèrica, les companyies van decidir servir-lo als seus passatgers, car era un aliment abundant i gairebé desconegut per aquells que vivien a l'interior. Els passatgers de l'interior el trobaven deliciós i en demanaven cada cop més! Va ser durant aquesta època que la carn de llamàntol també es va enllaunar i es va començar a vendre arreu del país, fet que va fer augmentar la demanda i, en conseqüència, el seu preu.
A la dècada de 1920, la quantitat de llamàntols va caure en picat, però la demanda va continuar augmentant. A la dècada de 1950, el llamàntol ja havia consolidat el seu prestigi com una rara delicatessen i es va convertir en un producte consumit preferentment per les estrelles de cinema i pels rics.
Acabada la Segona Guerra Mundial, la indústria del llamàntol de Maine es va enfrontar a un nou repte: la sobrepesca. Les universitats americanes van començar a investigar les poblacions de llamàntol, les seves taxes de creixement i els seus patrons de migració. El resultat va portar a la implementació de mesures de conservació, com ara límits de mida i la prohibició de la pesca de femelles que portaven ous: aquestes es marcaven amb una osca a la cua i es retornaven al mar. Aquestes accions, juntament amb els esforços cooperatius dels pescadors que van seguir les noves directrius, van salvar la indústria del llamàntol de Maine d'un possible col·lapse.
Aquelles mesures es van convertir en la base de les pràctiques sostenibles de pesca del llamàntol que encara estan vigents avui dia. I van representar un punt d'inflexió pel llamàntol, passant de ser un recurs sobreexplotat i en risc a una indústria sostenible i relativament ben gestionada.
Ara que ja saps unes quantes coses que no sabies sobre els llamàntols (per començar, probablement el seu nom en català), o que has recordat allò que ja sabies i pràcticament tenies oblidat, et proposo que facis un passeig pels comentaris del post a Twitter i les seves imatges sorprenents .
n.d.a.: Llegint els comentaris del post publicat a Twitter, vaig trobar un parell que em van interessar. Parlaven d'altres animals que avui hom consumeix com articles de luxe i que no fa tant no ho eren en absolut. Un vell article publicat a El Periódico, parlava d'aquest tema (4).
El que em va aprendre el post publicat a Twitter amb què he obert el meu d'avui, és que durant l'època colonial del que serien els futurs Estats Units, els llamàntols eren considerats com a "carn d'escombraries" i només els menjaven els criats, els presoners i les famílies pobres que no podien permetre's res d'altre. Fins i tot les tribus indígenes que vivien prop de la costa els utilitzaven com a fertilitzant o esquer per a pescar en lloc de consumir-los.
A una ciutat de Massachusetts, els criats van denunciar als seus patrons perquè els donaven a menjar massa llamàntol. Van guanyar el plet i van aconseguir que només se'ls podria donar a menjar llamàntol -com a molt- tres cops per setmana.En realitat, la mala reputació que tenia el llamàntol estava lligada a la seva abundància. Els primers colons els collien a la costa, on aquestes pobres bèsties arribaven en massa. Tenia fama de ser un aliment inferior perquè, literalment, menjava qualsevol cosa en qualsevol estat. En fi, també era bastant comú que hom donés a menjar llamàntol als gats.
Si a principis del segle XIX la gent pagava a Boston 53 centaus per mig kg de mongetes i només pagava 11 centaus per mig kg de llamàntol, tot va començar a canviar a finals d'aquell segle. A mesura que els ferrocarrils van començar a estendre's pel nord d'Amèrica, les companyies van decidir servir-lo als seus passatgers, car era un aliment abundant i gairebé desconegut per aquells que vivien a l'interior. Els passatgers de l'interior el trobaven deliciós i en demanaven cada cop més! Va ser durant aquesta època que la carn de llamàntol també es va enllaunar i es va començar a vendre arreu del país, fet que va fer augmentar la demanda i, en conseqüència, el seu preu.
 |
| Time Capsule Tales (@timecaptales): The lobster industry in Maine, Twitter, 28.10.2023 |
A la dècada de 1920, la quantitat de llamàntols va caure en picat, però la demanda va continuar augmentant. A la dècada de 1950, el llamàntol ja havia consolidat el seu prestigi com una rara delicatessen i es va convertir en un producte consumit preferentment per les estrelles de cinema i pels rics.
| The Naked Gun 2½: The Smell of Fear: The lobster, YouTube, 08.07.2013 |
Acabada la Segona Guerra Mundial, la indústria del llamàntol de Maine es va enfrontar a un nou repte: la sobrepesca. Les universitats americanes van començar a investigar les poblacions de llamàntol, les seves taxes de creixement i els seus patrons de migració. El resultat va portar a la implementació de mesures de conservació, com ara límits de mida i la prohibició de la pesca de femelles que portaven ous: aquestes es marcaven amb una osca a la cua i es retornaven al mar. Aquestes accions, juntament amb els esforços cooperatius dels pescadors que van seguir les noves directrius, van salvar la indústria del llamàntol de Maine d'un possible col·lapse.
Aquelles mesures es van convertir en la base de les pràctiques sostenibles de pesca del llamàntol que encara estan vigents avui dia. I van representar un punt d'inflexió pel llamàntol, passant de ser un recurs sobreexplotat i en risc a una indústria sostenible i relativament ben gestionada.
Ara que ja saps unes quantes coses que no sabies sobre els llamàntols (per començar, probablement el seu nom en català), o que has recordat allò que ja sabies i pràcticament tenies oblidat, et proposo que facis un passeig pels comentaris del post a Twitter i les seves imatges sorprenents .
n.d.a.: Llegint els comentaris del post publicat a Twitter, vaig trobar un parell que em van interessar. Parlaven d'altres animals que avui hom consumeix com articles de luxe i que no fa tant no ho eren en absolut. Un vell article publicat a El Periódico, parlava d'aquest tema (4).
De les angules se'n diu que la seva captura als aiguamolls de Doñana era tan abundant, que hom donava a menjar les sobres als porcs. A la desembocadura del Miño els pescadors les guisaven i les sobres es donaven com a pinso per a les gallines. Amb el caviar del riu Garona passava una cosa semblant. Es menjava l'esturió i els ous seguien el mateix camí que les angules. Expliquen que va ser una princesa russa qui va ensenyar als locals a tamisar i salar el preat caviar.
Friday, December 15, 2023
intel·ligència artificial - ostres i captura de CO₂ (3/3)
 |
| Source: The Sidney Morning Herald |
El passat dimecres vaig compartir amb tu el resultat d'una feina que li vaig demanar fer a ChatGPT (1). Li demanava d'escriure un article de divulgació d'un màxim de 500 paraules que expliqués quin era l'estat del coneixement sobre la captura de CO₂ a les closques de les ostres. L'article hauria d'incloure informació sobre altres mol·luscs que també poden acumular quantitats importants de CO₂ a les seves closques.
L'endemà vaig publicar un nou post (2) on compartia amb tu el resultat a la mateixa qüestió obtingut amb Microsoft Copilot (3). Deixant de banda la qualitat de la resposta, vaig dir-te que el que més em va agradar de Microsoft Copilot va ser que em presentava informacions actuals, no limitades en el temps com a la versió gratuïta de ChatGPT. Però encara em va agradar molt més que, al final de la seva resposta, hi havia una referència de les fonts on havia anat a trobar les informacions amb què havia elaborat l'article.
He sentit a molta gent opinant sobre si ChatGPT és millor que Microsoft Copilot i el seu contrari. En cas que no ho sàpigues, els diners amb què es finança el desenvolupament d'ambdós productes surt del mateix lloc. Així, a principis del 2023 El País ens publicava aquest titular: Microsoft invertirà 10.000 milions d'USD a l'empresa de ChatGPT per impulsar la intel·ligència artificial. El gegant tecnològic reforça la seva aliança amb OpenAI, de la qual ja era soci de referència (4).
Ahir també t'explicava que la versió gratuïta de ChatGPT utilitza GPT versió 3.5 i la versió de Microsoft Copilot amb què vaig fer el test, utilitzava GPT versió 4.0 Turbo (5).
Ara deixa'm afegir que Microsoft publica a les seves pàgines una explicació ja antiga, molt bàsica, sobre altres diferències entre ambdós productes (6). Tot és un xic més complex que el que diu l'article, i tot avança tan ràpidament que el que hom escriu avui pot ser obsolet demà. Així que, si vols saber-ne més i més actualitzat, et proposo que busquis més informació a ... Google. En tot cas, l'article de Microsoft té un paràgraf que hauria de retenir tota la nostra atenció:
Tornant a l'article de Microsoft, recordem aquell paràgraf on, honestament, reconeix que ChatGPT no té la capacitat de buscar a Internet i potser que no tingui la informació més actualitzada per extreure-la. Qui si que sap buscar a Internet informacions actualitzades, ho fa des de fa molts anys, i ho segueix fent molt bé és Google i el seu motor de cerca, de lluny més potent que el de Microsoft Bing. El cas és que Google també té una eina d'intel·ligència artificial en fase experimental que avui m'agradaria proposar-te utilitzar: Google Bard.
Amb l'objectiu de comparar el que és comparable et proposo que punxis aquest enllaç a Google Bard, que et connectis amb el teu compte Google i entris a la zona de preguntes del seu xat el mateix enunciat que vaig entrar pel test dels altres productes:
Això dit, seria estúpid per la meva part no recordar que a Google són capaços tant de fer coses realment revolucionaries, com de deixar penjats als seus usuaris sense una explicació plausible. Els exemples són nombrosos però, de tots ells, el més incomprensible de tots els que conec és l'abandonament del projecte Google Glass.
L'endemà vaig publicar un nou post (2) on compartia amb tu el resultat a la mateixa qüestió obtingut amb Microsoft Copilot (3). Deixant de banda la qualitat de la resposta, vaig dir-te que el que més em va agradar de Microsoft Copilot va ser que em presentava informacions actuals, no limitades en el temps com a la versió gratuïta de ChatGPT. Però encara em va agradar molt més que, al final de la seva resposta, hi havia una referència de les fonts on havia anat a trobar les informacions amb què havia elaborat l'article.
He sentit a molta gent opinant sobre si ChatGPT és millor que Microsoft Copilot i el seu contrari. En cas que no ho sàpigues, els diners amb què es finança el desenvolupament d'ambdós productes surt del mateix lloc. Així, a principis del 2023 El País ens publicava aquest titular: Microsoft invertirà 10.000 milions d'USD a l'empresa de ChatGPT per impulsar la intel·ligència artificial. El gegant tecnològic reforça la seva aliança amb OpenAI, de la qual ja era soci de referència (4).
Ahir també t'explicava que la versió gratuïta de ChatGPT utilitza GPT versió 3.5 i la versió de Microsoft Copilot amb què vaig fer el test, utilitzava GPT versió 4.0 Turbo (5).
Ara deixa'm afegir que Microsoft publica a les seves pàgines una explicació ja antiga, molt bàsica, sobre altres diferències entre ambdós productes (6). Tot és un xic més complex que el que diu l'article, i tot avança tan ràpidament que el que hom escriu avui pot ser obsolet demà. Així que, si vols saber-ne més i més actualitzat, et proposo que busquis més informació a ... Google. En tot cas, l'article de Microsoft té un paràgraf que hauria de retenir tota la nostra atenció:
A diferència d'un motor de cerca, ChatGPT no té la capacitat de buscar a Internet i potser que no tingui la informació més actualitzada per extreure-la. Això pot deixar un marge d'error o «sense sentit» a les respostes, per la qual cosa és important revisar i editar la informació que ChatGPT proporciona. Com totes les eines d'intel·ligència artificial basades en xat, és possible haver de seguir un procés de prova i error, buscant quines són les preguntes que millor s'adapten a les respostes que es busquen.Tanmateix si, com en el cas de Microsoft Copilot, coneixes les fonts on ha trobat les informacions contingudes a la seva resposta, és més fàcil comprovar quina és la seva pertinència i quina és la precisió amb què Microsoft Copilot les ha integrat al text. Fer el mateix amb ChatGPT -ho dic per haver-ho experimentat- pot consumir hores i donar moltes sorpreses sobre les fonts que ha consultat per elaborar la seva resposta.
Tornant a l'article de Microsoft, recordem aquell paràgraf on, honestament, reconeix que ChatGPT no té la capacitat de buscar a Internet i potser que no tingui la informació més actualitzada per extreure-la. Qui si que sap buscar a Internet informacions actualitzades, ho fa des de fa molts anys, i ho segueix fent molt bé és Google i el seu motor de cerca, de lluny més potent que el de Microsoft Bing. El cas és que Google també té una eina d'intel·ligència artificial en fase experimental que avui m'agradaria proposar-te utilitzar: Google Bard.
