| Le Point - Un potentiel gisement d’hydrogène colossal découvert en Lorraine, YouTube, 03.09.2023 |
Hi ha un periodista per qui tinc el més gran dels respectes.
D'acord, fa temps que algú va dir-li que era un gran estrateg, s'ho va creure i, de tant en tant, escriu anàlisis estratègiques que es projecten sobre el futur basant-se en un present que, molt sovint, tinc com el sentiment que no ha acabat de comprendre. També és veritat que hi ha males llengües que diuen que visita a una mèdium que li fa arribar del més enllà les informacions gràcies a les quals crea les seves teories. Però també hi ha qui diu que la mèdium treballa pel Foment del Treball (1). La gent diu tantes coses ...
Tant se val quines siguin les seves fonts, però de vegades em decep veure que, a la seva edat, encara no s'hagi assabentat que el futur no està escrit. I que allò que pot semblar versemblant avui al matí, pot canviar radicalment hores més tard.
Ara bé, també he de dir que no seria just oblidar que, sovint, aquest periodista deixa una porta oberta a possibles eventualitats que poden invalidar les seves anàlisis: encara que, en el moment d'escriure l'article, no li semblin gens versemblants. Unes eventualitats que, passat el temps, poden acabar tenint més pes que altres que semblaven més versemblants. Identificar aquesta porta oberta i no amagar-la als seus articles (com fan molts altres), és un dels motius pels quals segueixo tenint el més gran dels respectes per aquest periodista.
Fa uns dies que un article de La Vanguardia transpirava l'entusiasme gràcies a l'empenta que havia rebut el projecte de l'hidroducte H2Med sumant a l'equip actual a l'operador alemany OGE (2):
L'article de La Vanguardia (2) ens recordava quin és l'objectiu d'aquest projecte:
A principis de juliol, el CNRS (6) publicava un article molt menys mediàtic, amb molta més informació i escrit amb una bona orientació divulgativa (7).
Tanmateix, seguir fent-se aquest tipus de preguntes representa seguir amb la lògica amb què se'ns ha venut (a nosaltres i a la UE) la idea de la construcció del H2Med: una eina per exportar als països del nord-est d'Europa l'hidrogen verd que s'hauria de produir a la península Ibèrica.
Aquesta era també la lògica seguida a un article publicat per Enric Juliana ara fa gairebé un any (9). Però, tot i no ser un expert ni en la producció d'hidrogen verd, ni molt menys en el discutit transport de l'hidrogen per hidroductes, el sentit comú d'aquest periodista va saber veure algunes portes obertes i no va dubtar a identificar-les.
Personalment, segueixo tenint moltes reserves pel que fa a les solucions tècniques necessàries al funcionament econòmicament rendible dels hidroductes (també anomenats per alguns hidrogenoductes). I quan trobo articles que em diuen que aquestes solucions tècniques ja existeixen (10) i me'ls llegeixo detingudament dues, tres o quatre vegades, he de reconèixer que, malgrat l'entusiasme dels seus redactors, segueixo tenint els mateixos dubtes.
Segurament, el meu problema és que no arribo a comprendre la lògica que s'amaga darrere d'aquest business. És a dir, es tracta de prendre una enorme quantitat d'energia produïda per instal·lacions d'energia renovable (o centrals nuclears) i d'utilitzar enormes quantitats d'aigua per a produir hidrogen en quantitats industrials; transportar-lo a alta pressió a través del continent gràcies a una nova xarxa d'hidroductes; emmagatzemar-lo, despressuritzar-lo i distribuir-lo per acabar carregant-lo als dipòsits de vehicles dotats d'una pila de combustible, que el transformarà en l'electricitat que farà moure el seu motor.
Puc entendre l'entusiasme d'Enagás per produir hidrogen verd i exportar-lo a Europa. Però entenc molt menys que, l'administració espanyola no llenci un estudi per saber quin seria el seu impacte per les necessitats en l'energia, l'agricultura, la indústria i el turisme del país, abans d'anar endavant amb un projecte que no es resumeix únicament en la construcció d'un hidroducte.
