 |
A un article que vaig publicar a principis d'aquest mes de novembre (1), compartia amb tu quina era la meva opinió sobre la producció de l'hidrogen verd a la península Ibèrica i el seu transport a través d'un hidroducte a Europa: principalment Alemanya.
Una persona que va llegir aquell article va enviar-me l'enllaç a una entrevista concedida en juliol del 2022 a El Periódico de España per Anna Lührmann (2), ecologista i ministra d'estat per a Europa al Ministeri federal d'Afers Exteriors, dirigit per Annalena Baerbock. El contingut d'aquesta entrevista, de lectura recomanada, no va fer sinó confirmar algunes de les coses que vaig avançar al meu post. Et passo uns extractes:
Puc entendre que, pel fet de no ser competència de la ministra alemanya, Mario Saavedra no demanés a Anna Lührmann quines són les quantitats d'energia renovable ni d'aigua que serien necessàries per a la producció a la península Ibèrica de l'hidrogen verd necessari perquè la indústria alemanya pugui assolir els objectius que s'hagi pogut fixar el seu govern. L'article tampoc diu res sobre si el govern espanyol té objectius de neutralitat en les emissions que serien prioritaris abans d'exportar els excedents de la producció d'hidrogen verd a Alemanya. Tampoc, què passarà amb el famós hidroducte el dia que Alemanya produeixi l'hidrogen verd que necessitaran les seves indústries.
Com no recordo que ni Enagàs ni La Vanguardia hagin dit res tampoc sobre aquests temes, crec que no és gens difícil imaginar la resposta. Tanmateix, seguir amagant aquestes informacions avui podria tenir com a resultat demà un potencial conflicte que tinc com el sentiment que no seria fàcil de resoldre.
Seguim amb l'entrevista a Anna Lührmann:
Altrament, estic segur que deu haver-hi altres errors en la traducció de l'entrevista car, sent ecologista, a la ministra no sembla preocupar-li gens ni mica l'impacte ecològic que pugui tenir la producció de l'hidrogen verd al país d'origen mentre aquest arribi en la quantitat necessària per a complir amb els objectius nacionals que s'ha fixat el seu govern.
En qualsevol cas, no m'entra al cap que hom vagi endavant amb un projecte del qual encara no es coneixerien quines seran les magnituds del volum en energia renovable ni en aigua que s'hauran de sostreure a l'economia ibèrica per exportar-los en forma d'hidrogen verd a Alemanya. Tampoc m'entra al cap que hom no conegui quines seran les tecnologies utilitzades per transport l'hidrogen verd fins al seu destinatari. I encara menys, que hom presenti aquest despropòsit com una transició ecològica vers les energies netes.
Només puc dir que intentaré trobar més informació i compartir-la amb tu tan bon punt m'arribi. Tanmateix, com estem parlant de coses decidides als departaments financers de les companyies implicades i dels ministeris d'economia dels països implicats i de la UE, segurament serà més fàcil trobar quines són les estimacions dels costs de producció de l'hidrogen verd i quines són les estimacions dels preus finals estimats del gas lliurat al destinatari. Car, tirar endavant un projecte amb uns costs faraònics com aquest, i sense tenir ni idea d'aquests factors, ens portaria a pensar en governs i empreses dirigits per gent d'una incapacitat preocupant.
Una persona que va llegir aquell article va enviar-me l'enllaç a una entrevista concedida en juliol del 2022 a El Periódico de España per Anna Lührmann (2), ecologista i ministra d'estat per a Europa al Ministeri federal d'Afers Exteriors, dirigit per Annalena Baerbock. El contingut d'aquesta entrevista, de lectura recomanada, no va fer sinó confirmar algunes de les coses que vaig avançar al meu post. Et passo uns extractes:
Hem pres la decisió d'augmentar el percentatge de renovables al 80% el 2030, i convertir-nos en 100% renovables el 2035. Res de gas natural per a la producció d'energia. Tanmateix, el seguirem necessitant durant una mica més de temps per a les indústries: en concret la de l'acer i la indústria química, que necessiten el gas natural pels seus processos de producció. Però tenim com a objectiu reemplaçar el gas natural per l'hidrogen verd.El cas és que l'estat d'avançament de les tecnologies necessàries a sostenir el discurs d'Anna Lührmann del juliol del 2022 no es confirmava a un article, de lectura molt i molt recomanada, publicat per Reuters en febrer del 2023 (3). Ras i curt, els objectius del govern federal alemany s'enfronten a problemes tècnics que encara no tenen una clara solució. I aquells pels quals hom podria imaginar algunes solucions, podrien tenir uns costos astronòmics que el pressupost alemany està consumint actualment en la guerra d'Ucraïna i que seguirà necessitant, quan aquesta s'acabi, per la reconstrucció d'aquell país.
Estem preparant els estàndards i les empreses comencen a fer les inversions. Hem d'utilitzar l'hidrogen verd només on no puguem reemplaçar els processos de producció amb electricitat. Crec que a Espanya hi ha la planta d'electrolització més gran d'Europa per produir-lo. I això és exactament el que necessitem amb més quantitat.