Amb l'objectiu de comparar el que és comparable et proposo que punxis aquest enllaç a Google Bard, que et connectis amb el teu compte Google i entris a la zona de preguntes del seu xat el mateix enunciat que vaig entrar pel test dels altres productes:
I'd like to ask you to write a divulgation article with 600 words maximum. This article must deal with the January 2022 knowledge of CO2 capture in oyster shells. This article should include information about other molluscs that can also accumulate significant amounts of CO2 in their shells.I quan obtinguis la resposta, entra aquest enunciat:
Can you translate your answer into Catalan?Just recorda que la versió de Google Bard amb la que estàs fent el teu test no és res d'altre que una versió en fase experimental i que, en l'estat actual, li queda força camí per recórrer per arribar al nivell dels altres productes. Però, sabent quina és la potència del motor de cerca de Google, seria incomprensible que, més aviat que tard, aquest producte no arribi a competir amb força amb els altres que hem vist.
Això dit, seria estúpid per la meva part no recordar que a Google són capaços tant de fer coses realment revolucionaries, com de deixar penjats als seus usuaris sense una explicació plausible. Els exemples són nombrosos però, de tots ells, el més incomprensible de tots els que conec és l'abandonament del projecte Google Glass.
Recorda d'activar els subtítols del vídeo si tens problemes de comprensió de la llengua anglesa seleccionant la teva llengua de preferència.
| Jerad Hill Tech: Google Glass 10 Years Later, YouTube, 11.05.2023 |
- Veure Intel·ligència artificial - ostres i captura de CO₂ (1/3), publicat en aquest blog el 13.12.2023
- Veure Intel·ligència artificial - ostres i captura de CO₂ (2/3), publicat en aquest blog el 14.12.2023
- Microsoft Copilot: AI for All || Damián García: Microsoft Copilot estrena version web: el asistente de IA ahora se puede usar desde cualquier dispositivo, La Vanguardia, 15.11.2023
- Miguel Jiménez: Microsoft invertirá 10.000 millones en la empresa de ChatGPT para impulsar la inteligencia artificial El gigante tecnológico refuerza su alianza con OpenAI, de la que ya era socio de referencia, El País, 23.01.2023
- Javier Marquez: Copilot evoluciona y se actualiza con GPT-4 Turbo, una versión mejorada de DALL·E 3 y un intérprete de código , Xataka, 06.12.2023
- ChatGPT vs Microsoft 365 Copilot: ¿Cuál es la diferencia? Microsoft
Thursday, December 14, 2023
intel·ligència artificial - ostres i captura de CO₂ (2/3)
 |
| Source: @bhent_india, 06.05.2021-07:59 AM |
Al post que vaig publicar ahir (1) vam veure com ChatGPT creava un article a partir d'una pregunta en anglès que vaig fer-li. La pregunta era aquesta:
I'd like to ask you to write a divulgation article with 600 words maximum. This article must deal with the January 2022 knowledge of CO2 capture in oyster shells. This article should include information about other molluscs that can also accumulate significant amounts of CO2 in their shells.Avui m'agradaria compartir la resposta a la mateixa pregunta amb l'ús d'una altra eina d'intel·ligència artificial generativa: Microsoft Copilot (2).
Un cop em va presentar la seva resposta, vaig fer-li una altra pregunta: Can you translate your answer into Catalan?. Aquesta va ser la resposta de Microsoft Copilot: Sí, per descomptat! Aquí tens la traducció del meu article anterior.
Et passo un extracte de la traducció del resultat tal qual el vaig rebre, sense modificacions. Pots provar a fer-ho tu mateix per veure quin és el resultat.
Ostres i altres mol·luscs: una solució natural al canvi climàtic?
El canvi climàtic és un dels reptes més urgents del nostre temps, impulsat per l'augment de les emissions de diòxid de carboni (CO2) i altres gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera. Mentre molts esforços es centren en reduir aquestes emissions, alguns científics també estan explorant maneres de treure el CO2 de l'aire i emmagatzemar-lo en una forma segura i estable. Una d'aquestes solucions potencials és utilitzar l'habilitat natural dels mol·luscs, com ara les ostres, les cloïsses i els musclos, per capturar i emmagatzemar CO2 en les seves closques.
Els mol·luscs són animals marins que tenen dues closques dures fetes de carbonat de calci, un mineral que conté carboni i oxigen. Per construir les seves closques, els mol·luscs extreuen ions de carboni de l'aigua de mar, el que redueix l'acidesa de l'aigua i augmenta la seva capacitat per absorbir més CO2 de l'atmosfera. Aquest procés s'anomena calcificació i elimina eficaçment el CO2 de l'oceà i l'aire, emmagatzemant-lo en les closques dels mol·luscs.
(...).
Si ja has provat d'entrar la pregunta que et proposava a Microsoft Copilot (si vas actualitzant Windows, també el trobaràs al navegador Edge) i has comparat la seva resposta amb la que vam obtenir ahir amb ChatGPT (1), segurament hauràs vist que és un xic diferent. Part d'aquesta diferència l'explica que la versió gratuïta de ChatGPT utilitza GPT versió 3.5, i el Microsoft Copilot amb què vaig fer el test utilitza la GPT versió 4.0 Turbo (3).
Deixant de banda la qualitat del contingut de la resposta de Microsoft Copilot, el que més m'ha agradat d'aquesta és el fet que mencioni les fonts on ha trobat les informacions que ens presenta. En el meu cas, eren aquestes:
Oops! Estic escrivint aquest post dimecres al vespre i se m'ha fet un xic tard. Seguirem demà si et sembla bé.
Et passo un extracte de la traducció del resultat tal qual el vaig rebre, sense modificacions. Pots provar a fer-ho tu mateix per veure quin és el resultat.
Ostres i altres mol·luscs: una solució natural al canvi climàtic?
El canvi climàtic és un dels reptes més urgents del nostre temps, impulsat per l'augment de les emissions de diòxid de carboni (CO2) i altres gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera. Mentre molts esforços es centren en reduir aquestes emissions, alguns científics també estan explorant maneres de treure el CO2 de l'aire i emmagatzemar-lo en una forma segura i estable. Una d'aquestes solucions potencials és utilitzar l'habilitat natural dels mol·luscs, com ara les ostres, les cloïsses i els musclos, per capturar i emmagatzemar CO2 en les seves closques.
Els mol·luscs són animals marins que tenen dues closques dures fetes de carbonat de calci, un mineral que conté carboni i oxigen. Per construir les seves closques, els mol·luscs extreuen ions de carboni de l'aigua de mar, el que redueix l'acidesa de l'aigua i augmenta la seva capacitat per absorbir més CO2 de l'atmosfera. Aquest procés s'anomena calcificació i elimina eficaçment el CO2 de l'oceà i l'aire, emmagatzemant-lo en les closques dels mol·luscs.
(...).
Si ja has provat d'entrar la pregunta que et proposava a Microsoft Copilot (si vas actualitzant Windows, també el trobaràs al navegador Edge) i has comparat la seva resposta amb la que vam obtenir ahir amb ChatGPT (1), segurament hauràs vist que és un xic diferent. Part d'aquesta diferència l'explica que la versió gratuïta de ChatGPT utilitza GPT versió 3.5, i el Microsoft Copilot amb què vaig fer el test utilitza la GPT versió 4.0 Turbo (3).
Deixant de banda la qualitat del contingut de la resposta de Microsoft Copilot, el que més m'ha agradat d'aquesta és el fet que mencioni les fonts on ha trobat les informacions que ens presenta. En el meu cas, eren aquestes:
- How oysters help fight climate change - World Wildlife Fund
- Could Oyster Shells Sequester Carbon? | EarthTechling
- Jeopardy at Sea: What Atoms in Clams Tell us about Ocean Acidification
- Frontiers | Microplastics in Mollusks: Research Progress, Current ...
- CO2 and Ocean Acidification | Union of Concerned Scientists
- Mollusc shell - Wikipedia
- Carbon Sequestration Potential of Shellfish | The Fish Site
- Blue economy: Valuing the carbon sequestration potential in oyster ...
- https://doi.org/10.3389/fmars.2021.759919
Oops! Estic escrivint aquest post dimecres al vespre i se m'ha fet un xic tard. Seguirem demà si et sembla bé.
- Veure Intel·ligència artificial - ostres i captura de CO₂ (1/3), publicat en aquest blog el 13.12.2023
- Microsoft Copilot: AI for All || Damián García: Microsoft Copilot estrena version web: el asistente de IA ahora se puede usar desde cualquier dispositivo, La Vanguardia, 15.11.2023
- Javier Marquez: Copilot evoluciona y se actualiza con GPT-4 Turbo, una versión mejorada de DALL·E 3 y un intérprete de código , Xataka, 06.12.2023
Wednesday, December 13, 2023
intel·ligència artificial - ostres i captura de CO₂ (1/3)
| Yamaha Outboards - Can Oyster “Recycling” Lead to Carbon Sequestration? YouTube, 24.06.2022 |
Mirant els articles que Inoreader (1) m'havia recollit, em vaig aturar en un publicat per Grist (2) que parlava d'un gran fabricant de motors per embarcacions, Yamaha, i la seva participació en el finançament de dos projectes de recerca sobre els esculls d'ostres i el segrest de carboni a les closques d'aquest mol·lusc a la costa atlàntica de Geòrgia i la costa del golf de Texas (3). Aquest és el projecte del qual parla el vídeo amb què he obert el post d'avui.
Una conversa super interessant amb l'amic Pepo, i un vídeo de Santiago Bilinkis sobre la intel·ligència artificial (5), em van donar la idea d'entrar a ChatGPT. Vaig fer-li una pregunta en anglès car, contràriament al que diu Bilinkis al vídeo, la meva experiència és que les respostes són millors si ho fas en aquesta llengua. Altrament, res no t'impedeix després demanar-li a ChatGPT que tradueixi la seva resposta a la llengua que prefereixis.
La pregunta que vaig fer-li és aquesta:
Títol: Les closques d'ostres com a capturadors de CO₂
En la recerca de solucions innovadores per combatre el canvi climàtic, els científics s'han inspirat en les meravelles de l'oceà. Una via d'investigació prometedora implica l'ús de closques d'ostres com a eina natural de captura de carboni. Aquest avenç, sorgit d'estudis realitzats fins el gener de 2022, fa llum sobre el potencial dels mol·luscs per jugar un paper crucial en la mitigació dels nivells de CO2.
Les ostres, ja celebrades pel seu atractiu culinari, estan guanyant ara reconeixement pels seus beneficis mediambientals. Els investigadors han descobert que les closques d'ostres tenen una capacitat notable per absorbir i emmagatzemar el diòxid de carboni (CO2) del medi ambient. Aquesta troballa té implicacions importants tant per als ecosistemes marins com per a la lluita contra el canvi climàtic.
El procés de captura de CO2 a les closques d'ostres està arrelat en el cicle de vida natural d'aquests mol·luscs marins. Les ostres, com altres mol·luscs, extreuen carbonat de calci dissolt de l'aigua de mar per construir les seves closques protectores. El carbonat de calci, un compost compost de carboni, oxigen i calci, segresta eficaçment el diòxid de carboni quan s'incorpora a l'estructura de la closca.
El que fa que les closques d'ostres siguin especialment intrigants és la seva capacitat per emmagatzemar quantitats substancials de CO2. Aquesta capacitat inherent transforma aquestes mol·luscs en una arma potencial contra l'augment de les emissions de carboni. A mesura que les ostres continuen filtrant i construint les seves closques, contribueixen activament a eliminar el CO2 de l'aigua, convertint-se en magatzems de carboni naturals.
Tanmateix, les ostres no són els únics herois d'aquesta narrativa ecològica. Altres mol·luscs, com les cloïsses, els musclos i els cargols, també participen en el joc de captura de carboni. Cadascuna d'aquestes criatures posseeix els seus mecanismes únics per incorporar carboni a les seves closques, oferint una àmplia gamma de possibilitats per aprofitar els seus beneficis ambientals.
Les cloïsses, per exemple, són conegudes per la seva impressionant capacitat de filtrar grans volums d'aigua, extreure tant nutrients com diòxid de carboni. Els musclos, en canvi, segreguen una substància semblant a una cola que uneix fragments de closca i, en el procés, capta CO2. Els cargols contribueixen extraient carbonats del seu entorn i incorporant-los a les seves closques durant el creixement.
Tot i que el potencial d'aquests mol·luscs en la captura de carboni és prometedor, és important tenir en compte que les activitats humanes, com la sobrepesca i la destrucció d'hàbitats, poden suposar amenaces importants per a les seves poblacions. S'han d'implementar esforços de conservació per garantir la sostenibilitat d'aquests sistemes naturals de captura de carboni.