A més, el meu cervell no deixa de pensar que seria molt més raonable produir l'electricitat a les instal·lacions d'energia renovable. Transformar aquesta electricitat en corrent altern i transportar-la com es fa actualment, seguiria sent una alternativa, clar. Però segurament seria molt millor no transformar-la i transportar el corrent continu sense pèrdues a qualsevol racó d'Europa utilitzant una xarxa d'alta tensió HDVC (11). Finalment, hom podria deixar a l'elecció dels propietaris de vehicles elèctrics carregar les bateries on millor els sembli.
Sí, molt bé, però i l'hidrogen? Doncs l'exportació de l'electricitat a baix preu i sense pèrdues permetria produir-lo enllà on hi hagués suficient aigua per fer-ho, apropant les instal·lacions de producció als centres de consum. Soc conscient que això representa fotre en l'aire el business monumental que s'està organitzant al voltant de l'hidrogen, però els membres del club no ho haurien de viure com un fracàs, sinó com una nova oportunitat per invertir de manera intel·ligent els capitals que inversors públics i privats han deixat a les seves mans.
D'acord, fa temps que algú va dir-li que era un gran estrateg, s'ho va creure i, de tant en tant, escriu anàlisis estratègiques que es projecten sobre el futur basant-se en un present que, molt sovint, tinc com el sentiment que no ha acabat de comprendre. També és veritat que hi ha males llengües que diuen que visita a una mèdium que li fa arribar del més enllà les informacions gràcies a les quals crea les seves teories. Però també hi ha qui diu que la mèdium treballa pel Foment del Treball (1). La gent diu tantes coses ...
Tant se val quines siguin les seves fonts, però de vegades em decep veure que, a la seva edat, encara no s'hagi assabentat que el futur no està escrit. I que allò que pot semblar versemblant avui al matí, pot canviar radicalment hores més tard.
Ara bé, també he de dir que no seria just oblidar que, sovint, aquest periodista deixa una porta oberta a possibles eventualitats que poden invalidar les seves anàlisis: encara que, en el moment d'escriure l'article, no li semblin gens versemblants. Unes eventualitats que, passat el temps, poden acabar tenint més pes que altres que semblaven més versemblants. Identificar aquesta porta oberta i no amagar-la als seus articles (com fan molts altres), és un dels motius pels quals segueixo tenint el més gran dels respectes per aquest periodista.
Fa uns dies que un article de La Vanguardia transpirava l'entusiasme gràcies a l'empenta que havia rebut el projecte de l'hidroducte H2Med sumant a l'equip actual a l'operador alemany OGE (2):
El corredor d'hidrogen verd H2Med, concebut per produir i transportar aquesta energia des de Portugal i Espanya cap a França, ara cobra nou impuls amb la incorporació d'Alemanya. Els operadors del sistema gasista implicats, l'espanyol Enagás, el portuguès REN, i els francesos GRTgaz i Teréga, van signar aquest dimecres a Berlín un acord amb l'operador alemany OGE per sumar forces en aquesta infraestructura.Un dia abans, Enagás havia publicat una nota de premsa més detallada que incloïa també un mapa del projecte (3).