En el futur, aquestes plantes seran necessàries perquè Alemanya sigui neutral en emissions de carboni. Probablement, necessitarem importar hidrogen verd durant força temps de països com Espanya. Una de les àrees en què volem cooperar amb Espanya és la preparació de les infraestructures de transport d'hidrogen verd per poder-lo exportar a Alemanya.
Puc entendre que, pel fet de no ser competència de la ministra alemanya, Mario Saavedra no demanés a Anna Lührmann quines són les quantitats d'energia renovable ni d'aigua que serien necessàries per a la producció a la península Ibèrica de l'hidrogen verd necessari perquè la indústria alemanya pugui assolir els objectius que s'hagi pogut fixar el seu govern. L'article tampoc diu res sobre si el govern espanyol té objectius de neutralitat en les emissions que serien prioritaris abans d'exportar els excedents de la producció d'hidrogen verd a Alemanya. Tampoc, què passarà amb el famós hidroducte el dia que Alemanya produeixi l'hidrogen verd que necessitaran les seves indústries.
Com no recordo que ni Enagàs ni La Vanguardia hagin dit res tampoc sobre aquests temes, crec que no és gens difícil imaginar la resposta. Tanmateix, seguir amagant aquestes informacions avui podria tenir com a resultat demà un potencial conflicte que tinc com el sentiment que no seria fàcil de resoldre.
 |
Quan Mario Saavedra demana a la ministra si Alemanya està compromesa amb la construcció de l'hidroducte, Anna Lührmann respon positivament, insistint en la seva urgència per respondre als objectius de neutralitat en carboni en els terminis que s'ha fixat el seu govern. Insistint en el fet que, per assolir aquests objectius, necessitaran una gran capacitat de producció i d'importació d'hidrogen verd a Alemanya.Segurament, a causa d'un error de traducció de l'entrevista, hagis interpretat que la ministra ecologista alemanya està dient-nos que extreure el gas a Sibèria (o a l'Àrtic), i enviar-lo per gasoducte fins a Alemanya, té un impacte sobre el canvi climàtic més important que no pas extreure'l mitjançant la tècnica del fracking, transportar-lo per gasoductes fins als ports del Golf de Mèxic, on es transformarà en gas liquat (GNL) i es carregarà en un vaixell que travessarà l'Atlàntic, cremant enormes quantitats de fuel per moure les seves turbines, i regasificar-lo al port d'arribada, abans de transportar-lo fins al seu destí (4).
Però abans de manifestar-se a favor de l'hidroducte, la ministra ecologista responia així quan Mario Saavedra li demanava si, en termes de canvi climàtic, li semblava millor el gas rus o el gas de fracking nord-americà: "He vist alguns càlculs que diuen que, encara que l'extracció convencional és menys perjudicial per al clima que l'obtinguda per fracking, el gas transportat per gasoducte presenta el problema de què, com més s'allarga la canonada, més gas es perd pel camí, cosa que no passa amb el Gas Natural Liquat (GNL)".
Altrament, estic segur que deu haver-hi altres errors en la traducció de l'entrevista car, sent ecologista, a la ministra no sembla preocupar-li gens ni mica l'impacte ecològic que pugui tenir la producció de l'hidrogen verd al país d'origen mentre aquest arribi en la quantitat necessària per a complir amb els objectius nacionals que s'ha fixat el seu govern.
En qualsevol cas, no m'entra al cap que hom vagi endavant amb un projecte del qual encara no es coneixerien quines seran les magnituds del volum en energia renovable ni en aigua que s'hauran de sostreure a l'economia ibèrica per exportar-los en forma d'hidrogen verd a Alemanya. Tampoc m'entra al cap que hom no conegui quines seran les tecnologies utilitzades per transport l'hidrogen verd fins al seu destinatari. I encara menys, que hom presenti aquest despropòsit com una transició ecològica vers les energies netes.
Només puc dir que intentaré trobar més informació i compartir-la amb tu tan bon punt m'arribi. Tanmateix, com estem parlant de coses decidides als departaments financers de les companyies implicades i dels ministeris d'economia dels països implicats i de la UE, segurament serà més fàcil trobar quines són les estimacions dels costs de producció de l'hidrogen verd i quines són les estimacions dels preus finals estimats del gas lliurat al destinatari. Car, tirar endavant un projecte amb uns costs faraònics com aquest, i sense tenir ni idea d'aquests factors, ens portaria a pensar en governs i empreses dirigits per gent d'una incapacitat preocupant.
- Veure Transport de l'hidrogen verd a Europa, publicat en aquest blog el 02.11.2023
- Mario Saavedra: Anna Lührmann, ministra de Clima de Alemania: “Apoyamos el MidCat y discutimos mucho de él con Francia y Bruselas”, El Periódico de España, 22.07.2022
- Paul Day: Hydrogen as a backup for renewables remains a distant proposition, Reuters, 01.02.2023
- Veure Gaslighting, publicat en aquest blog el 23.10.2022
No comments:
Post a Comment