A la llum de les troballes fins gener de 2022, els científics estan explorant aplicacions pràctiques per utilitzar closques d'ostres i altres closques de mol·luscs en iniciatives de captura de carboni. Una d'aquestes aplicacions consisteix a reutilitzar les closques descartades de les indústries de marisc per crear esculls artificials que puguin millorar els ecosistemes marins alhora que segresten CO2.
A més, els investigadors estan investigant maneres d'accelerar el procés natural de captura de carboni a les closques de mol·luscs, desenvolupant potencialment tecnologies innovadores per a la captura i emmagatzematge de carboni a gran escala.
El descobriment de mol·luscs com a capturadors naturals de CO2 exemplifica el potencial no aprofitat de la natura per abordar el canvi climàtic. En comprendre i aprofitar les habilitats d'aquestes criatures marines, podem trobar solucions sostenibles per mitigar els impactes de l'augment dels nivells de diòxid de carboni. A mesura que ens aventurem cap a un futur marcat pels reptes ambientals, la modesta closca d'ostra pot emergir com un poderós aliat en l'esforç global per combatre el canvi climàtic.
Recorda d'activar els subtítols del vídeo si tens problemes de comprensió de la llengua anglesa seleccionant la teva llengua de preferència.Com no havia sentit parlar mai d'aquesta línia de recerca, vaig buscar a Google i vaig trobar un munt d'informació en anglès. Vaig començar llegint un article publicat a Scispace (4) i els seus enllaços:
Les closques d'ostres es poden utilitzar com a forma sostenible de capturar CO₂. S'han desenvolupat esculls artificials d'ostres amb bioenginyeria per mitigar l'erosió mentre s'emmagatzema carboni a les seves closques. Les closques d'ostres també es poden reutilitzar com a matèria primera per crear materials de construcció, contribuint a la sostenibilitat econòmica, reduint la petjada de carboni al sector de la construcció. Les closques d'ostres també es poden utilitzar com a materials de drenatge per millorar sòls mal drenats, i el seu ús pot reduir les emissions de CO₂ en comparació amb la sorra natural.Hi havia molta matèria a llegir, ja eren les 21h00 del vespre i se'm va ocórrer una idea: començar per llegir un bon resum i, més tard, anar llegint articles a mesura que tingués temps.
 |
| Oyster Reef Build with Shells from Restaurants, Biz New Orleans |
Una conversa super interessant amb l'amic Pepo, i un vídeo de Santiago Bilinkis sobre la intel·ligència artificial (5), em van donar la idea d'entrar a ChatGPT. Vaig fer-li una pregunta en anglès car, contràriament al que diu Bilinkis al vídeo, la meva experiència és que les respostes són millors si ho fas en aquesta llengua. Altrament, res no t'impedeix després demanar-li a ChatGPT que tradueixi la seva resposta a la llengua que prefereixis.
La pregunta que vaig fer-li és aquesta:
I'd like to ask you to write a divulgation article with 600 words maximum. This article must deal with the January 2022 knowledge of CO2 capture in oyster shells. This article should include information about other molluscs that can also accumulate significant amounts of CO2 in their shells.A continuació pots trobar la resposta que vaig obtenir de ChatGPT. Com la traducció al català, tot i ser francament bona, no tenia el nivell de la traducció amb Google, aquesta és la traducció textual amb què tancaré el post d'avui (524 paraules en anglès, 616 en la traducció al català). Bona lectura!
Títol: Les closques d'ostres com a capturadors de CO₂
En la recerca de solucions innovadores per combatre el canvi climàtic, els científics s'han inspirat en les meravelles de l'oceà. Una via d'investigació prometedora implica l'ús de closques d'ostres com a eina natural de captura de carboni. Aquest avenç, sorgit d'estudis realitzats fins el gener de 2022, fa llum sobre el potencial dels mol·luscs per jugar un paper crucial en la mitigació dels nivells de CO2.
Les ostres, ja celebrades pel seu atractiu culinari, estan guanyant ara reconeixement pels seus beneficis mediambientals. Els investigadors han descobert que les closques d'ostres tenen una capacitat notable per absorbir i emmagatzemar el diòxid de carboni (CO2) del medi ambient. Aquesta troballa té implicacions importants tant per als ecosistemes marins com per a la lluita contra el canvi climàtic.
El procés de captura de CO2 a les closques d'ostres està arrelat en el cicle de vida natural d'aquests mol·luscs marins. Les ostres, com altres mol·luscs, extreuen carbonat de calci dissolt de l'aigua de mar per construir les seves closques protectores. El carbonat de calci, un compost compost de carboni, oxigen i calci, segresta eficaçment el diòxid de carboni quan s'incorpora a l'estructura de la closca.
El que fa que les closques d'ostres siguin especialment intrigants és la seva capacitat per emmagatzemar quantitats substancials de CO2. Aquesta capacitat inherent transforma aquestes mol·luscs en una arma potencial contra l'augment de les emissions de carboni. A mesura que les ostres continuen filtrant i construint les seves closques, contribueixen activament a eliminar el CO2 de l'aigua, convertint-se en magatzems de carboni naturals.
Tanmateix, les ostres no són els únics herois d'aquesta narrativa ecològica. Altres mol·luscs, com les cloïsses, els musclos i els cargols, també participen en el joc de captura de carboni. Cadascuna d'aquestes criatures posseeix els seus mecanismes únics per incorporar carboni a les seves closques, oferint una àmplia gamma de possibilitats per aprofitar els seus beneficis ambientals.
Les cloïsses, per exemple, són conegudes per la seva impressionant capacitat de filtrar grans volums d'aigua, extreure tant nutrients com diòxid de carboni. Els musclos, en canvi, segreguen una substància semblant a una cola que uneix fragments de closca i, en el procés, capta CO2. Els cargols contribueixen extraient carbonats del seu entorn i incorporant-los a les seves closques durant el creixement.
Tot i que el potencial d'aquests mol·luscs en la captura de carboni és prometedor, és important tenir en compte que les activitats humanes, com la sobrepesca i la destrucció d'hàbitats, poden suposar amenaces importants per a les seves poblacions. S'han d'implementar esforços de conservació per garantir la sostenibilitat d'aquests sistemes naturals de captura de carboni.
A la llum de les troballes fins gener de 2022, els científics estan explorant aplicacions pràctiques per utilitzar closques d'ostres i altres closques de mol·luscs en iniciatives de captura de carboni. Una d'aquestes aplicacions consisteix a reutilitzar les closques descartades de les indústries de marisc per crear esculls artificials que puguin millorar els ecosistemes marins alhora que segresten CO2.
A més, els investigadors estan investigant maneres d'accelerar el procés natural de captura de carboni a les closques de mol·luscs, desenvolupant potencialment tecnologies innovadores per a la captura i emmagatzematge de carboni a gran escala.
El descobriment de mol·luscs com a capturadors naturals de CO2 exemplifica el potencial no aprofitat de la natura per abordar el canvi climàtic. En comprendre i aprofitar les habilitats d'aquestes criatures marines, podem trobar solucions sostenibles per mitigar els impactes de l'augment dels nivells de diòxid de carboni. A mesura que ens aventurem cap a un futur marcat pels reptes ambientals, la modesta closca d'ostra pot emergir com un poderós aliat en l'esforç global per combatre el canvi climàtic.
- Wikipedia: Inoreader [en] [fr] [es] [ca]
- Grist: Home page || Wikipedia
- Emily Jones: How much carbon can oysters store? Scientists are trying to find out, Grist, 07.12.2023
- Can oyster shells be used as a sustainable way to capture CO₂?, Scispace
- Veure Santiago Bilinkis - Intel·ligència artificial i natural, publicat en aquest blog el 09.12.2023
Tuesday, December 12, 2023
all the light we cannot see
| Netflix España - La luz que no puedes ver | Tráiler oficial, YouTube, 03.10.2023 |
Potser feia temps que t'estaves demanant perquè seguies pagant l'abonament de Netflix. Si encara segueixes abonat et proposo que, abans de prendre una decisió, vegis aquesta minisèrie de 4 episodis: All the Light We Cannot See (1).
Com mereixeria la tortura si et fes el mínim spolier, només et diré que feia molt de temps que no m'emocionava tant amb una sèrie: i en veig unes quantes sempre que trobo el temps de fer-ho!
Deixa'm afegir dues coses més. En primer lloc que, just abans de veure la sèrie, no deixis de donar un cop d'ull al vídeo amb què tanco el post d'avui: segur que la sèrie encara t'agradarà més quan recordis el que has vist. En segon lloc, al final del 4at episodi de la sèrie, no tinguis gens de pressa en tancar la TV o en fer zapping car, al final del film, trobaràs unes imatges impressionants del nivell de destrucció en què la guerra va deixar Saint-Malo. Si has visitat aquesta ciutat, no podràs sinó admirar el treball d'aquells que la van reconstruir i la van deixar com avui la coneixem.
Com mereixeria la tortura si et fes el mínim spolier, només et diré que feia molt de temps que no m'emocionava tant amb una sèrie: i en veig unes quantes sempre que trobo el temps de fer-ho!
Deixa'm afegir dues coses més. En primer lloc que, just abans de veure la sèrie, no deixis de donar un cop d'ull al vídeo amb què tanco el post d'avui: segur que la sèrie encara t'agradarà més quan recordis el que has vist. En segon lloc, al final del 4at episodi de la sèrie, no tinguis gens de pressa en tancar la TV o en fer zapping car, al final del film, trobaràs unes imatges impressionants del nivell de destrucció en què la guerra va deixar Saint-Malo. Si has visitat aquesta ciutat, no podràs sinó admirar el treball d'aquells que la van reconstruir i la van deixar com avui la coneixem.
| Netflix Latinoamérica - La luz que no puedes ver | Detrás de cámaras, YouTube, 19.09.2023 |
Saturday, December 9, 2023
santiago bilinkis - intel·ligència artificial i natural
| Urbana Play - Santiago Bilinkis en TodoPasa: Inteligencia Artificial y trabajo, YouTube, 27.04.2023 |
A menys que passi alguna cosa estranya demà, diumenge 10 de desembre, Javier Milei assumirà la presidència de l'Argentina. Em sembla important recordar que ho va fer gràcies a ser el candidat més votat, amb 14.476.462 (1). Però també em sembla important destacar que, segons Wikipedia (2), la població de l'Argentina és de 46.044.703 d'habitants.
Deixant de banda aquells que no estan registrats per exercir el seu dret de vot i a aquells que han votat blanc o nul, però també aquells que s'han abstingut d'exercir el seu dret de vot -malgrat que votar sigui obligatori a l'Argentina (3)-, Javier Milei ha estat el candidat votat per aquells que comparteixen el seu programa polític, però també per aquells que no volen tornar a veure ni en pintura aquells polítics que han estat al poder abans d'ell. I entre aquests darrers, si penso en els comentaris que he sentit dels pocs argentins que conec (4), tinc com el sentiment que no són minoria.
El problema amb les regles de la democràcia, és que poca gent sembla conèixer-les. I entre aquesta gent, hi ha qui crea els titulars, els experts que analitzen percentatges i una gran majoria de gent que creu el que diuen uns i altres. Però en el cas de les eleccions presidencials de l'Argentina poca gent es dirà que el 60% de la població no ha votat per Javier Milei, de la mateixa manera que no fan mai aquest tipus d'anàlisi a les eleccions del seu propi país. I aquí entrem en un dels terrenys més interessants del sistema democràtic: per guardar el poder, és tan important saber qui t'ha votat i perquè, com recordar a tots aquells que no ho han fet.
Deixaré de banda que tinc com el sentiment que Javier Milei no té la majoria parlamentària per fer passar les lleis que presentava el seu programa. I naturalment, que hi ha tendència a oblidar que l'activitat legislativa d'un govern depèn de quines són les forces que li donen suport i quin és el programa que aquestes defensen: i això val per a l'Argentina, però també per Espanya.
M'ha semblat important parlar de les eleccions presidencials de l'Argentina perquè m'han provocat una gran tristor els comentaris que he sentit des de fa dies sobre el poble argentí entre familiars i amics. Més que res, perquè tinc el més gran dels respectes per aquest poble en general i per molts dels seus habitants en particular.
Entre els argentins pels quals tinc un gran respecte es troba Santiago Bilinkis (5), un personatge molt interessant que vaig descobrir fa unes setmanes a Twitter i de qui no em canso d'aprendre coses als vídeos que publica als enllaços que pots trobar al final del post d'avui.
El vídeo sobre la intel·ligència artificial i els seus límits amb què he obert el post d'avui és un condensat de coneixements i de sentit comú explicats com solament un gran divulgador sap fer-ho. El vídeo amb què tancaré el post d'avui, tracta sobre els límits de la intel·ligència natural, però també sobre la capacitat premonitòria de Santiago Bilinkis basant-se en experiències realitzades en el passat: si ja has vist el vídeo i ara et mires a una foto de Javier Milei de quin color té els ulls, veuràs ràpidament de què estic parlant. I si arribes a retenir que aquestes experiències s'han fet a molts països amb els mateixos resultats, potser arribarem a comprendre dues o tres coses que potser mai ens havíem plantejat abans.