 |
| Mapa del proyecto H2Med e infraestructuras relacionadas, Enagás, 18.10.2023 |
L'article de La Vanguardia (2) ens recordava quin és l'objectiu d'aquest projecte:
Quan l'H2Med entri en funcionament el 2030 transportarà l'hidrogen verd produït a la península Ibèrica per proveir els països del nord-oest d'Europa, principalment Alemanya. El volum de transport previst és de fins a dos milions de tones a l'any, cosa que representarà el 10% del total del consum de la UE.El 10% del consum de la UE pot semblar que no és gran cosa, però la nota de premsa d'Enagás (3) recollia l'entusiasme de Frank Reiners, director financer d'OGE:
Un hidroducte que connecti Portugal, Espanya, França i Alemanya representa més que un corredor vital per a la importació d'hidrogen. Simbolitza un pont poderós cap a un futur sostenible. Connecta les regions més eficients per a la producció d'hidrogen amb les regions on més es necessita, fomenta col·laboració internacional, aprofitant el potencial de l'energia neta per permetre el progrés, i uneix els nostres països en una cerca comuna: assolir l'objectiu europeu de neutralitat climàtica per al 2050.El cas és que el mes de maig d'enguany, l'emissió regional de France 3 (4) informava que, gràcies a un nou concepte de sonda que havien desenvolupat inicialment per a la recerca de metà, dos investigadors francesos: Philippe de Donato i Jacques Pironon, havien descobert per atzar a Folschviller (Moselle) enormes quantitats d'hidrogen blanc (5).
L'hidrogen natural (també conegut com a hidrogen blanc), és l'hidrogen molecular que es produeix de manera natural a la Terra (a diferència de l'hidrogen produït al laboratori o a la indústria). El nom d'hidrogen blanc el distingeix de l'hidrogen verd, que es produeix a partir de fonts d'energia renovables a partir de l'electròlisi de l'aigua, i de l'hidrogen gris, marró o negre, que s'obté a partir de fonts fòssils.Pocs dies després, les cadenes de TV ja entrevistaven als experts. Deixa'm afegir que he decidit estalviar-te les entrevistes a aquells a qui, el fet de no saber res sobre un tema, no els ha impedit mai donar la seva opinió.
| BFMTV - Qu'est-ce que l'hydrogène blanc?, YouTube, 09.06.2023 |
A principis de juliol, el CNRS (6) publicava un article molt menys mediàtic, amb molta més informació i escrit amb una bona orientació divulgativa (7).
Un dels investigadors presenta així la seva "descoberta": Les nostres dades indiquen que el subsol de la conca minera de Lorena és molt ric en hidrogen blanc. Si es confirma (per altres investigadors), aquest descobriment podria ajudar molt a garantir la transició a fonts d'energia netes i protectores del clima. Així és com treballen els científics. Però com el mètode científic no s'aprèn a les facultats de ciències de la informació, els periodistes interpreten les coses a la seva manera i els tertulians fan la resta.No sé si unes reserves equivalents a la meitat de la producció anual mundial d'hidrogen gris actual és molt o poc. En tot cas, aquestes "descobertes" de metà i d'hidrogen blanc a la frontera francoalemanya no semblen haver provocat els comentaris que hom podria esperar en el moment de la presentació del projecte H2Med. Honestament, no sé si això és important o no. I tal com va el món i, més concretament el món de les empreses, no m'atreviria a descartar que els dirigents de les empreses que es troben darrere del projecte de construcció de l'hidroducte no hagin sentit parlar mai dels resultats del treball de Philippe de Donato i Jacques Pironon.
En realitat, els investigadors treballaven en un estudi destinat a confirmar unes anàlisis fetes en 2012 per l’Institut français du pétrole et des énergies nouvelles (Ifpen) al subsol de la conca minera de Lorena. Aquelles anàlisis havien identificat la presència de 370.000 milions de m³ de metà: l'equivalent a vuit anys del consum francès. L'anàlisi de les capes de carbó a 600 i 800 m també van revelar que la mescla de gasos present a aquests nivells estava formada per més del 96% de metà, és a dir, metà gairebé pur: Aquestes dades són molt interessants perquè indiquen que el metà del subsol no està contaminat per un gas penalitzador, tòxic o corrosiu -com va ser el cas del gas de Lacq (el jaciment de gas natural més gran de França)- i no caldria tractar-lo per purificar-lo, reduint molt la seva empremta de carboni.