Deixant de banda aquells que no estan registrats per exercir el seu dret de vot i a aquells que han votat blanc o nul, però també aquells que s'han abstingut d'exercir el seu dret de vot -malgrat que votar sigui obligatori a l'Argentina (3)-, Javier Milei ha estat el candidat votat per aquells que comparteixen el seu programa polític, però també per aquells que no volen tornar a veure ni en pintura aquells polítics que han estat al poder abans d'ell. I entre aquests darrers, si penso en els comentaris que he sentit dels pocs argentins que conec (4), tinc com el sentiment que no són minoria.
El problema amb les regles de la democràcia, és que poca gent sembla conèixer-les. I entre aquesta gent, hi ha qui crea els titulars, els experts que analitzen percentatges i una gran majoria de gent que creu el que diuen uns i altres. Però en el cas de les eleccions presidencials de l'Argentina poca gent es dirà que el 60% de la població no ha votat per Javier Milei, de la mateixa manera que no fan mai aquest tipus d'anàlisi a les eleccions del seu propi país. I aquí entrem en un dels terrenys més interessants del sistema democràtic: per guardar el poder, és tan important saber qui t'ha votat i perquè, com recordar a tots aquells que no ho han fet.
Deixaré de banda que tinc com el sentiment que Javier Milei no té la majoria parlamentària per fer passar les lleis que presentava el seu programa. I naturalment, que hi ha tendència a oblidar que l'activitat legislativa d'un govern depèn de quines són les forces que li donen suport i quin és el programa que aquestes defensen: i això val per a l'Argentina, però també per Espanya.
M'ha semblat important parlar de les eleccions presidencials de l'Argentina perquè m'han provocat una gran tristor els comentaris que he sentit des de fa dies sobre el poble argentí entre familiars i amics. Més que res, perquè tinc el més gran dels respectes per aquest poble en general i per molts dels seus habitants en particular.
Entre els argentins pels quals tinc un gran respecte es troba Santiago Bilinkis (5), un personatge molt interessant que vaig descobrir fa unes setmanes a Twitter i de qui no em canso d'aprendre coses als vídeos que publica als enllaços que pots trobar al final del post d'avui.
El vídeo sobre la intel·ligència artificial i els seus límits amb què he obert el post d'avui és un condensat de coneixements i de sentit comú explicats com solament un gran divulgador sap fer-ho. El vídeo amb què tancaré el post d'avui, tracta sobre els límits de la intel·ligència natural, però també sobre la capacitat premonitòria de Santiago Bilinkis basant-se en experiències realitzades en el passat: si ja has vist el vídeo i ara et mires a una foto de Javier Milei de quin color té els ulls, veuràs ràpidament de què estic parlant. I si arribes a retenir que aquestes experiències s'han fet a molts països amb els mateixos resultats, potser arribarem a comprendre dues o tres coses que potser mai ens havíem plantejat abans.
| Santiago Bilinkis: ¿Los candidatos reflejan lo que nosotros pensamos?, TikTok |
- Cuántos votos sacó Javier Milei en las elecciones 2023, La Nación, 20.11.2023
- Wikipedia: Elecciones presidenciales de Argentina de 2023
- Balotaje Argentina 2023: la multa por no haber ido a votar a presidente, La Nación, 20.11.2023
- Argentinos votaron desde el exterior: quién ganó las elecciones, El Observador, 19.11.2023
- Santiago Bilinkis: Bitly Link-in-bio || YouTube || Twitter || Instagram || TikTok
Thursday, December 7, 2023
els fanzins i la intel·ligència artificial
 |
| Couper/Coller - Reconfigurer la bande dessinée à l’ère numérique 10.11.2023–7.1.2024 - EPFL Pavilions, Pavilion A Mardi à dimanche, 11h – 18h - Entrée libre |
Tot i que ja feia temps que corrien, jo vaig descobrir els fanzíns a principis dels anys 1980. Més enllà del que puguin dir els erudits, la meva experiència és que estaven molt condicionats per dos factors: el seu autor tenia una història per contar, o no; o bé el seu autor sabia dibuixar, o no.
Els fanzins que van córrer per les meves mans estaven fotocopiats en blanc i negre. Uns, estaven mal dibuixats i amb una història inexistent; altres amb una bona història, però amb una lamentable qualitat de dibuix; altres ben dibuixats, però amb una història totalment psicòtica; i finalment, hi havia les veritables obres d'art.
Amb l'arribada dels ordinadors personals, la qualitat va millorar. Però jo també em vaig fer gran i vaig començar a distanciar-me d'aquell món i, a poc a poc, el meu interès es va dirigir a altres expressions artístiques, com ara l'Street Art, al que l'he dedicat uns quants posts en aquest blog (2) i un àlbum que tinc un xic descuidat a Flipboard, bàsicament perquè els enllaços apunten a pàgines que ara són de pagament, han canviat de nom o simplement han desaparegut.
El temps va seguir avançant i, aquells que creien tenir alguna cosa a dir, van trobar a Twitter i a Instagram un canal on fer-ho, i en Photoshop i Canvas la manera d'expressar-ho gràcies als mems (3). I dels gifs animats a Twitter hom va passar als vídeos curts, bàsicament a TikTok, on no tenir gran cosa a dir no ha impedit als seus autors tenir una gran difusió urbi et orbi.
Un cop gairebé esgotades totes aquestes manifestacions terapèutiques de l'art, podríem estar davant d'un revival del còmic. I enllà on la intel·ligència natural ja no dona per més (4), hom ens presenta la intel·ligència artificial (5) com una solució que permet superar aquest hàndicap.
L'anunci de l'exposició "Couper/Coller - Reconfigurer la bande dessinée à l’ère numérique" amb què he obert el post d'avui, m'ha fet recordar el vídeo que pots veure a continuació, que ens presenta un tutorial delirant per crear un còmic gràcies a la intel·ligència artificial.
Tanmateix, el record que guardo d'aquest vídeo és el menyspreu amb què el va comentar un company de la feina amb qui el vaig compartir. Un company que està convençut de ser un gran cuiner després que es va comprar una Thermomix.
Els fanzins que van córrer per les meves mans estaven fotocopiats en blanc i negre. Uns, estaven mal dibuixats i amb una història inexistent; altres amb una bona història, però amb una lamentable qualitat de dibuix; altres ben dibuixats, però amb una història totalment psicòtica; i finalment, hi havia les veritables obres d'art.
Amb l'arribada dels ordinadors personals, la qualitat va millorar. Però jo també em vaig fer gran i vaig començar a distanciar-me d'aquell món i, a poc a poc, el meu interès es va dirigir a altres expressions artístiques, com ara l'Street Art, al que l'he dedicat uns quants posts en aquest blog (2) i un àlbum que tinc un xic descuidat a Flipboard, bàsicament perquè els enllaços apunten a pàgines que ara són de pagament, han canviat de nom o simplement han desaparegut.
El temps va seguir avançant i, aquells que creien tenir alguna cosa a dir, van trobar a Twitter i a Instagram un canal on fer-ho, i en Photoshop i Canvas la manera d'expressar-ho gràcies als mems (3). I dels gifs animats a Twitter hom va passar als vídeos curts, bàsicament a TikTok, on no tenir gran cosa a dir no ha impedit als seus autors tenir una gran difusió urbi et orbi.
Un cop gairebé esgotades totes aquestes manifestacions terapèutiques de l'art, podríem estar davant d'un revival del còmic. I enllà on la intel·ligència natural ja no dona per més (4), hom ens presenta la intel·ligència artificial (5) com una solució que permet superar aquest hàndicap.
L'anunci de l'exposició "Couper/Coller - Reconfigurer la bande dessinée à l’ère numérique" amb què he obert el post d'avui, m'ha fet recordar el vídeo que pots veure a continuació, que ens presenta un tutorial delirant per crear un còmic gràcies a la intel·ligència artificial.
Tanmateix, el record que guardo d'aquest vídeo és el menyspreu amb què el va comentar un company de la feina amb qui el vaig compartir. Un company que està convençut de ser un gran cuiner després que es va comprar una Thermomix.
| IA Pulse - Bruno A.D - Créer une bande dessinée avec l'IA (Tutoriel complet - intelligence artificielle), YouTube, 05.11.2023 |
- Wikipedia: Fanzín [en] [fr] [es] [ca]
- Veure posts de Street Art publicats en aquest blog
- Wikipedia: Meme [en] [fr] [es] [ca]
- Veure The decline of the Flynn effect, publicat en aquest blog el 13.09.2020
- Veure la trilogia de posts Què en penso de la intel·ligència artificial? (1/3) (2/3) i (3/3) publicats enguany respectivament els 02.02.2023, 07.02.2023 i 09.04.2023
Tuesday, December 5, 2023
l'analfabetisme funcional - suïssa
| Seulement 20% des adolescents en Suisse lisent régulièrement, 19h30 RTS, 30.11.2023 |
Fa uns dies vaig compartir amb tu una entrevista de Jesús Quintero a José Saramago on aquest darrer ens alertava del greu problema que tenen les democràcies per sobreviure si no fan res per erradicar el fenomen de l'analfabetisme funcional (1). Aquest post era una continuació d'un altre publicat a principis d'octubre d'enguany on vaig tractar el greu problema de l'analfabetisme funcional a les escoles de Catalunya (2).
El telenotícies de 19h30 de la Radio Télévision Suisse (RTS) del passat 30.11.2023 també alertava d'aquest problema a Suïssa i del perill que representa pel nostre sistema democràtic.
El telenotícies de 19h30 de la Radio Télévision Suisse (RTS) del passat 30.11.2023 també alertava d'aquest problema a Suïssa i del perill que representa pel nostre sistema democràtic.
- Veure L'analfabetisme funcional - José Saramago, publicat en aquest blog el 28.11.2023
- Veure Freedom Writers, publicat en aquest blog el 05.10.2023
Sunday, December 3, 2023
la febre de l'hidrogen verd
| DW Español - España y la carrera por el hidrógeno verde, YouTube, 21.08.2023 |
La curiositat de saber què hi havia darrere de tot el discurs mediàtic que, dia si dia també, no deixava de presentar l'hidrogen verd com l'energia del futur, va fer que dediqués uns dies del novembre del 2023 a llegir alguns articles sobre la febre de l'hidrogen verd (en. hydrogen rush).
A mesura que anava llegint coses m'adonava que tant els missatges que transmeten els mitjans de comunicació, com la manera en què molta gent els interpreta, porten a una certa confusió. És per això que el resultat és un post un xic llarg, com si diguéssim. Espero ajudar si et dic que l'he dividit en títols i subtítols, a fi de facilitar un xic la seva lectura i poder reprendre-la fàcilment cada cop que hagis d'aturar-la.
En tot cas, el post que publico avui no té altre objectiu que el de ficar un xic en ordre en les lectures que he fet, resumir-les i lligant-les a la font on les vaig trobar. També compartir-les amb tu perquè, potser trobaràs quelcom que no sabies o, potser em faràs saber alguna cosa que jo desconec o, millor encara, em proposaràs corregir alguna cosa amb la qual no estàs d'acord.
Desitjo que t'ho passis tan bé llegint aquest post com jo m'ho he passat amb la seva redacció.
1.0 - Introducció
El 23.11.2023 vaig publicar un post (1) on et parlava d'una entrevista concedida en juliol del 2022 a El Periódico de España per Anna Lührmann (2), ecologista i ministra d'estat per a Europa al Ministeri federal d'Afers Exteriors, dirigit per Annalena Baerbock. Una entrevista que ens mostrava l'objectiu del govern alemany per augmentar el percentatge de renovables des del 80% el 2030, fins al 100% el 2035. Ja amb uns altres terminis, dins d'aquest objectiu també està el de reemplaçar el gas natural utilitzat pels processos industrials, com ara la indústria de l'acer i la indústria química, per l'hidrogen verd que es produiria a Espanya i es transportaria fins a Alemanya.
En aquell post vaig expressar alguns dels meus dubtes amb relació als problemes tècnics que encara existeixen en el camp del transport de l'hidrogen per hidroducte. (l'opció evocada a l'entrevista). També les meves reserves pel que fa a l'impacte ambiental de la producció de l'hidrogen verd.
El que vaig escriure en aquell post no feia sinó reafirmar-me en una idea que pots trobar a un post precedent que vaig publicar a principis de novembre (3). Una idea que, com veuràs més endavant, està en fase amb Michael Liebreich i The Clean Hydrogen Ladder.
El vídeo de Deutsche Welle (4) amb què he obert el post d'avui, ens presenta una empresa: Fertiberia, el més important fabricant de fertilitzants d'Espanya que, essent una gran consumidora de gas natural en els seus processos de producció, està experimentant junt amb Iberdrola l'ús de l'hidrogen verd com a solució de reemplaçament d'aquell gas per a la producció d'amoníac verd.
Si la producció de l'hidrogen verd necessita enormes quantitats d'energia d'origen renovable, el vídeo de DW també ens parla dels projectes construcció de noves plantes d'energia renovable a Espanya:
Recordant que, a més de les enormes quantitats d'electricitat, la producció d'hidrogen verd també necessita enormes quantitats d'aigua, el vídeo s'avança a futurs conflictes amb els moviments ecologistes amb les declaracions d'un enginyer que minimitza la importància de les necessitats d'aigua per a la producció de l'hidrogen verd.
2.1 - La producció d'hidrogen verd: els electrolitzadors
Els electrolitzadors són la pedra angular de la producció de l'hidrogen verd, car són aquests enginys els que transformen l'aigua en hidrogen verd consumint l'electricitat d'origen renovable.
Ara que sabem un parell de coses sobre els electrolitzadors, et proposo que llegim un article publicat a les pàgines de CEPSA en juny del 2023. Aquest article ens parla de la febre de l'hidrogen verd a Espanya i la construcció d'electrolitzadors arreu d'aquest país (6):
2.2 - La producció d'hidrogen verd: riscos ambientals i socials
A un article remarcablement pedagògic publicat al blog del Banco Interamericano de Desarrollo (BID) (10), un grup d'experts en medi ambient adverteix d'alguns dels riscos que s'han de gestionar de manera adequada per anticipar l'impacte ecològic i els conflictes socials potencials que podrien impactar negativament la producció de l'hidrogen verd. La disponibilitat de l'aigua i els problemes de contaminació es troben entre els més importants:
Malgrat el xovinisme amb què els mitjans de comunicació espanyols segueixen presentant la producció d'hidrogen verd com si aquest només es pogués produir a Espanya, hi ha altres països de la Mediterrània on es pot produir. Arribats aquí, crec que val la pena llegir un editorial que The Guardian va publicar el passat mes d'agost del 2023 on es defensa aquest principi: les polítiques per fer baixar emissions de carboni a Europa no es poden fer destruint el medi ambient a l'estranger. L'article comença així (11):
En tot cas, sembla que tant l'hidroducte espanyol com la Green Hidrogen Valley d'Andalusia que CEPSA presentava a un article esponsoritzat al Financial Times, ja tenen almenys un nou competidor. El passat 24.11.2023, PV Magazine (12) ens presentava els plans dels governs d'Alemanya i Itàlia per la construcció d'un hidroducte a través dels Alps per transportar gasos, principalment hidrogen, des del nord de l'Àfrica fins al nord d'Europa:
Recordant haver llegit que la producció d'1 kg d'hidrogen mitjançant l'electròlisi necessita almenys 9 l d'aigua, seria interessant conèixer d'on treu el Marroc l'entusiasme per veure's com un dels líders mundials en la producció d'hidrogen verd. La veritat però és que em passa el mateix quan veig l'enorme entusiasme dels mitjans de comunicació espanyols.
Tornant a l'article publicat per BID (10), podem veure altres riscos sobre els quals els experts adverteixen de la necessitat d'una gestió adequada:
Com pots veure al vídeo de TVE, tinc com el sentiment que qualsevol que sigui el risc potencial lligat a la producció de l'hidrogen verd, la primera prioritat és produir-lo a Espanya, car aquest país sembla disposar de suficients excedents d'aigua i d'energia renovable, per exportar-lo a Alemanya amb l'objectiu que la indústria d'aquest país el pugui cremar.
Ara bé, com es transporta l'hidrogen verd? Els experts que publicaven un article al BID (10) que he mencionat abans, ens expliquen un parell de coses:
Si l'article dels experts del BID ens diu que actualment l'hidrogen verd no es pot liquar de manera rendible, un article publicat al blog de Naturgy (13) ens explica els motius pels quals és més econòmic pel seu transport transformar-lo abans en amoníac:
Si com pots veure en l'article d'Hydrogen Insight, la solució del transport de l'hidrogen verd transformat en amoníac verd no sembla encara resolt pels volums que demanarà la indústria en el futur -ja veuràs més endavant que el seu transport per hidroductes tampoc ho està- et proposo que donem un cop d'ull a la utilització de l'amoníac verd com a combustible pels vaixells.
3.2 - El transport de l'hidrogen verd: el metanol verd
Tornant a l'article del BID (10), és probable que la combinació de l'hidrogen verd amb el CO₂ t'hagi recordat una vella idea sobre la qual vaig publicar fa temps alguns posts en aquest blog: Power-to-gas:
Recordant el post (1) on et parlava d'una entrevista concedida per Anna Lührmann (2) i els objectius del govern alemany per reemplaçar el gas natural utilitzat per alguns processos industrials, com ara la indústria de l'acer i la indústria química, per hidrogen verd, he recordat un post que Pedro Fresco va publicar a Twitter l'11 de novembre del 2023.
Al seu post, Pedro Fresco demanava quina era la opinió que tenien els seus seguidors sobre un arbre de decisió que permetria identificar on era millor utilitzar l'hidrogen verd.
Deixant de banda altres debats que es van obrir al fil de comentaris, vaig trobar molt interessant el que es va obrir entre Pedro Fresco i Joan Vila. En particular, la conversa on es va discutir sobre quina era la font d'energia més interessant en funció de la temperatura necessària per a diferents processos industrials: si el vapor obtingut amb biomassa, si el biometà o la barreja de biometà amb hidrogen... La conversa va esdevenir encara més interessant quan Pedro Fresco explicava que la indústria de la ceràmica de Castelló té processos que necessiten temperatures que es troben al voltant de 1.000°C.
Tanmateix, tant en aquesta discussió, com en tots els articles que havia llegit, no havia trobat cap referència a una idea que feia temps m'havia semblat genial per guiar els governs i les direccions de les companyies on no hi ha grans experts en energia a prendre les bones decisions: però també per guiar a persones que, com és el meu cas, tenim uns coneixements limitats sobre la transició energètica. M'estic referint a The Clean Hydrogen Ladder, l'Escala de l'hidrogen de Liebreich, amb què va contribuir a la discussió Xabi Marrero, assessor en Transició energètica, crisi climàtica i ambiental al Parlament Basc amb Elkarrekin Podemos-IU.
En primer lloc, deixa'm recordar-te que fa més de 30 anys que no visc a Catalunya i estic molt lluny de tenir una idea clara del que s'està fent al país on vaig néixer.
Des del centre d'Europa, només puc dir que tinc com el sentiment que el boom dels parcs dedicats a la producció d'energia eòlica i fotovoltaica a Espanya, del que em parlen els meus companys de la feina i en els que l'empresa on treballo està invertint, no ha arribat encara a Catalunya. I com hem vist anteriorment, no he vist un sol projecte del programa PERTE ERHA (7) a Catalunya.
He llegit que, entre les opcions retingudes per la descarbonització a Catalunya, sembla haver-hi un cert consens en l'àmbit polític (22):
Malauradament, hi ha qui diu que el problema de Catalunya és que sembla atrapada en el model energètic gasístic dels anys setanta, amb una política que la situa a la cua per assolir els objectius europeus per arribar el 2030 al 42,5% d’origen renovable -amb una recomanació d'arribar al 45%-. Just a títol comparatiu, el govern català preveu que solament el 23% del consum final d’energia sigui d’origen renovable el 2030, la meitat dels objectius europeus (26).
6.0 - Conclusions
No em considero un expert en res car, és molt més tot allò que desconec que el poc que crec saber. I tot el que he fet al post d'avui és compartir amb tu unes lectures que he fet durant el mes de novembre del 2023, segurament molt orientades per algunes converses que he mantingut a la cafeteria de la feina amb alguns companys que en saben molt més que jo.
Però si he de resumir què en dedueixo de tot el que he llegit aquests darrers anys, tinc com el sentiment que algú no ha acabat de comprendre quin és el problema que tenim al davant. I quan hom no entén quin és el problema, és molt difícil trobar una solució.
No estic en contra de la producció d'hidrogen verd, perquè el gas natural i els seus derivats: butà, propà ..., però també altres gasos derivats del petroli, tenen un poder calorífic molt superior al dels gasos renovables que hem vist anteriorment i probablement serà necessari per a alguns processos industrials vitaminar-los amb aquest hidrogen verd.
Ara bé, la meva opinió és que s'hauria de limitar el seu ús únicament als sectors on no hi hagi una altra alternativa. amb la finalitat d'adaptar-los -en la mesura del possible- al nou paradigma energètic. O tot simplement, demanar-se si la producció de certs tipus de productes no haurien de ser abandonada si la seva manca de rendibilitat així ho justifica.
L'empresa on treballo està invertint en parcs solars a Espanya, pel que tot em fa pensar que és una inversió molt interessant. Però si penso en el retard que Catalunya té en aquest i altres terrenys de la transició energètica que s'ha fixat com objectiu la UE, dedueixo que alguna cosa no funciona en aquest territori.
No conec si hi ha un estudi sobre la producció elèctrica que podria generar equipar amb plaques solars fotovoltaiques les ciutats de les zones metropolitanes i, per extensió, les teulades de les segones residències que hi ha per tot arreu: de totes maneres, no sembla que aquesta línia d'acció gaudeixi actualment d'un gran èxit a Catalunya (29).
Pel que fa a la construcció de parcs dedicats a la producció d'energia fotovoltaica, crec haver llegit que a Catalunya hi ha una gran oposició. Però hi ha una alternativa de la qual et vaig parlar a un post publicat el novembre del 2022: l'agrivoltaica (31) o, si ho prefereixes, la combinació de l'agricultura i la producció d'energia amb plaques fotovoltaiques (32). Si en aquell post et parlava d'algunes explotacions a Espanya que la practicaven i de l'interès d'Endesa per aquestes explotacions, un article recent de La Vanguardia ens parlava que, un cop superades les primeres etapes d'una mena de Via Crucis administratiu, l'administració de la Generalitat de Catalunya estava tramitant les autoritzacions per les primeres plantes agrivoltaiques de la Catalunya Sud a: Montblanc (Conca de Barberà), Vilagrassa (Urgell) i Ulldecona (Montsià) (33) (34).
Més enllà de la febre de l'hidrogen verd, hi ha un munt d'iniciatives molt interessants per tot arreu. A Catalunya també, però amb una lentitud d'execució que, vista des de l'estranger, pot semblar incomprensible. Si a altres llocs -per exemple, a Espanya- les coses semblen anar molt més ràpides, segueixo demanant-me si hom és conscient a Catalunya de la urgència necessària per resoldre aquest problema.
En tot cas, mentre seguim el camí per resoldre el greu problema que tenim al davant, sempre podrem fer una petita pausa per acabar amb les aberracions que han provocat aquells camins que mai no s'haurien d'haver seguit:
A mesura que anava llegint coses m'adonava que tant els missatges que transmeten els mitjans de comunicació, com la manera en què molta gent els interpreta, porten a una certa confusió. És per això que el resultat és un post un xic llarg, com si diguéssim. Espero ajudar si et dic que l'he dividit en títols i subtítols, a fi de facilitar un xic la seva lectura i poder reprendre-la fàcilment cada cop que hagis d'aturar-la.
En tot cas, el post que publico avui no té altre objectiu que el de ficar un xic en ordre en les lectures que he fet, resumir-les i lligant-les a la font on les vaig trobar. També compartir-les amb tu perquè, potser trobaràs quelcom que no sabies o, potser em faràs saber alguna cosa que jo desconec o, millor encara, em proposaràs corregir alguna cosa amb la qual no estàs d'acord.
Desitjo que t'ho passis tan bé llegint aquest post com jo m'ho he passat amb la seva redacció.
1.0 - Introducció
El 23.11.2023 vaig publicar un post (1) on et parlava d'una entrevista concedida en juliol del 2022 a El Periódico de España per Anna Lührmann (2), ecologista i ministra d'estat per a Europa al Ministeri federal d'Afers Exteriors, dirigit per Annalena Baerbock. Una entrevista que ens mostrava l'objectiu del govern alemany per augmentar el percentatge de renovables des del 80% el 2030, fins al 100% el 2035. Ja amb uns altres terminis, dins d'aquest objectiu també està el de reemplaçar el gas natural utilitzat pels processos industrials, com ara la indústria de l'acer i la indústria química, per l'hidrogen verd que es produiria a Espanya i es transportaria fins a Alemanya.
En aquell post vaig expressar alguns dels meus dubtes amb relació als problemes tècnics que encara existeixen en el camp del transport de l'hidrogen per hidroducte. (l'opció evocada a l'entrevista). També les meves reserves pel que fa a l'impacte ambiental de la producció de l'hidrogen verd.