La confirmació de les "reserves" de metà i la "descoberta" de les d'hidrogen blanc van ser realitzades pels investigadors gràcies a una nova sonda que van patentar l'abril de 2023 i que els va permetre mesurar la concentració de gasos dissolts a l'aigua de l'aqüífer: SysMoG™ (8): A 200 m de profunditat, el contingut d'hidrogen blanc era molt baix, al voltant del 0,1%. Però com més baixava la sonda, més augmentava la concentració d'hidrogen... Entre 600 i 800 m, va passar al 4%. Va ser la primera vegada al món que es trobava un contingut tan elevat d'aquest gas en un subsol. A 1.100 m de profunditat, ja superava el 15%. Vam comprendre que havíem trobat un dipòsit insospitat d'hidrogen blanc!
Els investigadors creuen que l'hidrogen blanc es produiria contínuament a través d'una autèntica fàbrica d'hidrogen amagada al subsol, que utilitza molècules d'aigua i minerals composts per carbonats de ferro com a matèries primeres. De fet, el subsol de la regió del pou de Folschviller és ric en aquests dos tipus de compostos. Tanmateix, quan aquests compostos estan en contacte, es produeix una reacció fisicoquímica coneguda com a redox, on es dissocien les molècules d'aigua (H₂O) en oxigen (O₂) i hidrogen (H₂).
Segons altres geòlegs, l'hidrogen detectat a 1.100 m es produiria a un nivell més profund, des d'on pujaria per difusió. Tanmateix, aquesta hipòtesi suggereix que a majors profunditats, l'hidrogen estaria encara més concentrat! Segons les simulacions inicials, a 3.000 m de profunditat, aquests continguts podrien superar el 90%. Si es confirmen les hipòtesis dels investigadors, el possible jaciment de Lorena podria contenir, en total, uns 46 milions de tones d'hidrogen blanc ... L'equivalent a més de la meitat de la producció anual mundial d'hidrogen gris actual!
Tanmateix, seguir fent-se aquest tipus de preguntes representa seguir amb la lògica amb què se'ns ha venut (a nosaltres i a la UE) la idea de la construcció del H2Med: una eina per exportar als països del nord-est d'Europa l'hidrogen verd que s'hauria de produir a la península Ibèrica.
Aquesta era també la lògica seguida a un article publicat per Enric Juliana ara fa gairebé un any (9). Però, tot i no ser un expert ni en la producció d'hidrogen verd, ni molt menys en el discutit transport de l'hidrogen per hidroductes, el sentit comú d'aquest periodista va saber veure algunes portes obertes i no va dubtar a identificar-les.
La fabricació d'hidrogen a gran escala és encara una hipòtesi arreu del món. La producció d'hidrogen sense empremta de carboni es pot obtenir de dues maneres: efectuant l'electròlisi amb energia eòlica i termosolar (hidrogen verd) o separant les molècules de l'aigua amb energia nuclear (hidrogen rosa). Ambdós processos requereixen molta aigua (...)Enric Juliana no va oblidar mencionar l'hidrogen blanc perquè, quan va escriure el seu article, encara no s'havien descobert les reserves de Folschviller i, en qualsevol cas, aquesta era una alternativa de la qual no es parlava fa un any als diaris espanyols i italians que ell té per costum llegir.
Si no es pot produir prou hidrogen verd a la península Ibèrica, per problemes hídrics o per insuficient inversió tecnològica, la competició la guanyarà l'hidrogen rosa que vol fabricar França quan les seves centrals nuclears tornin a funcionar a ple rendiment. L'H2Med funcionaria llavors amb una direcció inversa amb relació al seu objectiu inicial, i acabaria servint per vendre hidrogen francès a Espanya, Portugal i Itàlia. Verd o rosa, aquesta podria acabar sent una de les competicions energètiques dels anys trenta.