El que vaig escriure en aquell post no feia sinó reafirmar-me en una idea que pots trobar a un post precedent que vaig publicar a principis de novembre (3). Una idea que, com veuràs més endavant, està en fase amb Michael Liebreich i The Clean Hydrogen Ladder.
El meu problema és que no arribo a comprendre la lògica que s'amaga darrere d'aquest business. És a dir, es tracta de prendre una enorme quantitat d'energia produïda per instal·lacions d'energia renovable (o centrals nuclears) i d'utilitzar enormes quantitats d'aigua per a produir hidrogen verd; liquar-lo o transportar-lo a alta pressió a través del continent per transport marítim o gràcies a una nova xarxa d'hidroductes; emmagatzemar-lo, despressuritzar-lo i distribuir-lo, per acabar carregant-lo als dipòsits de vehicles dotats d'una pila de combustible, que el transformarà en l'electricitat que farà moure el seu motor.2.0 - La producció de l'hidrogen verd
El vídeo de Deutsche Welle (4) amb què he obert el post d'avui, ens presenta una empresa: Fertiberia, el més important fabricant de fertilitzants d'Espanya que, essent una gran consumidora de gas natural en els seus processos de producció, està experimentant junt amb Iberdrola l'ús de l'hidrogen verd com a solució de reemplaçament d'aquell gas per a la producció d'amoníac verd.
Si la producció de l'hidrogen verd necessita enormes quantitats d'energia d'origen renovable, el vídeo de DW també ens parla dels projectes construcció de noves plantes d'energia renovable a Espanya:
Durant els pròxims dos anys, hom preveu augmentar la capacitat actual en 35 GW. DW els presenta com l'equivalent a 25 centrals nuclears.Preparant el terreny a un vídeo de TVE que veurem més endavant, un operari ens explica que Espanya podria generar tot l'hidrogen que necessitaria a Europa a l'horitzó 2030: el mateix horitzó del govern alemany del qual ens parlava Anna Lührmann (2).
Recordant que, a més de les enormes quantitats d'electricitat, la producció d'hidrogen verd també necessita enormes quantitats d'aigua, el vídeo s'avança a futurs conflictes amb els moviments ecologistes amb les declaracions d'un enginyer que minimitza la importància de les necessitats d'aigua per a la producció de l'hidrogen verd.
2.1 - La producció d'hidrogen verd: els electrolitzadors
 |
| Iberdrola: ¿Qué es un electrolizador y por qué es clave para el suministro de hidrógeno verde? |
Els electrolitzadors són la pedra angular de la producció de l'hidrogen verd, car són aquests enginys els que transformen l'aigua en hidrogen verd consumint l'electricitat d'origen renovable.
Si no has sentit parlar mai d'aquests enginys, un article publicat a les pàgines d'Iberdrola (5) explica de manera senzilla i pedagògica què és un electrolitzador i alguns dels tipus més coneguts d'aquest tipus d'aparells, depenent de la seva mida i de la seva funció: un dels més eficients actualment seria l'electrolitzador d'òxid sòlid (SOEC).Si encara et queden dubtes sobre com funcionen els electrolitzadors, aquest vídeo publicat a Twitter t'explica com pots fabricar-te'n un a casa teva, utilitzant aquelles piles velles que tenies destinades pel reciclatge.
Making a simple hydrogen generator from old battery 🪫 pic.twitter.com/eJEzwcAPGN
— Levandov (@Levandov_2) November 15, 2023
Ara que sabem un parell de coses sobre els electrolitzadors, et proposo que llegim un article publicat a les pàgines de CEPSA en juny del 2023. Aquest article ens parla de la febre de l'hidrogen verd a Espanya i la construcció d'electrolitzadors arreu d'aquest país (6):
La UE té com a objectiu instal·lar fins al 2030 uns 40 GW d'electrolitzadors a Europa. Espanya té previst instal·lar-ne el 10%. Recentment, el Ministeri de Transició Ecològica ha concedit 100 milions d'euros en ajudes per a projectes innovadors de grans electrolitzadors. Aquest programa està inclòs al PERTE ERHA (7) i cerca impulsar tant el seu desenvolupament com iniciatives d'integració real d'electrolitzadors de gran capacitat en entorns industrials.Més enllà de la febre de la producció d'hidrogen verd i de la seva transformació per exportar-lo a Alemanya, em sembla raonable la política del govern espanyol per a impulsar iniciatives d'integració dels electrolitzadors de gran capacitat en els entorns de les plantes industrials. Més encara, si aquesta iniciativa va dirigida a indústries que destinin l'hidrogen verd a la producció de calor a altes temperatures, recuperant una part de la calor generada pels electrolitzadors. Em sembla raonable des del des del punt de vista de la pura lògica, però també des del punt de vista de l'eficiència, com sembla haver-ho demostrat el resultat de la recerca d'un grup investigadors australians del CSIRO (8) (9).
El programa ha adjudicat ajudes a set projectes de cinc comunitats autònomes: Andalucía (tres), Comunitat Valenciana, Asturias, Galicia i Castilla la Mancha. Un total de 60 milions d'euros està lligat a iniciatives en zones de transició, com els entorns de les antigues centrals tèrmiques de Carboneras (Almería, Meirama (A Coruña), o del complex termoelèctric d'Aboño (Asturias), entre d'altres.
2.2 - La producció d'hidrogen verd: riscos ambientals i socials
A un article remarcablement pedagògic publicat al blog del Banco Interamericano de Desarrollo (BID) (10), un grup d'experts en medi ambient adverteix d'alguns dels riscos que s'han de gestionar de manera adequada per anticipar l'impacte ecològic i els conflictes socials potencials que podrien impactar negativament la producció de l'hidrogen verd. La disponibilitat de l'aigua i els problemes de contaminació es troben entre els més importants:
La producció d'hidrogen verd requereix una enorme quantitat d'aigua. I enllà on l'aigua ja escasseja, la idea d'obtenir l'aigua desionitzada produïda per plantes dessalinitzadores exigeix gestionar la gran quantitat de salmorra que aquesta crearia, evitant que contamini els aqüífers o els sòls, però també la flora i la fauna aquàtiques.
The Green Hydrogen Valley is driving an economic revolution, powered by the Andalusian sun
— FT Partner Content (@ft_content) November 20, 2023
Click the image to read the full article
Partner Content by Cepsa
Malgrat el xovinisme amb què els mitjans de comunicació espanyols segueixen presentant la producció d'hidrogen verd com si aquest només es pogués produir a Espanya, hi ha altres països de la Mediterrània on es pot produir. Arribats aquí, crec que val la pena llegir un editorial que The Guardian va publicar el passat mes d'agost del 2023 on es defensa aquest principi: les polítiques per fer baixar emissions de carboni a Europa no es poden fer destruint el medi ambient a l'estranger. L'article comença així (11):
Tunísia és un dels països més secs d'Àfrica, i acaba de patir tres anys de sequera. No obstant això, la UE veu amb molt interès aquest país per a la producció d'hidrogen verd que seria destinat a l'exportació a Europa.Aquest editorial ens recorda que molts països gaudint de condicions òptimes d'insolació, especialment al Magrib (per motius que desconec, l'article no parla pas d'Espanya!), estan hipotecant el seu futur imaginant-se com a centres d'exportació d'hidrogen verd.
 |
| Germany, Italy plan hydrogen pipeline to North Africa, PV Magazine, 24.11.2023 |
En tot cas, sembla que tant l'hidroducte espanyol com la Green Hidrogen Valley d'Andalusia que CEPSA presentava a un article esponsoritzat al Financial Times, ja tenen almenys un nou competidor. El passat 24.11.2023, PV Magazine (12) ens presentava els plans dels governs d'Alemanya i Itàlia per la construcció d'un hidroducte a través dels Alps per transportar gasos, principalment hidrogen, des del nord de l'Àfrica fins al nord d'Europa:
"És especialment important expandir el corredor sud pel gas i l'hidrogen", va dir el canceller alemany Olaf Scholz, durant una conferència de premsa aquesta setmana amb la primera ministra italiana Giorgia Meloni. "Amb un nou gasoducte a través dels Alps, volem augmentar la seguretat del subministrament dels nostres països". El corredor ampliarà la infraestructura de gasoductes transfronterers i permetrà que Europa importi 10 milions de tones d'hidrogen el 2030.Gairebé amb tota seguretat, Olaf Scholz deu tenir informació privilegiada que altres desconeixem sobre les reserves d'aigua al Magreb. Probablement, és una informació que deu haver-li arribat des del Marroc, un país que comparteix amb Espanya la idea de veure's a si mateix com un dels futurs líders mundials de la producció d'hidrogen verd. Imagino que Olaf Scholz també deu tenir informació privilegiada sobre la solució al problema del transport de l'hidrogen per un hidroducte que veurem més endavant. L'objectiu del 2030 també és important, car ens indica que Alemanya no estarà en condicions de destinar bona part de la seva electricitat d'origen renovable a la producció in situ d'hidrogen verd per cobrir les necessitats de la indústria alemanya: car si ho fes, Alemanya no es podria presentar a la premsa com un país totalment descarbonitzat. Finalment, estic segur que aquest acord no té absolutament res a veure amb les necessitats de gas natural que seguirà tenint la indústria alemanya ni amb les dificultats per aprovisionar-se, després del que ha passat amb els gasoductes del Bàltic i els que travessen Ucraïna i Polònia. En fi, millor no segueixo amb els sarcasmes, perquè la llista em portaria molt lluny.
 |
Tanmateix, sobre el tema de la disponibilitat d'enormes quantitats d'aigua a zones que no en tenen, he llegit un article on s'afirma que els requisits d'aigua necessaris per a la producció d'hidrogen verd són inferiors a la quantitat d'aigua actualment necessària per a l'extracció i el processament del petroli. Però es tracta d'una informació que només he llegit a una font i que m'agradaria confirmar amb dades precises.Per acabar amb els riscos lligats a l'aigua, crec que és important recordar que l'aigua que entra als electrolitzadors ha de ser tractada químicament amb la finalitat d'evitar que deteriori els seus components: principalment els elèctrodes. Com hem vist al vídeo que ens mostrava la producció domèstica d'hidrogen verd a casa, per potenciar el procés de l'electròlisi s'han d'afegir additius químics a l'aigua. Com l'acumulació d'aquests productes demana una neteja periòdica dels electrolitzadors, l'aigua alliberada necessita també un tractament que impedeixi que aquests acabin contaminant les xarxes fluvials o els aqüífers. La disponibilitat de l'aigua és doncs tant o més important que el seu tractament. I quan em refereixo a la disponibilitat de l'aigua penso també en la de garantir un cabal ecològic enllà d'on aquesta s'hagi obtingut.
Tornant a l'article publicat per BID (10), podem veure altres riscos sobre els quals els experts adverteixen de la necessitat d'una gestió adequada:
Més endavant veurem que l'hidrogen verd s'ha de transformar en amoníac o metanol pel seu transport. Aquest procés de transformació genera residus i sovint implica l'ús de catalitzadors i altres productes químics que poden ser tòxics o nocius per al medi ambient. Sense una gestió adequada, poden contaminar potencialment les fonts d'aigua.3.0 - El transport de l'hidrogen verd
La gestió de la seguretat dels treballadors també és essencial. Podem trobar alguns exemples no exhaustius en: l'exposició als camps electromagnètics intensos que existeixen a l'edifici de l'electrolitzador, l'exposició a toxines com ara el metanol i l'amoníac a les unitats de conversió i emmagatzematge o la protecció a les superfícies fredes de les unitats d'emmagatzematge criogènic.
Donat el conjunt dels riscos que hem vist prèviament i el fet que l'emmagatzematge de l'hidrogen verd en contenidors poden ser una amenaça per a les comunitats properes en cas de fugides o explosions, sembla raonable crear una zona de seguretat deshabitada al voltant de les instal·lacions.
| RTVE Noticias - Hidrógeno verde: Las energéticas españolas abastecerán Europa desde Andalucía y País Vasco, YouTube, 23.06.2023 |
Com pots veure al vídeo de TVE, tinc com el sentiment que qualsevol que sigui el risc potencial lligat a la producció de l'hidrogen verd, la primera prioritat és produir-lo a Espanya, car aquest país sembla disposar de suficients excedents d'aigua i d'energia renovable, per exportar-lo a Alemanya amb l'objectiu que la indústria d'aquest país el pugui cremar.
Ara bé, com es transporta l'hidrogen verd? Els experts que publicaven un article al BID (10) que he mencionat abans, ens expliquen un parell de coses:
Actualment, l'hidrogen verd no es pot liquar de manera rendible. Per això, l'hidrogen verd s'ha de combinar amb nitrogen per produir amoníac verd o amb CO₂ per generar metanol verd. Aquests dos gasos es denominen vectors energètics i es poden utilitzar com a electrocombustibles pel transport, l'emmagatzematge i/o per tornar a alliberar l'hidrogen verd.3.1 - El transport de l'hidrogen verd: l'amoniac verd
Si l'article dels experts del BID ens diu que actualment l'hidrogen verd no es pot liquar de manera rendible, un article publicat al blog de Naturgy (13) ens explica els motius pels quals és més econòmic pel seu transport transformar-lo abans en amoníac:
El principal motiu és que, mentre l'hidrogen (en la seva forma gasosa) s'ha d'emmagatzemar a -253ºC a pressions d'uns 700 bars, l'amoníac líquid només requereix una temperatura de -33ºC a una pressió estàndard, o de 20ºC a 9 bars.Tanmateix, potser val la pena recordar un article d'Hydrogen Insight (15) publicat l'agost del 2023 que ens recordava unes estimacions de l'Agència Internacional de l'Energia:
Abans d'anar més lluny, crec que val la pena recordar que la temperatura teòrica més baixa possible, el zero absolut, són els 0° de Kelvin, o −273,15 °C (14).
Naturgy també ens diu que un altre factor molt important sobre el cost és que, actualment, ja existeix tota una infraestructura per transportar l'amoníac des dels llocs de producció fins als llocs de consum, igual que per al gas natural liquat.
L'Agència Internacional de l'Energia calcula que pel 2030 es necessitaran al voltant de 175 vaixells cisterna d'amoníac, amb una capacitat de més de 80.000 m³ per transportar l'amoníac verd des dels centres de producció fins als centres de demanda. En comparació, actualment només operen 40 vaixells cisterna d'aquest tipus capaços de transportar aquest gas.Ara bé, al mateix article d'Hydrogen Insight podem trobar l'extracte d'un report publicat per Hydrogen Europe: Clean Ammonia in the Future Energy System on es minimitza aquest problema, suggerint la reconversió dels vaixells que ara s'utilitzen per transportar altres tipus de gas:
Actualment, hi ha uns 200 vaixells cisterna de GLP en funcionament, amb una capacitat de transport de fins a 40.000 tones, que podrien transportar amoníac a plena refrigeració. I uns 1.200 vaixells cisterna de GLP més i més de 600 vaixells cisterna de GNL que també es podrien equipar per transportar l'amoníac verd.
 |
| Julian Atchison: Cepsa: renewable ammonia in Spain, Ammonia Energy Association, 27.02.2023 |
Si com pots veure en l'article d'Hydrogen Insight, la solució del transport de l'hidrogen verd transformat en amoníac verd no sembla encara resolt pels volums que demanarà la indústria en el futur -ja veuràs més endavant que el seu transport per hidroductes tampoc ho està- et proposo que donem un cop d'ull a la utilització de l'amoníac verd com a combustible pels vaixells.
A un post publicat en aquest blog en maig del 2022 (16) et vaig presentar una conferència TED que ens parlava de l'amoníac verd com el combustible que podrien utilitzar els vaixells en el futur: et proposo que no deixis de veure el vídeo.Si fas una recerca a Google sobre el tema dels vaixells moguts amb amoníac verd trobaràs un munt d'articles. Jo et proposo de llegir-te un article publicat per Offshore Energy en novembre de 2023 (17) que ens anuncia el projecte de construcció del primer prototip de vaixell que mourà els seus motors amb amoníac: tot i que encara no tinc massa clar si aquest serà verd. Aquest vaixell, serà batejat amb el nom de Yara Eyde i té com a objectiu convertir-se en 2026 en el primer vaixell portacontenidors que funcionaria amb una pila de combustible alimentada amb amoníac.
3.2 - El transport de l'hidrogen verd: el metanol verd
 |
| Power to Gas, CREA - Fundación Internacional Siemens Stiftung |
Tornant a l'article del BID (10), és probable que la combinació de l'hidrogen verd amb el CO₂ t'hagi recordat una vella idea sobre la qual vaig publicar fa temps alguns posts en aquest blog: Power-to-gas:
La xarxa de gas natural existent es pot utilitzar per a la distribució i emmagatzematge del gas produït mitjançant la conversió de l'excés d'electricitat eòlica i solar en hidrogen o fins i tot metà.Just per refrescar la memòria, pots trobar una descripció resumida al portal de Siemens (18).
El metà (CH4 = “gas natural”) es pot produir a partir de H₂ i CO₂ mitjançant reaccions catalítiques multietapa, i s'introdueix a la xarxa de gas (...) La xarxa actual de gas natural ja disposa d'una infraestructura de distribució i emmagatzematge molt eficient i completa (fins a 4 mesos de capacitat d'emmagatzematge).L'optimisme expressat al portal de Siemens pel que fa al transport de l'hidrogen verd, tot com el dels partidaris d'un hidroducte que connectaria Espanya amb Alemanya, no sembla estar en fase amb el contingut d'un article de lectura recomanada de Cara Bottorff (19):
Les centrals elèctriques de turbines de gas existents també podrien funcionar ara de manera purament renovable. La producció d'hidrogen o de metà i la generació d'energia elèctrica mitjançant turbines de gas es poden fer a qualsevol lloc de la xarxa de distribució d'energia elèctrica. Això vol dir que fins i tot la xarxa de distribució d'energia elèctrica podria funcionar amb poques modificacions.
L'hidrogen pur no es pot transportar de manera segura a través de les canonades de gas metàl·liques existents perquè degrada i fragilitza l'acer, fent-lo més propens a les fuites. Per permetre el transport per gasoductes, l'hidrogen s'ha de barrejar habitualment amb un altre gas. Però segons un estudi del 2022 de la Comissió d'Utilitats Públiques de Califòrnia, només les barreges de no més del 5% d'hidrogen són segures, el que significa que per les canonades seguirà circulant una gran quantitat de gas metà.Però no seria honest oblidar aquells que defenen la idea de transportar l'hidrogen verd construint nous hidroductes amb canonades fetes amb plàstic (20), com ja s'ha fet anteriorment en altres llocs amb resultats que, ara mateix, desconec.
Tanmateix, hom pot pensar que la idea de produir milers de quilòmetres de canonades en plàstic per transportar l'hidrogen verd que ha de reemplaçar el consum de combustibles fòssils pot semblar extravagant.La idea de crema l'hidrogen verd a les centrals elèctriques de turbines de gas tampoc sembla estar en fase amb algunes de les afirmacions que podem trobar a l'article de Cara Bottorff (19):
Encara no hi ha cap central elèctrica comercialment disponible que pugui cremar hidrogen al 100%. Actualment, la tecnologia de les turbines només pot gestionar entre un 5 i un 20% d'hidrogen barrejat amb gas. Les més modernes tecnologies, encara no comercialitzades, poden arribar fins al 30%. Donada la baixa densitat energètica de l'hidrogen, amb aquests baixos percentatges les emissions de carboni només es podran reduir mínimament.4.0 - On utilitzar doncs de manera optima l'hidrogen verd?
Recordant el post (1) on et parlava d'una entrevista concedida per Anna Lührmann (2) i els objectius del govern alemany per reemplaçar el gas natural utilitzat per alguns processos industrials, com ara la indústria de l'acer i la indústria química, per hidrogen verd, he recordat un post que Pedro Fresco va publicar a Twitter l'11 de novembre del 2023.
Al seu post, Pedro Fresco demanava quina era la opinió que tenien els seus seguidors sobre un arbre de decisió que permetria identificar on era millor utilitzar l'hidrogen verd.
Me parece mucho más clara la escalera de Liebreich, que categoriza de A a G según la eficiencia del uso del hidrógeno.
— Xabi Marrero (@XabiMarrero) November 11, 2023
Los procesos con categorías F y G claramente deben ser electrificados. pic.twitter.com/U0hb2D9FV8
Deixant de banda altres debats que es van obrir al fil de comentaris, vaig trobar molt interessant el que es va obrir entre Pedro Fresco i Joan Vila. En particular, la conversa on es va discutir sobre quina era la font d'energia més interessant en funció de la temperatura necessària per a diferents processos industrials: si el vapor obtingut amb biomassa, si el biometà o la barreja de biometà amb hidrogen... La conversa va esdevenir encara més interessant quan Pedro Fresco explicava que la indústria de la ceràmica de Castelló té processos que necessiten temperatures que es troben al voltant de 1.000°C.
Tanmateix, tant en aquesta discussió, com en tots els articles que havia llegit, no havia trobat cap referència a una idea que feia temps m'havia semblat genial per guiar els governs i les direccions de les companyies on no hi ha grans experts en energia a prendre les bones decisions: però també per guiar a persones que, com és el meu cas, tenim uns coneixements limitats sobre la transició energètica. M'estic referint a The Clean Hydrogen Ladder, l'Escala de l'hidrogen de Liebreich, amb què va contribuir a la discussió Xabi Marrero, assessor en Transició energètica, crisi climàtica i ambiental al Parlament Basc amb Elkarrekin Podemos-IU.
Michael Liebreich, fundador de Bloomberg New Energy Finance, va desenvolupar una eina anomenada l'Escala de l'hidrogen (The Clean Hydrogen Ladder) per ajudar-nos a visualitzar de manera efectiva com s'integra l'hidrogen en el nostre futur energètic.5.0 - Mentrestant, què passa a Catalunya?
L'Escala de l'hidrogen de Liebreich (al post de Twitter que obre aquesta rúbrica) presenta diversos nivells (esglaons), cadascun representant diferents usos i aplicacions de l'hidrogen verd. Aquests nivells varien pel que fa a la seva competitivitat i la seva viabilitat, i ofereixen una forma clara de comprendre en quines àrees l'hidrogen verd podria tenir un paper rellevant. A mesura que explorem aquesta escala, podem destriar millor on l'hidrogen verd és una solució prometedora i on pot no ser-ho. En octubre del 2023, Liebreich va presentar la versió 5.0 on entren, surten o es reubiquen els usos de l'hidrogen verd.
A la part inferior de l'escala (esglaó G) podem trobar les aplicacions on l'hidrogen verd és totalment no competitiu. En aquest grup, Liebreich inclou automòbils, taxis, transport públic, entrega de combustibles entre països, calefacció per sota de 200 °C, calefacció domèstica i crema d'hidrogen per generar electricitat. A mesura que la tecnologia avança i es desenvolupen alternatives més eficients i assequibles, és probable que aquests usos es tornin encara menys atractius. En particular, els automòbils elèctrics amb bateries i altres tecnologies d'emmagatzematge d'energia ja superen a l'hidrogen en aplicacions de transport.
Tanmateix, l'Escala de l'hidrogen també destaca aquelles àrees en què l'hidrogen té un gran potencial. Per exemple, a la part superior de l'escala trobem aquelles aplicacions on l'electrificació directa no és eficaç, com ara la producció d'acer i la indústria pesant d'alta temperatura. En aquests casos, l'hidrogen pot tenir un paper important en la descarbonització d'aquests sectors, tot i que el desafiament és garantir que es produeixi de manera sostenible i eficient (21).
En primer lloc, deixa'm recordar-te que fa més de 30 anys que no visc a Catalunya i estic molt lluny de tenir una idea clara del que s'està fent al país on vaig néixer.
Des del centre d'Europa, només puc dir que tinc com el sentiment que el boom dels parcs dedicats a la producció d'energia eòlica i fotovoltaica a Espanya, del que em parlen els meus companys de la feina i en els que l'empresa on treballo està invertint, no ha arribat encara a Catalunya. I com hem vist anteriorment, no he vist un sol projecte del programa PERTE ERHA (7) a Catalunya.
He llegit que, entre les opcions retingudes per la descarbonització a Catalunya, sembla haver-hi un cert consens en l'àmbit polític (22):
La bioenergia tindrà un pes cabdal en el mix renovable, i pot cobrir la demanda d'una bona part de la indústria, en vapor o calor, aigua calenta i calefacció residencial, així com part del transport pesat, tant terrestre com marítim. Això suposa un impuls important a la descarbonització de l’economia i a l’ajuda a la competitivitat de la indústria catalana que, a més a més, podrà accedir al mercat de drets de CO₂.A un article de lectura molt recomanada, també aquest és el camí que Joan Vila veu més factible en el terreny industrial (23):
A banda dels avantatges ja comentats, el biometà és la forma més barata de gas disponible, fàcilment gestionable, ja que es pot emmagatzemar i es pot injectar en una xarxa gasista que a Catalunya té una bona cobertura territorial. L'estat Espanyol té un sistema de garanties d'origen que li ha de donar més valor.