Personalment, segueixo tenint moltes reserves pel que fa a les solucions tècniques necessàries al funcionament econòmicament rendible dels hidroductes (també anomenats per alguns hidrogenoductes). I quan trobo articles que em diuen que aquestes solucions tècniques ja existeixen (10) i me'ls llegeixo detingudament dues, tres o quatre vegades, he de reconèixer que, malgrat l'entusiasme dels seus redactors, segueixo tenint els mateixos dubtes.
Segurament, el meu problema és que no arribo a comprendre la lògica que s'amaga darrere d'aquest business. És a dir, es tracta de prendre una enorme quantitat d'energia produïda per instal·lacions d'energia renovable (o centrals nuclears) i d'utilitzar enormes quantitats d'aigua per a produir hidrogen en quantitats industrials; transportar-lo a alta pressió a través del continent gràcies a una nova xarxa d'hidroductes; emmagatzemar-lo, despressuritzar-lo i distribuir-lo per acabar carregant-lo als dipòsits de vehicles dotats d'una pila de combustible, que el transformarà en l'electricitat que farà moure el seu motor.
Puc entendre l'entusiasme d'Enagás per produir hidrogen verd i exportar-lo a Europa. Però entenc molt menys que, l'administració espanyola no llenci un estudi per saber quin seria el seu impacte per les necessitats en l'energia, l'agricultura, la indústria i el turisme del país, abans d'anar endavant amb un projecte que no es resumeix únicament en la construcció d'un hidroducte.
A més, el meu cervell no deixa de pensar que seria molt més raonable produir l'electricitat a les instal·lacions d'energia renovable. Transformar aquesta electricitat en corrent altern i transportar-la com es fa actualment, seguiria sent una alternativa, clar. Però segurament seria molt millor no transformar-la i transportar el corrent continu sense pèrdues a qualsevol racó d'Europa utilitzant una xarxa d'alta tensió HDVC (11). Finalment, hom podria deixar a l'elecció dels propietaris de vehicles elèctrics carregar les bateries on millor els sembli.
Sí, molt bé, però i l'hidrogen? Doncs l'exportació de l'electricitat a baix preu i sense pèrdues permetria produir-lo enllà on hi hagués suficient aigua per fer-ho, apropant les instal·lacions de producció als centres de consum. Soc conscient que això representa fotre en l'aire el business monumental que s'està organitzant al voltant de l'hidrogen, però els membres del club no ho haurien de viure com un fracàs, sinó com una nova oportunitat per invertir de manera intel·ligent els capitals que inversors públics i privats han deixat a les seves mans.
- Wikipedia: Foment del Treball Nacional [en] [fr] [es] [ca]
- María-Paz López: El corredor de hidrógeno verde H2Med cobra impulso con la entrada del operador alemán OGE, La Vanguardia, 19.10.2023
- H2Med se posiciona como el primer corredor de hidrógeno verde para Alemania, Enagás, Nota de prensa, 18.10.2023
- Eric Molodtzoff: Transition énergétique: un gisement d'hydrogène naturel exceptionnel découvert en Lorraine ?, France 3 Grand Est, 24.05.2023
- Wikipedia: Natural hydrogen [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia Centre national de la recherche scientifique (CNRS) [en] [fr] [es] [ca]
- Kheira Bettayeb: Un gisement géant d’hydrogène en Lorraine?, CNRS -Le Journal, 06.07.2023
- Laura Paddison: They went hunting for fossil fuels. What they found could help save the world, CNN, 29.10.2023
- Enric Juliana: Sin agua no hay hidrógeno, La Vanguardia, 04.12.2022
- Pilar Sánchez Molina: Resolviendo el problema del transporte del hidrógeno, PV-Magazine España, 03.04.2023 || José A. Roca: Los ‘gasoductos’ de hidrógeno son ya una realidad en Europa, El Periódico de la Energía, 04.04.2023
- Veure HVDC: a silent revolution (1/2) i (2/2) publicats en aquest blog respectivament el 25.02.2015 i el 26.02.2015
No comments:
Post a Comment