En processos on es fan servir temperatures de 1.200ºC i més, com ho fem per esdevenir renovables? El calor amb l’electricitat a gran escala no passa de 400ºC i el gas obtingut amb piròlisi o la incineració de biomassa obtenint vapor, difícilment hi arriben. Només el biometà i l’hidrogen ho poden resoldre. L’hidrogen depèn del preu de l’electricitat, i en els propers anys no s’espera que aquesta baixi de valors de 190 €/MWh. En canvi el biometà té costos de 80 €/MWh que pot ser la baula necessària per començar a fer la transició des d’aquest moment.També aquest és el camí que estan seguint alguns projectes molt interessants que em sembla que encara pendents de realització. Per exemple, el de la demarcació de Lleida, que suma ja 22 projectes per produir biogàs a partir del metà que emana dels residus orgànics per injectar-lo a la xarxa de distribució per a usos domèstics i industrials (24). Uns projectes que, quan entressin en funcionament, sumarien una producció anual superior al consum actual de gas natural de tots els habitatges de la província. També és el cas del projecte de la Generalitat de Catalunya per la construcció de 12 noves plantes de biogàs per any, d’aquí al 2030, que multiplicarien per 3,5 la producció actual de biogàs de Catalunya (25).
Malauradament, hi ha qui diu que el problema de Catalunya és que sembla atrapada en el model energètic gasístic dels anys setanta, amb una política que la situa a la cua per assolir els objectius europeus per arribar el 2030 al 42,5% d’origen renovable -amb una recomanació d'arribar al 45%-. Just a títol comparatiu, el govern català preveu que solament el 23% del consum final d’energia sigui d’origen renovable el 2030, la meitat dels objectius europeus (26).
6.0 - Conclusions
No em considero un expert en res car, és molt més tot allò que desconec que el poc que crec saber. I tot el que he fet al post d'avui és compartir amb tu unes lectures que he fet durant el mes de novembre del 2023, segurament molt orientades per algunes converses que he mantingut a la cafeteria de la feina amb alguns companys que en saben molt més que jo.
Però si he de resumir què en dedueixo de tot el que he llegit aquests darrers anys, tinc com el sentiment que algú no ha acabat de comprendre quin és el problema que tenim al davant. I quan hom no entén quin és el problema, és molt difícil trobar una solució.
- Si els hidrocarburs fossin una energia renovable, el problema al qual hauríem de fer front seria exactament el mateix que tenim ara. Perquè el problema més urgent que tenim al davant no és que siguin font d'energia no renovable, sinó les seves emissions a l'atmosfera, els efectes que estan provocant en el canvi climàtic i la catàstrofe anunciada a la qual ens enfrontem si no trobem una solució ràpida.
- La meva opinió doncs no és que el problema més urgent a resoldre sigui, sensu stricto, reemplaçar la gasolina, el gas natural, o el carbó, entre altres hidrocarburs que estem cremant, sinó com evitar o com capturar els gasos d'efecte hivernacle que, amb la seva combustió, estem enviant a l'atmosfera.
- Donat que els hidrocarburs no són una energia renovable i les seves reserves s'estan esgotant, reemplaçar-los per fonts d'energia renovable és una molt bona idea per a resoldre el problema del seu esgotament.
- Però insisteixo, el problema urgent a resoldre -i és extremament urgent!- és el de les emissions. I aquest problema no el resoldrem solament utilitzant energies renovables que també envien emissions de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera. Si les seves emissions són baixes poden reduir el creixement del problema, però si són neutres en carboni no faran res d'altre que aturar-lo però no resoldre'l.
- Ficar a disposició de la investigació publica i privada un paquet de capitals a l'alçada del problema que tenim davant per desenvolupar instal·lacions i filtres per la captura de totes les emissions.
- I, en el terreny de la captura, més enllà de les estratègies de captura amb instal·lacions industrials, apostar de manera decidida per inversions que afavoreixin la reforestació i les pràctiques d'agricultura regenerativa que permetin tornar el màxim de carboni als sols del planeta.
No estic en contra de la producció d'hidrogen verd, perquè el gas natural i els seus derivats: butà, propà ..., però també altres gasos derivats del petroli, tenen un poder calorífic molt superior al dels gasos renovables que hem vist anteriorment i probablement serà necessari per a alguns processos industrials vitaminar-los amb aquest hidrogen verd.
Ara bé, la meva opinió és que s'hauria de limitar el seu ús únicament als sectors on no hi hagi una altra alternativa. amb la finalitat d'adaptar-los -en la mesura del possible- al nou paradigma energètic. O tot simplement, demanar-se si la producció de certs tipus de productes no haurien de ser abandonada si la seva manca de rendibilitat així ho justifica.
Tanmateix, crec que la recerca d'alternatives no hauria d'estar limitada únicament a la indústria de l'energia, sinó també crec que les indústries afectades -molt particularment la de l'acer- haurien d'engegar una revisió dels seus processos de producció.Altrament, segueix semblant-me molt més raonable, des del punt de vits de l'eficàcia, el cost i la seguretat, transportar sense pèrdues per línies HDVC (28) l'energia elèctrica necessària per al consum d'uns electrolitzadors que crec que s'haurien de construir en els complexos industrials on l'hidrogen verd s'ha de consumir. Aquesta solució gaudiria de la possibilitat de produir l'hidrogen verd en entorns industrials on el tractament dels contaminants estarien ja disponibles, evitarien complicades solucions de transport d'aquest gas barrejat amb altres gasos i, en el cas que fos necessari l'ús de metanol, permetrien utilitzar les emissions de CO₂ produït per aquestes indústries per a la seva producció.
 |
No conec si hi ha un estudi sobre la producció elèctrica que podria generar equipar amb plaques solars fotovoltaiques les ciutats de les zones metropolitanes i, per extensió, les teulades de les segones residències que hi ha per tot arreu: de totes maneres, no sembla que aquesta línia d'acció gaudeixi actualment d'un gran èxit a Catalunya (29).
Recordo tenir el sentiment que a la Catalunya interior, però també els pobles de la costa, donen la imatge de ser un territori força habitat si hom visita el territori els caps de setmana o en períodes de vacances. Però tot canvia fora d'aquests períodes, car la majoria de les edificacions són segones residències adquirides per habitants de les zones metropolitanes.Només sé que als Països Baixos -i aquells que els heu visitat alguna vegada ja coneixeu quina és la insolació d'aquesta regió d'Europa- la Technische Universiteit Delft estima que al voltant del 50% de la demanda total anual d'electricitat es pot generar a l'entorn urbà utilitzant energia fotovoltaica (30).
 |
| Agrivoltaica: quan les renovables i l’agricultura s’alien, VilaWeb, 31.10.2020 |
Pel que fa a la construcció de parcs dedicats a la producció d'energia fotovoltaica, crec haver llegit que a Catalunya hi ha una gran oposició. Però hi ha una alternativa de la qual et vaig parlar a un post publicat el novembre del 2022: l'agrivoltaica (31) o, si ho prefereixes, la combinació de l'agricultura i la producció d'energia amb plaques fotovoltaiques (32). Si en aquell post et parlava d'algunes explotacions a Espanya que la practicaven i de l'interès d'Endesa per aquestes explotacions, un article recent de La Vanguardia ens parlava que, un cop superades les primeres etapes d'una mena de Via Crucis administratiu, l'administració de la Generalitat de Catalunya estava tramitant les autoritzacions per les primeres plantes agrivoltaiques de la Catalunya Sud a: Montblanc (Conca de Barberà), Vilagrassa (Urgell) i Ulldecona (Montsià) (33) (34).
Més enllà de la febre de l'hidrogen verd, hi ha un munt d'iniciatives molt interessants per tot arreu. A Catalunya també, però amb una lentitud d'execució que, vista des de l'estranger, pot semblar incomprensible. Si a altres llocs -per exemple, a Espanya- les coses semblen anar molt més ràpides, segueixo demanant-me si hom és conscient a Catalunya de la urgència necessària per resoldre aquest problema.
En tot cas, mentre seguim el camí per resoldre el greu problema que tenim al davant, sempre podrem fer una petita pausa per acabar amb les aberracions que han provocat aquells camins que mai no s'haurien d'haver seguit:
La planta de Petronor a Muskiz (Biscaia), que produeix hidrogen verd mitjançant un electrolitzador de 2,5 MW, destina aquesta producció a alimentar una refineria de petroli. És a dir, s'està utilitzant l'electricitat de les renovables per produir hidrogen verd, amb la finalitat de continuar produint combustibles fòssils que seguiran contribuint a l'escalfament global (35).
- Veure L'hidrogen verd i l'econacionalisme, publicat en aquest blog el 23.11.2023
- Mario Saavedra: Anna Lührmann, ministra de Clima de Alemania: “Apoyamos el MidCat y discutimos mucho de él con Francia y Bruselas”, El Periódico de España, 22.07.2022
- Veure Transport de l'hidrogen verd a Europa, publicat en aquest blog el 02.11.2023
- Wikipedia: Deutsche Welle [en] [fr] [es] [ca]
- Iberdrola: ¿Qué es un electrolizador y por qué es clave para el suministro de hidrógeno verde?
- Estos dispositivos, que tratan el agua con energías verdes, servirán para que el H2 consiga impulsar el transporte y la industria, CEPSA (source Copilsa), 23.06.2023
- Proyectos estratégicos para la recuperación y transformación económica (PERTE) - PERTE de energías renovables, hidrógeno renovable y almacenamiento, Gobierno de España
- Wikipedia: CSIRO [en] [fr] [es] [ca]
- José A. Roca: Desarrollan una nueva tecnología de electrolizadores que utiliza un 30% menos de energía eólica y solar a la hora de producir hidrógeno verde, El Periódico de la Energía, 26.08.2023
- Zachary Hurwitz et al.: Aspectos clave para gestionar los riesgos ambientales y sociales del hidrógeno verde, Banco Interamericano de Desarrollo, 06.06.2023
- Editorial: The Guardian view on hydrogen hype: it’s perhaps not as green as you think, The Guardian, 27.08.2023
- Sergio Matalucci: The Hydrogen Stream: Germany, Italy plan hydrogen pipeline to North Africa, PV Magazine, 24.11.2023
- Hidrógeno verde y sector marítimo, Naturgy, 06.04.2023
- Wikipedia: Cero absoluto [en] [fr] [es] [ca]
- Polly Martin: Are there enough ships to carry exports of hydrogen as ammonia?, Hydrogen Insight, 22.08.2023
- Veure The carbonless fuel that could change how we ship goods, publicat en aquest blog el 05.05.2022
- Jasmina Ovcina Mandra: ‘World’s 1st’ ammonia-powered containership set to debut in 2026, Yara says, Offshore Energy, 02.11.2023
- Power to Gas, CREA, Fundación Internacional Siemens Stiftung
- Cara Bottorff: Hydrogen: Future of Clean Energy or a False Solution?, Sierra, 01.01.2022
- Fact Sheet: Pipeline Materials, US Department of Transportation
- Juan González de la Cámara: El futuro del hidrógeno: más allá de la escalera de Liebreich, LinkedIn, 25.10.2023
- La implantació de les energies renovables a Catalunya. Objectius 2030 |2050. Informe de situació 2022 - Resum executiu Juny de 2023, Observatori de les energies renovables de Catalunya (OBERCat), 29.06.2023
- Joan Vila: Serà fàcil descarbonitzar la indústria?, 18.06.2023
- Raúl Ramírez: Lleida suma 22 projectes de biogàs que superen el consum de totes les cases, El Segre, 02.11.2023
- Ángel Pérez: La Generalitat vol construir 12 plantes noves de biogàs per any d’aquí al 2030, El Nacional, 20.10.2023
- Marc Belzunces: La UE tira per terra la planificació energètica de Catalunya, VilaWeb, 14.10.2023
- Erin Voegele: EU wood pellet demand to set a new record in 2022, Biomass Magazine, 27.07.2022
- Veure HVDC: a silent revolution (1/2) (2/2), publicats en aquest blog respectivament els 25 i 26.02.2015
- Pilar Blázquez: El boom del autoconsumo fotovoltaico se desinfla y el mercado cae un 60%, La Vanguardia, 20.11.2023
- Solar Urban, Technische Universiteit Delft
- Veure Agrivoltaics, publicat en aquest blog el 15.11.2022
- Manuel Blanco et al.: Situación actual de la agrivoltaica en España, Europa y el Mundo. Oportunidades y desafíos. Jornada “Oportunidades de innovación tecnológica derivadas de la implantación de sistemas productivos Agrivoltaicos” - 24 de Mayo de 2023. Almería. Deutsches Zentrum für Luft- und Raumfahrt e. V. (DLR), German Aerospace Center, Institute of Solar Research | Agrivoltaics, Almeria Spain.
- Antonio Cerrillo: Llegan las primeras plantas agrovoltaicas, La Vanguardia, 01.10.2023
- Marc Belzunces: Agrivoltaica: quan les renovables i l’agricultura s’alien, VilaWeb, 31.10.2020
- Xabier Marrero: Los combustibles sintéticos benefician solo a Petronor, no al planeta, naiz:, 18.10.2023